Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Pedagogia Sistèmica i Complex It At Nous Paradigmes Per a Un Temps de Canvi

Pedagogia Sistèmica i Complex It At Nous Paradigmes Per a Un Temps de Canvi

Ratings:

4.0

(1)
|Views: 53 |Likes:
Published by api-3820869

More info:

Published by: api-3820869 on Oct 18, 2008
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

03/18/2014

pdf

text

original

1
Pedagogia Sist\u00e8mica i Complexitat: nous paradigmes per a un temps de canvi
Introducci\u00f3

Abans de passar a escriure directament sobre el contingut de la confer\u00e8ncia inaugural d\u2019aquestes VII Jornades d\u2019Innovaci\u00f3 de l\u2019etapa d\u2019Educaci\u00f3 Infantil, que es van dur a terme sota el t\u00edtol de \u201cCr\u00e9ixer i conviure en un m\u00f3n complex\u201d, els dies 6 i 7 de setembre del 2004, voldria fer un parell de comentaris.

El proc\u00e9s de preparaci\u00f3 de la meva intervenci\u00f3 va ser molt llarg, sabia prou b\u00e9 el que volia dir i a la vegada sabia que ho havia de fer d\u2019una manera que realment fos coherent amb el que sentia. No em resultava gens f\u00e0cil assumir el repte d\u2019obrir les Jornades i c\u00f3rrer el risc de plantejar-ho de tal manera que no tingu\u00e9s la certitud de que sortiria b\u00e9, de si li agradaria a la gent, i seria prou profit\u00f3s. Aquest \u00e9s un repte que cada vegada que alg\u00fa fa una intervenci\u00f3 ha d\u2019assumir, per\u00f2 jo el sentia especialment en aquesta ocasi\u00f3 perqu\u00e8 moltes persones havien dipositat la seva confian\u00e7a en el que podia plantejar.

Pensava en tot aix\u00f2 i m\u2019adonava que em resultava for\u00e7a accessible parlar dels abordatges sist\u00e8mics i de la complexitat des d\u2019una dimensi\u00f3 m\u00e9s conceptual, donat que tenia prou elements a incorporar en aquest nivell, i aix\u00f2 disminu\u00efa el meu neguit, per\u00f2 alhora tamb\u00e9 em preocupava pensar que d\u2019aquesta manera eludia la meva responsabilitat de presentar el tema tal i com jo el sentia en el meu cor. Finalment, i penso que es va poder comprovar suficientment, vaig optar per assumir el risc de fer-ho d\u2019una forma m\u00e9s vivencial i compromesa, assumint que al fer-ho d\u2019aquesta manera podia no respondre del tot a les expectatives dipositades en mi. El que sento ara \u00e9s que les coses van anar b\u00e9, i vaig rebre de les persones assistents prou miralls de reconeixement, tant per haver sigut capa\u00e7 d\u2019afrontar la situaci\u00f3 amb tota la seva complexitat, com pel discurs desenvolupat, i aprofito de nou l\u2019ocasi\u00f3 per agrair de tot cor aquest reconeixement, que t\u00e9 un gran valor per a mi.

Per una altra part hi ha un altre aspecte que potser no resulta tan expl\u00edcit per\u00f2 que per a mi tamb\u00e9 tenia molta rellev\u00e0ncia. Tinc el convenciment que, aix\u00ed com passa en una sessi\u00f3 de formaci\u00f3 puntual, en la que resulta positiu emmarcar-la en diferents moments, treballant inicialment l\u2019ara i l\u2019aqu\u00ed a trav\u00e9s d\u2019alguna proposta de consci\u00e8ncia corporal senzilla, i tancant-la amb algun treball de representaci\u00f3, en situacions m\u00e9s \u00e0mplies com poden ser unes Jornades, en les que es fan sessions continuades, passa exactament el mateix. Aquest va ser tamb\u00e9 un dels motius pels que vaig fer la proposta de fer un petit treball de sensibilitzaci\u00f3 corporal i tot seguit la visualitzaci\u00f3 sobre els pares i la fam\u00edlia d\u2019origen. Estava for\u00e7a conven\u00e7ut de que al fer aix\u00f2 com a punt de partida general es crearia un ambient de serenitat, a la vegada que una implicaci\u00f3 significativa amb el que an\u00e0vem a compartir al llarg dels dos dies de treball, i que aquesta sensaci\u00f3 perduraria en cadascun dels actes que s\u2019havien de dur a terme. L\u2019experi\u00e8ncia va posar en evid\u00e8ncia que aix\u00f2 tamb\u00e9 es va complir, i un comentari que em van fer v\u00e0ries persones al acabar va ser: \u201cHan sigut unes Jornades molt intenses, amb una gran qualitat en el contingut, i a la

vegada les coses han funcionat amb molta calma, ens sentim alhora engrescades i tranquil\u00b7les\u201d.
Comentaris com aquest s\u00f3n un regal per les orelles i una constataci\u00f3 de que els objectius que ens
hav\u00edem marcat globalment per les Jornades van resultar gratificants per a la majoria.

Finalment voldria dir que haig d\u2019agrair a totes les persones que v\u00e0reu assistir a les Jornades el respecte manifestat al llarg de la meva intervenci\u00f3, especialment pel que fa al treball de la visualitzaci\u00f3. Era una proposta agosarada i soc conscient que, en alguns casos, complexa de viure. La vaig proposar amb un gran respecte, i les motivacions responien a conviccions molt sinceres respecte la import\u00e0ncia de les nostres hist\u00f2ries familiars per a la nostra vida, tant a nivell personal com a nivell professional, tenint en compte el tipus de tasca que tenim encomanada. Al final de la confer\u00e8ncia vaig proposar-vos que no li don\u00e9ssiu massa voltes a tot plegat, aix\u00ed com que no ho rebutg\u00e9ssiu instant\u00e0niament fins que no hagu\u00e9s passat una mica de temps, de manera que despr\u00e9s qued\u00e0veu lliures per fer el que volgu\u00e9ssiu amb aquesta experi\u00e8ncia, i potser que us pogu\u00e9ssiu permetre que algunes de les imatges i de les sensacions viscudes poguessin fer el seu efecte mica en mica.

Ara que ja ha passat for\u00e7a temps des d\u2019aleshores, encara us demanaria un darrer esfor\u00e7, que es mantindria en el mateix anonimat en el que es va donar all\u00f2 que va succeir en la vostra visualitzaci\u00f3 en aquell moment. Si per alg\u00fa aquella visualitzaci\u00f3, o el contingut de la xerrada globalment, o el contingut de les Jornades en el seu conjunt, van comportar algun canvi significatiu en les seves viv\u00e8ncies personals o professionals, li agrairia que m\u2019ho fes saber, via correu ordinari, via telef\u00f2nica, via correu electr\u00f2nic, mantenint en l\u2019anonimat la vostra identitat si us cal1. Per a mi resultaria significatiu poder veure si

1 Podeu escriure\u2019m a l\u2019ICE o trucar-me a: Carles Parellada, ICE UAB, Edifici Rectorat, 08193 Bellaterra (935811650-
Carles.Parellada@uab.es)
2

realment la proposta tenia sentit m\u00e9s enll\u00e0 de la coher\u00e8ncia de les paraules i les intencions. S\u00e9 que aquestes coses solen fer for\u00e7a mandra, per\u00f2 com que algunes persones m\u2019han fet arribar espont\u00e0niament les seves impressions, m\u2019agradaria poder-hi aprofundir una mica m\u00e9s per tal de poder replantejar-la i aprofundir-la en properes ocasions. Moltes gr\u00e0cies per endavant!

L\u2019educaci\u00f3 no \u00e9s neutre, l\u2019escola t\u00e9 un comprom\u00eds amb les persones i la societat,
i aquesta t\u00e9 obligacions vers els infants i l\u2019educaci\u00f3

Ens han prom\u00e8s, durant molt de temps, que amb els avantatges del sistema econ\u00f2mic vigent en el nostre m\u00f3n occidental, arribaria un dia que viur\u00edem en la societat de l\u2019oci i el benestar. Avui per avui sabem que aix\u00f2 no solament \u00e9s una fantasia sin\u00f3 que \u00e9s una mentida grollera, encara m\u00e9s, t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies molt importants per a la vida de les persones. La primera pregunta que em ve al cap \u00e9s: a costa de qui s\u2019havia d\u2019aconseguir aquesta fita? No cal donar massa voltes per saber la resposta perqu\u00e8 la trobem dia a dia en els mitjans de comunicaci\u00f3, sigui m\u00e9s expl\u00edcita o m\u00e9s solapadament. Caldria afegir una segona pregunta: a costa de qu\u00e8?, tant si ens la fem a nivell personal, com a nivell social, com a nivell ecol\u00f2gic. Sens dubte ens van enredar i cada dia ens enreden m\u00e9s, i el m\u00e9s incre\u00efble de tot \u00e9s que deixem que aix\u00ed sigui. La tercera pregunta, doncs, i \u00e9s una pregunta que m\u2019agradaria que planeg\u00e9s al llarg de la meva intervenci\u00f3, perqu\u00e8 moltes de les coses que vull plantejar van en la direcci\u00f3 de crear un estat de consci\u00e8ncia que ens ajudi a afrontar millor el repte que s\u2019hi amaga, seria: per qu\u00e8 continuem deixant-nos enredar?

La reflexi\u00f3 que neix d\u2019aquests interrogants, no pot deixar-nos indiferents, especialment en els temps que corren en els que la filosofia neolliberal impulsada pels grans interessos econ\u00f2mics del capitalisme disfressat de democr\u00e0cia aigualida, i pel poder militar d\u2019alguns pa\u00efsos, converteix el teatre del m\u00f3n en una cruel representaci\u00f3 d\u2019una humanitat desdibuixada.

No podem tornar enrera i enyorar un discurs que va tocar sostre, per raons que ara no aprofundirem (la lluita de classes, el poder de les masses, l\u2019estat igualitari, ...). A nous temps nous reptes, i la necessitat de nous paradigmes situats en perspectives, mirades, m\u00e9s ajustades al coneixement que tenim en aquests moments, a nivells molt diversos.

Tal i com vaig dir aquell dia, no patiu, no convertir\u00e9 aquest document en un m\u00edting, no \u00e9s el meu estil, ni \u00e9s el lloc, ni el moment, per\u00f2 aquest posicionament inicial \u00e9s indispensable, al meu entendre, per no oblidar el marc en el que estem, i em porta a ser coherent amb una idea que sovint em deixo pel final i avui voldria posar en primer lloc: l\u2019escola s\u2019ha de comprometre amb una educaci\u00f3 democr\u00e0tica i solid\u00e0ria, \u00e9s a dir, s\u2019ha de constituir a partir d\u2019una consci\u00e8ncia i una pr\u00e0ctica que desenvolupin abastament els valors que es destil\u00b7len de la cooperaci\u00f3.

D\u2019on neix la for\u00e7a del viure?

Al meu entendre, i amb aix\u00f2 tamb\u00e9 em faig ress\u00f2 del que molts altres pensen i diuen, \u00e9s el moment per treballar en la direcci\u00f3 que ens permeti passar dels protocols de poder als de reconeixement. Maturana2 ho exemplifica molt b\u00e9 al filosofar sobre el que

2 \u201cAmor y juego: fundamentos olvidados de lo humano\u201d, Humberto Maturana y Gerda Verden-Z\u00f6ller, J.C. Saez Editor (Chile 1993).

Els llibres que surten en aquestes refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques, o en la bibliografia complement\u00e0ria, que no es troben a les llibreries del nostre pa\u00eds perqu\u00e8 estan publicats per editorials d\u2019Am\u00e8rica del Sud, es poden demanar, per enc\u00e0rrec, a la llibreria Xoroi de Barcelona (llibreria@xoroi.com, www,xoroi.com, C/ Berlin\u00e8s 20, 08022 Barcelona, 934185336, 932116921 fax). Algunes refer\u00e8ncies tamb\u00e9 les podeu trobar a la p\u00e0gina web d\u2019Humberto Maturana: www.matriztica.org

3
ell anomena \u201ccultura matr\u00edztica\u201d, arrelada als valors de la societat matriarcal i a l\u2019estela
del que ha denominat la biologia de l\u2019amor.

Permeteu-me, doncs, que introdueixi un treball que ens apropa, que ens suggereix alguna cosa en aquesta direcci\u00f3. Per fer-ho vaig dedicar una petita estona a fer un treball de sensibilitzaci\u00f3 corporal i tot seguit una visualitzaci\u00f3 sobre els nostres pares i la nostra fam\u00edlia d\u2019origen. El text que ve a continuaci\u00f3 recull la realitzaci\u00f3 d\u2019aquesta proposta i est\u00e0 redactat com si ho estigu\u00e9ssim vivint, de nou, a la pr\u00e0ctica:

En primer lloc deixem a sota del seient tot el que tenim a les mans, perqu\u00e8 res ens destorbi, i ens posem ben asseguts a la cadira. Ens fixem en el recolzament dels peus al terra, si hi arribem amb comoditat, i fins i tot podem moure els peus dins de les sabates mirant d\u2019eixamplar-los el m\u00e0xim possible. Sovint hem oblidat que tenim els peus, sempre ens en anem cap el cap, i aix\u00f2 ens porta molts problemes, \u00e9s com si uns \u00e9ssers que estem preparats per la bipedestaci\u00f3, una gran conquesta filogen\u00e8tica de l\u2019esp\u00e8cie, ens hagu\u00e9ssim tornat \u00e9ssers voladors, per la qual cosa no estem preparats, ni morfol\u00f2gica, ni psicol\u00f2gicament (dit d\u2019una altra manera, massa vegades se\u2019ns en va el cap!). A banda d\u2019aix\u00f2, del terra recollim l\u2019energia que necessitem per mantenir-nos actius al llarg de tantes hores d\u2019activitat. A l\u2019escola us podeu fixar que els nens i nenes que cauen de les cadires, o que tenen els peus al damunt del seient, o que es balancegen cap enrera, s\u00f3n nens i nenes inestables que freq\u00fcentment mostren dificultats de concentraci\u00f3 i de relaci\u00f3. No \u00e9s una casualitat.

Des d\u2019aquest recolzament dels peus al terra, observem com tenim els turmells, si estan tensos o distesos, podem for\u00e7ar-los una mica per adonar-nos m\u00e9s clarament de la difer\u00e8ncia (\u00e9s a partir de la difer\u00e8ncia que els \u00e9ssers humans aprenem la major part de les coses). Continuem cames amunt i ens fixem tamb\u00e9 en la flexibilitat del genolls, un pe\u00e7a clau en el sistema articulatori de l\u2019esquelet, una frontissa d\u2019un gran valor a l\u2019hora de poder-nos sostenir drets molta estona, aix\u00ed com fer moviments m\u00e9s gr\u00e0cils, o al contrari, m\u00e9s encarcarats. Dels genolls passem a les caderes i deixem que els isquions, aquestes dues puntes pronunciades dels ossos il\u00b7l\u00edacs de la pelvis, quedin molt ben situats damunt del cul del seient. Autom\u00e0ticament la columna vertebral s\u2019adre\u00e7a i l\u2019esquena recupera la seva postura natural, que \u00e9s la que haur\u00edem de mantenir quan estem asseguts per tal de no patir mals d\u2019esquema, entre d\u2019altres possibles mol\u00e8sties.

Al col\u00b7locar millor la columna autom\u00e0ticament notarem que els omoplats i els ombros tamb\u00e9 necessiten recol\u00b7locar-se i aix\u00f2 fa, al seu torn, que l\u2019esternon s\u2019obri i comenci a circular millor la respiraci\u00f3. Gaudim d\u2019unes quantes inspiracions i expiracions intenses, permetent ocupar el m\u00e0xim de volum possible amb l\u2019aire que entra, i deixant que surti tot el que traiem per tal de deixar anar, a l\u2019hora, aquelles coses, pensaments, sensacions que no ens aporten cap benefici si queden atrapades en el nostre interior. Podem imaginar-nos, mentrestant, que tenim un cordill que est\u00e0 a la coroneta del cap i ens estira cap el sostre. D\u2019aquesta manera sentim dues forces, la de la gravetat, que ens porta cap el terra, i el del cordill que ens permet mantenir-nos ben estirats sense cansar-nos. Viure c\u00f2modament en aquest equilibri \u00e9s una asseguran\u00e7a contra molts malestars corporals, i sens dubte, psicol\u00f2gics.

Podem moure una mica els omoplats, pe acabar de situar-los, sense fer m\u00e9s for\u00e7a de la necess\u00e0ria, sense brusquedats, i tamb\u00e9 podem moure en diferents direccions el coll per anar desencaixant les tensions de les cervicals. Mentre anem fent aquests micromoviments, anem permetent-nos que els ulls ens pesin i es vagin tancant perqu\u00e8 a continuaci\u00f3 us vull proposar un exercici que consta d\u2019una visualitzaci\u00f3 interior3 i requereix no estar pendents del que ens envolta al nostre exterior. No forcem res, mica en mica deixem que els ulls es tanquin. Aquests \u00e9s un espai, encara que gran, i encara que som molts, de seguretat, tot est\u00e0 pensat perqu\u00e8 ens sentim m\u00ednimament c\u00f2modes i perqu\u00e8 no hi hagi grans interfer\u00e8ncies, confieu en el que us dic, no es tracta d\u2019un experiment sin\u00f3 tan sols d\u2019una pr\u00e0ctica imaginativa que no requereix de cap preparaci\u00f3.

De totes maneres, all\u00f2 que dir\u00e9 s\u00f3n tan sols sugger\u00e8ncies, no s\u00f3n ordres que s\u2019han de complir taxativament, a mesura que us hi aneu trobant c\u00f2modes podeu anar realitzant l\u2019exercici. Cada cop estem en una millor posici\u00f3 de calma, el rellotge s\u2019ha aturat i simplement deixem que passi all\u00f2 que va arribant-

3 Les visualitzacions s\u00f3n estrat\u00e8gies utilitzades sovint en els exercicis de meditaci\u00f3 i en abordatges terap\u00e8utics com la Gestalt, la

hipnosi eriksoniana, les Constel\u00b7lacions familiars, ... Tamb\u00e9 solen utilitzar-se per crear estats de relaxament i disponibilitat amb infants i nois i noies de diferents edats als centres educatius. Els resultats d\u2019aquestes t\u00e8cniques aplicades a l\u2019educaci\u00f3 s\u00f3n sorprenents (\u201cLuz de estrellas: meditaciones para ni\u00f1os\u201d, Maureen Garth, Editorial Oniro (Barcelona 1991))

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->