22mediació Comunitària I Gestió Alternativa de Conflictes A Catalunya

MEDIACI COMUNITRIA I GESTI ALTERNATIVA DE CONFLICTES A CATALUNYA.
UNA GUIA PER A LA GOVERNABILITAT

Moiss Amors, Ferran Camps i Xavier Pastor Abril del 2000 nm.
15
Autors:
Moiss Amors, Ferran Camps i Xavier Pastor Fundaci Jaume Bofill Provena 324- 08037 Barcelona Tel. 93 458 87 00 - Fax 93 458 87 08 A/e: fbofill@fbofill.org
Edici:
NDEX
1. PRESENTACI GAC i mediaci 2. PUNT DE PARTIDA 3. COMPLEXITAT I INCERTESA 4. DEL GOVERN A LA GOVERNABILITAT 5. LA DEMOCRCIA REPRESENTATIVA NO ACABA DE SER DEL TOT LA SOLUCI 6 . QU CAL FER? 7. QU POT OFERIR LA GAC? 8. PROCEDIMENTS DE GAC PER ACTUAR Mediaci ad-hoc Negociar per regular (REG-NEG) Dilegs sobre poltiques pbliques Estratgia dinversi pactada Disseny de sistemes de gesti de conflictes 9. PROCEDIMENTS DE LA GAC PER GENERAR CONSENS Participaci ciutadana Imaginar-se el futur Recerca del terreny com Frums de temes nacionals Cercles destudi Jurats ciutadans Educaci per la pau-formaci en la diversitat 10. LA GAC A CATALUNYA 11. MBIT DE SEGURETAT CIUTADANA El projecte NAPAP a Catalunya El model de policia de proximitat a LHospitalet de Llobregat Conclusions 12. MBIT DE DEFENSORS INSTITUCIONALS Oficina per a la no discriminaci a Barcelona (OND) 5 7 8 10 13 15 17 18 25 25 26 27 29 30 31 33 34 35 36 36 37 37 38 39 39 41 43 46 46
Sindicatura Municipal de Greuges de lAjuntament de Lleida Sindicatura Municipal de Greuges de Vilafranca del Peneds Defensor del Ciutad de lAjuntament de Ripoll Conclusions 13. MBIT DE MEDI AMBIENT Projecte Residu Mnim Conclusions 14. MBIT DE PARTICIPACI CIUTADANA Pla Estratgic de Rub i Consells Ciutadans Pla Comunitari de Trinitat Nova (Barcelona) Barri Educador - Barri en acci al Pla den Boet de Matar Conclusions 15. MBIT SOCIOESCOLAR Integraci escolar a Vic Atenci a la diversitat a lIES Blanxart de Terrassa Aula-ciutat Educativa a Manlleu Conclusions 16. MBIT DIMMIGRACI Collectiu Baula de Sant Pere de Ribes El Projecte Alcntara Conclusions 17. MBIT DE SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS Mediacions socials a Badalona Xarxa de coordinaci de serveis municipals a Sant Feliu de Codines Programa interdepartamental de coordinaci i tractament de conflictes a Mollet del Valls Conclusions 18. CONCLUSIONS FINALS REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES PERSONES ENTREVISTADES LANY 1999 NOTES
47 49 50 51 52 52 54 56 56 58 59 60 64 64 65 66 67 68 68 69 70 73 73 75 76 77 79 87 89 90
finestra oberta / 15
1. PRESENTACI
A una societat democrtica contempornia com la nostra, avui dia, li cal alguna cosa ms que bons governants i bones poltiques pbliques. Sense negar la importncia de les poltiques pbliques eficaces i de la bona preparaci dels governants (tant si es tracta de crrecs electes com de pr ofessionals que treballen a les institucions de govern), considerem que cal avanar cap a noves frmules de governabilitat. Aquest treball sinscriu en el convenciment que calen noves frmules de governabilitat que impliquin efectivament la ciutadania. Aquest treball sinscriu en el convenciment que calen noves frmules de governabilitat que impliquin efectivament la ciutadania, la qualitat de govern de les quals la definiria una nova manera de gestionar el conflicte collectiu. Aquesta nova governabilitat es caracteritzaria per privilegiar ls duna srie de procediments que es basarien en la recerca del consens i de la cooperaci de la comunitat. Aquesta manera de gestionar el conflicte collectiu implica allunyarse de la tradicional imposici duna soluci per part de lEstat com a sinnim de pacificaci social. Nosaltres vinculem aquesta nova manera de governar o de gestionar el conflicte social a la Gesti Alternativa de Conflictes (GAC). El conflicte s part inherent de la condici humana. La seva carrega positiva o negativa no depn de la seva simple existncia, producte de la interacci dels individus, sin de la capacitat o incapacitat daquests per conduir-lo i gestionar-lo duna manera efica. El que s positiu o negatiu no s el conflicte per se, sin la manera com sencara i el procs que nemana. El conflicte s un procs interactiu, el resultat dun joc comunitari, duna construcci social producte de la creaci humana, i un dipositari doportunitats que permet a la civilitzaci avanar i evolucionar. El conflicte no s un perill sin una oportunitat, perqu t una funci social positiva que permet el desenvolupament dintercanvis, la base de tota relaci social. El conflicte tamb s comunicaci, ja que informa de lexistncia dun antagonisme, una incompatibilitat sobre alguna qesti, un malestar o una insatisfacci. Els conflictes no son coses, sn idees sobre processos complexos levoluci dels quals mai no podrem conixer del tot. En conseqncia, el que s crucial del conflicte no s la seva supressi, sin saber trobar la manera de crear les con-
El conflicte s un procs interactiu, el resultat dun joc comunitari, duna construcci social producte de la creaci humana, i un dipositari doportunitats que permet a la civilitzaci avanar i evolucionar.
dicions que afavoreixin la confrontaci constructiva i vivificant de la interacci i la comunicaci entre les parts. El conflicte sha dentendre com un procs complex i inacabat, en el qual les parts participants tenen lltima responsabilitat en la decisi final. En aquest sentit, la mediaci com a mtode alternatiu de gesti de conflictes es presenta com un sistema o una tcnica dintervenci til quan les circumstncies demanen un conveni estructurat i constructiu del conflicte. La mediaci sencarrega de fer de la disputa, del conflicte expressat i manifest, del problema, una oportunitat per avanar cap a lacord. Lobjectiu bsic de la GAC s el restabliment de la comunicaci i de la cooperaci en les relacions humanes i la resoluci de problemes. Lobjectiu bsic de la GAC s el restabliment de la comun icaci i de la cooperaci en les relacions humanes, i la resoluci dels problemes generats per errors, malentesos, tensions i/o accidents en les relacions entre persones o grups. La intervenci no s coercitiva ni dirigista, no tracta dimposar cap soluci concreta, sin darribar a lacord que les parts afectades decideixin. Procura i facilita que les parts implicades en un problema de relaci, en un determinat conflicte, trobin per elles mateixes la forma de desenvolupar-lo duna manera efectiva i dactuar sobre les causes que lhan originat i de vegades sobre el context en qu es troba.
La GAC parteix duna visi antropolgica positiva, ja que dentrada posa de manifest la capacitat dels individus de La GAC posa de cercar o construir alternatives positives a lhora de resoldre un problema, ms enll de la violncia, la imposici o la c omanifest la caerci, i fa que la soluci benefici totes les parts per igual. La pacitat dels individus de cer- GAC tamb s pedagogia, no com a capacitat de transmetre doctrina sin de facilitar el desenvolupament integral de car o construir alternatives po- les persones com a ciutadans i membres duna societat. sitives. Hi ha dues idees bsiques que recorren tot el treball. La primera s la visi positiva del conflicte inherent a tota societat humana, i la segona s la importncia dels conflictes collectius per sobre dels individuals pel que fa a la governabilitat. La visi positiva del conflicte significa reconixer el conflicte com a necessari per al desenvolupament de tota collectivitat humana; s a dir: les societats noms avancen a travs de la recerca de solucions al conflicte. Quan parlem de conflictes collectius ens referim a les discrepncies que apareixen en les relacions intergrupals o entre els grups socials i les autoritats de govern i, per tant, ens allunyem de la dimensi dels conflictes interpersonals.
GAC i mediaci
La mediaci consisteix en la participaci duna tercera part neutral i imparcial que dna assistncia a les parts que estan negociant. Una de les tcniques de la GAC que sha popularitzat ms en els darrers anys s la mediaci comunitria, fins el punt que a vegades es fan servir com a sinnims GAC i mediaci. Idealment, la mediaci consisteix en la participaci duna tercera part neutral i imparcial que dna assistncia a les parts que estan negociant. Per la dinmica de la vida social contempornia a vegades dificulta aquesta visi ideal. En primer lloc, no s prou clar qu implica i qu comporta a la prctica la mediaci en lmbit pblic avui dia. Idealment, per poder articular la mediaci cal un impasse clar; s a dir: una situaci de bloqueig en algun afer pblic, dues o ms parts clarament diferenciades, uns temes controvertits ben definits i una intervenci formal per part dun tercer neutral, mitjanant uns procediments establerts. Per en aquest mn complex, on no noms els temes sn altament complicats sin que hi ha mltiples grups que es posicionen sobre un mateix tema, la diversitat i la fragmentaci no permeten trobar una tercera part que sigui perfectament neutral i independent. En segon lloc, avui dia la separaci entre pblic i privat, entre societat civil i govern, no s difana. Una de les caract e rstiques de lEstat i de les administracions pbliques contempornies s la confusi i superposici de diversos a ctors. Tant els actors pblics, com els privats mercantils, com les ONG sense afany de lucre i la implicaci de diversos nivells de govern per a la producci de les poltiques pbliques sn alguns dels factors que cal tenir en compte en qualsevol anlisi aprofundida de com s i funciona lEstat contemporani. En tercer lloc, els nous problemes que van apareixent demanen noves aproximacions. Aquesta innovaci genera incertesa, ja que no sn prou clars ni el problema concret ni la soluci que cal aplicar. Segurament els casos ms paradigmtics serien els problemes mediambientals, en els quals es barregen interessos econmics, ideals de preservaci de la natura, qualitat de vida, satisfacci dels ciutadans...; on, en definitiva, duna banda hi ha interessos clarament definits i expressats com a drets a la legislaci, i de laltra hi ha interessos difusos, expressats tan sols com a filosofia dalgunes legislacions. En conseqncia, no es pot parlar de dues parts clarament definides ni duna nica so-
Els nous problemes que van apareixent demanen noves aproximacions. Aquesta innovaci genera incertesa, ja que no sn prou clars ni el problema concret ni la soluci que cal aplicar.
luci comuna o una via de soluci clara, sin de coalicions ms o menys estables dactors al voltant de temes molt complexos que poden generar solucions. Finalment, cal reconixer que cada disputa pblica t una dinmica prpia; no hi ha, per tant, dues problemtiquesidntiques. Cada disputa implica una xarxa complexa Cada disputa dinteressos, s a dir, que en qualsevol disputa pblica hi ha pblica t una un conjunt de parts, individuals i collectives, que poden vadinmica prpia; no hi ha du- riar al llarg del seu desenvolupament. En altres paraules, no s descartable que al llarg de la recerca de la soluci puguin es problemtiques idntiques. aparixer nous grups o interessos. Tot reconeixent com a assumpci bsica que cal adaptar qualsevol soluci a les variabilitats particulars de cada comunitat o localitat, el veritable repte de la governabilitat s trobar conjuntament solucions que siguin (...) simultniament perdurables, eficients, svies i equitatives. (Susskind i Cruikshank, 1997). Per aconseguir-ho sn necessries, com a mnim, una nova visi del conflicte i una nova manera dentendre les relacions entre la societat civil i les institucions de govern. El treball est estructurat en dues parts. La primera part s el marc conceptual, s a dir, qu entenem nosaltres per Gesti Alternativa de Conflictes (GAC) i la seva connexi amb la governabilitat. La segona s la presentaci dun seguit dexperincies en funcionament a Catalunya en les quals sutilitzen diversos procediments propis de la GAC.
2. PUNT DE PARTIDA
Si preguntssim a qualsevol persona si creu que els governs solucionen tots els seus problemes, la resposta seria negativa. Aix s comprensible fins a cert punt, ja que molts problemes sn de caire personal i individual. Per el que ja s ms preocupant s que moltes persones acaben dient que el govern no noms no resol els seus problemes de convivncia en la comunitat, sin que certs problemes no els resoldr mai. De fet, no s del tot desencertat dir que, malgrat els progressos socials fets els darrers segles, a les societats democrtiques contempornies hi ha un munt de problemes no resolts i que, a ms, sembla que no es puguin resoldre mai.
Si preguntssim a qualsevol persona si creu que els governs solucionen tots els seus problemes, la resposta seria negativa.
Hi ha certs conflictes que sn gaireb perpetus, que sarrosseguen des de fa molt de temps: les conseqncies de latur, la insensibilitat de ladministraci pblica envers els ciutadans, la descoordinaci dels diversos departaments de ladministraci, el retard en el funcionament de la justcia, etc. Altres conflictes sn totalment nous: qu cal fer amb la immigraci extracomunitria illegal, o com shan de gesti o nar els problemes mediambientals, etc. En el cas dels primers shan assajat moltes frmules, per encara no sha aconseguit trobar-hi soluci, mentre que pel que fa als segons encara no s del tot clar ni com shan de plantejar, ni com shan de tractar, ni com es poden solucionar. Sens dubte que el sistema democrtic representatiu en el qual vivim ha perms la influncia dels ciutadans en el goHi ha una senvern a travs deleccions lliures, per tamb ha generat insaci generalit- satisfacci i alienaci, i una excessiva distncia entre els zada que les governants i els governats. En una societat plural i diversa institucions i els com la nostra, les autoritats pbliques tenen veritables difisistemes de go- cultats per satisfer totes les demandes legtimes que els vern que tenim grups i ciutadans presenten a les institucions de govern. En no acaben de resum, hi ha una sensaci generalitzada que les institucions funcionar b, i els sistemes de govern que tenim no acaben de funcionar perqu no reb, que no acaben de servir per a governar, perqu no resolen els consolen els conflictes. flictes. Lemergncia de la GAC es deu a la confluncia de diversos factors socials, culturals i poltics que posen de manifest la Lemergncia de necessitat de trobar una altra manera de gestionar els conla GAC es deu a flictes pblics amb vistes a una governabilitat diferent. Tamla necessitat de b cal dir que la GAC no s pas lnica proposta que hi ha trobar una altra sobre la taula; per exemple, les demandes de ms particimanera de ges- paci ciutadana, les propostes de democrcia deliberativa, les idees de lstrong democracy, el foment de la cultura de la tionar els conpau, entre daltres, apunten cap a la mateixa direcci. flictes pblics amb vistes a una governabilitat diferent. La necessitat de plantejar de nou la pregunta de com cal governar aquestes societats complexes s multicausal. Dels factors que condueixen a aquesta necessitat de replantejament, en destacarem els segents:

Levoluci de lEstat del benestar i el creixement de ladministraci pblica tecnocrtica. Els processos de difusi i descentralitzaci del poder.
Laparici de drets i conflictes nous que les autoritats pbliques han de tenir en compte a lhora de configurar la seva agenda dactuaci. Laugment de la complexitat, la incertesa i la globalitat sha tradut en una resistncia a la capacitat de trobar solucions per part de les autoritats de manera autnoma i dimposar-les a la ciutadania.
3. COMPLEXITAT I INCERTESA
Els governants, a lhora de fer les seves funcions, es veuen immersos en un context dincertesa molt alt. La incertesa neix de la impossibilitat del control complet dels resultats finals. Les poltiques pbliques es poden entendre com a programes dactuaci per resoldre certs problemes mitjanant una Les poltiques determinada tecnologia. Aquests dos elements, objectius i pbliques es poden entendre tecnologia, permeten fer una senzilla classificaci dels programes dactuaci en quatre tipus bsics. Cada programa com a programes dactuaci dactuaci s fruit de les relacions entre diversos actors (tan pblics com privats, tan individuals com collectius, tan juriper resoldre certs problemes dicopoltics com de la societat civil) per assolir certs objectius. Daquesta manera la classificaci dels programes dacmitjanant una tuaci implica una classificaci de les diverses dinmiques determinada que es poden establir entre els diversos actors per tal de tecnologia. generar un programa dactuaci concret. Cada programa dactuaci s fruit de les relacions entre diversos actors per assolir certs objectius. Els diversos programes dactuaci, independentment de lmbit dactuaci particular de qu es tracti, es poden cla ssificar mitjanant dos criteris: que els objectius que es persegueixen en els programes sigui o no acordats, pactats o establerts clarament entre els diversos actors implicats, i que la tecnologia que cal utilitzar per tal de solucionar els problemes associats als objectius sigui coneguda o no. Per objectius entenem aquelles imatges ideals i futures associades a problemes presents, i per tecnologia aquell conjunt de coneixements prctics que vinculen uns recursos a uns mitjans per tal dassolir uns objectius. Si combinem aquests dos criteris tenim quatre escenaris possibles, definits per quatre combinacions diferents de claredat dobjectius i tecnologia coneguda. Aquests quatre escenaris possibles els trobem sintetitzats en el Quadre 1.
10
Cada escenari implica un cert grau dincertesa en lelaboraci dels programes dactuaci. A mesura que ens allunyem de lescenari 1 i ens anem acostant a lescenari 4, les dosis dincertesa i la complexitat van augmentant.
OBJECTIUS ACORDATS TECNOLOGIA CONEGUDA TECNOLOGIA DESCONEGUDA Font: Stromme 1999:XV Quadre 1 OBJECTIUS NO ACORDATS
1 2
3 4
El primer escenari (1) es correspon amb una situaci en la qual els objectius estan clarament definits o, com a mnim, estan acordats i pactats pels diversos actors i, a ms a ms, se sap com assolir-los. En aquest escenari es pot planificar fins al mnim detall, es poden programar les actuacions pbliques i es poden preveure totes les actuacions. El primer escenari correspon a la mxima certesa possible i a la mnima complexitat. Aquest coneixement de la tecnologia i la previsi de les actuacions fonamenten laplicaci de solucions estndard i repetitives a totes les situacions que poden tenir lloc en qualsevol localitat. En altres paraules, es poden tenir indicacions de leficincia i leficcia dels programes, i les diverses pr o blemtiques es poden tractar uniformement. La situaci descrita en aquest primer escenari correspon a la mxima certesa possible i a la mnima complexitat, en la qual t sentit un sistema de relacions entre els nivells de govern jerrquic, burocrtic i tradicional. En els altres casos, aix ja no es pot afirmar. Lescenari 2 significa que els objectius dels programes dactuaci estan clarament establerts, s a dir que se sap quins problemes es volen resoldre per no es t clar quins instruments calen per solucionar-los. Per tant, en aquest cas ens trobem davant la incertesa de com solucionar un problema definit. En aquest escenari es catalitza la innovaci i lexperimentaci, que sovint adopten la forma del pragmatisme, dels petits canvis a solucions que no acaben de funcionar per veure si es troben uns resultats una mica millors.
Lescenari 2 significa que ens trobem davant la incertesa de com solucionar un problema definit.
11
En el tercer escenari, es tractaria de promoure el pacte dels objectius, de facilitar la negociaci de la direcci cap on sha daplicar la tecnologia.
El tercer escenari s complementari del segon. Lescenari 3 correspon a programes dactuaci en els quals est especificada la tecnologia a aplicar, per els objectius a assolir no sn del tot clars. Per exemple, avui dia es coneixen moltes tcniques i possibilitats per fomentar el desenvolupament econmic duna regi determinada, per el que no s tan clar s fins a quin punt cal fomentar el desenvolupament econmic. El desenvolupament econmic sha de fer a costa de la qualitat mediambiental? T sentit sacrificar unes condicions mediambientals bones per una bona infrastructura industrial? En aquest escenari, es tractaria de promoure el pacte dels objectius, de facilitar la negociaci de la direcci cap on sha daplicar la tecnologia. Seguint el nostre exemple, es tracta de pactar cap a on volem dirigir el creixement econmic, fins on estarem disposats a sacrificar el nostre medi ambient. En definitiva, es tractaria de pactar entre tots els actors implicats el contingut de les diverses poltiques. En aquest escenari, els controls de caire burocrtic basats en la predicci i la uniformitat no sn possibles, ja que, per definici, cada negociaci s nica i irrepetible. Cada negociaci es basaria en una combinaci particular dactors, preferncies i context histric. s a dir, cada programa dactuaci pot tenir uns objectius diferents encara que els actors implicats siguin els mateixos. Finalment el quart escenari s loposat a lescenari 1. Si el primer escenari es correspondria amb la mxima certesa, aquest escenari 4 es correspondria amb la situaci de m xima incertesa i complexitat. En aquesta situaci, els objectius dels programes dactuaci no estarien clarament establerts, s a dir que no hi ha uns objectius clarament establerts o pactats ni se sap com solucionar el conflicte. En aquest escenari el procediment ms adequat seria generar un procs dimplicaci i aprenentatge collectiu entre els diversos actors implicats. Aquest procs daprenentatge hauria de permetre pactar els problemes a solucionar sense posicions predeterminades, i pactar les tecnologies, la metodologia a utilitzar. En altres paraules, en aquest escenari de mxima incertesa i complexitat hi hauria poques possibilitats que un actor sacabs imposant. Els problemes que hem qualificat de perpetus pertanyen a aquest grup: no es poden resoldre i gestionar eficientment des duna ptica tradicional.
En el quart escenari el procediment ms adequat seria generar un procs dimplicaci i aprenentatge collectiu entre els diversos actors implicats.
12
Les prctiques i els mtodes tradicionals generen costos excessius i retards importants, impliquen una participaci limitada de les parts i generen efectes indesitjats sense preveuren el tractament.
Per tant, creiem que cal apostar per una nova aproximaci a partir de la visi positiva del conflicte per a fomentar la cooperaci i la coordinaci entre les diverses parts, i que suposi una presncia mnima dactuacions autoritries un ilaterals. Aix significa reconixer que els instruments tradicionals de resoluci de conflictes o de govern no ens sn del tot satisfactoris. En la mesura que les prctiques i els mtodes tr a dicionals generen costos excessius i retards importants, impliquen una participaci limitada de les parts i generen efectes indesitjats sense preveuren el tractament, sn espais inadequats als problemes i conflictes que volen solucionar; els mtodes i funcionaments tradicionals no serveixen. Per tant, cal buscar noves frmules: la GAC pot ser una soluci.
4. DEL GOVERN A LA GOVERNABILITAT

Anteriorment ja hem mencionat que existeixen certs problemes que el govern no pot resoldre ni gestionar amb la frmula tradicional de govern, s a dir, mitjanant les prctiques autoritries, impositives i burocrtiques per part de les autoritats governamentals. Per tant, la qesti s intentar respondre a la pregunta: Com hem de ser governats, ateses a les caracterstiques de les societats contempornies?. Governar s fer possible que existeixin diferncies entre els membres constituents de la societat, sense que aquestes diferncies signifiquin posar en perill lexistncia de la prpia collectivitat. Entenem per governar la necessitat destablir algun tipus de control social que permeti a la collectivitat perdurar en el temps per sobre de les diferncies individuals. En altres paraules, governar s fer possible que existeixin diferncies entre els membres constituents de la societat, sense que aquestes diferncies signifiquin posar en perill lexistncia de la prpia collectivitat. Tradicionalment aquesta tasca de govern estava encomanada a un nic actor, lEstat, a travs del seu monopoli de la coacci legtima i de la prestaci de bns i serveis de tot tipus a la societat mitjanant el conjunt dadministracions pbliques. A partir de la meitat dels anys noranta, sha comenat a fer servir la paraula governabilitat (governance) per substituir la paraula govern (government). Laparici de la idea de governabilitat no ha estat pas pacfica. Rhodes (1996) identifica diversos usos diferents de la paraula governabilitat; tots ells, per, comparteixen el qestionament de les frmules tradicionals de governar.
13
Aquests diversos usos sn: 1) Governabilitat com a sinnim destat minimitzat. Governabilitat significa realitzar les tasques de control social i de prestaci de bns i serveis mitjanant un conjunt mnim dinstitucions pbliques; 2) Governabilitat com una frmula per dirigir les grans corporacions privades, s a dir, per ajuntar diverses unitats amb unes lgiques internes prpies i uns objectius generals comuns (els de la corporaci) cap a una mateixa direcci, sense la utilitzaci del poder i el control directe sobre les unitats constituents de la corporaci; 3) Governabilitat com a sinnim de la nova gesti pblica: un conjunt de tcniques importades o copiades del sector privat per gestionar els afers pblics duna manera ms eficient, efica i econmica; 4) Governabilitat com a bon govern: un sistema de xarxes autoorganitzades que permetrien assolir una prestaci de bns i serveis i el control de la societat. Aquesta accepci t una connotaci ms axiolgica que les altres. Segons Rhodes, al darrera de la idea de governabilitat hi ha la necessitat de tenir present la interdependncia entre diverses organitzacions, que tant poden ser ens de govern, com entitats de la societat civil, com associacions empresarials. Per tant, implica una combinaci delements tradicionalment entesos com a propis de lmbit pblic i del privat.
Les interaccions ja no sn de tipus autoritari o jerrquic. La interdependncia es basa en la confiana mtua, tot configurant un joc de relacions i de negociaci. Aquestes xarxes dorganitzacions combinen elements propis de lmbit pblic i de lmbit privat. La constituci daquestes aliances fa que funcionin amb una relativa autonomia de lEstat, linstrument tradicional de govern. s a dir, les xarxes no han de retre Aquestes noves comptes a ning, ni tenen responsabilitat directe davant de prctiques paslEstat, dels governants o dels representants elegits. sen per articular espais concep- Aquest nou panorama ens porta a pensar en la necessitat tuals per apren- de trobar noves prctiques per resoldre els conflictes, ja que dre a no ser ad- els mecanismes tradicionals de govern generen problemes. Aquestes noves prctiques passen per articular espais co nversaris, a ceptuals, per aprendre a no ser adversaris, a collaborar i a collaborar i a construir solucions, i no per imposar solucions preestablerconstruir solutes; tamb passen per trobar un espai de comunicaci basat cions, i no per imposar soluci- en la voluntat de les parts enfrontades de compartir els seus ons ja preesta- interessos on es pugui expressar sense cap condicionament la responsabilitat, la compassi i el di leg. blertes.
La interdependncia es basa en la confiana mtua, tot configurant un joc de relacions i de negociaci.
14
5. LA DEMOCRCIA REPRESENTATIVA NO ACABA DE SER DEL TOT LA SOLUCI

En una perspectiva histrica, el sistema de democrcia representativa instaurat a la majoria de pasos del nostre e ntorn ha significat un aven espectacular pel que fa al control dels governants per part de la ciutadania. Ara b, tamb s innegable que avui dia hi ha temes que no poden ser tracCada vegada s tats adequadament amb aquesta frmula. ms habitual A finals del segle XX, en la majoria de sistemes poltics oclactitud dexigir cidentals es pot observar que, a mesura que la democrcia als dirigents un sexpandeix, que sestabilitza el sistema i que les institucinivell de comons poltiques es consoliden, augmenta paradoxalment pliment dels lescepticisme pel que fa al funcionament del sistema poltic compromisos i social, aix com la desconfiana entre ciutadans i poltics. tan alt com el Parallelament, cada vegada s ms habitual lactitud dexique sespera gir als dirigents un nivell de compliment dels compromisos dels ciutadans. tan alt com el que sespera dels ciutadans. Aquesta demana respostes, i no qualsevol tipus de resposta. La nica cosa comn que estamos dispuestos a compartir y a cultivar es precisamente el campo de batalla por la supervivencia. (Petrella 1997) Petrella (1997) recalca que els pasos industrials doccident obeeixen cada cop ms a concepcions i poltiques destructores del b com, ents com lassoliment de la felicitat personal i social. Avui dia, la lgica dels valors i criteris de leconomia capitalista de mercat sha convertit en la referncia exclusiva que guia les actituds i fonamenta els comportaments dall que s til i necessari. La nica cosa comn que estamos dispuestos a compartir y a cultivar es precisamente el campo de batalla por la supervivencia. (Petrella 1997: 88) Com a resposta a aquesta situaci, es fan diverses propostes dirigides a reformar el sistema poltic i social de la democrcia, al fons de les quals hi batega un mateix sentiment: no funcionen com haurien de funcionar els mecanismes de relaci entre societat i mbit de representaci poltica. (S ubirats, 1997) La conscincia dels ciutadans es debilita cada cop ms perqu moltes persones se senten ms consumidores que ciutadanes, o b perqu cert nombre dindividus es troben exclosos i marginats duna societat que no els motiva a participar, per raons econmiques, poltiques tiques o culturals.
La conscincia dels ciutadans es debilita cada cop ms perqu moltes persones se senten ms consumidores que ciutadanes.
15
Ara b, tamb cal dir que el risc en una democrcia representativa s limitat. En el sistema liberal parlamentari, lautoritat deriva del procs de participaci electoral i, precisament, aquesta participaci garanteix la defensa dels drets pblics i privats dels ciutadans, que poden manifestar les seves opcions sobre qui est capacitat per resoldre els seus problemes amb la presentaci de propostes i alternatives. La realitat poltica dels pasos occidentals s cada cop ms multinacional, ms multicultural, ms multilinge, ms multireligiosa, etc.; i els problemes duna societat plural exigeixen un tractament especial en la teoria i la prctica poltiques. Una de les condicions ms favorables de la democrcia moderna per facilitar la resoluci i transformaci pacfica de conflictes pblics s la seva capacitat integradora. Lipset i Rokkan (1992) insisteixen en aquesta idonetat a travs de la creaci i configuraci de canals dexpressi i mobilitzaci de les protestes i els conflictes de la societat: predomini de procediments de conciliaci, normes establertes per a la soluci de protestes, la llibertat de comunicaci, les manifestacions, els partits poltics, els sindicats, etc. En comparaci amb altres sistemes, el democrtic fa tot a ix excloent ls de la violncia fsica en laccs al poder i en la modificaci de les condicions que legitimen la seva consecuci. Per lexclusi de la violncia no implica que lEstat renunci a ls de la coacci legtima per tal de frenar ls de la violncia com a mecanisme per imposar canvis poltics. En aquest sentit podem dir que lespecificitat de la democrcia consisteix en la seva capacitat de legitimar el co nflicte, el dissentiment, i en el rebuig a suprimir-lo a travs de mecanismes autoritaris (Mouffe, 1995). s evident que aquesta ha estat i s una de les grans virtuts de la democrcia representativa, per, tot i aix, lexistncia de problemes insalvables o irresolubles fa pensar que encara queda molt cam per recrrer. Avui dia, oferir solucions pacfiques als conflictes emergents que nexcloguin la involucraci de les parts afectades no significa que els acords adoptats siguin positius i que beneficin a tothom. Les re spostes sense ls de la violncia directa, fsica, no eliminen la presncia de violncia estructural (nivells de repressi i dexplotaci, desigualtat doportunitats), cultural i simblica (utilitzaci de smbols, de valors i de creences que legitimen un tipus de comportament i unes estructures determinats).
Avui dia, oferir solucions pacfiques als conflictes emergents que nexcloguin la involucraci de les parts afectades no significa que els acords adoptats siguin positius i que beneficin a to thom.
16
Una democrcia daquestes caracterstiques exigeix debat sobre alternatives i vies de millora, perqu s tan important el consens com el dissentiment.
Lexistncia de nous procediments i estratgies complementaris de les tradicionals fa de la democrcia un sistema poltic i social actiu. Una democrcia daquestes caracter s tiques exigeix debat sobre alternatives i vies de millora, perqu s tan important el consens com el dissentiment. Necessitem el consens per fer funcionar les institucions representatives, per el dissentiment sobre els valors que aquestes institucions han de servir i les diferents interpretacions daquests valors s tamb un fet intrnsec a la democrcia (Subirats, 1999).
Davant daquest dilema sembla oport cercar noves vies que facin ms transparents els processos de decisi i que Sembla oport cercar noves vi- possibilitin nivells ms elevats de consulta, de debat i de participaci social. No es tracta pas de substituir els actuals es que facin canals i vies de decisi collectiva a les institucions, sin ms transpams aviat de complementar-los, de permeabilitzar-los, de rents els processos de deci- fer-los ms sensibles a les expressions manifestades pels si i que possi- membres de la societat. bilitin nivells Aix doncs, el que est en crisi s la manera tradicional de ms elevats de tractar els problemes la seva gesti i dafrontar-los: els consulta, de de- estils de govern, la voluntat poltica de fomentar lapropabat i de partici- ment entre dirigents i ciutadans. En aquest context, la GAC paci social. pretn ser una alternativa ms.
6 . QU CAL FER?
Davant daquest panorama dinstitucions que no acaben de funcionar adequadament, de desillusi collectiva envers la poltica i de necessitat de canvis en la manera de governar, hi ha tres possibilitats bsiques. La primera s no fer res, s a dir, confiar que el pas del temps acabar dissipant tots aquests problemes i inadequacions. El preu de la soluci s continuar amb aquesta sensaci de desconcert i desgovern. La segona opci s acceptar que el govern no acaba de funcionar, per optar per a dotar el govern i les institucions poltiques de ms i millors instruments de govern; s a dir: es tracta de mantenir els sistemes de govern tradicionals, per dotar-los de ms pressupost; de donar una millor formaci als crrecs electes; de formar la ciutadania, etc. La tercera possibilitat s apostar per la governabilitat, per una frmula diferent a lhora de governar la collectivitat. Es
17
tracta duna aproximaci ms sensible a la complexitat dels conflictes i de la nostra societat. La Gesti Alternativa de Conflictes (GAC) abastaria les opcions segona i tercera, per no, creiem, amb la mateixa intensitat. Dins daquesta etiqueta hi podem trobar una multitud de mtodes o tcniques que permeten articular les opcions segona i tercera. Entre daltres, hi trobem des del foment dels sistemes negociats davant dun conflicte fins a leducaci per la pau... Les diverses tcniques o mtodes de la GAC es poden classificar en dos grans grups, en funci de si el seu objecCom ms eletiu principal s la soluci o el tractament dun problema defiments estratnit o si el que es pretn s el foment del dileg i de lesperit gics i proactius de la ciutadania. Aquesta versi de la GAC s lanomenada puguem trobar, i transformativa. com ms voluntat pedaggica i La versi transformativa de la GAC encaixaria molt ms b daprofundir en en la tercera opci, mentre que les altres encaixarien en la segona. De fet, com ms elements estratgics i proactius lesperit de la puguem trobar, com ms voluntat pedaggica i daprofundir ciutadania puen lesperit de la ciutadania puguem reunir, ms transformaguem reunir, ms transformativa ser la prctica. tiva ser la pr En el segent apartat aprofundirem una mica ms la proctica. posta transformativa: Qu pot oferir la proposta transformativa a diferncia de laproximaci tradicional.
7. QU POT OFERIR LA GAC?

La idea convencional i ms estesa sobre el mn de la poltica s fora pessimista: la poltica serveix per a poca cosa i els poltics es dediquen sobretot a buscar el seu propi inters a costa de tots nosaltres. Duna manera subtil, el que es posa sobre la taula s la sensaci que hi ha una incapacitat per governar. Sovint saddueixen un conjunt de raons sobre el desprestigi de la poltica i dels poltics: la proliferaci de grups dinters o de pressi amb una capacitat exagerada de veto i bloqueig de les decisions collectives, un s excessiu de la tecnoburocrcia per afrontar els problemes collectius, un d omini aclaparador dels funcionaris tecnoburocrtics davant la ciutadania, un predomini de la cultura del litigi i de lenfrontament com a mecanisme adequat per resoldre les disputes,
18
la judicialitzaci de la vida poltica, lapatia de la ciutadania, uns mecanismes empobridors de discussi sobre quines poltiques cal articular, etc. Amb independncia de la seva certesa, totes aquestes raons es basen en una visi antropolgica de la societat i de lestat dinspiraci de qu parlava Hobbes. Amb independncia de la seva certesa, totes aquestes raons es basen en una visi antropolgica de la societat i de lestat dinspiraci de qu parlava Hobbes. En la versi ms simple, aquesta visi implica que la societat s en el fons una mera suma dindividus racionals i egoistes, els quals b sicament busquen la satisfacci del seu propi inters i de les seves necessitats. Per tal de satisfer-los, els ssers humans estarien fins i tot disposats a eliminar els altres, noms per aconseguir all que necessiten. Daquesta manera el conflicte, la competncia, la lluita, leliminaci per aconseguirho, serien sinnims. Seguint largument, lEstat com a entramat institucional de govern sexplicaria a partir de dos fets: la por de ser eliminat o la necessitat de seguretat; i la incapacitat de proveir de certs bns imprescindibles la vida collectiva en societat (pau, capacitat de govern...). El primer fet (la por) sarticula a partir del reconeixement que no hi ha cap garantia que jo no acabi essent eliminat per alg altre ms fort que jo. Davant daquesta probabilitat, sembla raonable buscar alguna garantia perqu aix no passi; es tractaria, doncs, que tothom ceds aquesta capacitat o voluntat deliminaci a una entitat superior (un ens sobir) que ofers seguretat a tothom. El segon fet (la provisi de bns pblics purs) seria una versi ms contempornia. En aquest cas, lestat seria la frmula magistral per assegurar la provisi de certs bns imprescindibles per a la vida collectiva, ja que shan doferir conjuntament a tota la societat, i no hi ha cap mecanisme per poder discriminar qui en consumeix ni si ho fa desmesuradament. Daquesta manera lestat seria la garantia que pogussim tenir un medi ambient net, una certa seguretat que les condicions de governabilitat no variarien aleatriament, etctera (Vegeu per exemple Ostrom, 1990; o Muller, 1989). La visi hobbesiana s el fonament antropolgic de ladversarialisme: Tot altri s un adversari declarat o en potncia per a mi; com que aquest altri, tal com faig jo, buscar satisfer el seu inters i els dun i altre sn incompatibles, llavors em caldr enginyar-me-les per guanyar-lo, per imp osar la meva soluci abans que laltri mimposi la seva. Daquesta manera, o b cal domar el conflicte (a travs de
El primer fet (la por) sarticula a partir del reconeixement que no hi ha cap garantia que jo no acabi essent eliminat per alg altre ms fort que jo.
19
la imposici daquest ens anomenat estat) o b cal eliminar Les necessitats tots els comportaments que entrin en conflicte amb lestat o de tot ordre sn que simplement el qestionin. Aix seria el fonament i la presents en tots justificaci de la visi tradicional de govern. els mbits de la Tot i partint duna posici diferent, Vinyamata (1999: 32-42) vida individual i segueix en aquesta mateixa lnia argumentativa. Aquest aucollectiva, i tor introdueix la trada necessitat-por-agressivitat com a meshan de satisfer canisme original desllorigador de tot conflicte. Les necessiinelludiblement, tats de tot ordre sn presents en tots els mbits de la vida ja que sn eleindividual i collectiva, i shan de satisfer inelludiblement, ja ments constitu- que sn elements constitutius de tota persona humana. tius de tota perLa por funciona com un senyal dalarma davant duna nesona humana. cessitat no satisfeta o de leventual prdua dels mecanismes de satisfacci daquesta necessitat. Lagressivitat seria La por funciona el comportament que es generaria davant daquest temor: com un senyal dalarma davant duna necessitat no satisfeta o de leventual prdua dels mecanismes de satisfacci daquesta necessitat. Des duna perspectiva hobbesiana, la cooperaci noms s possible si els interessos de les dues parts sn compatibles i si ambdues parts sn essencials per a una soluci collectiva millor. El hecho es que la mayora de conflictos se desarrollan a patir de la decisin de que el otro representa un peligro o una amenaza. A partir de ah, el esfuerzo y las energas se concentran en la solucin o eliminacin de este problema, lo que acabar representando la elaboracin de planes para dominar, controlar, reducir o destruir el objeto de la amenaza. Lo que se acaba de producir es un cambio esencial en la percepcin del otro; habremos pasado de una percepcin ms o menos positiva o neutra a otra de carcter negativo, generadora del miedo, lo que inevitablemente llevar a desarrollar algn tipo de coercin o de violencia. (Vinyamata, 1999: 37) Allunyar-se de la violncia i lagressivitat passa per buscar la collaboraci entre les diverses parts i allunyar-se dels plantejaments hobbesians. Amb aix no pretenem dir que laportaci de Hobbes no sigui valuosa, sin que es possible plantejar una alternativa al problema de la governabilitat. Des duna perspectiva hobbesiana, la cooperaci noms s possible si els interessos de les dues parts sn compatibles i si ambdues parts sn essencials per a una soluci collectiva millor. En altres paraules, les diverses necessitats sobre les quals es generi la cooperaci no han de ser igualment desitjades per ambdues parts, i, al mateix temps, ambdues parts sn imprescindibles per aconseguir un acord que suposa una situaci collectiva millor que la inicial; si no, soptaria per la soluci individual.
20
La trada necessitat-por-agressivitat implica un mecanisme mental que fomenta lantagonisme, el recel cap a laltre, la desconfiana de les solucions imposades/dictades pels tecnoburcrates, de les solucions formulades per poltics allunyats de les nostres necessitats reals... Explorant aquesta idea i connectant-la amb els mecanismes tradicionals de gesti del conflicte social basat en lactuaci de lestat com a conjunt dinstitucions i administracions, trobem una explicaci de la insatisfacci envers la poltica, la democrcia i el govern. Aquesta insatisfacci neix de la conjunci de diversos fets: En primer lloc, el conjunt dinstitucions poltiques i administratives tradicionals tenen la seva ra de ser en la capacitat de generar condicions de govern mitjanant la pacificaci de la societat a travs de leliminaci o, fins a cert punt, la tolerncia del conflicte. Aquesta era la manera de superar la tr ada necessitat-por-agressivitat tradicional, i funcionava acceptablement b quan les necessitats collectives per atendre eren relativament poques o homognies. Sense negar la importncia del paper de lEstat com a co njunt dinstitucions poltiques i dadministracions en el progrs Les institucions de les societats occidentals i en la mesura que avui dia els tradicionals de problemes sn cada cop inherentment ms complexos, que govern tenen cada vegada hi ha ms necessitats i cada vegada sn ms cada vegada heterognies, que hi ha una escassetat de recursos i que la ms difcil tromanera culturalment dominant de gestionar aquest conflicte bar solucions continua essent ladversarialisme, el resultat final s que les satisfactries institucions tradicionals de govern tenen cada vegada ms per a tothom. difcil trobar solucions satisfactries per a tothom. En conseqncia, no s gens estrany que hi hagi una insatisfacci creixent envers la poltica, la democrcia i els poltics. La GAC pretn oferir una via alternativa per demanar un canvi sistmic. La visi transformativa t una pretensi de profunditat: Public conflict resolution is not limited to settlement of disputes, rather, it is a vehicle for transforming citizenry, communities, and the private and public institutions of contemporary democratic society. (Dukes 1997) La GAC implica una visi no destructiva del conflicte (no adversarial), i arrenca a partir duna visi crtica del funcionament de la societat i de les institucions de govern actuals i de com fer front a les conseqncies no desitjades del llegat
21
La GAC implica una visi no destructiva del conflicte. El punt de partida, per tant, no s la crisi del govern, sin un qestionament directe dels supsits que sostenen la tradici de la modernitat.
de la modernitat. El punt de partida, per tant, no s la crisi del govern, sin un qestionament directe dels supsits que sostenen la tradici de la modernitat. Tot i que aquest treball se centra en lmbit pblic o collectiu, en la mesura que el conflicte ens acompanya tant en la vida privada com en la vida pblica, per tal com la GAC s un tractament de conflictes, hi ha la possibilitat de plantejar la GAC en qualsevol mbit. Tot i aix, la GAC, en lmbit pblic, es caracteritzaria per diversos aspectes:
Com a mnim hi ha dues parts implicades, que poden ser tant institucions de govern com organitzacions cviques i ONG o grups ciutadans sense un alt grau dorganitzaci. Les diverses parts interactuen o negocien amb tres finalitats bsiques: primera, clarificar els temes de la disputa; segona, entendre les posicions i interessos de laltra part; i tercera, trobar alguns acords satisfactoris per a totes les parts. Les negociacions impliquen una interrelaci directa entre les diverses parts, tot i que poden ser assistides; s a dir: una tercera part pot actuar com a guia del procs, com a mediadora o per facilitar el consens. Les negociacions sn integradores. Es tracta de negociar per tal de generar una situaci millor que la de partida, i aquesta situaci ha de ser conformada i acceptada per totes les parts implicades. Segons la terminologia de Susskind i Cruikshank (1987), ens trobarem davant de negociacions distributives. La dinmica de la interacci s darrel collaborativa i no adversarial. s a dir, es parteix dels supsits que les parts tenen una tendncia clara a cooperar. Aix no significa pas que no hi hagi conflicte o diferncia, sin que el conflicte no selimina, es tapa o samaga, sin que es positivitza; que es treballa per evitar les conseqncies negatives del conflicte. Els mecanismes de decisi sn de tipus consensual i no coactiu.
La GAC s un tractament de conflictes, hi ha la possibilitat de plantejar la GAC en qualsevol mbit.
La GAC comprn una srie de tcniques i de procediments que siguin simultniament equitatives, eficaces, svies i estables.
La GAC comprn una srie de tcniques i de procediments per assolir aquest desig de trobar solucions als problemes que siguin simultniament equitatives, eficaces, svies i estables. (Susskind i Cruikshank, 1987).
22
Les diverses prctiques per gestionar els conflictes han dadequar-se a les condicions de governabilitat de cada localitat on es projecti el conflicte.
No creiem gaire raonable fer una llista universal de totes les prctiques per dues raons bsiques: En primer lloc, la ren ovaci contnua i constant daquesta disciplina en ple desenvolupament impossibilita tancar una llista definitiva. En segon lloc, les diverses prctiques per gestionar els conflictes han dadequar-se a les condicions de governabilitat de cada localitat on es projecti el conflicte. A pesar daix i seguint Dukes (1997), per raons operatives dividirem les diverses prctiques utilitzades per gestionar els conflictes pblics en dos grans grups. El criteri utilitzat per a la classificaci ser veure si la prctica determinada est concebuda per solucionar un problema concret, amb independncia de la complexitat del problema i del fet que es resolgui efectivament; o b si la metodologia est pensada no tant per solucionar una problemtica determinada sin per establir un consens: una base comuna que pugui ser utilitzada per resoldre mltiples situacions, i que es tradueix en foment de lesperit cvic i del consens social, i potenciaci del civisme. Som conscients que tota classificaci s artificiosa i pot conduir a enganys. No pretenem fer-ne una de definitiva de tots els mecanismes coneguts per a la resoluci o gesti de conflictes, ja que els objectius dels dissenyadors i implementadors que els duen a la prctica no sempre sn prou clars. El primer grup consisteix en un conjunt de prctiques o act i vitats que van adreades a trobar un acord o una soluci a un problema delimitat o a un conjunt de temes limitats; es tractaria de trobar un consens per actuar: s a dir, el resultat que sespera s una soluci que permeti lacci, almenys idealment. Les prctiques daquest grup han de superar e specialment dos aspectes clau: com articular efectivament les solucions pactades, i com encaixar les eventuals solucions en els sistemes formals de resoluci de conflictes ja establerts o en les institucions de govern ja existents. Un altre aspecte clau seria si cal fer efectius els acords mitjanant mecanismes informals amb una presncia mnima de les autoritats formals o b a travs del sistema de govern. En altres paraules, i seguint el que hem dit anteriorment, aquest conjunt de frmules encaixaria en la categoria de dotar les autoritats governants de ms instruments de govern, cosa que equival a dotar-les de ms recursos econmics i financers, personal, millores tcniques, etc.
23
El segon grup consisteix en tot el conjunt dactivitats destinades a trobar acords sobre temes de gran abast, per tal de cercar informaci o dentendre perqu no sarriba a acords. No es tracta tant de resoldre problemes o de trobar mecaAquestes activi- nismes dactuaci com de generar estructures i espais per tats poden tenir fomentar la reflexi i desenvolupar lesperit cvic; en definitiva, per generar consens. Les prctiques daquest segon diverses fungrup sn fonamentalment exploradores i educatives, i van cions: millorar sla implicaci di- ms adreades a trobar consens ciutad i a plantejar qe fusa de la ciuta- tions rellevants per a la collectivitat que a resoldre probledania, fomentar mes. la participaci Aquestes activitats poden tenir diverses funcions: millorar la ciutadana com implicaci difusa de la ciutadania, fomentar la participaci un element esciutadana com un element estructural i no circumstancial, tructural i no fomentar la conscincia sobre la importncia de certs t e circumstancial. mes, educar diversos grups socials a travs de la construcci del consens, incentivar processos de cohesi social, etctera. Es tractaria de trobar nous instruments de governaEs tractaria de bilitat basats en la naturalesa cooperativa de lsser hum i trobar nous ins- de les seves relacions socials. truments de governabilitat ba- Lanlisi de totes les prctiques es basa en el supsit que el sats en la natu- conflicte s inevitable, i la gesti (tant si el soluciona com si ralesa coopera- no) suposa entendre el conflicte en positiu, no com un element destructiu sin com una excusa per positivitzar-lo i getiva de lsser nerar unes solucions consensuades; s a dir: equitatives, ehum i de les seves relacions ficients, svies i estables. socials. A continuaci presentarem una srie dexemples de mecanismes i procediments de GAC. La nostra intenci no s ferne un recull complert i tancat, sin oferir una mostra de posEn cap cas sn sibilitats reals que han estat assajades amb ms o menys solucions ja fe- xit, en altres pasos o en el nostre. En cap cas voldrem tes, sin que suggerir que els diversos mecanismes sn solucions ja fepoden ser com a tes, sin que poden ser com a mxim una guia per a trobar mxim una guia la nostra soluci. Voldrem recordar que el context actual es per a trobar la caracteritzaria per allunyar-se de les frmules mgiques, unostra soluci. niformes i vlides per a qualsevol context.
24
8. PROCEDIMENTS DE GAC PER ACTUAR

Mediaci ad-hoc
s la mediaci que es fa per solucionar un problema determinat on el factor temps s important. Es tracta de trobar uLa mediaci na soluci a travs dels mecanismes clssics de la mediaci nicament s apamb el mnim temps necessari. La mediaci nicament s te per resoldre apte per resoldre el tema en concret, i un cop sha arribat a el tema en conla soluci el sistema mediador es desmunta. Sovint s utilitcret, i un cop zat a instncia duna part que t un inters molt clar en una sha arribat a la problemtica determinada. soluci el sistema mediador En aquesta variant de la mediaci, Madigan et al (1990) hi distingeixen tres fases (prenegociaci; negociaci i establies desmunta. ment del consens; postnegociaci).
Prenegociaci. En aquesta fase, una de les parts avalua la naturalesa del conflicte i nidentifica les altres parts necessries per arribar a un eventual acord necessari; tot seguit, les persuadeix perqu savinguin a negociar. Finalment, totes les parts trien una persona o un equip que far la funci de mediador. Negociaci i explicitaci del consens. Un cop ja shan posat les bases, les diverses parts, sota el seguiment i assessorament del mediador, exploren els diversos interessos comuns i busquen els punts en qu es poden establir els acords. Aquests acords poden ser parcials en el cas que el problema sigui molt complex.
Aquestes tres fases no shan dagafar al peu de la lletra, ja que tota mediaci pblica impliquen ineludiblement gran incertesa i dinamisme.
Els representants de les diverses parts han de comunicar-se amb els grups a qui representen. Lobjectiu final s arribar a un acord global o a un text nic de comproms. Laval final dacceptaci de lacord, per, arribar quan tots els negoc iadors tinguin el vist-i-plau dels grups a qui representen.
Postnegociaci. Finalment, es fixen les frmules que vincularan les diverses parts a lacord global i a la seva implementaci. El compliment dels acords ha de ser controlat i avaluat; a tal efecte, cal establir qu cal fer si lacord no es compleix. Cal recordar que lavaluaci global de tot el procs pot ser til per a negociacions futures, tot i que en el cas que ens ocupa no s prioritari.
Aquestes tres fases no shan dagafar al peu de la lletra, ja que tota mediaci pblica impliquen ineludiblement gran in-
25
certesa i dinamisme. Aquestes dues caracterstiques shan dimposar per damunt dels procediments estandarditzats.
Negociar per regular (REG-NEG)

s un procediment voluntari originari dels Estats Units (Negotiated Rulemaking Act de 1990), i consisteix en la formalitzaci dun procediment pactat per modificar, actualitzar o renovar la regulaci sobre una matria o activitat, o b per a establir-ne una de nova. Aquest procediment t una connexi clara amb els procediments formals de decisi i de govern, ja que implica una millora. Ara b, no hi ha cap garantia que lacord a qu sarribi sigui realment acceptat per ladministraci, ja que noms hi ha una obligatorietat moral o poltica dacceptar-ne els resultats. En la llei mare es contemplen una srie de condicions per a la seva utilitzaci: hi ha dhaver poques parts i bona fe en la negociaci, mltiples temes o disputes complexes, recursos suficients per finanar les negociacions, el comproms de voler arribar a acords per part de ladministraci, i el consens com a pilar bsic dels mecanismes de presa de decisions. Aquesta llei va nixer per intentar evitar que algunes agncies governamentals acabessin capturades pels interessos de grans empreses o sotmeses a interessos privats. El procediment vol ser una frmula per obrir el govern i ladministraci a totes les parts que puguin estar afectades per lactivitat regulativa del govern, i no noms a unes quantes. Alguns exemples de regulacions modificades o establertes a travs de la negociaci per regular han estat el perode de descans dels pilots davi, les condicions de treball amb materials perillosos, el transport de residus radioactius i les condicions de treball i la seguretat laboral en granges i en treballs agrcoles. El procediment es pot iniciar a petici del govern o duna part, i la participaci dun mediador pot ser proposada per ladministraci. El procediment es pot iniciar a petici del govern o duna part, i la participaci dun mediador pot ser proposada per ladministraci. Generalment sutilitzen un conjunt de criteris per determinar si t sentit establir aquest procediment o no:
s un procediment voluntari i consisteix en la formalitzaci dun procediment pactat per modificar, actualitzar o renovar la regulaci sobre una matria o activitat.
Hi ha dhaver prop dunes quinze parts, tot i que poden arribar a ser 25. Totes les parts han destar mnimament organitzades. Cadascuna de les parts ha de tenir, almenys, la capacitat de vetar la implementaci dels eventuals acords o b
26
de bloquejar els eventuals acords a qu shagus arribat seguint els procediments habituals. Si en falts alguna a la taula de negociaci, leventual acord no es consideraria legtim. La disputa ha destar madura; s a dir: ha de tenir una certa magnitud en termes pressupostaris, i ha de fer un cert temps que sarrossega. Cal que hi hagi un calendari de negociaci realista; s a dir: cal disposar dun cert temps. Cap part sha de veure obligada a establir compromisos que posin en qesti la seva prpia existncia. Les parts negociadores han de mostrar bona fe. Ladministraci implicada donar tot el recolzament n ecessari al procs.
Tot i que aquest mtode pretn trobar una soluci a una demanda determinada de modificaci duna regulaci en Sovint els resul- concret, sovint els resultats de la negociaci acaben essent tats de la nego- un consens fora genric en els objectius generals, ms que ciaci acaben una concreci determinada. En aquest sentit, el consens essent un consignifica reduir al mnim la possibilitat que sestableixi una sens fora geoposici, explcita o implcita, a la regulaci pblica. nric en els objectius generals, Haygwood (1988) identifica sis etapes o components en aquest procediment: ms que una concreci de Identificar la disposici legal a la qual es pot aplicar una terminada. negociaci regulativa. Organitzar i decidir si cal realment establir aquest procediment mitjanant els criteris anteriors i com es duran a terme les negociacions. Publicitar la intenci de dur a terme la negociaci. Organitzar les parts que negociaran: establir qui ha de ser membre de la taula o taules negociadores i la formaci complementria que ha de rebre, i establir els proc ediments que se seguiran durant el procs negociador. Establir la dinmica negociadora Fer pblica la proposta global de la nova disposici.
Dilegs sobre poltiques pbliques

Aquest mecanisme de GAC significa posar en contacte els crrecs selectes i els funcionaris de les administracions amb els representants dels diversos grups dinters amb la inten-
27
Aquest mecanisme no acostuma a tenir una connexi formal amb lentramat governamental i sol tenir un carcter explorador. En el cas dels Estats Units, aquest procediment ha estat sovint recolzat per fundacions o altres ONG.
ci dexplorar el seu parer sobre els efectes que t o pot tenir una poltica pblica sobre els ciutadans en general, o b dexplorar el paper que poden tenir certs grups en el procs de conformaci de les poltiques pbliques. Aqu es tracta daconseguir consens per poder articular les poltiques pbliques amb ms eficcia. Aquest mecanisme no acostuma a tenir una connexi formal amb lentramat governamental i sol tenir un carcter expl o rador. Bsicament es tracta dun procediment per superar el desconeixement per part de les autoritats governamentals, per tal de poder actuar ms eficament a travs de la institucionalitzaci dun dileg molt orientat. En el cas dels Estats Units, aquest procediment ha estat sovint recolzat per fundacions o altres organitzacions no governamentals, les quals han actuat al mateix temps com a directores del procs i com a mediadores. Els participants de la societat civil solen ser seleccionats o cooptats segons un ventall de criteris: pel seu coneixement cientfic, per la seva legitimitat poltica o com a representants dinteressos determinats. Ara b, les parts, tot i ser seleccionades en base a la seva representativitat o al seu coneixement, acostumen a parlar a ttol propi. Ehrman i Lesnick (1988) identifiquen tres components daquest procediment:
Inici. Sovint, el procs comena a travs de limpuls dun grup dexperts o assessors en la formulaci i de les poltiques pbliques. En aquesta primera fase sidentifiquen i se seleccionen els eventuals participants en el dileg. Disseny del dileg. Aquest segon component posa laccent en els components que articularan el dileg: per fer les trobades cal triar un lloc convenient, agradable i considerat neutral per totes les parts; tamb cal establir lagenda de temes, el calendari, i el paper que tindr la tercera part, que ha de controlar i supervisar la documentaci que es facilita a totes les parts, mantenir la tensi i evitar que el dileg sen vagi cap a temes secu ndaris, assessorar sobre la manera darribar a un acord i ajudar a establir la manera dimplementar-los i les eventuals conclusions. Conducci del dileg i consolidaci de la intervenci . Com que no hi ha un vincle formal i directe amb laparell
28
administratiu, cal conduir el dileg pensant en leventual implementaci dels acords. Per aix s clau la participaci de representants de les administracions (poltics i funcionaris).
Estratgia dinversi pactada

Aquest instrument va ser ideat amb lobjectiu de coordinar les poltiques urbanes. Aquest instrument va ser ideat a travs de la Fundaci Kettering amb lobjectiu de coordinar les poltiques urbanes elaborades a nivell estatal i federal amb les necessitats concretes de la localitat i de la seva comunitat: la idea era aplegar els diversos actors implicats en el disseny del futur de les ciutats.
Els problemes urbans sn complexos perqu impliquen enquadrar en un mateix marc un conjunt heterogeni de sectors dintervenci i un ventall tamb ampli dactors de naturalesa variable (administracions, governs, empreses privades, moAquest instruviments ciutadans i socials, etc). El problema a resoldre era ment permet adequar les partides pressupostries aprovades en nivells que les diverses supralocals a les necessitats locals, que varien duna locaparts negocin litat a una altra. Aquest instrument permet que les diverses per elaborar esparts negocin per elaborar estratgies dinversi pblica a tratgies llarg termini i pactin calendaris coordinats dactuaci. dinversi pblica a llarg termini Segons Moore (1988), per assegurar que el mecanisme sii pactin calenda- gui efica cal contemplar quatre punts: 1) Totes les parts afectades han de poder participar en el procs; 2) tots els inris coordinats teressos implicats han destar presents en les diverses taudactuaci. les de negociaci; 3) les diferncies entre les parts no shan de plantejar a priori sin a mesura que el procs es vagi desenvolupant, de manera que sincentivi la negociaci a travs dinteressos i no a partir de posicions fixes; i 4) cal que hi hagi una ajuda a travs de mediadors o facilitadors del procs de negociaci per tal que la negociaci sigui efectiva. Una variant similar sn els pressupostos participatius assajats en diversos municipis del Brasil. El pressupost municipal participatiu de Porto Alegre (Brasil) va obrir un procs pel qual les inversions del pressupost municipal shavien de decidir amb la participaci de tota la ciutadania. El municipi va establir un sistema organitzatiu descentralitzat que va possibilitar laccs dels seus habitants a la presa de decisions pressupostries mitjanant la integraci en grups ve nals i en nivells posteriors que els representessin. Els habi-
29
tants van rebre per aquesta via informaci sobre el pressupost i la seva execuci, i van identificar les seves prpies prioritats. Lexperincia en el procs del pressupost participatiu ha perms als ciutadans: comprendre els problemes crucials El procs parti- de la ciutat, establir prioritats, seleccionar prioritats, compacipatiu ha tingut rar altres formes de gesti i participaci, decidir sobre programes concrets, decidir el programa dinversions en la seun important va globalitat i avaluar i revisar. impacte en lhabilitat dels El procs participatiu ha tingut un important impacte en ciutadans de lhabilitat dels ciutadans de respondre als reptes com a corespondre als munitat i en la capacitat de treballar de manera conjunta per reptes com a millorar la qualitat de ladministraci pblica i, en consecomunitat. qncia, la qualitat de vida.
Disseny de sistemes de gesti de conflictes

Sovint els costos associats als conflictes es veuen multiplicats pel fet que les institucions no disposen dun sistema de gesti dels conflictes com una part ms de lorganitzaci. Sovint els costos associats als conflictes es veuen multiplicats pel fet que les institucions no disposen dun sistema de gesti dels conflictes com una part ms de lorganitzaci. Consegentment, tots els conflictes sn entesos com a incidents allats i no sexploren les eventuals interconnexions entre ells. Lobjectiu s millorar la instituci per poder gestionar els conflictes adequadament. Ury et al (1988) proposen entendre els diversos conflictes que puguin aparixer en una instituci com a fets interrelacionats, i proposen uns punts que cal tenir en compte per constituir un sistema de gesti de conflictes integrat:

Centrar-se en els interessos i no en les posicions. Institucionalitzar sistemes de renegociaci. No abandonar els sistemes anteriors de reconeixement de premis i drets, per no fer-los servir tant com abans. Potenciar les consultes a les parts abans que tingui lloc el conflicte i possibilitar el feedback un cop sha solucionat el problema. Ordenar els diversos procediments per a fer front als conflictes segons el cost dutilitzaci i la capacitat de resoluci. Formar el personal en les habilitats negociadores, motivant-lo i dotant-lo dels recursos necessaris per acceptar el funcionament del nou sistema de disputes.
30
La idea de la creaci de sistemes per tractar els conflictes suggereix que els costos associats a les disputes eternes i intractables es poden evitar.
La idea de la creaci de sistemes per tractar els conflictes suggereix que els costos associats a les disputes eternes i intractables es poden evitar si i noms si ss capa de treuren els elements sinttics que causen les disfuncions. En aquest sentit el resultat pot ser una activitat de reenginyeria organitzativa.
9. PROCEDIMENTS DE LA GAC PER GENERAR CONSENS

En contrast amb el grup de prctiques anterior, aqu lobjectiu genric s la facilitaci. En el nostre treball aix significa que lobjectiu principal no s tant trobar un acord per poder actuar o per articular solucions com fomentar el consens social i cvic i exercir un paper pedaggic entre la societat civil. En altres paraules, els mtodes daquest grup tenen en com el disseny de prctiques o procediments per fomentar el dileg entre governants i governats com a e xpressi de les noves necessitats de la nova governabilitat. En cap cas, per, pretenem dir que aquests mtodes noms serveixin per facilitar el dileg entre la ciutadania i els g overnants, sin que aquesta s la seva finalitat principal. A diferncia dels mecanismes del grup anterior, que busquen lactuaci, els objectius dels mecanismes de facilitaci de dileg no sn tan especfics. Sen poden destacar els segents:

Els mtodes daquest grup tenen en com el disseny de prctiques o procediments per fomentar el dileg entre governants i governats.
Avui dia la necessitat de trobar un dileg productiu entre la ciutadania i els governants sembla prou clara, i t una explicaci multicausal i complexa.
Educar les parts i la ciutadania sobre els continguts dels temes que es discuteixen. Desvetllar linters per descobrir noves perspectives. Fer augmentar el nivell de sensibilitzaci entre la ciutadania sobre un problema determinat. Demostrar als opositors que, fins i tot en els temes ms agres, val la pena establir un dileg. Reduir el risc de confrontaci violenta. Construir i trobar suport a les conseqncies de lacord.
Avui dia la necessitat de trobar un dileg productiu entre la ciutadania i els governants sembla prou clara, i t una explicaci multicausal i complexa. Entre les diverses causes, destacarem la insatisfacci generalitzada que han generat els mecanismes clssics de participaci ciutadana, que no
31
han possibilitat una interacci real sin una escenificaci ben intencionada de diversos monlegs que a vegades tenen una formalitzaci tecnoburocrtica molt alta i daltres es realitzen en llocs on lescenografia acaba de separar les parts en comptes dacostar-les. Tot aquest conjunt de factors fan que la ciutadania tingui la sospita que els governants, en realitat, no escolten o no volen escoltar. A banda de la institucionalitzaci dels mecanismes de participaci ciutadana, els governs han intentat superar aquesta disatisfacci a travs dels mitjans de comunicaci. Sovint, per, el problema ha estat confondre problemes de comunicaci amb disputes reals entre parts amb objectius divergents (Stiebel, 1992). Utilitzar els mitjans de comunicaci per afavorir el dileg tampoc ha acabat de donar bons resultats. Els debats pblics en televisions o rdios fora dels perodes electorals solen acabar en discussions buides sobre el comportament de les persones i no sobre els continguts del problema; a vegades, fins i tot, els temes es tracten en clau populista o sensacionalista. Creiem que, en termes generals, lexplosi dels mitjans de comunicaci de masses no ha anat acompanyada duna millora de la capacitat de dileg, de reflexi i de comprensi dels conflictes. El punt clau daquest conjunt de mecanismes de la GAC seria com crear un frum de debat que nodrs un dileg productiu i que ans ms enll duna mera confrontaci. El punt clau daquest conjunt de mecanismes de la GAC seria com crear un frum de debat que nodrs un dileg productiu i que ans ms enll duna mera confrontaci. Un dileg, perqu sigui productiu, ha de complir una srie de condicions:

Tothom ha de tenir el dret i loportunitat de ser escoltat, sense distorsions o interrupcions. Cal partir de lassumpci que tothom parla honestament; s a dir: lorador o oradora no pretn manipular lopini pblica ni destruir dialcticament les altres parts. Els oradors han de tenir una predisposici a entendre les posicions i els interessos de laltra part, i en base a aquesta comprensi han de buscar, si cal, lacord. El dileg ha de suposar tamb una oportunitat de co mpartir els dubtes sobre els propis arguments, sense que aix signifiqui una expressi de feblesa. Parallelament, tamb ha de significar una oportunitat dadmetre els dubtes de laltra part i aprendre daquest procs.
32
Aquest dileg constructiu no es donar per generaci e spontnia, sin que cal preparar amb cura tot el procs: cal Aquest dileg escollir els temes del dileg, seleccionar els participants aconstructiu no dequats, (reclutar-los i assegurar-se que sn els portaveus es donar per dels grups), assegurar que latmosfera sigui confortable i ageneraci esgradable, potenciar la informalitat i valorar si s millor estapontnia, sin que cal preparar blir un sistema de preguntes escrites o b fer preguntes en amb cura tot el viu. procs.
Participaci ciutadana
La promoci de la participaci ciutadana s una tcnica ms de la GAC per generar consens, educaci cvica i dileg.
Les relacions entre la participaci ciutadana i la GAC sn mltiples. Nosaltres entenem que la promoci de la participaci ciutadana s una tcnica ms de la GAC per generar consens, educaci cvica i dileg. El nombre de mecanismes i mtodes participatius s gaireb incommensurable, aix com les diverses classificacions que es puguin establir. De fet, els diversos nivells de govern han formalitzat i assajat diferents mecanismes dinteracci amb la ciutadania. Aquests procediments poden servir per donar i rebre informaci, per consultar, per participar en les decisions, per constatar certs efectes, etc. Com es pot comprovar, els objectius que es poden perseguir sota el nom de participaci ciutadana sn mltiples i variats. La multiplicitat de mecanismes i objectius ha generat diverses frmules per classificar els mecanismes de participaci ciutadana. Potapchuk (1988) fa una classificaci segons el criteri de menys a ms involucraci ciutadana. Els grups que en surten sn: a) grups de notables cooptats de diverses organitzacions; b) audincies pbliques consultives, on les autoritats pbliques consulten, escolten i reben recomanacions; i c) grups de treball basats en la comunitat, que permetin la participaci general de la ciutadania. DeSario i Langston (1987) presenten una altra classificaci, basada en la participaci dexperts en el funcionament del mecanisme: a) iniciatives, referenda, jurats ciutadans on el rol dels experts s mnim; b) consells de vens, consells ciutadans o similars on es fan recomanacions a les autoritats sobre un tema concret, audincies pbliques on hi ha una participaci moderada dels experts; i c) consells informatius dexperts, comits cientfics o de funcionaris. Font (1998) ens presenta vuit models de mecanismes de participaci ciutadana segons els continguts, els procedi-
33
ments i lentorn tot mostrant lheterogenetat entre els dive rsos models. Per la seva banda, Ali i Olivella (1999), tot i centrar-se en el desenvolupament de les Agendes Locals 21, ens presenten una srie de reflexions i dalternatives per articular la participaci ciutadana duna manera efica, sense prendre partit per cap dels mtodes. Daltra banda, Arnstein (1969) va popularitzar la metfora duna escala per classificar els diversos mecanismes segons el grau de control que tenen els ciutadans sobre els continguts i els resultats de la participaci. Cada esgla representa un conjunt de mecanismes, i noms els esglaons superiors serien realment participatius perqu permetrien el control ciutad. Lobjectiu dArnstein era mostrar que no tots els mecanismes pretesament participatius ho eren realment. Lescala ha estat utilitzada i adaptada posteriorment per Burns et al (1994) amb la mateixa intenci. A grans trets, les classificacions mostren que sha danar en compte amb la idea de participaci, ja que no tot mecanisme pretesament participatiu ho s realment; a ms a ms, cal comptar sempre amb la presncia de tcnics i funcionaris, a banda dels ciutadans i grups, per tal que funcioni adequadament la participaci ciutadana. De tots els mecanismes de participaci ciutadana, ens interessen particularment aquells que van ms enll dels estrictes requeriments legals per buscar la creaci dun consens ms gran. Aquests tindrien un carcter especfic i adhoc, ja que hi hauria una multiplicitat de concrecions que dependria del tema en concret i de cada localitat.
De tots els mecanismes de participaci interessen aquells que van ms enll dels estrictes requeriments legals per buscar la creaci dun consens ms gran. s un procediment a travs del qual diversos sectors de la societat local participaran a imaginar-se el futur de la ciutat o b duna rea concreta.
Imaginar-se el futur
Una altre mecanisme per fomentar el dileg i el consens a travs de la involucraci de la ciutadania s realitzar un exercici entre els governants i els governats de previsi del futur de la seva localitat. Aquest procs de visionatge del futur s un procediment a travs del qual diversos sectors de la societat local participaran a imaginar-se el futur de la ciutat o duna rea co ncreta o dun sector dintervenci del govern, etc., i establiran objectius per assolir el futur desitjat. El procs es pot concretar en lelaboraci de plans estratgics; ara b, no sempre han dacabar en un document amb aquest format.
34
El procediments de prospecci del futur s diferent de les frmules tradicionals de projecci o de planificaci que fan servir els urbanistes i planificadors socials. Les principals diferncies rauen en el fet que es treballa en escales temporals ms grans, que poden arribar a superar els 25 anys. No es tracta tant de trobar un document molt ben elaborat, til per a lactuaci poltica, com de donar el protagonisme a la comunitat local, als seus valors i objectius, i no pas als interessos de les elits ciutadanes o dels professionals de la planificaci. Aquest mecanisme pot servir per explorar noves frmules per articular la governabilitat, i per encoratjar a pensar ms enll dels problemes del dia a dia, permet educar els parti cipants (inclosos els poltics i els tcnics) en all que es pot fer per assolir una governabilitat exitosa i possibilita educar als ciutadans en els factors administratius i pressupostaris que dificulten la governaci de la localitat.
Recerca del terreny com

Una possibilitat de la potenciaci del dileg constructiu co nsisteix en el conjunt de tcniques per fer que diverses parts Aquest mecaenfrontades descobreixin el que tenen en com. Aquest nisme no est udestinat a trobar mecanisme no est destinat a trobar acords sin a promo re les possibilitats que nhi hagi. El punt clau seria el treball acords sin a sobre el restabliment de ponts de dileg i la comunicaci promoure les entre les parts. possibilitats que nhi hagi. Aquest procediment consisteix bsicament en invitar a les dues o ms parts a una discussi molt controlada per un moderador que els guia durant el procs sobre les qestions que els enfronten. Lobjectiu ideal seria generar una llista de punts sobre els quals poder treballar per establir un acord. Aquest tipus de mecanisme no contempla explcitament cap frmula per traslladar leventual acord o el bon clima assolit a les instncies poltiques o administratives perqu actun. Per aix, la recerca del terreny com no sembla massa adient quan una de les parts s una administraci pblica. Tot i que aquesta opci no t com a primer objectiu lactuaci, cal dir que no oblida la possibilitat dacci administrativa, sin que la deixa per a un moment posterior; es tracta que, abans dactuar, es pugui canviar la conscincia de la gent.
Es tracta de poder canviar la conscincia de la gent abans dactuar.
35
Frums de temes nacionals

Una variant nord-americana de promoci del dileg productiu sn els Frums de Temes Nacionals (National Issues Forum). Aquest mecanisme va ser creat i esponsoritzat per Aquest mecanisme fa un es- la Fundaci Ketterning i el va gestionar per la Domestic Pofor especial per licy Association. fomentar la par- Aquest mecanisme es va concebre per conscienciar la gent ticipaci dels de les poltiques pbliques ms importants i per a potenciarsocialment exne la participaci. Aquest mecanisme fa un esfor especial closos. per fomentar la participaci dels socialment exclosos i en particular daquelles persones que no tenen uns nivells de formaci massa alts. El procediment s el segent: cada any diversos frums locals prviament constituts se centren en treballar tres qestions dinters general. La Domestic Policy Association ajuda aquests frums mitjanant la publicaci de guies per a la discussi, vdeos, conferncies. Cada dos anys tots els frums locals es reuneixen per treure conclusions de les seves activitats. A banda daquestes reunions conclusives bianuals, els representants dels frums locals es reuneixen en un Frum Nacional un cop lany, on es presenten els resultats i sinformen de levoluci dels seus treballs; a ms a ms, tamb informen els membres de les cambres legislatives.
Cercles destudi
Un altre mtode per fomentar el dileg i construir el civisme serien els Cercles dEstudi. LStudies Circles Resources de Sucia reparteix documentaci informativa i material pedaggic sobre diversos temes dinters general, fets per experts que no prenen cap opci partisana. En el cas dels Estats Units, la Topsfield Foundation ha endegat aquests mecanismes per reforar la vida pblica, desenvolupar xarxes comunitries i fomentar lesperit cvic (Font 1998). Els cercles destudi es poden articular a petici de qualsevol tipus dorganitzaci, que convida un nombre redut de pe rsones a debatre qestions dinters social i collectiu. Cada grup t un moderador que sencarrega de guiar el debat i evitar que hi hagi enfrontaments no productius.
Els cercles destudi es poden articular a petici de qualsevol tipus dorganitzaci. Lobjectiu s fomentar un estil de democrcia deliberativa.
36
A la base daquest mecanisme hi ha el convenciment que el coneixement i la participaci ciutadana poden ser una forma ms dexpressi del poder. Per tant, davant daquesta forma sibillina de domini sobre els ms febles, cal igualar les oportunitats en el coneixement i, conseqentment, en la participaci. Lobjectiu s fomentar un estil de democrcia deliberativa.
Jurats ciutadans
El concepte de Jurat de Poltiques o Jurats Ciutadans ha estat desenvolupat simultniament als Estats Units pel Jefferson Center for New Democratic Processes de Minnessotta i a Europa pel professor Dienel de la Universitat de Colnia. Darrerament aquests mtodes han tingut una bona acollida al Regne Unit (Stewart 1997), i tamb a Catalunya grcies a la Fundaci Jaume Bofill. Aquests jurats representen una bona oportunitat deducar la ciutadania sobre temes determinats, i sobre el que costa i implica articular una proposta en el sistema poltic. Aquests jurats estan composats per ciutadans que escolten diversos testimonis dexperts sobre poltiques i dictaminen recomanacions. Els ciutadans sn escollits entre una llista de persones voluntries que formaran els jurats. Aquestes llistes estan fetes aleatriament entre tots els membres de la poblaci. Els membres dels jurats reben una compensaci per participar-hi en funci del temps que hi destinen. Una vegada sha constitut el jurat, sescolten els diversos e xperts sobre les diverses opcions i, posteriorment, el jurat discuteix els avantatges i inconvenients de les diverses opcions. Finalment voten lopci que, al seu parer, sigui la millor alternativa. Aquests jurats representen una bona oportunitat deducar la ciutadania sobre temes determinats, i sobre el que costa i implica articular una proposta en el sistema poltic. Tamb dna una oportunitat als funcionaris i treballadors de ladministraci pblica descoltar all que fan o diuen els ciutadans sobre les diverses opcions poltiques que els interessen. Una de les millors maneres per construir el dileg productiu i fomentar el civisme s leducaci per la pau.
Educaci per la pau-formaci en la diversitat

Finalment, una de les millors maneres per construir el dileg productiu i fomentar el civisme s leducaci per la pau. Leducaci per la pau i la diversitat consisteix en un conjunt heterogeni diniciatives destinades a potenciar la sensibilitat per la diversitat per tal de combatre la xenofbia i el racisme. Aquesta opci significa treballar a llarg termini i sovint
37
els fruits noms es poden veure desprs duna generaci. El fet dusar la paraula educaci significa una articulaci directa, no noms amb el mn de la formaci reglada o no sin tamb amb el de la cultura i loci. Leducaci per la pau i les seves prctiques es van come nar a fer servir explcitament arrel dels conflictes racials dels setanta, dels problemes derivats de la descolonitzaci i dels moviments antigalla. Darrerament, aquesta opci sest reintroduint per part dun ventall de grups i organitzacions sota una varietat de frmules molt gran (cursos, currculums, conferncies, activitats, estudis universitaris, exposicions, comer solidari...). Els temes centrals, per, sn els problemes derivats del no compliment dels Drets Humans, el desarmament, el dret al desenvolupament de tots els pobles i la democratitzaci de les societats.
10. LA GAC A CATALUNYA

En el bloc anterior ens hem centrat a presentar la nostra proposta de GAC vinculada a la governabilitat. De fet, hem La GAC sha afirmat que la GAC sha dentendre com una guia per a la dentendre com governabilitat que sest configurant a les nostres societats. una guia per a la El bloc anterior representa la manera que tenim nosaltres dentendre la GAC. Posteriorment hem presentat una srie governabilitat que sest con- de mecanismes i tcniques prpies de la GAC. Aquestes tcniques les hem classificades en dos grans grups, el prifigurant a les nostres sociemer grup consisteix en un conjunt de tcniques i procediments destinats a lacci, a trobar un acord per solucionar tats. un conflicte determinat. En canvi, el segon grup de mtodes pretenen generar i potenciar el consens per transformar la governabilitat de la societat. El segent pas s preguntar-nos si la GAC s present en els municipis catalans, i si hi s present, quines tcniques shi han desenvolupat. Han estat procediments per solucionar un conflicte concret? O b shan articulat per generar un consens ciutad? Som del tot conscients que donar una resposta completa i categrica cau fora del carcter expl o rador del treball. Creiem que en la mesura que la GAC o la resoluci alternativa de conflictes encara no s coneguda per les elits o els responsables governamentals, llavors s difcil trobar la utilitzaci explcita daquests sistemes. De totes maneres, pe-
38
r, estem persuadits que es poden trobar elements propis de la GAC en les diverses actuacions que sarticulen en aquests mbits. Aquests mbits sn: seguretat ciutadana, defensors institucionals, medi ambient, participaci ciutadana, mbit socioescolar, immigraci i serveis socials. Per respondre orientativament a aquestes preguntes hem seleccionat set mbits de lactuaci municipal relacionats d irectament amb el conflicte i les maneres de solucionar-lo. Aquests mbits sn: seguretat ciutadana, defensors instit u cionals, medi ambient, participaci ciutadana, mbit soci o escolar, immigraci i serveis socials. Hem intentat seleccionar mbits on hi ha conflictes antics (serveis socials i seg uretat ciutadana), daltres que sn mbits conflictius nous (medi ambient, immigraci i integraci socioescolar), daltres que sn mecanismes ms o menys institucionalitzats de soluci als conflictes (sndics municipals i participaci ciutadana).
Per a cada mbit hem analitzat diverses experincies de Per a cada mbit diferents localitats per tal dacostar-nos a una imatge del que est passant a Catalunya. Cada experincia ha estat ahem analitzat diverses experi- nalitzada segons una bateria de preguntes: 1) Qu han fet?; 2) Per qu ho han fet? Quins objectius tenien?; 3) Com ho ncies de diferents localitats han fet?; 4) Qui ho ha fet?; 5) Quant ha costat?; 6) Han fet alguna avaluaci? Estan satisfets amb lexperincia?; 7) per tal dacostar-nos a Resultats obtinguts de les experincies. Tot i que no totes les preguntes han estat respostes amb la mateixa intensitat, una imatge del s que en conjunt les respostes donen una visi conjunta que est pasfora bona. sant a Catalunya. A continuaci farem una breu explicaci de les diverses experincies analitzades, classificades pels diversos mbits i seguides de les conclusions per mbits.
11. MBIT DE SEGURETAT CIUTADANA

El projecte NAPAP a Catalunya
El Centre Unesco i lEscola de Policia de Catalunya sn les dues entitats encarregades de coordinar i posar en marxa el projecte europeu NAPAP (NGOs and Police Against Prejudice). Tamb hi collaboren lInstitut Catal de la Mediterr nia dEstudis i Cooperaci i, a ttol individual, alguns experts i tcnics en minories. Aquest projecte t per objectiu bsic analitzar les relacions entre la policia i la creixent diversitat cultural de la societat occidental, i trencar els prejudicis que
39
sestableixen entre els cossos de seguretat i els immigrants. Aix doncs, el projecte NAPAP sestructura a partir de les transformacions del concepte de seguretat. Avui dia sembla Un mbit del ms adient parlar de seguretat com a prevenci, ms que projecte NAPAP com a reacci; com a comunicaci i dileg, ms que com a reflexiona i ana- imposici; i com a contacte amb la realitat sociocultural, ms litza la funci, la que com a desconeixement i allament. formaci i lacotuaci de la po- Aquest projecte t dos mbits bsics. El primer s reflexi licia davant dels nar i analitzar la funci de la policia, la formaci policial i lactuaci de la policia davant dels conflictes produts per la conflictes prodiversitat cultural en la societat. I el segon s com es poden duts per la d iversitat cultural trencar els prejudicis existents, tant de la policia com dels immigrants, per acostar les seves posicions. en la societat. A nivell catal, el projecte es desenvolupa a partir dun equip de treball multidisciplinar i divers conformat per una El projecte es vintena de persones representants dONG, dels diferents desenvolupa a cossos de policia presents a Catalunya i dels collectius partir dun equip dimmigrants. de treball multiAmb la finalitat de facilitar el coneixement mutu i trencar els disciplinar. prejudicis establerts, sestan duent a terme una srie daccions: 1) Incorporar aquestes consideracions a la formaci de lEscola de Policia de Catalunya. Daquesta manera, immigrants i ONG fan classes als futurs policies; 2). Per practicar amb situacions reals que els policies es poden trobar en la seva feina, en comptes dactors sn immigrants de veritat els qui participen en les prctiques; 3) Reclutar imm igrants perqu passin a formar part dels futurs cossos policials; 4) Usar la mediaci com una tcnica de resoluci de conflictes i per establir de manera regular punts de contacte, ponts de dileg i de comunicaci a nivell local i nacional e ntre les forces policials i els collectius. La major part del finanament prov de la Direcci General V de la Comissi Europea, per tamb hi ha aportacions per part de la Generalitat de Catalunya i de lAjuntament de Barcelona. LEscola de Policia de Catalunya i el Centre Unesco tamb aporten recursos no econmics: el treball de coordinaci, espais per realitzar les reunions, etc. Els resultats ms rellevants del projecte han estat: nou mduls de formaci a lEscola de Policia de Catalunya que han impartit, entre daltres professors, immigrants; un document de referncia sobre el projecte desenvolupat, simulacions pedaggiques amb el cos policial, informaci, seminaris i
40
xerrades a diversos cossos policials. A ms, el setembre de 1999 va tenir lloc la reuni internacional del projecte NAPAP. El projecte NAPAP permet tenir un marc, no noms per treballar amb els conflictes presents sin tamb per anticipar les disputes de convivncia futura. El projecte NAPAP permet tenir un marc, no noms per treballar amb els conflictes presents sin tamb per anticipar les disputes de convivncia futura. Aquest fet es tradueix en la idea de la prevenci i, conseqentment, en la possibilitat de donar una visi positiva del conflicte. Darrera daquest foment sobre la prevenci hem observat la voluntat de transmetre a tots els actors involucrats en el projecte una percepci positiva del conflicte i de les seves potencialitats constructives. Aix, es considera que cal continuar treballant ms enll i desprs del context daquest programa finanat per la Uni Europea.
La metodologia de treball emprada ha estat molt participativa per facilitar el coneixement mutu i poder expressar les La metodologia distintes percepcions duna mateixa realitat viscuda. Cal recordar que lobjectiu genric del programa s trencar o mode treball emdificar els prejudicis existents entre les forces policials i els prada ha estat molt participati- immigrants, que generaven actuacions repressores i unilateva per facilitar el rals. coneixement Daquesta experincia es desprn que, ms enll de ser umutu i poder na nova experincia en el terreny de la diversitat cultural de expressar les la societat i de les seves implicacions en la seguretat, s udistintes perna nova forma dactuar. No es tracta noms dadaptar i micepcions duna llorar els comportaments dels agents policials, sin tamb mateixa realitat de facilitar una nova filosofia de treball, reflexionar i propoviscuda. sar mesures perqu puguin confluir i interrelacionar-se de forma pacfica dues cultures.
El model de policia de proximitat a LHospitalet de Llobregat

A lHospitalet de Llobregat sha desenvolupat un model de Policia de Proximitat basat en ls de la mediaci en el dia a dia dels agents. Aquest programa ha funcionat des del 1991 fins al 1994, i ha consistit bsicament en la creaci dequips de barri dins dun model policial dinspiraci comunitria. Aquest programa respon a una filosofia de treball establerta des de fa uns anys dins de la Gurdia Urbana amb lobjectiu de detectar i solucionar les demandes i problemes dels ciutadans. En aquesta tasca utilitzaven la mediaci com a eina per facilitar que les parts arribessin a acords. En altres pa-
41
En aquesta tasca utilitzaven la mediaci com a eina per facilitar que les parts arribessin a acords.
raules, es tracta que aquests equips de barri detectin i solucionin el problemes derivats de conflictes venals, familiars, de sorolls, de convivncia, etc. Inicialment, la iniciativa concebia els agents de la Gurdia Urbana com els principals protagonistes de les mediacions o actuacions dirigides a oferir solucions graduades en funci dels conflictes detectats. Per tant, en aquest programa es prioritza la iniciativa personal dels agents davant la casustica particular que aparegui, i en la creaci de programes de mediaci en aquells mbits que requereixen la intervenci del cos policial. Aquests programes conceben el conflicte tant des dun punt de vista preventiu com de resoluci. Pel que fa al finanament, no hi havia una partida pressupostria destinada especficament, sin que lactivitat estava inserida dins del servei de la Gurdia Urbana. En general, el model de Policia de Proximitat ha produt r esultats molt positius. En un primer pla, mitjanant els programes de mediaci, sintenta oferir una resposta als canvis socials que tenen una repercussi directa sobre la cultura organitzativa del cos de la Gurdia Urbana, i en un segon pla permet la utilitzaci de noves tcniques davant de les problemtiques. Daquesta manera es considera que sha pogut demostrar que cada problema t una soluci possible, per per assolir aquesta soluci cal conjuminar la cultura de la gent i la voluntat dels agents en la utilitzaci de la mediaci com una eina vlida per solucionar els problemes. Els programes de mediaci dins del model de Policia de Proximitat, tenen dues vessants primordials: 1) la detecci de problemes i conflictes; i 2) la soluci daquests a partir de les eines i els mtodes tradicionals i tamb del nous, com la mediaci. La mediaci s una eina que facilita lacord entre les parts, i per poder-hi arribar sn necessaris lestabliment i la millora de la comunicaci, que esdev crucial a lhora de conixer les circumstncies que envolten un collectiu d eterminat i els diferents individus que lintegren.
La mediaci t un carcter preventiu del conflicte.
En aquest sentit, la mediaci t un carcter preventiu del conflicte, ja que la prevenci del delicte i els conflictes i el manteniment de lordre pblic han de ser considerats com el component ms significatiu de lactivitat policial. En conseqncia, una ptima preparaci en frmules de gesti alternativa dels conflictes permet diluir les disputes, mentre que una actuaci repressiva clssica pot ocasionar un augment
42
de tensi entre les parts que dificulti encara ms ladopci dun acord i la resoluci posterior del problema, i tamb pot provocar conseqncies collaterals que redueixin les possibilitats dxit de la mediaci.
Conclusions
Les dues experincies analitzades el projecte NAPAP a Catalunya i el programa de mediacions a la gurdia urbana de LHospitalet de Llobregat contemplen els cossos poliEs planteja la seguretat com a cials com a coexecutors (en el primer cas) i protagonistes prevenci abans (en el segon) de larticulaci del nou concepte de seguretat. Per aix en tots dos programes es treballa en la lnia de que reacci; motivar i impulsar canvis en els models dels cossos de policom a comunicaci i dileg a- cia. bans que impo- En aquests nous models es planteja la seguretat com a presici; com a venci abans que reacci; com a comunicaci i dileg aformaci i con- bans que imposici; com a formaci i contacte amb la realitacte amb la re- tat social i cultural abans que desconeixement i allament. alitat social i Per tant, la seguretat ciutadana est estretament relacion acultural abans da amb la governabilitat i amb la democrcia. En cons eque desconeiqncia, la seguretat real de les persones, i especialment la xement i all apercepci de la seguretat per part de la ciutadania, constitument. eix uns dels factors principals de ms o menys grau dadhesi, satisfacci i credibilitat del govern i de la democrcia. La seva absncia o insuficincia es viu com una amenaa, ja que la policia s la instituci encarregada de la prevenci i el control del delicte. La incapacitat doferir respostes i de controlar els conflictes per part de la policia (en alguns caAvui dia es reconeix que la sos, encara els intensifiquen) genera en la ciutadania una principal dificul- profunda sensaci dinsatisfacci i alhora un clima dinsetat de la policia guretat i incomprensi. Davant daquesta situaci, s nes oferir respos- cessari impulsar respostes institucionals urgents. tes que no afeAvui dia es reconeix que la principal dificultat de la policia s geixin conflicte oferir respostes que no afegeixin conflicte a lampli ventall a lampli ventall de problemes que es produeixen en una societat cada vede problemes gada ms plural, multitnica i variable. Daqu en surt la neque es produeicessitat de cercar nous instruments i mtodes de treball on xen en una sono es pot aplicar cegament all que disposen les lleis. Les cietat cada vedues experincies analitzades representen dues estratgies gada ms plural, distintes, per alhora complementaries. multitnica i vaPer una banda, tenim la creaci dun grup de treball per reriable. flexionar i analitzar les relacions entre la policia i la creixent
43
diversitat cultural de la societat. Els tres objectius fonamentals del projecte NAPAP sn: primer, trencar els prejudicis dels membres dels cossos policials i dels collectius dimmigrants; segon, posar fi a una cultura policial autoritria i repressiva; i tercer, diluir la percepci negativa i reticent per part dels collectius dimmigrants daltres cultures. Tot aix s factible a travs del dileg. Lobjectiu s propiciar el co nsens social i cvic i exercir un paper pedaggic dins de la societat civil i davant de les institucions pbliques. El projecte NAPAP se situa en el vessant de descobrir noves perspectives a travs de la creaci dun equip divers i plural, educar les parts sobre els continguts dels temes que es discuteixen, fomentar la participaci de membres de collectius dimmigrants i ONG en la formaci, i desenvolupar una autntica tasca de prevenci, fruit dels contactes establerts i de laplicaci de mecanismes de mediaci. Per altra banda, lexperincia de la Gurdia Urbana de lHospitalet de Llobregat s molt ms concreta i especfica, tant a nivell de les prctiques executades com de lmbit de treball on es desenvolupen. Es tracta dun projecte focalitzat en els barris i en el qual sutilitza la mediaci com a instrument per ajudar les parts en conflicte a arribar a un acord. La mediaci sinseriria dins dun model policial de proximitat o comunitari. La mediaci sinseriria dins dun model policial de proximitat o comunitari. Un model que implica un canvi cultural important dins de lorganitzaci policial, a nivell destructura i de la percepci que en tenen els agents de policia. En parla Blanco (1996): La policia comunitria es una nueva filosofia de polca b asada en el concepto de que los agentes de polica, trabajando conjuntamente de manera creativa, pueden ayudar a resolver los problemas contemporneos relacionados con el crimen, la inseguridad ciudadana, el desorden social y el deterioro del Barrio.1 Laproximaci comunitria a travs de la dotaci de progr ames de mediaci i de tcniques prpies de la GAC presenta molts avantatges: la implicaci dels agents al territori i la comunitat permet collocar cadascun dels problemes en el context adequat i graduar-ne lactuaci o la soluci, reduint costos i fins i tot guanyant temps. La prctica diria de la policia confirma que els conflictes, disputes i problemes venals i familiars sn una part molt
Laproximaci comunitria a travs de la dotaci de programes de mediaci i de tcniques prpies de la GAC presenta molts avantatges.
44
important de les demandes i dificultats que pateixen els ciutadans de la comunitat (sorolls, actes de vandalisme, disputes entre vens i familiars): poden arribar a ser prop del 15% dels casos utilitzats. Per tant, la preparaci i utilitzaci per part dels agents de policia dinstruments i mecanismes de la GAC, com ara la mediaci, permet que la intervenci dels cossos de seguretat local faciliti lestabliment dacords entre les parts afectades i eviti una actuaci impositiva. En sntesi, totes dues actuacions analitzades, la primera molt ms genrica i la segona ms especfica, impliquen canvis i millores en els sistemes de govern tradicionals a lhora doferir solucions als conflictes, problemes i dificultats dels ciutadans en lmbit de la seguretat. Aquestes millores sn producte de la utilitzaci i implementaci de mtodes o tcniques de la Gesti Alternativa de Conflictes. En el cas del projecte NAPAP, es tractaria de fomentar el dileg i la comunicaci per eliminar els prejudicis i daquesta manera evitar i prevenir conflictes producte del xoc entre cultures; en el programa de mediaci de la Gurdia Urbana de lHospitalet del Llobregat, lobjectiu principal s la recerca de la soluci o el tractament de problemes detectats i definits a nivell de la comunitat, als barris. En conseqncia, tenim al davant dues aproximacions de pacificaci de la vida collectiva. La de lHospitalet de Llobregat prioritza el vessant ms reactiu a travs de la recerca de solucions, amb la mediaci com a instrument per auxiliar els ciutadans i facilitar lacord mutu. La del projecte NAPAP insisteix en la capacitat ms transformativa del tractament a partir duna percepci positiva del conflicte i del qestionament de les maneres tradicionals dacostar-se als problemes relacionats amb la seguretat i la immigraci. Aquesta experincia posa sobre la taula la necessitat duna nova mentalitat i de noves actuacions per part dels professionals que hauran dafrontar la conflictivitat cultural i social.
Es tractaria de fomentar el dileg i la comunicaci per eliminar els prejudicis i daquesta manera evitar i prevenir conflictes producte del xoc entre cultures.
45
12. MBIT DE DEFENSORS INSTITUCIONALS

Oficina per a la no discriminaci a Barcelona (OND)
El 15 de desembre de 1998 es crea aquest servei municipal per a la defensa dels drets de les persones en general, amb especial atenci als collectius discriminats per ra de gnere, pertinena cultural, salut fsica i mental i edat. Loficina depn de la Regidoria de Drets Civils de lajuntament de Barcelona. Lexperincia, tot i ser nova a Catalunya, segueix de prop el que sha fet a la ciutat de San Francisco (EUA) a travs de The Human Rights Comission of San Francisco, amb la qual mant un Conveni de collaboraci. Loficina es crea com a eina per a la defensa dels drets civils dels ciutadans. Loficina es crea com a eina per a la defensa dels drets civils dels ciutadans i per permetre el coneixement i la identificaci de conductes que puguin ser susceptibles de lesionar els drets de les persones. Les seves actuacions inclouen latenci de les denncies per discriminaci, la recerca duna via alternativa per resoldre els conflictes i lactuaci com a observatori per a la prevenci. El Servei es compon de quatre trebaladors datenci primria, una advocadessa, una psicloga i un cap-coordinador, tots amb formaci en Drets Humans i experincia en Benestar Social. Especficament, la tasca que du a terme el Servei s: informar, formar i sensibilitzar de tot all que faci referncia a la igualtat de drets; exercir la funci mediadora en les queixes per discriminaci, i oferir assessorament jurdic per a la tramitaci de denncies per discriminaci. Per atendre els conflictes sactua com a mediadors entre les persones o entitats que creguin que han estat discriminades per particulars, empreses o institucions. Ara b, La mediaci s noms una via ms per a intentar donar pautes de soluci al conflicte, ls daltres procediments no est pas descartat. En els primers tres mesos de funcionament, lOND ha ats 112 persones que demanaven algun tipus dinformaci o assessorament sobre temes relacionats amb possibles discriminacions o vulneracions dels seus drets humans o civils.
Per atendre els conflictes sactua com a mediadors entre les persones o entitats que creguin que han estat discriminades; no es considera una oficina que fa mediaci sin que sutilitza com una via ms datenci al conflicte.
46
Daquestes 112 consultes, se nhan obert 81 expedients i se nhan tancat 28, 9 a petici de la persona denunciant i 19 per haver-se resolt favorablement. Les denncies ms habituals han estat per pertinena cultural, seguides de les que fan referncia a actuacions de ladministraci i a la salut i la sanitat. LOND ha tingut un ress important en lopini pblica, principalment a partir de les actuacions per discriminaci per pertinena cultural al Maremgnum de Barcel o na. Shan establert canals de comunicaci amb la Fiscalia de Barcelona, els Mossos dEsquadra i la Brigada Provincial de la Policia Judicial. Tamb sest treballant conjuntament amb el Departament de Sociologia de lUAB per anar definint una tipologia de la discriminaci a Barcelona. En el desenvolupament del Servei han aparegut alguns obstacles que cal destacar, com les reticncies dels denunciats (tot i la confidencialitat del procs) i la presentaci de denncies que no sn clarament de discriminaci. Tot i aix, la creaci de lOND ha perms canalitzar queixes per vulneraci de drets civils i cercar vies alternatives per a la resoluci de conflictes, basades en la negociaci, la mediaci i el dileg.
Sindicatura Municipal de Greuges de lAjuntament de Lleida

La Sindicatura s un mecanisme de defensa dels drets de la ciutadania reconeguts a la legislaci del Rgim Local de Catalunya. A lAjuntament de Lleida van posar en marxa la primera Sindicatura Municipal de Greuges de Catalunya lany 1990. La Sindicatura s un mecanisme de defensa dels drets de la ciutadania reconeguts a la legislaci del Rgim Local de Catalunya, i a tal efecte est facultada per supervisar lactuaci municipal.
Un mecanisme daquest tipus es justifica a travs de la constataci que cal un pont de dileg entre ladministraci municipal i la ciutadania. De fet es considera que molts temes poden ser tractats i parlats amb els funcionaris per arribar a acords; daquesta manera, la Sindicatura s el darrer pont de dileg abans danar a la via judicial per demanar uLa Sindicatura s el darrer pont na soluci o denfadar-se i optar per una protesta ms viode dileg abans lenta. danar a la via La Sindicatura de Greuges de Lleida compta amb una oficijudicial. na prpia clarament identificada, dotada amb una secretria i la sndica actual. Tot i no comptar amb una partida pressu-
47
postria prpia, la Sindicatura t un pressupost assignat a crrec del departament dAlcaldia; cal dir, per, que no han mancat els recursos per dur a terme les seves tasques. Actualment, les funcions de la sndica no sn remunerades, sin que treballa ad honorem. El procediment ordinari s el segent: Els ciutadans concerten cita, passen a visitar i aporten la mxima document a ci possible. Desprs sanalitza la documentaci i es valora si es pot admetre a trmit, ja que la petici pot caure fora de la competncia municipal. Si sadmet a trmit, llavors sen fan fotocopies i es retorna a la part afectada. En un moment posterior es demanen informes al departament de ladministraci afectat. Un cop es tenen les dues versions, sadmet o no a trmit definitivament, i si la Sindicatura co nsidera que el ciutad t ra, llavors es fa una petici al d epartament argumentada jurdicament i no jurdicament, s a dir, basada en el sentit com. La sndica actual ha desenvolupat una estratgia dactuaci prpia basada en el sentit com i allunyada del llenguatge i els tecnicismes jurdics: la soluci amistosa. Des del 1996, la sndica actual ha desenvolupat una estratgia dactuaci prpia basada en el sentit com i allunyada del llenguatge i els tecnicismes jurdics: la soluci amistosa. La soluci amistosa s una tcnica de conciliaci o apropament de les parts enfrontades, que neix de la consideraci dinadequada de laproximaci jurdica a les queixes presentades i a les solucions proposades a les persones. Es considera que, sense menystenir els drets legals, cal avanar cap a plantejaments ms humans. Lany 1997, gaireb el 20% de les resolucions adoptades per la Sindicatura van ser a travs daquest procediment, una xifra gens menyspreable. Tot i que no hi ha un sistema davaluaci instaurat, hi ha una valoraci positiva de lactivitat de la Sindicatura. Aix, els ciutadans, amb independncia dels resultats de la seva demanda, sempre shan mostrat molt contents del tracte rebut. Per la seva banda, els treballadors municipals tamb se senten cmodes amb les resolucions de la Sindicatura, ja que no es presenten com una actuaci a fer sin com una recomanaci que estaria b que seguissin. Dins del marc duna instituci sense capacitat dexecutar els seus plantejaments, la Sindicatura s vista com un element de control de lactivitat de lAdministraci municipal i de legitimaci de la Paeria. En aquest espai el desenvolupament fora positiu de la soluci amistosa s un pas ms que ha
48
La tasca de la Sindicatura permet exercir tasques pedaggiques.
de menar a adquirir funcions pedaggiques vers la ciutadania. La tasca de la Sindicatura permet exercir tasques pedaggiques, tant amb els ciutadans que presenten les demandes sobre com funciona ladministraci municipal com amb els treballadors municipals que apliquen rutinriament les resolucions.
Sindicatura Municipal de Greuges de Vilafranca del Peneds

Lajuntament de Vilafranca del Peneds tamb compta amb una Sindicatura Municipal de Greuges, amb lobjectiu genric de millorar la comunicaci i el dileg entre lAjuntament i els vens de Vilafranca. A principis de la dcada dels 90, els representants de les El fet de lorigen Associacions de Vens de Vilafranca es van adrear a venal de la Si n- lAjuntament per demanar dues coses: tenir ms veu en el ple municipal i articular un Sndic de Greuges, ja que es redicatura ha perms al Sndic coneixia un problema greu de connexi entre elles i de ser vist com lAjuntament. Els resultats van ser un reglament de participaci ciutadana i la creaci de la Sindicatura Municipal de una persona imparcial i alie- Greuges. El fet de lorigen venal de la Sindicatura ha pe rms al Sndic de ser vist com una persona imparcial i aliena na als goverals governants. nants. El funcionament daquesta Sindicatura s molt similar al de la sindicatura de la ciutat de Lleida, per la de Vilafranca compta amb menys recursos: si b disposa duna oficina prpia, aquesta s compartida amb altres serveis municipals. Igual que en el cas anterior, la Sindicatura est composta per una sndica que tamb hi treballa a temps parcial i ad-honorem. Disposen dun pressupost de 300.000 ptes anuals, per quan han sobrepassat aquesta quantitat no ha passat res. La tasca de la sndica de Vilafranca ha estat ms de conciliaci o facilitaci de la resoluci de problemes que de soluci efectiva. A Vilafranca del Peneds, tot i no tenir explicitada una metodologia de soluci amistosa, utilitzen duna manera informal la mateixa filosofia. El procediment tamb s exactament el mateix que a lajuntament de Lleida, i els conflictes principals tractats han estat relacionats amb el soroll dels vens, els terminis per pagar taxes municipals i lobtenci de permisos. La sndica de Vilafranca creu que la seva tasca ha estat ms de conciliaci o facilitaci de la resoluci de problemes que de soluci efectiva. Finalment, considera molt important
49
la tasca de comunicaci i de pont entre els vens i lAjuntament desenvolupada fins ara.
Defensor del Ciutad de lAjuntament de Ripoll

En el cas de lAjuntament de Ripoll, sha articulat (des del 1997) un sistema de queixes que pot ser utilitzat per la ciutadania de Ripoll quan se senti desatesa per ladministraci El Defensor del municipal. Igual que en els casos de les Sindicatures de Ciutad emet in- Lleida i Vilafranca del Peneds, el Defensor del Ciutad eformes i queixes met informes i queixes que tenen una obligatorietat moral. que tenen una Les seves resolucions no sn directament executives i reobligatorietat presenten la conscincia crtica del funcionament de moral. lAjuntament. Els problemes treballats han estat relacionats bsicament amb temes de pagament de multes i taxes municipals. El Defensor del Ciutad considerava que laplicaci cega de les lleis i ordenances pot generar conflictes importants, i que calia incorporar-hi la variabilitat social. El Servei del Defensor del Ciutad de Ripoll consta duna secretria a temps parcial i del Defensor. Val a dir que la secretria treballa des de fa molt de temps a lajuntament de Ripoll i en coneix perfectament lengranatge intern dels mecanismes administratius. El Defensor s una persona aliena i despatxa els afers cada dilluns al mat. Aquest horari i aquesta dedicaci es considera adequada ats el volum de queixes generat. Malgrat aquesta migradesa de recursos propis, la resta de departaments i serveis municipals ofereixen la seva cooperaci en tot all que pugui necessitat el Defensor. El procediment dactuaci s el mateix que en els casos de les dues Sindicatures referides anteriorment, amb la particularitat que a lajuntament de Ripoll funciona un sistema de finestreta nica. Juntament amb la dimensi ms petita de la poblaci, agilita el tracte i possibilita la informalitat. La valoraci que en fan s positiva, tot i que no tothom surt content del servei ja que no sempre sen rep la resposta positiva que se nespera. De totes maneres, cal dir que aix noms s fruit de percepcions subjectives, perqu no hi ha un recull sistematitzat ni objectiu de dades de satisfacci amb el servei. El Defensor del Ciutad ha de ser altruista, per nomenat
50
per lAjuntament; ha de tenir conscincia crtica i voler buscar solucions: en definitiva, s el darrer recurs abans danar als tribunals.
Conclusions
Les diverses experincies analitzades en lmbit dels defe nsors institucionals mostren un grau de desenvolupament diferenciat, per tamb una homogenetat fora important: no totes les experincies tenen la mateixa histria, per totes tenen el seu objectiu bsic en la resoluci de conflictes especfics, i mostren una pretensi important de superar aEsperen que el questa activitat per avanar en tasques ms consensuals. conflicte els ar- En tot cas, les Sndiques i el treballador de lOND actuen ribi per estudiar- reactivament; s a dir: esperen que el conflicte els arribi per lo i, si s el cas, estudiar-lo i, si s el cas, intentar solucionar-lo, ja sigui via intentar solucio- recomanacions en el cas de les sindicatures i del Defensor, nar-lo. o via mediaci o assessorament en el cas de lOND. Lexperincia ms antiga correspon a la Sindicatura de Lleida, amb gaireb deu anys dexperincia, i la ms nova s lOficina per a la No Discriminaci, amb tan sols un any dantiguitat, per en tots els casos els entrevistats hi han vist una potencialitat real davanar fins a ser un rgan que faci alguna cosa ms que resoldre conflictes puntuals. Tots es mostraven satisfets amb les funcions pedaggiques que havien adquirit: aquests serveis han estat una ocasi molt bona per explicar a les parts com funciona ladministraci local i com se senten els ciutadans davant de lactuaci dels ajuntaments. Tamb cal dir que a vegades aquesta funci pedaggica sha quedat en una simple explicaci de la situaci i en un tracte amable i considerat envers els ciutadans. La soluci amistosa de la Sindicatura de lAjuntament de Lleida mereix un comentari especial. Ja hem explicat que noms en aquest cas es troba explcitament reconeguda, per tamb s present en els altres. La soluci amistosa es basa en la capacitat de les persones per trobar acords raonables davant dun problema concret o, si es prefereix, en el sentit com de les persones amb independncia dels seus nivells dinstrucci, preparaci, etc. Adoptar aquesta perspectiva implica ineludiblement una posici no tcnica, s a dir no jurdica, davant de la gent i el desenvolupament de tcniques i actituds basades en lempatia, lescolta activa i la capacitat de comunicar.
51
La soluci amistosa s una tcnica de conciliaci informal entre les parts, que permet catalitzar funcions ms pedaggiques i de foment de lesperit cvic i t certes limitacions.
La soluci amistosa s una tcnica de conciliaci informal entre les parts, que permet catalitzar funcions ms pedaggiques i de foment de lesperit cvic i t certes limitacions. s molt til en els casos daplicaci duna norma i no tant quan hi ha en joc el reconeixement de certs drets. Els exemples ms clars sn laplicaci de sancions, el pagament de tributs i multes, la denegaci de permisos, etc. Les experincies analitzades permeten afirmar que les persones que han de treballar en aquests sistemes institucionalitzats han de tenir una srie de condicions: han de ser vistos com a persones independents o neutrals (i aix significa que han de tenir el recolzament del Plenari de la Corporaci Local), han de poder interpretar les normes legals i el seu esperit, tenir habilitats descolta activa, capacitat de fornir consensos i de comunicaci. Finalment, a banda de la legitimitat institucional, cal que tamb tingui un reconeixement social i un coneixement de la realitat associativa (i social en general) de la poblaci on treballa. En definitiva, els defensors institucionals conformen un sistema de gesti de conflictes no basat en la imposici de solucions, que si b inicialment han nascut per resoldre aquelles demandes que sels presenten, estan evolucionant cap a uns rols ms propis de la GAC transformativa com ara el foment de lesperit cvic i la recerca de consens, i cap a fer de les actuacions i la resoluci una activitat pedaggica de foment de la tolerncia de la diversitat social. Ara b, per aconseguir-ho cal avanar cap a una nova etapa duna manera explcita.
Els defensors institucionals estan evolucionant cap a uns rols ms propis de la GAC transformativa com ara el foment de lesperit cvic i la recerca de consens.
13. MBIT DE MEDI AMBIENT

Projecte Residu Mnim
El projecte Residu Mnim, pioner a Catalunya, es desenvolupa a tres municipis: Molins de Rei, Torrelles de Llobregat i Sant Cugat del Valls. Lobjectiu genric s avanar cap a la superaci de la situaci actual dimparable augment de la quantitat de toxicitat de les deixalles, i arribar a unes pautes de gesti socioeconmica respectuoses amb els cicles ecolgics. La posada en marxa del concepte Residu Mnim es fonamenta en tres criteris bsics: en primer lloc, evitar/minimitzar
52
els residus innecessaris; en segon lloc, reutilitzar tot all que es pugui tornar a fer servir; i en tercer i darrer lloc, recuperar i reciclar tot all que es pot transformar per a un altre s. Lexperincia es basa en un model de recollida selectiva integral que vol assolir un nivell de recuperaci mxima de materials, reduir al mxim el rebuig i aconseguir un estalvi energtic i de matries primeres. El projecte sha basat en la promoci de la participaci ciutadana a partir de leducaci ambiental. Aquesta implicaci ha perms gestionar el conflicte duna manera satisfactria. La implementaci de lexperincia sha guiat per una srie de criteris:
El projecte sha basat en la promoci de la participaci ciutadana a partir de leducaci ambiental.
Lexperincia Residu Mnim considera els ciutadans com un element actiu en el propi sistema de gesti i en el control de lexperincia.
Establir canals i mecanismes de participaci ciutadana que permetin debatre en cada moment laplicaci i levoluci de lexperincia. Promoure un procs dinformaci-formaci que condueixi a canvis dactitud i comportament en les persones. Considerar que els ciutadans sn un element actiu i essencial del propi sistema de gesti. Vincular directament leducaci ambiental a canvis reals i concrets, de manera que la poblaci pugui posar en prctica els seus coneixements i aprenentatges i, daquesta manera, participar directament en les millores mediambientals. Tots els agents socials i econmics han dintervenir tant en lorigen del problema com en la seva soluci.
En definitiva, lexperincia Residu Mnim demana la participaci dels vens i venes en el disseny, en el procs i en la definici final. A ms, considera els ciutadans com un element actiu en el propi sistema de gesti i en el control de lexperincia.
Un projecte daquests tipus s inevitable que generi conflictes, especialment quan les ciutats i en concret els carrers no estan dissenyats per incloure un sistema de recollida selecLa clau de lxit tiva de residus que ocupi la via pblica. La clau de lxit del del projecte, per projecte, per tant, s la manera de gestionar el conflicte. tant, s la maneEls resultats actuals del projecte sn considerats positius. ra de gestionar Lexperincia Residu Mnim permet apuntar algunes concluel conflicte. sions rellevants sobre la manera de gestionar el conflicte:
53
Lacci preventiva, el debat previ, ha estat essencial. Tamb ha tingut importncia la participaci dels afectats en la conformaci definitiva del projecte, en el seguiment i en lavaluaci. Tot el procs ha estat consensuat per un ampli ventall dactors (empreses, vens, ajuntaments, associacions, promotors del projecte) que ha establert una dinmica negociadora, fet que ha possibilitat arribar a acords satisfactoris. Shan establert canals gils de comunicaci amb els v ens que han perms resoldre els problemes de manera rpida i amb actituds canviants segons les diferents re alitats.
Conclusions
El projecte Residu Mnim, que afecta tres municipis catalans (Molins de Rei, Torrelles de Llobregat i Sant Cugat del Valls), ha estat una experincia positiva que ha perms demostrar que la recollida selectiva integral dels residus municipals s factible. El projecte ha visualitzat una proposta diferent de gesti dels residus urbans, alternativa a la que se sol aplicar en lactualitat. s una manera positiva, innovadora i transformadora de gestionar un conflicte cada cop ms preocupant per la seva dimensi. Els conflictes mediambientals solen tenir uns trets propis determinats, sn conflictes multipart. Els conflictes mediambientals solen tenir uns trets propis determinats, que es poden veure reflectits en aquest projecte. Una caracterstica de les actuacions mediambientals s que, generalment, es desenvolupen en un territori concret i acostumen a ser molt especfiques, intenten resoldre un problema determinat. Per sovint el tema s concret per la seva afectaci s global. Aquest seria el cas del projecte Residu Mnim, que si b t una implantaci municipal, planteja una alternativa al model de desenvolupament econmic i de consum: el desenvolupament sostenible. Els conflictes mediambientals sn conflictes multipart, on hi participen o shi veuen involucrats una multiplicitat dactors amb un nivell desigual de coneixement dels temes: hi ha qestions que sn desconegudes per tothom i daltres que noms ho sn pels vens, i els informes no tenen una nica resposta tcnica. La viabilitat de les respostes est condicionada a la manera que tenen les diferents parts dinteractuar, de reconixer-se,
54
La viabilitat de les respostes est condicionada a la manera que tenen les diferents parts dinteractuar, de reconixer-se, de legitimar-se i dactuar des duna perspectiva cooperativa.
de legitimar-se i dactuar des duna perspectiva cooperativa, cercant solucions mtuament acceptables basades en objectius o necessitats. Aquest fet explica que els projectes de Molins de Rei i Torrelles de Llobregat shagin desenvolupat i, en canvi, el de Sant Cugat encara estigui en una fase embrionria. Lexperincia sorigina a partir duna proposta dun collectiu ciutad, concretament del CEPA (Centre dEcologia i Projectes Alternatius), per s assumida primer per ladministraci local i posteriorment per altres institucions, com ara la Junta de Residus o lEntitat Metropolitana del Medi Ambient. Aquesta acceptaci institucional progressiva ha facilitat lexpansi del projecte cap a noves iniciatives, com ara la creaci duna planta de compostatge. Els conflictes mediambientals afecten als ciutadans i la seva qualitat de vida, i per aix hi veuen necessria la seva part i cipaci. En el cas que ens ocupa, sha de parlar de la metodologia emprada, basada en leducaci ambiental i en la participaci ciutadana; aquesta ha estat la clau de lxit.
Aquests punts es van concretar en una mplia informaci i formaci sobre les actuacions que calia aprendre. Com que no es considerava que el projecte fos definitiu o inamovible, els ciutadans lhan pogut debatre abans de la seva aplicaEls resultats ci, nhan pogut modificar el contingut i la concreci i han han demostrat participat en el procs de gesti i en lavaluaci posterior. que la participa- Els resultats han demostrat que la participaci dels ciutaci dels ciutadans ha donat resultats concrets i superiors als esquemes dans ha donat tradicionals, que sempre anaven de dalt a baix. En definitiresultats conva, el que es planteja s que la ciutadania pot arribar a imcrets i superiors plicar-se si t realment capacitat dincidir en les decisions als esquemes importants. tradicionals, que sempre anaven Cal assenyalar que trobem en aquest projecte certes funcide dalt a baix. ons prpies de la GAC ,tant mediadores com, especialment, facilitadores del dileg i del consens per part dels promotors del projecte, especificades en les segents actuacions: Els promotors han estat vehiculitzadors i mediadors: els diferents actors (ciutadans, institucions, empresaris) han dissenyat conjuntament el frum on shan dut a terme les negociacions, shan pres les decisions i sha gestionat el conflicte; han obert vies formals i informals per facilitar el di leg; han assistit les parts en el disseny del procs; han facilitat informaci i dades a les parts per tal que puguin prendre millor les seves decisions; han identificat els punts
55
dacord sobre els quals sha basat la viabilitat del projecte; han assistit la implementaci i el control posterior dels acords, i han ajudat a preveure els futurs conflictes que sen podien derivar. Els protagonistes sn una multiplicitat dactors que interactuen entre s i treballen en la recerca de solucions cooperatives, positivitzant el conflicte. En definitiva, el projecte Residu Mnim treballa sobre un aspecte concret mediambiental, si b ofereix una alternativa global. Els protagonistes sn una multiplicitat dactors que interactuen entre s i treballen en la recerca de solucions cooperatives, positivitzant el conflicte. Leducaci ambiental es la base de la participaci ciutadana: els ciutadans sincorporen al procs de decisi, seguiment, gesti i avaluaci del projecte. Els promotors realitzen algunes funcions de facilitaci del dileg i la negociaci. Els diferents aspe ctes explicitats es veuen reconeguts en la Gesti Alternativa de Conflictes.
14. MBIT DE PARTICIPACI CIUTADANA

Pla Estratgic de Rub i Consells Ciutadans
Aquest pla s una resposta als problemes heretats sense resoldre detapes anteriors i a la voluntat de promoure processos de participaci ciutadana collectiva. En el context de lelaboraci del Pla Estratgic de Rub es va crear lAssociaci Pla Estratgic de Rub per agrupar el conglomerat dagents econmics i socials que havien de participar en lelaboraci del pla estratgic. La creaci de lassociaci est vinculada al disseny, elaboraci, execuci i avaluaci del pla estratgic de la ciutat. Aquest pla s una resposta als problemes heretats sense resoldre detapes anteriors i a la voluntat de promoure processos de participaci ciutadana collectiva per definir una estratgia de ciutat per als propers anys.
Desprs duna fase de reordenament urbanstic i social es desenvolupa la idea dun pla estratgic que prioritza la partiAquesta associ- cipaci dels agents econmics i socials i un estil de goveraci esdev un nar diferent. En letapa delaboraci, es crea lassociaci amb lobjectiu dafavorir la participaci formal dentitats i aespai com de gents econmics i socials de la ciutat. Aquesta associaci comunicaci i coordinaci de esdev un espai com de comunicaci i coordinaci de les entitats, de recerca despais dafinitat. les entitats, de recerca despais Parallelament a la elaboraci del pla estratgic, es va imdafinitat. plementar un Consell Ciutad per donar una soluci a un problema concret dordenament urbanstic. El Consell Ciutad s una eina metodolgica i un complement de treball
56
que ajuda de manera puntual a desenvolupar el pla estratgic a travs de la participaci ciutadana individual. Aquest mtode de treball representa una oportunitat per utilitzar metodologies participatives, sempre en concordana amb lestil de desenvolupament del pla estratgic, que consisteix a prendre decisions complexes tenint en compte els diferents interessos de diversos agents i actors de la ciutat. Limpuls del Pla Estratgic s fruit de lAjuntament de Rub, mentre que el Consell Ciutad va ser impulsat conjuntament per lAjuntament, la Diputaci de Barcelona, la Universitat Autnoma de Barcelona i la Fundaci Jaume Bofill. La conformaci de lAssociaci del Pla Estratgic va representar una oportunitat per recuperar el discurs i la prctica de la participaci detapes anteriors i implantar un estil de governar ms participatiu, o almenys ms habilitador. El Consell Ciutad sha ents com una concreci daquests estils o models adoptats en la confecci i execuci del Pla Estratgic, on la participaci esdev clau en la millora de la manera de fer. En paraules del director de lAssociaci Pla Estratgic, El Consell Ciutad va ser un complement al pla i, precisament, Aquest canal ha s aquest qui li atorga la ra de ser. acabat fomenDaquesta manera, es conclou que lAssociaci Pla Estrattant espais de gic ha significat un canal estructurat de comunicaci i debat relaci i que possibilita la intervenci de lentramat social en collaboraci en- lelaboraci del pla. Aquest canal ha acabat fomentant estre les diverses pais de relaci i collaboraci entre les diverses parts a la parts a la recer- recerca dun equilibri dels diferents interessos dels agents ca dun equilibri. econmics, socials, etc. A travs de lassociaci es produeix la confluncia dinteressos sectorials a favor de linters general o com i, al mateix temps, permet la prevenci de En conseqn- possibles conflictes. cia, el Consell La filosofia del pla va respondre a la posada en marxa duna Ciutad seria, especficament, nova orientaci ms participativa i integradora per part de una tcnica ms ladministraci, i a la possibilitat dutilitzar altres metodologies dins duna coherncia global. dins de les noves metodologi- En conseqncia, el Consell Ciutad seria, especficament, es de treball i una tcnica ms dins de les noves metodologies de treball i implicaci dels implicaci dels ciutadans en la presa de decisions, i demosciutadans. traria: 1) que hi ha la possibilitat real de produir participaci; 2) el paper crucial que t oferir informaci autntica, trans-
57
parent i de primera m; 3) la capacitat per part dels partic ipants de discernir a travs del sentit com; 4) lacceptaci de tots els agents del resultat; i 5) la presentaci pblica de la intervenci que acaba configurant els acords com a vinculants. En sntesi, el Pla Estratgic de Rub respon a la necessitat de reestructurar urbansticament i socialment la ciutat, a travs de: a) la creaci de lAssociaci Pla Estratgic, que integra els diferents actors collectius de la ciutat i permet la seva participaci en el pla; b) la implementaci de metodologies complementries (Consells Ciutadans) que possibili ten la participaci individual dels ciutadans en la presa de decisions del govern municipal, tot i que noms tenen sentit com a complements dun estil de govern ms participatiu; c) Aquest estil de la definici i adopci dun estil on la participaci esdev un governar s una element fonamental i que defineix la filosofia de govern. Aoportunitat de quest estil de governar el marca el reconeixement de les prendre decisi- forces vives de la ciutat i dels seus diferents interessos i ons conjuntapercepcions dels problemes que els afecten, i s una oporment sobre els tunitat de prendre decisions conjuntament sobre els probleproblemes mes complexos (ja siguin heretats detapes anteriors o crecomplexos. ats recentment) que facilita la participaci dels agents econmics i socials de la ciutat.
Pla Comunitari de Trinitat Nova (Barcelona)

El Pla Comunitari de Trinitat Nova neix com a resposta davant la degradaci i lenvelliment del barri. Per afrontar aquesta situaci, lany 1996 lassociaci de vens va prendre la iniciativa dimpulsar un pla per al desenvolupament social i comunitari del barri. El Pla de Desenvolupament Social i Comunitari persegueix principalment tres objectius: el primer s frenar la tendncia cap a la conversi del barri en una espcie de gueto assistencial o residncia assistida; el segon consisteix en introduir elements de renovaci i enfortiment dels processos socials, organitzatius i participatius de la poblaci del barri; i el tercer s introduir elements progressius de millora en una triple direcci: la qualitat de vida dels habitants, lestructura productiva i comercial del barri i el foment de les relacions amb lentorn social i urb del qual forma part. La primera fase del pla contempla una intervenci a tres anys (1997-1999). Aquesta primera fase del Pla comunitari
58
de Trinitat Nova ha estat finanada per les administracions pbliques i lAssociaci de Vens. Diversos professionals han donat tamb suport, assessorament i recolzament al pla. Les lnies dactuaci shan basat en quatre aspectes bsics: leducaci, lassociacionisme, el desenvolupament econmic i lurbanisme. El projecte pretn desenvolupar el sentiment de comunitat, de fer barri conjuntament a partir de la integraci de la diversitat, i especialment dels joves. Sha treballat amb tots els actors implicats promocionant el treball en xarxa, la Festa Major i altres iniciatives que vinculen els serveis personals i els serveis pblics al barri. La valoraci general del projecte s positiva, ja que la participaci i la implicaci venal han augmentat al llarg del temps i sha generat un important consens social. Tots els agents socials shi senten involucrats, i aix permet que es reforcin les dinmiques associatives i el treball en xarxa. En sentit estricte, no es pot parlar duna acci mediadora. En canvi, la feina duta a terme pels professionals dinamitzadors del pla ha estat conciliar i relacionar els diversos actors, generar consensos i dinmiques de treball comunes. Aquest conjunt de tcniques ha perms fomentar la participaci en el disseny global del pla i, al mateix temps, incidir en la formaci dun sentiment de comunitat des duna visi transformadora de la vida del barri.
Tots els agents socials shi senten involucrats, i aix permet que es reforcin les dinmiques associatives i el treball en xarxa.
Barri educador Barri en acci al Pla den Boet de Matar

Aquest projecte endegat per la Federaci dAssociacions de Vens de Matar est concebut com una experincia pilot. Es tracta danar experimentat vies que permetin dinamitzar lactivitat venal a partir de la reinvenci de la democrcia participativa i augmentar la qualitat de vida. El punt de partida s una visi cooperativa i no dirigista per part del moviment venal. El punt de partida s una visi cooperativa i no dirigista per part del moviment venal. Daquesta manera es pretn p otenciar que els vens manifestin les seves inquietuds i pre ocupacions, que prenguin conscincia de les necessitats ms properes i satreveixin a fer propostes de millora del barri, a concretar iniciatives que aconseguiran ampliar la xarxa associativa.
59
En el Projecte Barri Educador sentn el conflicte com un fet necessari que ajuda a avanar, tot i que tamb es reconeix la necessitat de dur a terme una acci preventiva. Com a extensi de lexperincia de Matar, cal dir que a Matar hi ha hagut experincies de mediaci en conflictes venals. La FAV de Matar ha intervingut diverses vegades com a tercera part mediadora en alguns conflictes venals: la conve rsi de carrers en zones de vianants, conflictes entre El treball sobre lassociaci de vens i els comerciants, un conflicte pel soroll el conflicte sha entre un local de joves i la resta dhabitants de ledifici i la discriminaci i la marginaci social dun collectiu de persobasat en la capacitat dactivar nes dtnia gitana. lempatia social Al nostre parer, les experincies realitzades han estat exitotot reforant la ses, ja que han buscat punts de contacte comuns entre les capacitat repre- parts i shan tingut en compte els diferents arguments des sentativa de duna perspectiva neutral. El treball sobre el conflicte sha lassociacionis basat en la capacitat dactivar lempatia social tot reforant me i la seva plu- la capacitat representativa de lassociacionisme i la seva ralitat. pluralitat.
Es pretn la formaci continuada dels vens, el foment dactituds cviques, el reforament de les estructures associatives i la creaci de xarxes interassociatives.
Per aconseguir-ho sestableixen un seguit dactuacions, de les quals destacarem les de carcter ms informal: en p araules dun ve entrevistat, es poden fer fluir opinions i propostes un diumenge al mat, al voltant duna taula en una plaa pblica, amb patates i olives. Amb els procediments establerts es pretn la formaci continuada dels vens, el foment dactituds cviques, el refor ament de les estructures associatives i la creaci de xarxes interassociatives.
Conclusions
En el Pla Comunitari de Trinitat Nova a Barcelona i en el projecte Barri Educador de Pla den Boet a Matar, es parteix duna dinmica dapatia social i debilitat de lactivitat venal, amb problemes de qualitat de vida al barri. En totes dues actuacions trobem prctiques prpies de la GAC, co ncretament en la creaci despais per fomentar la reflexi cvica i desenvolupar lesperit ciutad, per generar projecci de futur i consens per actuar. Tamb hi podem trobar certes actuacions de mediaci ad-hoc, realitzades per la Federaci dAssociacions de Vens en disputes puntuals. Totes aquestes experincies tenen un denominador com en la Gesti Alternativa de Conflictes, de la qual apliquen
60
Totes aquestes experincies apliquen diferents variants: la detecci de problemes, la formulaci de propostes, la generaci de consens, el treball en xarxa i el reforament de la vida associativa.
diferents variants: la detecci de problemes, la formulaci de propostes, la generaci de consens, el treball en xarxa i el reforament de la vida associativa, tot aix a partir duna dinmica participativa dels vens. El teixit associatiu, i concretament el venal, t una llarga trajectria de vinculaci de les seves iniciatives a valors com la solidaritat, la tolerncia i el respecte mutu, que permet i n corporar la cultura de la Gesti Alternativa de Conflictes als projectes dinamitzadors venals. En aquests projectes hi ha alguns punts en com. La revitalitzaci de la dinmica participativa del venat, que ha de comportar una major implicaci en els afers del barri, shauria de convertir en el refor de la vida associativa, la creaci duna xarxa associativa ms mplia i dinmica i la millora de la qualitat de vida en el barri. s en aquest sentit que les dinmiques utilitzades sencaminen a reforar la confiana, millorar la comunicaci, generar sentiment de pertinena a la comunitat i fomentar hbits de cooperaci i civisme. En tots dos casos la iniciativa ha recaigut bsicament en les associacions de vens, tot i que, en el cas de Trinitat Nova, la dinamitzaci del projecte la porten a terme professionals contractats, fruit del conveni de collaboraci entre la Generalitat de Catalunya, lAjuntament de Barcelona i lassociaci de vens.
A Trinitat Nova, lacci dinamitzadora es treballa a partir dun estudi previ de diagnosi participativa, i es concreta en quatre grans actuacions: educaci, associacionisme, desenvolupament econmic i urbanisme. En el cas de Barri Educador a Matar, en canvi, la dinamitzaci s realitzada per lassociaci de vens en collaboraci amb la Federaci dAssociacions de Vens, a partir diniciatives concretes (v Es busquen es- deo amb entrevistes al carrer, debats en un parc, etc.) que pais per fomen- permeten fer aflorar els problemes, realitzar propostes i getar la reflexi c- nerar consensos per activar actuacions comunes. vica, desenvoEn ambds casos, per, es busquen espais per fomentar la lupar lesperit reflexi cvica, desenvolupar lesperit ciutad i generar co nciutad i genesens per actuar. Les prctiques sn exploradores i educati rar consens per ves. Hi ha una visi integradora de les diferents sensibilitats actuar. que modifica lesquema tradicional de relaci no dialogada, tal com sha fet a Trinitat Nova amb certs grups de joves o en el cas de Barri Educador en laproximaci per afinitats.
61
En aquest sentit, les habilitats i capacitats dels responsables sn molt importants. Habilitats com lempatia, lescolta actiLes habilitats i capacitats dels va, la capacitat dintegrar, de motivar o dincitar a la participaci, la potenciaci del dileg, la comunicaci entre els i n responsables terlocutors i el respecte a la diversitat dopinions i a la incorsn molt importants. Habilitats poraci de propostes sn essencials per dur a terme aquests projectes des de la perspectiva de la GAC. Un altre com lempatia, lescolta activa, aspecte rellevant per a la gesti del conflicte s lactitud del moviment organitzat amb els vens, que no s prepotent (ni la capacitat per part de lentitat, ni a nivell personal), ni vol donar llions dintegrar, de ni res per suposat, de manera que permet una relaci ms motivar o cordial i un majors grau de complicitat. dincitar a la participaci sn En el cas de Rub es va plantejar la necessitat dendegar un essencials per pla estratgic com una oportunitat de modernitzar i generar dur a terme arespostes per afrontar la situaci de crisi de la ciutat en el quests projectes marc metropolit. Per aix es va apostar des de des de la perslAjuntament per la promoci dun procs de participaci pectiva de la ciutadana com un estil nou i innovador de governar que GAC. permets afrontar en condicions i a travs duna estratgia conjunta els reptes de la ciutat per als propers anys. Aquest projecte havia dimplicar tots els sectors socials, econmics, Un estil nou i associatius i poltics. En aquest sentit, es va crear innovador de lAssociaci Pla Estratgic de Rub. En aquest marc particigovernar que patiu, es decideix establir un Consell Ciutad per afrontar i permets afron- gestionar un problema urbanstic, concretament ls duna tar en condifinca de titularitat municipal que havia estat un camp de futcions i a travs bol. Larticulaci de mecanismes daquest tipus invitava a duna estratgia creure en la capacitat per part dels participants de discernir conjunta els a travs del sentit com i, sobretot, en la implicaci i acreptes de la ciu- ceptaci de tots els agents en el resultat. tat per als proLa participaci ciutadana va ser promoguda des dun vespers anys. sant global (des del pla estratgic i des de lassociaci) i des dun altre de ms especfic, amb el Consell Ciutad. Aquests aspectes es troben explicitats en el document del pla estratgic, on es planteja una oportunitat per integrar tots els agents i entitats de Rub en un projecte com de desenvolupament de la ciutat. Per altra banda, el director de lAssociaci Pla Estratgic ens recorda que a travs de la participaci de les persones, les associacions, les entitats i els agents econmics i socials de la ciutat es creen espais de comunicaci amb i entre les entitats i les institucions pbliques, i la coordinaci de totes les entitats.
62
No es tracta tant dutilitzar mecanismes per trobar solucions als problemes detectats o a les demandes dels ciutadans com de formular una visi positiva del conflicte.
Aquesta participaci ciutadana entesa com una estratgia de la ciutat semmarca precisament dins de la vessant transformativa de la GAC, ja que no es tracta tant dutilitzar mecanismes per trobar solucions als problemes detectats o a les demandes dels ciutadans com de formular una visi positiva del conflicte des duna visi crtica del funcionament de la societat i de les institucions de govern. Els raonaments expressats en la motivaci del desenvolupament del Pla Estratgic refermen la idea que ens trobem davant de la participaci com a mecanisme de GAC transformativa: En primer lloc, una sensaci de crisi negativa perceptible, que calia superar tot transformant-la en una oportunitat per consolidar la ciutat. En segon lloc, una crtica visible sobre el funcionament i els resultats de lacci de govern que es veu reflectida en la situaci urbanstica de ciutat incompleta, mancada dequipaments i infrastructures, i una vertebraci social feble. I en tercer lloc, la resposta als canvis de la modernitat, que es tradueixen en laparici de nous problemes i en la pervivncia daltres dheretats detapes anteriors.
Per en el cas del Pla Estratgic de Rub tamb hi podem veure elements de previsi del futur o, tal com hem dit anteriorment, un exercici dImaginar-se el Futur. Imaginar-se el Futur s una tcnica de la GAC on es produeix lexercici entre els governants i els governats a lhora destablir o fer una previsi de futur per a la seva localitat. Rub planteja dins del seu pla un apartat on es parla de lescenari desitjable i possible. Un escenari que queda definit a travs de la El Pla Estratgic participaci de tots les entitats i on es fa esment de la nede Rub utilitza cessitat de transformar la ciutat i es coincideix a assenyalar la participaci els factors de lestratgia de desenvolupament de Rub. En ciutadana com definitiva, no es tractava de trobar un document ben elaboun element ms rat i til per lactuaci poltica, sin de subratllar i oferir el de la GAC trans- protagonisme de la comunitat local en els seus valors i obformativa amb la jectius. finalitat de generar consens, En definitiva, el Pla Estratgic de Rub utilitza la participaci dileg i implica- ciutadana com un element ms de la GAC transformativa amb la finalitat de generar consens, dileg i implicaci i eci. ducaci cvica.
63
15. MBIT SOCIOESCOLAR

Integraci escolar a Vic
El programa dintegraci escolar vol establir un sistema per equilibrar lalumnat immigrant a totes les escoles de la xarxa pblica i concertada de la ciutat de Vic. Aquest programa es va iniciar a partir del curs 96-97, amb la fusi descoles i la reserva de places a totes les escoles de la ciutat per atendre infants immigrants amb necessitats educatives especials o amb risc de marginaci. Lactuaci sorigina per la detecci de conflictes de matriculaci a les escoles de la xarxa pblica per part de pares que no volien matricular els seus fills en escoles amb una concentraci elevada de fills dimmigrants magribins. El programa es va configurar per evitar el rebuig dels immigrants i al mateix temps impedir de totes totes que el nivell educatiu dels centres escolars acollidors baixs. El programa sha dut a terme integralment en diversos departaments municipals. En un primer moment i com a punta de llana es realitza una mediaci cultural per part duna senyora magribina. Per aconseguir aquest objectiu es va arribar a un acord amb les escoles pbliques i concertades a travs del Consell Escolar per realitzar una actuaci integral, per de seguida es van adonar de la necessitat darticular al voltant daquest tema altres institucions i la resta de la poblaci de Vic. El programa sha dut a terme integralment en diversos departaments municipals (Educaci, Serveis Socials, Sanitat), i sha vehiculat principalment a travs del Consell Escolar. En un primer moment i com a punta de llana es realitza una mediaci cultural per part duna senyora magribina. Tot i que en sentit estricte no s una mediadora, s que realitza tasques de concertaci entre les famlies que arriben i ladministraci municipal (i la societat vigatana en general). Entre les tasques assignades, hi ha les segents: collaborar amb la Inspecci dEnsenyament en la tasca dacollida i informaci a les famlies en el procs dassignaci descoles; acompanyar les famlies a lescola que els pertoqui; collaborar amb escoles per facilitar la relaci entre la famlia i lescola i viceversa; facilitar, en casos concrets, la relaci entre lalumnat i lescola i a linrevs; collaborar en sessions informatives sobre el funcionament dels sistemes educatius de la ciutat adreades a la poblaci magribina. El cost del programa est integrat en les partides del pre ssupost municipal perqu no es vol donar la imatge que els
64
immigrants tenen programes especfics i que sels dna un tracte pressupostari diferent. Els resultats han estat satisfactoris: no hi ha problemes significatius amb lescolaritzaci de P3, si b ara poden aparixer problemes amb lensenyament secundari. Amb aquest programa, tot i ser especfic, savana per afrontar altres problemtiques des duna perspectiva proactiva i ms gl o balitzadora.
Atenci a la diversitat a lIES Blanxart de Terrassa

El projecte datenci a la diversitat del collectiu dalumnes magribins dincorporaci tardana a lIES Blanxart de Terrassa es va iniciar durant el curs 97-98. La implantaci de lESO ha fet variar la tipologia de lalumnat del centre: avui dia s fora heterogeni i molt diferent de la poblaci inicial, sobretot pel que fa a lorigen cultural. Durant els dos cursos dimplantaci de lESO shan incorporat al centre 27 alumnes dorigen magrib. El projecte comprenia diversos aspectes: lorganitzaci del treball amb lalumnat i amb les famlies, la tasca de mediaci, la tutoria especialitzada i el coneixement de lentorn. El Centre va creure convenient engegar un pla datenci a la diversitat que contempla tota una srie de mesures amb dos grans objectius: garantir la resposta educacional i els hbits de relaci i aconseguir lassoliment progressiu de normes, actituds i hbits. El projecte comprenia diversos aspectes: lorganitzaci del treball amb lalumnat i amb les famlies, la tasca de mediaci, la tutoria especialitzada i el coneixement de lentorn. Pel que fa al treball de mediaci, es va concentrar en les famlies. El primer contacte dels professors amb les famlies va posar sobre la taula les dificultats de comunicaci entre les dues parts. Daqu va nixer la necessitat de poder comptar amb el suport duna mediadora que ajuds a mantenir la comunicaci entre els centres i les famlies magribines. El treball voluntari de la mediadora, dorigen berber, es va dur a terme durant tot el curs, dedicant un dia a la setmana a treballar coordinadament amb el professorat i la psicopedagoga del centre i assistint a totes les entrevistes que shavien de fer amb els pares dels alumnes afectats. El treball de la mediadora va afavorir la relaci amb els alumnes i amb les seves famlies, tot i que es troba a faltar una major continutat. La valoraci que es fa del fet dhaver pogut
El treball voluntari de la mediadora, dorigen berber, es va dur a terme durant tot el curs.
65
El treball de la mediadora va afavorir la relaci amb els alumnes i amb les seves famlies.
comptat amb la mediadora s plenament positiva, ja que va catalitzat la comunicaci i va ajudat a tots plegats a comprendre millor determinats fets i reaccions. Tot i aix sha trobat a faltar una tasca ms continuada amb les famlies i, en algun cas concret, la participaci de la mediadora en alguna tutoria o entrevista individual per fomentar una major incorporaci a la dinmica del centre. Pel que fa a lactitud de les institucions i principalment a lAjuntament de Terrassa, ss crtic pel poc inters mostrat i per la manca de resposta i collaboraci. Per exemple, lIES Blanxart no ha estat incorporat a la Comissi de Treball pels fets de lestiu del barri de Can Anglada, tot i que lIES es troba al voltant del barri i rep alumnat del mateix barri.
Aula-ciutat Educativa a Manlleu

Aula-ciutat Educativa s un projecte socioeducatiu dacollida per a joves nouvinguts de 12 a 16 anys a Manlleu, i forma part del Programa Icria (un programa intermunicipal dactuaci amb immigrants dOsona-Nord), subvencionat per lrea dEducaci de la Diputaci de Barcelona i gestionat per la Regidoria dEducaci en coordinaci amb Benestar Social de lAjuntament de Manlleu. Aula-Ciutat Educativa s una experincia pilot que pretn articular dos eixos dacci: donar resposta efectiva als joves de secundria nouvinguts i elaborar estratgies per acons eguir que el respecte i la transformaci en la comunitat escolar vagin en la mateixa direcci. El projecte no pretn afavorir actituds de bona conscincia que poguessin implicar que les persones es desentenguin del tema. Els grans objectius del programa Aula-Ciutat Educativa sn: promoure la reflexi, el debat i accions transformadores que aportin solucions globals al repte que implica el fet migratori, agilitzar els processos de matriculaci dels joves dincorporaci tardana i crear un espai socioeducatiu dacollida per als joves nouvinguts. El projecte no pretn afavorir actituds de bona conscincia que poguessin implicar que les persones es desentenguin del tema, i sobretot intenta no duplicar ni silenciar les intervencions que hauria de portar a terme lAdministraci competent. Lequip de treball est format per quatre persones, dues de les quals sn els responsables de les classes de llengua i coneixement de lentorn i de les tasques dacompanyament, mediaci i coordinaci amb els centres educatius. Un altre
66
membre de lequip de treball s un mestre marroqu que facilita les tasques de comunicaci i mediaci necessries per al projecte; aquesta mediaci-comunicaci es fa tant a nivell dels centres educatius com de les famlies dels joves. El Projecte AulaCiutat Educativa ha esdevingut un espai dacollida efectiu i afectiu. El Projecte Aula-Ciutat Educativa s valorat positivament, ja que ha esdevingut un espai dacollida efectiu i afectiu, tan per als joves com per a les seves famlies. De fet sha convertit en un referent per a tots plegats. En canvi, les tasques de mediaci no han provocat que els pares participessin en la dinmica del projecte. Ara b, es considera que aix no ha estat degut a la seva despreocupaci, sin al fet que els horaris de laula feien impossible que es pogus donar. Sha valorat com a elements importants per realitzar una actuaci mediadora la detecci de les situacions, la prevenci dels conflictes si s possible, el treball en xarxa i la potenciaci didees i solucions imaginatives.
Conclusions
Les experincies analitzades de lmbit socioescolar mo stren com la varietat dexperincies concretes apunta certs trets comuns. Com era previsible, tots els casos van encaminats a trobar soluci als problemes derivats de la incorporaci al sistema escolar pblic i concertat de nois i noies dorigen magrib. En el cas de Vic, aquest problema es va detectar en els ms petits de tres anys i va coincidir amb la necessitat de tancament dalguns centres escolars. En els casos de lIES Blanxart de Terrassa i de Aula-Ciutat Educativa de Manlleu, les accions anaven destinades a la poblaci adolescent. Els objectius, en tots tres casos, eren molt especfics: no permetre la concentraci de nens i nenes dorigen magrib a determinades aules de preescolar de determinats centres (a Vic), o b ajudar i fer una acci de complement curricular (a Terrassa i a Manlleu). I sempre es plantejaven des del convenciment que el conflicte concret detectat tenia unes arrels molt ms profundes i uns perills colaterals futurs molt importants. Ja des de linici de les experincies es va intentar cercar dinmiques molt ms globals que anessin ms enll de lestricte mbit escolar i impliquessin la ciutadania. En aquest sentit, a Vic es van organitzar a partir del Consell Escolar diverses accions de coordinaci interdepartamental
Els objectius plantejaven des del convenciment que el conflicte concret detectat tenia unes arrels molt ms profundes i uns perills colaterals futurs molt importants.
67
i dexpansi a la ciutadania de Vic mitjanant un frum. La creaci daquest frum tenia la intenci davanar en la lnia de mostrar-se com un problema dabast ciutad i amb r epercussions clares ms enll de les famlies afectades. El projecte de Manlleu, tot i ser una experincia pilot, ja va nixer amb aquesta pretensi de globalitat. Finalment, en el cas de lIES de Terrassa els docents van expressar la necessitat de poder treballar amb les famlies dels alumnes tractats. Com vam poder constatar, hi havia una certa deEn aquest mbit cepci pel fet que aquestes no haguessin pogut participar sha fet servir en la Comissi de Treball del barri de Can Anglada. una visi transformativa de la En aquest sentit, conv parlar duna clara connexi de les GAC, enfocada problemtiques prpies daquest mbit amb les daltres mbits; la connexi s clara en els mbits de serveis socials i a potenciar el civisme i la con- dimmigraci. Aquesta interconnectivitat posa sobre la taula els avantatges de buscar solucions especfiques als provivncia interblemes que tinguin unes repercussions positives en la concultural. vivncia de la localitat. En aquesta mateixa lnia creiem que Sembla que aen aquest mbit sha fet servir una visi transformativa de la questes perso- GAC, enfocada a potenciar el civisme i la convivncia internes han actuat cultural. ms com a conEn lmbit socioescolar sha utilitzat la figura del mediador o ciliadors intermediadora dorigen magrib. El paper daquestes persones culturals amb un carcter pre- ha estat clau per a la percepci de lxit en les experincies. De totes maneres sembla que aquestes persones han actuventiu que no at ms com a conciliadors interculturals amb un carcter pas com a mediadors ad-hoc. preventiu que no pas com a mediadors ad-hoc.
16. MBIT DIMMIGRACI

Collectiu Baula de Sant Pere de Ribes
Larribada dun primer contingent dhomes magribins a Sant Pere de Ribes va catalitzar la creaci del collectiu Baula amb lobjectiu de configurar un projecte social de convivncia intercultural, per la igualtat de drets per a tothom. En els primers anys es varen treballar aspectes que facilitessin lacollida dels immigrants i establissin lligams de ve natge, s a dir, es van fer tasques de suport i de pont amb ladministraci. Lestabilitat laboral dels homes va possibilitar larribada de les dones i els fills. Aquesta nova realitat va propiciar la realitzaci de les tasques relacionades amb la
68
Es van propiciar tasques relacionades amb la recerca de marcs comuns de contacte i convivncia entre els collectius dimmigrants i els vens de Sant Pere de Ribes.
recerca de marcs comuns de contacte i convivncia entre els collectius dimmigrants i els vens de Sant Pere de R ibes, fet que va facilitar canvis de percepci i actituds. El collectiu Baula ha rebut el suport de lajuntament, per t plena autonomia per a les seves actuacions. Es concentra a fer un treball especfic amb nens i nenes, tot i que els seus responsables creuen que tamb s molt important establir canals de relaci entre els adults per anar modificant els estereotips de les persones de les diferents cultures i , per tant, poder obrir camins per a lacceptaci de la diversitat. En aquest sentit es posen com a exemple les classes dalfabetitzaci a dones immigrades que posteriorment shan incorporat a lescola dadults.
Tot i que encara segueix havent-hi recel i distanciament entre les persones de diferents cultures i costums, es donen ja Sha aconseguit fora punts de contacte. Sha aconseguit modificar alguns estereotips, com ara el fracs escolar dels magribins, i les modificar almares han pogut debatre sobre els costums culturals, com guns estereotips, com ara el ara acompanyar o no els nens a escola o deixar-los participar en activitats extraescolars com les excursions, etc. fracs escolar dels magribins, Les actuacions encaminades a la gesti de conflictes shan i les mares han orientat a lacci preventiva, i sha actuat sempre amb rapipogut debatre desa i agilitat quan apareixien els problemes. Respecte a la sobre els costasca de gesti del conflicte no es valora tant el coneixetums culturals. ment de la llengua dels nouvinguts com les habilitats comunicatives i la capacitat dempatia. En aquest sentit la persona mediadora no pot ser un traductor contractat per realitzar funcions de control o de despatx, sin que la mediaci ha de ser viva, a partir del dinamisme social i voluntari.
El Projecte Alcntara
Alcntara es un projecte europeu que, dins del marc del Programa Leonardo da Vinci de la Comissi Europea (19951998), ha tingut com a objectiu elaborar un disseny curricular per capacitar persones immigrades per a lexercici professional de la mediaci intercultural entre els estrangers procedents de pasos no comunitaris i la societat receptora.
Lobjectiu s contribuir a una convivncia ms constructiva entre les per- A llarg termini, lobjectiu s contribuir a una convivncia ms sones de cultu- constructiva entre les persones de cultures diverses, que sigui respectuosa amb les diferncies i creadora de codis cores diverses. muns.
69
El projecte ha desenvolupat el disseny dun currculum formatiu per a mediadors i mediadores interculturals centrat en el camp de leducaci social. El disseny curricular sha dut a terme a partir dun treball de camp en collaboraci amb xarxes associatives i comunitries de grups de persones imm igrades i agents socials dels diversos pasos (Itlia, Portugal, Blgica i Espanya). A Barcelona, el Projecte Xenoflia ha dut a terme un curs pilot de formaci de mediadors interculturals durant nou mesos (450 hores), basat en el model de formaci dissenyat en el marc del projecte Alcntara per adaptat al context sociocultural de Catalunya. Per mediaci intercultural sentn un recurs a labast de persones de cultures diverses, que ha dactuar com a pont entre elles per promoure un canvi constructiu en les seves relacions. La mediaci intercultural ha de fer de pont entre una cultura i una altra, tot facilitant la comunicaci i la comprensi entre les cultures dorigen dels collectius dimmigrants i les de la societat dacollida. Per tant, la mediaci intercultural t un carcter preventiu de conflictes culturals, ja que afavoreix el reconeixement de la diversitat de laltre i la comunicaci i la comprensi mtua entre els diferents i permet el desenvolupament destratgies de participaci comunitria i de convivncia intercult ral. u
La mediaci intercultural t un carcter preventiu de conflictes culturals, ja que afavoreix el reconeixement de la diversitat de laltre i la comunicaci i la comprensi mtua.
Conclusions
En aquest mbit les actuacions de mediaci tenen un certa entitat i shan desenvolupat diversitat dexperincies, duna manera semblant a la de lmbit socio-escolar. Aquest b agatge permet fer una ullada a la diversitat dopinions, criteris i vehiculitzaci de com i qui ha de treballar la multiculturalitat. Dues experincies han centrat el treball de camp: luna s la realitzada pel Collectiu Baula de Sant Pere de Ribes; laltra s el projecte Alcntara de disseny dun currculum formatiu per a mediadors i mediadores interculturals. El Collectiu Baula realitza una tasca de voluntariat iniciada fa uns vuit anys, desenvolupant en un primer moment funcions dacollida, de suport i de pont amb els serveis socials municipals. Posteriorment, a partir de lestabilitzaci familiar dels immigrants, es van vehicular canals de comunicaci i de convivncia entre persones de diferents cultures. El Projecte Xenoflia s conseqncia del desenvolupament del pro-
70
jecte Alcntara i sha portat a terme principalment al districte de Ciutat Vella de Barcelona, posant en funcionament el Servei dAtenci i Acompanyament a Immigrats (SAAI), que, actualment es denomina Servei dAtenci i Mediaci Intercultural (SAMI). En el marc daquest servei shan promogut les figures pont o agents comunitaris, persones principalment dorigen magribina amb la finalitat de facilitar laccs de la poblaci immigrada a la xarxa de serveis i donar suport als professionals del SAMI per atendre les demandes de la poblaci immigrada. Es valora que les actuacions tinguin un carcter preventiu i es destaca la importncia de lacci anticipativa i preventiva i la capacitat dactuar amb agilitat i rapidesa. Les experincies mediadores cerquen de manera global facilitar la comunicaci en una relaci entre persones amb codis, referents, valors, creences i estatus diferents. Ambds projectes mantenen una finalitat transformadora: es treballa per fer possible la pluralitat cultural, s a dir la convivncia amb la diversitat, al mateix temps que es promou la homogenetat social i la igualtat de drets. Per aix, tot i que es desenvolupen actuacions concretes, no es perd de vista la necessitat dactuacions globals i integrals, com en els camps de lhabitatge o la sanitat. En el camp de la immigraci es valora que les actuacions tinguin un carcter preventiu i es destaca la importncia de lacci anticipativa i preventiva i la capacitat dactuar amb agilitat i rapidesa. Si b lacci ha de ser preventiva, no deixa de tenir elements reactius davant de situacions ja creades i que generen conflictivitat. Les experincies mediadores cerquen de manera global facilitar la comunicaci en una relaci entre persones amb codis, referents, valors, creences i estatus diferents. Els agents mediadors tendeixen a fer de facilitadors de la comunicaci, a collaborar en la resoluci del conflicte i a propiciar un procs de creaci i recreaci de noves formes i regles de convivncia com, per exemple, la forma i el lloc dels enterraments. Per fomentar la convivncia es requereix el coneixement de laltre, i per aix es valora no solament el treball amb infants sin tamb la creaci despais de trobada i comunicaci per a les persones adultes (pares i mares) que faciliti la convivncia i la prdua de la por a laltre. Aquest procs dintercanvi ha de permetre influir, per mitj de la comunic aci, en laltre i en la creaci de regles i formes de convivncia entre els que ja sn aqu i els que arriben. Es pretn fugir de lassistencialisme, de les accions purament reparadores i puntuals i de letnificaci dels conflictes socials per passar a plantejar una poltica real dintegraci.
71
Es pretn fugir de lassistencialisme, de les accions purament reparadores i puntuals i de letnificaci dels conflictes socials.
Per aquesta ra sadrea a tota la comunitat. No s possible la integraci daquest collectiu si al mateix temps no es dna una receptivitat activa per part de la comunitat que lacull, cosa que permetr que puguin aproximar-se en un intent de prevenir els conflictes. Els programes dactuaci (per exemple, la dotaci de llibres escolars als infants) no poden estar dirigits noms als immigrats (per exemple: si hi ha altres infants no immigrats que tamb tenen problemes econmics per comprar-se els llibres, tamb sels han de facilitar). En altres paraules, els programes socials no han de fer distincions que puguin generar greuges comparatius. Hem detectat diverses opinions sobre les funcions duna tasca de mediaci intercultural. Una posici s ms partid ria dun treball des de la ciutadania, lligat a projectes socials o de foment de la convivncia intercultural, mentre que una altra posici, sense negar aquest aspecte, s ms partidria de generar la figura del mediador o mediadora professionalitzada i un servei especialitzat. Aquesta segona posici tamb valora la importncia que aquesta persona sigui dorigen magrib, que conegui les llenges de la societat receptora i dels immigrants, que estigui reconeguda per la comunitat, que tingui flexibilitat i capacitat negociadores i spiga gestionar el conflicte; en canvi, la primera concep la mediaci sense personalitzar-la, i no com un servei que pot duplicar funcions sin ms aviat com un treball social on el paper principal el fan les habilitats comunicatives i lempatia social de les persones que realitzen una tasca mediadora. Es veu un cert risc de burocratitzaci de la figura del mediador, ja que moltes vegades s entesa com una persona que fa de traductor, que vehicula les necessitats amb els serveis socials institucionalitzats i que pot ser utilitzada com a control social. En altres paraules, sincorporaria un nou mecanisme de control i regulaci i es perdria la capacitat transformadora per a la convivncia.
Hem detectat diverses opinions sobre les funcions duna tasca de mediaci intercultural.
72
17. MBIT DE SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS

Mediacions socials a Badalona
La implementaci de mediacions socials a Badalona no s un projecte institucional dissenyat i executat per ladministraci pblica, sin que lhan dut a terme directament professionals del departament de Serveis Personals de lAjuntament de Badalona. El servei de mediaci treballa per donar resposta a les persones que tenen dificultats dintegraci, adaptaci, percepci i acolliment o problemes econmics, socials, etc. Concretament, les tasques desenvolupades fins ara se situen en les poblacions dinfncia i joventut. La mediaci social desenvolupada a Badalona es percep com una activitat promotora. La metodologia consisteix a donar veu a laltra part per entrar en la dinmica de construcci conjunta de la realitat. La mediaci social desenvolupada a Badalona es percep com una activitat promotora, lobjectiu de la qual s intentar promoure el dileg a partir de lanlisi de la realitat o sobre un problema entre dues o ms parts. El que es fomenta s no emetre cap judici fins que no se spiga qu ha passat i no s tingui la declaraci de les dues parts. Tal com comentava la persona entrevistada, la mediaci no necessita proves; el que necessita s la manifestaci dun malestar. En cas de conflicte, la metodologia consisteix a donar veu a laltra part per entrar en la dinmica de construcci conjunta de la realitat i propiciar lequilibri de poder entre les parts enfrontades. Un altre aspecte destacat dels processos de mediaci executats s que fomenten el protagonisme de les parts i abandonen la sanci i la imposici com a mtode per cercar solucions conjuntes. Tant la participaci com la comunicaci esdevenen aspectes fonamentals per arribar a resoldre conflictes. La iniciativa de les mediacions sorgeix duna reflexi personal dels professionals del departament de serveis personals, bsicament educadors socials, que es van inspirar en els procediments efectuats durant els anys 1992 i 1993 en lmbit de delinqncia juvenil amb una voluntat preventiva. Els mbits actuals dactuaci de les mediacions efectuades des del departament de Serveis Personals sn: el malestar escolar, labsentisme, lencalament sexual, els problemes intergeneracionals, la necessitat o la dificultat del dileg per part dels adolescents, les repercussions de les separacions de parelles amb fills, el rgim de visites, les relacions entre
73
pares separats, els ciutadans amb problemes i dificultats, la seguretat ciutadana, les minories tniques i socials, les dones maltractades, els immigrants, etc. Si b no hi ha resultats estadstics daquestes experincies, en quatre anys shan fet aproximadament 100 mediacions. La mediaci social desenvolupada a Badalona s entesa com una activitat promotora, i no protectora. s un intent de s un intent de promoure el dileg a partir de lanlisi de la realitat, sobre un promoure el problema entre dues o ms parts. Els objectius de fons que dileg a partir es plantegen amb aquestes actuacions sn lobertura dels de lanlisi de la serveis municipals cap a les noves dinmiques socials, la realitat, sobre resposta a la manifestaci dun malestar, i la necessitat de un problema en- crear serveis especfics i millorar loferta de respostes pblitre dues o ms ques als problemes i conflictes de la ciutadania amb la conparts. tribuci explcita del civisme. Pel que fa a lobertura dels serveis municipals cap a les noves dinmiques socials, es proposa implementar les medi a cions a travs de les regidories del districte, s a dir, duna manera descentralitzada. Aix es pot donar resposta immediata a les demandes de denncies dels ciutadans sobre situacions de carrer i de conflictivitat entre vens, temes u rbanstics, etc. En aquest sentit, la divulgaci esdev una de les variables ms importants en el procs de desenvolupament. Una altra aportaci daquestes mediacions socials podria ser la de generar una veritable educaci cvica, no noms dels joves sin tamb de tota la ciutadania. Els responsables de les mediacions creuen que la difusi ha de passar per exposar les mediacions realitzades a les entitats i associacions, als altres serveis municipals i a daltres institucions mitjanant cursos, seminaris i activitats diverses, perqu lactitud de resposta de la gent a la proposta defectuar una mediaci s molt positiva. A mitj i llarg te rmini, una altra aportaci daquestes mediacions socials podria ser la de generar una veritable educaci cvica, no noms dels joves sin tamb de tota la ciutadania. Per tant, la mediaci es concep com una eina per fomentar el dileg i afavorir leducaci cvica mitjanant laprenentatge de la gesti del conflicte, i es reconeixen com a elements clau els aspectes relacionals i les actituds de les persones davant del conflicte; ms concretament, es reconeix que la participaci en processos de mediaci ajuda en primer lloc les persones a encarar els problemes, i en segon lloc a expandir les possibilitats de la mediaci a daltres conflictes. Segons lentrevistat, aquestes consideracions shaurien de
74
Les mediacions socials representen el punt de partida per a la creaci dun servei especfic amb la finalitat de detectar problemes que lactual organitzaci municipal no acaba de satisfer.
traduir en la creaci de serveis de mediaci multitemtics transversals, per territorialment descentralitzats. Es proposa collocar aquests serveis de mediaci en un situaci que sigui compatibles amb les intervencions tradicionals; ara b, la creaci dun projecte de mediacions daquesta mena s en mans de la voluntat poltica. En conclusi, les mediacions socials representen el punt de partida per a la creaci dun servei especfic amb la finalitat de detectar problemes que lactual organitzaci municipal no acaba de satisfer i proposar dinmiques, estructures i mtodes de treball que afavoreixin la governabilitat.
Xarxa de coordinaci de serveis municipals a Sant Feliu de Codines

Al municipi de Sant Feliu de Codines sha creat una xarxa de coordinaci municipal de serveis socials per interconnectar les diferents rees i serveis de lAjuntament i poder actuar conjuntament davant dels conflictes. Aquesta xarxa es planteja la creaci despais de cooperaci entre els serveis socials municipals, la policia i les escoles per donar resposta a problemes dinterculturalitat, xenofbia i crispaci social i a la prpia estructuraci dels serveis municipals.
A ms a ms, la xarxa reclama la necessitat de desenvolupar estratgies comunitries per a la vertebraci del teixit La xarxa reclaassociatiu. Lestructura de la xarxa de serveis socials engloma la necessitat ba dos nivells diferents: el primer consisteix en la detecci de desenvolupar del problema a travs dels centres educatius de moment estratgies co- els problemes principals estan relacionats amb els joves, i munitries per a el segon nivell de detecci i atenci correspon a lmbit la vertebraci dactuaci principal dels serveis socials primaris, per tamb del teixit assocal dir que recentment shi ha incorporat la policia municipal, ciatiu. que ha comenat a utilitzar tcniques de mediaci en problemtiques juvenils que en el futur li poden ser molt tils per donar una resposta gil a determinats conflictes. La creaci de la xarxa no ha implicat una partida suplementria en els pressupostos municipals, perqu es tract a va de reorganitzar lactivitat dels serveis ja existents. Encara que la seva creaci s molt recent, els resultats obtinguts es poden dividir en punts forts i punts febles. Els punts forts serien la recerca i ladopci positiva de mesures alternatives davant dels problemes existents i la viabilitat de nous mtodes i noves formules dorganitzaci dels serveis que han possibilitat la reducci de lacumulaci de denncies. Dels
75
punts febles destaquem les dificultats per afavorir des de ladministraci aquest tipus daproximaci i a lhora dobtenir ms recursos. Sintetitzant, la xarxa de serveis socials parteix dun plantejament de treball unificat per crear espais de coordinaci i collaboraci entre els tcnics, la policia i altres agents de ladministraci i de la societat en general. Tots els programes efectuats estan enfocats a la mediaci com a mtode de treball: es tracta de no imposar res, sin dafavorir acords i tamb la recerca del consens social. Tots els programes efectuats estan enfocats a la mediaci com a mtode de treball: es tracta de no imposar res, sin dafavorir acords i tamb la recerca del consens social. En relaci amb la mediaci, es percep com una eina per tamb com un element afavoridor de la recerca del b com i el consens, til per detectar i tractar els conflictes produts al municipi (tant els problemes ja existents com els sorgits recentment) en un intent davanar. Precisament, en les accions desenvolupades (relacionades amb els maltractaments i els problemes familiars) es prioritza una visi preventiva i educacional. En funci dels resultats obtinguts fins ara per la xarxa i en funci de les reticncies del govern a lhora de dotar-la de ms recursos, es posa de manifest una certa angoixa que neix de la incertesa que genera la intangibilitat de la inversi a curt termini i de saber si la poblaci local est suficien tment preparada per a aquest nou enfocament.
Programa interdepartamental de coordinaci i tractament de conflictes a Mollet del Valls

LAjuntament de Mollet del Valls, a travs del departament de Serveis Socials, Salut Pblica i Consum, ha desenvolupat un programa interdepartamental de coordinaci i tractament de la conflictivitat social que ha estat producte duna voluntat dactuaci global davant de certs problemes, generalment de baixa intensitat, que afecten la convivncia ciutadana: familiars, dimmigraci, de la poblaci en situaci de risc, dels animals o els derivats de lescolaritzaci obligatria. Els objectius daquest programa sn generar corresponsabilitat entre els diversos departaments municipals en lactuaci adreada a reduir la problemtica social, implementar nous procediments ms conciliadors i reinvertir la lgica dels processos utilitzats avui per intentar guanyar temps.
Els objectius daquest programa sn generar corresponsabilitat entre els diversos departaments municipals en lactuaci adreada a reduir la problemtica social.
76
A la prctica, la coordinaci interdepartamental sestableix entre la Policia Local i els Serveis Socials. En algunes ocasions tamb sha comptat amb la iniciativa dactuacions de mediaci intercultural per part del Consell Comarcal del Valls Oriental, especialment quan es tractava de conflictes dimmigraci o descolaritzaci obligatria. Els resultats indiquen que shan generat processos positius i lents, per sespera que a mitj i a llarg termini sinverteixin les actuals dinmiques dactuaci per part de ladministraci i els seus professionals. Aquests processos haurien danar vinculats a la modernitzaci dels serveis de lAjuntament, i convergir-hi en la corresponsabilitat entre els departaments i la ciutadania, la participaci i la difusi de la informaci. Per tant, es tracta de la incorporaci de nous elements i processos que ofereixen respostes als canvis culturals i a unes problemtiques socials poc alarmants, per que en definitiva han dafavorir i afavoreixen una millor convivncia ciutadana. En resum, a Mollet del Valls es desenvolupa un programa de coordinaci interdepartamental per explorar, detectar i actuar davant dels problemes socials emergents, fent especial mfasi en ladopci de mecanismes conciliadors i adaptant i cercant instruments per reduir la conflictivitat social producte de laparici de noves situacions interculturals, urbanstiques, escolars, de convivncia, etc. Al nostre parer, no es tracta dun programa de mediaci especfic sin ms aviat de lextrapolaci i ls de tcniques prpies de la GAC en el funcionament dels serveis socials.
Es tracta de la incorporaci de nous elements i processos que ofereixen respostes als canvis culturals i a unes problemtiques socials poc alarmants.
CONCLUSIONS
Hi podem trobar mecanismes i mtodes de la GAC propers a la mediaci adhoc, a la facilitaci del dileg i a daltres tcniques de recerca del terreny com i la participaci ciutadana. En els projectes de mediaci social a Badalona, la Xarxa de serveis socials a Sant Feliu de Codines i el programa indepartamental de coordinaci i tractament de la conflictivitat social a Mollet del Valls hi podem trobar mecanismes i mtodes de la GAC propers a la mediaci ad-hoc, a la facilitaci del dileg i a daltres tcniques de recerca del terreny com i la participaci ciutadana. Per tant, el denominador com s la utilitzaci de diferents variants de la Gesti Alternativa de Conflictes per a lactuaci davant dels problemes dalta o baixa intensitat que afecten els ciutadans daquestes comunitats. Aquestes actuacions van des de la soluci de problemes fins a la seva detecci, passant per la
77
millora de la comunicaci, de les relacions i del dileg i subratllant la importncia de lelement participatiu. Sinsisteix que s necessari aplicar noves tcniques i instruments ms conciliadors per acostar-se als nous conflictes de la comunitat. En tots tres projectes sinsisteix que s necessari aplicar noves tcniques i instruments ms conciliadors per acostar-se als nous conflictes de la comunitat, i sassenyala una preocupaci incipient per avanar en la coordinaci de les respostes dels diferents departaments de ladministraci i cap a models capaos de resoldre les dificultats de les persones. Tamb sha detectat una incapacitat danlisi global del pr oblema i doferir una resposta que nassumeixi la complexitat.
En tots els programes existeix la preocupaci per satisfer les demandes i els problemes dels ciutadans a travs de la integralitat (Mollet del Valls i Sant Feliu de Codines) o de lespecialitat dels serveis (Badalona). En els casos de Mollet i Sant Feliu, aix sexpressa en una voluntat especial per coordinar els serveis socials en la detecci i atenci dels Es reflecteix la problemes a travs de lactuaci dels diferents professionals voluntat de dels departaments o rees. En el cas de Badalona on fins crear serveis ara es desenvolupen mediacions a partir dels serveis pertransversals i sonals, es reflecteix la voluntat de crear serveis transversals descentralitzats i descentralitzats de mediaci per reduir la insatisfacci ciude mediaci per tadana davant de la manca de solucions als problemes, i de reduir la insatis- promoure leducaci cvica a travs del treball comunitari. facci ciutadana A Sant Feliu de Codines i a Badalona, la iniciativa personal davant de la manca de solu- dels professionals ha estat determinant alhora de dissenyar, elaborar i executar els serveis o programes. Si b s veritat cions. que no hi ha un recolzament explcit per part de les administracions dambds municipis que es reflecteixi en la dotaci de recursos especfics o complementaris per a la implementaci daquests serveis, el paper ambigu dels Ajuntaments ha perms que simplementessin sense obstaculitzarne el desenvolupament, per tampoc no lha afavorit. En el cas de Mollet s diferent, ja que el programa interdepartamental de coordinaci i tractament de la conflictivitat social sorgeix des de la mateixa rea de Serveis Socials, Salut Pblica i Consum de lAjuntament. Els programes es desenvolupen des del nivell local i, en la mesura que s ladministraci ms propera al ciutad, els projectes tenen ms possibilitats de plantejar noves frmules dactuaci i tcniques ms flexibles per a la gesti i, en conseqncia, amb ms possibilitats dobtenir xit.
78
Les diverses prctiques utilitzades per gestionar els conflictes han dadequar-se a les condicions de governabilitat de cada localitat on es projecta el conflicte.
En aquesta lnia cal recordar que les diverses prctiques utilitzades per gestionar els conflictes han dadequar-se a les condicions de governabilitat de cada localitat on es projecta el conflicte. El fet que es produeixin les actuacions a les ciutats, ofereix als municipis la capacitat daprendre i de fer aprendre , densenyar a qui ensenya. Per tant, en cadascuna de les actuacions desenvolupades a Badalona, Sant Feliu de Codines i Mollet, els processos daprenentatge de les persones, producte de la utilitzaci de procediments de la GAC alhora de percebre els conflictes i destablir ponts de dileg i de comunicaci, esdevenen crucials per afavorir la reducci de la conflictivitat social, la seva prevenci i la millora general i collectiva de la convivncia ciutadana. Si b tots els programes tenen un vessant reactiu important a lhora destablir els nous mtodes per a lexploraci, la detecci i el tractament dels conflictes, a Sant Feliu de Codines i a Badalona se subratlla lelement de recerca del consens social i educacional i sinsisteix en la utilitzaci de la mediaci com a procediment per assolir aquest desig de trobar solucions als problemes, per la voluntat daprofundiment en el vessant educacional, participatiu i generador del consens social ens fa creure que tamb susen altres tcniques de la GAC (com poden ser la recerca del terreny com i la facilitaci del dileg), que han estat incorporades de manera intutiva, sense ser-ne conscients els mateixos responsables. Lmfasi fet en el reestabliment de punts de dileg i de c omunicaci entre les parts i en el foment de leducaci cvica conviden a pensar que hi ha la tendncia clara de considerar els conflictes individuals com a temtiques collectives emmarcades en idees com la sostenibilitat, la interculturalitat, el pacifisme, etc.
Se subratlla lelement de recerca del consens social i educacional i sinsisteix en la utilitzaci de la mediaci com a procediment per assolir aquest desig de trobar solucions als problemes.
18. CONCLUSIONS FINALS

En el nostre treball havem partit de lassumpci que, ateses les caracterstiques de la nostra societat i del govern, creiem necessari establir noves formules de governabilitat on la qualitat de govern vindria definida per una nova manera de gestionar el conflicte collectiu, i que impliquin efectivament la ciutadania. Un cop hem analitzat els diversos mbits p odem extreuren una conclusi principal: La GAC s present
79
a Catalunya, encara que les institucions i les persones que lhagin incentivat i definit i nhagin elaborat les tcniques de vegades no en siguin explcitament conscients. Cal recordar que en pocs casos les persones entrevistades parlaven duna manera clara i explcita de la GAC o dels seus procediments. A ms a ms, sen t una visi fragmentria, ja que en la majoria dels casos no es t constncia dall que sest realitzant en altres indrets i de quines sn les repe rcussions indirectes de les seves accions. A banda daquesta conclusi principal, tamb hem detectat una visi positiva del conflicte, aix com la importncia en el tractament dels conflictes collectius per damunt dels individuals. En la gran majoria dels mbits observats, hi s present una visi positiva del conflicte o, com a mnim, no adversarialista. Si comparem els casos dels diferents mbits analitzats amb experincies daltres processos de la GAC desenvolupats fora de les nostres fronteres, podem afirmar que en altres pasos com els EUA, Frana o Anglaterra existeixen estructures i serveis formals que ofereixen generalment mediaci. La mediaci es desenvolupa en mbits similars als observats en el nostre estudi des de problemes venals, f amiliars, entre propietaris i llogaters, policials, de crisi, de relacions de minories, mediambientals, escolars, jurdics, ciutadans, etc.2 Sovint, darrera de les tcniques de la GAC utilitzades en els diferents mbits hi ha tamb la necessitat de modificar i m odernitzar les estructures organitzatives de ladministraci; noms aix s possible oferir respostes i models daproximaci, detecci i tractament de la conflictivitat. La preocupaci per la millora i la modernitzaci de les estructures i serveis de ladministraci i per oferir respostes basades en la GAC que satisfacin els problemes de la ciutadania tamb s una constant als pasos del nostre entorn, on ja fa temps que es proposa la utilitzaci de tcniques i mtodes de la GAC per reduir o eliminar conflictes de carcter social. Per exemple, a Frana, anys enrera el govern va plantejar el desenvolupament de la funci de la mediaci amb lobjectiu daconseguir una millora de les relacions entre els serveis pblics i els seus usuaris. En aquesta proposta sassenyalava que lagent de mediaci tindria com a funci principal explicar els drets i deures dels usuaris i, si
80
era el cas, trobar solucions als problemes que apareguessin sense eliminar els procediments que ja estaven en funcionament (el sistema de recursos administratius i judicials). Daquesta manera simpediria que es desenvolupessin contenciosos causats per la incomprensi entre els usuaris i els serveis i, a ms, es coneixerien millor els factors dinsatisfacci dels usuaris3. Tot i no plantejar-se la necessitat de crear serveis especfics de GAC, encara que no en portin el nom i com a resposta i soluci a les demandes i problemes dels ciutadans expressats com a conflictes hi ha la necessitat de generar actuacions basades en els procediments propis de la GAC. Lobjectiu s trobar instruments que propicin lacord entre les parts enfrontades, que facilitin el foment del consens entre els actors amb percepcions i interessos divergents i que impliquin una millora de laprenentatge collectiu i de leducaci cvica. Tots aquests elements ens porten a pensar que es fa necessari un nou estil de gesti del conflicte collectiu, en un context on encara s vigent el tradicional model daproximaci i tractament de la conflictivitat social que havem qualificat de govern. Aquest nou model ha de significar un replantejament de les estructures de govern i dels comportaments i actituds, tant dels governants com dels ciutadans. Sense anar gaire lluny, la participaci ciutadana o la recerca del terreny com al municipi de Rub representa una oportunitat per arribar a acords i cercar el consens tot implicant els agents econmics i socials i els ciutadans en general. Aix sha fet creant frums on es puguin posar a la prctica mtodes propis de la GAC (tot i que amb altres noms) per evitar que apareguin disputes innecessries. Fins ara el sistema de govern ha compensat les inevitables errades del mercat i ha garantit la cohesi social i lequitat. Laparici de noves demandes i nous problemes ha propiciat el replantejament de les relacions entre les institucions pbliques i la societat. Avui dia, per, el govern ja no est sol, ni s lnic actor capa de respondre i resoldre els problemes de la societat i els conflictes collectius. Altres organitzacions i entitats tamb sn capaces de plantejar i oferir tractaments solucions a la conflictivitat a travs dels mtodes propis de la GAC. Ja hem dit abans que la necessitat dun aprofundiment i una innovaci de la democrcia derivada del desprestigi de la poltica i de millorar els proces-
81
sos i estructures de la gesti pblica davant de la radical insuficincia de poltiques i programes per oferir tamb es pot encarar a travs de la GAC. De fet, aquesta filosofia es pot detectar en totes les entrevistes realitzades com un horitz ideal per possible dassolir. Davant daquests dilemes, altres governs, a pasos com A nglaterra o els EUA, propicien des dinstitucions i entitats que no sn estrictament governamentals lexecuci i implementaci de programes de gesti alternativa de conflictes. Per exemple, tres organitzacions de mediaci familiar que conformen el U.K. College of Family Mediators sencarreguen de la selecci i formaci de les persones que en un futur es convertiran en mediadores i, tamb, del desenvolupament i lexecuci de mediacions familiars a Anglaterra. A Catalunya, la majoria de les iniciatives de la GAC estan proposades i executades bsicament per ladministraci mitjanant algun dels seus departaments o b, a nivell individual, per persones vinculades tamb a algun departament municipal. En altres pasos, les organitzacions, entitats, a ssociacions i fundacions tenen un paper molt ms rellevant en el desenvolupament i el finanament de projectes relacionats amb la GAC. Nosaltres som del parer que en un estadi inicial la posada en marxa i el finanament dels programes de mediaci comunitria potser dependria de ladministraci, i posteriorment es podrien donar les condicions que permetessin que altres organitzacions prenguessin el relleu. La proliferaci de moviments poltics i socials dels ltims anys ha incrementat la complexitat del processos dadopci de decisions, trencant el monopoli de lEstat, del govern. Daquesta manera, els governs, entitats, organitzacions i ciutadans estan cada cop ms interrelacionats, i sobren molts ms espais per poder articular dinmiques negociad ores sobre quins problemes cal solucionar i com fer-ho. En altres paraules, el context fa cada cop ms difcil la capacitat reguladora i supervisora dels governs o sigui, lantiga funci dautoritat, i ms necessria la governabilitat com a sinnim de bon govern, de gesti efica, equitativa i svia dels conflictes. En aquest sentit, els casos observats comencen a incorporar elements de la GAC. De la mateixa manera que la pau no s absncia de conflicte per s de violncia, el que que sha de transmetre a la
82
societat s que el conflicte per se no s negatiu i que ens permet, en funci duna gesti positiva, avanar. En tots els casos observats, el conflicte es percep com a positiu, inherent a tota societat humana. En totes les experincies desenvolupades es treballa per prevenir i resoldre els problemes que els ciutadans plantegen o dels quals t constncia ladministraci a travs dels canals i vies de comunicaci establerts. Les actuacions deriven cap a la utilitzaci dinstruments i mtodes per arribar a acords que propicin la resoluci dels conflictes a travs de frmules innovadores. En alguns casos es practica la recerca dels consens, plantejant una idea renovada de com es poden afrontar les dificultats, tot recollint els interessos dels diferents actors de la comunitat. Fins i tot en alguns casos es percep una voluntat explcita danar modificant de mica en mica les actituds o els valors sobre els quals construm els comportaments de la ciutadania. Tenint en compte les conclusions dels mbits analitzats a Catalunya i les referncies dexperincies de carcter inte rnacional citades, presentem algunes aportacions prctiques i amb vocaci de ser aplicades, a tres nivells: Introducci delements i processos que permetin el coneixement i la difusi dexperincies de la GAC desenvolupades a Catalunya, centrant-nos en la seva aplicabilitat a altres indrets i subratllant els seus avantatges en la governabilitat local. En aquest sentit, pensem en propostes dirigides a la celebraci de seminaris, frums, jornades formatives i trobades que volen servir per donar a conixer i analitzar les experincies que shan dut a terme en el terreny de la Gesti Alternativa de Conflictes, fent atenci especial en els seus procediments i les seves metodologies, tant a nivell de la realitat municipal de Catalunya com a nivell internacional. Aquests processos de difusi i formaci no tenen un altre objectiu que compartir les diferents experincies i poltiques locals que han estat desenvolupades fins a lactualitat, donant a conixer, sota la denominaci de la GAC, les noves frmules i procediments per prevenir i reduir el conflicte social. Per altra banda, seria factible concentrar-nos en cadascun dels mbits del treball o en altres potser fins ara no dete c-
83
tats i susceptibles de ser-ho ms endavant, per poder extrapolar i contemplar la seva aplicaci en distintes rees ge ogrfiques que tenen com a punts forts la millora de la quali tat del govern, la pacificaci de la societat i la convivncia ciutadana. La creaci dobservatoris de Gesti Alternativa de Conflictes o Auditories de conflictes comunitaris. Es tracta, per una banda, duna prctica que t com a objectiu lestudi a fons de la realitat social del municipi, centrant-se en els aspectes socialment ms problemtics o conflictius (els punts vermells), exposant les causes dels conflictes i les necessitats de la seva resoluci a nivell local. Daquesta manera, pensem en la posada en marxa dun observatori que permeti detectar i prevenir els conflictes que es produeixen en el municipi, la comarca, etc. Es tractaria de la creaci dun observatori per detectar els conflictes existents i latents, per analitzar-ne les causes, per subratllar les limitacions i les restriccions de les actuals vies o canals de comunicaci i expressi de les problemtiques socials, i per avaluar, mitjanant distintes aportacions, la posada en marxa de futurs programes o serveis dirigits a la millora de lactual resposta de ladministraci davant de la conflictivitat social. Una anlisi dirigida no tant a la quantificaci de la conflicti vitat, sin ms aviat a limpacte significatiu daquesta sobre la qualitat de vida dels membres de la comunitat. En conseqncia, en aquest tipus destructura es fa recomanable lentrada en joc dactors i agents socials, la qual cosa facilitaria ladopci delements de consens, proactius i/o estratgics. La posada en marxa daquest tipus dexperincies pilot ofereix, sens dubte, aspectes interessants, ja que indica possibles fonts de derivaci per als problemes fins ara no tractats, la detecci de les limitacions o restriccions existents en els espais de resoluci o de gesti dels conflictes convencionals, i dels aspectes que ens permeten creure que les parts o collectius implicats sacolliran a algun tipus de programa o servei de resoluci de conflictes comunitaris. Com ha quedat demostrat en les aplicacions a altres pasos del nostre entorn, lexistncia i la difusi dun servei daquest tipus influeix en la seva validesa i tamb en les actituds i els
84
comportaments positius dels ciutadans, reduint, per exemple, la insatisfacci vigent cap al sistema i les estructures poltiques preestablertes. En el nostre cas i comparant-lo amb les prctiques del mn empresarial, aquest tipus dexperincia t el carcter dAuditoria de conflictes a nivell local. La implementaci de serveis, centres i programes especfics de gesti alternativa de conflictes a nivell local. La posada en marxa de serveis es veuria reflectida en alguna rea o mbit determinat, o podria configurarse de forma transversal. La implementaci daquests centres o programes no venen a reemplaar ni duplicar cap dels serveis habituals proporcionats per ladministraci o per la comunitat. Altrament, el seu propsit seria (i s en els casos analitzats) arribar on no arriben els serveis o donar resposta a aquells casos no detectats o detectats per que, avui per avui, no obtenen resposta a travs dels mecanismes i les vies convencionals. Un programa daquestes caracterstiques tindria per objectius: duna banda, cercar solucions mitjanant els procediments i els mtodes de la GAC als conflictes que es produeixen en el si de la comunitat; i, daltra banda, mantenir la continutat de les relacions entre les parts implicades o afectades en el o pel conflicte social. Es tracta de positivitzar el conflicte en si mateix, com a procs que permet avanar a la societat, cercant frmules innovadores que complementin les actuals alhora de crear i construir acords per obtenir solucions satisfactries per les parts enfrontades. Daquesta manera, a ms a ms, es perfeccionen els sistemes de cohesi a travs de la construcci de noves articulacions de les interaccions socials: lestabliment i el foment del consens, lesperit cvic, etc. Aquests serveis, en un principi, haurien de ser impulsats per ladministraci, per desprs passar a ser gestionats parcialment o total per entitats, organitzacions, plataformes, xarxes dentitats socials del municipi o, en el seu defecte, per consorcis publics-privats o fundacions sense nim de lucre. Per tant, es tractaria dimplementar experincies prctiques que incorporessin tcniques i procediments de la GAC per detectar, reduir i eliminar els conflictes, concentrant-se en les seves causes i en el seu carcter social, aix com en les seves conseqncies; i aprofitar la seva creaci per moder-
85
nitzar les estructures organitzatives de ladministraci, oferint respostes ms adients, eficaces, equitatives i svies a la ciutadania. El tractament en com de la gesti de conflictes no noms sha de reduir a Catalunya, tamb sha destendre a nivell internacional. Semblantment, pensem en la possibilitat de treballar sobre lanlisi comparativa daltres pasos on sha aplicat la GAC i contemplar la viabilitat destructures i serveis ja experimentats en funci dels mbits, dels processos i de les seves limitacions. Una experincia daquest tipus ha de subratllar els avantatges de modificar la percepci adversalista davant dun conflicte per una altra de positiva que permeti acostar-se a la societat civil, tractant de cercar acords i consensos. Quant a la vessant ms transformativa, la GAC pot desenvolupar-se a travs de jornades formatives destinades a responsables de ladministraci regidors, tcnics, etc. i dorganitzacions i entitats socials. Sempre incidint en laplicabilitat dels coneixements i les eines presentades a travs de casos prctics i reals de dins i fora de Catalunya. Aquests avantatges repercuteixen en la salut dels governs i dels municipis com a capital social, i tota la tasca duta fins ara pels ajuntaments en la direcci dun aprofundiment democrtic, com per exemple, la participaci dels agents ec onmics i socials en la presa de decisions i en laven i millora de lentorn, de la collectivitat. Programes que mantenen una coherncia important amb una experincia pilot coherent amb i que comportin models daproximaci. Semblantment, un element que pot facilitar laproximaci a la resoluci de conflictes s la realitzaci de Tallers, que consisteixin en reunions ms o menys formals, en mbits neutrals, entre representants de diverses parts que estiguin en litigi, que permetin debatre sense necessitat de prendre decisions immediates, amb lobjectiu dafavorir la comunicaci sense interferncies dels factors poltics immediats. Per ltim, noms destacar que qualsevol experincia que es vulgui desenvolupar passa per una avaluaci posterior, tant des del punt de vista dels processos adoptats, com dels resultats obtinguts i de la satisfacci dels actors implicats. En definitiva, fem nostre el plantejament de Galtung (1999) quan considera que noms saconsegueix eliminar les causes dun conflicte o transformar una societat arrelada en un
86
entorn conflictiu si es treballen els comportaments, les estructures i les actituds que lhan generat. Un conflicte violent noms sevitar si i noms si les institucions govern amentals i els valors i els smbols no sn plenament democrtics. La democrcia s un ordre poltic i legal, per tamb s un ordre de convivncia i una manera de viure. Al mateix temps, democrcia s civilitzaci, un rgim poltic i tamb un clima moral i una manera de conviure en la diversitat. Com hem vist en aquest treball, la GAC a Catalunya s una guia per a aquesta governabilitat.
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Ali, M. A. i Olivella, M., coord. (1999): Per viure b nosaltres i les generacions que vindran, Diputaci de Barcelona, 1999. Arnstein, S. (1969): A ladder of citizen participation, a Journal of the American Institute of Planners. Ballart, X. (1991): La evaluacin de la actividad y rendimiento de la Polica, a Documentacin Administrativa, nm. 224-225 (p. 361-405). Blanco, J. (1996): La mediacin en la Guardia Urbana de El Hospitalet (extracto), indit. Burns, D. et al. (1994): The politics of decentralisation, Macmillan, Londres. DeSario, J. y Langton, S. (1987): Citizen participation in Public Decision Making, Westport, Grenwood Press. Dukes, F. (1997): Resolving public conflict, Manchester Univesity Press, Manchester. Ehrmann, J. i Lesnick, M. (1988): The policy dialogue. Applying mediation to the policy-making process, a Mediation Quaterly. Font, N. (1998): Democrcia i participaci ciutadana, Editorial Mediterrnia, Poltiques 22. Galtung, J. (1998): Tras la violencia, 3R: reconstruccin, reconciliacin, resolucin, Bakeaz, Gernika. Haygwood, L. (1988): Negotiated rule making: challenges for mediators and participants, a Mediation Quaterly.
87
Lipset, S.M, i Rokkan, S. (1992): Estructuras de divisin, Sistemas de partidos y Alineamientos electorales, a AA.VV, Diez Textos Bsicos de Ciencia Poltica, Barcelona, Ariel Ciencia Poltica. Madigan, D. et al. (1990): New approaches to resolving local public disputes, National Insitute for Dispute Resolution, Washington. Moore, C. (1988): Negotiated investment strategy, a National Civic Review. Mouffe, C. (1995): The End of politics and the Rise of the radical Right, a Dissent, 1995. Muller, D. C. (1989): Public Choice II. A revised edition, Cambridge University Press, Cambridge. Ostrom, E. (1992): Governing the commons, Cambridge University Press, Cambridge. Potapchuk, W. R. (1988): Building forums for the cooperative resolution of disputes in communities, a National Civic Review, nm. 77. Petrella, R. (1997): El Bien Comn. Elogio a la solidaridad, Madrid, Temas de debate. Reina, F. (1998): Les mediacions ciutadanes: respostes per a la convivncia social, indit. Rhodes, R. (1996): Understanding governance, Open University Press, Buckinghamshire. Subirats, J. (1997): Democrcia: Participaci i Eficincia, a CIFA, Revista de serveis personals locals, nm. 6. Stiebel, D. (1992): Resolving municipal disputes. ABAG, Palo Alto (Califrnia). Susskind, L. i Cruikshank, J. (1987): Breaking the impasse, Basic books, New York. Ury, W. et al. (1988): Getting disputes resolved, JosseyBass, San Francisco. Vinyamata, E. (1999): Manual de prevencin y resolucin de conflictos, Ariel, Barcelona.
88
PERSONES ENTREVISTADES LANY 1999

Sr. Francesc Reina, Serveis Personals Ajuntament de Badalona (1 de juny). Sr. Carles Descalzi, Projecte NAPAD a Catalunya (11 de juny). Sr. Joan Carles Bonaga, Oficina OND de Barcelona (16 de juny). Sr. Antoni Ejarque, CEPA (16 de juny). Sra. Ati Cspedes, Pla Comunitari a Trinitat Nova (16 de juny). Sra. Genisa Prats, Projecte Alcntara (28 de juny). Sr. Pep Sivilla, FAV de Matar (2 de juliol). Sres. Agns Sala i Lori Barutzi, Collectiu Baula de Sant Pere de Ribes (6 de juliol). Sra. Teresa Areces, Sndica municipal de Greuges de la Paeria de Lleida (7 de juliol 1999 ). Sra. Lourdes Snchez, Sndica municipal de Vilafranca del Peneds (16 juliol). Sr. Francesc Daz, Defensor Local de Ripoll (19 de juliol). Sra. Dolors Rovira, Regidora dEnsenyament de lAjuntament de Vic (28 de juliol). Sr. Albert Obrero, Benestar Social de Sant Feliu de Codines (10 de agost). Sr. Pep Llop, Associaci Pla Estratgic de Rub (13 de setembre). Sra. Maria Jos Morn, IES Blanxart de Terrassa (4 doctubre). Sra. Montse Solerdelcoll, Aula-ciutat Educativa de Manlleu (5 doctubre). Sra. Eva Gimbert, Serveis Socials de lAjuntament de Mollet del Valls (18 doctubre). Sr. Julin Blanco, Policia Municipal de LHospitalet de Llobregat (16 desembre).
89
NOTES
Blanco, J. (1996), La Mediacin en la Guardia Urbana de El Hospitalet (extracto), pg. 11, indit.
2
Per ampliar la informaci sobre els mbits d'aplicaci de la mediaci en altres pa os, vegeu s J.F.Six, La dinmica de la Mediacin, Barcelona, Paids, 1997; i J.Folberg & Taylor, Mediacin. Resolucin de conflictos sin litigio, Mxico, Limusa, 1982.
3
J.F.Six, La dinmica de la Mediacin, Barcelona, Paids, 1997
90
Collecci Finestra Oberta

1. 2. 3. Collectiu Ronda RCCL. Immigraci i estrangeria: lestat de la qesti. 99 pp. Mar 1998. Enric Marn i Joan Manuel Tresserras. Seguiment de limpacte social de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (1/3). 56 pp. Maig 1998. Fundaci CIREM. Jaume Funes (coord.), Quim Casals, Oriol Homs, Xavier Martnez, Ferran Miquel, Neus Roca i Jaume Trilla. Proposta de mesures davant la desigualtat dxit a lESO. 88 pp. Juny 1998. Salvador Cards amb la collaboraci de Llus Tolosa. La premsa diria a les Illes Balears, el Pas Valenci i Catalunya (1976-1996). 122 pp. Mar 1998. Enric Marn i Joan Manuel Tresseras. Seguiment de limpacte social de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (2/3). 75 pp. Octubre 1998. Oriol Alsina i Roger Sunyer. Informe sobre la Banca tica a Europa. 74 pp. Novembre 1998. M. Jos Montn i Montse Solerdecoll. Experincies socioeducatives amb adolescents nouvinguts. 46 pp. Febrer 1999. Carme Mayol i Eugnia Salvador. Materials de lectura fcil. 85 pp. Mar 1999. Francesc De, Marisa Abad, Encarna Larrey i Francesc Not. Un dia en la vida dun nen. Un dia en la nostra vida. 77 pp. (Quadern del professor) i 105 pp. (Quadern de lalumne). Febrer 1999. Enric Marn i Joan Manuel Tresserras. Seguiment de limpacte social de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (3). 67 pp. Maig 1999. Marta Casas i Nria Casas en collaboraci amb Cristina Cerd, Anna Montells i David Pic. Projecte deducaci musical de La Lluna Blava. 121 pp. Novembre 1999. Grup dEstudis sobre els Drets dels Immigrants de la Universitat de Barcelona. Les proposicions de reforma de la Llei destrangeria. 77 pp. Setembre 1999. Jaume Funes i Fina Rif (coord.). Adolescents i dificultats socials a lescola. 98 pp. Febrer 2000. Laura Gimnez i Laia Pineda. La recerca social en ladministraci local: una via daprofundiment de la democrcia. 72 pp. Mar 2000.
4.
5. 6. 7. 8. 9.
10. 11.
12.
13. 14.
91

22mediació Comunitària I Gestió Alternativa de Conflictes A Catalunya

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

22mediació Comunitària I Gestió Alternativa de Conflictes A Catalunya

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MEDIACI COMUNITRIA I GESTI ALTERNATIVA DE CONFLICTES A CATALUNYA.

UNA GUIA PER A LA GOVERNABILITAT

4. DEL GOVERN A LA GOVERNABILITAT

La interdependncia es basa en la confiana mtua, tot configurant un joc de relacions i de negociaci.

5. LA DEMOCRCIA REPRESENTATIVA NO ACABA DE SER DEL TOT LA SOLUCI

7. QU POT OFERIR LA GAC?

La GAC s un tractament de conflictes, hi ha la possibilitat de plantejar la GAC en qualsevol mbit.

8. PROCEDIMENTS DE GAC PER ACTUAR

Negociar per regular (REG-NEG)

Dilegs sobre poltiques pbliques

Estratgia dinversi pactada

Disseny de sistemes de gesti de conflictes

9. PROCEDIMENTS DE LA GAC PER GENERAR CONSENS

Recerca del terreny com

Es tracta de poder canviar la conscincia de la gent abans dactuar.

Frums de temes nacionals

Educaci per la pau-formaci en la diversitat

10. LA GAC A CATALUNYA

11. MBIT DE SEGURETAT CIUTADANA

El model de policia de proximitat a LHospitalet de Llobregat

La mediaci t un carcter preventiu del conflicte.

12. MBIT DE DEFENSORS INSTITUCIONALS

Sindicatura Municipal de Greuges de lAjuntament de Lleida

La tasca de la Sindicatura permet exercir tasques pedaggiques.

Sindicatura Municipal de Greuges de Vilafranca del Peneds

Defensor del Ciutad de lAjuntament de Ripoll

13. MBIT DE MEDI AMBIENT

El projecte sha basat en la promoci de la participaci ciutadana a partir de leducaci ambiental.

14. MBIT DE PARTICIPACI CIUTADANA

Pla Comunitari de Trinitat Nova (Barcelona)

Barri educador Barri en acci al Pla den Boet de Matar

15. MBIT SOCIOESCOLAR

Atenci a la diversitat a lIES Blanxart de Terrassa

Aula-ciutat Educativa a Manlleu

16. MBIT DIMMIGRACI

17. MBIT DE SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS

Xarxa de coordinaci de serveis municipals a Sant Feliu de Codines

Programa interdepartamental de coordinaci i tractament de conflictes a Mollet del Valls

18. CONCLUSIONS FINALS

PERSONES ENTREVISTADES LANY 1999

J.F.Six, La dinmica de la Mediacin, Barcelona, Paids, 1997

Collecci Finestra Oberta

You might also like