You are on page 1of 27

REA DE FONAMENTS BIOLGICS

Bloc com Nivell I Perode transitori Ordre ECD 3310 (1,5 crdit)

UD 2. LES ESTRUCTURES I LES FUNCIONS ORGNIQUES


4. LAPARELL LOCOMOTOR
- SISTEMA OSSI - SISTEMA MUSCULAR

5. EL SISTEMA ENDOCR 6. METABOLISME I ALIMENTACI

LAPARELL LOCOMOTOR
s el conjunt drgans que mantenen lequilibri i permeten el moviment del cos.

Est format per: - El ossos Sistema ossi - Les articulacions - Els msculs Sistema muscular

EL SISTEMA MUSCULAR
s el component actiu de laparell locomotor. Grcies a ell podem moure el cos i mantenir-lo en equilibri. Representa, aproximadament, el 40% del pes del cos amb gaireb 700 msculs.
Segons la ubicaci i estructura, podem diferenciar tres tipus de teixit muscular:
- Teixit muscular esqueltic: sadhereix als ossos de lesquelet. s estriat. - Teixit muscular cardac: forma la paret del cor. s estriat. - Teixit muscular llis: forma les parets de les estructures intestinals.

Funcions del teixit muscular


- Producci dels moviments corporals. - Estabilitzaci de les posicions del cos.

- Generaci de calor.
- Desplaament de substncies dins de lorganisme.

EL SISTEMA MUSCULAR
Un mscul esqueltic est composat per cllules allargades i polinuclears anomenades fibres musculars, que estan organitzades en fascicles i envoltades per unes capes. La fibra muscular est envoltada per lendomisi. El conjunt de fibres musculars (fascicle) pel perimisi i els fascicles agrupats per lepimisi.

EL SISTEMA MUSCULAR
Les fibres musculars sn paralleles entre s. El citoplasma daquestes cllules sanomena sarcoplasma, que cont, entre daltres, moltes mitocndries, mioglobina i el reticle sarcoplasmtic, que emmagatzema els ions Ca. La fibra muscular est formada per un conjunt de miofribrilles. Cada miofibrilla consta de dos tipus de filaments proteics (miofilaments): lactina i la miosina.

Aquests miofilaments es superposen i formen lestructura funcional de la miofibrilla, el sarcmer.

EL SISTEMA MUSCULAR
La miosina t forma de dos pals de golf entrellaats. T dos parts: la cua de la miosina i els caps de la miosina. Aquests caps de la miosina actuaran amb

els miofilaments d'actina per donar lloc a la contracci muscular.


Les molcules dactina formen un filament que s'enrotlla en forma dhlix. Tamb hi trobem la troponina i la tropomiosina.

EL SISTEMA MUSCULAR
Els sarcmers estan separats per unes zones anomenades discos Z. Dins de cada sarcmer hi ha una zona fosca, la banda A, que correspon a tota

lextensi de la miosina. La banda H s la zona on noms hi ha miosina, i la


banda I on no nhi ha. La lnia M s el punt d'uni de la miosina.

La contracci muscular
Cada neurona motora que surt de la medulla espinal acostuma a innervar varies fibres musculars (t un sol ax que en arribar a les fibres musculars es ramifica i les estimula).

Totes les fibres musculars que estan innervades per la mateixa fibra nerviosa sanomenen unitat motora. I la uni entre les terminacions nervioses i la fibra muscular es diu uni neuromuscular o placa motora.

La contracci muscular
En reps la concentraci sarcoplasma s baixa. de Ca al

Arriba un potencial dacci al sarcolema i passa al sistema de tbuls T, sobren els canals que alliberen Ca. La miosina es combina amb lactina, perqu el Ca modifica la troponina (fre que cedeix).

Aquest canvi permet que el filament dactina (en presncia dATP) es desplaa cap al centre del sarcmer. Sescura el sarcmer.

Tipus de contracci muscular


Els tipus principals de contracci sn:
Contracci isomtrica: la tensi del mscul s igual a la resistncia externa i la longitud del mscul no varia. Contracci concntrica: aquella contracci que ocorre quan es produeix una disminuci en la longitud (escurament) del conjunt del sistema muscular. La tensi que genera el mscul s major que la resistncia externa. Contracci excntrica: sn contraccions musculars que es produeixen amb el mscul elongat respecte a la seva longitud de reps. La tensi que genera el mscul s menor que la resistncia externa que se li aplica. El mscul selonga.

El to muscular s el grau de contracci del mscul en estat de reps.

Les fibres musculars


Dins un mateix mscul esqueltic no totes les fibres musculars sn iguals. Podem distingir: - Fibres vermelles o ST: es troben als msculs posturals. Tenen molta mioglobina. Sn fibres de contracci lenta per tenen molta resistncia.

- Fibres blanques o FT: sn fibres de contracci rpida i intensa, per que es fatiguen rpidament. Es poden dividir en Fta i Ftb.

Les fibres musculars


Tots els msculs tenen un percentatge de fibres blanques i de fibres vermelles determinat genticament que a ms a ms varia dun individu a un altre. Aquesta dotaci, en funci del tipus dexercici que porti a terme una persona pot modificar-se.

Musculatura

Msculs
TIBIAL ANTERIOR -Origen: Cara externa de la tibia. -Inserci: 1 cunya i base del primer metatarsi.

-Funci: Flexi dorsal i inversi.

El seu dficit s un dels causants del peu pla.

Msculs
SOLI -Origen: Tbia, cap del peron i 1/3 proximal posterior del peron.

-Inserci: Tend de lAquilles.


-Funci: Flexi plantar

BESSONS (GASTROCNEMI) -Origen: Cndils femorals. -Inserci: Tend de lAquilles.

-Funci: Flexi plantar

Msculs
QUADRCEPS (RA, VI, VM i VE) -Origen: EIAI i fmur.

-Inserci: Tend quadricipital que arriba a la rtula.


-Funci: Extensi de la cama i flexi de maluc.

Msculs
ISQUIOTIBIALS (SM, ST i BF) -Origen: Tuberositat isquitica.

-Inserci: Tbia (ST i SM) i cap del peron (BF).


-Funci: Flexi de la cama i extensi de maluc. ST i SM rotaci interna i BF rotaci externa de la cama.

Msculs
GLUTI MAJOR -Origen: Cresta ilaca, sacre i cccix.

-Inserci: Lnia aspra del fmur i fscia lata.


-Funci: Extensi i abducci de maluc i RE de la cuixa. GLUTI MENOR -Origen: Cresta ilaca. -Inserci: Trocnter major. -Funci: Abducci maluc i RI cuixa

GLUTI MIG -Origen: Cresta ilaca. -Inserci: Trocnter major. -Funci: Abducci maluc i RI cuixa.

Msculs
DORSAL AMPLE -Origen: Des de les apfisis espinoses de la 7 vrtebra dorsal fins al sacre. -Inserci: Hmer. -Funci: Extensi, Add i RI del bra.

Msculs

RECTE ABDOMINAL

-Origen: Pubis. -Inserci: Cartlags costals de la 5a, 6a i 7a costella.

-Funci: Flexi de la columna vertebral.

Msculs
PECTORAL MAJOR

(3 porcions) -Origen: Clavcula, estrnum i cartlags costals de la 7, 8 i 9 costella. -Inserci: lhmer. Tubrcul major de

-Funci: Add i RI PECTORAL MENOR -Origen: Apfisi coracoide. -Inserci: 3, 4 i 5 costella.

-Funci: Descens Eleva les costelles.

de

lespatlla.

Msculs
SUPRAESPINS

-Origen: Fossa supraespinosa. -Inserci: Troquter. -Funci: Abd (primers 30) INFRAESPINS -Origen: Fossa infraespinosa.

-Inserci: Troquter.
-Funci: RE

Manegot dels rotadors: supraespins, infraespins, rod menor i subescapular.

Msculs

TRAPEZI

-Origen: Lnia nucal i apfisis espinoses des de la C7 fins a D12.

-Inserci: Espina de lescpula, acromi i clavcula.


-Funci: Abd del bra i add de lescpula.

Msculs

DELTOIDES

-Origen: Espina de lacromi i clavcula.

lescpula,

-Inserci: Totes les porcions conjuntament a la cara lateral externa de lhmer.


-Funci: Abd del bra.

Msculs
BCEPS BRAQUIAL -Origen: Tubrcul supraglenoideu de lescpula (porci llarga) i apfisi coracoides (porci curta). -Inserci: Tuberositat del radi. -Funci: Flexi i supinaci de lavantbra. TRCEPS BRAQUIAL

-Origen: Tubrcul infraglenoideu de lescpula (porci llarga) i cara posterior de lhmer (porci interna i externa).
-Inserci: Troquter. -Funci: Extensi del bra.

You might also like