NOVES PROVES

CERTIFICAT DE GRAU MITJ / 1

Estructura de la prova de grau mitj

rea i subrea 1. rea destructures lingstiques Tipus de prova Valor (%) Contestar un qestionari de 60 tems tipus test, amb tres alternatives, de les quals noms una s correcta. 30 % a) Lxic i semntica (15 qestions). b) Morfosintaxi (30 qestions). c) Normativa ortogrfica (15 qestions), 2. rea de comprensi Llegir un text i respondre diverses qestions delecci mltiple (mnim 10 10% preguntes): textuals, de contingut, de derivaci, de sntesi o de sinonmia. 3. rea dexpressi escrita Redactar un text formal, entre 175 i 225 paraules. 30% Fer un dictat de 100 paraules, aproximadament. 4. rea dexpressi i Llegir en veu alta un text. Realitzar una interacci oral exposici oral sobre un tema determinat i 30% interactuar amb una altra persona.

Criteris de correcci de lrea de comprensi (10%)

Puntuaci total de lrea: 10 punts. Puntuaci mnima: 4 punts. Les respostes errnies descompten de les encertades. En el test dopci mltiple, amb tres respostes possibles, dos respostes errnies descompten un encert; en el cas de dos opcions, cada resposta errada descompta un encert.
Criteris de correcci de lrea dexpressi escrita (30%)

Puntuaci total de lrea: 100 punts. Puntuaci mnima: 40 punts. Redacci (175-225 paraules) (80 punts) Extensi, presentaci, adequaci, coherncia, cohesi i variaci (20 punts). Extensi i presentaci: Lexaminand ha darribar a un 75% del mnim exigit (130 paraules aproximadament), i no passar un 30% del mxim demanat (290 paraules aproximadament), per a ser avaluat. Si nescriu entre 130 i 175, hi ha penalitzaci (fins a 5 punts). Presentaci: claredat i netedat (fins a 5 punts).

2 / CERTIFICAT DE GRAU MITJ

CONVOCATRIA 2006 / NOVEMBRE

Lescrit ha de quedar complet i arredonit, perqu per aix hi ha un interval entre 175 i 225 paraules, ra per la qual el text sha de corregir sencer. Adequaci, coherncia i cohesi: Adequaci: el text aconseguix el propsit comunicatiu, sajusta a la finalitat del text i a la situaci comunicativa, es respecta el grau de formalitat de la situaci i es tria la varietat lingstica i el registre que exigix el context (fins a 5 punts). Coherncia: la informaci expressada sajusta quant a quantitat, qualitat i rellevncia al que demana el text; i, a ms, les idees sexposen duna manera clara i ordenada, i responen a una estructura entenedora de la qual es poden extraure fcilment unes idees principals i unes altres de secundries (fins a 5 punts). Cohesi gramatical: el text utilitza els elements lingstics apropiats per a la seua bona articulaci, i fa un bon s de la connexi textual i del manteniment de les referncies (connectors, signes de puntuaci, temps verbals, pronoms, articles, demostratius, possessius, etctera) (fins a 5 punts). Cohesi lxica: el lxic triat s lapropiat per a la bona construcci del text; la selecci de les paraules sha fet amb criteris de precisi, varietat i eliminaci de repeticions innecessries; i, a ms, ha utilitzat mecanismes com la sinonmia o lantonmia, o les relacions entre els termes dun mateix camp semntic, per a fer ms ric el significat del text (fins a 5 punts). Correcci: morfosintaxi, lxic i normativa ortogrfica (60 punts) Es descompten 4 punts per cada error (15 faltes s el mxim perms). Es compten tants errors per paraula com faltes hi haja. Si un mateix error es repetix dos vegades, el segon error no penalitza. Si es repetix ms de dos vegades, es descompta el doble (3 punts ms pel total derrors repetits daccentuaci o diresi i 6 punts ms pel total de la resta derrors). Morfologia i sintaxi: Flexi nominal i adjectival; articles; demostratius; possessius; quantificadors: numerals, indefinits i quantitatius; pronoms personals: forts i febles; relatius; interrogatius i exclamatius; preposicions; adverbis; conjuncions; interjeccions; flexi verbal i perfrasis. Lxic: Lxic del nivell i fraseologia. Interferncies lingstiques (barbarismes). Paraules intelligibles.

NOVES PROVES

CERTIFICAT DE GRAU MITJ / 3

Dictat (al voltant de 100 paraules) (20 punts) Es descompten 2 punts per cada error (10 faltes s el mxim perms). Els errors repetits no descompten. Es compten tants errors per paraula com faltes hi haja. Correcci: Paraules intelligibles. Paraules no escrites. Separaci sillbica a final de la lnia. Guionet. Consonantisme i vocalisme. Apostrofaci i contracci. Accentuaci i diresi.
Criteris de correcci de lrea de competncia lingstica (30%)

Puntuaci total de lrea: 60 punts. Puntuaci mnima 24 punts (40%). Per a cada pregunta del test lingstic es presenten tres possibles respostes (a, b, c) i noms hi ha una resposta correcta. Cada pregunta contestada incorrectament en resta mitja de correcta. Les preguntes no contestades no descompten. La puntuaci total de lrea sobt restant del nombre de respostes correctes el quocient de dividr per dos el nombre de respostes incorrectes.
Criteris de correcci de lrea dexpressi i interacci oral (30%)

Puntuaci total de lrea: 15 punts. Puntuaci mnima 9 punts.

4 / CERTIFICAT DE GRAU MITJ

CONVOCATRIA 2006 / NOVEMBRE

REA 1. COMPRENSI
1. Llija atentament el text i encercle la resposta correcta corresponent a cada un dels enunciats:

El salari jove
El salari jove s una acci complementria daltres destinades a afavorir la inserci professional dels collectius menys afavorits, fomenta la integraci de la joventut en el mercat laboral i permet que les persones jvens desocupades tinguen una primera experincia laboral adient a la seua formaci. Este avantatge permetr lobjectiu daconseguir que la desocupaci entre la poblaci de menys de 30 minve i que sarribe a la plena ocupaci, ja que saprofitar lincrement de locupaci i la reducci de la desocupaci juvenil. El salari jove tracta de resoldre el problema principal de la joventut (la falta dexperincia) a lhora de trobar un treball. Per aix, no sols garantix la seua primerenca ocupaci temporal, sin que lin facilita una de posterior ms estable; s a dir, el salari jove s la mesura perqu la poblaci ms jove puga introduir-se definitivament en el mercat laboral. En un principi, els beneficiaris sn els menors de 30 anys, desocupats i sense ocupaci anterior. Estos podrien tindre fins a nou mesos de contracte en entitats collaboradores subvencionades pel Servef, ajuntaments, conselleries, universitats o entitats no lucratives que presenten projectes. Un altre avantatge del salari jove s que dependr del que acorden les parts, lorganisme collaborador i el jove que vol treballar, i en cap cas no ser inferior a all que establix el contracte dinserci en el conveni collectiu aplicable. El Servef aportar la base mnima de cotitzaci del grup de la persona treballadora, 784 euros al mes per a persones amb llicenciatura i fins a 526 euros per als grups de menys titulaci; a ms, les ajudes del Servef inclouran els costos de la Seguretat Social. Laplicaci del salari jove s ja una realitat i ha flexibilitzat els requisits perqu puga beneficiar-sen qualsevol jove, ja que, si en un principi saplicar a la joventut de menys de 30 anys sense experincia laboral, en el moment que tinguen el quart mes dantiguitat com a demandants docupaci disposaran dun contracte laboral de nou mesos com a mnim, encara que noms estiguen desocupats un dia. Tamb hi ha veus crtiques que afirmen que el salari jove no s un programa i que s una autntica estafa, ja que no gaudix de pressupost ni finanament addicional i que es cobrix amb les partides destinades a la contractaci de collectius amb especial dificultat dinserci, que es veuen minvades. Segons este punt de vista, el salari jove no s un programa per a garantir locupaci estable de la joventut, sin tot al contrari, ja que les empreses privades deixaran de donar treballs temporals i indefinits a les persones jvens perqu els eixir ms barat recrrer a este pla, i per tant, locupaci de la joventut es far encara ms precria. Daltra banda, sassegura que no es tracta dun contracte dinserci per a totes les persones jvens, sin que es redux a 1.500, una minoria del collectiu total. A ms, estes persones cobraran menys que el salari corresponent al contracte dinserci que indique el conveni collectiu aplicable, ja que este contracte dinserci no figura en molts convenis, i si no hi ha acord entre les parts, la referncia ser el salari mnim interprofessional.

NOVES PROVES

CERTIFICAT DE GRAU MITJ / 5

1.1 El salari jove ... solucionar definitivament el problema de la falta dexperincia en la joventut... garantix locupaci de la joventut al 100%. s una acci complementria daltres per tal de resoldre els problemes que t plantejats la joventut a lhora de trobar el primer treball.

1.2 El Servef... aportar la base mnima de cotitzaci del grup de la persona treballadora, 784 euros al mes per a persones amb llicenciatura i fins a 526 euros per als grups de menys titulaci, sense incloure-hi, per, els costos de la Seguretat Social. aportar els costos de la Seguretat Social. aportar una ajuda independentment que el jove tinga estudis superiors.

1.3 Lajuda als jvens...

saplicar a la joventut menor de 30 anys sense experincia laboral. saplicar a la joventut menor de 30 anys sense experincia laboral, per si arriben al quart mes dantiguitat com a demandants docupaci saplicar a la joventut menor de 30 anys sense experincia laboral, encara que noms estiguen desocupats un dia.

6 / CERTIFICAT DE GRAU MITJ

NOVES PROVES

1.4 Per a certes persones que el critiquen... el salari jove no s un programa, perqu no t finanament complementari. el salari jove s un programa amb qu les empreses reduxen els contractes dels jvens. el salari jove ser major que el salari mnim que establix el conveni collectiu que shi aplique.

1.5 En este text... es presenten dos opinions contraposades. sexpressen objectivament uns fets. es manifesten diversos aspectes duna mateixa opini.

NOVES PROVES

CERTIFICAT DE GRAU MITJ / 7

REA 2. EXPRESSI ESCRITA

2. Dictat. Era llavors un poble laboris de cinc-centes persones i mig centenar de muntures, / sense llauradors, sense terra de conreu, sense arbres fruiters ni pastures, / sense cap altra font daigua viva que no fra la que recollien per mitj daljubs. / Al capdavant de tots es trobaven el senyor originari del castell i el cap militar de la plaa. / En la part ms alta de tota la superfcie edificada, hi havia el castell, / amb la seua torre mestra i les seues muralles, / i amb totes les cases apinyades al seu voltant, construdes en diferents nivells, / cobertes de brancatge o de teula rogenca i separades per carrerons i passatges angostos. / Un mur serpentejant de pedra protegia tot este recinte, / fora del qual hi havia, en la cara sud de la muntanya, / un estret parapet destinat a permetre que, en cas de perill, / els soldats pogueren moures amb rapidesa.

3.

Escriga un article per a una revista local en qu expose i argumente la seua opini sobre un dels dos temes segents (entre 175 i 225 paraules): El dret a la intimitat de les persones famoses. Les noves tecnologies ens han creat noves dependncies?

8 / CERTIFICAT DE GRAU MITJ

NOVES PROVES

REA 3. Competncia lingstica

4. Encercle lopci que considere correcta en cada pregunta: Lxic i semntica Qu signifiquen les paraules o expressions segents?

1. encenall

incendi borumballa encenedor

2. a la bestreta

suficientment anticipadament precipitadament

3. si fa no fa detalladament lentament aproximadament 4. guitarr

una guitarreta una guitarra gran una persona poc treballadora

5. fer malcia

fer malament les coses fer maldats causar irritaci, molestar

NOVES PROVES

CERTIFICAT DE GRAU MITJ / 9

6. catxap

un cadell de gos una classe despardenya una cria de conill

7. parlar sense embuts

parlar amb dificultats parlar amb sinceritat parlar amb justcia

8. fraula

maduixa bosc bolet

Quina de les tres opcions s la ms adequada per a completar cada frase en un registre formal? 9. Sap ___________ gossos.

adiestrar ensenyar ensinistrar

10. Cal _________ el vi perqu no estiga trbol.

esclarir clarificar clarejar

10 / CERTIFICAT DE GRAU MITJ

NOVES PROVES

11. Lassass va esborrar les seues __________ amb molta cura.

impremtes empremtes empremptes

12. Aquella dona ha patit _________ i ha caigut a terra.

vrtig vrtex vertigen

13. s un decret del rei; s un decret ________.

real reial ral

14. Debatien la successi __________ de la corona.

al tro a la trona al tron

15. Cal _______ la roda, perqu no gira b.

engreixar greixar engrassar

NOVES PROVES

CERTIFICAT DE GRAU MITJ / 11

Morfosintaxi Quina de les tres opcions s la ms adequada per a completar cada frase en un context formal?

16.Un bon fill ha dobeir _________ seus pares.

als els a els

17. Tenia inters _________________ veure lexposici.

en amb de
18. _________ ho va saber, no va tornar a lempresa.

Des de que Des que En qu

19. No el coneixia ni _________ nom.

sabia el seu en sabia el sabia el

20. Lavi volava __________ terra.

arran de a arrel de a ral de

12 / CERTIFICAT DE GRAU MITJ

NOVES PROVES

21. __________ anava a visitar el malalt.

De quant en quant De quan en quan De tant en tant

22. Vinga, parem __________ taula, que vnen els convidats.

la a
23. No s quan volen vindre, __________ vindran dem.

pot ser que potser deu de ser que

24. Vosaltres, no ___________ all que no veieu!.

cregau cregueu creieu

25. Ha _________ (romandre) immbil dos hores.

roms romanut romangut

26. Com que nosaltres _________ al segon pis, sentim tots els sorolls del carrer.

visquem vivim vivem

NOVES PROVES

CERTIFICAT DE GRAU MITJ / 13

27. No penseu ms en aquell tema, oblideu __________.

-vos -vos-el -vos-en

28. Si encara no teniu el llibre, ___________.

sel compreu compreu-vos-el compreu-sel

29. Ara diu que no lhan _________ en la llista per error.

inclut incls incls

30. Ha trobat la sopa salada, per jo no __________ he trobada.

la hi lhi la n
31. He vingut ____________ parlar amb tu.

per a per pa
32. Maria, porta a les venes la clau de la terrassa! Porta _________ ara mateix, per favor!

-los-la ls-la -les-la

14 / CERTIFICAT DE GRAU MITJ

NOVES PROVES

33. Estvem tan enfadades que ________ foc pels queixals.

traem triem treem

34. Vosaltres ____________ massa cervesa.

beveu begueu beueu

35. Jo no ___________ b a causa del mal oratge.

dorg dorc dorm

36. La mare no sadon del perill. Comprn que no __________ adon.

sen se n shi
37. Posat la roba de bany. Posa __________!

-tel -te-la t-la

38. Va alar-se massa tard, _________ estava molt cansada.

doncs per qu perqu

NOVES PROVES

CERTIFICAT DE GRAU MITJ / 15

Quina de les tres opcions segents s la correcta?

39.Tho regalar __________ estudies.

sempre i que sempre que sempre i quan

40. Mho va preguntar el __________.

propi professor professor mateix professor mateixa

41. Viatjar al ____________ dEuropa.

nord est nord-est nordest

42. Una quantitat ___________.

qudruple qudrupla qutruple

43. __________ ms treballem ms guanyarem.

Quan Quant Com

44. He fet el dinar __________ tel menges.

per a qu per qu perqu

16 / CERTIFICAT DE GRAU MITJ

NOVES PROVES

45. Ja the dit que ____________.

ho has fet mal ho has fet malament est malament fet

Normativa ortogrfica Quina de les tres opcions s la ms adequada per a completar cada frase?

46.En acabant es va posar a ballar una ___________.

danza dansa dan

47. No puc fer el pur, ja que sha trencat la __________.

batidora batedora batredora

48. Rembrandit va pintar molts ________.

autorretrats auto-retrats Autoretrats

49. Abans, quan fumava, sempre ___________.

tossia tussia tosia

NOVES PROVES

CERTIFICAT DE GRAU MITJ / 17

50. Este taulell no est _________ i caur.

fixe fix fixo

51. Li abellix una copeta de _________?

mistela mistella mistella

Quina de les tres opcions s correcta? 52. El soldat va disparar una _____________.

rfaga dametralladora rfega dametralladora rfega de metralladora

53. El jugador descacs __________.

fu avanar llfil fu avanar lalfil feu avanar lalfil

54. La frase que est ben escrita s:

Cal tindre en compte la asimetria del quadre.

Em preocupa lanormalitat de la situaci.

Lira s un dels set pecats capitals.

18 / CERTIFICAT DE GRAU MITJ

NOVES PROVES

55. La frase que est ben escrita s:

No s com ho aconseguix, per sempre estalvia molts diners. I ning no lils dona. No se com ho aconseguix, pero sempre estalvia molts diners. I ning no lils dna. No s com ho aconseguix, per sempre estalvia molts diners. I ning no lils dna.
56. T un problema __________; se li unflen els __________.

llavial / llavis labial / llabis labial / llavis

57. Els __________ no porten __________ nuclears.

missils / crregues mssils / crregues missils /carregues

58. La paraula que est ben escrita s:

hostatjar maretjar barretjar

59. La paraula que est ben escrita s:

estoreta letrina melanconia

60. La paraula que est ben escrita s:

premisa andalussa enfonsar

NOVES PROVES

CERTIFICAT DE GRAU MITJ / 19

rea 4. Expressi i interacci oral

1. Lectura i conversa
En lltim segle sha reduit un 90% el volum de peixos dels oceans.
El volum de peixos en els oceans sha redut ms del 90% en lltim segle, i el percentatge de biodiversitat marina protegida s inferior al 01% del total, va advertir el cientfic Carlos Duarte, professor del Consell Superior dInvestigacions Cientfiques (CSIC). Lltim nmero de la revista Science publica en leditorial esta reflexi firmada per Duarte i dos investigadors ms: Iris E. Hendriks, cientfic associat en la Universitat de les Illes Balears, i Carlo H. R. Heip, director del Centre dEcologia Marina de lInstitut Holands de Yerseke. Duarte, membre de lInstitut Mediterrani dEstudis Avanats (IMEDEA), ha advertit que, hui en dia, menys del 01% de la biodiversitat marina est protegida. La xifra contrasta amb el nivell de protecci de la biodiversitat terrestre, amb taxes que saproximen al 10%, segons Duarte, per a qui sha de revertir esta situaci i arribar a un millor equilibri de lesfor dinvestigaci en biodiversitat marina i terrestre. Per aix, va continuar, es requerix un esfor dinterconnexi entre els investigadors dedicats a loce, fet que implica grans recursos i mitjans tcnics, i ms inversi financera per a investigar la vida en loce. Duarte va recordar que en el context de la Convenci de Kyoto per la protecci de la diversitat biolgica hi ha hagut progressos importants, per persistixen encara grans problemes per a trobar mesures viables per a protegir la vida en els oceans. Va explicar que es necessiten models i conceptes operatius sobre la manera de protegir la vida en els oceans, perqu la translaci de la denominaci drea protegida aplicada a lmbit terrestre pot no ser efectiva per als mars. s un repte intellectual o cientfic encara no abordat, va dir Duarte, per a qui els conceptes per a la protecci de la naturalesa terrestre no sn directament extrapolables a loce, perqu no es poden posar fronteres al mig del mar, ni explicar als peixos quines zones estan protegides.