Llengua i cultura

Carles Monclús i Garriga

Prof. d’intervenció sociocomunitària“Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa

” Salvador Espriu

Llengua i cultura, cultura i llengua: parlar d’aquest dos conceptes i la seua relaciósembla aparentment senzill, però quan en la nostra societat actual intentemesbrinar-ho és més complicat. Si damunt volem reflexionar ambdós conceptes enrelació a la política cultural, la cosa encara es complica més.Durant anys, i encara des de molts àmbits, s’ha associat una cultura a una llengua:una cultura es construïa fonamentalment al voltant d’una llengua. Però en elsdarrers anys eixa relació s’ha complicat prou i hi ha molts elements culturals quecompartim parlants de diferents llengües, i per això ja no podem parlar d’unarelació tan directa.No podem partir d’explicacions simplistes i de tòpics, ja que és cert que aquestarelació s’ha modificat, i no obstant això és més necessària que mai la defensa ipreservació de les llengües minoritzades com a patrimoni cultural de la humanitat.

El concepte de cultura

La cultura segons la UNESCO és “ tot el complex de trets espirituals, materials,intel·lectuals i emocionals distintius que caracteritzen una societat o un grupsocial. No només inclou l'art i les lletres, sinó també els sistemes de vida, els dretsfonamentals de l'ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences .”Aquesta definició segueix la línia de l’antropologia. Taylor al 1871 deia que lacultura “és aquella totalitat complexa que inclou coneixements, creences, art,moral, dret, costums i tota la resta de capacitats i hàbits que l’home adquireix coma membre d’una societat”En els últims anys des de la gestió cultural ha hagut un canvi d’enfocament.López de Aguileta, I. (2000), per exemple, ha definit la cultura com “un conjunt d’activitats i productes de caràcter simbòlic realitzades als àmbits intel·lectual,artístic, social i recreatiu, concebuts amb un caràcter creatiu”Des de l’animació sociocultural entenc que el concepte de cultura ha d’integraraquestes dues vessants, la cultura és a la vegada un univers simbòlic i designificats compartit per una comunitat o grup humà, i un camp o sector del’activitat humana centrat específicament en la manipulació i ús de símbols que esnodreix d’aquest univers simbòlic i el transforma.La llengua és un element fonamental de la cultura, un dels coneixementstransmesos i adquirits com a membres d’una societat. Però a més, és unaferramenta a través de la qual es crea i es transforma la pròpia cultura, ja quemoltes de les activitats creatives són vehiculades a través d’una llengua concreta.1

El concepte de llengua

També el concepte de llengua ha anat evolucionant , i eixa evolució la podemobservar en les definicions de diferents diccionaris. El Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover defineix Llengua com el

“

Llenguatge o conjunt de mots i formesde parlar propi d'una nació”. És a dir, associa llengua a nació, i per tant d’algunamanera a una cultura específica. També va en eixa línia una de les definicionsdel “Diccionario de uso del español” de María Moliner ens diu que llengua és el “Conjunto de formas de expresión que emplea para *hablar cada nación. “ Tanmateix, en l’actualitat el concepte de llengua s’associa fonamentalment alsconceptes de codi i de comunicació, deixant de costat l’aspecte més cultural delterme. A mode l’exemple el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu quellengua és un “Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveixbàsicament per a la comunicació.” I el Diccionario de la Real Academia Espanyolaassenyala que la llengua és un “Sistema de comunicación verbal y casi siempreescrito, propio de una comunidad humana.” També en una altra de les definicionsdel “Diccionario de uso del español” de María Moliner se’ns diu que la llengua ésun “Sistema lingüístico que sirve de vehículo de comunicación a una comunidad,por oposición a "habla", que es la realización concreta de ese sistema.”

Relacions entre els dos conceptes

Hi ha una primera qüestió fonamental , la llengua és un element cultural bàsic.Els éssers humans adquirim la nostra cultura a través de la llengua. Mitjançant una llengua anem contruïnt la nostra manera d’entendre el món, assimilem elscostums, configurem un univers simbòlic concret.Segons Vygotky el desenvolupament dels individus és resultat de la cultura en quèes troben immersos. El desenvolupament mental és conseqüència dels processosd'aprenentatge de la llengua i els raonaments. Aquestes capacitats es generena través d'interacció social amb els altres i representen, d'alguna manera, elconeixement compartit de la cultura, i es consoliden a través de lainteriorització.La interiorització és un procés que descriu com les activitats socials dels nens estranformen per convertir-se en activitats mentals. Per tant a través de la llengua assimilem determinats trets culturals, una manerade relacionar-nos amb el món, uns valors.Gabriel Janer Manila al seu interessantísim llibre

Cultura popular i ecologia del llenguatge

ens diu “L’entorn en què habitam està impregnat de llenguatge. Potserhauríem de dir de llenguatges que expliquen i nomenen l’entorn. Aquest llenguatge– o aquests llenguatges – s’incorporen ben prest a la vida cognoscitiva i afectivadel nen. El coneixement i la comprensió de la realitat immediata es dóna en funcióde la llengua, d’una llengua que s’ha adaptat prodigiosament a la realitat amb la2

intenció de nomenar-la i, d’explicar-la. També els sentiments es tradueixen enparaules. La relació afectiva que l’home estableix amb la seua realitat més pròximal’incita a fer enunciats verbals, a entendre i a comprendre aquesta realitat pelscamins del sentiment que sorgeix a l’hora de relacionar-se amb aquest entorn. Iaquest entorn no solament exerceix el paper de mediador, sinó de model.”

Llengua i cultura a les societats tradicionals

A les societats tradicionals sense massa comunicació amb altres societats,la llengua és l’eix de la cultura. El tronc al voltant del qual els éssers humansinterpreten la realitat i els fa entendre el món. Aïllades unes de les altres,les diferents cultures interpreten la realitat, construeixen els seus símbols,donen sentit a la vida mitjançant una llengua. La relació entre llengua i culturaen aquestes societats és unívoca en les dues direccions: un dels aspectesmés definitoris d’una cultura és la llengua que utilitza per a comunicar-se, iparalel·lament cada llengua construeix al seu voltant una cultura singular.

La globalització cultural i el seu impacte en la relació de llengua icultura

La globalització i els processos de comunicació entre les diferents cultureshan modificat de manera important aquesta relació unívoca. Des de ja fa unssegles però especialment en el darrer mig segle, els éssers humans cada vegadacompartim més trets culturals amb persones que viuen lluny de nosaltres.Persones ubicades en territoris llunyans comparteixen forts lligams culturalsamb persones que viuen a un altre lloc del món i que parlen llengües diferents,en alguns casos més forts que els que comparteixen amb persones que viuen alseu mateix carrer i que parlen la mateixa llengua. Els joves comparteixen valors,referents musicals i formes d’oci amb altres joves que viuen a quilòmetres dedistància i que utilitzen una altra llengua per a comunicar-se.La comunicació entre diferents cultures i el coneixement cada vegada major demés d’una llengua per part de molts dels individus que habitem aquest món, fa quela relació entre llengua i cultura deixe que tenir el caràcter unívoc que tenia a lessocietats tradicionals.

No obstant això, les llengües no són un simple codi comunicatiu

Tenint clar que les llengües són un codi de comunicació, cal dir que no només sónaixò, cal ressaltar que la llengua transmet una manera d’enfrontar-se l’ésser humàamb l’entorn. Les llengües en molts casos són difícils de traduir perquè darrere dela paraula hi ha emocions, sentiments i una peculiar manera d’entendre la relacióamb el món. Quan els portuguesos diuen que “saudade” és una paraula intraduïble,és perquè transmet sentiments molt propis de la cultura portuguesa o galega. Iun “t’estime” de la nostra llengua és molt difícil de traduir. Sabem que no equival a3