Newsletter N.

43 5/11/2011

Perpiny 5 de novembre 1659-2011 Continuem resistint!

Llengua, cultura i llibertat

Un miler de manifestans amb el lema 'Llengua, cultura i llibertat' a Perpiny

Amb el lema 'Llengua, cultura i llibertat', un miler de manifestants han marxat sota una tmida pluja pels carrers de Perpiny en una jornada d'actes per a cloure el Correllengua. La manifestaci, com cada any, ha commemorat la signatura del Tractat dels Pirineus el 7 de novembre de 1659 i n'ha demanat la derogaci.. Una vegada arribats al Castellet Herv Pi ha llegit el manifest i s'ha cantat l'himne nacional de Catalunya.Tot seguit s'ha fet una marxa de torxes del Castellet fins a la Casa Musical, on s'hi han fet els concerts dels grups Rauxa, Les 100 G de Ttes i At Versaris. El Correllengua, una de les principals iniciatives en xarxa entre entitats i associacions que lluiten pel reconeixement de l's social del catal i pel foment de la cultura prpia, s impulsat des de 1996 per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) al Principat, mentre que al Pas Valenci se n'encarrega Acci Cultural del Pas Valenci (ACPV) i a les Illes, els Joves de Mallorca per la Llengua Enguany, el Correllengua del Principat s'ha dedicat a l'autor Joan Oliver (Pere Quart), coincidint amb el vinticinqu aniversari de la desaparici. A banda sser considerat un dels millors poetes catalans del segle XX, Oliver es va significar per l'amor a la llengua i el pas, i per l'esperit crtic respecte a la classe poltica, que el va fer rebutjar la Creu de Sant Jordi. Al Pas Valenci, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor han estat els dos autors recordats per la seva contrastada fidelitat i mestria en l'estudi de la llengua i per la seva estima constant pel pas. Incorporaci de ms municipis. En el balan d'enguany, la CAL destaca que han augmentat de manera notable el nombre dadhesions a la moci del Correllengua, promulgades als plenaris municipals i de districtes dels ajuntaments. I, tamb, que el moviment ha arribat per primera vegada a municipis on no ho havia fet fins ara o en indrets on feia molt de temps que no shi acostava, com l'Arbo, Girona, Manlleu, Pallej, Sant Hilari Sacalm, Sant Vicen dels Horts i la Seu d'Urgell. Al mateix temps,

una bona part de les capitals de comarca han celebrat el Correllengua. Aquest any, la interlocutria del Tribunal Suprem de Justcia de Catalunya que posa en perill seris l's del catal com a llengua vehicular a l'escola, ha incidit de manera marcada en la programaci dels actes a tot el Principat.

SI amb la Bresola de Catalunya Nord

Visita a la Bressola de Perpiny, abans de la manifestaci per commemorar la partici de Catalunya pel Tractat dels Pirineus. Una delegaci de SI encapalada pel secretari general Uriel Bertran han visitat la Bressola de Perpinya com a mostra de suport a la

gran tasca pel catal que fan les bressoles a la Catalunya Nord per la defensa i recuperaci del catal. A la vegada han explicat a Joan Pere Le Bihan director de La Bressola de Perpinya la campanya iniciada arreu de Catalunya Defendem lescola en catal despres de les sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya contra linmersi llinguistca del catal a les escoles. Uriel Bertran ha manifestat Els Angelets de la Terra creixen a la Bressola per aconseguir amb les urnes all que ens van arrabassar amb les armes.

L'escolaritzaci en catal a la Catalunya del Nord fa 35 anys

La xarxa de La Bressola i el collegi de secundria Comte Guifr ofereixen educaci amb immersi en llengua catalana L'escola Arrels tamb proposa un model immersiu, mentre que altres escoles aposten pel model bilinge

Ensenyament en catal a la Catalunya Nord

L'any 1976 es va inaugurar al barri de Sant Galdric de Perpiny la primera escola de La Bressola. Avui, trenta-cinc anys desprs, ja sn ms d'una trentena els centres on s possible aprendre catal a la Catalunya del Nord, tant al sistema privat com al pblic i amb models diferents, des de l'ensenyament noms de llengua catalana fins a la immersi lingstica. El gros del sector privat correspon a La Bressola, que actualment t una xarxa de set escoles d'ensenyament maternal i infantil, dues a Perpiny als barris de Sant Galdric i el Vernet i la resta a les localitats del Soler, Nils, Prada, Cldegues i Sant Esteve del Monestir, i un collegi d'ensenyament secundari de primer cicle equivalent a sis de primria i primer, segon i tercer d'ESO al Soler. Joan Pere Le Bihan, director general de La Bressola, considera totalment demostrat que estudiar en catal no perjudica gens el coneixement del francs. Tamb dins d'aquest sector privat hi ha el collegi Comte Guifr, situat al centre de Perpiny, nascut el 1991 amb la intenci de donar continutat als estudis en catal dels alumnes de La Bressola i Arrels, segons afirma Cristi Martnez, director pedaggic

del centre. Tant La Bressola com el collegi Comte Guifr practiquen la immersi lingstica en catal. Pel que fa al sector pblic, l'escola Arrels s una excepci dins l'ensenyament nationale, ja que, segons explica Elena Gual, directora de l'establiment, el 1994 va esdevenir escola pblica amb immersi dins l'ensenyament pblic, l'nic a tot Frana que practica la immersi lingstica en una llengua diferent del francs. Lnies bilinges L'oferta pblica t tamb un seguit d'escoles i collegis en qu s'inclou algun tipus d'ensenyament en catal, des de la inclusi d'una assignatura en aquesta llengua fins al model de lnia bilinge amb paritat horria, s a dir, amb la meitat d'hores d'ensenyament en catal i l'altra meitat en francs. Pel que fa a la secundria, tant als collegis com als liceus ensenyament equivalent a quart d'ESO i primer i segon de batxillerat de Ceret, Prada i l'Aristides Maillol de Perpiny, s possible estudiar catal i una assignatura ms, normalment la d'histria i geografia, un fet que al principi va ser tot un esdeveniment, segons Lluc Bonet, professor de catal al liceu Aristides Maillol, ja que histria s una assignatura vertebral per a la constituci de l'estat com a naci. Quantitativament, reben estudis en catal un 20% dels alumnes sobre el total de la Catalunya del Nord, tot i que noms un 5% forma part de programes bilinges i d'immersi. Un 80% d'escolars amb algun tipus d'estudis en llengua catalana va al sector pblic. El Punt/Avui

Trobada i dinar de SI amb Unitat Catalana a Perpinya

En el marc de les activitats de SI a Perpinya per la jornada del 5 de noviembre hem tingut una trobada i dinar amb els companys dUnitat Catalana, amb SI te una relaci preferent a la Catalunya Nord com amb al PSM-EN a les Balears. Uriel Bertran secretari general de SI ha tingut la posibilitat dinformar i contrastar amb seu homoleg Brice Lafontaine secretari general dUC les darreres activitats de Si, el protocol de colaboraci amb el PSM-EN, tambe han parlat de la posible colaboraci entre els diferents partis dels Pasos Catalans a nivel catal com europeu,especialmente dintre lALE, on SI ha formalitzat la seva entrada i tant el PSM-EN com UC ja en forment part.

Participaci a la manifestaci de Perpinya de SI amb Unitat Catalana

Continuem resistint!

Manifest del Correllengua 2011

Existncia i conscincia: hi som, i sabem que hi volem ser Tenim l'avantatge de ser-hi, i aix ning ens ho podr negar. La constataci de la vida d'un poble s la seva prpia existncia, encara que aix soni obvi, encara que sembli simple i absurd. No hi ha res ms important que saber-se viu, perqu s precisament aleshores que podrem arribar a la conscincia. I la conscincia, aix s, m'atreviria a dir que ho s gaireb tot.

Hi ha dos tipus de conscincia: la negativa i la positiva. La primera s la reacci al toc d'alerta que, per exemple, ens fa arribar la UNESCO: cada dues setmanes mor una llengua. s una afirmaci terrible, per tan certa com la nostra existncia. El coneixement d'aquesta notcia provoca una reacci, la conscincia positiva, aquella que, davant d'una idea que pot perjudicar el nostre poble i qualsevol dels seus trets identitaris, fa que activem un sistema de protecci, basat, principalment, en una cultura de defensa. Per tant, una cultura agredida, minoritzada i sotmesa, que ha de sobreviure grcies a la voluntat de la seva gent, lluny de la protecci que suposa la normalitat cultural i la democrcia institucional.Per tot aix, ja ho sabem, t uns culpables que haurem de poder assenyalar sense cap mena de temor. Una llengua com la nostra, recolzada en una naci sense estat i, per tant, sense un ple reconeixement internacional, ho t realment complicat per seguir fent anys i fer-los amb bona salut. La opressi nacional que pateix el nostre poble s tan ampla que fa mal. Per a la vegada hi estem tan acostumats, i tot plegat ens sembla d'all ms arrambat a les normes de convivncia democrtica, que ja ens hem fet amics del 'qu hi farem', del 'no s'hi pot fer res'. Sortir d'aquesta prudncia per arribar a l'activitat i a l'activisme cultural s noms una qesti nostra. Nostra i de la nostra voluntat s per aix que avui s important que estiguem celebrant dues de les coses ms transcendentals que, encara al segle XXI, conservem els catalans: l'existncia i la conscincia. Hi som, i sabem que hi volem ser. Un principi que ens ha fet hereus de les batalles ms simbliques per salvaguardar la nostra llibertat nacional. Una llibertat que no s legal, que no tenim a nivell administratiu, per que seguim treballant cada cop que parlem la nostra llengua. Del Capcir a la Llitera, de la Segarra al Camp de Tria, de

l'Alcoi a Formentera. La millor manera de conixer el territori s recorrent-lo. La millor manera de conixer la llengua s llegint-la i parlant-la. I aix s el que ens ajuda a fer el Correllengua. Any rere any, i enguany un any ms, seguim reivindicat l'autodeterminaci i la riquesa lingstica. Condemnem, un any ms, la falta de drets democrtics, l'opressi cultural. Un any ms, seguim al pas. Perqu ens pertany. I perqu tenim un deute amb la dignitat. Visca la llengua i la cultura catalana! Cesk Freixas (cantautor) Visca els Pasos Catalans!

Catalunya News
Edita: Relacions Poltiques Internacionals de SI
Conxita Bosch Blandine Giraud Toms Callau Jordi Mir Ada Vidal (Traducci) Eugnia Bentanachs (Traducci) Carles Quintana (Fotografia)

Relacions Poltiques Internacionals de Solidaritat Catalana per la Independncia

relacionspolitiquesinternacional@solidaritatcatalana.cat http://www.solidaritatcatalana.cat/