Problemes Fonaments de Fı́sica 2

Eduard Fugarolas
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

2
Capı́tol 1

Ones Mecàniques

Problema 1.1. Les següents funcions d’ona representen ones viatgeres

a) y(x, t) = A cos k(x + 34t)

b) y(x, t) = Ae−k(x−20t)
B
c) y(x, t) = C+(x−10t)2

on x està en metres, t en segons, i A, k, B i C són constants que tenen les unitats adequades
perquè y estigui expressada en metres. i) Esbrineu el sentit de propagació i la velocitat de l’ona
de cada funció. ii) Comproveu que aquestes funcions són solucions d’una equació del tipus

∂2y 1 ∂2y
− · =0
∂x2 v 2 ∂t2

on v és la velocitat de propagació de l’ona.

Solució
i) Trobar la velocitat i el sentit no té cap secret. Es pot fer fent una simple lectura de les
equacions.
Sabem que la funció d’ona d’una ona harmònica és del tipus y = f (x − vt), osigui que depèn
de la posició i el temps (ho simbolitzem y(x, t)).
Aleshores, y(x, t) = f (x − vt):
a) y(x, t) = A cos k(x + 34t), on f (x − vt) = A cos k(x + 34t), i per tant v = −34
b) y(x, t) = Ae−k(x−20t) , on f (x − vt) = Ae−k(x−20t) , i per tant v = 20
B B
c) y(x, t) = C+(x−10t) 2 , on f (x − vt) = C+(x−10t)2 , i per tant v = 10

Resumint:
a) Eix x, sentit negatiu, v = 34m/s.
b) Eix x, sentit positiu, v = 20m/s.
c) Eix x, sentit positiu, v = 10m/s.

3
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

ii) Aquesta és la part difı́cil (llarga) del problema. Diuen que comprovem que a), b) i c) són
solucions de l’equació diferencial. Doncs és qüestió de pic i pala. Som-hi!.
∂2y 2
1 ∂ y
L’equació (diferencial) d’ones és ∂x 2 − v 2 ∂t2 = 0.

a) En comptes d’utilitzar y = A cos k(x + 34t), utilitzarem y = A cos k(x − vt), osigui amb el
terme velocitat també general...

∂y
= −A sin k(x − vt)kv = −Akv sin k(x − vt)
∂t
∂2y
= −Akv cos k(x − vt)kv = −Ak 2 v 2 cos k(x − vt)
∂t2

∂y
= −Ak sin k(x − vt)
∂x
∂2y
= −Ak 2 cos k(x − vt)
∂x2

∂2y 1 ∂2y 1
⇒ 2
− 2 · 2 = −Ak 2 cos k(x−vt)− 2 ·(−Ak 2 v 2 cos k(x−vt)) = −A cos k(x−vt)+A cos k(x−vt) = 0
∂x v ∂t v

En efecte, tornant al cas particular v = −34m/s, y(x, t) = A cos k(x+34t) és solució de l’equació
diferencial!.
b) y = Ae−k(x−20t) = Ae−k(x−vt)

∂y
= Ae−k(x−vt) · (−k)(−v) = Akve−k(x−vt)
∂t
∂2y
= Akve−k(x−vt) · (−k)(−v) = Ak 2 v 2 e−k(v−vt)
∂t2

∂y
= Ae−k(x−vt) · (−k) = −Ake−k(x−vt)
∂x
∂2y
= −Ake−k(x−vt) · (−k) = Ak 2 e−k(x−vt)
∂x2

∂2y 1 ∂2y 1
⇒ 2
− 2
· 2 = Ak 2 e−k(x−vt) − 2 · Ak 2 v 2 e−k(v−vt) = 0
∂x v ∂t v
Sı́, l’equació y = Ae−k(x−20t) també és solució de l’equació d’ones.

4
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

c) I aquest és l’exemple que toca les pilotes. És una mica empipador en el sentit de trobar les
∂y ∂y ∂ 2 y ∂ 2 y
derivades parcials, que són quatre ( ∂x , ∂t , ∂t2 , ∂x2 ) ...i al final cansa una mica, perquè no són
precisament curtes. De totes maneres, fem-ho!.
B
y(x, t) = C+(x−vt) 2

Abans de res, hem de veure que y(x, t) recoda a f (x) = u(x) 1

→ f 0 (x) = − u21(x) u0 (x)

∂y B 2B(x − vt)
= − 2(x − vt)1 = −
∂x [C + (x − vt)2 ]2 [C + (x − vt)2 ]2
∂y B 2Bv(x − vt)
= − 2(x − vt)(−v) =
∂t [C + (x − vt)2 ]2 [C + (x − vt)2 ]2

h(x)
Per trobar les segones derivades parcials, anirà bé recordar que f (x) = g(x) ⇒ f 0 (x) =
0 0
h (x)g(x)−h(x)g (x)
[g(x)]2
2
∂ y
En ∂x 2 , vegem que h(x) = −2B(x − vt), h0 (x) = −2B ; g(x) = [C + (x − vt)2 ]2 , g 0 (x) =
4(x − vt)[C + (x − vt)2 ]. Aleshores:

∂2y −2B[C + (x − vt)2 ]2 + 2B(x − vt)4(x − vt)[C + (x − vt)2 ]

=
∂x2 [C + (x − vt)2 ]4
2B[4(x − vt)2 − [C + (x − vt)2 ]]
=
[C + (x − vt)2 ]
2
En ∂∂t2y , vegem que h(t) = 2Bv(x − vt), h0 (t) = −2Bv 2 ; g(t) = [C + (x − vt)2 ]2 , g 0 (t) =
−4v(x − vt)[C + (x − vt)2 ]. Aleshores:

∂2y −2Bv 2 [C + (x − vt)2 ]2 − 2Bv(x − vt)(−4)v(x − vt)[C + (x − vt)2 ]

=
∂t2 [C + (x − vt)2 ]4
2Bv [4(x − vt) − [C + (x − vt)2 ]]
2 2
=
[C + (x − vt)2 ]3

∂2y 1 ∂2y 2B[4(x − vt)2 − [C + (x − vt)2 ]] 1 2Bv 2 [4(x − vt)2 − [C + (x − vt)2 ]]

⇒ 2
− 2· 2 = − 2· =0
∂x v ∂t [C + (x − vt)2 ] v [C + (x − vt)2 ]3
B
I veiem que y(x, t) = C+(x−vt)2 també és solució de l’equació d’ones!. Amb tot això ja hem
acabat el primer exercici.

5
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Problema 1.2. Un filferro d’acer de 7 m de llarg i una massa de 50 gr, es lliga per un extrem a
una paret i l’altre extrem es fa passar per una politja i se’n suspèn un pes de 500 N. a) Si donem un
cop transversal a l’extrem on és la politja, quan tardarem a detectar el pols de retorn? b) Quina
massa de filferro de coure s’hauria d’enrotllar al voltant del filferro d’acer per detectar el pols en
el doble de temps?.

Solució

Dades:
L = 7 m longitud del filferro
m = 50 gr = 00 05 kg massa del filferro
T = 500 N pes suspès (tensió)

a) Ens demanen el temps que triga el pols en anar i tornar, és a dir a recòrrer una distància
2L. Sabem que la velocitat
q de propagació de les ones depèn de la tensió i de les caracterı́stiques
T
del medi, això és: v = µ . Coneixem T , i podem relacionar µ amb la massa i la longitud del
filferro, donat que el podem considerar un cos de densitat lineal de massa. Aixı́, µ = mL.

s r
T ·L T
v= =
m µ
s r
x 2L 2L 2L 22 · L2 Lm
t= = →t= =q = T L
=2
v v v T
m
T
µ

r
Lm
Aixı́, la solució de l’apartat a) és t = 2 .
T
Si ho fem numèricament, ens surt un valor t = 50 3 · 10−2 s.

b) Ens demanen quanta massa (de coure, mCU ) hauriem d’afegir al filferro (d’acer, mAC ) per
tal que el pols trigui el doble de temps que triga normalment. A l’apartat a) hem calculat un
temps i una velocitat, que per diferenciar-los els direm t1 i v1 .
Aleshores, el que ens demanen ara és t2 .

t2 = 2t1

Tenim que t1 i t2 són diferents, i a cadascún li va associada una massa mAC i mAC + mCU ,
respectivament. Aleshores, segons t = √2L TL
:
m

6
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

t2 = 2t1
L 2L
2q = 2q
TL TL
mAC +mCU mAC
1 1
q = 2q
TL TL
mAC +mCU mAC
mAC mAC + mCU
4 =
FL FL
4mAC = mAC + mCU
mCU = 3mAC

Aixı́, la solució de l’apartat b) és mCU = 3mAC .

Numèricament: mCU = 150g.

7
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Problema 1.3 a) Escriviu la funció que descriu una ona harmònica que es mou cap a x negatives,
d’amplitud 0.01 m, freqüència 550 Hz i velocitat 340 m/s. b) Quina és la distància entre dos punt
propers que tenen un desfasament de 60◦ ? c) Quina es la diferència de fase entre dos desplaçaments
en el mateix punt en un interval de 10−3 s?

Solució

Dades:
A = 00 01m, amplitud
ν = 550Hz, freqüència
v = 340m/s
∆x → 60o
δ → ∆t = 10−3 s

2π 2π
La funció d’una ona harmònica és y(x, t) = A sin(kx±ωt). Tenint en compte que k = λ = v ν
i λ = vT = νv , podem transformar-la en
ν 
y(x, t) = A sin 2π x ± νt
v

En aquest exercici, donat que la ona va cap a x negatives, el signe serà positiu. Per escriure la
funció d’ona, un cop l’hem modificat com hem dit, només necessitem saber ν i v, i ho sabem! Aixı́
doncs:  
550
y(x, t) = 00 01 sin 2π x + 550t
340

I amb això tenim l’apartat a).

b) Ara tenim dues partı́cules del medi afectades per la mateixa ona. Les partı́cules tenen un
desfasament (desfasament en l’espai, i no en el temps) de 60o entre si.
Aixı́ doncs tenim una equació d’ona per cadascuna de les (dues) partı́cules, amb una única di-
ferència: el desfasament.

Equacions d’ona per cadascuna de les partı́cules

y(x1 , t) = A sin(kx1 + ωt)

y(x2 , t) = A sin(kx2 + ωt)

A sin(kx1 + ωt) = A sin(kx2 + ωt + δ)

8
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

kx2 + ωt = kx1 + ωt + δ
k(x2 − x1 ) = δ
2π
(x2 − x1 ) = δ
λ
x2 − x1 δ
=
λ 2π
δ
∆x = λ
2π

δ
∆x = λ
2π
Numèricament: π
3 · 1
2π λ = 00 103 m. I amb això tenim l’apartat b)

c) Aquest és molt semblant a l’apartat anterior però és una mica més esotèric. Es tracta d’una
partı́cula desfasada respecte a ella mateixa en el temps. Concretament en un interval de 10−3 s.
És a dir, ara x1 = x2 ≡ x.

kx + ωt2 = kx + ωt1 + δ
ω(t2 − t1 ) = δ
2π(t2 − t1 )
δ =
T

2π(t2 − t1 )
δ=
T
Numèricament: δ = 30 46rad.
I això tenim l’apartat c) fet; i per inducció, tot l’exercici.

Abans de passar a l’exercici 1.4 faré un incı́s en això del desfassament:

El concepte de desfassament té la seva gràcia: podem parlar de desfassament en

l’espai – desfassament espacial –, i també podem parlar de desfassament en el temps –
desfassament temporal – .
El desfassament espacial és més senzill en el sentit que el podem representar gràficament,
podem tenir una imatge que el representi. Per exemple amb fer una fotografia n’hi haurà
suficient: tindrem un instant de temps fixat i una diferència d’espai visible entre dos
partı́cules.
El desfassament temporal és una mica més liós, en el sentit que no és tant gràfic. Se-
guint amb l’exemple de les fotografies: hauriem de fer dues fotografies a una mateixa
partı́cula, però en dos instants diferents. En aquest interval de temps, la partı́cula

9
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

també s’ha mogut en l’espai, només que aquesta distància no es veu a ull nu, i ens
hauriem d’esperar a mesurar-la tot superposant les fotografies.

10
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Problema 1.4. En un filferro la velocitat d’ona és 10 m/s i la seva densitat lineal de
massa és 0.01 kg/m. a) Si l’amplitud d’oscil·lació és 0.5 mm, quina potència mitjana es
transmet al llarg del filferro si la freqüència és 400 Hz? b) Com s’haurien de modificar la
tensió del filferro, la freqüència de la font o l’amplitud de les ones per tal d’incrementar
la potència en un factor 100? (Suposeu que cada magnitud es varia per separat).

Solució

Dades:
v = 10m/s, velocitat de propagació de la ona
λ = 00 01kg/m, densitat lineal de massa del filferro

a)
A = 00 5mm= 5 · 10−4 m amplitud d’oscil·lació
ν = 440 Hz freqüència
La potència mitjana ve donada per la fórmula P = 12 µω 2 A2 v, per resoldre aquest
apartat simplement s’han de trobar alguns valors i substituir-los a l’expressió.

µ = λ = 00 01 , ω = 2πν = 800π

1 2 2
P = µω A v
2
1 0
= · 0 01 · (2 π 400)2 · (5 · 10−4 )2
2
= 79 · 10−3 W.

P = 79 · 10−3 W = 79 mW

b)
P = 100P0
Com s’han de variar la tensió del filferro T , la freqüència de la font ν o l’amplitud de
les ones A per tal que P = 100P0 ? L’exercici ens diu que ho fem variant cada magnitud
per separat, és a dir que en variem una i només una. Variar per exemple la amplitud i
la freqüència a la vegada no és vàlid (complicaria molt les coses).
Comencem per variar la amplitud:

1
P0 = µv(2πν)2 A20
2
1
P = µv(2πν)2 A2
2

P
√ q
A2
P0 = 100 = A20
⇒ A = 10A0

11
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Ara cambiem la freqüència:

1
P0 = µv0 (2πν)2 A2
2
1
P = µv(2πν)2 A2
2

P
√ q 2
P0 = 100 = νν 2 ⇒ ν = 10ν0
0
I ara la tensió:
T = Tν = 4401
= 20 27 · 10−3 s

s
1 T0 2 2 1p √ 2 2
P0 = µ ω A = T0 µ ω A
2 µ 2
s
1 T 2 2 1√ √ 2 2
P = µ ω A = T µω A
2 µ 2

√ q
P
P0 = 100 = F
F0 ⇒ F
F0 = 1002 ⇒ F = 104 F0

I amb això ja tenim resolt l’exercici 1.4.

12
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Problema 1.5. Lliguem un diapasó a un filferro i generem ones transversals. La seva

freqüència és de 440 Hz i l’amplitud de l’oscil·lació és de 0.5 mm. El filferro té una
densitat lineal de massa de 0.01 kg/m i està sotmès a una tensió de 1000 N. a) Trobeu
el perı́ode i la freqüència de les ones al filferro. b) Quina velocitat tenen les ones?
c) Escriviu una funció d’ona que descrigui adequadament les ones que es propaguen
al filferro. d) Calculeu la velocitat i l’acceleració màximes d’un punt del filferro. e)
Quina potència hem de subministrar al diapasó per tal que oscil·li amb una amplitud
constant?

Solució

Dades:
ν = 440 Hz
y =0’5 mm = 5 · 10−4 m
µ = 00 01 Kg/m
T = 1000 N
a) T = ν1 = 440
1
= 20 27 · 10−3 s ⇒ T = 20 27 · 10−3 s
q q
0 0
b) v = Tν = 1000 00 01 = 316 23m/s ⇒ v = 316 23 m/s
c)

1
y(x, t) = A sin(kx − ωt) = A sin 2π( x − νt)
λ
v 1 ν
λ = → = = 10 39
ν λ v

⇒ y(x, t) = 5 · 10−4 sin 2π(10 39x − 440t)

d)

d
v(x, t) = y(x, t) = −ωA cos(kx − ωt)
dt
vmax = ωA

⇒ vmax = 2π440 · 00 5 · 10−3 = 10 38m/s

d
a(x, t) = v(x, t) = −ω 2 A sin(kx − ωt)
dt
amax = ω2 A

⇒ amax = 3821m/s2
e) P = 12 µω 2 A2 v ⇒ P = 30 02 W

13
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Problema 1.6. Dos filferros de densitats diferents se solden l’un a continuació de

l’altre i se sotmeten a una tensió T. La velocitat de les ones en el primer és el doble que
en el segon. Quan l’ona harmònica que es propaga en el primer filferro es reflecteix en
la unió d’ambdós filferros, l’ona reflectida té la meitat d’amplitud que l’ona transmesa.
a) Suposant que no hi ha pèrdues en el filferro, quina fracció de la potència es transmet
i quina es reflecteix? b) Si l’amplitud de l’ona incident és A, quines són les amplituds
transmesa i reflectida?

Solució

Dades:
AT
v1 = 2v2 , AR = 2

a) Suposant que no hi ha pèrdues en el filferro és l’equivalent a dir que la potència

inicial (total) és la suma de les potències transmeses i reflectides. És a dir:
Pinicial total = Ptransmesa + Preflectida , dit d’altra manera: PI = PT + PR

1 2 2
P = µω A v
2
1
PI = µ1 ω 2 A2I v1
2
1
PR = µ1 ω 2 A2I v1
2
1
PT = µ2 ω 2 A2T v2
2

T1 = T2 ≡ T
v1 = 2v2
s s
T T
=2 ⇒ µ2 = 4µ1
µ1 µ2

1 1 v1 1 4·4 8
PT = µ2 ω 2 A2T v2 = 4µ1 ω 2 (2AR )2 = µ1 ω 2 A2R v1 ( ) = 8PR
2 2 2 2
| {z } 2
PR

⇒ PI = PT + PR = 8PR + PR = 9PR

PR 1 PT 8
R≡ = , T ≡ =
PI 9 PI 9

b) A ≡ AI

14
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

PR
1 2 2
2 µ1 ω AI v1 A2R 1 AR 1 A
R= PI = 1
µ ω 2 A2 v = A2 = 9 ⇒ A = 3 ⇒ AR = .
2 1 1 3
2A
De forma similar, AT = 2AR ⇒ AT = .
3

15
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Problema 1.7. Una pedra cau dins d’un pou i s’escolta el soroll del xoc d’aquesta
amb l’aigua 3 s després. Calculeu la profunditat a la que es troba l’aigua, sabent que
la velocitat del so a l’aire a 25 ◦ C és de 347 m/s.

Solució

Bé, primer de tot ens hem d’adonar que aquest problema no és del temari d’Ones
Mecàniques1 . Però bé, ja que està a la col·lecció doncs el fem i llestos.

L’esquema del problema és el següent: Es deixa caure una pedra (caiguda lliure) i
comencem a comptar el temps. La pedra xoca contra l’aigua i provoca una ona de so.
Aquesta ona puja pel pou i arriba a les nostres orelles. La suma del temps que triga la
pedra a caure més el que triga la ona a pujar és de 3 segons. Amb això hem de calcular
la profunditat del pou2 .

Dades:
tp + to = 3s, essent tp = tpedra i to = tona ; vo ≡ v = 347m/s.

q
2h
De l’equació del moviment de la pedra (un MRUA) tenim tc = g .

De l’equació del moviment de la ona (un MRU) tenim to = hv .

Sabem que la suma de temps és el temps total, tp + to = 3.

Combinant-ho tot:

s
h 2h
3− =
v g

Hem de trobar h. Som-hi:

q
h2
3 − hv = 2h h 2
g ⇒ (3 − v ) =
2h
g ⇒ 9 − 6 hv + v2 = 2h
g ⇒ 1 2
v2 h − v6 h − g2 h + 9 = 0

En definitiva es tracta de resoldre l’equació de segon grau:

1 2 6 2 
h − h + h +9=0
v2 v g

1 Podria ser que alguna ànima perversa hagués filtrat aquest problema entre els del temari per confondre a

l’alumnat
2 La temperatura no serveix per res. Bé, sı́, per tocar els...

16
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

q
6/v + 2/g ± (6/v + 2/g)2 − 4 · 1 v12 · 9
h=
2 v12
p
6/v + 2/g ± 36/v 2 + 4/g 2 + 24/gv − 36/v 2
=
2 v12
p
6/v + 2/g ± 4/g 2 + 24/gv
=
2 v12
r  
6/v + 2/g ± 2 1/g 1/g + 6/v
= 2
v2

En definitiva, l’altura del pou ve donada per l’expressió

r  
6/v + 2/g ± 2 1/g 1/g + 6/v
h= 2
v2

Una de les dues solucions és desorbitada, i l’altre és la bona: h = 410 6m.

17
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Problema 1.8. Si a Barcelona la contaminació acústica augmentés 1 dB per any; a)

quin percentatge d’augment d’intensitat suposaria això?; b) quants anys tardaria en
doblar-se la intensitat del so?

Solució

Dades:
dB
∆B = 1 any
I
a) Sabem que B = 10 log Io .
B = Bo + I ⇒ ∆B = I

Io x
∆B = 10 log
Io
1 = 10 log x
x10 = 10
√
10 ≈ 10 26
10
x =

I = x · Io ⇒ I
Io = 10 26

I − Io I 
Er = · 100 = − 1 · 100 = (10 26 − 1) · 100 = 00 26 · 100 = 26%
Io Io

b) ∆B = 1dB, I = 2Io

I
∆B 0 = 10 log
Io
2Io
= 10 log
Io
= 10 log 2
= 30 01dB

∆B 0 ∆B 0 30 01
∆B
t = 1 ⇒t= ∆B = 1 = 30 01 anys ⇒ t = 30 01 anys

18
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Problema 1.9. Una font esfèrica radia so uniformement en totes direccions. A una
distància de 10 m, el nivell d’intensitat acústica és 80 dB, on els 0 dB corresponen a
10−12 W/m2 . a) A quina distància de la font el nivell d’intensitat val 60 dB? b) Quina
potència radia aquesta font?

Solució

Dades: 0 dB → Io = 10−12 W/m2

a) Tornem a utilitzar B = 10 log IIo .

I
80 dB = 10 log ⇒ I80 dB = 10−4 W/m2
10−12
I60 dB = 10−6 W/m2

P P
I= =
S 4πr2
P
I80 = 10−4 =
4π102
P
I60 = 10−6 = → P = 4 · 10−6 πr2
4πr2
4 · 10−6πr2
10−4 = 2
√ 4π10 √
r = 10 · 106 · 102 = 104 = 102 = 100
−4

r1 = 10r2

b) P = 10−44π102 = 4π10−2 = 00 1256 W ⇒ P = 00 1256 W

19
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Problema 1.10. Dues ones sonores de freqüències ν1 = 500 Hz i ν2 = 505 Hz es

mouen amb una velocitat de 340 m/s al llarg del eix x. L’amplitud de cada ona es Φ0 .
Escriviu les funcions d’ona Φ1 (x, t) i Φ2 (x, t) per a cada ona, suposant que estan en
fase a x = 0 i t = 0, i la funció d’ona Φ(x, t) per la resultant.

Solució

Dades:
ν1 = 500 Hz freqüència ona Φ1
ν2 = 505 Hz freqüència ona Φ2
v1 = v2 ≡ v = 340 m/s velocitat de les ones
Φ01 = Φ02 ≡ Φ0 Amplitud de les ones
Φ1 i Φ2 en fase a x = 0 i t = 0.
ω = 2πν , k = 2π λ = v
2πν

Φ1 (x, t) = Φ0 sin (k1 x − ω1 t)

ν 
1
= Φ0 sin 2π x − ν1 t
v
= Φ0 sin 2π (10 471x − 500t)

Φ0 sin 2π (10 471x − 500t)

Φ2 (x, t) = Φ0 sin (k2 x − ω2 t)

ν 
2
= Φ0 sin 2π x − ν2 t
v
= Φ0 sin 2π (10 485x − 505t)

Φ0 sin 2π (10 485x − 505t)

Φ(x, t) = Φ1 (x, t) + Φ2 (x, t)

ν  ν 
1 2
= Φ0 sin 2π x − ν1 t + Φ0 sin 2π x − ν2 t
v   v    
2π ν1 + ν2 2π ν1 + ν2
= Φ0 · 2 · sin x − (ν1 + ν2 ) t · cos x − (ν1 + ν2 ) t
2 v 2 v
= 2Φ0 sin 2π (10 478x − 5020 5t) cos 2π (00 007x − 20 5t)

Φ0 sin 2π (10 478x − 5020 5t) cos 2π (00 007x − 20 5t)

20
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Problema 1.11. Dos altaveus que oscil·len en fase estan separats una distància d i són
en la mateixa lı́nia recta que un observador. L’observador està situat a una distància x
de l’altaveu més proper i a una distància d + x del més llunyà. Els altaveus emeten una
ona sonora de 500 Hz. La intensitat que l’observador sent de cada altaveu per separat
és I. a) Per a quins valors de d l’observador no escoltarà cap so procedent dels altaveus?
b) Per a quins valors de d escoltarà una intensitat màxima?. Quant valdrà aquesta en
funció de I? c) Quina serà la intensitat escoltada per l’observador si d = 17 cm? d)
Quin ha de ser el valor de I per tal que el nivell d’intensitat que escolta l’observador
sigui suau (≈ 50 dB)?

Solució
Dades:
x , d + x Distàncies entre els altaveus i la persona.
ν = 500 Hz Freqüència de les ones
I Intensitat
a) IT = 0 Intensitat nul·la
b) IT = Imax Intensitat màxima
c) d = 17 cm = 00 17 m
d) I ≈ 50 dB Intensitat que percep l’observador.

Φ = Φ sin (kx − ωt)
1 0
⇒
Φ = Φ sin (k(x + d) − ωt)
2 0

ΦT = Φ0 [sin(kx − ωt) + sin(kx − wt + kd)]

   
kd kd
= Φ0 · 2 · sin kx − wt + · cos
2 2

a) IT = 0 → ΦT = 0

kd
cos = 0
2
kd π
cos = cos(2n + 1)
2 2
kd π
= (2n + 1)
2 2
2π d π
· = (2n + 1)
λ 2 2
2n + 1 v
d = ·
2 ν

d = (2n + 1) · 00 34

21
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Φ20
 
b) Φ2T ⇒ IT = CΦ2T de fet la fórmula és: I = 2ρv

 
kd
Φ2T = 4Φ20 sin2 ( ) cos2
2
kd
= nπ
2
2nπ v
d = ·
2π ν
v
= n·
ν

d = 00 68n

Imax = CΦ2T = 4CΦ20 = 4I

Imax = 4I

c) d = 00 17 cm → ΦT = 2Φ0 cos 2 kd

d) β = 10 log IITo , Io = 10−12 W/m2

IT
50 = 10 log → IT = 10−7 W/m2
Io

I = 12 10−7 W/m2 ⇒ I = 00 5 · 10−7 W/m2

22
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

Problema 1.12. Un observador està alineat amb tres altaveus. La separació entre
els altaveus extrems i l’altaveu central és d. L’observador és a una distància x > d
de l’altaveu central. Suposeu que els tres altaveus emeten en fase, amb una mateixa
amplitud A i la mateixa freqüència ν = 680 Hz. Si I1 és la intensitat que rebria
l’observador d’un sol altaveu, es demana: a) Quina és la intensitat que rep l’observador
en funció de I1 i d i quina és la intensitat màxima? b) Quina ha de ser la separació
més petita d entre els altaveus perquè l’observador no senti cap so (vso = 340 m/s)?
c) Variant d la intensitat presenta un segon màxim relatiu. Quina és la intensitat
corresponent?.

Solució

Dades:
y1 , y2 i y3 en fase
A1 = A2 = A3 ≡ A Mateixa amplitud
ν1 = ν2 = ν3 ≡ ν = 680 Hz Mateixa freqüència

x1 = x2 + d

x3 = x2 − d

y1 (x1 ; t) = A sin (kx1 − ωt) = A sin (kx2 − ωt + kd)

y2 (x2 ; t) = A sin (kx2 − ωt)
y3 (x3 ; t) = A sin (kx3 − ωt) = A sin (kx2 − ωt − kd)

(kx − ωt) ≡ Mxt


y (x ; t) = A sin (Mxt + kd) = A sin Mxt cos kd + A cos Mxt sin kd
 1 1


y2 (x2 ; t) = A sin (Mxt ) = A sin Mxt ⇒


y (x ; t) = A sin (M − kd) = A sin M cos kd − A cos M sin kd

3 3 xt xt xt

y(x; t) = A sin (kx − ωt) (1 + 2 cos kd) → Amplitud = A (1 + 2 cos kd)

 2
I = C A(1 + 2 cos kd) = CA 2 2
|{z}(1 + 2 cos kd) = I1 (1 + 2 cos kd)
2

I1

a) cos kd = 1 → Amplitud 3A

I = 9I1

23
Fonaments de Fı́sica 2 Problemes

b) I = I1 (1 + 2 cos kd)2 = I1 · 0 = 0

1 + 2 cos kd = 0
1
cos kd = −
2
2π
kd =
3
2πνd 2π
=
v 3

v
d=
3ν

Numèricament: d = 340
680·3 = 00 17 m

24