EL SISTEMA HIDRULIC DEL MOL GRAN O DE LA MARQUESA: ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE I VALORACI PATRIMONIAL

<luispablo.martinez@gmail.com> Asociacin para la Conservacin y Estudio de los Molinos (ACEM)

1

I. Patrimoni (gaireb) oblidat II. Un testimoni excepcional de lordenaci andalusina dels usos del riu Xquer i de la Ribera Baixa III. Lamenaa enginyeril IV. Un passat amb molt de futur
2

.I. Patrimoni (gaireb) oblidat

10

11

12

13

14

15

16

17

18

Garsa com (Egretta garzetta)

19

20

Polla de agua (Gallinula chloropus)

21

22

Martinet menut (Ixobrychus minutus)

Una pobra serp transformada en joguina

23

24

El sistema hidrulic del mol de la Marquesa (assut squia del mol mol almenara o derramador del mol & squia de desgus al riu) no ha estat oblidat del tot.

El mol i lassut figuren als inventaris i catlegs cientfics.

25

26

27

28

29

30

El mol i lassut figuren al Catleg de Bns i Espais Protegits del PGOU en vigor amb una protecci de nivell 2.

El grau 2 de protecci urbanstica (nivel de protecci parcial) permet lautoritzaci dobres sotmeses a certes limitacions:

31

32

Decret 67/2006, de 12 de maig, pel qual saprova el Reglament dOrdenaci i Gesti Territorial i Urbanstica

s clar a simple vista, per, que aquest paratge i els elements que lintegren sn mereixedors duna protecci de major intensitat.

33

34

Lanlisi histrica i arqueolgica permet posar de manifest caracterstiques fora singulars que subratllen lespecial rellevncia patrimonial del sistema hidrulic i del paisatge que lenvolta.
35

.II. Un testimoni excepcional de lordenaci andalusina dels usos del riu Xquer i de la Ribera Baixa

36

El paisatge agrari andalus: secans, marjals, hortetes inconnexes, assuts destaques, nries i molins vora riu.

Poca cosa t a veure el paisatge agrari de Cullera amb el dels temps anteriors a la Conquesta.

37

38

On ara regna larrossar, hi havia Albufera i marjals.

On ara imperen el tarongerar i lhorta hi havia secans i un grapat dhortetes allades, les squies de les quals prenien laigua dullals, snies i nries.

39

40

Les nries es trobaven associades a molins fluvials.

41

42

Entre Cullera i Alzira hi havia lany 1380 un tota donze casals de molins fariners, construts vora riu.

43

44

Dels onze casals, noms dos podrien ser enginys construts ex novo desprs de la Conquesta. Cadascun dels altres es troben clarament associats a alqueries andalusines.

45

46

Cada mol comptava amb el seu propi assut, que generava un salt artificial al riu suficient per a impulsar les rodes motrius de lenginy.

Els assuts medievals del Xquer eren construccions molt peribles, en comparaci als assuts actuals: estaques de fusta clavades al llit del riu, reforades per lacumulaci de cistelles (banastes) plenes de pedres i brossa.
47 48

Tots presentaven una obertura enmig (portell o gola) duns cinc metres dample, segons orden Jaume I lany 1270:

[...] quod in unoquoque illorum autorum que sunt in rivo seu flumine Xuquari, ab auto equie nove Algezire quam nos fieri fecimus usque in mare, dimittatur et sit semper de cetero unus portellus in medio uniuscuiusque auti, qui habeat viginti quinque palmos regales in amplum, per quem portellum barche vacue et onerate et alia transire possint libere et sine aliquo obstaculo et impedimento.
49 50

Et in ipsis portellis vel aliquo eorum, non sit ausus aliquis canarum facere ad piscandum, nec palos etiam ibi firmare seu ponere ad parandum retes, nec ponere etiam, seu eiecere ibi petras vel trabes, aut aliquid aliud, propter quod transitus aque vel barcharum aut aliorum que per dictum flumen ducentur possunt in ipsis portellis modo aliquo impediri, seu aliquem recipere districtum[...]
51

Podem fer-nos una idea del seu aspecte fent-li una ullada a assuts de disseny semblant preservats en altres indrets del mn.

52

La capacitat de retenci daigues daquest tipus dassuts era fora limitada, i el salt que generaven era petit.

Sistema de regadiu de Dujiangyan (provncia de Sichuan, prop de Chengdu).

53

54

Per a poder funcionar, els molins shavien de construir gaireb dins del riu, directament connectats a lassut.

55

56

Per altra part, el manteniment dels portells impedia de facto la derivaci de grans squies en el curs baix del Xquer (i, en consequncia, la transformaci a gran escala dels secans i les marjals al regadiu).
57 58

Per a regar del riu, es construen rodes hidruliques elevadores associades als assuts, que es beneficiaven dun flux controlat de laigua i generaven un salt suficient com per a submistrar aigua cavallera als horts ubicats en cota inferior, encara que no en gran quantitat.
59

De lassociaci nria/mol fluvial no en resta traa a la Ribera Baixa, per es conserva un testimoni magnfic aiges amunt, al riu Cabriol, afluent del Xquer:

60

Casas del Ro (Requena): nria i mol associats.

61

62

Antecedents andalusins del mol fluvial de la Marquesa

63

64

Alfons el Liberal establ lany 1286 a Guillem Arnau el mol de Cullera, que havia de reconstruir a lassut vell, als pilars o fonaments vells que shi troben. El mol arruinat fitava amb el vall de Cullera.
65 66

Com a hiptesi, es podria identificar el mol andalus reedificat el 1286 per Guillem Arnau amb el rahal Saragoim citat pel Repartiment.

El Llibre del Repartiment recull la donaci a Domingo Prez de Torre lany 1248 dunes cases a Cullera que foren de Saragoim, prop la nria, i de quatre jovades de tierra entre la nria i el Rafal Saragoim, posible mencin a un molino (en rabe ra).
67 68

Lexistncia de la nria i la menci al vall de Cullera permet formular la hiptesi que el reg de lhorta andalusina de Cullera, la Bega, citada al Repartiment, tinguera el seu origen en lassut del mol fluvial: en laigua que hi prenia la nria, conduda fins la Bega per la squia o vall de Cullera.
69

Lexistncia del mol fluvial de la Marquesa, associat a una nria, en temps baixmedievals

70

El mol fluvial existent a prop de la vila Cullera s citat en les dues visures dels portells dels assuts del riu practicades per Alzira els anys 1380 i 1401.

Lany 1417, Vicent Navarro, senyor til del mol, ven per 15.000 sous a cavaller Berenguer Mercader, el ciutad Berenguer Mercader i el donzell Francesc dEsplugues la propietat on subicava lenginy, que s descrit com segueix:
72

71

I casal de molins fariners ab quatre moles e ab una nora all constructa, situat sobre lo riu de Xquer en lo terme de la vila de Cullera confrontat ab lo dit riu de Xquer e ab carrera pblica que va de la dita vila de Cullera al loch de uequa.
73

Lacta notarial de compravenda es conserva en lArxiu de Protocols del Reial Collegi-Seminari de Corpus Christi de Valncia.

74

Lacta notarial descriu la propietat amb fora ms detall que lanotaci a la comptabilitat de la Batllia General del Regne de Valncia:

75

76

Lacta confirma que el mol fariner comptava amb quatuor rotis et molis molentis (li mancaven per dues moles, que havien estat segrestades pel batlle dAlzira perqu Navarro no tenia el portell de lassut en condicions) i tenia una nria a prop (et cum quadam nora ibi constructa).
77 78

La compravenda comprenia tamb una alqueria cum horto circumclauso eidem contiguo coram dicto molendino amb 12 cafissades de terra (72 fn.) on fa lefecte que entraven 30 fanecades de terra de regadiu (a ms de lhort tapiat), oliveres i terres ermes.
79

El mol confrontava cum dicto rivo Xucaris et cum via publica per quam tenditur de dicta villa Cullarie ad locum de uecha, a ms damb lesmentada alqueria.

80

Les afrontacions de lalqueria i les seues terres sn, a ms del mol, el cam o senda de la Muntanya el cam de Sueca (cam Real?), un barranc i la montanya.

En data encara desconeguda, el mol va ser adquirit pels Vic, senyors den de la Conquesta de les valls de Gallinera i dEbo, de Xeresa i de lAlcdar, i barons de Llaur des del 1437; en mans del qual el mol de Cullera es mantindria fins el segle XVII.
82

81

Lany 1461, el batlle general del Regne de Valncia atorg perms a Guillem de Vic per a carregar sobre el mol un censal de 500 sous anuals, amb la condici que fos cancellat dins el termini de quatre anys.
83

El mol de Cullera tenia una especial significaci per als Vic. Llus de Vic, fill de Guillem, arrib a autointitular-se senyor del mol de Cullera (dit tamb mol Major), encara que la senyoria del mol no implicava jurisdicci sobre la poblaci del terme.
84

9.VII.1461: Ego Ludovicus de Vich, miles, Valencie habitator dominusque castrum et vallem de Gallinera et Ebo locique de Llauri ac molendini, domo, orti et hereditatis sitorum in termino ville Cullarie presentis regni Valencie
85

17.XI.1462: Ego Ludovicus de Vich, miles, Valencie habitator, dominusque castrum et vallem de Gallinera et Ebo, locorum de Llaur [et] Beniboquer et molendini Maioris termini ville Cullarie, magister 86 racionalis sacre regie Aragonum maiestatis regni Valencie

La ra que ho explica s que el mol dels Vic era lnic mol fariner existent en la part del terme de Cullera a lesquerra del Xquer (hi havia un altre mol fluvial a Benihuaquil, en la riba dreta del riu, que deix dexistir a comenaments del segle XVI), la qual cosa els hi atorgava un quasi monopoli de facto de la mlta de forment.
87

Lany 1503 Damiata de Vallterra i de Vic intent convertir en monopoli legal la seua posici molinera dominant.

88

Joana dArag, lloctinent general del Regne de Valncia per Ferran el Catlic, decret que nengun veh de aquella no goss anar a molre ne portar forment per a molre a nengun altre mol sin al mol de la amada de sa alteza e nostra na Damiata de Vallterra e de Vich, sots pena de vint-i-cinch lliures.
89

El decret fou revocat a instncia dels justcia i jurats de Cullera, com la dita crida s notoriament stada publicada contra furs e privilegis del present Regne, per los quals s donada licncia e facultat a casc de molre e fer portar los forments al mol que li plaur e ben vist li ser.
90

Referncia inequvoca a un dels captols del Privilegium Magnum atorgat a la ciutat i regne de Valncia per Pere el Gran lany 1283: Item quod quilibet possit molere bladum, olivas, alquena, linos et arrocium et omnia alia ubicumque voluerit.
91

Els successors dels Vic en la propietat del mol maldaren per mantenir el seu quasi monopoli.

92

Lany 1761, el marqus dAlbaida, propietari del mol fluvial, sopos a la llicncia destabliment de dues moles farineres al mol arrosser de la vila del marge esquerre del riu, que havia estat atorgada per lintendent general del regne.
93

La revoluci hidrulica i els seus efectes

94

Lany 1415 Ferran I atorg llicncia a Cullera per a derivar una squia del Xquer, fonament legal de lexcavaci de la squia mare de Cullera de lo riu (marge esquerre), iniciada el 1453.

Fou el primer duna srie de privilegis atorgats a les poblacions riberenques (privilegi de 1420 per a Cullera, Sueca i la Baronia de Corbera; Sueca 1457 i 1484; Cullera 1488 i 1509) que desfermaren la revoluci hidrulica origen del paisatge dhorta i arrossars que ha arribat als nostres dies.
96

95

Lextensi de la xarxa de reg de la squia mare de Cullera de lo riu tingu clars efectes en la reordenaci del regadiu preexistent i la millora de les prestacions del mol fluvial.
97

Cap a finals del segle XV el sistema de regadiu andalus de la squia de la Bega sincorpor al de la squia mare de Cullera marge esquerre, mitjanant el bra dels Molins.

98

Aquest discorre vora riu i connecta amb la squia de la Bega a lalada del mol Cremat, les runes del qual es troben a prop del mol fluvial, aiges avall daquest.

99

100

101

102

Lexpansi del regadiu an de la m de lexpansi de larrs, i els Vic (com la mateixa vila) vegeren loportunitat de fer negoci.

103

104

Alliberats de la servidumbre del trnsit de barques pel riu i de subministrar aigua de reg a la Bega, els Vic milloraren lassut amb la finalitat de retindre ms aigua i poder aix posar en servei ms rodes motrius (pass de 4 a 6), no ja per a moldre farina, sin per a blanquejar arrs.
105

El sndic de la vila dAlzira (que no desist fins el segle XVIII dintentar recuperar la navegaci fluvial pel riu) denunci el 1545 davant la Reial Audincia que lassut del mol de don Luys Vich, cerca de la villa de Cullera, havia estat recrescut, produnt un efecte dmino que es feia sentir aiges amunt fins la mateixa Alzira.
106

El sndic dAlzira tamb indic que Llus de Vic havia alat lassut per rah e causa de hun mol arrosser que ha fet.

Llus de Vic arrenda per dos anys al mercader Jaume dArabiano hun mol arrosser de aquell situat en lo terme de la Vila de Cullera; afronta ab mol fariner del dit don Luys [5.XII.1537]

107

108

Els projectes executats de larquitecte Jos Calvo al mol (1864) i lassut (1865)

El sistema hidrulic redissenyat pels Vic es mantingu en bona mesura inalterat fins lany 1864.

109

110

El marqus de Malferit, el seu propietari aleshores, desitjava millorar la productivitat de lenginy mitjanant la modernitzaci del seu disseny i la seua maquinria.

Amb eixa finalitat contract larquitecte Jos Calvo y Toms, que comptava amb experincia, per haver millorat tres molins a Valncia i el seu terme, tot aplicant els nous principis darquitectura hidrulica que tenien el seu origen en lobra de lenginyer francs Bernard Forest de Blidor.
112

111

Acadmic de nmero de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, soci de nmero de la Reial Societat Econmica dAmics del Pas i arquitecte major de lAjuntament de Valncia, Jos Calvo s una destacada figura de lEclecticisme arquitectnic.
113 114

Autor del prtic dric de lampliaci del cementiri de Valncia iniciada el 1876 i del projecte dEixample de Valencia de 1884 (junto a Joaqun Mara Arnau y Luis Ferreres), tingu un destacat paper en la restauraci de les Torres de Serrans iniciada lany 1888.
115

Larxiu de la Diputaci de Valncia custodia el seu projecte de renovaci del Molino Grande de Cullera: una memria manuscrita (Resea histrica del molino actual enumeracin de las malas condiciones con que cuenta para la elaboracin y obras que se tratan de practicar) amb quatre plnols.
116

117

118

119

120

Amb lexecuci del projecte, que no afectava lassut, el mol passaria de sis moles (3 arrosseres y 3 farineres) a nou moles (6 arrosseres y 3 farineres).

En poder del besnt de Jos Calvo, el aix mateix arquitecte i membre de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles de Valncia Juan Luis Calvo y Aparisi, obren plnols del projecte amb un valor singular.
122

121

123

124

La desgrcia per al marqus, i la sort per a nosaltres, s que lexecuci del projecte es va veure interrompuda i amenaada pels efectes de la tremenda riuada de sant Carles, la nit del 4 al 5 de novembre de 1864.
125 126

La riuada erosion greument la riba dreta del riu, on es recolzava un dels estreps de lassut.

Com express ladvocat del marqus, hoy da las aguas amenazan romper junto al espresado azud dejando el molino en seco y ocasionando la ruina de una finca que se est acabando de reedificar y que puede asegurarse que es en su clase de las mejores de la provincia.
128

127

El Marqus de Malferit es va veure obligat a presentar lany 1865 un segon projecte al governador civil.

El projecte executat lany 1865 es concentr en el reforament dels estreps. Lassut original fou respectat: noms li fou afegit un muretcontrafort per a minvar lefecte erosiu de la caiguda de laigua.
130

129

131

132

133

134

Es pot defensar, doncs, que lassut que ens ha arribat s lassut construt pels Vic a comenaments del segle XVI a lemplaament del moli medieval, amb les obres de refor practicades per Jos Calvo lany 1865.
135

La tcnica constructiva s semblant a lemprada en la construcci de lassut de Cullera, descrita per Francesc Giner Pereprez: grans bastidors destaques fixats al llit del riu (cavalls), folrats de taulons per a conformar un caixer omplit amb pedra descullera, palla i terra apisonada, revestit amb obra dargamassa.
136

.III. Lamenaa enginyeril

El renovat mol de la Marquesa no pogu imposar la seua superioritat tecnolgica per molt de temps. A mitjan segle XX cessaria la seua activitat, incapa de competir amb la producci industrial de farina i arrs blanc.
137 138

El seu tranquil retir sha vist pertorbat recentment per un projecte del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mar (MARM) dissenyat i executat per la Confederaci Hidrogrfica del Xquer (CHX).
139

El projecte preveia la demolici de lassut histric (al qual no reconeix cap valor patrimonial) i la seua substituci per altre de nova construcci.

140

141

142

143

144

145

146

La negaci del valor patrimonial de lassut (en s mateix i com a part del sistema hidrulic del mol) i una particular interpretaci de la legislaci de patrimoni permeteren al MARM impulsar la licitaci de lobra sense el previ sotmetiment del projecte a avaluaci dimpacte ambiental (irregularitat clamorosa).
147

BOE nmero 273 de 12 de novembre de 2008

148

149

150

Una mica a la desesperada inicirem una campanya de denncia de lagressi que el projecte suposava per a un dels indrets ms valuosos del patrimoni cultural i ambiental de Cullera i la Ribera Baixa.
151 152

Afortunadament, el vell assut ha estat defensat en primer lloc pels tcnics de patrimoni de lAjuntament de Cullera i la Conselleria de Cultura...

i tamb pel Comit Nacional Espanyol de lICOMOS, lAssociaci per a la Conservaci i Estudi dels molins (ACEM), i investigadors experts en histria del regadiu com Jacinta Palerm Viqueira, Jos A. Rivera i Thomas F. Glick.
154

153

155

156

157

158

159

160

EL MARM ha contestat als autors de les cartes de denncia, tot negant que el projecte haja tingut com a objectiu la demolici de lassut (!!) i afermant (!!!) que el projecte ha estat sotms a avaluaci dimpacte ambiental.
161 162

163

164

En parallel, per, lempresa adjudicatria recordava pblicament quin era veritable objectiu del projecte.

165

166

167

168

Cal reconixer, per, que en la prctica el MARM i la CHX s'han plegat a l'evidncia i estan introdunt modificacions al projecte en execuci.

Es vol minimitzar limpacte sobre lassut histric i es valora lobra de Jos Calvo.

169

170

S'ha intensificat el seguiment arqueolgic, sota la supervisi dels arquelegs de la Generalitat i de lAjuntament.

Cal recordar, per, que sense la campanya pblica doposici al projecte i la intensificaci del control per la Direcci General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, lassut hauria estat demolit.
172

171

.IV. Un passat amb molt de futur

La integritat del sistema hidrulic del mol Gran o de la Marquesa de Cullera ha estat preservada.

173

174

Lexperincia viscuda ha de servir per a recuperar i potenciar un rea que poseeix un enorme potencial cultural i ambiental, que pot ser clau per a la configuraci duna oferta turstica complementria autntica i de qualitat.
175 176

177

178

179

180

181

182

Lexperincia viscuda ha de servir tamb per a millorar la protecci jurdica del patrimoni cultural de laigua a Cullera en particular, i del patrimoni cultural de laigua valenci en general.
183 184

GRCIES PER LA SEUA ATENCI.

185