Dinmica de grups

La Selva Karisoke.
Objectiu: Analitzar la importncia que aquesta diferncia pot tenir en la relaci amb els altres. Nivell: cicle mitj. Duraci: 45 minuts. Activitat: Grup classe. Metodologia: Lectura del conte. Dileg a classe. Possibles preguntes per al dileg: * Per qu s'avorrien els animalets de la selva Karisoke? * Es bo aprendre idiomes i jocs? * Es bo aprendre els senyals dels caadors? * Es bo aprendre a ser el rei de la selva? Per qu? * Si fossis un animalet de la selva Karisoke, de quin grup t'agradaria ser? * Tenen ra els animals que es creuen ms importants que els seus companys? * Qu els diries als animalets que es creuen ms importants? * I als que es queden a jugar per la selva sense anar enlloc?

Observacions:

Font: "Etica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia". Diversos autors. Rosa Sensat, Edicions 62. Barcelona, 1990.

Programa deducaci compensatria

Dinmica de grups

FULL DE L'ALUMNE LA SELVA KARISOKE Karisoke era una selva habitada per una gran varietat d'animals. Eren moltes les famlies que vivien a Karisoke, car era una selva situada al creuament de tres pasos i molts dels animals que havien anat d'un pas a l'altre s'hi quedaren a viure. A Karisoke noms hi havia una escola on anaven tots els animalets que ja sabien caminar. Es per aix que tothom es coneixia i cada animal tenia amics de famlies molt diferents. Tots ells eren iguals durant tot el dia fins que arribava la tarda. Quan es ponia el sol els pares de cada animalet l'anaven a cercar i el portaven a aprendre ms coses a altres llocs de la selva. Aquests llocs estaven molt enfora i no tots els pares podien portar els seus fills. D'aquesta manera mentre la majoria d'animalets seguia fent coses desprs de la classe, uns quants es quedaven a jugar per la selva. Les famlies ms riques portaven els seus fills a casa del Sr. Lle, qui els ensenyava el que havien de fer per arribar a ser el rei de la selva. Altres famlies portaven els seus animalets a aprendre els idiomes que es parlaven a Karisoke. Hi havia tamb qui anava a la cova del Sr. Llop a conixer tcniques per defensar-se dels caadors. Altres aprenien de les germanes abelles els aliments que es podien menjar i els que no. I el darrer grup s'ajuntava amb les mones que sabien molts jocs selvtics per divertir els habitants de Karisoke. L'endem, quan els animals tornaven a escola, cadasc deia el que havia fet desprs de classe, per sempre hi havia un parell que no podien dir res perqu en sortir d'escola jugaven per la selva o b anaven a casa amb els seus pares. A mida que passava el temps, els animals que anaven a altres classes fora de l'escola es varen comenar a creure ms importants que la resta i a l'hora del pati ja no jugaven plegats. Des d'aquell moment, l'escola es torn ms avorrida i els animalets no s'hi trobaven b, amb els seus companys. Hi havia un grup que enyorava el temps en qu tots eren amics i es va proposar fer quelcom per tal que l'escola torns a ser divertida...

* Penseu idees per tal d'ajudar als animalets que volen una escola ms divertida.

* Com podrien resoldre el seu problema?

* Feu una llista de totes les coses que podrien fer perqu tots els animals tornessin a ser amics.

* Creieu que els animals de la selva estaran d'acord amb les solucions que heu trobat? Per qu? Programa deducaci compensatria

Dinmica de grups

El Pas d'Oleanna.
Objectiu: Detectar les diferncies que planteja el text. Transferir el problema dels "nens no voladors" a la realitat ms propera a l'alumne. Nivell: cicle mitj Duraci: 1 hora. Activitat: Individual i grup classe. Material: full de l'alumne. Metodologia: Llegir el conte i comentar-lo tots junts. Possibles preguntes pel dileg de classe: - Quina s la diferncia ms gran entre les persones que viuen a Oleanna? - Per qu hi ha persones que no volen? - Quines coses es poden fer sense ales? - Qu els passava als nens voladors quan es feien grans? - Creus que els nens voladors sn felios al seu pas? I els nens no voladors? Per qu? - I a tu, t'agradaria tenir ales? Creus que s bo tenir ales en el pas d'Oleanna? Per qu? - Si tu fossis un nen sense ales, com et sentiries? Qu t'agradaria que fessin els nens voladors? - Si fossis un nen volador i tinguessis amics sense ales: - qu faries els caps de setmana? - a quina escola t'agradaria anar? - qu diries als altres nens voladors que no coneixen els nens sense ales? - Si fossis el president d'Oleanna qu faries amb els nens i nenes sense ales? Observacions:

Font: "Etica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia".Diversos autors. Rosa Sensat, Edicions 62. Barcelona, 1990. Programa deducaci compensatria

Dinmica de grups

FULL DE L'ALUMNE-1 EL PAIS D'OLEANNA I

"Oleanna" era un pas d'homes i dones com nosaltres, amb una diferncia: volaven. Sota les seves espatlles sortien dues petites ales que els permetia volar. Aix els donava la possibilitat d'anar ms rpid a qualsevol lloc, de fer jocs en l'aire, etc. Per aquest motiu, la majoria d'homes i de dones d'aquest pas prescindien de les seves cames, o si ms no, noms les feien servir en casos excepcionals. Gaireb, la vida en aquest pas estava organitzada a l'aire: els espectacles ms bonics es feien en altes muntanyes on noms es podia arribar volant, les botigues i oficines eren en els pisos ms alts dels edificis, els quals no tenien escales, car la gent entrava volant per les finestres. Les escoles tamb es trobaven ben altes a fi que els nens poguessin veure com era la terra des d'aquelles alades. Algunes escoles eren als carrers de la ciutat, per a l'hora del pati tots els nens i nenes volaven ben amunt on jugaven a amagar-se darrera els nvols. Per en aquest pas hi havia un "petit" problema: alguns nens i nenes naixien sense ales, o les seves ales eren massa petites o massa grosses per poder volar. D'altres es varen espatllar les ales en topar amb una muntanya o en quedar enganxats a la branca d'un arbre. Aquestes nenes i nens normalment corrien ms i millor que els altres, ja que en no tenir ales tot ho havien de fer a peu, i les seves cames s'havien tornat fortes i gils, mentre que les dels altres sovint eren ms febles. Per d'aix ning se n'adonava. Els nens i nenes que no podien volar, sabien dibuixar, cantar, estudiar i parlar igual que els altres, per com la majoria d'aquestes activitats es feien en l'aire, ells molt poques vegades podien participar en els festivals de can o en els concursos de dibuix que s'organitzaven en el cim ms alt del pas. Alguns pares i amics d'aquests nens havien demanat a l'ajuntament que poss avions per poder arribar a dalt, per els que hi havien eren pocs i cars com per poder ser utilitzats per totes les persones que no volaven. Tamb hi havia, per, nens i nenes voladors amics dels nens sense ales. Aquests nens estaven prou contents amb els seus amics i se n'adonaven que menys volar, tot all altre ho podien fer junts. Es passejaven moltes estones amb els seus amics "no voladors" i junts escoltaven msica, passejaven per la ciutat, estudiaven, ballaven, etc. Els nens sense ales, d'altra banda, els ensenyaven a crrer i a fer esport, activitats en les quals els nens voladors eren molt dolents. Quan els nens es feien grans tot seguia igual: els treballs de traductors, mestres, secretaris, etc, molts dels quals es feien asseguts, tenien el seu lloc en els pisos ms alts dels edificis, on no hi havia ascensors ni escales i, per aix, encara que les persones sense ales estiguessin millor preparades havien de quedar als carrers de la ciutat fent treballs que molt poca gent considerava importants, treballs com ensenyar a caminar als nens petits, a mantenir bonica la ciutat, i, sobretot, a organitzar activitats per a gent que no volava, activitats iguals a les que els senyors voladors feien en els pisos ms alts dels edificis.

Programa deducaci compensatria

Dinmica de grups FULL DE L'ALUMNE-2 EL PAIS D'OLEANNA

Desprs d'haver llegit el conte, pensa en el teu pas, en la teva ciutat, en la teva escola i contesta les preguntes segents: - Hi ha alguna semblana amb el pas d'Oleanna? Quina? - Hi ha persones que no poden fer quelcom perqu els manca o no els funciona b alguna part del seu cos? - Quines persones sn? - Qu s el que els manca o no els funciona? Pensa en aquestes persones: - Qu s el que no poden fer? - Creus que els deixem participar en tot el que poden, o com els habitants d'Oleanna ens oblidem d'ells i ens anem a jugar "darrera els nvols"?

FITXA PERSONAL: Fes una creu en aquelles frases amb les quals ests d'acord: - Les persones que poden volar sn ms importants que les persones sense ales. - Els nens voladors no tenen perqu ser amics dels nens sense ales. - Tots els homes i dones d'Oleanna sn igual d'importants encara que uns volin i d'altres no. - Els ajuntaments d'aquell pas haurien de fer escales als edificis, posar ascensors i avions per tal que les persones no voladores poguessin arribar on arriben les persones que no volen. - Les persones sense ales no haurien de viure a Oleanna. - Els nens i les nenes voladors i no voladors haurien d'anar junts a l'escola. - En el pas d'Oleanna noms poden governar les persones voladores perqu saben ms que els altres. - Ats que al pas d'Oleanna hi ha persones que volen i d'altres que no, s'haurien de fer alguns espectacles en els carrers de les ciutats i d'altres en els cims de les muntanyes. - Les persones no voladores haurien de sortir fora del seu pas. - Els nens voladors haurien de caminar ms pels carrers junt amb els nens no voladors. - La gent d'Oleanna no hauria de volar. - Els nens voladors i els nens no voladors han de restar completament separats. No han d'anar junts a escola, ni al cinema, ni a cap lloc.

Programa deducaci compensatria

Dinmica de grups

Una sola cadira

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Davant d'un conflicte, saber solucionar-lo amigablement. NIVELL: Educaci Infantil i Cicle Inicial ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Parelles i gran grup. MATERIAL: tres lmines que simulen la resoluci d'un conflicte. METODOLOGIA: La mestra pot iniciar la sessi explicant una petita histria en forma de conte : " Hi havia una vegada dos nois molt eixerits, per... que tenien un greu problema : Sempre estven cansats!. A la que veien una cadira tots dos se'ls acudia la mateixa idea : voler-s'hi asseure. I cada dia (...)" Per qu passa quan noms hi ha una cadira ? Fcilment es pot iniciar un dileg amb els nens sobre les possibles respostes que vagin donant ( rifar-s'ho, el que vagi ms depressa, barellar-se, no asseure-s'hi cap ...) Desprs d'haver escoltat tota la "pluja de idees" la mestra penja a la pissarra les tres lmines de la historieta d'en Picanyol i es comenta aquesta soluci : "Tots dos han sabut compartir all que volien amigablement, sense necessitat d'enfadar-se..." Tot seguit, els agrada molt als alumnes poder simular aquest fet a la classe: Podem muntar un joc de parelles tot representant la historieta (els va molt b que primer ho representi la mestra amb un alumne; desprs, de seguida surten voluntaris per continuar la simulaci). Es pot fer durant vries sessions per no allargar -ho massa si s que sn molts els nens que hi volen jugar. I com sempre... acabem la sessi fent un comentari o debat obert per parlar de si ho hem ents, si ens ha agradat, si ho sabriem fer ... OBSERVACIONS: Una altra possible activitat complementria seria que entre tots anomenessim una o vries situacions que s'han produit a l'escola entre diversos alumnes i s'hagi resolt malament (en baralles...). Aleshores es tractaria de reproduir una altra vegada aquesta situaci, per intentant saber-li donar unes altres respostes positives com les del model . Per poder treballar aquest tema en gran grup, va molt b aplicar el "joc de les cadires", per amb una variant, quan hi ha un nen que no t cadira, no se l'elimina sin que se li permet asseure's a la falda d'un altre company. FONT: Programa d'Educaci Compensatria.

Programa deducaci compensatria

Dinmica de grups

El conte de l'Albert
OBJECTIU: Resoldre els conflictes d'agressivitat a partir de la comprensi d'un conte. NIVELL: Pre-escolar i cicle inicial. DURADA: Una sessi curta (de 30 a 40 minuts) ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Gran grup. MATERIAL: Joguines, lmines del conte. METODOLOGIA: S'inicia la sessi explicant el conte de l'Albert tot mostrant les lmines que l'acompanyen: "Hi havia una vegada un nen que es deia Albert i que sempre es molestava els seus amics, pegant-los i tirant-los les construccions de fustetes per terra. Un dia, tots estaven tristos i ploraven perqu l'Albert els havia trencat tot el que havien fet. De sobte, es va sentir un soroll molt fort i va aparixer una fada. Es va acostar a l'Albert i li va dir: - Albert, no veus que els teus companys ploren? Estan tristos perqu els has trencat el que havien fet. Qu et sembla si durant tot un dia jugues tranquil.lament amb ells? I l'Albert va contestar: - S, si que ho far. La fada tornar a intervenir: - Si no compleixes la promesa et vindr a buscar i et portar dalt dels nvols,perqu des d'all vegis que divertit que s'ho passen els teus amics sense barallar-se. L'Albert va estar jugant una estona sense molestar ning. Va veure, per, com la Marta tenia un globus a les mans. Ell l'hi va prendre i ella es va posar a plorar. En aquell moment va aparixer la fada. Va dir: - Com que no t'has portat b amb la Marta i no has complert la teva promesa, jo s complir la meva: et portar dalt dels nvols. I aix ho va fer. Des de dalt dels nvols veia com els seus companys s'ho passaven molt divertit. L'Albert s'avorria molt i tamb volia jugar. Havia vist que els seus amics s'ho passaven ms divertit jugant que no barallant-se.

Programa deducaci compensatria

Dinmica de grups Com que no podia resistir ms, va demanar a la fada si el podria tornar a baixar a l'escola. La fada li va dir que s, per amb una condici: que sempre jugaria sense molestar als altres. Ell ho va prometre i la fada el va portar de seguida amb els companys. Els seus companys, quan el van veure, es van posar molt contents i varen dir: - Ara s que sabr jugar sense fer mal!. L'Albert, a partir d'aquell dia, va comenar a veure, que realment era ms divertit jugar que barallar-se" . Desprs d'explicar el conte, i com en totes les activitats de dinmica, es pot insistir molt en que els propis nens i nenes comentin qu en pensen de l'Albert, com es devia sentir, ... El mestre o la mestra pot iniciar el debat a partir de preguntes concretes com: -"Com estaven els amics quan l'Albert els molestava?" -"Quan s'ho passa ms divertit, barallant-se o jugant?" -"Quan l'Albert juga amablement amb els companys, com estan aquests?" - (...)

OBSERVACIONS: Es pot traspassar la histria a la realitat de la nostra aula.Si ens trobem amb un cas com el de l'Albert, podem arribar a acords o promeses com fa el protagonista del conte. En una altra sessi es pot representar el conte, per canviant els papers: el nen que faci d'Albert hauria de ser un alumne no agressiu, o un dels lders de la classe.

FONT: Fina Masnou. Educaci per a la convivncia. Ed. Eumo.

Programa deducaci compensatria

Dinmica de grups

Situaci lmit
OBJECTIU: Analitzar la situaci plantejada per extrapolar-la a la classe en concret. Veure que hi ha accions que fem i que poden molestar als companys. NIVELL: cicle superior. DURADA: 1 hora. MATERIAL: full de l'alumne. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual i gran grup.

METODOLOGIA

interessa que cadasc reflexioni sobre la situaci plantejada. poden

contestar les preguntes individualment, per al final ha d'haver-hi un debat de reflexi de tota la classe. Cal tenir present que s'ha d'analitzar la situaci globalment, sense caure en possibles acusacions individuals.

OBSERVACIONS:

FONT: "tica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia". Varis autors. Rosa Sensat, Edicions 62. Barcelona, 1990.

Programa deducaci compensatria

Dinmica de grups

FULL DE L'ALUMNE

SITUACI LMIT

Llegeix la segent situaci que es planteja en una classe. Desprs contesta sincerament les preguntes:

"En una classe de set curs hi havia trenta-cinc alumnes. Tots es coneixien des que van comenar l'escola, i entre ells hi havia molt bona relaci. Els hi agradava molt aprendre coses noves i s'ajudaven sempre que podien. Van entrar a la classe 5 alumnes nous que venien d'un altre collegi que no els interessa res del que es feia o s'explicava a classe. Com que s'avorrien, empipaven constantment, volien que altres companys o companyes fessin el mateix que ells. Alguns ho van fer, per la majoria passava d'ells i seguien treballant. Va arribar un moment, per, que era impossible concentrar-se i no es podia fer res a la classe. Els professors hi entraven desanimats, castigaven i cridaven sempre..."

Et sembla b l'actitud d'aquests nous alumnes? Per qu? Qu faries tu per qu deixessin treballar als altres? T'has trobat en alguna situaci semblant? On? Creus que els alumnes que volen treballar i aprendre tenen el dret de fer-ho? Per qu?

Programa deducaci compensatria

Dinmica de grups

Com solucionar aquest problema?

Activitat: Plantejar un problema que s'ha de resoldre d'alguna manera. Cada problema s per a una sessi, de manera que no s bo posar-ne dos o ms el mateix dia, per la metodologia de treball ser la mateixa. OBJECTIU: . Desenvolupar la creativitat . Presa de decisions . Soluci de problemes . Treball en equip . Autoconeixement . Conscincia social NIVELL: cicle mitj, cicle superior i 1er ESO MATERIAL: Paper, llapis i colors. METODOLOGIA: 1. El mestre ha de demanar als alumnes que les solucions a les que arribin siguin possibles a la vida real; que no es tracta de fugir del problema, sin d'encarar-lo i buscar la manera de tirar endavant. 2. Donar les instruccions segents: a) En grups de 4 o 5 , s'ha de pensar qu passaria si..... Donar idees sobre com solventar el problema; totes les idees hauran de ser acceptades. b) Un d'ells ha de fer de secretari i apuntar les idees que surtin al grup. c) Quan tinguin 15 o ms idees sobre com resoldre el problema, hauran de triar aquelles que s possible fer i que resoldrien millor el problema. Cada grup hauria de tenir 10 idees com a mnim per solventar el problema. 3. En gran grup, es comparteixen les 10 idees que s'han triat com a millors. Programa deducaci compensatria

Dinmica de grups El mestre apunta a la pissarra les idees que s'exposin, sense apuntar les repetides. Fa veure als participants que quan es treballa en grup, si tots participen, poden trobar ms solucions que quan es treballa individualment. 4. Acabar la sessi sempre amb una avaluaci conjunta. Possibles problemes a discutir: - Qu farem si de cop s'acabs l'energia elctrica al mn? - Qu passaria si hagussim de viure sense aigua durant un mes? - Qu passaria si s'acabs la gasolina al mn? - Qu passaria si de cop tanquessin totes les escoles? - Qu passaria si de cop, totes les persones deixessin de comprar el que s'anuncia a la televisi? - Qu passaria si totes les botigues tanquessin? - Ests atrapat en un ascensor. Imagina que quan ests en un ascensor se'n va el llum i t'hi quedes atrapat. Com que no hi ha energia, els llums i l'alarma no funcionen. Qu faries? . Si estiguessin sol . Si estiguessis amb altres persones . Qu s el que mai faries? . Amb qui et sentiries segur? . Com et sentiries? Primer pensa-ho i escriu, desprs parla-ho amb el teu grup (tragueu en grup una conclusi de les millors solucions) i finalment compartim les solucions amb el gran grup. Es poden canviar les situacions i afegir tantes preguntes com el professor vulgui i li interessi , d'acord amb el grup, les seves experincies i problemes socials que hi hagi. FONT: GONZLEZ A.M.; "El nio y la educacin". Ed. Trillas. Mjico.

Programa deducaci compensatria

PROJECTE: DINMICA DE GRUPS

Jocs de Rol
Qu s? Fer viure una situaci en la que ens podrem trobar. Vivenciar-la no noms intel.lectualment, sin tamb amb els sentiments i el cos. Objectius: - Projectar-se en diferents papers, comprendre'ls, sentir les emocions. - Cohesi, confiana en el grup. - Confiana personal. - Desenvolupar la creativitat. - Resoldre conflictes. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup. Gran grup. Unes persones "actuen" i les altres "observen". MATERIAL: El mnim possible. Desenvolupament de l'activitat: . Es donen les consignes per comenar: - precises, per que permetin la creativitat. - realisme, per no excessiu. - l'animador pot parar el joc, perqu tothom pari i vegi la seva imatge i senti les seves emocions. . Precisi dels detalls. . Enumeraci i explicaci dels rols i funci dels observadors. . Assignaci de rols. . Temps de preparaci perqu cadasc es posi en el seu rol. . Donar consignes als observadors. . Senyal d'inici. PROGRAMA D'EDUCACI COMPENSATRIA