Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
El Procés Participatiu Al FV

El Procés Participatiu Al FV

Ratings: (0)|Views: 24|Likes:
Published by api-3841420

More info:

Published by: api-3841420 on Oct 18, 2008
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as DOC, PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

03/18/2014

pdf

text

original

El proc\u00e9s participatiu al \u2018Forat de la Vergonya\u2019: tensions entre l\u2019autogesti\u00f3 i la
intervenci\u00f3 institucional
Andr\u00e9s Di Masso

Les pr\u00e0ctiques de participaci\u00f3 ciutadana ocupen un lloc cada vegada m\u00e9s important i visible en
el desplegament de les pol\u00edtiques urbanes, entre elles les relatives a la creaci\u00f3 d\u2019espai p\u00fablic.
Sovint, per\u00f2, el fenomen del \u2018prendre part\u2019 evidencia ambig\u00fcitats i borrositats que fan pertinent
una reflexi\u00f3 contextualitzada del concepte de \u2018participaci\u00f3\u2019: l\u2019adequaci\u00f3 diferencial dels seus
usos en els marcs discursius dels moviments socials i associatius actuals; el seu valor
instrumental i autolegitimador en les din\u00e0miques de gesti\u00f3 dels poders p\u00fablics; la seva
capacitat reguladora de l\u2019autonomia i l\u2019empoderament ciutad\u00e0; les seves formes d\u2019articulaci\u00f3
efectiva amb els moments determinants de presa de decisions; o la seva ra\u00f3 de ser un cop
reapropiat i reciclat per formes socials d\u2019autogesti\u00f3 radicalment antagonistes de l\u2019ordre sist\u00e8mic
dominant. Qu\u00e8 s\u2019ent\u00e9n, doncs, quan diem \u2018participaci\u00f3\u2019? Per a qu\u00e8 serveix? Qu\u00e8 es pret\u00e9n
aconseguir? A qui involucra? \u00c9s necessari \u2018participar\u2019? \u00c9s leg\u00edtim no \u2018participar\u2019? La resposta
dependr\u00e0 de qui es faci la pregunta i, sobretot, de qui i com intenti donar-li una viabilitat pr\u00e0ctica
socialment organitzada.

Aquest cap\u00edtol pret\u00e9n examinar i problematitzar les pr\u00e0ctiques institucionals de participaci\u00f3
ciutadana en el marc de la ciutat de Barcelona, a partir de la seva aplicaci\u00f3 al cas espec\u00edfic de
la urbanitzaci\u00f3 d\u2019un espai p\u00fablic ex novo al Casc Antic de Ciutat Vella. El popularment conegut
com a \u201cForat de la Vergonya\u201d -oficialment anomenat \u201cPou de la Figuera\u201d-, un solar de m\u00e9s de
6.500m2 de superf\u00edcie producte de l\u2019enderroc d\u2019una compacta i envellida trama edificat\u00f2ria
d\u2019origen medieval, va ser un dels projectes urban\u00edstics inclosos en el Pla Especial de Reforma
Interior (PERI) del Sector Oriental del Casc Antic, aprovat definitivament per l\u2019administraci\u00f3
local el 1985. El PERI suposava la modificaci\u00f3 de les qualificacions del s\u00f2l previstes pel Pla
General Metropolit\u00e0 de 1976, obrint aix\u00ed les portes a la construcci\u00f3 de \u201cparcs i jardins de nova
creaci\u00f3 de car\u00e0cter local\u201d (qualificaci\u00f3 6b), l\u2019ampliaci\u00f3 d\u2019un \u00e0rea destinada a \u201cequipaments
comunitaris de nova creaci\u00f3\u201d (7b) i l\u2019edificaci\u00f3 de \u201cvivendes per a joves\u201d (10hj). Dins d\u2019una
pol\u00edtica de sanejament urban\u00edstic, el nucli del Casc Antic representaria una \u00e0rea exemplar en la
l\u00ednea de la creaci\u00f3 d\u2019espais p\u00fablics oberts i de proximitat.

No obstant els designis formals, la realitat seria una altra ben diferent. Vint anys despr\u00e9s de la
seva aprovaci\u00f3, les directrius del PERI per a la urbanitzaci\u00f3 del buit espaial del Pou de la
Figuera encara no s\u2019han materialitzat. La prollongada demora i una creixent incertesa van
nodrir el context de suspic\u00e0cies, donant arguments a un sector ve\u00efnal i associatiu per a justificar
i intentar legitimar l\u2019ocupaci\u00f3, arranjament i apropiaci\u00f3 autogestionada de l\u2019espai des de l\u2019any
2000. La plantaci\u00f3 simb\u00f2lica d\u2019un avet en reivindicaci\u00f3 d\u2019una zona verda pel barri va ser el

primer pas significatiu en l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019un conflicte en torn al que acabaria sent el \u201cParc
Autogestionat del Forat de la Vergonya\u201d: un escenari urb\u00e0 equipat mitjan\u00e7ant autoconstrucci\u00f3 i
sotm\u00e8s a disputes entre agents socials i administraci\u00f3 per a la seva definici\u00f3 urban\u00edstica com a
espai p\u00fablic del barri (figura 1).

Figura 1 \u2013 El Forat de la Vergonya al Casc Antic de Barcelona

El proc\u00e9s del conflicte ha estat llarg i complex, desembocant en una proposta d\u2019urbanitzaci\u00f3
definitiva despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s participatiu institucionalment organitzat per\u00f2 gens exempt de
controv\u00e8rsies. \u00c9s en aquest punt on interessa esbrinar algunes de les claus que poden ajudar a
comprendre el que aqu\u00ed es considerar\u00e0 elfrac\u00e0s del proc\u00e9s de participaci\u00f3 al Forat de la
Vergonya; un frac\u00e0s que, tot i poguent-li concedir algun mat\u00eds constructiu, sembla tenir una de
les seves arrels en la tensi\u00f3 entre els d\u00e8ficit estructurals del plantejament participatiu municipal,
per una banda, i els mecanismes obstaculitzants de la fragmentaci\u00f3 social en el teixit
reivindicatiu, per l\u2019altra.

La revisi\u00f3 d\u2019aquesta experi\u00e8ncia participativa en relaci\u00f3 a un proc\u00e9s de creaci\u00f3 d\u2019espai p\u00fablic
obeeix a una ra\u00f3 fonamental: l\u2019espai p\u00fablic \u00e9s un punt d\u2019articulaci\u00f3 entre ciutat i ciutadania,
conjugant els ritmes urban\u00edstic (h\u00e0bitat constru\u00eft), urb\u00e0 (sociocultural) i ciutad\u00e0 (pol\u00edtic).
Qualsevol proc\u00e9s de creaci\u00f3 d\u2019espai p\u00fablic que incorpori un proc\u00e9s participatiu es basa
suposadament en la consci\u00e8ncia de treballar sobre aquesta triple articulaci\u00f3. La plena condici\u00f3

d\u2019espai p\u00fablic, en conseq\u00fc\u00e8ncia, en un cas de nova creaci\u00f3 que incorpori un proc\u00e9s participatiu, trobar\u00e0 una de les seves claus en la consecuci\u00f3 satisfactoria no tan sols d\u2019un espai de qualitat, significatiu, polifuncional i amb vocaci\u00f3 de \u201clloc\u201d, sin\u00f3 tamb\u00e9 d\u2019all\u00f2 que es pot denominar

construcci\u00f3 de ciutadania: l\u2019empoderament de totes les parts implicades en l\u2019exercici del dret a
la ciutat (Lefebvre, 1968; Mitchell,2003), mitjan\u00e7ant la co-definici\u00f3 i \u00fas de l\u2019espai urb\u00e0, tenint la

ciutadania el \u201cpoder de decisi\u00f3 en la gesti\u00f3 d\u2019all\u00f2 p\u00fablic\u201d (Taller VIU, 2006:208) i fent operatius
els \u201cprocessos de la societat per a auto-organitzar la seva propia transformaci\u00f3\u201d (Villasante y
Monta\u00f1\u00e9s, 2000:28). Crear ciutat i ciutadania (Borja i Mux\u00ed, 2003) \u00e9s, en darrer terme, l\u2019objectiu
de qualsevol proc\u00e9s d\u2019invenci\u00f3 i creaci\u00f3 d\u2019espai p\u00fablic, i les pr\u00e0ctiques participatives poden
jugar un paper fonamental en la consecuci\u00f3 d\u2019aquest prop\u00f2sit. Sobre l\u2019espai material i prenent
com a refer\u00e8ncia el cas del Forat de la Vergonya, la participaci\u00f3 pot fer encaixar els trets
transitoris de la urbanitzaci\u00f3 informal o autogestionada amb la urbanitzaci\u00f3 formal i estable
promoguda des dels poders p\u00fablics d\u2019acord amb els designis t\u00e8cnics del planejament urb\u00e0. En
termes pr\u00f2piament psicosocials, les pr\u00e0ctiques de co-implicaci\u00f3 ciutadana poden contribuir a
generar processos de significaci\u00f3 conjunta i marcs d\u2019interpretaci\u00f3 compartits del dret a la ciutat,
si es treballa efectivament sobre els \u201cancoratges ideol\u00f2gics que sostenen la percepci\u00f3 de la
realitat de cada part\u201d (Villasante y Monta\u00f1\u00e9s, 2000:24). L\u2019espai p\u00fablic \u00e9s, en definitiva, un espai
obert.

Marcs normatius de \u2018participaci\u00f3 ciutadana\u2019: la construcci\u00f3 institucional de les
pr\u00e0ctiques de democr\u00e0cia participativa

Qualsevol proc\u00e9s social a Barcelona que busqui tenir una repercussi\u00f3 directa o indirecta sobre
l\u2019esfera p\u00fablica emparant-se en l\u2019aval legitimador oficial de l\u2019etiqueta \u2018participativa\u2019, ha d\u2019ajustar-
se a les disposiciones establertes en les \u201cNormes reguladores de la participaci\u00f3 ciutadana\u201d
(Ajuntament de Barcelona, 11/2002). Segons s\u2019afirma en aquest document, la filosofia
participativa ha regit formalment les pol\u00edtiques urbanes a Barcelona des de l\u2019aparici\u00f3 de la
primera normativa el 1986, evolucionant cap a plantejaments de car\u00e1cter nonom\u00e9s formal sin\u00f3
tamb\u00e9 preceptiu. De fet, la progressiva aparici\u00f3 i aprofundiment de l\u2019opci\u00f3 participativa a nivell
de gesti\u00f3 p\u00fablica adquireix rangs de llei i no nom\u00e9s en mat\u00e8ria de pol\u00edtica general, sin\u00f3
espec\u00edficamet en afers sectorials de planejament i gesti\u00f3 urbana (Decret Legislatiu 1/2005,
DOGC 4436).

La normativa de participaci\u00f3 ciutadana, seguint l\u2019articulat aprovat el novembre de 2002, s\u2019ent\u00e9n institucionalment com una \u201copci\u00f3 decidida per la democr\u00e0cia participativa, com a complement i aprofundiment de la democr\u00e0cia representativa\u201d (p.4). Aquesta primera declaraci\u00f3 de principis estableix una premisa que colisiona amb nombroses reivindicacions ciutadanes de \u2018democr\u00e0cia participativa directa\u2019, no subsidi\u00e0ria del model representatiu sin\u00f3 substitutiva d\u2019aquest. El cas del conflicte en el Forat de la Vergonya no n\u2019\u00e9s pas una excepci\u00f3.

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->