vine

ndex
1. Justificaci de la proposta 2. Mesures facilitadores de la integraci escolar i social de lalumnat immigrant 2.1. Organitzaci del centre 2.2. Adaptaci del Projecte Educatiu i del Projecte Curricular 2.3. Formes organitzatives i metodolgiques afavoridores de latenci educativa a lalumnat immigrant 2.4. Actuacions de lequip directiu i de la tutoria que poden facilitar la integraci escolar i social de lalumnat immigrant 2.5. Pla dacollida: - Activitats per a realitzar amb les famlies - Activitats per a realitzar amb lalumnat 2.6. Organitzaci de laula: - El clima a laula com a factor afavoridor de la integraci - Ladequaci de la programaci didctica per a donar resposta a lalumnat immigrant 3. Proposta dintervenci didctica 3.1. Orientacions didctiques generals 3.2. Blocs temtics per a un curs escolar Continguts (quadros sinptics de cada unitat) Bibliografia 34 35 35 41 47 55 18 22 23 31 33 33 11 7 7 10 3

vine

1. JUSTIFICACI DE LA PROPOSTA
En els ltims anys, el perfil de lalumnat que assistix als centres escolars ha canviat substancialment: ha augmentat el perode descolaritat obligatria, shan escolaritzat alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) en centres ordinaris i tamb sha produt un augment progressiu dalumnat immigrant. Esta diversitat implica un important repte per al professorat. Afrontar-lo suposa per als docents canvis en el procs densenyament i aprenentatge, per tamb requerix disposar de recursos i destratgies que faciliten el nostre treball. A ms, en els centres escolars s necessari elaborar propostes curriculars adaptades a les caracterstiques de lalumnat, establir organitzacions flexibles i aconseguir la implicaci de tota la comunitat educativa per a donar una resposta adequada als escolars. A la Comunitat Valenciana levoluci de la poblaci immigrant ha sigut espectacular. Des del curs 1997-98, en qu hi havia escolaritzats 5.746 alumnes, fins al 2002-2003, el nombre dalumnes immigrants sha incrementat un 704%, com pot observar-se en la taula segent.

1997-98
TOTAL Comunitat Valenciana 5.746

1998-99
7.724

1999-00
9.421

2000-01
15.331

2001-02
28.293

2002-03
40.448

Esta nova realitat ha produt una certa inquietud entre els docents, que ens hem trobat amb la necessitat de realitzar canvis en la lnia mencionada anteriorment. Es requerix molts suports i un perode de temps per a poder adaptar-nos a la nova situaci.

vine

Lalumnat immigrant no s un collectiu homogeni. No obstant, i sense nims de simplificar la realitat, s que podem apuntar algunes caracterstiques molt definides que shan de tindre en compte per a planificar una proposta adequada. Algunes destes caracterstiques sn: Falta de domini de la llengua vehicular del centre, la qual cosa suposa dificultats de partida per a accedir al currculum ordinari que els correspon per edat. Falta de coneixement de la nostra societat, cultura, etc. i, per tant, una falta de punts de referncia que els ajuden a interpretar algunes informacions rebudes. Sensaci de desarrelament: en alguns casos part de la famlia nuclear es queda al pas dorigen, fet que pot crear un cert malestar en els xiquets i xiquetes, i el desig constant de la tornada al seu pas, la qual cosa dificulta enormement la integraci en el nou pas. Allament social: en algunes zones de la Comunitat (per exemple, a Torrevieja), s freqent trobar ciutadans del mateix pas que sagrupen en barris o zones i organitzen en eixe entorn els seus propis servicis, llocs doci, etc. En molts destos casos el contacte que tenen amb la poblaci autctona s mnim. Problemes econmics i laborals en alguns casos i una srie de necessitats culturals i afectives que s necessari detectar, analitzar i palliar, en la mesura que es puga, si volem aconseguir la seua integraci escolar i social. Tenint en compte les caracterstiques enunciades, la instituci escolar ha dassumir unes funcions i responsabilitats importants: liderar la integraci escolar i social de lalumnat immigrant i collaborar-hi de manera activa. LAdministraci Educativa permet als centres educatius, a travs de lOrde de 4 de juliol de 2001 (DOGV del 17), que regula latenci de lalumnat amb necessitats de compensaci educativa, la possibilitat de sollicitar programes deducaci compensatria. Per mitj destos programes, els centres poden realitzar canvis organitzatius i metodolgics, i ampliar els recursos del centre, tant materials com humans.

vine

Daltra banda, cada vegada amb ms freqncia ens arriben notcies, a travs dels mitjans de comunicaci i del nostre propi entorn, dactituds insolidries i, en alguns casos, racistes. Per aix, s convenient desenrotllar en els centres una educaci intercultural que proporcione a lalumnat coneixement, comprensi i respecte cap a les diverses cultures presents en la nostra societat, cada vegada ms plural. Creiem que un currculum adaptat, una adequada organitzaci del centre, aix com tamb la disponibilitat de recursos i el foment dactituds solidries, de respecte i de tolerncia entre la comunitat educativa facilitar en gran mesura la integraci escolar i social de lalumnat immigrant. Tenint en compte els aspectes enunciats, hem intentat elaborar un material que puga donar resposta a linterrogant formulat pel professorat quan sescolaritza un immigrant en el centre: Qu fem amb Halifa, Yoko, Yana o Daniela? El treball que presentem ac s el resultat de dos anys de dedicaci, estudi i reflexi sobre el tema, aix com tamb de la posada en prctica destratgies dadaptaci per part professors i professores de diversos centres. Els objectius que ens hem formulat en lelaboraci deste material sn els segents: 1- Facilitar estratgies organitzatives i metodolgiques que milloren la integraci escolar i social de lalumnat immigrant. 2- Proporcionar orientacions per a ladaptaci del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i de Projecte Curricular (PC). 3- Plantejar possibles actuacions, tant des de la tutoria com des de lequip directiu, per a afavorir la integraci de lalumnat immigrant. 4- Desenrotllar un pla dacollida que implique tota la comunitat educativa i facilite la incorporaci de lalumnat immigrant. 5- Plantejar una proposta dintervenci didctica que facilite laprenentatge de la llengua vehicular. 6- Facilitar materials per a laprenentatge de les llenges oficials de la Comunitat Valenciana.

vine

El material elaborat t dos parts clarament diferenciades i complementries, ja que una sense laltra faria del treball una proposta incompleta: 1- Mesures organitzatives que milloren latenci al alumnat immigrant: Organitzaci del centre Organitzaci de laula 2- Intervenci didctica que facilite laprenentatge de la llengua vehicular utilitzada en el centre: Orientacions didctiques generals Blocs temtics per a un curs escolar Pla dactuaci Desenrotllament dunitats didctiques

vine

2. MESURES FACILITADORES DE LA INTEGRACI ESCOLAR I SOCIAL DE LALUMNAT IMMIGRANT

2.1. Organitzaci del centre Procediment per a conixer la diversitat que hi ha en el centre:
Latenci a lalumnat immigrant no pot abordar-se com un fenomen al marge de la vida escolar o parallel a esta, sin que sha dincloure dins de la diversitat que hi ha en el centre. s aconsellable que el claustre establisca el procediment adequat per a recopilar informaci sobre les necessitats educatives de lalumnat i, a partir dac, establir lorganitzaci ms apropiada, tenint en compte els recursos personals i materials de qu dispose el centre, aix com tamb ladaptaci dels distints documents: Projecte Educatiu, Projecte Curricular, Pla dAtenci a la Diversitat i Pla dAcci Tutorial. En les plantilles que oferim a continuaci es pot recopilar informaci sobre les necessitats educatives que hi ha en el centre, amb la finalitat de plantejar una proposta que responga a les necessitats detectades i que siga capa dimplicar-hi tot el professorat del centre.


Nom i cognoms
NAC: NEE: ACI: PT: AL:

Curs

Centre

Data de naixement Cursos repetits Promoci amb rees no superades Retard en laprenentatge ACI

Nivell actual de competncies Necessitats educatives especials Adaptaci curricular individualitzada Pedagogia teraputica Audici i llenguatge

Tutor/a

NEE

Immigrants

DIFICULTATS DETECTADES
Dificultats educatives Dificultats en la llengua oral Dificultats visuals Trastorn del desenrotllament Dificultats motores NAC (aprox.)

PT AL
Altres Fisioterapeuta Educador

PERSONALS

RECURSOS COMPLEMENTARIS

Materials curriculars adaptats

MATERIALS

Material no modulat

vine

NOM I COGNOMS

NIVELL DE COMPETNCIA LINGSTICA

Nivell 0 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5

RESPOSTA EDUCATIVA
Hores datenci Adaptacions Accs Curriculars

Nivell 0: Nivell 1: Nivell 2: Nivell 3: Nivell 4: Nivell 5:

Ni parla, ni entn. Comprn consignes orals bsiques (vine, porta, asseu-te). Sexpressa en un nivell molt bsic utilitzant un llenguatge no verbal. Comprn frases senzilles. Comprn frases senzilles i s capa dexpressar-se utilitzant-les. T un nivell acceptable de comprensi i dexpressi.

vine

2.2. Adaptaci del Projecte Educatiu i del Projecte Curricular

Dacord amb la normativa vigent Decret 39/1998, de 31 de mar, del Govern Valenci, dordenaci de leducaci per a latenci de lalumnat amb necessitats educatives especials (DOGV de 17.04.1998) i Orde de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educaci, per la qual es regula latenci a lalumnat amb necessitats de compensaci educativa (DOGV de 17.07.2001) en el Projecte Educatiu ha de quedar reflectit el marc general per a ladequada atenci educativa a lalumnat immigrant. Les decisions que adopte la comunitat educativa en el Projecte Educatiu han de tindre correlaci en la forma dabordar el procs densenyament i aprenentatge. Aix implica la convenincia destablir una lnia metodolgica que facilite treballar amb distints nivells a laula, aix com tamb una organitzaci que permeta agrupar lalumnat de forma diferent, mantenint sempre la vinculaci amb laula de referncia, de manera que, quan siga necessari, es puga realitzar un aprenentatge intensiu de la llengua vehicular utilitzada en el centre. Tenint en compte la normativa mencionada, els centres datenci educativa singular (CAES) han dincloure tamb, en el disseny del Programa dEducaci Bilinge i en el Pla de Normalitzaci Lingstica, el procs que cal seguir per a lensenyament de la llengua dacollida. En general, en el Projecte Curricular ser convenient: Adequar els objectius generals de letapa i de lrea a la diversitat de lalumnat. Adaptar els continguts del cicle, incloent-hi informaci sobre les distintes cultures de lalumnat immigrant del centre. Prioritzar els continguts dels diferents cicles que es consideren bsics per a laprenentatge de lalumnat. Incloure continguts que faciliten el coneixement del pas receptor. Adaptar els criteris davaluaci tenint en compte les modificacions anteriors.

10

vine

A ms del que sha exposat anteriorment, en el Projecte Curricular ser oport incloure els criteris dadscripci a laula de lalumnat immigrant que han de ser debatuts i acordats pel Claustre de professors. A ttol dexemple, en proposem uns quants: Lalumne o lalumna sha descolaritzar en el curs que li corresponga per edat (Orde de 4 de juliol de 2001). En la mesura que es puga, sha devitar la concentraci dalumnat immigrant en una mateixa aula. Cal evitar la incorporaci a una mateixa aula dalumnat del mateix pas. En els centres que tinguen dos lnies, shaurien de tindre en compte, almenys, els aspectes segents a lhora de decidir la llengua vehicular ms apropiada per a lalumnat: - Llengua vehicular que sutilitza en lentorn de lalumnat. - Grau ditinerncia de la famlia. - Permanncia previsible a la Comunitat Valenciana.

2.3. Formes organitzatives i metodolgiques afavoridores de latenci educativa a lalumnat immigrant

Som conscients que un dels majors reptes a qu ha de fer front el professorat s a ladequada atenci educativa a la diversitat de lalumnat. Hi ha distints estils dabordar la diversitat, i s en el marc de latenci a la diversitat on cal considerar latenci a lalumnat immigrant, comenant per analitzar com es conceptualitza i com saccepta esta diversitat. Experincies realitzades per pedagogs com Ferrer i Gurdia, Alexander Sutherland Neill, Decroly, Dewey, M. Lobrot i les aportacions de Celestin Freinet, creador de lescola moderna, sobre cooperaci, organitzaci de laula, aprenentatge de la llengua, etc., avalen la posada en marxa dalgunes estratgies com tallers, treball cooperatiu, plans de treball o contractes didctics; este llegat pedaggic ens pot facilitar el treball amb distints nivells a laula.

11

vine

Aix mateix, L. Luzuriaga, pedagog espanyol de la primera mitat del segle XX, va constatar que els mtodes actius i participatius incidixen sobretot en: Laugment de linters i de la motivaci de lalumnat. El foment de la creativitat. Una major llibertat delecci de lalumnat. El respecte del ritme personal de treball. Millorar i augmentar la comunicaci entre els components del grup. Aclarir els esquemes mentals i a reconstruir-los a travs de lanlisi i de la discussi en grup, poderosos instruments de desenrotllament intellectual. Tenint en compte tot aix, creiem que laplicaci de les estratgies que sexposen a continuaci pot ser molt efectiva amb lalumnat immigrant, tant pel que fa a la interacci entre lalumnat com en la millora del seu nivell dexpressi oral i de competncia social. La posada en marxa destes estratgies requerix un alt grau de coordinaci entre el professorat i, tamb, una flexibilitat en els horaris i en ls dels espais, aix com en loptimitzaci dalguns recursos personals. Algunes destes estratgies podrien ser les segents: Agrupaments flexibles (dins o fora de laula) El professorat del centre podria plantejar-se la possibilitat dorganitzar grups tenint en compte el nivell de competncia lingstica. Prviament potser fra aconsellable que el Claustre establira criteris per a la incorporaci de lalumnat als diferents grups. Els agrupaments flexibles pretenen afavorir lorganitzaci duna part del treball dels alumnes durant un perode de temps de la jornada escolar, perqu puguen rebre una atenci ms individualitzada que els permeta, com ms prompte millor, seguir el currculum ordinari. Durant la resta de lhorari, els xiquets i xiquetes tornen als grups de referncia.

12

vine

Naturalment, estos agrupaments han de tindre una flexibilitat mxima, de manera que lalumnat tinga la possibilitat de canviar de grup a mesura que es modifique el nivell de competncia. Estes sessions es podrien organitzar fent-les coincidir amb les rees de Llengua i Coneixement del Medi. A linici de lescolaritzaci ser convenient, si s viable, intensificar laprenentatge de la llengua vehicular. En la mesura que es puga, els criteris per a triar el professorat que ha datendre ms intensivament este alumnat haurien de ser prviament acordats pel Claustre i caldria deixar constncia dels acords en el Projecte Curricular, dins de lapartat dorganitzaci del centre. s aconsellable que este professorat fra tamb lencarregat de desenrotllar el Pla dacollida a lalumnat immigrant.

Tallers Els tallers sn espais on es realitzen activitats sistematitzades i dirigides, amb una progressi de dificultat ascendent, per a aconseguir que lalumnat fasa s de diversos recursos i conega diferents tcniques que posteriorment utilitzar de forma individual a laula. En els tallers es pretn que aprenguen a treballar autnomament i potenciar el treball entre iguals, a partir duna proposta plantejada pel professor. All aprenen a organitzarse, poden triar tasques que els plantegen dificultats a la seua mida i realitzen activitats creatives i motivadores. El treball sorganitza unes vegades individualment i moltes altres en parelles o en xicotets grups. El professor o la professora pot proposar tallers de llenguatge, de matemtiques, de creativitat A ms, lorganitzaci dels aprenentatges en tallers facilita als docents lobservaci i el seguiment de lalumnat.

13

vine

Si es treballa en grup, per a lalumnat immigrant seran positives les interaccions que realitze amb els seus companys, ja que aix li ser ms senzill realitzar activitats que per si mateix no realitzaria, i aix contribuir a millorar el nivell dexpressi oral. s convenient que el professorat planifique tasques en qu la seua presncia resulte ms necessria i altres en qu els xiquets i xiquetes no requerisquen tant la seua ajuda. Lavaluaci del taller proporcionar al professor informaci sobre el procs daprenentatge de lalumne. Una proposta davaluaci del taller podria ser la segent: Observaci del procs seguit pels xiquets i xiquetes. Recollida dinformaci per mitj de fulls de registre, taules de doble entrada, etc. Anlisi de la informaci, realitzant un estudi i una valoraci tant en lmbit individual com de grup. Presa de decisions: una vegada analitzada la informaci obtinguda, podran decidirse les actuacions posteriors, aix com els canvis que shan dintroduir en el procs densenyamentaprenentatge.

Una aula, dos docents Esta alternativa suposa laprofitament dels recursos personals del centre (professors de suport, professors de pedagogia teraputica...) a laula ordinria. Es tracta daconseguir que tot lalumnat estiguen atesos a laula de referncia per dos professors. Esta forma organitzativa resultar de gran utilitat quan lalumnat immigrant tinga ja un nivell de competncia lingstica mnima que li permeta seguir les classes. Per a poder dur a terme esta proposta, es requerix triar els moments dintervenci dels dos docents i planificar-los conjuntament.

14

vine

Pla de treball consensuat Per mitj desta estratgia es tracta dorganitzar activitats individualitzades per a cada xiquet o xiqueta, tenint en compte els seus interessos i les seues necessitats. Es poden treballar diferents aspectes del currculum seguint el seu ritme de treball. Els xiquets i xiquetes aprenen a organitzar-se el temps i a responsabilitzar-se del treball. Lalumne pot triar entre un repertori dactivitats, establit pel docent, durant un perode de temps determinat, i fer-les en lorde que crega convenient. Passat eixe temps, el professor i lalumne podran reunir-se per a revisar el treball realitzat i acordar les tasques del perode segent. La revisi de les tasques realitzades per lalumnat es pot realitzar a partir de fulls de control individual, taules de doble entrada, etc. Tenint en compte les caracterstiques mencionades, considerem que esta estratgia pot resultar molt efectiva per a lalumnat immigrant. s convenient disposar de materials preparats prviament, que incloguen activitats seqenciades i progressives, com ara lectures ordenades, llibretes de clcul, exercicis dortografia, etc. Els plans de treball consensuats permeten que cada alumne puga treballar de forma individualitzada, seguint el seu propi ritme daprenentatge.

Contracte didctic Segons H. Przesmycki, un contracte s un acord negociat, precedit dun dileg entre professor i alumne amb la finalitat daconseguir un objectiu que pot ser cognitiu, metodolgic o actitudinal. Algunes idees pedaggiques que podrien vincular-se amb els contractes didctics poden ser:

15

vine

La negociaci i la reciprocitat: els contractes poden ser una via per a acostar posicions, construir coneixements o refermar-los. Els contractes es basen en lexplicitaci, el contrast didees i posicions i el pacte. Faciliten la presa de conscincia en relaci amb una situaci determinada, permeten aclarir els fets i definir el paper de cada u. Lautonomia i la regulaci: ajuda a construir un model propi i personal de comportament, i tamb a ser progressivament ms autnom. La cooperaci: implica trobar objectius comuns, crear un bon clima dafecte, dacceptaci de les altres persones, dajuda i de respecte mutu. En este context, els contractes sn especialment tils per a explicitar lorganitzaci de laula.

Considerem que el contracte s un bon instrument per a atendre lalumnat immigrant, sempre que estiguem disposats a negociar i a delegar responsabilitats. El procs que podria seguir-se en lelaboraci dun contracte didctic seria el segent: Anlisi de la situaci: seria aconsellable que la realitzara lalumnat amb lajuda del professor. Sha de procurar indicar les raons que porten a la necessitat delaborar un contracte. Objectiu o objectius del contracte. Temps en qu pot aconseguir els objectius. Mitjans de qu disposa per a tindre xit en el contracte. Qui pot prestar-li ajuda? Com es realitzar lavaluaci? Qu passar si no es complix el contracte? Firma de les persones que realitzen el contracte.

16

vine

Treball cooperatiu Laprenentatge cooperatiu s una manera deducar-se en valors tics universals com ara la generositat o la solidaritat. Tenint en compte les aportacions de Campligio, Rizzi, Rams i Pujols, plantegem els avantatges que el treball cooperatiu oferix, segons el nostre parer, per a atendre lalumnat immigrant: Millora la comunicaci dins del grup. Millora la formaci de lalumnat aprofitant el poder educador del grup. Millora el clima grupal. Les relacions entre els seus components es veuen clarament potenciades per mitj del treball en grup. Saprofiten els recursos de tots els components. Cal aprofitar les qualitats i els coneixements de cada component del grup. Les responsabilitats van canviant de persona. Es du a terme una avaluaci contnua i flexible. Els objectius proposats pel grup han destar clars per a poder avaluar les etapes que es van superant. Millora el procs de presa de decisions. Seduca en consens i per al consens. Promou el procs de collaboraci. Principis bsics dels grups cooperatius: La collaboraci ha de transcendir del propi equip al grup classe. Cada alumne ha de contribuir a lxit del seu equip millorant les seues actuacions (complint els objectius marcats). Cada alumne ha de sentir-se protagonista del seu propi aprenentatge (al concretar els seus objectius i intentar superar-los).

17

vine

Permet que ladquisici de coneixements siga compartida, fruit de la interacci i de la cooperaci entre els membres del grup, per la qual cosa resulta molt positiu per a lalumnat immigrant. Cada membre del grup pot millorar el seu nivell sense necessitat de competir amb els altres. Esta organitzaci no impedix mantindre espais de treball amb tot el grup, o realitzar treball individual. Per a lorganitzaci del treball, es pot dividir el grup en equips reduts heterogenis. s aconsellable que el docent determine les activitats i els continguts que es treballaran, i que accepte diversos nivells de resoluci. Es pot treballar amb este sistema en totes les etapes educatives i en tot tipus de continguts.

2.4. Actuacions de lequip directiu i de la tutoria que poden facilitar la integraci escolar i social de lalumnat immigrant
Equip directiu: Elaborar, adaptar, revisar i avaluar el Projecte Educatiu, el Projecte Curricular, el Reglament de Rgim Intern i el Pla dAcci Tutorial del Centre. Facilitar la flexibilitzaci dhoraris, despais i de metodologia per a proporcionar una resposta adequada a lalumnat immigrant. Promoure la dotaci de recursos humans i materials necessaris per a millorar latenci de lalumnat immigrant. Potenciar lelaboraci de programes deducaci compensatria que impliquen tot el professorat del centre.

18

vine

Recopilar per a tot el professorat, a linici del curs, documentaci que facilite laccs de lalumnat: . Horari del curs. . Horari de coordinaci. . Reunions de treball. . Circulars informatives de principi de curs. . Normes generals del centre. . Full de registre de lalumne. . Full de part dincidncies. . Fitxa de lalumne. . Activitats per a detectar el nivell de competncia inicial de lalumnat. . Continguts mnims del cicle i de cicles anteriors per a facilitar lelaboraci dadaptacions curriculars individualitzades (ACI). . Model dentrevista a pares. . Pla dacollida. . Mesures prviament acordades pel Claustre sobre la lnia metodolgica i organitzativa del centre que afavorisca latenci de lalumnat immigrant. Potenciar la relaci de les famlies amb el centre. Obtindre informaci sobre les gestions que ha de realitzar davant dels diferents problemes que sorgisquen: localitzaci del llibre descolaritat, certificats del pas dorigen, tramitaci de beques, etc. Assegurar-se que el tutor ha rebut tota la informaci que el centre t de lalumne. Informar dels materials disponibles en el centre, aix com tamb dels programes i els servicis educatius que puguen orientar el professorat.

19

vine

Plantejar un debat en el centre en qu es reflexione sobre les qestions que, a ttol dexemple, citem a continuaci intentant arribar a acords que quedaran reflectits en el Projecte Educatiu, en el Projecte Curricular i en el Pla dAcci Tutorial. Quines mesures organitzatives seria adequat realitzar en el centre per a atendre lalumnat immigrant, tenint en compte els recursos humans i materials de qu disposa el centre? Disposa el centre de materials per a treballar amb este alumnat? Coneixem altres materials que podrem utilitzar? Quina metodologia seria la ms adequada per a treballar amb lalumnat immigrant? Quines activitats podrem realitzar amb els pares per a facilitar la integraci dels alumnes? Consideres que en el centre hi ha una actitud favorable cap a lalumnat immigrant per part de tota la comunitat educativa? En cas negatiu, quines activitats podrien realitzar-se per a modificar-la?

Tutoria Conscients que el tutor o la tutora sn un clar referent per a lalumnat immigrant, la seua funci hauria de centrar-se en les activitats segents: Actuar com a dinamitzador dins del cicle i, en general, del centre, sense oblidar que la comunitat educativa ha dimplicar-se en latenci educativa de lalumnat i que la problemtica que genera la incorporaci tardana progressiva de lalumnat immigrant no s un problema del tutor sin de tot el claustre. Assegurar-se que lalumne s ats degudament i que tot el professorat implicat t la informaci necessria.

20

vine

Ressaltem alguns dels aspectes que caldria que el tutor tinguera en compte: Respecte a lalumne El perfil de lalumnat immigrant sol ser molt variat, aix com tamb els nivells de competncia lingstica i curricular. El tutor ha dintentar transmetre a tots ells sentiments de tranquillitat, seguretat, respecte i la sensaci de ser ben acceptats a laula. Al llarg de lescolaritzaci poden observar-se estats dnim canviants, ritmes de treball que es modifiquen. A lalumnat, la nova situaci li exigix esfor; vol sentirse comprs i ajudat. Lalumne necessita i vol entendre el que se li demana. Lalumne vol tindre responsabilitats com els seus companys i sentir-se part integrant del grup. s convenient animar i ajudar lalumnat immigrant a tindre inters per conixer informaci sobre la localitat, la comunitat, el pas Cal procurar que lacollida siga clida, afectuosa i que tinga continutat. Des del primer moment sha dintentar que lalumnat conega les normes de convivncia del centre, de manera que seviten, aix, possibles problemes per desconeixement. Shan de realitzar, tamb, activitats perqu conega les diferents dependncies del centre. Respecte a la resta dels companys Conv introduir continguts que incloguen aspectes de la cultura, la histria, les tradicions, els valors, etc., del pas dorigen dels seus companys. Sels ha dinformar de les dificultats i traves que t el company i de les responsabilitats que adquirixen si han decidit ajudar-lo. Sels ha dorientar sobre lajuda que poden prestar-li: Mostrar inters per les seues coses.

21

vine

Parlar-los lentament, de forma clara i correcta. Intentar evitar que se senten sols en el pati. Evitar que es queden sols a lentrada i leixida de classe. Ajudar el company quan els ho demane. No anticipar-se a realitzar les tasques del company. Realitzar a laula activitats que ajuden a la integraci social de lalumne.

2.5. Pla dacollida

Considerem despecial rellevncia disposar duna estructura dacollida que facilite latenci immediata i ms adequada de lalumnat immigrant nouvingut i que aporte orientacions sobre lactuaci del professorat. El Pla dacollida forma part del Pla dAcci Tutorial del centre. Cont les accions que es realitzaran en el centre per a facilitar la integraci escolar i social de lalumnat immigrant. Les activitats que es programen en el Pla dacollida han destar dacord amb: El context en qu est ubicat el centre. Les caracterstiques del professorat i de lalumnat. Les famlies immigrants. El Projecte Educatiu del Centre ser el marc general a partir del qual selaborar el Pla dacollida. s convenient que en la seua elaboraci participe tot el professorat, a fi que tots assumisquen els canvis que comporta la interacci cultural. Sha de consensuar amb el Claustre i sha dinformar la resta de la comunitat educativa dels acords a qu han arribat. A continuaci oferim propostes per a treballar amb les famlies i amb lalumnat.

22

vine

Activitats per a realitzar amb les famlies El primer contacte amb les famlies hem de procurar que siga acollidor. Hem dintentar que coneguen qui som, qu fem i qu esperem dells. La relaci entre les famlies i el centre ser ms fluida si els pares perceben una actitud dajuda i de collaboraci. s important transmetre a les famlies tranquillitat i la sensaci que els seus fills estaran atesos degudament, i fer-los saber que se'ls mantindr informats del procs descolaritzaci del seu fill o la seua filla. Tots sabem com s dimportant mantindre bones relacions amb les famlies, ja que deixa manera augmenta la motivaci de lalumnat, es fa ms senzilla la seua integraci en el collegi i es facilita que el seu rendiment siga major. La informaci que donem a les famlies en este primer contacte ha de ser bsica i comprensible. En algunes ocasions la visi que tenen de lescola les famlies immigrants depn, en part, de les seues experincies prvies, de com s lescola en el pas dorigen o de la tradici familiar. Sha de procurar demanar informaci sobre lalumne a travs de la famlia. En alguns casos ens podem trobar amb dificultats lingstiques, ra per la qual podem vore'ns en la necessitat de recrrer a un intrpret. s important que la persona que realitze lentrevista tinga en compte els codis verbals, gestuals i culturals de les diferents famlies. Algunes de les possibles activitats que es poden realitzar amb els pares sn les segents: 1. Proporcionar-los informaci sobre: Sistema educatiu. Funcionament del centre, estructura i organitzaci.

23

vine

Normes de convivncia, prviament consensuades pel Claustre de professors. Calendari escolar. Horaris de tutoria. Tipus de refor que rebr el seu fill, tenint en compte els resultats obtinguts en lavaluaci inicial. Informaci sobre ajudes que poden sollicitar: menjador, transport o llibres. Enquesta per a demanar informaci de lalumne (en alguns casos haur de realitzar-se amb intrpret). Shi adjunta un possible model. Donar a conixer actuacions que dur a terme lassociaci de pares i mares, aix com tamb altres organitzacions relacionades amb el centre.

2. Donar a conixer el collegi Organitzar, si fra possible, unes jornades de portes obertes per a visitar les installacions del centre. Prviament podrien vore un vdeo del centre. En les distintes dependncies es podria collocar un pictograma que ajudara a identificar-les.

3. Donar a conixer lorganigrama del collegi s orientador per a facilitar la mobilitat dels pares i de les mares en el centre situar lorganigrama en un lloc visible per a tots, amb el nom de les persones que ocupen els diferents crrecs.

4. Fer-los visibles La collocaci dun mapamundi que reflectisca les nacionalitats de lalumnat del centre pot ajudar a fer que els pares senten que sels t en compte en el centre. A continuaci oferim, com a exemple, un gui per a les entrevistes amb les famlies.

24

vine

ENTREVISTA A PARES, MARES, TUTORS O TUTORES DE lALUMNAT IMMIGRANT

1. DADES PERSONALS DE LALUMNE O LALUMNA Nom i cognoms

Data de naixement Lloc de procedncia Curs Data dincorporaci Domicili Tel. domicili Transport oficial Llengua materna

Lloc

Tel. urgncia Menjador Parla altres llenges

Llengua vehicular Valenci / Castell

Nivell de competncia: Religi

25

vine

2. DADES FAMILIARS Nom del pare o tutor Professi Llengua materna Parla altres llenges Edat

Nom de la mare o tutora Professi Llengua materna Parla altres llenges

Edat

Nombre de germans Altres familiars amb els quals conviu Grau de collaboraci de la famlia amb el centre

Observacions:

26

vine

3. DOCUMENTACI OFICIAL Inscripci Certificat mdic Documentaci escolar presentada

Falta Sollicita beca de:

Transport Menjador Llibres

Observacions:

27

vine

4. ESCOLARITZACI Ha estat escolaritzat abans?

Cursos realitzats

Cursos repetits

Dificultats trobades

Observacions:

28

vine

5. ALTRES 1. SALUT T posades les vacunes corresponents a la seua edat? Necessita atenci especial? Pren amb regularitat algun medicament? T algun tipus dallrgia? Observacions

2. ASPECTES RELACIONALS Lloc destudi:

dormitori altres

menjador

cuina

Temps que passa veient la televisi diriament Es relaciona amb amics i amigues fora del collegi? T dificultats de relaci? Observacions:

29

vine

6. INFORMACI A LES FAMLIES

Sistema educatiu. Funcionament del centre. Normes de convivncia. Calendari escolar. Horari datenci a pares i mares. Tipus de refor que rebr el seu fill o la seua filla. Informaci sobre ajudes que pot sollicitar: llibres, menjador, transport.

Observacions:

30

vine

Activitats per a realitzar amb lalumnat En lelaboraci del Pla dacollida cal tindre present que no tots els alumnes han tingut una escolaritzaci prvia i continuada, i tamb que les pautes culturals i les expectatives que tenen posades en lescola poden ser molt diferents. Estes circumstncies condicionen el Pla dacollida, que hauria de concretar-se i personalitzar-se en funci de la situaci i de lorigen de cada alumne. De vegades el que nosaltres considerem falta de participaci o despreocupaci no s una altra cosa que desconeixement. Cal que el Pla dacollida atenga, en primer lloc, les necessitats comunicatives dels alumnes i garantisca, en la mesura que siga possible, un tractament intensiu de la llengua. Ser necessari, per tant, que el collegi tinga prevista la forma de donar resposta a esta necessitat. Els nous codis de comunicaci i les normes de funcionament costen dadquirir; al principi els xiquets i xiquetes poden sentir-se desorientats i confusos. Cal ser conscients de lesfor personal i intellectual que representa per a ells el fet datendre les nostres demandes. En general, lalumnat arriba amb un bagatge cultural, i la seua capacitat daprenentatge, de vegades, pot ser superior del que pareix inicialment. En este sentit, les expectatives del professorat i lactitud que tinga cap al xiquet o la xiqueta poden ser determinants. Seria aconsellable que el conjunt de lequip educatiu, en acords de Claustre, adoptara criteris per a: Assegurar un bon acolliment en laula i en el centre. Preveure, potenciar i programar situacions en les quals la interrelaci amb els companys i companyes siga constant. Prioritzar laprenentatge de continguts lingstics en situacions comunicatives, facilitant i promovent la participaci activa destos estudiants en ls del llenguatge. Assegurar el coneixement i ladquisici progressiva dhbits i normes.

31

vine

En el cas que lalumnat immigrant presente altres dificultats, com pot ser un retard significatiu respecte al seu grup de referncia, shan de pendre les mesures dadaptaci curricular que es consideren oportunes. Com a suggeriment, algunes de les activitats que podrien realitzar-se amb els alumnes durant els primers dies serien: Activitats de presentaci. Proporcionar a lalumne lhorari amb pictogrames que lajuden a identificar les diferents rees. Posar el nom en els diferents objectes de laula. Informaci sobre les normes mnimes de convivncia. s convenient que el professorat sassegure que les han enteses. Avaluaci inicial per a detectar el nivell de competncia de lalumnat, no sols lingstica, sin tamb curricular, per a proporcionar aix la resposta ms adequada. Nomenar un alumne tutor de lalumne immigrant, al qual shan de proporcionar les indicacions adequades sobre la seua tutoritzaci (evitar que estiga sol en les entrades i eixides de classe, prestar-li ajuda quan se li sollicite, parlar-li de forma clara utilitzant frases curtes inicialment, interessar-se sobre el seu pas). Activitats i jocs cooperatius que nafavorisquen la integraci.

32

vine

2.6. Organitzaci de laula

El clima a laula com a factor afavoridor de la integraci s convenient que el tutor o tutora i el conjunt del professorat que interv a laula en qu es produx lescolaritzaci procure que lacollida siga clida, afectuosa i, el que s ms important, que tinga una continutat. Com a proposta plantegem una srie de pautes que creiem que poden facilitar lacollida a laula. s important planificar activitats inicials en qu no siga necessria lexpressi oral i en les quals els xiquets i xiquetes puguen mostrar les seues habilitats: jocs, activitats de matemtiques, escenificacions, etc. s convenient programar activitats que faciliten lavaluaci inicial, que ens permeten valorar les activitats acadmiques bsiques, aix com tamb hbits i estratgies de treball. Per a aix s aconsellable utilitzar diferents canals i materials manipulatius o grfics. Des de linici de lescolaritzaci hem dintentar comunicar-nos amb lalumnat per mitj de missatges clars i contextualitzats. En la mesura que siga possible, seria convenient organitzar un grup dalumnes amb unes responsabilitats concretes en el procs dacollida de lalumnat nouvingut: prestar-los ajuda a classe, acompanyar-los en les entrades i eixides, ensenyar-los el centre, evitar que es queden sols, etc. Cal replantejar lorganitzaci de la classe, si s necessari, per a fer-la ms acollidora i facilitadora dels aprenentatges. s important fer participar a cada alumne en aquells aspectes en qu siga competent, per a donar-li major seguretat. s molt pertinent incorporar a la classe recursos que faciliten laprenentatge: rtols, indicadors dels noms de les coses, murals, lmines, esquemes, dibuixos, fotografies i imatges.

33

vine

Cal abordar de manera immediata situacions de rebuig, siga amb el grup de classe o amb altres alumnes. s de gran ajuda per a lalumne donar-li informaci de les diferents activitats i situacions escolars que puguen resultar-li estranyes: festes escolars, activitats extraescolars, etc. Ladequaci de la programaci didctica per a donar resposta a lalumnat immigrant Si realitzem alguns ajustos en la programaci ordinria de les diferents unitats didctiques de les rees de coneixement, la integraci de lalumnat immigrant tindr ja un marc dactuaci pensat prviament, cosa que en facilitar ladequada escolaritzaci. En lelaboraci de la programaci, seria convenient tindre en compte els aspectes segents: Modificar els objectius afegint-hi algun mats que en redusca la dificultat. Prioritzar aquells continguts que es consideren importants per a lalumne; per exemple, tots aquells relacionats amb la comunicaci oral. La introducci de nous continguts utilitzant nombrosos suports extralingstics com ara imatges, esquemes, grfics... Lestudi previ del vocabulari bsic de la unitat, de manera que li resulte ms senzill seguir la classe perqu sap qu s el que shi treballa. Prioritzar les activitats orals sobre les escrites, fonamentalment a linici de laprenentatge de la segona llengua. En les activitats escrites, sempre que siga possible, sels pot permetre ls del diccionari. Les activitats han de ser plantejades a travs de diferents canals, i caldr tindre en compte que probablement requerisquen, en alguns casos, ms temps de realitzaci i una explicaci individual per part del professor. En tot cas, s important que ens assegurem que podr realitzar les activitats programades a laula, amb les adaptacions necessries. En cap cas pot estar inactiu mentres la resta dels companys treballa.

34

vine

3. PROPOSTA DINTERVENCI DIDCTICA

3.1. Orientacions didctiques generals
Lensenyament duna llengua ha sigut i continua sent objecte de preocupaci per al professorat. Una mostra desta preocupaci s la recerca permanent de mtodes densenyament i aprenentatge que faciliten als xiquets i xiquetes ladquisici i el desenrotllament tant de la seua llengua materna com daltres llenges. Una mirada rpida al segle que ens precedix ens recorda la materialitzaci desta recerca en els anomenats models tecnolgics. Models que comencen a adquirir importncia a finals de la Segona Guerra Mundial fins als anys seixanta i lobjectiu fonamental dels quals s augmentar la competncia lingstica de lalumnat. Comenta Zann que s en la dcada dels cinquanta quan el govern americ decidix promoure lensenyament de la llengua oral per a evitar lallament dels cientfics i intellectuals americans respecte als avanos cientificotecnolgics dels altres pasos. Aix va nixer el conegut mtode audiolingual, caracteritzat per laudici de dilegs gravats i la repetici destructures que deixen poc despai a lanlisi de la seua adequaci a la situaci de comunicaci. El mtode audiolingual ha rebut fortes crtiques, entre les quals podem mencionar les segents: Prctica automtica de la llengua Rigidesa de les situacions daprenentatge Absncia de lexercici de la comunicaci Lanomenat codi cognitiu, defs especialment pels seguidors chomskians, sost que la manera daprendre una segona llengua ha de ser semblant a ladquisici de la llengua materna. Les prctiques pedaggiques estan encaminades al desenrotllament conscient i significatiu de les estructures de la llengua i ja es comencen a entreveure certs intents daplicar les regles apreses a situacions de comunicaci.

35

vine

No obstant, ser a partir dels anys setanta quan, des de la psicologia, lantropologia i la filosofia, comence a plantejar-se el llenguatge com a comunicaci. Hymes proposa un nou marc per a lestudi del llenguatge: letnografia de la comunicaci. La proposta de Hymes implica substituir el concepte de competncia lingstica pel de competncia comunicativa, o, dit duna altra manera, aprendre a parlar no implica, nicament, conixer unes regles, sin tamb aprendre a usar-les en un context de comunicaci determinat. Per tant, una didctica de la llengua pressuposa crear situacions daprenentatge on es tinguen en compte: Les caracterstiques dels interlocutors El tipus de missatge La intenci comunicativa El context A partir dels anys huitanta es consoliden les idees anteriors al mateix temps que: Es realitzen nombrosos estudis de les estratgies dinteracci comunicativa. Es considera que el desenrotllament de la competncia comunicativa ha de regir-se per les funcions socials del llenguatge, i es concep la gramtica i el vocabulari com a mitjans al servici dun objectiu de comunicaci. Les diferents aportacions ens duen a definir lenfocament comunicatiu com aquell en qu: La competncia comunicativa s lobjectiu del procs densenyament i aprenentatge. La interacci entre els aprenents i lentorn s lobjectiu de les prctiques didctiques. Es concedix gran importncia al desenrotllament de les estratgies de la interacci. Satorga un carcter globalitzador a les quatre habilitats bsiques. Per, a ms, considerem que un enfocament comunicatiu implica tamb: 1. Reflexionar sobre la realitat plurilinge de molts pasos. 2. Defendre el plurilingisme europeu.

36

vine

3. Tindre en compte algunes aportacions de transcendncia didctica, com ara: La importncia pedaggica que t partir dels coneixements lingstics que possex lalumnat. El substrat que presenta. El nostre sistema educatiu, conscient desta gran contribuci, sha nodrit destes ltimes aportacions i ha plantejat un model densenyament-aprenentatge de la llengua en qu la comunicaci s lobjecte i el mitj de les prctiques educatives. Pensem que si alguna cosa pot definir les llenges s, precisament, el seu valor i finalitat comunicatius. Ara b, si en la vida quotidiana exercim lacte de la comunicaci en contextos diferents i amb finalitats diverses, just ser que portem al camp de la didctica el que, de manera natural, realitzem en la nostra vida diria. Molts sn els autors que defenen esta idea, com Jim Cummins, el qual, en el Primer Congrs de lEscola Valenciana, va apuntar, entre moltes altres coses, que els xiquets i les xiquetes no poden aprendre una llengua si no tenen loportunitat descoltar-la en diversos contextos significatius. Tamb Lucio Nussbaum insistix en la necessitat dutilitzar la llengua en contextos ben variats, i indux deste plantejament la convenincia de treballar a laula el que es coneix com a actes de parla. Helena Calsamiglia comenta, al seu torn, que les habilitats comunicatives sadquirixen en contacte amb les formes de vida de cada cultura i, digual manera, Amparo Tusn planteja la necessitat duna didctica on els usos de la llengua siguen adequats a les situacions concretes en qu es produx la parla. Podrem continuar apuntant aportacions respecte daix daltres investigadors de la talla dIgnasi Vila, Bourdieu, Hrmann, Halliday, Luria, Blecua o Vigotski, per este no s lobjecte; per aix, ens limitarem a citar-los en la mesura que suposen una justificaci autoritzada de les idees que exposem. No obstant, i a pesar de situar-nos en una perspectiva comunicativa de lensenyament de les llenges, hem de confessar lescassa experincia que tenim densenyar una llengua vehicular a escolars de pasos diferents del nostre. s cert que les aportacions tant experiencials com destudis terics derivats daquelles sobre ladquisici de les segones llenges ens han servit de gran ajuda, i tamb ho s que els professors i les professores ens trobem davant duna situaci social i escolar nova. En conseqncia, sentiments com la inseguretat o la confusi comencen a acompanyar-nos en el quefer quotidi.

37

vine

Hem de reconixer que estem abocats a una societat multilinge i que la diversitat lingstica s un fet en lactualitat. Sn ja molts els parlants que tenim necessitat dutilitzar llenges diferents: la materna, la nostra, la que ens ha conformat el pensament i la manera de conceptualitzar el que ens envolta i altres per a poder comunicar-nos en mbits diferents al quotidi. s possible que tots tinguem alguna experincia referent a la necessitat dutilitzar una llengua diferent de la materna en situacions senzilles o quotidianes i trobar-nos davant del problema de no saber com havia de ser el nostre comportament lingstic, o, dit amb altres paraules, tindre una formaci acceptable en aspectes gramaticals i, no obstant, desconixer una cosa tan senzilla com pot ser la utilitzaci dunes frmules de cortesia. Esta ra seria suficient per a fer-nos reflexionar sobre el tipus de continguts que considerem bsics perqu, almenys els escolars de llengua materna diferent de la nostra puguen aconseguir una integraci tan rpida com siga possible.

Selecci dels continguts: variables La selecci dels continguts ha de ser una conseqncia, almenys, destes variables: A. Les caracterstiques de lalumnat. B. La perspectiva lingstica en qu ens posicionem i que en el nostre cas queda clar que s la comunicativa. C. Lenfocament pedaggic que considerem adequat. Estes tres variables ens condicionaran no sols els continguts, sin tamb el model dactivitats. Respecte a les caracterstiques de lalumnat, nosaltres hem considerat interessant dirigir el material que presentem a xiquets i xiquetes que oscillen entre huit i deu anys i que desconeixen totalment el valenci o el castell, encara que tamb pot ser utilitzat per alumnat de ms edat i que parle qualsevol llengua.

38

vine

Partint, per tant, del fet que ens trobem davant de xiquets i xiquetes que desconeixen una o les dos llenges oficials de la Comunitat Valenciana, ens hem vist condicionades a seguir un enfocament pedaggic en qu es conjugue lorientaci comunicativofuncional amb laprenentatge de lanlisi del funcionament de la nostra llengua. En conseqncia, cada una de les unitats didctiques de la proposta queda dividida en dos grans parts: la primera part est orientada a aconseguir la competncia comunicativa, partint de laprenentatge de les principals funcions de la llengua, i, la segona pretn que lalumnat adquirisca la lectoescriptura relacionant-la, sempre, amb la situaci comunicativa inicial. Tant en una part com en laltra hem intentat introduir el text com a unitat de comunicaci, de manera que, des del principi, lalumnat siga conscient de com sn de significatives les seues adquisicions i puga progressar amb xit. Com es pot comprovar, les activitats que soferixen en este material sn actives per si mateixes i dotades dun carcter sociocomunicatiu. Des del principi, lalumne o lalumna aprendr estructures sintctiques imprescindibles en la comunicaci de la vida quotidiana, donant-li sentit al vocabulari que va adquirint. Un altre aspecte que cal ressaltar en les unitats s el que fa referncia a la primera llengua de lalumnat. Coherents amb la idea que els escolars immigrants han de continuar estimant la seua llengua, hem volgut dedicar un espai perqu lalumnat estranger continue utilitzantla. Desta manera, comprovaran que la seua llengua tamb s valorada per la comunitat escolar i, a ms, els companys i companyes podran introduir-se en el coneixement daltres llenges diferents de la prpia, i sestablir aix una interrelaci lingstica real i un enriquiment comunicatiu per a tots. Com es pot comprovar, cada unitat didctica acaba amb un apartat titulat Vocabulari. Este apartat t lobjectiu de recopilar vocabularis temtics en llenges diferents. Desta manera, els collegis podran disposar dun material lxic molt til per a posteriors activitats, aix com tamb dun recurs que facilitar la comunicaci amb futurs alumnes procedents del mateix pas.

39

vine

Abans de donar pas a la planificaci de les unitats, voldrem puntualitzar que el material que presentem no ha de ser considerat de manera exclusiva. s a dir, s un material que ha de ser compaginat amb altres plantejaments didctics com ara els projectes de treball o lorganitzaci curricular per tasques. Seguint les aportacions de T. Marb, U. Ruiz, I. Miret o M. Siguan, exposarem algunes orientacions que considerem despecial inters. A. No podem oblidar que ens trobem amb criatures que desconeixen la nostra llengua, cultura i costums, amb lagreujant que, normalment, tenen pocs recursos econmics. B. Diversos estudis realitzats en lmbit europeu sobre el temps aproximat que els xiquets i xiquetes immigrants necessiten per a dominar la llengua del pas dacollida demostren que no ho aconseguixen abans de cinc anys. Aix significa que lescola ha doferir una ajuda quasi permanent a estos escolars per a aconseguir el seu desenrotllament acadmic. C. Encara que al principi els escolars immigrants hagen dabandonar laula de referncia, lescola ha de dur a terme estes tasques dins dun programa ms global i amb la finalitat que estiguen el mnim temps possible separats dels seus companys i companyes, per a facilitar la incorporaci dels escolars al currculum ordinari al ms prompte possible. D. Les possibilitats dinteraccions en la llengua de lescola s la variable que ms incidix en lescolar immigrant en ladquisici desta, aix com tamb en la seua integraci social. E. Hem de ser conscients de les dificultats que tenim en les aules per a formar grups homogenis de xiquets i xiquetes. F. Caldr que el conjunt del centre seleccione i consensue uns coneixements bsics. G. El desenrotllament acadmic i lingstic dels escolars s ms significatiu si els pares treballen conjuntament amb lescola. s convenient, per tant, animar les famlies a participar perqu perceben lescola com un mitj dajuda per a la seua integraci social.

40

vine

H. Al principi, les classes hauran de ser fonamentalment orals i ajudades amb molt de suport visual per a reforar el que es parla. I. Els programes daprenentatge de la llengua amb carcter durgncia es realitzen de manera que es repetisquen els continguts, encara que de manera variada, en activitats diferents i, sempre que siga possible, comunicatives i funcionals. J. La memoritzaci de canons i poemes facilitar lassimilaci destructures sintctiques. K. Conv que el professor o professora parle amb freqncia amb lalumnat, utilitzant un llenguatge senzill i recursos no verbals per a fer-se entendre. L. s convenient crear en tot moment un ambient relaxat que transmeta seguretat a lalumnat. M. Sempre que un xiquet o xiqueta faa un esfor per a intentar comunicar-se amb qualsevol altre subjecte de la classe, sha de valorar positivament.

3. 2. Blocs temtics per a un curs escolar

Laprofitament didctic deste material s molt senzill. Est pensat perqu els xiquets i xiquetes puguen treballar de forma autnoma, per, sens dubte, el suport del docent s fonamental per a establir interaccions a laula, per a reproduir entre tota la classe els dilegs que han aprs, per a revisar les activitats, etc. Les unitats didctiques es dividixen en diversos apartats, que conformen un desplegable en el CD-Rom. Entre els apartats destaquem: Aprn Totes les unitats contenen diversos Aprn. Amb estos es pretn que els xiquets i xiquetes sacosten de forma molt clara i visual al contingut lingstic que es pensa treballar. Soferix en els Aprn una situaci comunicativa molt relacionada amb la vida quotidiana

41

vine

de lalumnat, en la qual les imatges oferixen un suport visual evident; desta manera, la comprensi de la situaci garantix la comprensi de la llengua. A ms, tots els dilegs estan locutats perqu els xiquets i xiquetes puguen escoltar-los totes les vegades que desitgen, i es familiaritzen amb la fontica de la llengua que estan aprenent. Tots els dilegs sescolten primer i es lligen desprs. Aix, els xiquets i les xiquetes sacostumen a escoltar la llengua i poden confirmar desprs les seues hiptesis de significat al veure els dilegs escrits. Encara que hi ha vegades que se'ls demana expressament que repetisquen, s important que sacostumen sempre a fer-ho desprs descoltar les locucions i, quan ja estiguen ms familiaritzats amb la llengua, tamb abans per a comprovar la dicci.

Activitats Posteriorment, cada una de les situacions comunicatives que saborden en els Aprn porten associades activitats per a repassar i refermar la llengua que sest aprenent. Els xiquets i xiquetes podran saber en cada moment en quina activitat es troben, ja que en la part superior de la pantalla hi ha tantes circumferncies roges com activitats componen eixe Aprn. Les circumferncies es convertixen en un cercle roig per a indicarnos lactivitat concreta en qu ens trobem. En cada una de les unitats hem elaborat una srie dactivitats en qu pretenem desenrotllar: Funcions comunicatives indicades en el pla de treball de cada unitat, que responen a les necessitats prioritries que pot tindre un alumne a larribar a un pas desconegut. Laprenentatge de cada una de les funcions es planteja per mitj dactivitats contextualitzades i partint de suport visual. El professor o professora podr planificar altres situacions que reforcen laprenentatge sempre que ho estime oport. Exponents lingstics introduts en les unitats a travs de diferents contextos i per mitj de diferents canals. La generalitzaci es facilitar si sinicia laprenentatge en grup redut i posteriorment es referma en el grup de referncia.

42

vine

A ms de les propostes que ac soferixen, el material deste CD-Rom pot ampliar-se amb altres activitats. Suggerim les segents: Inventar una frase a partir duna imatge. Explicar el que passa en una escena illustrada. Completar frases a partir del context lingstic. Formar frases a partir duna estructura donada. Donar instruccions. Les nocions gramaticals Sinclouen de forma progressiva en les diferents unitats, i es corresponen amb els continguts que lalumne ha dadquirir per a integrar-se al grup de referncia. Les activitats que hem proposat per a ladquisici destes nocions partixen dimatges, duna audici o de qestions amb un text redut, per a intentar-ne facilitar desta manera la realitzaci individual i laprenentatge. Com a exemple, indiquem altres activitats i recursos que el professor o professora podr utilitzar per a refermar laprenentatge dels continguts propis de cada unitat: Identificar el dibuix duna targeta amb el seu significat. Agrupar imatges relacionades. Agrupar paraules de la mateixa famlia o del mateix camp semntic. Posar els noms als objectes que apareixen en una escena. Completar frases tenint en compte que la paraula que falta est illustrada. Domini de dibuixnom. Cartes dobjectes. Cartes de camps semntics. Cartes de famlies de paraules. Completar la frase o les frases dun text. Completar dilegs.

43

vine

La meua llengua En este apartat lalumnat escriu i conta coses en la seua llengua semblants a les que est aprenent en valenci o en castell. Lobjectiu deste apartat s doble. Duna banda es pretn introduir continguts que aporten al conjunt de lalumnat informaci sobre aspectes de les cultures que conviuen a laula: hbits dalimentaci, formes de saludar, etc.; aix es podran mostrar particularitats dels pasos dorigen, evitant desta manera que lescolaritzaci de lalumne siga nicament un procs dassimilaci. Lalumne se sentir possiblement ms acceptat si observa que els companys aprecien i respecten la seua prpia cultura. Daltra banda, s sabut que el domini de la llengua prpia t una gran importncia a lhora de conixer les altres: com ms coneixem la nostra prpia llengua, major s la competncia lingstica que podem adquirir en altres; molts dels aprenentatges lingstics sn comuns al conjunt de les llenges. He aprs En cada unitat hem cregut convenient formular activitats, que cada alumne o alumna realitzar individualment, a fi que tant el professor com lalumne puguen obtindre informaci sobre els continguts adquirits, aix com tamb de les dificultats que ha pogut trobar al llarg del procs densenyament i aprenentatge. Eixe aspecte desenrotlla estratgies metacognitives que sn fonamentals perqu laprenentatge siga significatiu. Seria recomanable que el docent comentara amb cada xiquet o xiqueta individualment i en grup els resultats del seu treball una vegada realitzada lactivitat, aix com tamb el procs que ha seguit en la seua realitzaci; tot aix els ajudar a ordenar, refermar i generalitzar els aprenentatges. Llegir i escriure Com ja sha mencionat, laprenentatge de la lectoescriptura est dirigit a alumnat que desconeix totalment la llengua vehicular del pas receptor, per que s que t adquirida la lectoescriptura en la llengua materna.

44

vine

En les unitats desenrotllades, este apartat se sudividix en tres parts: La paraula La frase El text Per a fer lanlisi de la paraula, es partix daquelles que resulten familiars i funcionals per a lalumnat i es contextualitzen en situacions i imatges quotidianes. Noms les primeres unitats contenen este apartat, ja que es considera que una vegada iniciada lalfabetitzaci en castell i en valenci, semfatitza ls de frases i, sobretot, de textos. En tot cas, el docent, si ho considera necessari, pot continuar ampliant este apartat. Les frases i els textos, a ms dajudar lalumnat a construir noves frases i textos, pretenen refermar les funcions comunicatives, els exponents lingstics i les nocions gramaticals programades en les unitats. La construcci de les frases i dels textos se'ls planteja inicialment a partir dun model; posteriorment, soferixen diferents activitats per a reforar i aplicar els coneixements adquirits a noves situacions de manera ms autnoma. Este aspecte s fonamental, perqu permet conixer primer les estructures lingstiques amb models molt clars i evidents pel context en qu soferixen, i que, a lestar molt pautats, permeten una major autonomia en els aprenentatges i una aplicaci ms fcil a noves situacions. Naturalment, quan el ritme daprenentatge de lalumne ho requerix, el professor pot plantejar activitats de refor semblants a les de la unitat. Vocabulari En este bloc hem recopilat el vocabulari i els exponents lingstics ms importants que apareixen en la unitat, de manera que lalumnat hi puga recrrer sempre que desitge realitzar una consulta.

45

vine

Per a facilitar la comprensi, ho escriu tamb en la seua prpia llengua i pot donar-la a conixer als companys i companyes i al professorat. Desta manera podr establir un altre vincle de comunicaci. A ms del vocabulari, hem introdut activitats en qu lalumne ha dutilitzar la llengua materna; amb aix hem prets que la tinga sempre present, que no loblide, que la compartisca amb les persones de lentorn i que senta que en el centre es respecta la pluralitat lingstica i cultural i que el seu aprenentatge es considera un signe denriquiment.

46

continguts

vine

vine

Unitat 1. Presentaci
FUNCIONS COMUNICATIVES

Saludar Despedir-se Presentar-se Identificar-se

EXPONENTS LINGSTICS

Hola Bon dia Bona vesprada Bona nit Adu Com et dius? Em dic Jo sc El meu nom s Tinc anys Sc de Visc en el carrer

NOCIONS

Nom propi Nocions temporals Numerals: de l1 al 10 Verbs: ser i tindre

LECTOESCRIPTURA

Alfabet: majscules i minscules Anlisi de la paraula: paraula, sllaba i fonema Construcci de frases i textos

INTERCULTURALITAT

Salutacions utilitzades en diferents pasos

48

vine

Unitat 2. Els meus companys i les meues companyes

FUNCIONS COMUNICATIVES

Presentar alg Demanar perms Saludar Despedir-se

EXPONENTS LINGSTICS

On vas? Puc anar a? s el meu amic s la meua amiga s el professor de s la professora de Fins dem El meu tutor s La meua tutora s

NOCIONS

Vocabulari: parts del cos hum Singular Plural Mascul Femen Numerals: de l11 al 30

LECTOESCRIPTURA

Vocal / consonant Anlisi de la paraula: paraula, sllaba i fonema Construcci de frases i textos

INTERCULTURALITAT

Com ens presentem en diferents pasos

49

vine

Unitat 3. La meua classe

FUNCIONS COMUNICATIVES

Demanar informaci Acceptar una cosa Rebutjar una cosa

EXPONENTS LINGSTICS

En classe hi ha En classe tenim Aix s Tens? S, jo tinc No, jo no tinc... Per a qu servix? Servix per a On est?

NOCIONS

Singular / plural Vocabulari del tema Numerals: del 30 al 50 Negaci Conceptes temporals Hores Diccionari

LECTOESCRIPTURA

Anlisi de la paraula: paraules, sllabes i fonemes Construcci de frases i textos

INTERCULTURALITAT

Les coses de la classe en moltes llenges

50

vine

Unitat 4. El meu collegi

FUNCIONS COMUNICATIVES

Demanar perms Magrada No magrada

EXPONENTS LINGSTICS

Qu s el que ms tagrada? El que ms magrada s... Qu s el que menys tagrada? El que menys magrada s... Hui ens toca... A mi magrada... Podem eixir a...? Puc anar a...?

NOCIONS

Vocabulari del tema Horari Dies de la setmana Els colors Concordana Gnere / nombre

LECTOESCRIPTURA

Anlisi de la paraula: paraules, sllabes i fonemes Construcci de frases i textos amb dificultat progressiva

INTERCULTURALITAT

El collegi en el meu pas

51

vine

Unitat 5. Un dia en el meu collegi

FUNCIONS COMUNICATIVES

Descripci fsica de les persones Descripci despais

EXPONENTS LINGSTICS

En la hi ha pocs En el hi ha poques En la hi ha moltes En el hi ha Molts Com s? Quants? Si vull agafar un vaig a

NOCIONS

LECTOESCRIPTURA

INTERCULTURALITAT

Com s el nostre collegi El que ens agrada menjar

Vocabulari: Anlisi de la paraula: dependncies del centre paraules, sllabes i fonemes Men Dies de la setmana Mesos de lany Accions habituals de laula: verbs infinitius Adjectius Construcci de frases i textos

52

vine

Unitat 6. La meua famlia

FUNCIONS COMUNICATIVES

Presentar familiars Reconixer familiars Respondre amb cortesia Preguntar per la identificaci duna persona Respondre la pregunta Descriure

EXPONENTS LINGSTICS

Estos sn... Esta s... Este s... Et presente... Encantada de... Per fi et coneixem Hola, com ests? Molt b, grcies. I vosts? s el teu... S, s mon... s molt... No s mon... s el seu... Esta s ma... i estos sn els meus...

NOCIONS

Noms propis de persones Noms de peces de roba Pronoms demostratius Determinants possessius Vocabulari de la famlia Vocabulari de la roba

LECTOESCRIPTURA

La frase Formaci de gneres textuals La nota Invitaci a un aniversari

INTERCULTURALITAT

Diferents tipus de presentacions

53

vine

Unitat 7. Ma casa
FUNCIONS COMUNICATIVES

Interpretar el plnol duna casa Identificar objectes duna casa Localitzar els objectes en lespai que li corresponga Descriure vivendes Descriure el carrer Identificar productes en les botigues

EXPONENTS LINGSTICS

A s La... est en... El... est en... El... est prop de... El... est lluny de... Ma casa s... T...

NOCIONS

Plnol de la casa Dependncies de la casa Lluny / prop Gran-mitjana-xicoteta Passat, present i futur del verb viure Vocabulari referit a botigues i els seus productes

LECTOESCRIPTURA

Formaci de frases Gneres textuals Anunci publicitari de la venda duna casa Text descriptiu

INTERCULTURALITAT

La vivenda al pas dorigen

54

vine

BIBLIOGRAFIA
ARNAU, J. (1985). La educacin bilinge. Barcelona: ICE/HORSORI. BAKER, C. (1997). Fundamentos de educacin bilinge y bilingismo. Madrid: Ctedra. BERNARDO CARRASCO, J. i BASTERRETCHE, J. (1995). Tcnicas y recursos para motivar a los alumnos. Madrid: Rialp. BLECUA, J. M. (1982). Qu es hablar. Barcelona: Salvat. BOURDIEU, P. (1985). Qu significa hablar? Madrid: Akal. CAMPS, A. (1993). Didctica de la lengua: la emergencia de un campo cientfico especfico. Infancia y aprendizaje, nm. 62-63, p. 209-215. CAMPLIGIO, A. i RIZZI, R. (1997). Cooperar en clase. Ideas e instrumentos para trabajar en el aula. Col. Colaboracin Pedaggica nm. 6. Morn de la Frontera: MCEP. CARBONELL, F. (1995). Inmigracin: diversidad cultural, desigualdad social y educacin. Madrid: MEC. CASALMIGLIA, H. El estudio del discurso oral, en Signos nm. 38. CASSANY, D.; LUNA, M. i SANZ, G. (1993). Ensenyar llengua. Barcelona: Gra. COLL, C. (1987). Psicologa y curriculum. Barcelona: Laia. (Nova edici, 1991. Barcelona: Paids). (2001). Lenguaje, actividad y discurso en el aula, en C. COLL, J. PALACIOS i A. MARCHESI (Comps.) Desarrollo psicolgico y educacin. Vol 2. Psicologa de la educacin escolar. p. 387-413. Madrid: Alianza Editorial. COLL, C. i MARTN, E. (2003) La educacin escolar y el desarrollo de las capacidades, en C. COLL i E. MARTN. Aprender contenidos, desarrollar capacidades (p. 13-51). Madrid: Edeb. COLOMER, T. i CAMPS, A. (1991). Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Rosa Sensat-Edicions 62. [Publicaci en castell: Ensear a leer, ensear a comprender. Madrid: Celeste-MEC, 1996] CUMMINS, J. (1983). Interdependencia lingtica y desarrollo educativo de los nios bilinges. Infancia y aprendizaje, nm. 21. FABRA, M L. (1994). Tcnicas de grupo para la cooperacin. Aula Prctica Secundaria nm. 19. Barcelona: CEAC. GIMENO SACRISTAN, J. (1993). Curriculum y diversidad cultural. Revista Educacin y sociedad, nm. 11.

55

vine

GRAU, J. La diversidad de la vida escolar y las transiciones. Kikiriki nm. 48, p. 16-20. HALLIDAY, M. A. K. (1982). Exploraciones sobre las funciones del lenguaje. Barcelona: Ed. Mdica y Tcnica, S.A. HRMANN, H. (1982). Quiere decir y entender. Madrid: Gredos. JOHNSTON, M. (1997). El significado de la colaboracin: ms all de las diferencias culturales. Kikiriki, nm. 46, p. 36-41. LODI, M. Aprende a colaborar. Kikiriki nm. 46, p. 71-72. LURIA, A. R. (1980). Conciencia y lenguaje. Madrid: Pablo del Ro. MATE, N. Trabajo en grupo cooperativo y tratamiento a la diversidad. Aula nm. 51. Barcelona: Gra. MIRET, I. i RUIZ BIKANDI, U. (1997). El proyecto lingstico de centro. Textos de Didctica de la Lengua y de la Literatura, nm. 13, p. 5-8. PREZ ESTEVE, P. i ROIG ESTRUCH, V. (1997). Una propuesta de acercamiento entre la comprensin y la produccin oral en una lengua extranjera. LOGOI, Revista de Lenguas, nm. 5, p. 25-35. PREZ ESTEVE, P. i ZAYAS, F. (2003). La lengua y la literatura en el desarrollo de las capacidades de los alumnos, en C. COLL i E. MARTN. Aprender contenidos, desarrollar capacidades (p. 103-126). Madrid: Edeb. PUJOLS i MASSET, P. (2001). Atencin a la diversidad y aprendizaje cooperativo en la educacin obligatoria. Madrid: Aljibe. RAMOS, L. (1995). La motivacin y el trabajo cooperativo: condiciones y estrategias para mejorar el aprendizaje. Valencia: Generalitat Valenciana. RUIZ BIKANDI, U. (2000). Didctica de la segunda lengua en educacin infantil y primaria. Madrid: Sntesis. TUSON. A. (1988). El comportament comunicatiu: lanlisi conversacional, en A. BASTARDAS i J. SOLER (eds) Sociolingstica i llegua catalana. Barcelona: Empries. VYGOTSKY, L. (1995). Pensamiento y lenguaje. Barcelona: Paids. [Publicaci en angls en 1986. Publicaci original en rus en 1934].

56