CREACI DEMPRESES I NOVES OPORTUNITATS DOCUPACI EN ZONES RURALS.

Detecci de nous jaciments i anlisi de les poltiques i eines pbliques de suport a la creaci dempreses i al seu finanament.

RESUM EXECUTIU

Estudi de detecci de nous jaciments docupaci a les comarques rurals catalanes. Lourdes Viladomiu i Jordi Rossell, Grup de Recerca del Desenvolupament Rural de la Universitat Autnoma de Barcelona (DRUAB), amb la collaboraci de Ricard Forcada. Estudi danlisi de les lnies de finanament pblic per a la creaci dempreses i avaluaci de la seva adaptaci als nous jaciments docupaci detectats. Propostes dadequaci i millora. Albert Huerta, SEIBA Innovaci.

prleg
Una de les lnies de treball de la FMR es fer anlisis de prospectiva que ajudin a la recerca de noves fonts dingressos, fomentin lemprenedoria i dinamitzin leconomia de les nostres comarques rurals. Aquests objectius tenen una especial significaci en aquest moment dincertesa econmica. Les transformacions econmiques, socials i demogrfiques dels ltims decennis han propiciat laparici de noves necessitats socials que representen una reestructuraci de la vida quotidiana, de la llar i de les famlies, i que ha repercutit en la qualitat de vida, en ls que fem del temps lliure i en la solidaritat entre generacions. Tamb sha produt un canvi important en la preocupaci i el comportament per la interrelaci amb lentorn i, en especial, amb lentorn natural, de manera que sha iniciat un procs dintervenci i gesti respectuosa i racional al voltant daspectes com la contaminaci, els residus, la protecci despais naturals, o la recuperaci despais urbans, entre daltres. I fins i tot, levoluci demogrfica i de les pautes de vida han propiciat nous hbits de consum, noves inquietuds envers lalimentaci i la salut, o la demanda de noves varietats o tipus daliments. A tot plegat cal afegir-hi la greu crisi econmica que en els darrers anys ha fet entrar en recessi moltes activitats i que ha desembocat en uns nivells de destrucci docupaci altssims. Enmig daquests escenaris tant canviants, el mn rural ha de saber aprofitar-se de les oportunitats que aquests mateixos ofereixen, a travs diniciatives empresarials que desenvolupin nous productes o serveis que donin respostes a les noves necessitats, fent servir els avantatges que presenten les zones rurals en s mateixes. Per s evident que per a fer-ho cal que simpulsi el marc propici a travs de les eines i poltiques de suport que la societat civil i les institucions ens dotem, i per tant aquestes tamb shan dadaptar als nous contextos i les noves oportunitats. s en aquest sentit que la FMR impulsem el projecte RuralActiva, en que semmarca el present treball. Amb aquests dos estudis que publiquem, sha volgut detectar el potencial desenvolupament dels nous jaciments docupaci i altres filons docupaci i demprenedoria a les comarques rurals catalanes, i aportar orientacions i propostes per tal de dinamitzar-los i millorar les lnies de suport i ajuts pblics. Perqu entenem que aquests filons han destimular el desenvolupament de ms activitats econmiques que complementin i diversifiquin les existents, ofereixin ms oportunitats docupaci i de complements de renda, donin ms oportunitats i perspectives perqu la poblaci, sobretot jove i femenina, decideixi romandre al mn rural, i en definitiva sevolucioni cap a una millora en la qualitat de vida i en laccessibilitat a serveis a les comarques rurals catalanes. Les orientacions i propostes que saporten en aquest document van especialment adreades als agents socials pblics i privats, assessors i gestors de les poltiques de creaci dempresa i docupaci; per tamb les persones emprenedores i empresries confiem que en podran treure profit. Lluny de pretendre que aquest treball sigui un punt i final, confiem que sigui un element ms per a enriquir i fer avanar en els debats i estratgies necessaris per a impulsar un desenvolupament rural sostenible. Jordi Sala Casarramona Director General de la Fundaci del Mn Rural.

ndex general
1. DINMICA DEMOGRFICA, ECONMICA I LABORAL DELS DARRERS ANYS DE LES COMARQUES RURALS CATALANES..............................................p.1 2. FACTORS QUE EXPLIQUEN LA DINMICA SOCIOECONMICA A LES COMARQUES RURALS...................................................................................................p.3

3. L'IMPULS A NOUS FILONS D'OCUPACI A LES COMARQUES RURALS......................................p.4

4. ANLISI DE LES LNIES DE SUPORT PER A LA CREACI D'EMPRESES EN EL MARC DELS NOUS JACIMENTS D'OCUPACI DETECTATS..........................p.10

Lobjectiu daquest treball ha estat el de detectar el potencial desenvolupament dels nous jaciments docupaci i altres filons docupaci i demprenedoria a les comarques rurals catalanes, i daportar orientacions i propostes per tal de dinamitzar-los i millorar les lnies de suport i ajuts pblics. El mn rural catal s molt divers com a conseqncia tant de les diferents condicions naturals i fsiques, com de la seva orientaci productiva i la seva estructura i dinmica poblacional. A lhora de fer aquest estudi, en lanlisi sha procurat fer una tria que representi el mxim de comarques rurals i que permeti estudiar satisfactriament la potencialitat dels jaciments docupaci. Les sis comarques escollides formen part de tres demarcacions diferents (Lleida, Girona i Tarragona) i sn part de tots els mbits del Pla Territorial amb lexcepci de lmbit metropolit. Totes tenen densitats inferiors als 100 habitants per km2, i una estructura productiva prou diferent:

Dinmica demogrfica, econmica i laboral dels darrers anys de les comarques rurals catalanes
A la primera dcada del segle XXI, el conjunt de comarques rurals han augmentat la seva poblaci a un ritme prcticament igual que el conjunt de Catalunya i que les comarques urbanes. Els fluxos migratoris rebuts han estat la principal causa de levoluci demogrfica positiva i han estat ms importants en termes relatius a les comarques rurals, que tenen un creixement natural negatiu. Sha passat en deu anys de tenir noms un 2,4% de poblaci amb nacionalitat estrangera a un 16,5% i sha propiciat un cert rejoveniment a lestructura dedats de la poblaci rural. Pel que fa a levoluci econmica, la primera dcada del segle XXI viu dos perodes molt diferents: un perode de creixement econmic notable fins al 2007 i un de desceleraci i caiguda notable del PIB a partir daquell any. El dinamisme de cadascun dels quatre grans sectors dactivitat ha estat diferent i ha donat lloc a canvis a la composici del PIB: lagricultura ha continuat perdent percentatge en el PIB. la indstria ha augmentat la seva importncia al PIB del conjunt de comarques rurals mentre lha perdut al conjunt de Catalunya. la construcci ha guanyat percentatge fins el 2007 [al 2006 el seu pes a les comarques rurals (11,8%) era ms gran que en el conjunt de Catalunya (9,2%)]. el sector serveis ha guanyat importncia.

A gaireb totes les comarques hi ha una especial preocupaci pel rpid creixement del nmero de joves que ni treballen ni estudien (ni-nis), dedats entre els 16 i 30 anys. Les comarques que varen crixer ms rpidament sn les que detecten en ms gran abast el creixement dels ni-nis.

A moltes comarques es detecta una disminuci de la poblaci immigrada en incrementar latur.

Factors que expliquen la dinmica socieconmica a les comarques rurals

Amb lanlisi del comportament de les comarques rurals catalanes davant de la crisi actual es vol esbrinar el seu grau de resilincia [s a dir, la capacitat per mantenir-se quan ss sotms a grans exigncies o pressions, i la capacitat de reconstrucci creativa, transformant els aspectes negatius en noves oportunitats], per a: determinar quins sn els factors explicatius del comportament diferencial davant de la crisi actual; assenyalar quins elements de reconstrucci creativa poden actuar com a nous filons docupaci. Al perode de recessi, locupaci no agrria va disminuir a totes les comarques rurals catalanes, per la intensitat daquesta caiguda va ser diferent: Grfic _ Evoluci de locupaci no agrria a les comarques rurals de Catalunya, durant els 2 subperodes 2000-2007 i 2008-2010.

FONT: Elaboraci prpia amb dades de lObservatori del Treball del Departament de Treball

A partir de lanlisi shan considerat cinc grans grups de factors de resilincia de les comarques enfront la crisi, que sn: lespecialitzaci sectorial i el nivell de diversificaci de les estructures productives; - les comarques amb ms especialitzaci en la construcci han manifestat un grau baix de resilincia; - lespecialitzaci en serveis sha manifestat com una activitat relativament resistent, que implica turisme a moltes comarques de muntanya i t un pes molt rellevant a locupaci comarcal, s el sector amb una prdua docupaci ms minsa.. Amb tot, hi ha diferents models turstics i caldria estudiar la resposta i levoluci de cadascun daquests; - el complex agroalimentari ha manifestat arreu una forta resistncia indicant un comportament gaireb anticclic; - pel que fa a la indstria no alimentria, la crisi a la indstria auxiliar de lautombil ha afectat algunes comarques analitzades, que han patit la deslocalitzaci dalgunes de les seves empreses ms significatives. labastiment o mbit del mercat de les activitats productives; - les comarques amb menys resilincia sn les que treballen pel mercat catal i espanyol; - les que tenen una vocaci exportadora ms manifesta sn les que estan manifestant ms alt grau de resilincia. la posici de competitivitat i atractivitat dels territoris, degut al desenvolupament dinfraestructures, equipaments, serveis i actuacions administratives i sistemes de suport;

- es consideren factors sensibles a la resilincia les comunicacions terrestres, per tamb les telecomunicacions o el transport pblic;

- la dotaci o la manca dequipaments doci, culturals o esportius i laccessibilitat des del mn urb, sn considerats factors que fan ms o menys atractius els territoris per viure-hi i per establir-hi negocis. lestructura empresarial i lesperit diniciativa dels habitants de cada comarca; - les empreses amb capital de fora de la comarca sn considerades ms fcilment deslocalitzables i com un factor que resta resilincia a les zones; - les empreses amb estructures financeres ms febles i amb forta dependncia al crdit bancari, les fa menys estables; - les grans empreses amb fort impacte en els mercats laborals locals, sembla renyida amb lesperit empresarial local; - les iniciatives empresarials sn ms freqents en entorns ms agraris i amb ms PIMEs, per amb formes diferents. Les analitzades estaven basades en:

el marc institucional administratiu i lorganitzaci o estructuraci de la societat, aporten ms resilincia si hi ha: - identificaci dels agents socials amb el territori - la identitat comarcal-: si els interessos i punts de vista de la societat sn ms homogenis i s fcil articular propostes assumides per una majoria; - cohesi entorn a un projecte o element aglutinador remar junts en la mateixa direcci, creure-sho,...-: si hi ha una estructura socioeconmica ms homognia i resulta fcil trobar punts comuns i definir postures unitries; - capacitat de cooperar -associacionisme, participaci activa,...-: disposar dorganitzacions empresarials i de la societat civil implicades, que incideixen en el disseny dels plans de govern; - capacitat de crear i mantenir capital social.

Limpuls a nous filons docupaci a les comarques rurals

Els nous jaciments docupaci engloben serveis i activitats orientades especialment a satisfer necessitats socials (salut, qualitat de vida, cultura, oci,...) no cobertes pel mercat, degut a les perspectives de baixa rendibilitat o poca solvncia, i impliquen i relacionen estretament tres camps: el desenvolupament local, la creaci dempreses i el foment de locupaci. En aquest estudi hem volgut ampliar lenfocament, i shan considerat tamb altres possibles filons docupaci vinculats a activitats i sectors tradicionals.

Taula _ Resum de la importncia de les caracterstiques demogrfiques, econmiques i laborals a les comarques seleccionades, i dels filons docupaci detectats.

Font: Elaboraci prpia en base a dades del Departament dEmpresa i Ocupaci

La crisi actual t repercussions i implica canvis que incideixen en limpuls als filons: en lestructura productiva, cal guanyar competitivitat a travs de la innovaci; en les problemtiques socioeconmiques, els filons docupaci sn un instrument per combatre el creixement de latur, i especialment els nous jaciments docupaci; en les prioritats de les Administracions pbliques, ha hi un replantejament de la despesa pblica que comporta la necessitat de buscar models de subministrament de serveis innovadors per cobrir les necessitats socials. Aquests nous models sn especialment importants en els entorns rurals. Per a la creaci de noves empreses i el desenvolupament dels nous filons docupaci, sidentifiquen tres obstacles principals: problemes dobtenci de finanament ali privat degut a la petita dimensi dels negocis; falta dadaptaci del marc jurdic, legal i institucional a les formes dorganitzaci noves i especfiques que han sorgit al voltant dels nous negocis i serveis; heterogenetat dels serveis que requereixen duna oferta formativa i de capacitaci tcnica especfica. Per aix, a lhora de destinar-hi poltiques de suport cal considerar que: les iniciatives locals sn el marc idoni, ja que les activitats implicades tenen trets particulars a cada territori; la major part de llocs de treball a crear ho seran en el marc de lautoocupaci, les microempreses i/o les iniciatives collectives, ja que les caracterstiques de les activitats i dels territoris exclouen en bona mesura la prestaci de serveis per part de grans empreses amb molts assalariats; cal que per les caracterstiques de les activitats dins el marc dels nous jaciments docupaci hi hagi un suport pblic; hi ha un forta participaci femenina en aquestes activitats. Les principals propostes recollides per a impulsar els principals filons docupaci detectats a les zones rurals, sn:

En el quadre resum segent es relacionen els principals filons docupaci detectats, algunes de les activitats relacionades i el principals focus de recerca del Pla Nacional de Recerca i Innovaci de la Generalitat de Catalunya 2010-2013. Aquesta combinaci i comparativa permet proposar 17 mbits de nous filons docupaci al mn rural, en un marc on pren importncia el concepte de resilincia i la promoci de locupaci en consonncia amb el desenvolupament dun model econmic basat en el coneixement.

Taula _ Relaci de nous filons docupaci detectats, activitats relacionades i focus de recerca.

206

Anlisi de les lnies de suport per a la creaci dempreses i en el marc dels nous filons docupaci detectats
Un cop detectats els potencials filons docupaci i les estratgies per a impulsar-los a les zones rurals, conv fer un reps i anlisi de les principals lnies de suport a la creaci dempreses a Catalunya, de manera general i especfica per a les zones rurals. De manera general, les iniciatives emprenedores es caracteritzen per: gesti en rgim dautnoms; petita inversi inicial; important inversi amb recursos propis; necessitat de recolzament financer; sectors dactivitat vinculats al consum majoritriament (disminueixen les empreses en sectors extractius o de transformaci i a sectors dintensitat tecnolgica). En aquest context, i analitzades les poltiques de foment i suport a la creaci dempreses existents a Catalunya, es detecten de manera general els segents desajustaments: els trmits i crregues administratives i financeres, sn un fre per a la constituci de noves iniciatives; la desinformaci sobre les lnies i possibilitats de suport a la creaci dempreses; la manca dajuts econmics directes a la creaci dempreses, els ms utilitzats sn la capitalitzaci de latur i els ajuts per a la promoci de locupaci autnoma, que sn insuficients i sesgoten abans darribar a totes les persones sollicitants; laccs al finanament dificults i costs (garanties personals, avals...); la manca de lnies de suport especfiques a empreses que es cren en mbits despecial inters en els respectius territoris; empreses en sectors estratgics i generadores docupaci. A lhora de fer una anlisi dels programes adreats a les persones emprenedores existents a Catalunya que simpulsen des de les diferents Administracions, - els principals punts forts detectats en el suport que es dna sn:

- els principals punts febles detectats sn:

10

Algunes de les propostes per ajustar les lnies de suport de les diferents Administracions a les necessitats de les persones emprenedores al mn rural, i desprs de realitzar una comparaci amb altres comunitats autnomes, serien:

11

Daltra banda, a lhora de fer lanlisi del suport especfic que es dna a travs del Programa de Desenvolupament Rural, shan valorat les diferents mesures i lnies dajut:

Com apunt final, donat el context de crisi actual, en les lnies de suport a la creaci dempreses i foment docupaci en les zones rurals cal que, des dels diferents mbits i administracions, es conflueixi a prioritzar lnies dajut i eines de suport per a les iniciatives que siguin ms estratgiques a nivell de cada territori, viables i amb ms potencial de generar ocupaci directa i indirecta de manera estable. Finalment, de manera general, tots els experts consideren necessari impulsar els vivers dempreses i organismes similars a les zones rurals, treballant de manera coordinada i en xarxa, perqu els serveis que ofereixen es consideren molt adients i impulsen la diversificaci econmica i la cultura emprenedora.

12

En el marc del projecte:

Un projecte impulsat per:

Amb el suport de:

210