LESCOLA DEN WINSTON CHURCHILL1 Lescola que els meus pares havien triat per a la meva educaci era

una de les ms elegants i cares del pas. Tenia com a model Eton i es proposava ser el nivell preparatori per a aquesta escola privada per damunt de tota la resta. Se suposava que era l ltim en escoles. Noms deu nois a classe; llum elctric (aleshores un luxe); una piscina; un ampli camp de futbol i de cricket; dues o tres festes, o expedicions com deien, cada curs. Els professors eren tots llicenciats amb togues i birretes; tenia la seva prpia capella; les cistelles de menjar no estaven permeses i tot estava provet per les autoritats. Era un obscur migdia de novembre quan vrem arribar a aquest indret. Vam prendre el te amb el director, amb qui la meva mare va conversar molt educadament. Jo estava amonat pel temor de vessar la meva tassa i aix tenir un mal comenament. Jo em sentia infeli per la idea de ser abandonat entre tots aquells estrangers en aquell gran, fero i impressionant indret. Desprs de tot, jo noms tenia set anys, i havia estat tan feli a la meva guarderia amb les meves joguines. Jo tenia unes joguines tan meravelloses: una autntica mquina de vapor, una llanterna mgica, i una collecci de soldats d'aproximadament uns 1000. Ara tot havia de ser classes. Set o vuit hores de classes cada dia tret dels dies de festa, a ms a ms futbol o cricket. Quan el darrer ress de les rodes del carruatge de la meva mare es va apagar, el director em va convidar a lliurar tots els diners que tenia. Jo vaig mostrar les meves tres corones, que van ser degudament registrades en un llibre, i em van dir que alguna que altra vegada hi hauria una botiga a lescola amb tota classe de coses que a hom li agrads tenir, i que podria triar all que volgus fins a un lmit de sis o set penics. Llavors vrem deixar la conversa amb el director i la confortable part privada de la casa, i vrem entrar en unes ms ombrvoles estances reservades per a la instrucci i acomodament dels alumnes. Em van portar dins una aula i em van dir que segus en un pupitre. La resta dels nois estaven fora, i jo estava sol amb el professor. Em va mostrar un llibre prim amb tapes de color marr verds amb paraules en diferents tipus dimpressi. No has fet mai abans llat, oi? digu. No, senyor. Aquest s el llibre de gramtica llatina. I a continuaci el va obrir en una pgina molt usada. Has daprendre aix, digu, assenyalant un nombre de paraules subratllades. "Tornar dintre mitja hora i veur qu has aprs. Heus aqu a mi en un trist vespre, amb mal de cor, assegut enfront de la primera declinaci. Mensa Mensa Mensam Mensae Mensae Mensa una taula oh taula una taula duna taula a o per a una taula per, amb o des duna taula

Qu nassos volia dir all? Quin sentit tenia aix? All em semblava un total enrenou. Per, havia una cosa que jo sempre feia: aprendre de memria. I, tan aviat com el meus mals es van passar, vaig memoritzar la tasca que mhavia estat imposada. A lhora prevista el professor va tornar. Ho has aprs? pregunt. Penso que s, senyor, vaig contestar; i ho vaig dir. Ell semblava tan satisfet amb all que jo em vaig animar a fer-li una pregunta. Qu vol dir tot aix, senyor? Vol dir el que diu. Mensa, una taula. Mensa s un nom de la primera declinaci. Hi ha cinc declinacions. Has aprs el singular de la primera declinaci. Per, vaig repetir, qu vol dir aix? Mensa significa una taula, respongu. Llavors per qu mensa tamb vol dir oh taula, jo vaig preguntar, i qu vol dir oh taula? Mensa, oh taula, s el cas vocatiu, ell replic. Per per qu oh taula? Vaig insistir amb ingnua curiositat. Oh taula -aquesta expressi l'empraries per adrear-te a una taula, en cridar una taula. I en veure que no aconseguia fer-me entendre el que mestava explicant, ho has de dir quan parlis a una taula. Per jo mai parlo a les taules vaig dir impulsivament amb tota honradesa. No siguis impertinent o sers castigat, i castigo molt severament, deixam dir-tho, aquesta va ser la seva resposta concloent. Aquest va ser el meu primer contacte amb els clssics dels quals, mhavien dit, molts dels ms prestigiosos homes del nostre pas havien tret tant de consol i profit.

Winston Churchill (1874-1965) va ser primer ministre de la Gran Bretanya durant la 2 Guerra Mundial. El seu primer discurs on augurava "sang, suor i llgrimes" contra l'agressi nazi l'ha fet passar a la histria d'aquest segle, a ms de la seva tenacitat i presa de decisions efectives contra el nazisme. Va obtenir el premi Nobel de Literatura el 1953. Va inventar l'expressi "tel d'acer" per assenyalar les tensions de la guerra freda.