Guix 374 | Maig 2011 | p.

77-82

Programaci dun projecte: les bicicletes

Marta Boix i Montserrat Fons

GUIX DOS

Introducci, justificaci de la proposta de treball i etapa a la qual va adreada

El treball per projectes s una manera de plantejar la tasca a lescola que permet aprendre de manera constructiva i a partir dels interessos dels infants. Molt sovint, aquest tipus dactivitat, que parteix del que emergeix a laula, planteja el problema de la programaci. A continuaci, plantegem una manera de resoldre aquest conflicte. Es tracta de pla-

nificar a priori competncies, objectius i continguts propis de qualsevol projecte (escrits en lletra rodona) i anar-hi incorporat competncies, objectius i continguts especfics a posteriori, dacord amb un projecte concret (escrits en lletra cursiva). Plantegem la programaci daquesta unitat des de lrea de llengua, per cal tenir en compte que la prpia metodologia del projecte implica un desenvolupament globalitzat de totes les rees implicades en lobjecte destudi que sesculli. La programaci des daquesta rea queda justifi-

cada perqu, a partir del projecte, sigui quin sigui el tema escollit, es desenvolupa amb profunditat la dimensi comunicativa de la llengua en les seves vessants de parlar i conversar / escoltar i comprendre especialment argumentar i llegir i comprendre / escriure especialment cercar informaci a travs de diferents mitjans i suports, seleccionar-la crticament i elaborar-ne la sntesi corresponent de manera significativa i amb sentit. Aquesta
programaci va destinada al cicle inicial de primria.

Projectes de treball
P

CI

Taules resum de la programaci

OBJECTIUS
1. Produir missatges orals comprensibles per argumentar les prpies idees, utilitzant les formes jo opino..., jo penso..., jo no estic dacord que..., etc., amb inters i respecte per les idees de les altres persones. 2. Comprendre lexplicaci oral duna persona adulta sobre el canvi de pneumtic duna bicicleta per obtenir-ne informaci i per aprendre. 3. Utilitzar, amb autonomia progressiva, els mitjans dinformaci a labast en suport paper i en suport electrnic per obtenir informaci relativa a les qestions plantejades en el projecte.

Lletra rodona: programaci prvia a lelecci del tema. Lletra cursiva: programaci dacord amb el tema triat. COMPETNCIES
Competncia comunicativa, lingstica i audiovisual.
AUTORES

Competncia comunicativa, lingstica i audiovisual. Tractament de la informaci i competncia digital. Competncia dautonomia i iniciativa personal.
77

Marta Boix Escola Drassanes de Barcelona

martaboixfons@gmail.com

Montserrat Fons Universitat de Barcelona

mfons@ub.edu

Guix 374 | Maig 2011

GUIX DOS

OBJECTIUS
4. Comprendre textos informatius mitjanant ls destratgies de comprensi de la lectura daquest tipus de text amb inters per superar les dificultats. 5. Construir un text explicatiu, a partir de les informacions llegides en llibres o a Internet, per donar resposta a una pregunta plantejada.

COMPETNCIES
Competncia comunicativa, lingstica i audiovisual. Competncia comunicativa, lingstica i audiovisual. Tractament de la informaci i competncia digital. Competncia per aprendre a aprendre.

6. Compartir, amb els companys i les companyes, els propis coneixements i els obtinguts a partir de la recerca dinformaci i contribuir positivament a treballar en grup per construir el saber de manera collectiva. 7. Reflexionar i trobar diferncies entre les formes de la llengua oral i les de la llegua escrita, per parlar i escriure de manera adequada per a cada context. 8. Escriure correctament la paraula bicicleta i reconixer els sons de la lletra ce (ca, co, cu / ce, ci) mitjanant la comparaci i la consulta per tal de descobrir regularitats en lescriptura. 9. Comprendre i memoritzar textos literaris poesia i endevinalla relacionats amb la bicicleta, per tal de descobrir la bellesa del llenguatge literari. 10. Identificar els senyals de trnsit de perill, prohibici i informaci mitjanant la classificaci, la consulta i la memoritzaci i circular respectant-ne les indicacions. 11. Expressar oralment els continguts apresos tenint en compte el receptor: famlies i altres cursos de lescola. 12. Valorar lenriquiment que suposa saber plantejar-se preguntes, buscar-ne informaci i poder-les respondre per tenir autonomia per aprendre.

Competncia comunicativa, lingstica i audiovisual. Competncia comunicativa, lingstica i audiovisual. Artstica i cultural.

Competncia social i ciutadana.

Competncia comunicativa, lingstica i audiovisual. Competncia per aprendre a aprendre.

CONTINGUTS Dimensi comunicativa

Parlar i conversar

Lletra rodona: programaci prvia a lelecci del tema. Lletra cursiva: programaci dacord amb el tema triat.

Descarregat tot el material a: http://guix.grao.com

78

Participaci activa en els debats sobre lelecci del tema, fent s dels connectors que faciliten lexposici dopinions. Producci prpia de textos orals exposicions i explicacions amb suport dillustracions i de textos memoritzats poesia i endevinalla amb entonaci, to de veu, ritme i gesticulaci adequats per a la situaci comunicativa. Respecte pels torns de parla i seguiment del fil de la conversa.

Guix 374 | Maig 2011

GUIX DOS

Escoltar i comprendre

Comprensi de les explicacions dels companys per respondre les preguntes sobre el tema. Comprensi del reportatge audiovisual per obtenir informaci i per aprendre. Comprensi dels missatges orals dun adult (pare dun alumne) sobre les bicicletes, per obtenir informaci i per aprendre. Inters pels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge. s destratgies lectores adequades per a la recerca dinformaci: ttols, subttols, ndexs. s destratgies per controlar la comprensi de la lectura de textos informatius escrits tant en suport paper com en suport digital. Composici de textos escrits amb suport dimatges i esquemes. Aplicaci dun procs reflexiu en lescriptura: pensar, escriure i revisar. s del programari informtic dedici de textos i presentacions. Expressi, a travs de les vinyetes, dun cmic de vivncies personals. Observaci de les diferncies entre llengua oral i llengua escrita a partir del redactat dels aspectes (qu sabem?, qu volem saber?, qu hem aprs?) que shan treballat oralment i per escrit. s i aplicaci de la pauta de correcci de textos elaborada collectivament. Ortografia de la paraula bicicleta. Observaci: ca, co, cu / ce, ci.

Projectes de treball
P

CI

Llegir i comprendre

Escriure

Coneixement del funcionament i laprenentatge de la llengua

Dimensi literria
s de la biblioteca del centre i del barri per cercar-hi recursos informatius. Comprensi, inters i participaci activa en la memoritzaci i la recitaci del poema sobre les bicicletes. Interpretaci del sentit figurat dalguns elements de lendevinalla de la bicicleta.

Connexions amb altres rees

Coneixement del medi natural, social i cultural: Descoberta, identificaci i s dalguns senyals de trnsit que regulen la circulaci viria. Plantejament de preguntes a partir de lobservaci directa del canvi de pneumtic duna roda de bicicleta punxada. Observaci, descripci i classificaci de les parts que componen la bicicleta i dels materials amb qu estan fetes. Identificaci delements que poden comportar riscos en ls de la bicicleta. Adopci de comportaments que contribueixen a respectar la seguretat personal i la de laltra gent. Educaci fsica: Valoraci de la relaci entre lactivitat fsica i la salut i el benestar. Execuci de formes i possibilitats de moviment que impliquen coordinaci a partir de ls de la bicicleta.

Descarregat tot el material a: http://guix.grao.com

79

Guix 374 | Maig 2011

GUIX DOS

Descripci de les activitats i de les orientacions didctiques Activitats diniciaci: Activitat 1. Proposta de projectes (full de treball 1)
Desprs descoltar una breu presentaci de la mestra, els infants es repartiran en grups de cinc per fer propostes de qestions que els agradaria estudiar, conixer i saber. s interessant encaminar les inquietuds dels infants en forma de preguntes. A cada grup, hi haur un secretari que prendr nota i vetllar perqu el petit grup decideixi qu proposar destudiar a tota la classe. Es fa una posada en com dinamitzada per la mestra on cada equip fa la seva proposta a tota la classe i nexplica el perqu. Cada grup escriu la seva proposta en una cartolina i lenganxa al mural corresponent.
GUIX DOS

tografia, objecte, etc. que permeti fer-nos una idea del que podrem aprendre, etc.

Activitat 3. Decisi del projecte de la classe

Est b deixar passar el temps necessari entre lactivitat 2 i la 3 perqu es pugui prendre la decisi de manera ms tranquilla i amb ms convicci. Asseguts en rotllana, de manera que tothom es pugui veure b per poder parlar, escoltar i debatre els arguments dels uns i dels altres, es van analitzant cada una de les propostes. La mestra dinamitza el debat per tal darribar a decidir, si s possible per consens i si no per votaci, el propsit del projecte i pren nota de les diferents intervencions, per tenir constncia de com ha anat el procs de decisi i tornar-ho a llegir a mig debat, al final del debat i sempre que calgui. En aquest van triar les bicicletes.

ogramaci Lletra rodona: pr del tema. prvia a lelecci : programaci Lletra cursiva a triat. dacord amb el tem

Activitat 5. Qu en volem saber? (vegeu-ne el mural dexemple a lapartat dactivitats per a lalumnat)
Per parelles, escriuen qu en volen saber en diferents tires de cartolina, cada pregunta est anotada en una tira diferent. Desprs, cada parella llegeix les preguntes que ha escrit a tota la classe i es mira si alg ms en t alguna de semblant o que shi relacioni per posarles juntes. Es van enganxant a lapartat del mural corresponent tot agrupant les que parlen daspectes semblants, de manera que al final quedi un ndex de treball.

Activitat 5
Qu en volem saber? Mural exemple del projecte Les bicicletes

o.com uix.gra http://g

Guixdos 374 | Maig 2011 | Programaci dun projecte: Les bicicletes | Marta Boix, Montserrat Fons

Activitat 4. Qu en sabem? (full de treball 2)

En grups de cinc, els infants conversen i desprs cadasc escriu en un full all qu saben de les bicicletes. Tamb en fan un dibuix. Seguidament, sen fa una posada en com i la mestra va anotant cada aportaci nova a lapartat corresponent del mural. En aquesta posada en com, hi apareixen dubtes sobre el que saben i contradiccions entre les informacions duns i daltres que nodriran la llista del que es vol saber.

Activitats de desenvolupament Activitat 6. Com ho farem?

Al costat de cada pregunta de la llista de coses que volem saber, hi anotem, amb una nota adhesiva, com ho farem per resoldre-les. Pot ser buscant per Internet, preguntant als experts, mirant un DVD, observant directament qu passa, etc. Algunes preguntes poden tenir ms duna font dinformaci i s interessant que hi apareguin tant lobservaci i lexperimentaci directa, si s possible, com les fonts dinformaci oral, escrita i audiovisual en diferents suports.

Activitat 2. Argumentaci de les propostes

Un cop tenim una primera llista de propostes, cal decidir entre tots quina ser la millor perqu lestudi tota la classe. Es tracta de buscar arguments que ens convencin sobre qu ser el ms bo per a tot el grup. Per trobar arguments, se suggereix que es pregunti a casa, que es porti a classe algun document, llibre, DVD, fo80

Descarregat tot el material a: http://guix.grao.com

Guix 374 | Maig 2011 | p. 77-81

Activitat 7. Recollida de materials

Dacord amb lactivitat anterior, es fa una nota escrita per demanar els materials acordats a les famlies que en tinguin. Tamb es fa una visita a la biblioteca de lescola i del barri per demanar prestats llibres, cartells i diversos DVD sobre el tema.

Activitat 10. Ordenem la informaci (full de treball 4)

Cada grup triar i escriur les idees ms importants de la informaci que ha trobat en relaci amb la seva qesti.

fulls per elaborar el dossier del projecte. Sacorda lelaboraci de la tapa, es fa un ndex i shi afegeix el full amb la bibliografia i els llocs web consultats.

GUIX DOS Projectes de treball

P

CI

Activitat 8. Busquem informaci (full de treball 3)

Seguint lndex elaborat a lapar tat Qu en volem saber?, cada petit grup es responsabilitzar duna qesti i buscar la resposta als llibres i a lordinador. Cada grup treballar de manera autnoma anotant, en un full desborrany, la informaci trobada i la font dinformaci (ttol del llibre i pgina o adrea dInternet). La mestra informar sobre com es pot trobar la informaci, com es pot contrastar i ajudar a elaborar una sntesi per respondre la pregunta inicial.

Activitat 11. Posada en com dinformacions elaborades per donar resposta a les preguntes sobre qu en volem saber
Cada grup exposa el seu treball i lliura una cpia del resum que nha fet a la resta de companys i companyes. Tamb es posa en com la manera com lalumnat ha trobat la informaci i lha seleccionada. Sen deixa constncia al mural.

Activitat 18. Avaluaci: Qu hem aprs? Com ho hem aprs? (full de treball 8)
Es fa una conversa per recordar entre tots qu sha aprs amb aquest projecte. Es consulta el mural i els dossiers elaborats per gaudir del record de les activitats dutes a terme i de tot el que sha aprs. Es valora el procs de cadascuna de les fases, les dificultats del treball en grups, de la recerca dinformaci, etc. i es pren nota de suggeriments per realitzar uns altres projectes. Finalment, cadasc contesta de manera individual el full de treball 8.
GUIX DOS

Full de treball 5
FEM UN CIRCUIT DE BICICLETES

Nom:

Hem muntat un circuit al pati i hem aprs alguns senyals de trnsit, dibuixals:

Els senyals rectangulars serveixen per ............................................................................................... Sn de color ..........................................................................................................................................

Els senyals triangulars serveixen per .................................................................................................... Sn de color ..........................................................................................................................................

Activitats especfiques del tema daquest projecte

Activitat 12: Circuit de bicicletes pel pati de lescola (full de treball 5). Activitat 13: Un pare ens ve a ensenyar com es canvia un pneumtic de la bicicleta. Activitat 14: Memoritzaci dendevinalla i poema de la bicicleta (full de treball 6). Activitat 15: Ancdotes sobre anar amb bicicleta (full de treball 7). Activitat 16: Visita a un taller de bicicletes del barri.

Els senyals triangulars serveixen per .................................................................................................... Sn de color ..........................................................................................................................................

El senyal de STOP s especial, sembla un cercle, per t vuit costats.

o.com uix.gra http://g

Guixdos 374 | Maig 2011 | Programaci dun projecte: Les bicicletes | Marta Boix, Montserrat Fons

Activitat 19
Exposici del projecte a uns altres cursos de lescola i a les famlies Preparaci: entre tots, es confecciona la llista dels aspectes treballats en el projecte i es distribueixen per grups. Cada grup prepara el que explicar, el material i el lloc on es collocar el dia de lexposici. Sen fa un assaig i tothom collabora a donar-hi idees per millorar lexposici. Elaboraci de cartells: utilitzant el programari informtic que hi hagi a la81

Activitat 9. Seleccionem informaci (full de treball 3, continuaci)

Tota la classe conjunta visionar el DVD relacionat amb el tema. Cada grup haur de seleccionar la informaci referent a la seva qesti, per ampliar-la o contrastarla amb la que ha trobat als llibres i a Internet. Durant el visionament, es faran les parades que calguin per establir una conversa i afavorir la comprensi, aix com per prendre notes, si cal.

Activitats de sntesi Activitat 17. Elaboraci del dossier

Amb lajut del mural on sha deixat empremtes de cada fase del projecte, es recordar el procs seguit i sordenaran els

Descarregat tot el material a: http://guix.grao.com

Guix 374 | Maig 2011

GUIX DOS

Full de treball 8
QU HEM APRS? COM HO HEM APRS?

Nom:

Hem fet molta feina! Ara s hora dobservar tot el que hem fet. Desprs de comentar els passos que hem seguit en el nostre projecte, escriu-los a continuaci:

................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................

Desprs de comentar entre tots el que hem aprs, escriu les coses que siguin ms importants per a tu:

bast, es fan cartells amb el ttol, el dia, lhora i el lloc de lexposici per invitarhi els altres cursos i les famlies. Exposici: durant una tarda, passen per torns els diferents cursos de lescola a visitar lexposici i lltima mitja hora es dedica a les famlies. Com si fos una fira, a cada paradeta, el grup dinfants encarregat explica als visitants els continguts apresos. Senregistra per desprs mirar-ho entre tots, fer-ne una valoraci i guardar-ne un record.
GUIX DOS

cia, shi impliquin i puguin autoavaluarse, per aix estan redactats en forma dindicadors observables i mesurables. En lavaluaci, hi distingim entre avaluar aprenentatges (funci qualificadora i certificadora) i avaluar per a laprenentatge (funci formadora i reguladora). Mentre que la primera es fixa en els resultats finals, la segona incorpora lavaluaci com una estratgia intrnseca al procs densenyament-aprenentatge i, per tant, com una eina per aprendre a aprendre. Per aix, es fomenta lactivitat dialgica, amb espais de comunicaci variats. Moltes de les activitats han estat plantejades per ser fetes en grup i de forma cooperativa, amb lobjectiu dafavorir el procs daprenentatge i de facilitar lobservaci i el seguiment daquest procs, per tal dajustar totes les peces que calguin (agrupaments, material, continguts, activitats) perqu tots i cada un dels infants assoleixin els objectius. En aquest sentit, totes les activitats densenyament i aprenentatge sn tamb davaluaci, perqu constantment es retroalimenta aquest procs dobservaci, reflexi i ajustament de les activitats.
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

CP ANTZUOLA (2001): Nios y nias investigadores: De qu hablamos?. Aula de Infantil, nm. 1, p. 7-14. DOMNGUEZ CHILLN, G. (2000): Proyectos de trabajo: una escuela diferente. Madrid. La Muralla. FEBRER, M. de (2004): El papel de las familias. Cuadernos de Pedagoga, nm. 332. FONS, M. (1996): Aprendre a llegir i a escriure i els projectes de treball globalitzats. Articles de Didctica de la Llengua i la Literatura, nm. 8, p. 97-107. GONZLEZ FERRO, A. Treball per projectes [en lnia]. <www.myplick.com/view/cAmVuo2Lgs3/ QUE-S-UN-TREBALL-PER-PROJECTES>. [Consulta: febrer 2010] HERNNDEZ, F. (2004): Pasin en el proceso de conocer. Cuadernos de Pedagoga, nm. 332, p. 46-51. HERNNDEZ, F.; VENTURA, M. (1992): La organizacin del currculum por proyectos de trabajo. Barcelona. Gra-ICE. Collecci MIE. MAJORAL, S. (2004): Veig tot el mn!: Crixer junts tot fent projectes. Barcelona. Associaci de Mestres Rosa Sensat. VENTURA, M. (2000): Los proyectos de trabajo, una forma de compartir preocupaciones. Cuadernos de Pedagoga, nm. 291.

................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................

Activitat 20. Autoavaluaci (full de treball 9)

o.com uix.gra http://g

................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................

11

Guixdos 374 | Maig 2011 | Programaci dun projecte: Les bicicletes | Marta Boix, Montserrat Fons

Cada alumne respon el full dautoavaluaci de manera individual i, en petits grups, es comenta i es contrasta amb lopini dels companys i de la mestra. Lobjectiu s prendre conscincia del propi procs i formar-se una imatge dun mateix ajustada a la realitat.

Orientacions per a lavaluaci

Els indicadors davaluaci shan elaborat de manera que siguin el referent per determinar el grau dassoliment de les competncies bsiques i dels objectius del treball per projectes.

Experincies que es poden consultar en lnia

www.xtec.es/~amerlo/projecte/escoles.htm www.escolapia.cat/granollers/primaria/projectes/ www.xtec.net/ceipdrassanes/apreproductor.htm

Descarregat tot el material a: http://guix.grao.com

82

En el desenvolupament de les activitats, aquests criteris es van compartint amb lalumnat perqu en prenguin conscin-

AADD (2004): Qu han significado para m los proyectos de trabajo?. Cuadernos de Pedagoga, nm. 332, p. 71-75.