20

el 3 de vuit

DIVENDRES, 7 DOCTUBRE DEL 2011

EDITA Publicacions Peneds, SA Papiol, 1 - 08720 Vilafranca del Peneds el3devuit@el3devuit.cat

Els escrits que publiquem a les planes dopini, aix com qualsevol altre article signat, no sn forosament compartits pel setmanari i noms reflecteixen el parer de qui els signa.

PRESIDENT Pere Montserrat i Ferrer CONSELLER DELEGAT Xavier Freixedas i Domnech DIRECTOR Ricard Rafecas i Ruiz

REDACCI: Joan Ravents (Cap de redacci), Judit Benages, Cristina Pars, Xavi Gonzlez, (Redacci Vilafranca), Eva Lpez (Redacci Sant Sadurn), Ricard Vinyals, Ferran Rodrguez (Redacci El Vendrell), Montse Juv (Cultura),

Eloi Miralles, Biel Senabre, Jordi Mir (Castells), Tito Boada, (Esports), Flix Mir (Fotografia), ngels Ventura, Editat amb la collaboraci de Nati Ceballos, Sandra Bermdez (Maquetaci), Anna Llovera, Roser Figueras (Correcci).

OPINI

Mort de poeta
El passat dimarts, dia 27 de setembre, es van complir cinquanta anys de la mort del poeta Josep M. de Sagarra, un dels ms grans i dels que ms magraden, malgrat que no sempre se li ha fet justcia acadmica. Que un poeta faci anys o se nescaigui laniversari rod del seu decs no s notcia, a menys que es tracti duna figura de referncia com Sagarra. El cas s que aquest aniversari luctus va coincidir, dos dies desprs, la matinada de dijous, amb la mort del jove poeta valenci Salvador Iborra. Iborra, de 33 anys, va ser vctima de diverses ganivetades al trax. La notcia s especialment trgica al marge que el subjecte en qesti sigui un poeta un paleta de la llengua o un manobre, per el fet que es tracti dun lletrat el dolor ressona molt fort entre les conscincies humanstiques. Sagarra, tot i morir relativament jove, ja havia deixat una empremta indeleble, i en tots els gneres literaris; Iborra, per la seva banda, ho tenia tot per fer i per escriure. En ledici dEl Punt Avui de divendres el titular era dimpacte. Contundent i trgic, cert per inversemblant: Maten a ganivetades un poeta enmig del carrer. El titular mai no ens hauria agradat veurel escrit enlloc i mai no hauria estat objecte duna anlisi morfosintctica a classe. Com tampoc no hauria encaixat dins la lli de literatura; matar i ganivetades difcilment esdevindran trending topic a classe, llevat que no parlem de literatura policaca o detectivesca. Tanmateix, es fa difcil imaginar un poeta com

De lAteneu estant

Jaume Ferrer Puig

Professor de literatura delateneuestant@gmail.com

Els poetes ja no hi sn, per ens queda el ms preuat: la seva nima en forma de versos

a protagonista duna novella de lladres i serenos, i menys que la seva mort en centri la trama. La realitat novament supera la ficci. Els fets mhan fet pensar, per la situaci del succs, en la novella de Rafael Tasis, La Bblia valenciana (1955), la trama de la qual transcorre en ple Barri Gtic barcelon, per als anys trenta, lescenari on Iborra va morir. s una autntica llstima que ni el comissari Jaume Vilagut ni el reporter Francesc Caldes, els protagonistes de la novella de Tasis, no lhaguessin pogut ajudar a defensar-se dels dos assassins, als quals va cridar lalto mentre furtaven una bicicleta. Qu fcil s a vegades creuar-se amb la mort. La mort i els baixos fons, doncs, no noms eren patents del Districte Cinqu, a tocar del Gtic, i que Sagarra va saber plasmar en la seva novella Vida privada (1932). Sagarra i Iborra, dos poetes, dues vides, dues morts i dues rutes literries. Sagarra va escriure La ruta blava (1964), crnica del seu viatge de noces pels mars de Sud entre el 1936 i 1938. Iborra feia transitar la seva poesia, les seves reflexions potiques i artstiques per La ruta desconeguda, un bloc que queda sense guia. Avui les veus potiques de Sagarra i dIborra conflueixen pels viaranys de la memria daquells que llegeixen, llegiran o rellegiran la seva poesia. Els poetes ja no hi sn, per ens queda el ms preuat: la seva nima en forma de versos i, com deia Iborra en el seu ltim poemari Els cossos oblidats (2009), el consol de saber que podem haver estat felios.

Podar les retallades

Llegeixo a un web sobre salut mediambiental: La poda s una operaci traumtica que altera el desenvolupament i la morfologia natural de les plantes, per la qual cosa sha de fer amb cura i amor. Mha despertat aquest inters per la jardineria veure com aquesta setmana estan podant a Gelida els arbres dels carrers. Mha sobtat especialment el cas de la plaa Triangular, on les moreres conservaven absolutament totes les fulles verdes. Ara ja no. En unes hores han passat a mostrar un paisatge totalment hivernal amb les branques pelades. Les excepcionals temperatures daquest octubre, arribant als 30 graus, no ha estat impediment ni retard per executar la feina. Tampoc el fet que aquest allargament de lestiu continuava aplegant vens i gent gran per gaudir de la frescor de la seva ombra. No hi ha hagut adaptaci possible a la situaci. s ms important seguir el calendari de la planificaci de tasques que no pas assolir el mxim objectiu daquestes, malgrat que fins i tot el resultat pugui ser contraproduent. Aquesta manera de fer, amb una manca danlisi real de les situacions, dels canvis, dels detalls, dels aspectes ms particulars, sn els que predominen en el context de crisi actual i especialment a ladministraci. Les famoses retallades noms savaluen en funci de la despesa que

Penso que...

Daniel Garcia Peris

www.danielgarciaperis.cat

Les famoses retallades noms savaluen en funci de la despesa que sevita. No es valora la rendibilitat individual dels professionals ni la productivitat en el conjunt dels seus equips

sevita. No es valora la rendibilitat individual dels professionals ni la productivitat en el conjunt dels seus equips. A la Generalitat aquest estil diuen que se lacaben dinstaurar als mateixos que limpulsen, tot eliminant la paga extra de Nadal dels consellers i alts crrecs. Sanuncia que lestalvi ser d1.800.000 euros entre 350 persones. Val a dir que una simple divisi en surt a una mitjana de ms de 5.000 euros de sou, sens dubte un salari totalment allunyat de la immensa majoria mileurista. De la mateixa manera afectar excellents directius i daltres que noms creen problemes. s una mesura conjuntural que no solucionar res i representa pecata minuta en el seu conjunt, per exemple, davant les indemnitzacions milionries que cobren executius de la banca apartats precisament per la seva nefasta gesti, i en bona part amb diners pblics. Cal un replantejament total de la gesti de la crisi -sobretot perqu haurem de deixar danomenar-la daquesta manera- i conscienciar-nos que s un canvi dpoca, on la competitivitat ha de ser lobjectiu final de totes les accions acompanyades de la continua millora de la qualitat de vida. Sc optimista i crec que igual que les moreres de la plaa Triangular tornaran a brotar aquesta mateixa tardor tamb trobarem el rumb correcte.

>> Ve de la pgina anterior

La redacci daquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreades al seu director, i el de resumir llurs continguts quan excedeixin de 1.000 carcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les planes dopini ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adrea, DNI i un telfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del collectiu,

treballadors i les treballadores. Fra hora que assumeixi la faceta de president de Catalunya de tots els catalans i totes les catalanes. Com? Fent que els seus amics (Cas Millet), els rics i les grans fortunes tamb siguin coresponsables del deute i del dficit. Sr.Mas, representa clarament les dretes. Efec te Rubalcaba, socialdemocrcia, poltica desquerres.

Miratge esperanador. Deixar a banda els governs Zapatero i postular i animar-nos pel escuchar, hacer, explicar. Clar referent de les esquerres. Francesc Caraf Quintana Sant Sadurn

Ms qualitat i menys quantitat

Ple municipal del 28/09/2011. Noms hi ha una paraula per definir-lo: inacabable. Comena a les 8 del vespre i acaba a de

12 de la nit. Si almenys hi haguessin temes interessants per tractar, correcte. Sha demostrat que el cronmetre que es feia servir en lanterior legislatura funcionava. Com tamb funciona en les intervencions del Parlament, Congrs, Diputacions i daltres organismes (que, per cert, caldria veure si sn necessaris, per aix sn figues dun altre paner). Tothom sap que la qualitat ha de prevaldre per sobre de la quantitat i aquest fet, de

moment, no sha demostrat encara. Estic completament dacord amb el prec que va fer la regidora ngels Canals, repensar si cal fer reunions de tan llarga durada... i, a tall dexemple de qualitat, la resposta Si vost arriba tard convocant a les 8 del vespre (alcalde dixit) no vull pensar qu faria convocant abans o b el twit de la Sra. Mrida en una comissi dUrbanisme ...a veure si avui els de CiU es queden fins al final o aquell altre del Sr. Prat avui,

a les 11, loposici no vindr a la reuni amb Mercadona, desprs noms criden. Mirin, hi ha gent que treballa i t altres obligacions, lequip de govern deu tenir molt de temps, per, tots?... perqu en el darrer ple, i sense que sigui de la meva incumbncia, un regidor del PSC-PSOE va marxar molt abans dacabar, i suposo que devia tenir motius prou importants. El que s em va sorprendre novament s que lequip de govern fa ms doposici