Histria real

Al camp, amb la seva mare, un pollet de tres dies trontolla sobre les seves potes. La xeringa li penetra sota la pell del coll. Es tracta duna injecci rpida i indolora. El veterinari verica el seu lector porttil: el nmero didenticaci X0723A sinscriu a la pantalla, el xip s operatiu. Grcies a la interfcie sense ls Bluetooth, el lector transmet les dades dX0723A directament a lordinador: data de naixement, sexe, nmero didenticaci dels progenitors, vacunes, alletament, etc. Dara en endavant, consultant les bases de dades ser fcil assegurar un seguiment sanitari rigors, vericar qui ns el propietari i, escanejant-lo amb un lector porttil, identicar lX0723A en tot moment. Lanimal ha entrat dins del sistema, t el dret dexistir. Aix no s una novella, sin una recopilaci de fulletons publicitaris com el de lIER, provedor francs de solucions completes per a la identicaci electrnica dels animals. Amics urbanites, vosaltres segurament ignoreu all que els agricultors, els ramaders i la poblaci rural ja saben: les RFID estan envaint les nostres vides per controlar-les. No noms transformen els animals en mquines comunicants, sin que implanten un mini-xip electrnic dins de cada cosa i cada sser. Per no tingueu por: no us heu de retreure res.

1. Sense contacte per amb xip

Qu sn aquestes RFID Radio-Frequency Identication en angls? La traducci en pocs millmetres quadrats del desig totalitari de percaar, seguir la pista, detectar, controlar i vigilar-ho tot electrnicament. S, ns i tot els arbres. Sembla una mini-etiqueta (daqu li ve el nom detiqueta intelligent, o Smart Tag) i est formada per un xip i una antena. Cada etiqueta s nica, ja que distingeix lobjecte o la persona que la porta dentre tots els altres, i s llegible a distncia, a travs de lespessor de la pell, dun embolcall, de lescora, duna capa de neu espessa, etc. Us recorda alguna cosa? S, el Navigo, el passi de metro parisenc, i lAvanTag del tramvia de Grenoble. No cal treurels de la bossa per validar-los. O el passi sense contacte de les autopistes que cobra directament limport del vostre compte corrent1. O el forfet desqu de Chamrousse, que tamb es valida a distncia a la cua del telecadira. s sper prctic. A condici que admetis que cadascun dels teus desplaaments sigui enregistrat data, hora, trajecte, temps del recorregut, etc. Aquest s linters principal de les RFID per als seus pro1 N. de la T. A Catalunya s ben conegut el sistema Teletac de pagament dels peatges de les autopistes, basat en el sistema RFID com el Navigo, lAvanTag o el passi de les autopistes franceses.

!"

motors: recollir i emmagatzemar milions de dades una riquesa a la societat de la informaci, una font de poder a la societat de la dominaci. Tal i com es diu al laboratori AUTO-ID del Massachusetts Institute of Technology (MIT):
Poseu una etiqueta RFID a una llauna de Coca-Cola o a leix dun cotxe i de sobte un ordinador pot veurels. Poseu etiquetes a cada llauna i a cada eix, i de sobte el mn canvia [...]. El centre AUTO-ID concep, construeix, prova i desenvolupa una infraestructura global que permetr que els ordinadors identiquin tots els objectes de forma instantnia a qualsevol lloc del mn.2

Voleu ms exemples? Aqu teniu el telfon mbil de Nokia amb lector RFID per inventariar els objectes etiquetats al nostre voltant i transmetre aquestes dades a distncia3. El dispositiu Person Tracking Unit dIBM que permet escanejar les etiquetes collocades als elements duna massa de gent per tal de seguir els seus moviments als espais pblics. Tamb les entrades dels Jocs de Pequn tenen un xip, per tal de facilitar el seguiment dels acionats. A les biblioteques franceses sestan equipant els llibres: lenregistrament dels vostres prstecs es far al passar per la porta de sortida. A les escoles americanes ja shi controla lassistncia i el comportament dels alumnes per mitj de la seva targeta electrnica4. La ciutat de Pars est etiquetant els seus arbres per tal de gestionar-los millor.
www.autoidlabs.org www.rdjournal.com/article/articleview/834/1/13 4 www.incomcorporation.com, el cas de lescola californiana que imposa les RFID als seus alumnes.
2 3

!!

I encara nhi ha ms: substituci dels codis de barres a les botigues; seguiment dels equipatges als aeroports; identicaci i seguiment dels vehicles amb enviament automtic de multa en cas dinfracci; obertura controlada de portes; seguiment dels treballadors als seus desplaaments grcies al geo management via RFID; passaports, visats i carnets didentitat electrnics; collarets RFID per als passatgers dels aeroports, on sn seguits metre a metre; traabilitat alimentria; identicaci electrnica dels animals. I dels humans tot arribar.

!"

Notcia tcnica

Com ens segueixen els xips RFID? Ja ho hem dit, el xip posseeix el seu propi identicador, que el distingeix de tots els altres. La que ha passat a prop del lector s la teva bossa. Lantena transmet per radiofreqncia la informaci continguda al xip (aix amb a les etiquetes passives), o b enregistra informaci nova amb el pas del temps (si es tracta duna de les etiquetes actives). Les passives salimenten grcies al camp electromagntic ems pel lector i les actives integren una mini-pila que les fa autnomes. El lector pot ser manual (com els lectors de codis de barres), integrar-se en un punt especc de pas (com als peatges de les autopistes) o dissimular-se a lentorn (mobiliari urb, portes, etc). Les RFID utilitzen quatre bandes de freqncies: les de menys de 135 kilohertzs (freqncies baixes), les de13,56 megahertzs (freqncies altes), les de 865-950 megahertzs (freqncies ultra-altes) i les de 2,45 gigahertzs (microones). Com ms altes siguin les freqncies, des de ms lluny podrem llegir el xip (ns a unes quantes desenes de metres). Abans de lany 2007, a Frana les freqncies ultra-altes estaven reservades per a lexrcit, per el 2005 el lobby de les RFID llen una ofensiva: La situaci s insuportable: no podem quedar-nos econmicament allats dels nostres
!"

socis europeus ni prohibir indenidament el nostre mercat interior als provedors de solucions de la Uni bram GS1 France, lestructura que federa les empreses del sector5. Dos anys desprs els militars cediren en nom de linters superior dels negocis. El mercat s considerable i el pas, segons diuen Michle Alliot-Marie, ministra de Defensa, i Franois Loos, ministre delegat dIndstria, exibilitzar aviat la reglamentaci en vigor.6 Feu lloc a la colonitzaci dels xips electrnics. El 2007 sen van vendre 1.700 milions a tot el mn, i es preveu arribar a 650.000 milions el 20187. Que res no sescapi a la traabilitat sobre la capa de la terra. Les RFID sn la propera rea dexpansi de la indstria electrnica desprs del telfon mbil. Vegem una experincia concreta. El 2006, en locasi de lexposici Ni vu, ni connu del Museu del Roine, els investigadors grenoblesos de lequip Multicom, utilitats i innovacions (laboratori dinformtica), es van divertir dall ms: objectius del projecte: introducci de RFID per parar una trampa al visitant sense que ho sabs i aix explicar-li millor el sentit de lexposici, dedicada al camuatge; fent el seguiment del comportament de tots els visitants a les zones de lexposici. Equipat amb la seva xapa RFID, el conillet dndies s identicat a lentrada del museu i sel segueix en el seu vagareig. Les antenes de llarg abast disposades a lexposici activen un mecanisme
5 La situaci reglamentria a Frana per a la utilitzaci de la RFID a UHF 2W, EPC Global France, 8 juny 2005. 6 www.generation-nt.com/actualites/12098/rd-etude-arcep, febrer de 2006. 7 Segons dades dIDTechEX.

!"

que roba fotograes, que sentreguen al nal del recorregut al visitant sorprs. Conclusi de linvestigador: Tecnologia eca per tal de personalitzar una escenograa; eina de seguiment intensiu; cooperaci amb la CNIL8 i amb lInstitut destudis poltics de Grenoble.9 Aquesta experincia resumeix de manera excellent el projecte que acompanya la tecnologia RFID. Daqu poc ens exposar a una cortina de foc a base de pressions publicitries personalitzades. Les etiquetes deixaran constncia dels nostres fets, gestos i desplaaments de manera exhaustiva. Els lacais de lEstat tranquillitzaran lopini pblica amb la seva signatura a peu dautoritzaci, donant per bona aquesta policialitzaci.

8 N. de la T. La CNIL s la Comissi nacional de la informtica i de les llibertats. Aquest organisme sencarrega, en principi, de vetllar per tal que la informtica sigui al servei del ciutad i no ataqui la identitat humana, ni els drets humans, ni la vida privada ni les llibertats individuals o pbliques. 9 www.erasme.org/Ni-Vu-Ni-Connu-Experimentation

!"

2. Cinquanta anys de progrs de lespionatge electrnic

La idea dels transponedors es remunta a nals dels anys quaranta. Els militars anglesos van desenvolupar un sistema didenticaci a llarga distncia buscant distingir per radar els avions amics dels altres (Identify Friend or Foe 10). Mig segle de miniaturitzaci electrnica, de mundialitzaci dels intercanvis, de crisis sanitries, mediambientals i alimentries han ests el concepte didenticaci al de traabilitat, a partir dara aplicat a tot all que cont la Terra, ja siguin ssers vius, recursos o b objectes. La primera patent lligada a les RFID data de 1969 i fou enregistrada als Estats Units per Mario Cardullo11. Fins als anys vuitanta la tecnologia va romandre en lmbit militar o fou dedicada a la seguretat dels emplaaments sensibles, els nuclears entre daltres. Desprs, el sector privat la comercialitz per a la identicaci del bestiar abans destendre la seva utilitzaci i destandarditzar-ne els equipaments12. Dins els circuits de la gran distribuci, les etiquetes
10 N. de la T. Foe sn les sigles de Foreign or enemy, s a dir: estranger o enemic. 11 Enginyer que va participar als programes de satllits per la marina i les comunicacions mbils (INMARSAT), de propulsi de coets i de motors de llena-mssils dins del programa Apolo (cf.www.nvgc. vt.edu/engineering/Cardullo.htm). 12 Science & Vie, abril 2004, i www.poletracabilite.com

!"

intelligents fan el seguiment dels productes des de la fbrica ns a labocador, tot passant pel transport, lemmagatzematge, la venda o el robatori perd, els desmarcatges desconeguts. Avs als lladregots: la petita mida dels RFID permet dissimular-los al teixit de la roba, al paper dels passaports i dels bitllets de banc, i al cos mateix dels objectes. El febrer de 2006, Hitachi va presentar el xip RFID ms petit del mn: 0,15 millmetres daresta i 7,5 micrmetres despessor. Lany segent ja shavia arribat a 5 micrmetres per al que els experts denominen els xips en pols. Impossibles de detectar, excepte per a la mquina i aquells que la controlen. Tingueu-ho en compte abans domplir-vos les butxaques (tot i que sembla ser que el paper dalumini pertorba la transmissi per radiofreqncies). Lempresa nordamericana Wal-Mart ha imposat les RFID als seus principals provedors des del 2005, i ha estat imitada per Tesco i Marks & Spencer a la Gran Bretanya o Metro a Alemanya. Aquesta ltima empresa experimenta des de 2003 amb la botiga del futur13. El vostre carret, equipat duna pantalla informtica i dun lector, enregistra cada producte que escolliu i us ajuda en les vostres compres, perqu sent tan idiotes com sou... (localitza els productes als passadissos, us dna consells, ofertes, etc.) Lobjectiu s eliminar els humans a les caixes. El carret us cobrar directament carregant la despesa al vostre compte corrent. A la sortida podreu desactivar els xips, si teniu temps de passar-los un per un davant duna altra mquina, i si us en recordeu. Si no, els xips assenyalaran la vostra
13

T&T, revista del rastreig, n1, oct 2005. !"

presncia tan bon punt passeu davant dun lector. I a Frana qu? Doncs b, a Frana Carrefour prova la RFID des de 2006 i es congratula de laugment de la productivitat. Una etreballadora que etiqueta els productes ens explica: Treballem en una taula coronada per un globus que aspira per radiofreqncia la informaci dels xips. Ignorem quin impacte t aquest feix dones sobre la nostra salut. Aix caldria demanar-ho als laboratoris de recerca que etiqueten els seus conillets dndies i els veuen desenvolupar tumors a causa de les RFID subcutnies14. O al laboratori israeli Technion, que ha posat en evidncia els perjudicis del sistema visual deguts a les radiofreqncies dels portals RFID i els telfons mbils. Per lelectrnica s molt ms prctica. Labric marca Tex talla 42, n987 328 765, comprat el 12 de novembre de 2006 a les 17:08h al Carrefour-Meylan, pagat amb la targeta de crdit de Gisle Chabert, de Grenoble, ha passat pel camp del lector de la Grand-Place avui a les 8:42h, ahir a les 11:20h i dilluns passat a les 9:05h. Est associat al llibre Trenta receptes per aprimar-se en famlia, agafat en prstec a la biblioteca del centre de la ciutat per Gisle Chabert, etc.

14 www.pcinpact.com/actu/news/38790-Puces-RFID-sante-sourisrats-humains.htm

!"