Leconomia oberta

scar Bajo Rubio M. Antnia Mons Farr

P04/01071/01291

w w w. u o c . e d u

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

Leconomia oberta

ndex

Introducci................................................................................................. Objectius...................................................................................................... 1. Introducci a la macroeconomia duna economia oberta ....... 1.1. Introducci........................................................................................ 1.2. El mercat de canvis ........................................................................... 1.3. El sistema de tipus de canvi flexible................................................. 1.4. El sistema de tipus de canvi fix ........................................................ 2. El model macroeconmic de leconomia oberta (I).................... 2.1. Introducci........................................................................................ 2.2. Lequilibri en el mercat de bns........................................................ 2.3. Lequilibri en la balana de pagaments ............................................ 2.4. Lequilibri en el mercat monetari ..................................................... 3. El model macroeconmic de leconomia oberta (II) .................. 3.1. Introducci........................................................................................ 3.2. Lequilibri duna economia oberta ................................................... 3.3. Lajust de la balana de pagaments .................................................. 3.3.1. Lajust de la balana de pagaments amb tipus de canvi fix............................................................ 3.3.2. Lajust de la balana de pagaments amb tipus de canvi flexible .................................................... 3.3.3. Conclusi................................................................................ 4. Les poltiques monetria i fiscal en leconomia oberta ............ 4.1. Introducci........................................................................................ 4.2. Les poltiques monetria i fiscal amb tipus de canvi fix ...................................................................... 4.3. Les poltiques monetria i fiscal amb tipus de canvi flexible............................................................... Resum........................................................................................................... Activitats..................................................................................................... Exercicis dautoavaluaci....................................................................... Solucionari ................................................................................................. Glossari ........................................................................................................

5 6 7 7 7 8 9 13 13 13 17 21 23 23 23 26 27 30 31 32 32 32 36 39 41 41 43 44

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

Leconomia oberta

Bibliografia ................................................................................................ Annex ...........................................................................................................

44 45

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

Leconomia oberta

Introducci

En aquest mdul didctic es desenvolupa un model macroeconmic per a una economia oberta (s a dir, que mant relacions amb la resta del mn). Per tal de simplificar lanlisi suposarem que leconomia estudiada s petita (en el sentit que les seves actuacions no afecten la resta del mn) i, en particular, que el seu nivell de preus est determinat, per la qual cosa noms es considerar el costat de la demanda agregada. Dit duna altra manera, en aquest mdul es presenta lextensi a leconomia oberta del model IS-LM. En lapartat 1, que t un carcter introductori, es presenta el concepte de tipus de canvi i les maneres que hi ha per a determinar-lo: fix i flexible. Al seu torn, aquests dos sistemes de tipus de canvi donen lloc a dues versions diferents del model dacord amb els diversos mecanismes dajust enfront dun desequilibri de la balana de pagaments.
Recordeu que hem estudiat el model IS-LM al mdul didctic El mercat monetari. El model IS-LM.

El model macroeconmic es desenvolupa en els dos apartats segents: en lapartat 2 es presenta la condici dequilibri del sector exterior, i tamb les dels mercats de bns i de diner. El tractament daquest model finalitza en lapartat 3, en qu es presenta el model macroeconmic complet de leconomia oberta (per als dos sistemes de tipus de canvi: fix i flexible); tamb shi examinen els diversos mecanismes dajust de la balana de pagaments enfront dun desequilibri en presncia dun sistema de tipus de canvi o de laltre.

Finalment, en lapartat 4 sanalitzen els efectes de la poltica monetria i la poltica fiscal en una economia oberta, tant amb tipus de canvi fix com amb tipus de canvi flexible.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

Leconomia oberta

Objectius

Els objectius que heu dassolir amb lestudi daquest mdul didctic sn els segents: 1. Entendre la formulaci dun model macroeconmic senzill per a una economia oberta. 2. Conixer el concepte de tipus de canvi i les maneres de determinar-lo. 3. Veure lexamen de lequilibri del sector exterior duna economia. 4. Veure com es modifiquen les condicions dequilibri duna economia tancada quan passa a ser oberta. 5. Entendre la discussi dels mecanismes dajust duna economia oberta enfront dun desequilibri exterior, segons el sistema de tipus de canvi. 6. Veure la discussi dels efectes de les poltiques monetria i fiscal en un sistema de tipus de canvi fix. 7. Veure la discussi dels efectes de les poltiques monetria i fiscal en un sistema de tipus de canvi flexible.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

Leconomia oberta

1. Introducci a la macroeconomia duna economia oberta

1.1. Introducci Comencem ara lestudi duna economia oberta, s a dir, duna economia amb sector exterior. Les transaccions que efectua aquesta economia amb lestranger en cada perode es registren, avaluades en una unitat monetria comuna, en la balana de pagaments. La balana de pagaments ja sha estudiat en un mdul didctic anterior, per la qual cosa aqu no en farem una anlisi detallada. Tanmateix, i com que el model que desenvolupem en aquest mdul s simplificat, noms considerarem, duna banda, la balana comercial (s a dir, prescindirem de les balances de serveis i rendes) i, duna altra, els moviments de capital, que coincideixen amb les operacions incloses en la balana per compte financer de la balana de pagaments. Fixeu-vos que el fet de no considerar en el nostre model la balana de rendes significa que podrem prescindir de la distinci entre producte interior i producte nacional. En la resta de lapartat examinem el concepte de tipus de canvi i les diverses maneres de determinar-lo; aix t una importncia fonamental a lhora danalitzar com la introducci del sector exterior afecta el funcionament dels models examinats en els mduls anteriors per al cas duna economia tancada.
Recordeu que hem vist amb detall la balana de pagaments en el mdul didctic Agregats macroeconmics. El mercat de bns.

1.2. El mercat de canvis Com ja se sap, cada pas disposa duna unitat monetria prpia, per la qual cosa les relacions econmiques entre diversos pasos impliquen operacions entre monedes diferents. El mercat en qu sintercanvien les monedes dels diversos pasos s el mercat de canvis o de divises.

Definim el tipus de canvi com el nombre dunitats monetries del pas estudiat que cal lliurar a canvi duna unitat monetria dun altre pas.

A lhora danalitzar el mercat de canvis al comptat suposarem que noms hi ha dos pasos (el pas en qu estem interessats i la resta del mn) i dues monedes, i tamb que el pas que estudiem s petit en relaci amb la resta del mn (cosa que ens permet prescindir dels possibles efectes de les transaccions exteriors sobre els nivells dactivitat del pas i de la resta del mn).

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

Leconomia oberta

En principi, el tipus de canvi es pot determinar de les dues maneres segents:

a) En un mercat lliure, en el qual loferta i la demanda de divises donen lloc a un valor del tipus de canvi que mant en equilibri aquest mercat i, per tant, la balana de pagaments (ja que loferta i la demanda de divises procedeixen, respectivament, dels ingressos i els pagaments corresponents a les operacions registrades en la balana de pagaments). Aquest s lanomenat sistema de tipus de canvi flexible: Un excs de demanda en el mercat de divises comporta un augment del valor del tipus de canvi, s a dir, una depreciaci. Un excs doferta origina una disminuci del valor del tipus de canvi, s a dir, una apreciaci. b) En un mercat intervingut, en el qual el govern estableix un valor per al tipus de canvi, lanomenat tipus de canvi de paritat, al voltant del qual es permet una fluctuaci limitada, sempre dins els lmits que marca una banda. Aquest s lanomenat sistema de tipus de canvi fix, que el govern es compromet a defensar mitjanant la seva intervenci en el mercat de divises: Si una depreciaci continuada impedeix mantenir la paritat central establerta, el govern pot decidir augmentar el valor daquesta paritat, s a dir, una devaluaci. Si el que fa impossible mantenir-la s una apreciaci continuada, el govern pot decidir disminuir el valor de la paritat, s a dir, una revaluaci.

1.3. El sistema de tipus de canvi flexible

Recordeu que ja hem vist el sistema de tipus de canvi flexible en el subapartat 1.2. daquest mdul.

El tipus de canvi flexible s el que iguala loferta i la demanda de divises, en qu la primera prov de lexportaci de mercaderies i de la importaci de capital, i la segona, de la importaci de mercaderies i de lexportaci de capital.

El mercat de divises est en equilibri quan el tipus de canvi iguala les quantitats de divises ofertes i demanades, cosa que passa en els punts dintersecci de les corbes doferta i demanda de divises. Perqu el mercat de divises funcioni amb normalitat cal, a ms, que les posicions dequilibri siguin estables, ja que noms en aquest cas la lliure actuaci del mercat garantir que els moviments del tipus de canvi facin que el mercat de canvis torni a una posici dequilibri desprs dhaver-sen allunyat com a conseqncia de qualsevol pertorbaci. Generalment, per a estudiar lestabilitat en el mercat de canvis se segueix lenfocament de les elasticitats:

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

Leconomia oberta

a) Per al cas ms senzill en qu no hi ha moviments de capital, i suposant que lexportaci i la importaci de mercaderies sn funci (positiva i negativa, respectivament) del tipus de canvi, el mercat de divises ser estable si la suma de les elasticitats dexportacions i importacions en relaci amb el tipus de canvi s ms gran que la unitat, s a dir, si es compleix lanomenada condici Marshall-Lerner. b) Al seu torn, si sintrodueixen en lanlisi els moviments de capital, sobt una condici destabilitat similar, en qu lelasticitat de les importacions est ponderada per la proporci entre importacions i exportacions de mercaderies, totes dues valorades en divises. En general, les estimacions empriques demostren que a la prctica la condici Marshall-Lerner se sol complir normalment, i tamb que sovint les elasticitats sn habitualment superiors a mitj i llarg termini que a curt termini.

Retrat dAlfred Marshall (Londres 184-Cambridge 1924).

!
Recordeu que trobareu el significat de les sigles i les abreviacions en el glossari.

En el grfic I es mostra com es determina el tipus de canvi dequilibri, on SD i DD indiquen, respectivament, loferta i la demanda de divises, i e s el tipus de canvi. Com es pot observar, el mercat que es representa en el grfic I s estable quan loferta de divises creix amb el tipus de canvi.
Grfic I Determinaci del tipus de canvi dequilibri

e SD e1 A e0 e2 DD Divises

Fixeu-vos que la condici Marshall-Lerner s menys forta que les condicions que es requereixen perqu la corba doferta de divises tingui pendent positiu, ja que perqu fos aix el valor en divises de les exportacions hauria daugmentar quan ho fes el tipus de canvi. Duna altra banda, la corba de demanda de divises no planteja problemes, ja que el seu pendent sempre s negatiu.

1.4. El sistema de tipus de canvi fix Considerem ara el cas en qu el govern fixa un tipus de canvi per a la seva moneda (que anomenem tipus de canvi de paritat) i es compromet a mantenir les

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

10

Leconomia oberta

variacions del tipus de canvi dins uns lmits estrets determinats amb anterioritat, i que interv en el mercat per tal devitar que el tipus de canvi ultrapassi aquests lmits. Partim duna situaci en qu loferta i la demanda de divises determinen un tipus de canvi dequilibri e en el grfic II, que suposarem que s el de paritat, i que el govern vol mantenir el tipus de canvi entre esup i einf. Mentre la situaci de leconomia permeti que les corbes doferta i demanda autnomes de divises es creuin per a un valor del tipus de canvi entre esup i einf, el govern no intervindr.
Grfic II e SD e sup e

einf DD

Divises

Per si ara suposem que, com es mostra en el grfic III, es produeix un augment exogen de la demanda de divises, de manera que aquesta es talli amb la doferta a un tipus de canvi com e', per sobre de esup, el govern intervindr en el mercat.
Grfic III e SD

e' esup e e
inf

DD' DD

Divises

Ats que el govern sha comproms a mantenir un tipus de canvi que no ultrapassi el valor esup, la intervenci consistir a introduir en el mercat una oferta addicional que cobreixi lexcs de demanda de divises existent al tipus de canvi esup, mesurat per la distncia AB en el grfic III. Dit duna altra manera:

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

11

Leconomia oberta

El govern estaria disposat a vendre la quantitat necessria de divises per a evitar que el tipus de canvi exceds esup. Duna manera semblant, el govern estaria disposat a comprar les divises necessries per a evitar que el tipus de canvi caigus per sota de einf. Aix donaria lloc a unes corbes doferta i demanda com les que es representen en el grfic IV:
Grfic IV e

esup e e
inf

SD

DD

Divises

Una diferncia fonamental entre els sistemes de tipus de canvi flexible i els de canvi fix s que, mentre que en el primer cas els governs no necessiten disposar de reserves de divises (ja que la flexibilitat del tipus de canvi elimina automticament qualsevol tipus de desequilibri en el mercat de canvis), en el segon cas els governs mantenen quantitats de divises en previsi de vendes futures i a conseqncia de compres en ocasions anteriors (a causa dels desequilibris que hi ha en el mercat de canvis).

Duna altra banda, si els desequilibris en el mercat de canvis fossin persistents, el govern podria alterar el tipus de canvi (o els lmits de fluctuaci) que shagus comproms a mantenir. Aix, per exemple, un desequilibri com el que es representa en el grfic III comportaria que el govern perds divises en una quantitat AB per perode, si volgus mantenir la cotitzaci de la moneda entre esup i einf. Per molt elevades que fossin les reserves de divises del pas, aquest desequilibri no es podria finanar indefinidament i, per tant, el govern es veuria obligat a devaluar la moneda* o b a ampliar els lmits de fluctuaci tolerats, de manera que el tipus de canvi e', si no s el de nova paritat, caigus al menys dins els nous lmits de fluctuaci.
El tipus de canvi de la pesseta El tipus de canvi de la pesseta es va passar a determinar en un sistema de flotaci controlada a partir del mes de gener de 1974, coincidint amb la ruptura del sistema monetari inter* Devaluar la moneda equival a elevar el tipus de canvi de paritat.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

12

Leconomia oberta

nacional de la postguerra (lanomenat sistema de Bretton Woods). El tipus de canvi de la pesseta passava a ser flexible, per les autoritats intervenien en els mercats de canvis quan ho consideraven convenient, dacord amb els seus objectius generals de poltica econmica. Aix, durant aquest perode es van produir tres devaluacions de la paritat central de la pesseta: el febrer de 1976, el juliol de 1977 i el desembre de 1982. Desprs de ladhesi dEspanya a la Uni Europea, la pesseta es va integrar, el juny de 1989, en el mecanisme de canvis del Sistema Monetari Europeu (SME), la qual cosa va comportar ladopci dun sistema de canvi quasifix en qu es fixava una paritat central per a la pesseta davant el conjunt de monedes comunitries, per de manera que es podia fluctuar dins unes bandes al voltant daquesta paritat central (el 6% per sobre i per sota, en el cas de la pesseta). Lestabilitat de lSME es va trencar, per, a partir de la segona meitat de lany 1992. En efecte, un complex conjunt de factors associats amb la reunificaci alemanya i la incertesa sobre el procs de la construcci europea es va traduir en una srie datacs especulatius sobre les divises europees de magnitud desconeguda fins aleshores (el que es va anomenar tempesta monetria) que van culminar el mes de setembre daquest any amb laband de lSME de la lira italiana i la lliura esterlina i una devaluaci de la pesseta. En els mesos posteriors va continuar la inestabilitat en els mercats de canvi, que es va traduir en noves devaluacions de diverses monedes europees (en el cas de la pesseta, el novembre de 1992, el maig de 1993 i el mar de 1995). La tranquillitat en els mercats de divises noms es va poder aconseguir amb lampliaci, lagost de 1993, de les bandes de fluctuaci de les monedes que participaven en lSME al 15% per sobre i per sota de la paritat central.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

13

Leconomia oberta

2. El model macroeconmic de leconomia oberta (I)

2.1. Introducci El model macroeconmic de leconomia oberta difereix del de leconomia tancada fonamentalment en dos sentits:

1) Duna banda, tenim un nou mercat o sector la condici dequilibri del qual shaur dafegir a les dels altres mercats. 2) Duna altra banda, la introducci daquest nou sector alterar en algun cas les condicions dequilibri dels altres mercats. Per tal de disposar dun model manejable farem una srie de supsits simplificadors que detallem a continuaci:

a) Suposem que noms hi ha dues economies, la que estem estudiant i la de la resta del mn, en qu la primera s petita en relaci amb la segona (la qual cosa significa que els seus nivells dactivitat, preus i tipus dinters no afecten els de la resta del mn). Aquest supsit far que les variables corresponents a la resta del mn que utilitzarem dara en endavant, i que indiquem amb un asterisc, siguin exgenes i que no es determinin, per tant, dins el model. A ms, cada economia t la seva unitat monetria, i el tipus de canvi entre aquestes unitats, que designem e, es defineix com el nombre dunitats monetries de leconomia estudiada que cal lliurar per a obtenir una unitat monetria de la resta del mn. b) Finalment, conv advertir que al llarg daquest mdul didctic suposarem que el nivell de preus nacional est determinat, cosa que significa que noms considerarem el costat de la demanda agregada. Dit duna altra manera, en la resta daquest mdul desenvolupem lextensi del model IS-LM a una economia oberta amb moviments de capitals, s a dir, el que es coneix amb el nom de model Mundell-Fleming, en honor als economistes que van elaborar les primeres versions daquesta classe de models.

2.2. Lequilibri en el mercat de bns La introducci del sector exterior altera les condicions dequilibri del mercat de bns de nova producci. Duna banda, alguns daquests bns els demanar la resta del mn i, duna altra, alguns dels bns demanats pel pas els produir la resta del mn. Si anomenem les exportacions i les importacions del pas en unitats fsiques X i M, respectivament, tenim que la condici dequilibri en el mercat de bns s la segent:

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

14

Leconomia oberta

M,

o, alternativament, Y M C I G X,

la qual cosa ens indica que, en equilibri, la producci nacional i les importacions satisfaran la demanda de bns dels residents en el pas ms la demanda de bns nacionals de la resta del mn.

Fixeu-vos que, si anomenem Z labsorci interna de leconomia, s a dir, la demanda feta en linterior del pas:

G,

veiem que si labsorci s major (menor) que la producci hi haur un dficit (supervit) en la balana comercial, i que aquesta balana comercial noms estar en equilibri en el cas que labsorci coincideixi amb el nivell de producci: Y Z X M.

En primer lloc, suposarem que la demanda dimportacions de la resta del mn o, dit duna altra manera, les exportacions del pas que estem estudiant, s funci dels preus relatius entre aquest pas i la resta del mn expressats en moneda comuna (s a dir, de lanomenat tipus de canvi real), i del nivell de renda de la resta del mn:

(e PP , Y );

X (e P/P)

0,

X Y

0,

de manera que les exportacions creixeran amb el tipus de canvi real (eP P) i la renda de la resta del mn (Y). Fixeu-vos que levoluci del tipus de canvi real reflecteix duna banda la del tipus de canvi nominal (e) i, duna altra, la dels preus relatius entre el pas considerat i la resta del mn (P P). Aix, per exemple, una depreciaci del tipus de canvi real ens indica que es pot obtenir una quantitat ms petita de bns estrangers que la que sobtindria abans, en canvi duna mateixa quantitat de bns produts en linterior, s a dir, que els bns estrangers shan encarit en relaci amb els bns nacionals; en altres paraules, una depreciaci del tipus de canvi equival a un augment de competitivitat dels productes del pas en relaci amb els estrangers. Duna altra banda, si diferenciem lexpressi del tipus de canvi real obtenim:
Una depreciaci del tipus de canvi real... ... es pot produir a causa duna depreciaci del tipus de canvi nominal, una pujada del nivell de preus estranger, o una disminuci del nivell de preus nacional.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

15

Leconomia oberta

d(e P P) (e P P)

de e

dP P

dP , P

s a dir, la taxa de variaci del tipus de canvi real s igual a la taxa de variaci del tipus de canvi nominal menys la diferncia entre les taxes dinflaci del pas considerat i la resta del mn.

Per tant, una variaci del tipus de canvi nominal noms afectar els volums dexportacions i importacions, sempre que no es vegi compensada per una variaci en sentit contrari dels nivells de preus del pas considerat i la resta del mn o, dit duna altra manera, una variaci del tipus de canvi nominal afectar les funcions dexportaci i importaci nicament si es tradueix en una variaci del tipus de canvi real.

Pel que fa a la demanda dimportacions del pas considerat, suposarem tamb que depn del tipus de canvi real i del nivell de renda del pas:

(e PP , Y);

M (e P P)

0, 1

M Y

0,

de manera que les importacions decreixeran amb el tipus de canvi real (eP P) i creixeran amb la renda del pas (Y), per si aquesta augmenta provocar un augment proporcionalment ms petit del volum dimportacions. La condici dequilibri en el mercat de bns es pot expressar de la manera segent: Y sent: Z Y 0, Z t 0, Z r 0, Z G 0, X e X P M Y Z(Y,t,r,G) X(e,P,P,Y ) M(e,P,P,Y )

1 X P

0, X Y

0, M e

0, M P

0, M P

0,

0,

0, 1

0,

on prescindim per simplicitat de lefecte riquesa en la funci de consum. Si diferenciem lexpressi anterior, obtenim el pendent de la corba IS: Z Y Z r M Y

En el mdul El model keynesi i el model clssic tamb vam prescindir de lefecte riquesa en la funci de consum.

dr dY IS

0,

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

16

Leconomia oberta

que igual que en leconomia tancada, t signe negatiu. Fixeu-vos que: Z s la suma de les propensions marginals al consum i a la inversi en relaY ci amb la renda. Z s la suma de les derivades parcials del consum i la inversi en relaci r amb el tipus dinters.

No obstant aix, ara apareix en el numerador un terme nou: la propensi marginal M a importar en relaci amb la renda, , la qual cosa fa que el pendent de la corba Y IS corresponent a una economia oberta sigui ms gran que per a una economia tancada*. Naturalment, com ms gran sigui aquest terme, ms gran ser el pendent de la corba IS en una economia oberta. Tot aix es pot veure en el grfic V on, partint duna posici en qu el tipus dinters s r0 i la renda Y0, si es produeix una caiguda del tipus dinters fins a r1 augmentaran les demandes de consum i inversi, cosa que far augmentar, al seu torn, el nivell de renda. Si no hi hagus sector exterior, la nova renda passaria a ser Y1; tanmateix, amb sector exterior, laugment del nivell de renda donaria lloc a un augment de les importacions (si b en menor proporci), amb la qual cosa la renda assoliria finalment un valor Y1, inferior al que shagus obtingut en una ' economia tancada. Aix, doncs, la corba IS seria ms rgida en una economia oberta que en una economia tancada*.
Grfic V r IS'
* Recordeu que 1

M Y

0.

* Compareu IS' i IS en el grfic V.

r0 r1 IS Y0 Y' 1 Y1 Y

Duna altra banda, si operem en lexpressi de la corba IS, es pot comprovar que el multiplicador de la despesa autnoma s: Y G 1 Z Y M Y 0

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

17

Leconomia oberta

el valor del qual s inferior al de leconomia tancada a causa de la presncia del M terme , ja que la presncia de les importacions implica un drenatge en el proY cs multiplicador. Finalment, i igual que en leconomia tancada, la corba IS duna economia oberta es desplaaria cap a la dreta en els casos que signifiquessin un augment del nivell de demanda agregada, com ara els segents:

a) Una disminuci del tipus impositiu (t), que fa augmentar el consum. b) Un augment de la despesa pblica (G), que augmenta directament labsorci. c) Una depreciaci del tipus de canvi (e), que fa augmentar les exportacions i disminuir les importacions. d) Un augment del nivell de preus de la resta del mn (P), que fa augmentar les exportacions i disminuir les importacions. e) Una disminuci del nivell de preus nacional (P), que fa augmentar les exportacions i disminuir les importacions. f) Un augment de la renda de la resta del mn (Y), que far augmentar les exportacions. La corba IS es desplaaria cap a lesquerra en els casos contraris als exposats.

2.3. Lequilibri en la balana de pagaments Com ja hem dit en lapartat anterior, en el model que desenvolupem ara la balana de pagaments consta de la balana comercial (que es correspon amb la balana per compte corrent) i dels moviments de capital o balana de capital (que es corresponen amb la balana per compte financer). Definim el saldo de la balana de pagaments (SBP) com la suma dels saldos de la balana comercial i dels moviments de capital, expressats en moneda estrangera: P X e

Vegeu la balana de pagaments en el mdul Agregats macroeconmics. El mercat de bns.

SBP

PM

F,

on F representa el saldo (en moneda estrangera) dels moviments de capital. Pel que fa als determinants de F, suposarem que depenen del diferencial entre el tipus dinters de leconomia considerada (r) i el que preval en la resta del mn (r): F r F r

F( r,r ) ;

0,

0,

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

18

Leconomia oberta

de manera que com ms gran sigui el tipus dinters nacional i ms petit sigui el tipus dinters de la resta del mn, ms grans seran les adquisicions de ttols nacionals dels residents en la resta del mn i ms petites les adquisicions de ttols estrangers dels residents nacionals, per la qual cosa el saldo dels moviments de
capital millorar. Aquesta relaci es pot veure en el grfic VI, on r 1 r0 .

Grfic VI r

F(r 1)

F(r 0)

Diem que hi ha equilibri en el sector exterior quan el saldo de la balana de pagaments s igual a zero:

SBP sent: X e M P

P X(e,P,P,Y ) e

PM(e,P,P,Y)

F(r,r)

0,

0,

X P

0,

X P

0, M Y

X Y 0, F r

0,

M e 0, F r

0,

0,

M P

0, 1

0,

la qual cosa ens dna lequaci de la corba BP, s a dir, els parells de punts renda-tipus dinters que mantenen en equilibri la balana de pagaments, donats uns valors de e, P, P, Y i r. Si diferenciem lequaci de la corba BP, nobtenim el pendent: P M Y F r

dr dY BP

0,

el valor del qual s positiu i ser ms petit (ms gran), s a dir, la corba BP ser ms horitzontal o ms vertical, com ms petita (ms gran) sigui la propensi

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

19

Leconomia oberta

marginal a importar i ms gran (ms petita) la sensibilitat del saldo dels moviments de capital en relaci amb el tipus dinters. La corba BP ser, doncs, creixent, ja que partint dun punt dequilibri en la balana de pagaments, un augment (disminuci) del nivell de renda far crixer (reduir) les importacions i, per tant, empitjorar (millorar) el saldo de la balana comercial, per la qual cosa per a recuperar lequilibri de la balana de pagaments es necessitaria un augment (disminuci) del tipus dinters que comportaria una millora (empitjorament) de la balana de capitals. La corba BP es representa en el grfic VII, per a uns valors determinats de P, e, P, Y i r.
Grfic VII Representaci de la corba BP r

BP(e,P,P,Y,r )

Com es pot comprovar: a) Els punts situats a la dreta de BP representen posicions de dficit en la balana de pagaments (ja que el tipus dinters s inferior i la renda s superior, en relaci amb els nivells que mantenen lequilibri en la balana de pagaments). b) Els punts situats a lesquerra de BP representen posicions de supervit en la balana de pagaments (ja que el tipus dinters s superior i la renda s inferior, en relaci amb els nivells que mantenen lequilibri en la balana de pagaments). Finalment, la corba BP es desplaar cap a la dreta en els casos en qu millori la balana de pagaments, a travs de la balana comercial o a travs de la balana de capitals:

1) La balana comercial millorar en els casos segents: a) Una depreciaci del tipus de canvi (e).

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

20

Leconomia oberta

b) Un augment del nivell de preus de la resta del mn (P). c) Una disminuci del nivell de preus nacional (P). d) Un augment de la renda de la resta del mn (Y). e) Un augment exogen del volum dexportacions de mercaderies (X), per exemple, a causa de la concessi de subvencions a lexportaci. f) Una disminuci exgena del volum dimportacions de mercaderies (M), per exemple, a causa de la imposici daranzels. 2) Al seu torn, la balana de capitals millorar en els casos segents: a) Una disminuci del tipus dinters de la resta del mn (r). b) Un augment exogen de les entrades netes de capital (F), per exemple, a causa de laparici dexpectatives dapreciaci del tipus de canvi o de la imposici de controls a les sortides de capital. De manera semblant, la corba BP es desplaar cap a lesquerra en els casos en qu empitjori la balana de pagaments, tant a travs de la balana comercial com de la balana de capitals, cosa que passar en els casos contraris als que hem indicat anteriorment.
La imposici daranzels provoca una disminuci en el volum dimportacions de mercaderies.

Fixeu-vos que hem suposat que una depreciaci del tipus de canvi (i el contrari en el cas duna apreciaci) milloraria la balana comercial i, consegentment, desplaaria cap a la dreta la corba BP. No obstant aix, si b una depreciaci augmenta inequvocament el volum dexportacions i disminueix el volum dimportacions, tamb s cert que comportaria una disminuci dels ingressos derivats dun volum determinat dexportacions, mesurats en moneda estrangera (vegeu lequaci de la corba BP). Com es pot observar a partir de la diferenciaci total de la corba BP en relaci amb el tipus de canvi, perqu una depreciaci del tipus de canvi comporti una millora de la balana comercial i, en conseqncia, desplaci la corba BP cap a la dreta, shauria de complir la condici Marshall-Lerner que hem esmentat en lapartat anterior. Al seu torn, en els casos dun augment dels preus de la resta del mn o duna disminuci dels preus nacionals, els efectes sobre la balana comercial tamb serien en principi ambigus: en tots dos casos augmentaria el volum dexportacions i disminuiria el volum dimportacions, per en el primer augmentarien els pagaments derivats dun volum determinat dimportacions i, en canvi, en el segon disminuirien els ingressos derivats dun volum determinat dexportacions (vegeu una altra vegada lequaci de la corba BP). De manera semblant al cas de la depreciaci, es pot demostrar que en tots dos casos es produiria una millora de la balana comercial i, en conseqncia, un
Vegeu la condici de Marshall-Lerner al subapartat 1.3 daquest mdul didctic.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

21

Leconomia oberta

desplaament de la corba BP cap a la dreta, sota condicions semblants a la Marshall-Lerner, s a dir, si la suma de les elasticitats dexportacions i importacions, en relaci amb els preus estrangers o els preus nacionals, mesurades en valors absoluts i ponderades per la relaci entre els valors dexportacions i importacions, s major que la unitat.

2.4. Lequilibri en el mercat monetari Ens falta analitzar de quina manera la introducci del sector exterior altera les condicions dequilibri dels mercats dactius. Continuem suposant que hi ha equilibri en el mercat de bns de capital (ja que les empreses ajusten el seu capital existent al desitjat dins el perode) i continuem tractant el mercat de bons de manera residual, i, a partir daqu, ens centrarem en les modificacions que la inclusi del sector exterior implica per al mercat monetari. Pel que fa a la demanda de diner, en una economia oberta hi ha com a actius financers alternatius al diner, a ms dels bons que emet el govern, les divises i els bons estrangers. No obstant aix, i per tal de simplificar el model, suposarem que els agents nacionals no demanen aquests actius. Quant a loferta monetria, aix com en un sistema de tipus de canvi flexible la introducci del sector exterior no significa en principi cap alteraci, en un sistema de tipus de canvi fix implica que un saldo positiu (negatiu) de la balana de pagaments donar lloc a un augment (disminuci) de la base monetria. Daquesta manera, un dels components fonamentals de la funci doferta monetria, com ara la base monetria, que abans depenia nicament de lactivitat del govern a travs del banc central, ara tamb pot dependre del saldo de la balana de pagaments. No obstant aix, fixeu-vos que el fet que en un sistema de tipus de canvi fix levoluci de la balana de pagaments pugui influir en levoluci de la base monetria no vol dir que el govern perdi necessriament el control daquesta, ja que sempre pot, en principi, compensar els possibles efectes del saldo de la balana de pagaments sobre la base monetria a travs de mesures de poltica monetria interna.

Aix, doncs, i igual que en el cas de leconomia tancada, la condici dequilibri en el mercat monetari est determinada per la igualtat entre oferta i demanda de diner, que expressem com una relaci entre renda i tipus dinters:

m(r)

H P

L(Y,r)

dm dr

0,

dL dY

0,

dL dr

0,

s a dir, lequaci de la corba LM, en qu per simplicitat hem oms les variables exgenes que influeixen sobre el multiplicador monetari (relaci efectiu-dipsits, coeficient de caixa i tipus de descompte del banc central).

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

22

Leconomia oberta

Fixeu-vos que el pendent de la corba LM en una economia oberta s el mateix que en una economia tancada. Duna altra banda, la corba LM duna economia oberta es desplaaria cap a la dreta en els casos que signifiquen una disminuci de la demanda de diner o un augment de loferta, i en particular davant:

a) Una disminuci de la relaci efectiu-dipsits, del coeficient de caixa o del tipus de descompte del banc central, que comportarien un augment del multiplicador monetari. b) Una disminuci del nivell de preus nacional (P). c) Un augment de la base monetria (H), que ara podria tenir lloc no solament a travs de la poltica monetria, sin tamb a conseqncia dun supervit en la balana de pagaments. La corba LM es desplaaria cap a lesquerra en els casos contraris als que acabem dexposar.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

23

Leconomia oberta

3. El model macroeconmic de leconomia oberta (II)

3.1. Introducci En lapartat anterior hem desenvolupat la condici dequilibri del sector exterior i hem vist que la introducci daquest sector modificava les condicions dequilibri dels mercats de bns i diner. En aquest apartat finalitzem la presentaci del model macroeconmic complet de leconomia oberta mitjanant lanlisi conjunta daquests tres sectors, per als dos sistemes de tipus de canvi: el fix i el flexible. En lltim subapartat examinem els diversos mecanismes dajust de la balana de pagaments enfront dun desequilibri en presncia dun sistema de tipus de canvi o de laltre.

3.2. Lequilibri duna economia oberta El model macroeconmic complet de leconomia oberta est determinat per les equacions dequilibri en els mercats de bns i diner, i tamb en el sector exterior (o dit duna altra manera, en la balana de pagaments), s a dir, per les equacions de les corbes IS, LM i BP. Al seu torn, les variables endgenes del model sn el nivell de renda Y i el tipus dinters r, mentre que la tercera variable endgena depn de si el sistema de tipus de canvi s flexible o s fix:

a) En el primer cas, el tipus de canvi e s una variable endgena i la corba BP passa sempre per la intersecci de la IS i lLM, de manera que sempre hi ha equilibri en els tres mercats. b) En el segon, s el govern qui determina el valor del tipus de canvi i la variable endgena addicional ara s SBP, el saldo de la balana de pagaments, que pot ser diferent de zero si el tipus de canvi que fixa el govern no s dequilibri. Ara b, s obvi que si un determinat tipus de canvi s dequilibri en un cas, tamb ho s en laltre, de manera que no hi ha cap diferncia substancial entre tots dos casos pel que fa a posicions dequilibri. En els grfics VIII i IX sofereix una representaci grfica del model complet de leconomia oberta, a travs de les corbes IS, LM i BP. Aix, doncs, el model de demanda agregada per a leconomia oberta inclou una equaci ms, la que representa lequilibri exterior i, consegentment, una variable endgena addicional: el saldo de la balana de pagaments en el cas de tipus de canvi fix, o el tipus de canvi en el cas del tipus de canvi flexible.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

24

Leconomia oberta

Grfic VIII Representaci grfica del model complet de leconomia oberta (tipus de canvi fix) r LM BP

r0

IS

Y0

Grfic IX Representaci grfica del model complet de leconomia oberta (tipus de canvi flexible)

r LM

BP A r0

IS

Y0

Aquests dos grfics mostren una situaci dequilibri intern en leconomia, indicada per la intersecci de les corbes IS i LM:

1) El grfic VIII representa un cas de tipus de canvi fix en qu, en el valor establert per a aquest tipus de canvi, la balana de pagaments experimenta un dfi-

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

25

Leconomia oberta

cit. Fixeu-vos que, si b aquesta situaci es pot donar a curt termini, un sistema de tipus de canvi fix posa en marxa un sistema de correcci automtica del desequilibri de la balana de pagaments, per la qual cosa a mitj termini es tendeix a lequilibri de la balana de pagaments. 2) Duna altra banda, el grfic IX mostra un cas dequilibri en la balana de pagaments propi dun sistema de tipus de canvi flexible (o, alternativament, dun sistema de tipus de canvi fix en qu haguessin operat els mecanismes dajust), en el qual la fluctuaci del tipus de canvi garanteix en tot moment lequilibri extern. Fixeu-vos, finalment, que en els grfics VIII i IX la corba BP est dibuixada amb un pendent ms petit que el de lLM. Aquest supsit* equival a suposar que els moviments de capital sn ms sensibles amb relaci al tipus dinters que la demanda de diner. Com es pot veure en lexpressi del pendent de la corba BP, una elevada sensibilitat dels moviments de capital amb relaci al tipus dinters i, per tant, una mobilitat internacional del capital ms gran, dna lloc a una corba BP molt elstica. En el cas lmit de mobilitat perfecta del capital (en qu lelasticitat dels moviments de capital al tipus dinters tends a linfinit), la corba BP seria perfectament elstica a un tipus dinters igual al que prevalgus en la resta del mn. Al contrari, com es pot comprovar tamb fcilment a partir del pendent de la corba BP, si els moviments de capital fossin poc sensibles al tipus dinters i, per tant, la mobilitat internacional del capital fos reduda, la corba BP seria relativament rgida. Al seu torn, i en el cas lmit en qu fossin totalment insensibles, la BP seria una vertical sobre el nivell de renda compatible amb lequilibri de la balana comercial. En tot cas, no sha doblidar que en les economies industrials modernes el grau de mobilitat del capital s molt elevat, i fins i tot els pasos ms importants han suprimit en aquests darrers anys les restriccions legals als moviments de capital.

El sistema de correcci automtica... ... del desequilibri de la balana de pagaments t lloc a travs dels efectes de la variaci de reserves sobre la base monetria i daquesta sobre el saldo exterior, com veurem amb ms detall a continuaci.

* Mantindrem al llarg daquest mdul el supsit que el pendent de la corba BP s menor que el de la corba LM.

Vegeu lexpressi del pendent de la corba BP en el subapartat 2.3 daquest mdul.

Sense anar ms lluny, aquest s el cas de la Uni Europea (UE), on els controls dels moviments de capital han quedat prohibits desprs de laprovaci de lActa nica Europea (Espanya els va eliminar el febrer de 1992). Per aix, i sense menysprear linters teric de la resta de les possibilitats, la discussi dels casos en qu la mobilitat internacional del capital s molt elevada o quasi perfecta ser ms rellevant quan descrivim les economies del nostre entorn. Duna altra banda, s important assenyalar que en la realitat els tipus de canvi no sn ni plenament fixos ni plenament flexibles. Aix, el Sistema Monetari Europeu (SME), en qu sintegren gaireb totes les monedes de la UE (en el cas de la pesseta, des de juny de 1989), comporta uns tipus de canvi centrals fixos

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

26

Leconomia oberta

entre les monedes participants, que poden fluctuar dins unes bandes (actualment, el 15% per sobre i per sota de la paritat central). Tamb hi ha altres grups de monedes que segueixen duna manera estreta la cotitzaci duna altra de ms important (per exemple, la cotitzaci de la resta de monedes de lEuropa Occidental est lligada a la cotitzaci central de les monedes de lSME), mentre que entre aquests blocs els tipus de canvi sn flexibles, si b les autoritats solen intervenir peridicament per tal dimpedir fluctuacions excessives de les monedes. Per tant, el comportament de les economies de la UE est reflectit ms aviat pel model de tipus de canvi fixos, en qu els desequilibris de la balana de pagaments es traduirien en alteracions de la base monetria a partir del moment en qu el tipus de canvi assols el lmit de la banda de fluctuaci (encara que fins aquest moment el que es produirien serien variacions en el tipus de canvi, limitades a lamplitud de la banda). No obstant aix, fixeu-vos que un cop posada en marxa la Uni Econmica i Monetria (UEM) prevista pel Tractat de Maastricht, aquesta situaci es mantindria noms per a les economies que eventualment quedessin fora de la UEM, ja que les economies participants esdevindrien economies tancades respecte al conjunt de la UEM. Duna manera contrria, el comportament de leconomia del conjunt de la UE davant la resta del mn estaria reflectit ms aviat pel model de tipus de canvi flexibles, en qu els desequilibris de la balana de pagaments es traduirien en apreciacions o depreciacions del tipus de canvi (encara que si aquestes es consideressin excessives, les autoritats intervindrien, cosa que modificaria el nivell de la base monetria).

Per exemple, la pesseta... ... t un tipus de canvi fix, dins unes bandes, en relaci amb la majoria de les monedes de la UE, per el seu tipus de canvi s flexible, moderat per les intervencions de les autoritats, respecte a altres monedes com el dlar americ o el ien japons.

3.3. Lajust de la balana de pagaments Acabarem aquest apartat analitzant de quines maneres una balana de pagaments en desequilibri, que suposarem que consisteix en un dficit com el que es representa en el grfic VIII (lanlisi del supervit seria totalment simtrica), sajusta fins a arribar a una posici en qu es compensen tots els seus rengles dingressos i pagaments o, dit duna altra manera, fins que assoleixi una situaci dequilibri en la balana de pagaments, i tot aix tant en el cas de tipus de canvi fix com en el de tipus de canvi flexible. En general (i com veurem ms especficament en el proper subapartat), en el model de leconomia oberta qualsevol pertorbaci sobre lequilibri inicial suposa, a ms dels efectes que tenien lloc en el model de leconomia tancada, un desequilibri de la balana de pagaments. Al seu torn, aquest desequilibri dna lloc a un mecanisme dajust que, alhora que torna lequilibri a la balana de pagaments, t conseqncies addicionals amb vista a lequilibri intern de leconomia (s a dir, el determinat per la intersecci de les corbes IS i LM).
Vegeu el subapartat 3.4 daquest mdul didctic.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

27

Leconomia oberta

Aix, doncs, lajustament de la balana de pagaments enfront dun desequilibri resulta fonamental quan sanalitzen les conseqncies macroeconmiques duna pertorbaci.

En la resta daquest subapartat suposarem sempre que en el punt de partida hi ha equilibri intern, s a dir, equilibri en els mercats interiors de leconomia (actius i bns de nova producci).

3.3.1. Lajust de la balana de pagaments amb tipus de canvi fix Comencem amb el cas de tipus de canvi fix, i fixeu-vos que en aquest cas el dficit de la balana de pagaments tendeix a desaparixer duna manera automtica a travs del finanament daquest dficit. En efecte, un dficit de la balana de pagaments equival a un excs de pagaments sobre ingressos amb lexterior o, dit duna altra manera, a un excs de la demanda sobre loferta en el mercat de divises, per la qual cosa les autoritats hauran de vendre divises per a evitar la depreciaci del tipus de canvi. La prdua de reserves de divises comportaria una reducci de la base monetria, cosa que fa desplaar la corba LM cap a lesquerra.

El procs descrit es mostra en el grfic X, on el punt de partida s el punt A, corresponent a una situaci dequilibri intern amb dficit de la balana de pagaments; i eventualment sassoleix lequilibri intern i extern en el punt B, on el nivell de renda ms petit i el tipus dinters ms gran milloren tant la balana comercial com la balana per compte de capitals.
Grfic X Ajust de la balana de pagaments amb tipus de canvi fix

r LM' LM

BP B

IS

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

28

Leconomia oberta

Tanmateix, i malgrat el carcter automtic del mecanisme, el finanament del dficit a travs de les reserves planteja alguns problemes:

!
Exemples doperacions desterilitzaci Comprar ttols en mercat obert, reduir el tipus de descompte del banc central o reduir el coeficient legal de caixa sn algunes de les operacions desterilitzaci que duen a terme les autoritats.

a) Aix, les autoritats poden compensar la prdua de reserves de divises mitjanant mesures de poltica monetria interna, s a dir, les anomenades operacions desterilitzaci, amb la qual cosa la disminuci de la base monetria es podria minorar o fins i tot invertir. b) A ms, el pas del punt A al B en el grfic X significa una reducci en els nivells de renda i producci de leconomia, cosa que es podria considerar indesitjable (i alhora podria motivar el comportament compensador de les autoritats monetries que hem esmentat abans). c) Finalment, si el dficit de la balana de pagaments fos molt elevat o es prolongus en el temps les reserves de divises es podrien exhaurir (o assolir un nivell perillosament baix) abans que aquest dficit es corregs.

Per tot aix, quan el desequilibri de la balana de pagaments sigui molt abundant, o durador en el temps, les mesures de finanament resultaran insuficients i caldr substituir-les o complementar-les a travs de mesures dajustament.

Aquestes mesures poden actuar tant sobre la balana comercial com sobre la balana de capitals i poden ser de diversos tipus, tal com examinem a continuaci:

1) Pel que fa a les mesures que afecten la balana de capitals, aquestes es traduirien en la creaci dincentius a la importaci de capital (com ara la concessi davantatges fiscals a la inversi estrangera) i dobstacles a lexportaci de capital (per exemple, gravant-la amb impostos); aquest tipus de mesures desplaarien la corba BP cap a la dreta. 2) Quant a les poltiques que actuen sobre la balana comercial, recordem que: Y Z X M,

Vegeu el subapartat 2.2 daquest mdul didctic.

s a dir, que la balana comercial experimentar un dficit (supervit) quan el nivell de renda sigui inferior (superior) a labsorci. Per tant, un dficit de la balana per compte corrent es pot corregir de dues maneres: a) Reduint labsorci o despesa interna a travs de poltiques de reducci de la despesa com ara mesures de poltica monetria o fiscal contractores; grficament, les corbes LM o IS es desplaarien cap a lesquerra, cap a la BP, en el grfic VIII. b) Augmentant la renda o producte nacional, per sense augmentar al mateix temps i en la mateixa quantitat labsorci. Per a aconseguir-ho es podrien uti-

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

29

Leconomia oberta

litzar poltiques de desviaci de la despesa que consistirien en una reducci de la demanda dirigida cap als bns importats, que es traslladaria cap als bns de producci nacional, en resposta a una actuaci sobre els seus preus relatius; grficament, la corba BP i la IS es desplaarien cap a la dreta en el grfic VIII. Les poltiques de desviaci de la despesa enfront dun dficit de la balana de pagaments poden consistir, fonamentalment, en mesures de poltica comercial, o b en una devaluaci del tipus de canvi per tal dabaratir els preus dels productes nacionals en relaci amb els estrangers.

Exemples de mesures de poltica comercial La imposici o laugment, si ja existien, daranzels sobre les importacions; lestabliment de quotes o contingents, s a dir, lmits en valor o quantitat al volum dimportacions; o la concessi de subsidis o subvencions a les exportacions sn algunes de les mesures que sapliquen.

Els efectes duna devaluaci es mostren en el grfic XI. Partint del punt A, laugment de les exportacions i la disminuci de les importacions ocasionats per la devaluaci augmentarien la renda nacional (la corba IS es desplaaria cap a la dreta) i millorarien la balana de pagaments (la corba BP tamb es desplaaria cap a la dreta). Suposant que la balana de pagaments passs a tenir un supervit en el punt B, les reserves de divises augmentarien, i amb aix, la base monetria, i la corba LM es desplaaria cap a la dreta fins a assolir lequilibri intern i extern en el punt C.
Grfic XI Efectes duna devaluaci r

LM

LM' BP BP'

B A C

IS' IS

Duna altra banda, perqu la devaluaci tingui xit*, es requereix, en primer lloc, el compliment de la condici Marshall-Lerner i, en segon lloc, que la devaluaci no doni lloc a un increment del nivell de preus (cosa que podria passar en resposta a lincrement dels preus dels bns importats que comporta la devaluaci) o, dit duna altra manera, que es produeixi una depreciaci del tipus de canvi real i no solament del nominal. No obstant aix, el supsit que fem dun nivell de preus nacional constant ens elimina aquest problema, que podria ser important en un model ms complicat que inclogus loferta agregada.

* La devaluaci tindr xit quan redueixi o elimini el dficit inicial de la balana de pagaments.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

30

Leconomia oberta

Finalment, fixeu-vos que la futura instituci de la UEM implicaria la desaparici del tipus de canvi com a instrument de la poltica econmica per al pasos participants (s a dir, els governs nacionals es veurien impossibilitats de dur a terme devaluacions o revaluacions), ja que hi hauria una moneda nica per a tots ells. Tanmateix, continuaria havent-hi un tipus de canvi exterior davant els pasos que no pertanyessin a la UEM i es mantindria tamb la possibilitat dalterar el tipus de canvi real dins la UEM mitjanant variacions en els preus relatius.

3.3.2. Lajust de la balana de pagaments amb tipus de canvi flexible

Si el tipus de canvi s lliurement fluctuant, la balana de pagaments est sempre en equilibri, s a dir, leconomia es troba en tot moment en equilibri extern a travs de la variaci del tipus de canvi, que tendeix a depreciarse en una situaci de dficit de la balana de pagaments (que equival a una situaci dexcs de demanda en el mercat de divises) i a apreciar-se en cas de supervit (cosa que equival a un excs doferta en el mercat de divises).

En tot cas, cal recordar que, perqu les variacions del tipus de canvi equilibrin en tot moment la balana de pagaments en la manera anteriorment descrita, s necessria lestabilitat del mercat de canvis a travs de la condici Marshall-Lerner. Com veiem en el grfic XII, si la balana de pagaments experiments un dficit en el punt A, el tipus de canvi es depreciaria, cosa que faria desplaar cap a la dreta les corbes IS i BP (a travs dun augment de les exportacions i una disminuci de les importacions) i sassoliria automticament lequilibri extern en el punt B.
Grfic XII Ajust de la balana de pagaments amb tipus de canvi flexible r
Vegeu la condici de Marshall-Lerner en el subapartat 1.3 daquest mdul didctic.

LM BP BP'

B A IS' IS

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

31

Leconomia oberta

3.3.3. Conclusi Per a concloure, cal recordar que al llarg daquest subapartat hem vist els diversos mecanismes de correcci dun dficit de la balana de pagaments, segons si el tipus de canvi era fix o flexible:

1) Si el tipus de canvi fos fix, el dficit tendiria a corregir-se a travs de la reducci que provocaria en les reserves de divises i, per tant, en la base monetria; encara que, si el volum del dficit fos elevat, es prolongus en el temps o les autoritats no consideressin desitjable finanar-lo, es podrien utilitzar poltiques dajust que redussin la demanda agregada o la desviessin des dels bns dimportaci als bns nacionals. 2) Duna altra banda, si el tipus de canvi fos flexible, la balana de pagaments estaria sempre en equilibri, de manera que davant una pertorbaci que ocasions un dficit, el tipus de canvi es depreciaria automticament i la balana de pagaments tornaria a lequilibri.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

32

Leconomia oberta

4. Les poltiques monetria i fiscal en leconomia oberta

4.1. Introducci En aquest apartat analitzem els diversos efectes de les poltiques monetria i fiscal en una economia oberta, tant amb tipus de canvi fix com amb tipus de canvi flexible, i per aix farem algunes simplificacions:

a) En primer lloc, considerarem noms els casos de poltica monetria i fiscal expansiva (els casos de poltica contractora sn totalment anlegs). b) A ms, i igual que en lapartat anterior, suposarem en principi que la corba BP s molt elstica, cosa que equival a suposar que els moviments internacionals de capital sn molt sensibles als diferencials de tipus dinters. c) Finalment, suposarem que el punt de partida correspon en tots els casos a una situaci dequilibri intern i extern (s a dir, una situaci caracteritzada per la intersecci de les corbes IS, LM i BP).

4.2. Les poltiques monetria i fiscal amb tipus de canvi fix Tenint en compte els supsits anteriors, considerem a continuaci una economia en una situaci dequilibri intern i extern per amb una renda dequilibri que les autoritats econmiques consideren insuficient, motiu pel qual decideixen instrumentar una poltica de demanda expansiva per tal dincrementar-la. Vegem en primer lloc el cas de la poltica monetria, que illustrem en el grfic XIII. Partint del punt A, que es caracteritza per lexistncia dequilibri intern i extern simultanis, una poltica monetria expansiva (que consisteixi, per exemple, en un increment de la base monetria a travs duna compra de ttols en mercat obert) desplaaria cap a la dreta, com ja sabem, la corba LM i, per tant, augmentaria la renda i disminuiria el tipus dinters fins al punt B, nou punt dequilibri intern. Ara b, leconomia es trobaria per sota de la corba BP, s a dir, en una situaci de dficit de la balana de pagaments (el nivell de renda ms gran empitjoraria la balana comercial i el tipus dinters ms petit empitjoraria la balana de capitals i, per tant, la balana de pagaments, que abans estava en equilibri, ara passaria a tenir dficit). Com que el tipus de canvi s fix, el dficit de la balana de pagaments donaria lloc a un prdua de reserves de divises que, si les autoritats no portessin a terme operacions desterilitzaci, reduiria la base monetria, de manera que la corba LM es desplaaria cap a lesquerra, s a dir, disminuiria la renda i augmentaria el tipus dinters.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

33

Leconomia oberta

Aix faria que la balana de pagaments torns a lequilibri, per al mateix temps la renda tamb tornaria al seu valor inicial i el punt dequilibri final (punt C) coincidiria amb linicial (punt A).
Grfic XIII Cas de la poltica monetria (tipus de canvi fix) r LM LM'

BP A C

IS

El resultat dinefectivitat de la poltica monetria en un sistema de tipus de canvi fix s independent del grau de mobilitat del capital. Com es pot comprovar fcilment, si la mobilitat del capital fos relativament petita (grficament, si la corba BP fos ms vertical que lLM), i ats que la poltica monetria expansiva comportaria un dficit de la balana de pagaments (tant a travs duna renda ms gran com a travs dun tipus dinters ms petit), es confirmaria el resultat dinefectivitat duna poltica monetria expansiva sobre el nivell de renda. Lnica diferncia seria que la reversi de lefecte expansiu inicial seria molt ms rpid com ms gran fos la mobilitat internacional de capital. Per tant, lnica possibilitat que una poltica monetria expansiva afects el nivell de renda seria en el cas que les autoritats portessin a terme operacions desterilitzaci dels fluxos de reserves exteriors (per exemple, comprant ms ttols pblics en mercat obert). Aix, aquestes operacions compensarien totalment o parcialment la prdua de reserves i permetrien retenir lefecte expansiu sobre el nivell de renda (en el grfic XIII equivaldria a impedir el desplaament cap a lesquerra de lLM).

En el nostre exemple... ... lnic que canviaria s la composici de la cartera del banc central: lincrement en la tinena de fons pblics es compensaria amb una disminuci de les reserves exteriors i la base monetria quedaria sense alteracions.

En tot cas, ha de quedar clar que la prctica doperacions desterilitzaci no es pot mantenir indefinidament si al mateix temps no es prenen mesures dajust del dficit exterior, ja que mentre aquest dficit persists, continuaria la sortida de reserves, que eventualment es podrien exhaurir.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

34

Leconomia oberta

Tot seguit considerem el cas de la poltica fiscal, que sillustra en el grfic XIV. Partint del punt A (amb equilibri intern i extern simultanis), una poltica fiscal expansiva (que consisteixi, per exemple, en un increment de la despesa pblica) desplaa cap a la dreta la corba IS, amb la qual cosa augmenten la renda i el tipus dinters. En el punt B saconsegueix lequilibri intern amb supervit de la balana de pagaments (ja que el nivell de renda ms gran empitjora la balana comercial i el tipus dinters ms gran millora la balana de capitals, tot i que predomina aquest segon efecte a causa del supsit que hem adoptat de major sensibilitat relativa dels fluxos de capital al tipus dinters i que s la causa de lelasticitat ms gran de la corba BP). El supervit augmenta les reserves de divises i, per tant, si no hi ha actuacions compensatries de lautoritat monetria, tamb augmenta la base monetria, i la corba LM es desplaa cap a la dreta, augmenta la renda i disminueix el tipus dinters. Daquesta manera, en el punt dequilibri final (punt C) la balana de pagaments torna a lequilibri i la renda augmenta encara ms del que havia augmentat desprs de limpacte inicial de la poltica fiscal expansiva.
Grfic XIV Cas de la poltica fiscal (tipus de canvi fix)

r LM LM' B

BP C

IS' IS

Duna altra banda, lefectivitat duna poltica fiscal expansiva en un sistema de canvi fix seria molt ms gran com ms gran fos el grau de mobilitat internacional del capital (ja que lincrement en el tipus dinters seria ms petit i, per tant, tamb ho seria el desplaament de la despesa privada). Contrriament, si la mobilitat del capital fos relativament petita (grficament, si la corba BP fos ms vertical que lLM), una poltica fiscal expansiva seria menys efectiva sobre el nivell de renda. Recordem que el nivell de renda ms gran i el tipus dinters ms

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

35

Leconomia oberta

gran originats inicialment per aquest poltica tenen efectes contraposats sobre la balana de pagaments: tendeixen a empitjorar la balana comercial i a millorar la balana de capitals, respectivament. Tanmateix, en aquest cas predominaria el primer efecte (ja que el segon seria petit en ser la mobilitat de capitals petita), cosa que donaria lloc a una prdua de reserves exteriors (grficament, la corba LM es desplaaria cap a lesquerra en lloc de cap a la dreta, com al grfic XIV) i, per tant, a un menor efecte expansiu sobre el nivell de renda. Finalment, i de la mateixa manera que hem comentat en el cas de la poltica monetria, tamb aqu les autoritats poden dur a terme operacions desterilitzaci per tal de reduir lefecte expansiu de la poltica fiscal (si la BP fos ms horitzontal que lLM, com en el grfic XIV), o b daugmentar-lo (si, contrriament, la BP fos ms vertical que lLM).

En conclusi, en una economia oberta amb tipus de canvi fix, donada una situaci dequilibri extern en qu la mobilitat internacional de capital s elevada, la poltica fiscal s sempre ms efica que la poltica monetria amb vista a aconseguir lobjectiu dalterar el nivell de renda dequilibri.

La poltica monetria i la poltica fiscal en la Uni Monetria Europea Com ja se sap, la Uni Europea (UE) camina cap a la uni monetria, lanomenada Uni Econmica i Monetria (UEM). Quines implicacions per a la poltica econmica tindr lestabliment de la UEM? Com ja hem esmentat en lapartat anterior, una primera conseqncia ser la desaparici del tipus de canvi com a instrument de la poltica econmica per als pasos integrants daquesta UEM. Duna altra banda, un cop que entri en funcionament la UEM, les autoritats nacionals perdran tamb la possibilitat dutilitzar la poltica monetria, que a partir daleshores ser competncia del futur banc central europeu. Aix significa, doncs, que la poltica fiscal es convertir en leina principal de la poltica destabilitzaci. Tot aix ha suscitat una srie de qestions sobre la utilitzaci de la poltica fiscal, atesa la renovada importncia que adquireix en el si duna uni monetria com la que saspira a aconseguir en la UE. En particular, veient la necessitat duna certa disciplina fiscal en el si de la UEM que eviti els efectes negatius derivats de lexcessiu dficit dalguns pasos sobre els altres, sha proposat la imposici de lmits a ls de la poltica fiscal. Aquests lmits saplicarien no ja solament en el procs de transici (com els criteris establerts en el Tractat de Maastricht per a accedir a la fase final de la UEM: dficit pblic i deute pblic inferior, respectivament, al 3% i al 60% del PIB), sin tamb una vegada instituda la UEM (lanomenat Pacte destabilitat). No obstant aix, aquest pacte ha estat criticat per diversos autors, que consideren que unes limitacions excessives significarien un biaix contractor per a la poltica fiscal que, recordemho, seria leina principal de la poltica destabilitzaci per a les autoritats nacionals en la UEM. Aix, doncs, atesos els problemes de desocupaci que experimenten les economies europees i en un context dincertesa respecte al futur de la construcci europea, podria ser desitjable una interpretaci flexible dels criteris anteriors, i tamb una major coordinaci fiscal en el si de la UE, ja que cada vegada hi ha una interdependncia ms gran entre les economies dels pasos membres.
Vegeu el subapartat 3.3.1 daquest mdul didctic.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

36

Leconomia oberta

4.3. Les poltiques monetria i fiscal amb tipus de canvi flexible Tot seguit examinem leficcia relativa de les poltiques monetria i fiscal sobre el nivell de renda dequilibri en una economia oberta amb tipus de canvi flexible. De la mateixa manera que hem fet al comenament de lapartat anterior, suposarem que en el punt de partida hi ha equilibri intern i extern simultniament, on equilibri intern significa equilibri en els mercats interiors de leconomia per a un nivell de renda que les autoritats consideren insuficient i que, en conseqncia, decideixen augmentar mitjanant una poltica de demanda expansiva. Fixeu-vos que ara lequilibri extern es produir sempre, ja que la fluctuaci del tipus de canvi sencarrega de mantenir la balana de pagaments equilibrada en tot moment.

En primer lloc, analitzem el cas de la poltica monetria, que es representa en el grfic XV. Partim del punt A i les autoritats instrumenten una poltica monetria expansiva que desplaa la corba LM cap a la dreta. Laugment de la renda i el descens del tipus dinters comporten un dficit a la balana de pagaments (tant comercial com de capitals) en el punt B, per la qual cosa immediatament es deprecia el tipus de canvi (ja que en el mercat de canvis es produeix un excs de demanda). El tipus de canvi ms gran fa ms competitives les mercaderies nacionals, i per tant augmenten les exportacions i disminueixen les importacions; grficament, les corbes BP i IS es desplacen cap a la dreta. En el punt C, la balana de pagaments torna a lequilibri i el nivell de renda experimenta un increment addicional.

Grfic XV Cas de la poltica monetria (tipus de canvi flexible)

r LM LM' BP A C B IS' IS BP'

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

37

Leconomia oberta

Aix, doncs, veiem que ara, amb tipus de canvi flexible, la poltica monetria expansiva aconsegueix augmentar la renda dequilibri, cosa que no passava quan el tipus de canvi era fix. El motiu s la resposta diferent al dficit de la balana de pagaments: amb tipus de canvi fix era una prdua de reserves de divises que actuava contractorament, mentre que amb tipus de canvi flexible s una depreciaci del tipus de canvi que actua expansivament.

Dit duna altra manera: la poltica monetria recuperaria la seva autonomia en un sistema de tipus de canvi flexible.

Una altra vegada, i de la mateixa manera que en el cas del tipus de canvi fix, aquest resultat s independent del grau de mobilitat del capital. La ra s que tant el nivell de renda ms gran com el tipus dinters ms petit ocasionats inicialment per una poltica monetria expansiva comporten sempre un dficit de la balana de pagaments i, per tant, la depreciaci del tipus de canvi i lefecte expansiu addicional sobre el nivell de renda operarien igual, amb independncia que la mobilitat internacional del capital sigui alta o baixa. En tot cas, els efectes expansius sobre el nivell de renda sn molt ms grans com ms gran sigui la mobilitat internacional del capital (grficament, com ms horitzontal sigui la corba BP), ja que en aquest cas cal una major depreciaci del tipus de canvi perqu la balana de pagaments torni a lequilibri.

El cas de la poltica fiscal es representa en el grfic XVI. En el punt A les autoritats utilitzen una poltica fiscal expansiva que es tradueix grficament en un desplaament de la corba IS cap a la dreta, cosa que dna lloc a una renda ms gran i a un tipus dinters tamb ms gran. La balana de pagaments passaria a tenir un supervit (ja que lefecte favorable del major tipus dinters sobre la balana de capitals predominaria sobre lefecte desfavorable del major nivell de renda sobre la balana comercial) en el punt B, cosa que comportaria una apreciaci del tipus de canvi (en produir-se un excs doferta en el mercat de divises). El tipus de canvi ms petit, en encarir relativament les mercaderies nacionals, faria disminuir les exportacions i augmentar les importacions (grficament, les corbes BP i IS es desplaarien cap a lesquerra), de manera que la balana de pagaments tornaria a lequilibri i la renda descendiria. En el punt C representem lequilibri final, que es caracteritza per una balana de pagaments equilibrada i una renda dequilibri ms gran (encara que a un nivell inferior al que havia aconseguit inicialment la poltica fiscal expansiva). Si comparem aquests resultats amb els que hem obtingut en el cas del tipus de canvi fix, podem veure que tamb amb tipus de canvi flexible la poltica fiscal expansiva s capa delevar el nivell de renda dequilibri, si b en una quantitat ms petita. Aix s perqu amb tipus de canvi flexible la resposta al supervit de la balana de pagaments s lapreciaci del tipus de canvi que actua contracto-

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

38

Leconomia oberta

Grfic XVI Cas de la poltica fiscal (tipus de canvi flexible) r

LM B

BP' BP

C A IS' IS'' IS

rament, mentre que amb tipus de canvi fix lacumulaci de reserves de divises actuava expansivament.

Lefecte expansiu de la poltica fiscal ser molt ms petit com ms gran sigui la mobilitat internacional del capital (grficament, com ms horitzontal sigui la corba BP), ja que en aquest cas caldria una major apreciaci del tipus de canvi per retornar lequilibri a la balana de pagaments. Lefectivitat seria fins i tot nulla en el cas de mobilitat perfecta (en qu la corba BP seria totalment horitzontal): el saldo comercial ms petit hauria desplaat completament la major despesa pblica. Duna altra banda, si la mobilitat del capital fos relativament petita (grficament, si la corba BP fos ms vertical que lLM), una poltica fiscal expansiva seria ms efectiva sobre el nivell de renda que en el cas contrari. En efecte, lempitjorament de la balana comercial a causa del major nivell inicial de renda predominaria sobre la millora de la balana de capitals deguda a un tipus dinters ms alt, per la qual cosa el dficit del conjunt de la balana de pagaments portaria a una depreciaci del tipus de canvi i, en conseqncia, a un increment addicional del nivell de renda (grficament, les corbes IS i BP es desplaarien cap a la dreta en lloc de cap a lesquerra, com en el grfic XVI).

En conclusi, doncs, si el tipus de canvi s flexible (de manera que mant equilibrada en tot moment la balana de pagaments) i si la mobilitat internacional del capital s elevada, la poltica monetria s ms efica que la poltica fiscal amb vista a modificar el nivell de renda dequilibri en la direcci desitjada.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

39

Leconomia oberta

Resum

En lapartat 1 sha presentat el concepte de tipus de canvi i les possibles maneres de determinar-lo, la qual cosa donava lloc a dues versions del model macroeconmic de leconomia oberta segons si el sistema de tipus de canvi era fix o flexible. El model complet (que, per a simplificar lanlisi, noms es desenvolupava per al costat de la demanda agregada) sha presentat en els apartats 2 i 3. Aix mateix, shan discutit els diversos mecanismes dajustament en resposta a un desequilibri de la balana de pagaments, segons si el tipus de canvi era fix o flexible. Finalment, en lapartat 4 shan discutit els efectes de les poltiques monetria i fiscal en el marc del model desenvolupat en els apartats anteriors, tant amb tipus de canvi fix com amb tipus de canvi flexible.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

41

Leconomia oberta

Activitats
Apartat 1 1. Examineu els trets principals de levoluci del tipus de canvi de la pesseta el 1996, a partir de lInforme Anual del Banc dEspanya per a aquest any. Apartat 4 1. Reflexioneu sobre les implicacions per a ls de les poltiques monetria i fiscal que es derivarien duna integraci en leconomia espanyola a la Uni Monetria Europea.

Exercicis dautoavaluaci
1. Si el tipus de canvi dun pas s fix, indiqueu lefecte sobre el nivell de reserves exteriors que es produiria en els casos segents: a) Una disminuci exgena de les importacions de mercaderies. b) Una disminuci exgena de les importacions de capital. c) Un increment del nivell de renda estranger. d) Una disminuci del nivell de preus estranger. e) Un augment del tipus dinters estranger. 2. Si el tipus de canvi dun pas s flexible, indiqueu lefecte sobre el tipus de canvi que es produiria en els casos segents: a) Una disminuci exgena de les importacions de mercaderies. b) Una disminuci exgena de les importacions de capital. c) Un increment del nivell de renda estranger. d) Una disminuci del nivell de preus estranger. e) Un augment del tipus dinters estranger. 3. Considereu el model segent: Y C I X M,

on C CA cY; CA 0, 0 c 1. I IA. X XA. M MA. a) Quin seria el multiplicador de les exportacions? b) Quin seria el multiplicador de les importacions? Si suposem ara que M MA mY, on MA 0, 0 m 1, c) Quin seria ara el multiplicador de les exportacions? I el de les importacions autnomes? 4. Quins serien els efectes sobre el nivell de renda dequilibri que es produirien a conseqncia duna recessi en leconomia mundial, en un sistema de tipus de canvi fix? Com salterarien els resultats si el tipus de canvi fos flexible? 5. Indiqueu si les reserves dor i divises dun pas tendeixen a augmentar o a disminuir en els casos segents: a) Augment de les exportacions de mercaderies. b) Augment de les exportacions de capital. c) Augment de les transferncies de capital procedents de lestranger. 6. Respongueu si sn veritables o falses les afirmacions segents: a) Un augment de la propensi de la resta del mn a importar productes dun pas tendeix a depreciar el tipus de canvi de la moneda daquest pas. b) Un augment de les importacions de capital dun pas tendeix a depreciar el tipus de canvi de la seva moneda. c) Un augment del tipus dinters dun pas tendeix a depreciar-ne el tipus de canvi al comptat. 7. Considereu el model segent: Y C I on C CA cY; CA 0, 0 c 1. I IA. X XA. M MA. a) Quin seria el multiplicador de la inversi? X M,

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

42

Leconomia oberta

b) Quin seria lefecte sobre el nivell de renda dun augment en la mateixa quantitat dexportacions i importacions? Si suposem ara que M MA mY, on MA 0, 0 m 1, c) Com variaria el multiplicador de la inversi? 8. Respongueu si sn veritables o falses les afirmacions segents: a) La poltica monetria no t efectes expansius en un sistema de tipus de canvi flexibles. b) La poltica monetria t un efecte expansiu major amb tipus de canvi fixos que amb tipus de canvi flexibles. c) La poltica fiscal t un efecte expansiu major en un sistema de tipus de canvi fixos que en un de tipus flexibles, si la corba BP s ms horitzontal que lLM.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

43

Leconomia oberta

Solucionari
Exercicis dautoavaluaci
1. a) Augment. b) Disminuci. c) Augment. d) Disminuci. e) Disminuci. 2. a) Apreciaci. b) Depreciaci. c) Apreciaci. d) Depreciaci. e) Depreciaci. 3. a) 1 1 c

b)

1 . c 1 c i 1 1 c m , respectivament.

c)

4. En termes del nostre model, una recessi en leconomia mundial equivaldria a una caiguda del nivell de renda de la resta del mn (Y). La conseqncia immediata seria una disminuci del nivell dexportacions, cosa que comportaria un dficit en la balana de pagaments acompanyat duna caiguda de la renda nacional. En un sistema de tipus de canvi fix, el dficit de la balana de pagaments es traduiria en una disminuci del nivell de reserves de divises, que comportaria (a travs duna menor oferta monetria) una caiguda encara ms gran de la renda nacional. Contrriament, en un sistema de tipus de canvi flexible, el dficit de la balana de pagaments es traduiria en una depreciaci del tipus de canvi, que tindria efectes expansius, compensant i, eventualment, tendint a anullar lefecte contractor inicial sobre el nivell de renda nacional. 5. a) Augmentar. b) Disminuir. c) Augmentar. 6. a) Falsa. b) Falsa. c) Falsa. 7. a) 1 1 c

.
1 1 c a 1 c .

b) Nul. c) Disminueix, passant de

8. a) Falsa. b) Falsa. c) Veritable.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

44

Leconomia oberta

Glossari
Absorci interna: demanda feta en linterior de leconomia estudiada; s igual a la suma del consum, la inversi i la despesa pblica. Apreciaci: en un sistema de tipus de canvi flexible, disminuci del valor del tipus de canvi a causa dun excs doferta en el mercat de divises. Condici Marshall-Lerner: condici destabilitat de lequilibri en el mercat de divises que requereix que la suma de les elasticitats de les exportacions i les importacions de bns en relaci amb el tipus de canvi sigui ms gran que la unitat. Corba BP: conjunt de parells de punts tipus dinters-nivell de renda que mantenen en equilibri la balana de pagaments o, dit duna altra manera, les transaccions de leconomia estudiada amb la resta del mn. Depreciaci: en un sistema de tipus de canvi flexible, augment del valor del tipus de canvi a causa dun excs de demanda en el mercat de divises. Devaluaci: en un sistema de tipus de canvi fix, augment del valor del tipus de canvi decidit pel govern en el cas que una depreciaci continuada fes impossible mantenir la paritat central establerta. Model Mundell-Fleming: extensi del model IS-LM a una economia oberta amb moviments de capitals. Tamb sanomena model IS-LM-BP. Revaluaci: en un sistema de tipus de canvi fix, disminuci del valor del tipus de canvi decidit pel govern en el cas que una apreciaci continuada fes impossible mantenir la paritat central establerta. Tipus de canvi: nombre dunitats monetries de leconomia estudiada que cal lliurar a canvi duna unitat monetria de la resta del mn. Tipus de canvi fix: tipus de canvi establert pel govern (al voltant del qual es pot permetre una fluctuaci limitada dins una banda), que aquest es compromet a defensar intervenint en el mercat de divises. Tipus de canvi flexible: tipus de canvi dequilibri determinat a partir del lliure joc de loferta i la demanda en el mercat de divises. Tipus de canvi real: tipus de canvi multiplicat pel nivell de preus de la resta del mn i dividit pel nivell de preus nominal; dit duna altra manera, el tipus de canvi real s una mesura del nivell dels preus relatius entre leconomia estudiada i la resta del mn expressada en moneda comuna.

Bibliografia
Bibliografia bsica
Bajo, .; Mons, M.A. (1994). Curso de Macroeconoma (cap. 19-22). Barcelona: Antoni Bosch. Bajo, .; Mons, M.A.; Escobedo, I. (1994). Ejercicios de Macroeconoma (4a part). Barcelona: Antoni Bosch.

Bibliografia complementria
Blanchard, O. (1997). Macroeconoma (cap. 11-14). Madrid: Prentice Hall. Branson, W.H. (1992). Teora y poltica macroeconmica (2a ed., cap. 15). Mxic: Fondo de Cultura Econmica. Dornbusch, R.; Fischer, S. (1994). Macroeconoma (6a ed., cap. 6, 20). Madrid: McGraw Hill. Wyplosz, C.; Burda, M. (1994). Macroeconoma: Un texto europeo (cap. 10). Barcelona: Ariel.

 Universitat Oberta de Catalunya P04/01071/01291

45

Leconomia oberta

Annex
Significat de les sigles i abreviacions utilitzades en el mdul C: demanda privada de consum. Corba DD: corba de demanda de divises. Corba SD: corba doferta de divises. De: tipus de canvi entre les diferents unitats monetries. e: tipus de canvi dequilibri. F: saldo (en moneda estrangera) dels moviments de capital o entrades netes de capital. G: despesa pblica. Y: renda del pas. H: base monetria. I: demanda privada dinversi. L: oferta monetria. M: importacions de mercaderies. Z: absorci interna de leconomia o demanda feta en linterior del pas. Y: renda de la resta del mn. P: nivell de preus nacionals. P: nivell de preus de la resta del mn. r: tipus dinters de leconomia considerada. r: tipus dinters que preval en la resta del mn. SBP: saldo de la balana de pagaments. t: tipus impositiu. X: exportacions de mercaderies.