1 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Cànon medievalista?

“La primera llei de l’art és adequar-se a les necessitats i costums del

seu temps.” (Violet-le-Duc)

- El romanticisme va ser una nova manifestació de la sensibilitat moderna

- Reinterpretació de l’edat mitjana

- Individualisme artístic

- Sentiment nacionalista

- Subordinació de l’estil a la funcionalitat (Pugin)

- Historicisme (Violet-le-Duc, Ruskin)

- Noves tècniques (Labrouste, Eiffel, Gaudí)

Història de l’Art I. Seminari III

2 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Viollet-le-Duc:
“Restaurar un edifici no és mantenir-lo,
reparar-lo o refer-lo. És restituir-lo a un
estat complet que potser no ha existit mai”.

John Ruskin:
“La restauració és un engany i un perjudici
menor que la ruïna de l’edifici”.

Antoni Gaudí:
“El gòtic és un art industrial per tal com
repeteix els elements sense atendre a la
proporció; i per tal d’amagar falses formes
estructurals posa ornaments als llocs on
convé de distreure l’atenció”.

Història de l’Art I. Seminari III

3 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Violet-le-Duc. La catedral ideal.

Història de l’Art I. Seminari III

 4 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Basílica de Sainte-Madeleine de Vézélay (1104). Restaurada per Viollet-le-Duc (1840-1861

Història de l’Art I. Seminari III

5 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Karl Friedrich Schinkel, Cathedral Towering over a town (1813).

Història de l’Art I. Seminari III

6 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Augustus Pugin,
Westminster
Abbey (1808).

Història de l’Art I. Seminari III

7 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Caspar David Friedrich. Cementiri.

Història de l’Art I. Seminari III

8 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Château de Pierrefonds. Restaurat per Viollet-le Duc (1867).

Història de l’Art I. Seminari III

9 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Karl Blechon, Església gòtica en ruïnes (1835).

Història de l’Art I. Seminari III

10 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Karl Friedrich Schinkel, Medieval City on a River (1815).

Història de l’Art I. Seminari III

11 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Caspar David Friedrich, L’abadia a l’alzinar (1809).

Història de l’Art I. Seminari III

12 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

John Ruskin, Christ Church from St. Aldate's (1842).

Història de l’Art I. Seminari III

13 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Gustave Eiffel, Tour Eiffel (1889).

Història de l’Art I. Seminari III

14 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Cass Gilbert.
Woolworth Building
(1913).

Història de l’Art I. Seminari III

15 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Palau de Westminster. Reconstrucció de Charles Barry i Augustus Pugin (iniciada el 1840

Història de l’Art I. Seminari III

16 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Pont de Brooklyn (1870-1883).

Història de l’Art I. Seminari III
17 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Antoni Gaudí.
Sagrada Família
(inacabada).

Història de l’Art I. Seminari III

18 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

¿La influència de l’edat mitjana, és més que un punt de partida des

d’on evolucionen els moviments del s. XIX i principis del XX?
¿Ens ofereixen una clara imatge de quin és el cànon medievalista?

¿A partir del que hem vist,

quina imatge tenim del romànic i el gòtic?
¿Es correspon amb la realitat?

Història de l’Art I. Seminari III

19 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

“A l’Edat Mitjana la creació artística està sempre governada per les forces
socials dominants, gairebé tota la creació s’incloïa dins de les formes que
servien per glorificar Déu, per servir els prínceps o per donar plaer als rics.”
(Georges Duby, 1976: 11)

“El que anomenem art, en aquella

època [...] no tenia altra funció que la
d’oferir a Déu les riqueses del món
visible, permetre que l’home,
mitjançant aquests dons pogués
calmar la còlera del Totpoderós i
procurar-se la seva gràcia.”
(Georges Duby, 1976: 21)

Història de l’Art I. Seminari III

20 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Sant Vicenç de Cardona (1020-1040).

Història de l’Art I. Seminari III
21 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Al costat, la portalada i el timpà de

abadia de Saint-Pierre de Moissac
(1110-1115). A dalt, detall del timpà.

Història de l’Art I. Seminari III

22 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Marededéu de Núria (s. XII-XIII).

Història de l’Art I. Seminari III

23 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Frontal de Santa Maria d’Avià (1170-1190).

Història de l’Art I. Seminari III

24 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Notre-Dame de Chartres (1191-1220)

Història de l’Art I. Seminari III

25 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

El Bosch. El jardí de les

delícies (1510-1515).

Història de l’Art I. Seminari III

26 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Bernat Martorell. Retaule de

Sant Jordi
(c. 1440).

Història de l’Art I. Seminari III

27 El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Conclusions

- Idea particular del medievalisme (gòtic).

- Creació individual de l’artista –no obra de Déu-: funcionalitat/

nacionalismes.

- Transformen el cànon lliurement.

- Síntesi de les arts.

- Decadentisme? No. Nova expressió.

Història de l’Art I. Seminari III

El cànon medievalista: l’art romànic i el gòtic com a model pel romanticisme i el neogoticisme

Marta Parés
Hugo Peralta
Judit Sadurní
Laia Soler

Història de l’Art I. Seminari III