Manual de Permacultura Urbana

Manual de permacultura urbana
EL REBOST
MANUAL DE PERMACULTURA URBANA
DE LA CIUTAT
Jordi Romero
El rebost de la ciutat
Yo, que soy profesor de Universidad, necesito de la colaboracin de los pensamientos aldeanos mucho ms que ellos de los mos Jos Ortega y Gasset
Treball elaborat com a projecte per a la llicenciatura de cincies ambientals de la Universitat Autnoma de Barcelona de Jordi Romero Lengua sota la direcci de Jordi Miralles i Carme Toms, presentat el febrer del 2001. Fundaci Terra Jordi Romero Revisi lingstica: Montserrat Lpez Fotografies: Antigona Garca, Jordi Romero i Fundaci Terra. Illustracions: Jordi Alba inspirades en:
MOLLISON, B. & SLAY, R. M. Introduccin a la Permacultura. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1994.
Edici a cura de Fundaci Terra, 2002. Aviny, 44. E-08002 Barcelona. Tel: 936 011 636. Maquetat amb Adobe Page Maker 7.0 dADOBE SYSTEMS IBERICA Paper dSTORA ENSO elaborat amb fusta procedent de boscos sostenibles. Coberta impresa sobre cartronet reciclat elaborat per lempresa STORA ENSO Barcelona que cont paper usat procedent de la recollida selectiva de la brossa urbana. Dipsit Legal: B.36746-2002 Impressi digital: Romany-Valls S.A. Printed in Catalonia.
ndex
Prleg ......................................................................................................................... 7 I. Qu s aix de la permacultura? .......................................................................... 11 1.1. Una aproximaci holstica a les cincies de la Terra .................................... 11 1.2. La permacultura: de lagricultura permanent a la cultura sostenible ................... 14 II. La permacultura urbana. Una eina per a la sostenibilitat a les ciutats ............ 23 2.1. La ciutat com a ecosistema ............................................................................ 24 2.2. La ciutat mediterrnia com a exemple de ciutat sostenible ............................. 25 2.3. Principis bsics de la ciutat sostenible ............................................................. 31 2.4. Aportacions de la permacultura a la ciutat ..................................................... 32 2.5. La permacultura com a estratgia dacci ambiental ...................................... 36 III. Principis bsics del disseny en permacultura ..................................................... 40 3.1. Planificaci eficient del sistema ........................................................................ 40 3.2. Creaci de sistemes biointensius ...................................................................... 49 3.3. Principis dactitud ............................................................................................ 53 IV. Ser responsables en els nostres habitatges ....................................................... 54 4.1. Som conscients del que entra i el que surt del nostre habitatge? ............................. 55 4.2. La necessitat dun canvi de mentalitat ............................................................ 68 V. El rac comestible: aplicacions prctiques de la permacultura a lhabitatge privat .................................................................................................. 70 5.1. Tria de lespai ................................................................................................. 71 5.2. Anlisi de lespai ............................................................................................ 71 5.3. Disseny de lespai ........................................................................................... 74 5.4. Manteniment del sistema ............................................................................... 89 5.5. Alguns conceptes bsics sobre la biologia de les plantes ................................. 96 5.6. Propostes de disseny de racons comestibles ................................................... 99
VI. Aplicacions de la permacultura a lespai urb .............................................. 105 6.1. Aplicacions a larbrat viari ........................................................................... 105 6.2. Accs comunitari a la terra .......................................................................... 106 6.3. LETS ............................................................................................................ 113 VII. La permacultura a lescola ............................................................................. 117 7.1. A les portes dun nou paradigma educatiu .................................................. 118 7.2. Lhort escolar: un instrument pedaggic i integrador .................................. 119 7.3. Ms enll de lhort escolar: el disseny en permacultura a lescola ............... 124 7.4. La permacultura i leducaci ambiental ....................................................... 142 A. Recursos ............................................................................................................ 145 B. Annexos. Green Guerilla ................................................................................. 150
Prleg
El medi ambient va entrar en un perode de crisi des del moment en qu lsser hum va aconseguir desenvolupar la tecnologia. Quan els interessos dels humans es van veure confrontats amb les barreres de la natura va aparixer el conflicte. No obstant aix, no tothom t la percepci de lexistncia daquest conflicte. Per a moltes persones, la natura est al servei dels interessos de lsser hum i no s res ms que un continent del qual sen pot extreure tot el contingut i shi poden abocar tots els residus sobrants. La transmissi cultural i ls de lenergia exosomtica han proporcionat aquesta superioritat relativa a lespcie humana que sha basat en la velocitat de canvi que permet levoluci cultural. Daquesta forma, levoluci biolgica ha quedat en un segon pla. I els sectors socials que han acumulat ms tecnologia, ms coneixements i que han monopolitzat ms fortament el consum denergia, sn els que han acabat dirigint el desenvolupament. La problemtica sorgeix, tal com diu J. Martnez Alier, del fet que el consum denergia exosomtica no t lmits gentics. Aix com el consum denergia endosomtica (calories que consumim diriament en la dieta) s que ve regulat biolgicament, no ocorre el mateix amb ls que fem de lenergia exosomtica. Per aquesta ra, cal que culturalment marquem aquests lmits i que incorporem a la nostra escala de valors la problemtica del medi ambient.
7
La transmissi cultural i ls de lenergia exosomtica han proporcionat aquesta superioritat relativa a lespcie humana que sha basat en la velocitat de canvi que permet levoluci cultural.
La incorporaci daquesta nova moral scioecolgica s una tasca que cal desenvolupar entre tots. Des de les institucions ms influents fins a la persona del carrer, tothom t la possibilitat davanar en aquesta direcci. En aquesta lnia dactuaci s on subica el present manual de permacultura urbana. La permacultura va ser creada per persones desencantades de la vida urbana que buscaven altres formes ms harmonioses de relacionar-se amb la natura. Es tracta dun sistema de disseny destinat a la creaci dambients humans perdurables. Lobjectiu principal daquesta tcnica s crear sistemes que siguin ecolgicament viables, que cobreixin les necessitats, que no explotin o contaminin el medi ambient, i que siguin sostenibles. Per aix, utilitza les qualitats prpies de les plantes i els animals, combinades amb les caracterstiques naturals del paisatge per produir un sistema que sostingui la vida, a la ciutat i al camp, utilitzant la menor rea possible. Encara que no fos creada inicialment amb aquest propsit, la permacultura pot aplicar-se a la ciutat. En aquest entorn urb, la permacultura t un aspecte molt ms social i ecolgic, passant a un segon pla lautosuficincia que es busca en el marc rural. Des daquest manual saposta per la incorporaci de la permacultura a lmbit urb com a estratgia dacci ambiental capa de mobilitzar i engrescar certs sectors de la poblaci que sn passius davant la problemtica ambiental. Aquesta opci es fonamenta en lopini que limmobilisme daquests grups socials es deu simplement a la falta de propostes i activitats reflexionades. El rebost de la ciutat no pretn donar soluci a
8
tota la problemtica ambiental en qu es troba immersa la ciutat en lactualitat. Rere lanlisi del model de ciutat imperant i de les conseqncies de lactual estil de vida, ofereix unes eines bsiques per implantar sistemes permaculturals a la ciutat. Com a aplicaci en el marc privat, es proposa la creaci del rac comestible. Aquesta proposta tracta dhabilitar un espai de lhabitatge per tal de combinar el cultiu de diferents tipus de vegetals (hortalisses, petits arbres fruiters i plantes ornamentals) amb lobjectiu dobtenir un espai productiu i amb un alt nivell de biodiversitat al bell mig de la ciutat. En lesfera pblica es proposen diferents estratgies de relaci directa entre consumidor i productor i es repassen alguns exemples dhorts urbans existents a casa nostra. Per ltim, es proposa la incorporaci de la permacultura a lescola per tal de desenvolupar el contingut curricular en medi ambient que exigeix la reforma escolar. El rebost de la ciutat es dirigeix a educadors, a poltics o a qualsevol persona del carrer amb ganes de participar activament en la reconversi de la ciutat cap a la sostenibilitat. Un dels propsits daquest manual ha estat complementar la teoria amb la prctica. s una aportaci que parteix del convenciment que lnic motor de canvi cap a lideal de la sostenibilitat es troba en limpuls transformador que pugui donar la societat civil, amb una participaci activa i amb aptituds positives cap al futur. Aquesta obra es presenta amb la intenci de superar el pessimisme crnic propi dels moviments ecologistes, per la qual cosa ofereix propostes dactivitats i dactituds que motivin la gent i a la vegada no els suposi cap trauma afegit. Perqu no cal confondre la responsabilitat amb la culpabilitat! Jordi Miralles, Fundaci Terra
9
El principi bsic de lecologia s que la Terra s una comunitat, per que cal estimar i respectar aquesta Terra s una qesti dtica. Aldo Leopold, 1949.
10
Qu s aix de la permacultura?
La permacultura suposa una aproximaci holstica als sistemes La permacultura permet agrcoles. En la seva concepci amplia el terme de sistema agr- dissenyar sistemes cola i li integra totes les relacions socioculturals que aquest porta sostenibles. associades. A ms, considera aquests sistemes des del punt de vista ecolgic. Daquesta forma, apareix un nou sistema que inclou en la seva estructura tant elements agrcoles com culturals o ecolgics. De fet, es podria dir que amb la permacultura dissenyem sistemes sostenibles. En la primera part daquest captol es fa una aproximaci a les relacions holstiques que des dels diferents pobles i cultures inclosa la cincia contempornia- shan tingut amb la natura.La part segent ens introdueix en els orgens i fonaments de la permacultura i ens mostra la influncia que ha tingut la visi holstica en la seva gnesi.
1. 1 Una aproximaci holstica a les cincies de la Terra

Cada poble de la Terra ha tingut les seves prpies percepcions de la natura fruit de la cosmogonia desenvolupada al llarg de levoluci i de ltica establerta entre els components de les societats humanes. Aquestes percepcions han generat un sistema didees sobre els elements bsics que componen la natura i les seves relacions funcionals, les quals han estat marcades per lambivalncia entre el respecte pel desconegut i la voluntat de domini dall que satisf les necessitats o les ambicions. En definitiva, substrats antics en tota cultura. Al llarg de la histria trobem exemples de pobles que han mantingut una estreta relaci amb el seu medi ambient. De fet, den que tenim indicis de cultura humana, els sistemes de pensament basats en la idea de ser una part ms del sistema viu (biosfera), han desembocat en aproximacions de tipus panteista, amb interpretacions vitalistes o animistes, per que reflectien una harmoniosa relaci entre les persones i la natura. Les cultures indgenes, tan amenaades en lactualitat per la 11
La biosfera s la capa del planeta on solidaritzen tots els ecosistemes i es fan palesos els grans fluxos de matria i energia.
forta pressi que la societat occidental i el seu sistema econmic causen al seu medi, han conservat aquesta forma de relaci simbitica amb lentorn en el transcurs de la histria dels seus pobles. Aix, tant els nadius nord-americans, com les diferents tribus de lAmaznia o el poble inuit del Pol Nord, professen una concepci organicista pel que fa a les relacions amb la natura. En lactualitat, els pobles indgenes estan arraconats en el seu propi territori, a la vegada que llurs terres sn objecte despeculacions per la riquesa en recursos minerals o simplement per qestions geopoltiques. Cap regi, cap pas, cap rea sembla poder-se mantenir al marge dun ritme imposat per voluntat dels que condueixen actualment la humanitat. La cultura occidental, responsable de lestat actual del mn, tamb tingu en els seus orgens unes aproximacions de tipus biocntric. Aix, vint-i-quatre segles enrere, Aristtil ja contemplava amb ulls de filsof all que avui sanomena cicle de laigua. La seva reflexi el condua a considerar letern moviment de laigua en la mesura en qu es tracta dun moviment cclic a escala planetria, i alhora la comparava amb un organisme, sotms, ni que fos per parts, a la maduraci i lenvelliment. La primera aproximaci conceptual duna visi de caire planetari en les cincies naturals, cap al 1920, li atorg mot el cientfic rus Vladimir I. Vernadski. El neologisme biosfera proposa, per primera vegada en la histria de les idees, prendre en consideraci de manera completa i rigorosa lenergtica de la vida com a part del cosmos. Les idees daquest pensador sobre el funcionament planetari, com tamb la teoria dels ecosistemes plantejada per Lindemann van ser desenvolupades per George E. Hutchinson, per a qui la biosfera era alguna cosa ms que la part del planeta on existeix la vida. La biosfera era la capa del planeta on se solidaritzen tots els ecosistemes i es fan palesos els grans fluxos de matria i energia. Hutchinson, nestudi levoluci al llarg de les edats geolgiques i den de laparici de la vida fins a demostrar que actualment aquests fluxos sn pertorbats per les activitats humanes. El pensament de Hutchinson aix com el dels seus prestigiosos deixebles -entre els quals destacaren Raymond L. Lindemann; els germans Eugen P. i Howard T. Odum; Robert H. MacArthur, un dels pares fundadors de la Biogeografia Insular, i Rachel L. Carson (1907-1964), autora de lobra Silent Spring (Primavera Silenciosa), publicada el 1962; lallegat de Carson contra els plaguicides fou el detonador de lexplosi dels moviments ecologistes americans sorgits durant la dcada dels seixanta- va marcar el cam cap a la conscincia duna ecologia global.
12
Les observacions del gegraf Alexander von Humboldt, de naturalistes com Ernst Haeckel i Piotr Kropotkin, aquest darrer defensor de la teoria de lajuda mtua com a fora per impulsar levoluci dels ssers vius ms enll de la simple competncia, crearen el substrat intellectual i moral que avui ens permet pensar que el nostre planeta no s una suma algebraica despcies apilades. Les primeres imatges de la Terra des de lespai i lestudi de les possibilitats de vida extraterrestre motivaren el preeminent professor angls James Lovelock1 a formular, el 1972, junt amb Lynn Margulis la hiptesi Gaia. Segons aquesta teoria actualment ja hi ha prou evidncies cientfiques per considerar-la com a teoriala Terra actua com un sistema que sautoregula per mantenir-se en uns nivells ptims per a la vida pel que fa al clima i a la composici atmosfrica. El model de Gaia considera la Terra com un sistema viu. Segons aquesta teoria, lnica aproximaci vlida per comprovar la salut de la Terra s mitjanant lanlisi del funcionament de la totalitat del sistema i no pas de la suma de parts separades del planeta arbitrriament dividies en biosfera, atmosfera, litosfera i hidrosfera. Lovelock considera que aquestes particions no sn reals, sin simples esferes de coneixement per mantenir parcelles de caire acadmic. Aquesta aproximaci holstica formulada per Lovelock i Margulis sobre el funcionament de la Terra va ser molt polmica, i ho continua sent, especialment entre els cientfics ortodoxos, que acusen la teoria Gaia de ser teleolgica, fantstica i excessivament metafrica. Per als cientfics que sn contraris al paradigma del mtode teleolgic, la construcci del coneixement centrat en la finalitat dels processos s totalment illegtim. No obstant aix, comencen a aparixer alguns autors, com ara Edward Goldsmith 2 , que defensen la necessitat de les concepcions teleolgiques en les anlisis de lecologia, ja que la finalitat s una caracterstica principal del comportament dels ssers vius. De fet, segons Goldsmith, la histria de lecologia ha contat des de sempre amb una llarga llista daproximacions teleolgiques que els mateixos autors shan encarregat de convertir en expressions no teleolgiques mitjanant un seguit de recursos retrics. Von Brucke (El Vell) expressa duna manera molt encertada la relaci que ha tingut la cincia amb la teleologia: La teleologia s com aquell tipus de dona amb qui alguns no desitgen ser vistos pel carrer, per tots estan disposats a estimar en la intimitat. La teoria Gaia ha creat un fort debat entre la comunitat cientfica, ja que molts daquests cientfics no estan disposats a ser el punt de mira de les crtiques, perqu lacceptaci oberta de la
La teleologia s com aquell tipus de dona amb qui alguns no desitgen ser vistos pel carrer, per a la que tots estan disposats a estimar en la intimitat Von Brucke
13
teoria suposaria posar bona part de la cincia i les seves aproximacions reduccionistes en la corda fluixa. Tanmateix, en aquests darrers anys, les observacions sobre la dinmica de caire global del sistema biosfric i el paper que hi juguen els microorganismes ha enfortit notablement la teoria Gaia.
1. 2 La permacultura: de lagricultura permanent a la cultura sostenible

La paraula permacultura, tal com diu el seu creador Bill Mollison, s una contracci no noms dagricultura permanent sin tamb de cultura permanent sostenible-, ja que les cultures no poden sobreviure per molt de temps sense una base agrcola sostenible i una tica de ls de la terra.
La paraula permacultura s una contracci no noms dagricultura sin tamb de cultura permanent. Bill Mollison
1. 2. 1 Orgens de la permacultura
Els sistemes sn simplement conjunts de components que interaccionen els uns amb els ltres de tal forma que cada conjunt es comporta com una entitat completa. Quan ens referim als ecosistemes agrcoles, parlem concretament de sistemes que contenen components vius i que tenen un propsit agrcola; s per aix que podem considerar-los teleolgics, ja que tenen un propsit en la seva gnesi. Qualsevol concepte de sistema agrcola ha dincloure, com a mnim, els segents aspectes3: Objectius per als quals sha dissenyat el sistema. Lmits. Considerar algun procediment per dir qu est dins i qu est fora del sistema. Context. s a dir, lentorn extern en qu opera el sistema. Components principals que es relacionen per formar el sistema. Interacci entre els components. Recursos o, el que s el mateix, components interns del sistema que susen amb aquesta finalitat. Aportacions usades pel sistema per procedents de fora dell. Productes principals desitjats realitzats pel sistema. Subproductes tils, per incidentals. Per analitzar el rendiment dels sistemes agrcoles no ens interessa el rendiment absolut dun producte, sin el producte per unitat de recurs o factor. Freqentment, hi ha ms dun producte i una gran quantitat de recursos, i en els sistemes agrcoles la situaci sovint es resol en termes monetaris. Caldria
14
superar aquesta anlisi amb una aproximaci a leconomia ms enll de la simple crematstica. Tot ecosistema agrari funciona dins un context que inclou totes aquelles parts del mn exterior que afecten el sistema o shi veuen afectades. s necessari examinar la natura del context, representar-lo mentalment per mitj dun model simplificat. Les decisions cal prendre-les tenint en compte totes les entrades i sortides del model. La permacultura, entesa com una aproximaci agroecolgica a lestudi dels sistemes agrcoles, s una aproximaci holstica. Lobjectiu que es planteja s concebre dissenys, les caracterstiques dels quals permetin que aquests agroecosistemes siguin permanents. Les particularitats daquests tipus de sistemes els permeten superar el debat a qu ha estat sotmesa la teoria Gaia, perqu en aquest cas, en tractar-se dun ecosistema de gnesi antrpica queda totalment acceptat el fet que la permacultura es fonamenti en un model ciberntic, ja que ens preguntem per la funci de cada element integrant del sistema. Tamb s teleolgic, doncs, s de vital importncia concebre la finalitat de cadascun daquests. De fet, el propsit del sistema complet s que sigui permanent en el temps. La idea bsica daquest mtode de disseny radica en la ubicaci relativa dels diferents elements del sistema. La posici de cada unitat condicionar el funcionament global del sistema. Aix, provocar que aquest sigui deficient en materials o energia, o pel
El fundador de la permacultura
Bill Mollison i David Holmgren van introduir el terme permacultura el 1978, quan es public el seu primer llibre Permaculture One. Poc desprs, Mollison public el seu segon treball Permaculture Two, que supos la consolidaci de les bases del seu mtode de disseny, la permacultura. Desprs dhaver passat per moltes feines, com a guarda forestal, caador de taurons o naturalista, Bill Mollison va ingressar al CSIRO (Wildlife Survey Section) lany 1954, on treball de bileg conservacionista. El 1966, entr a la Universitat de Tasmnia on va rebre el grau en Biogeografia i va ser nomenat professor a la Unitat de Psicologia Ambiental. I va ser a partir de 1972, juntament amb David Holmgren que en aquells temps era estudiant, quan desenvoluparen el concepte de permacultura. Deix la Universitat lany 1978 i es dedic exclusivament a millorar el sistema de permacultura i a propagar el concepte i els seus principis per tot el mn. El 1981, Bill va rebre el Premi Nobel Alternatiu a Estocolm pel seu treball en el camp del disseny ambiental. A principis dels noranta va rebre el Premi Da Twaalf Ambachten (Holanda) i la Medalla Vavilov per la seva significant contribuci a les cincies agrcoles (Rssia). Actualment, Bill Mollison s el director executiu de lInstitut de Permacultura, creat el 1979 per difondre aquest revolucionari sistema de disseny que es practica en ms de quaranta pasos, amb ms de sis mil graduats de curs de disseny repartits per tot el globus.
15
La permacultura ens proposa aprendre del que ens ensenya la natura en cadascuna de les seves manifestacions.
contrari, igual que els ecosistemes naturals, far que es converteixi en estable, funcional i dalt rendiment. La permacultura est basada en la interconnexi de tots els elements i els processos interns del sistema. No concep els elements particulars com a entitats allades, ja que el seu objectiu s el treball de tots ells a la vegada i estudiar-ne totes les connexions i interrelacions que es poden donar, sense oblidar lanlisi de la localitzaci relativa de cadascun dels elements del paisatge4. Un bon disseny permacultural seria un cicle complet natural on noms hi hagi sortides denergia. Per, qu suposa aquest fet a la prctica? Quins avantatges podem treure de laplicaci dels mtodes de disseny en permacultura? Un disseny ideal en permacultura s aquell que est completament integrat al seu entorn (natural o artificial) i naprofita els recursos disponibles al seu abast. Alhora, ha de permetre mantenir cobertes totes les necessitats dels elements integrants del sistema, utilitzar tots els productes -els residus sn productes potencials no aprofitats- que sobtinguin daquest, tornar a fer circular els materials horitzontalment i permetre un aprofitament ptim de lenergia per part del sistema. Aquest funcionament integrat, sembla molt complicat dentendre i de portar a la prctica, per, no s tan difcil de concebre. Noms cal que donem una volta per les muntanyes, que ens passegem per un aiguamoll o, simplement, que ens fixem en qualsevol manifestaci de la natura. Si som curiosos i observadors, veurem la gran quantitat dinsectes, mamfers o aus que conviuen en harmonia mentre ocupen cadascun dells un nnxol ben definit que els permet ser part integrant de tot lecosistema. Cada espcie s important per al funcionament de lecosistema, des del gran rapinyaire al fong ms minscul. La permacultura ens proposa aprendre del que ens ensenya la natura en cadascuna de les seves manifestacions. Si apliquem els seus principis podrem obtenir sistemes sostenibles, permanents en el temps i que no facin impacte en lentorn. Si apliquem les qualitats inherents de les plantes i dels animals i les combinem amb les caracterstiques naturals del paisatge, podrem crear una ecologia dissenyada per produir ms aliment per als humans i els animals que el que generalment es troba a la natura 4. Probablement, Fukuoka s qui millor ha expressat la filosofia bsica de la permacultura en els seus llibres La revolucin de una brizna de paja (1978) i La Senda Natural del Cultivo: Teoria y Prctica de la filosofia verde (1999). Breument, aquesta s una filosofia per treballar amb la natura en lloc de fer-ho en contra i per actuar duna manera reflexiva a llarg termini. Per aix ens cal observar les plantes i animals en totes les seves funcions, en lloc de tractar
16
qualsevol rea com un sistema dun sol producte. Tal com ho explica Mollison duna forma ms planera, es tractaria de realitzar aikido amb la terra, de rodar amb els cops, per convertir ladversitat en fortalesa i utilitzar-ho tot de manera positiva i constructiva. Una altra aproximaci seria la de fer karate amb la terra, per tractar de sotmetre-la per ls de la nostra fortalesa i colpejar-la fortament. Aix s, sense oblidar que quan ataquem la natura, ens ataquem a nosaltres mateixos! La parbola de la gallina, proposada per Bill Mollison per explicar el significat del disseny en permacultura, s un exemple molt illustratiu per aclarir de forma prctica el que es proposa. Imaginem-nos una gallina. Quines caracterstiques innates t? Quines necessitats i quins productes se li poden associar? La gallina necessita aliment, condicions climtiques moderades, un lloc per descansar de nit i moures de dia..., t necessitats igual que
COMPORTAMENTS I PRODUCTES Gratar
Plomes Carn Ous CO2 Met Fems Lluitar Volar
NECESSITATS
Grava Aigua Aire Aliment Altres gallines Alberg
CARACTERSTIQUES INTRNSEQUES
Espcie Color Comportament Tolerncia al clima
Anlisi de les caracterstiques, necessitats i productes duna au de granja.
nosaltres. I els productes? Qu podem obtenir duna gallina? Realment, ms enll del que podem pensar dun bon principi ens ofereix plomes, pols de plomes, ous, gallinassa, CO2 en respirar, i com molts altres animals prop del 13 % de la seva ingesta es converteix en met. Si es mata, tamb se nobtenen altres productes, ms coneguts per nosaltres: la carn de pollastre o de gallina. Hi ha aix, caracterstiques innates, inputs i outputs. Un disseny de permacultura facilita que els inputs o necessitats provinguin de diverses fonts, i que els outputs o productes vagin cap a destins diferents, per satisfer a la vegada altres necessitats4. Per, per aplicar-lo, cal lhabilitat de saber quin s el lloc ms apropiat de cada element, perqu tingui un funcionament adequat en relaci als altres elements. Cada necessitat que no s satisfeta lhem de proporcionar nosaltres mateixos, mitjanant una aportaci exterior denergia o
Un disseny de permacultura facilita que els inputs o necessitats provingin de diverses fonts, i que els outputs o productes vagin cap a destins diferents, per satisfer altres necessitats.
17
Els humans projectem a la natura els nostres esquemes autoritaris i lluites de poder, i veiem organitzacions jerrquiques on en la realitat el que existeix sn relacions de cooperaci. Nelson lvarez
materials (o fins i tot dinformaci). Hem de desfer-nos de cada producte que no vagi cap als elements que ho necessiten. Tot element no dissenyat s polluci, i tota polluci s un producte no dissenyat. Les necessitats no satisfetes impliquen un esfor afegit per mantenir el sistema en funcionament, esfor que haurem de posar nosaltres mateixos en un moment o altre. No podem imaginar-nos el rendiment que pot tenir una gallina. Pot ser utilitzada per escalfar-nos parcialment la casa; per mantenir controlades un gran nombre de plagues o doblar la producci de lestany de peixos; pot incrementar la producci dun hivernacle i alhora reduir les necessitats dabastament, etc. En definitiva, una gallina t un gran nombre dusos. En lagricultura a gran escala -una de les influncies ms destructives en el planeta Terra-, la gallina es converteix en una parbola. Com a representant duna varietat danimals mantinguda pels humans, consumeix molt ms treball daquests del que torna en aliment 4. Si hom t conscincia daix, no pot deixar de plantejar-e quin ser veritablement lanimal ms intelligent, la gallina o lsser hum? La realitat sembla evident: la gallina s enormement ms intelligent que lsser hum, ja que s aquest qui treballa molt dur per la gallina, mentre que aquesta fa molt poc per ell. De totes les collites de blat, el 70 % del gra per hectrea conreada va destinat a la gallina contra el 30 % destinat a usos humans. A ms, tot el percentatge destinat a usos humans no s per a alimentaci. Si seguim aquesta anlisi, conclourem que la gallina s una gran consumidora dels recursos de lagricultura. Aix, la majoria de la producci agrcola s per a ella, i per tant la despesa en maquinria (tractors, recollectores, etc), la majoria de les carreteres i camins, de les infraestructures rurals shan construt per servir a la gallina4.
1. 2. 2 tica de la permacultura
La permacultura proposa un canvi de mentalitat, una reorganitzaci mental dels esquemes vigents en la societat on es prioritzi la cooperaci abans que la competici. Al llarg de la histria trobem infinitat dexemples dintre daquesta lnia de pensament. Aix, el gegraf i naturalista Piotr Alekseievitx Kropotkin (1842-1921), conegut tamb per la seva activitat poltica a favor de lanarquisme, public entre 1890 i 1896 el llibre titulat Mutual aid. A factor of evolution (Lajuda mtua. Un factor de levoluci), en el qual argumentava que lajuda mtua era una llei natural, almenys tant com ho pugui ser la lluita per la supervivncia. Aquesta teoria va ser concebuda originriament per combatre la fora creixent del mal anomenat
18
Larbre de la permacultura
roba calor aliments refugi medicines treball fibres qumics
aliments combustible silenci Productes animals control de lerosi Productes indirectes Productes vegetals allament roba
puresa de laigua aire net
DISSENY EN PERMACULTURA fusta
cosmtics eines
Disseny s la integraci decologies artificials
FRUITS
Germinaci duna idea
ARRELS
Els Sistemes evolucionen en base a una idea
edafologia ecologia CINCIES AMBIENTALS Cincies Naturals zoologia fisiologia vegetal botnica fisiologia animal gesti forestal bioqumica dinmica meteorologia qumica inorgnica qumica orgnica medicina fsica de fluids climatologia psicologia social arquitectura geografia filosofia farmacologia Cincies Qumiques Cincies Mdiques Cincies Agrcoles
Cincies Fsiques
Cincies Socials
agroecologia jardineria horticultura
Larbre de la permacultura. La permacultura, igual que un arbre, s un sistema holstic lobjectiu del qual s lobtenci de rendiments i productes alimentaris.
darwinisme social, i el seu pensament va ser influent en matria decologia, tal com reconeixen la majoria dhistoriadors de la biologia, ja que les interrelacions de cooperaci entre els ssers vivents es posen constantment de manifest a lassaig Lajuda mtua. A la Pennsula Ibrica trobem manifestacions daquest corrent de pensament a principis del segle XX, quan aparegu el naturisme integral o anarconaturisme en estreta relaci amb els seus homnims francesos. El naturisme social anarquista en aquests primers anys es va convertir tamb en un moviment de combat social que va pretendre ser emancipador i regenerador, va lluitar per la conservaci de la natura i per lequilibri daquesta amb lsser hum i va impulsar a nivell tic, moral i sociolgic la prctica
19
de la nutrici vegetariana i el rebuig de lagricultura industrial. Aquest moviment, que es va desenvolupar juntament amb el neomaltusianisme, entn que per realitzar lemancipaci social no s suficient amb la superaci de la satisfacci de les necessitats econmiques o crematstiques. Per aix, proposen emprendre la via ecolgico-humana denominada generaci conscient i voluntria, respectuosa amb la vida de les persones dacord amb les lleis naturals5. La prctica de la permacultura suposa, doncs, un canvi dactitud davant la vida. El sol fet de plantejar-se don vnen els productes que consumim o de reflexionar qu sen fa dels residus que produm, ja s un pas cap endavant. La permacultura proposa una tica que es vertebra sota tres pilars bsics: cuidar la terra, cuidar les persones i redistribuir el temps, els diners i les matries per aconseguir aquestes finalitats. Cuidar la Terra implica moltes coses; no noms respectar qualsevol sser vivent, sin tamb els no vivents, com el sl, les aiges o latmosfera -de fet sn estructures vives en contnua transformaci. Respectar la Terra i tot el que comprn s, segons la permacultura, lnic cam possible per sobreviure en aquest planeta blau. Els recursos es van esgotant, la biodiversitat del planeta es perd a velocitats vertiginoses i, sense adonar-nos-en, hipotequem les nostres vides i les dels nostres fills. Som conscients
Aplicacions prctiques per implementar ltica de la permacultura a les nostres vides

Cal planificar qualsevol actuaci abans de realitzar-la, a fi que no ens sorprenguin les conseqncies a llarg termini que sen poden derivar. Planificar en pro de la sostenibilitat. Evitar trencar lequilibri natural quan implantem sistemes ambientals. Per aix s aconsellable utilitzar, sempre que es pugui, espcies autctones de la zona on establim el sistema, per evitar els possibles riscos associats a les espcies foranes i impedir les invasions destructives. Conrear el tros de terra ms petit possible. Si planegem sistemes a escala petita de forma intensiva, evitem locupaci de terrenys ms extensos i el consum dunes quantitats denergia que sn ms grans en les prctiques extensives. Cal implantar sistemes dalta diversitat (policultius) per aconseguir una gran estabilitat i resilincia de lagroecosistema, i aix permetre que sadaptin a les potencials variacions ambientals o socials. Analitzar el rendiment total del sistema (collites dels conreus, producci dels arbres i dels animals o estalvi denergia...) per percebren leficincia global. Utilitzar sistemes ecolgics que necessiten inputs baixos denergia exosistmica (sol, vent i aigua) i sistemes biolgics (plantes i animals interrelacionats). Aquests conserven i generen energia. Recuperar el conreu i producci daliments als pobles i ciutats on tradicionalment sempre shavien fet. Promocionar la responsabilitat comunitria sempre que sigui possible. Consumir responsablement i amb conscincia. Reciclar tots els residus. Veure solucions on en principi noms veiem problemes.
20
del planeta que deixarem dherncia a les generacions futures? La permacultura proposa un replantejament de leconomia, fentla ms propera als ciutadans, mitjanant estratgies locals comunitries i valorant com cal els recursos naturals que sn apropiats o destruts pels fluxos de leconomia. Per aquesta ra, la permacultura est molt prxima a leconomia ecolgica, que proposa una redefinici de leconomia neoclssica imperant en lactualitat, activitat destructora de la natura i malversadora dels recursos naturals. Defensa la tesi segons la qual leconomia est imbricada en la societat i en la poltica, i que noms a travs davaluacions sociopoltiques podrem definir els lmits acceptables de les externalitats sobre el medi (una externalitat s tot impacte negatiu o tota aportaci dun recurs o servei ambiental no incls en els preus del mercat). Argumenta contra la possibilitat de la internalitzaci convincent de les externalitats, ssent un dels arguments principals el de labsncia de les generacions futures en els mercats actuals, encara que aquests mercats samplien ecolgicament mitjanant simulacions 6. El principi de cuidar la Terra comporta tamb cuidar les persones. Per, qu sentn per tenir cura de les persones en aquest context? La permacultura proposa tenir en compte sempre la gent que hi ha ms a prop, i vigilar que les seves necessitats bsiques daliment, deducaci, de treball, o de convivncia estiguin sempre satisfetes. Si podem satisfer les nostres necessitats bsiques des duna ptica local, no necessitarem ocupar altres terres, ni concertar prctiques destructives a gran escala contra la Terra! El tercer component de ltica bsica de la permacultura s la contribuci del temps, lenergia i els materials -recordem que els diners sn tamb un tipus denergia- per tal daconseguir els objectius enfocats a la cura de les persones i de la Terra. El plantejament proposa que primer ens dediquem a canviar nosaltres mateixos i a dissenyar les nostres vides duna forma ms conscient; una vegada fet aix, estarem preparats per ajudar els altres i adrear-los a aconseguir aquest enfocament. Els sistemes de permacultura reconeixen el valor intrnsec de cada cosa vivent. Un arbre, per exemple, t valor per si mateix pel sol fet destar viu. No s necessari treuren un benefici econmic directe per valorar-lo. De fet, si analitzem atentament les funcions que desenvolupa un arbre, arribarem a la conclusi que en traiem un gran profit de les funcions que fa dins la natura: reciclar la biomassa, proveir doxigen laire de la regi, servir destructura de suport a altres ssers vius, etc. Ltica de la permacultura socupa, doncs, tant daspectes dels sistemes ambientals, com dels socials i econmics. La clau per a la comprensi daquesta nova tica s la defensa de la cooperaci
Els recursos es van esgotant, la biodiversitat del planeta es perd a velocitats vertiginoses i, sense adonar-nosen, hipotequem les nostres vides i les dels nostres fills.
21
enfront de la competici dels actuals sistemes socials i econmics. A la vegada, cal prendre responsabilitat de la nostra prpia existncia i de la de les generacions futures. I cal que actuem ara!
Bibliografia.
LVAREZ, N. Biodiversidad y agricultura. Dins de: Ecologa Poltica n12, pp. 91-95, Barcelona, 1996 DELAGE, J.P. Historia de la Ecologa.Una ciencia del hombre y de la naturaleza. ICARIA, Barcelona, 1993. FUKUOKA, M. The one-straw revolution. An introduction to natural farming. Rodale Press. 1978. FUKUOKA, M. La Senda Natural del Cultivo. Teora y prctica de una Filosofia Verde. Coleccin Terapin.Valencia, 1999. 2 GOLDSMITH, E. El Tao de la Ecologia. ICARIA. Barcelona, 1999. 1 LOVELOCK, J. Gaia. Una Ciencia para curar el Planeta. Integral. Barcelona,1992. 6 MARTNEZ ALIER, J. Introducci a leconomia ecolgica. Rubes editorial. Barcelona, 1999. MARTNEZ ALIER, J. De la Economa Ecolgica al Ecologismo Popular. ICARIA. Barcelona, 1994. 5 MASJUAN, E. Poblacin y Recursos naturales en el Anarquismo Ibrico: una perspectiva ecolgico-humana en el marco del socialismo de los pobres. Dins de: Ecologa Poltica n 5, pp. 41-54. Barcelona, 1993. MASJUAN, E. Poblacin y Recursos en el Anarquismo Ibrico: Neomalthusianismo y Naturismo Social. Ecologa Poltica n 6, pp. 129-142. Barcelona, 1993. 4 MOLLISON, B. Permaculture. A designers manual. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1998. MOLLISON, B. & SLAY, R. M. Introduccin a la Permacultura. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1994. 3 SPEDDING, C. Ecologa de los sistemas agrcolas. Blume, Madrid, 1979. VV.AA. Biosfera. Vol. 11. Fundaci Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1998.
22
II
La permacultura urbana. Una eina per a la sostenibilitat a les ciutats
Des dels seus orgens la ciutat va ser concebuda com a centre social, on la gent podia satisfer la totalitat de les seves necessitats, aspiracions i desitjos. Lessncia de la ciutat era i hauria de ser encara el contacte, la regulaci, lintercanvi i la comunicaci. Per facilitar aquestes caracterstiques es potenciava la creaci dinfraestructures socials comunitries (places i carrers, jardins i parcs). Aquests espais pblics es convertien en llocs de reuni i de vida social. La ciutat estava viva i la seva caracteritzaci anava molt ms enll de ser un simple continent de persones i habitatges. La mateixa ciutat era el brou de cultiu de la cultura, de les relacions socials i econmiques. Aquesta concepci dels sistemes urbans va canviar amb laparici de la Revoluci Industrial. Les ciutats postindustrials shan convertit en autntics embornals que sapropien dels recursos daltres espais llunyans i excrementen residus del seu metabolisme en gran quantitat. A ms, aquesta transformaci ha anat parallela a un canvi de valors socials, basats en la cultura de lobjecte i la religi del consumisme. Lespai pblic ha estat substitut pels espais privats doci, compra, transport, etc. La casa i el cotxe shan convertit en autntics castells de defensa de la privacitat, en smbols de la individualitat i el consumisme. Quasi ning posa en dubte la necessitat de reparar els desastres ecolgics que produeixen aquestes ciutats. De fet, aquest manual es fonamenta en aquesta intencionalitatde fer les ciutats ms habitables. La ciutat ja no es pot definir nicament com a espai geogrfic. Sha de concebre com un conjunt de fluxos de materials, denergia i dinformaci. Per aquesta ra, les relacions que estableixen els sistemes urbans sestenen fins a les seves antpodes. Les conseqncies ecolgiques les podem apreciar en lactual perode de deteriorament ambiental. En aquest captol sintrodueix lanlisi sistmica de la ciutat des del punt de vista de lecologia. Per aplicar la permacultura a la ciutat cal modelitzar-la com a sistema ecolgic per poder conferir-li iniciatives concretes que involucrin els ciutadans com a part integrant del sistema. 23
Les ciutats postindustrials shan convertit en autntics embornals que sapropien dels recursos daltres espais llunyans i excrementen residus del seu metabolisme en gran quantitat.
Desprs de lanlisi es fa la proposta del model que ms sadapta a les nostres necessitats i condicions per caminar cap a la sostenibilitat urbana. Finalment, en els darrers apartats, es presenta la permacultura com una bona eina dacci ambiental per anar cap a la sostenibilitat i engrescar la ciutadania.
2.1
La ciutat es converteix en un ecosistema que sexpandeix en forma de taca doli, sense que cap rgan social pugui controlar-lo.
La ciutat com a ecosistema
La teoria dels sistemes permet aproximar-nos a lestudi de la ciutat des duna ptica ecolgica. La ciutat estudiada com a ecosistema presenta unes necessitats metabliques que caldr tenir en compte a lhora de modelitzar-la i planificar-la. Lanlisi de lanatomia i fisiologia de les actuals ciutats ens permet observar que aquestes shan convertit en autntics ecosistemes malalts. Aquesta malaltia es manifesta en forma de disfuncions en els fluxos caracterstics del seu metabolisme: La linealitzaci dels cicles de matria extracci, transformaci, s i vessament- que imposa lactual model de ciutat provoca un gran impacte en lentorn. Els fluxos denergia en els dos sentits de circulaci sn molt desiguals. La ciutat absorbeix una gran quantitat denergia en forma delectricitat i de combustibles fssils daltres indrets. A causa daquest elevat consum i de la baixa producci denergia a la mateixa ciutat, aquesta provoca grans disfuncions en lentorn. No existeixen els circuts de realimentaci (feed-backs) necessaris en els fluxos dinformaci per tal que hi hagi un control adequat del creixement de la ciutat. Aix, aquesta es converteix en un ecosistema que sexpandeix en forma de taca doli, sense que cap rgan social pugui controlar-lo. Daquesta manera les necessitats metabliques per augmentar la complexitat de la ciutat la converteixen en una amenaa ambiental. La petjada ecolgica daquestes conurbacions arriba cada vegada ms i ms lluny. Aquest allunyament, tal com sha comentat, propicia la pertorbaci creixent del territori que proveeix denergia, de materials i dinformaci la ciutat. Al mateix temps es produeix el deteriorament de les zones que actuen dembornal dels detritus ocasionats per aquests ecosistemes urbans 1. Els actuals sistemes urbans han passat de ser ciutats, amb tota la crrega dintencionalitat que portaven associades, a ser conurbacions difuses geogrficament i social. Aquestes noves conurbacions ocupen grans territoris interconnectats per una densa xarxa de carreteres per al transport motoritzat i una altra de eis
24
Font: Terradas, 1985.
tcnics. Ha aparegut una total dependncia vers el transport, que sha convertit en lactivitat amb major consum denergia, a causa de la dispersi dels usos i de les funcions de la ciutat en el territori. La separaci de funcions a la ciutat ha vingut acompanyada duna segregaci social atenent als nivells de renda. Aquest fet provoca una desestabilitzaci en les relacions socials que repercuteix directament en la qualitat de vida i lhabitabilitat. En aquestes condicions el concepte de ciutat desapareix per donar pas a grans assentaments urbans dispersos, on el territori queda fragmentat i homogenetzat per la prdua de diversitat que produeix la dispersi de les seves funcions. Des del punt de vista de la sostenibilitat forta sostenibilitat aplicada des de la perspectiva material prpia de lecologia- el model de creixement urb actual s insostenible. Per aix, urgeix la necessitat de repensar lactual model de ciutat per definir-ne i modelar-ne un de ms sostenible basat en la participaci duna ciutadania conscienciada.
El metabolisme urb i la seva relaci amb lentorn.
2.2
La ciutat mediterrnia com a exemple de ciutat sostenible
Tal com hem vist en lapartat anterior, levoluci dels sistemes urbans porten la ciutat cap a un perills penya-segat dinsostenibilitat. s necessari un replantejament dactituds i un foment de la participaci ciutadana per implantar un nou model de ciutat. Moltes vegades busquem les solucions als problemes en llocs 25
La ciutat mediterrnia t una base epistemolgica molt adient a lhora de plantejar una ciutat sostenible.
allunyats de nosaltres i resulta que les tenim davant els ulls. La tendncia a menysprear les coses de casa i sobrevalorar les dels altres ens porta a lencegament i a la conducta irreflexiva. Aix s el que pot passar en aquest cas si no reflexionem adequadament, ja que el model de ciutat que ms sadapta als requeriments exigits en una planificaci urbana de tipus sostenible s, precisament, el de les nostres ciutats. El model que podem denominar, genricament, com el de ciutat mediterrnia. La ciutat mediterrnia t una base epistemolgica molt adient a lhora de plantejar una ciutat sostenible. No podem negar els avantatges que ofereix, per, indubtablement, t moltes coses que shan de millorar. Les influncies del model de planificaci anglosax, que modela la ciutat duna forma dispersa al territori, han desequilibrat de manera notable els sistemes urbans. Urgeix la necessitat dapostar pel nostre model de ciutat si volem aconseguir uns assentaments habitables on la qualitat de vida i les relacions socials siguin potenciades per sobre de tot. La concepci de la ciutat mediterrnia permet extreure una srie de caracterstiques que conformen la base duna ciutat, on podem aplicar una srie destratgies encaminades a la sostenibilitat urbana i on la permacultura pot contextualitzar-se perfectament. Una ciutat mediterrnia sostenible inclou les segents dimensions en la seva concepci:
La ciutat compacta i multifuncional

La ciutat mediterrnia s una ciutat compacta en el territori. Aquesta compactaci territorial suposa una minimitzaci de limpacte que produeix el model dexpansi territorial difs. A ms, a la ciutat compacta sempre i quan no sexcedeixi una mida mitjana duns setanta-cinc mil a cent mil habitants- es minimitza de forma notable la repercussi de diversos elements contaminants, ja que es redueix tant la contaminaci acstica com latmosfrica produdes per la mobilitat horitzontal motoritzada. A ms no s necessari desplaar-se a distncies llargues per accedir a les ofertes que la ciutat presenta, perqu es facilita laccessibilitat entre tots els punts. De fet, en una ciutat compacta i multifuncional ideal, la mitjana per fer una compra es redueix a uns pocs minuts caminant, com tamb el temps que es necessita per accedir als llocs doci o de treball. Lheterogenetat funcional i la diversitat dusos que caracteritza a aquesta ciutat, permet el desenvolupament tant a nivell professional i cultural com emocional de tots els seus ciutadans 2. Finalment, afavoreix les relacions socials, ja que en un mateix barri conviuen persones de diferent estatus social i poder
26
adquisitiu. Daquesta forma es facilita la integraci social i sevita la segregaci i lexclusi dalguns sectors marginals de la societat.
La ciutat cosmopolita
La ciutat dels nostres dies acull una gran varietat de gent provinent de mltiples cultures. Una de les caracterstiques de lactual procs de globalitzaci s, precisament, aquest augment de la interacci entre diferents formes dinterpretar el mn. La ciutat ha destar adaptada per poder rebre aquesta gran massa dinformaci i diversitat cultural, sense perdre la seva identitat cultural i les seves tradicions. La convivncia harmnica entre tots els ciutadans sigui quin sigui el seu lloc dorigen s una pea fonamental per a la consolidaci duna ciutat plural i oberta a la resta del mn i de les cultures.
La ciutat integradora
La ciutat integradora s aquella que rep amb les mateixes ofertes (laborals, culturals, sanitries, etc.) qualsevol ciutad del mn i de qualsevol status social. Aquest atribut de la ciutat est molt relacionat amb lanterior, perqu la necessitat daquesta integraci ve propiciada en part pel seu atribut cosmopolita. s despecial rellevncia que qualsevol ciutad tingui les mateixes possibilitats per desenvolupar-se tant psicolgicament, com social, laboral o cultural. Lnica forma de lluitar contra la segregaci social, la marginaci i la creaci de guetos s a travs de la integraci daquests grups socials marginats en la dinmica dels barris en concret, i de la ciutat en general.
La ciutat humanitzada
La revitalitzaci dels centres de les ciutats i de les zones histriques s fonamental per recuperar la histria i la tradici. La creaci despais verds no comporta una millora social directa. Shan de crear els mecanismes necessaris per tal que aquests espais de nova creaci siguin ocupats amb el sentit positiu de la paraula- per la gent. Aquests espais verds es degradaran i es convertiran en espais marginals, si no sinverteixen esforos per socialitzar-los. A ms, no saconseguiran els objectius socials i ambientals plantejats a priori. De fet, molts projectes despais verds amb bons dissenys shan acabat convertint en centres de marginaci o abocadors improvisats ds com. I tot aix, pel simple fet de no haver pensat una estratgia adequada per socialitzar-los, s a dir, humanitzar-los.
La revitalitzaci dels centres de les ciutats i zones histriques s fonamental per recuperar la histria i la tradici.
27
La ciutat naturalitzada
El concepte de naturaci urbana es refereix a la introducci de la natura a la ciutat. Lobjetiu s que aquesta recuperi el protagonisme que es mereix, a travs despcies vegetals que millorin les condicions de vida als sistemes urbans. La naturaci urbana pot enfocar-se com el tractament tcnic constructiu amb vegetaci adaptada a les condicions ambientals. Es pot aplicar tant sobre les cobertes (horitzontals i verticals) dels edificis com a carrers, places i espais oberts3. La naturaci urbana pretn transformar els actuals edificis i altres espais urbans que actuen de barreres arquitectniques en biotops que actun dhbitat. La connexi es pot fer a travs de corredors verds intraurbans que facilitin la circulaci atmosfrica i millorin el microclima urb. La naturaci de cobertes, faanes i espais oberts actua de filtre anticontaminant i de pantalla acstica, evita la incidncia dels raigs ultraviolats i aconsegueix un equilibri dhumitat i oxigen molt desitjable. Les investigacions realitzades en psicologia ambiental sobre els paisatges han mostrat que aquests incideixen poderosament en la psicologia dels ciutadans. Pot arribar a dificultar o potenciar els aspectes ms positius del desenvolupament personal.
Les investigacions realitzades en psicologia ambiental sobre els paisatges han mostrat que aquests incideixen poderosament sobre la psicologia dels ciutadans.
mbits dinters i de preocupaci per aconseguir una qualitat de vida acceptable:

El primer bloc inclou aspectes que es consideren decisius per al benestar general del ciutad: treball, educaci, sanitat, habitatge i equipaments. Un segon bloc est relacionat amb la contribuci que t el medi ambient, la qualitat ambiental, en la qualitat de vida i que ve representada per la qualitat de lambient atmosfric, el soroll, la qualitat de laigua, etc. Un tercer bloc de natura psicosocial est vinculat a lmbit interactiu del subjecte: relacions familiars, relacions interpersonals, oci, temps lliure, etc. I, per ltim, el quart bloc fa referncia a qestions de tipus sociopoltic, com es ara la participaci ciutadana, la seguretat personal i jurdica, etc.
Factors de qualitat ambiental. Font: Rueda, 1998.
El paisatge urb tamb influeix significativament sobre lexperincia psicolgica de lindividu. Demana del subjecte una gran quantitat denergia per fer front a un complex destimulaci que quantitativament i qualitativa li resulta inabastable. El resultat daquesta experincia de sobrecrrega s el que es coneix amb el nom destrs ambiental. Lexposici persistent a situacions
28
ambientals que indueixen estrs produeix laparici de smptomes de malestar, reducci de la conducta prosocial i una dismininuci dels sentiments socials positius. Multitud destudis han corroborat els importants efectes restauradors de lequilibri i del funcionament psicolgic del subjecte produts per lexperincia de la natura. Fins i tot sha vist com lexposici a imatges de la natura disminueix el temps de recuperaci de lestrs, augmenta els sentiments positius i disminueix els sentiments negatius4. A part de laspecte referent al desenvolupament psicolgic saludable, la naturaci urbana fomenta la salut pblica car disminueix la contaminaci atmosfrica i regula el microclima i en definitiva, la de la ciutat.
La ciutat saludable
La constataci de laugment del percentatge de poblaci mundial que viu a les ciutats, juntament amb el fet que una gran part ho fa en condicions insalubres tant fsicament com socialment, obliga a replantejar-se seriosament les estratgies de gesti de les actuals ciutats. Gran part de la poblaci urbana no pot gaudir dunes condicions dhabitabilitat i qualitat de vida dignes. Sn persones marginades, segregades socialment, que componen el que sha conegut popularment amb el malnom de Quart Mn. Shan de potenciar estratgies per diluir aquesta segregaci i integrar progressivament aquestes persones en la dinmica de la ciutat, per acabar-les convertint en ciutadans de dret i de fet. Laltra part del problema se situa en els altres ocupants de la ciutat, en els que podrem considerar com a ciutadans de fet. Prov dels actuals valors de qualitat de vida, basats en la competitivitat, lindividualisme, el poder i la cultura de lobjecte5. El procs creixent de comercialitzaci de la cultura ha perms que aquesta es converteixi en material de compravenda. El consumisme sha convertit en religi. Les esglsies i altres temples de culte espiritual han perdut ja la importncia que tenien en lantiguitat. Els grans centres comercials shan convertit en els actuals temples de culte. Si tenim en compte aquests valors, i els apliquem en un context de globalitzaci, veurem que lactual estil de vida urbana s insostenible. Per aix, cal potenciar socialment altres valors, i fins i tot recuperar-ne daltres antics, per crear una base tica de convivncia en una societat que va perdent duna forma inconscient la seva identitat. Plantejar una ciutat sostenible comporta recuperar la salut de la ciutat. Tal com hem vist, significa millorar qualitativament les seves condicions ambientals (atmosfriques, acstiques,
29
paisatgstiques, etc.) i, per extensi, les dhabitabilitat i qualitat de vida dels ciutadans que la componen. Perqu els ciutadans vulguin viure a les ciutats, aquestes condicions dhabitabilitat i qualitat de vida han de satisfer les seves necessitats, expectatives i desitjos. La promoci de la salut ha dactuar en dos camps. Duna banda en el social i collectiu, per crear un medi favorable al desenvolupament de lsser hum. De laltra en lindividual, per desenvolupar les aptituds personals en el cam dadoptar estils de vida saludables6.
La desaparici de la base tica de convivncia que marcava la religi catlica no ha estat substituda per cap altre artefacte social que mostri les regles duna convivncia adequada.
La ciutat educadora
No fa gaires anys la societat tenia uns altres valors de convivncia. Lescola, igual que la famlia, ha perdut el seu poder de formaci dels valors. En canvi, els mitjans de comunicaci, amb el bombardeig diari de publicitat, embriaguen la conscincia de la poblaci. La desaparici de la base tica de convivncia que marcava la religi catlica no ha estat substituda per cap altre artefacte social que mostri les regles duna convivncia adequada. La societat sha quedat buida de base. Per aix, cal potenciar leducaci cvica des de tots els mbits possibles. El concepte de ciutat educadora sorgeix arran del reconeixement de la importncia de leducaci no formal en la formaci i creaci de valors del jovent. Comporta considerar que leducaci dels nens, joves i ciutadans en general no s noms responsabilitat dels estaments tradicionals (estat, famlia i escola) sin que tamb ho s del municipi, de les associacions, de les indstries culturals i de qualsevol estament de la societat. Per aix, cal potenciar la formaci dels agents educatius no escolars i lenfortiment del teixit associatiu existent7. En el marc daquesta ciutat educadora les administracions tenen limportant paper de promoure la participaci de la gent en la gesti i transformaci de la ciutat. A ms daquesta promoci, les administracions locals asseguraran lexistncia dun sistema dinformaci que garanteixi laccs de tots els ciutadans a loferta educativa, per tal que no quedi restringida nicament al sector escolar. El concepte de ciutat educadora tamb el podem aplicar al camp ambiental, i aix, mitjanant la implantaci de prctiques sostenibles, podem convertir la ciutat en un espai docent que ens conscienci ambientalment duna forma passiva. Si hi ha una bona estratgia educativa al darrere, qualsevol acci ambiental es pot convertir en una acci exemplificativa i en un material pedaggic al mateix temps.
30
La ciutat productora
El concepte de ciutat productora (daliments) safegeix a la ciutat quan es conreen espcies hortcoles en els espais pblics i en lhabitatge privat. Les experincies dhorts urbans comunitaris es troben en ciutats de tot el mn. De fet, en lantiguitat era una prctica molt estesa i la integraci de la producci alimentria i la vida urbana eren universals. El cultiu de cereals i la domesticaci danimals estaven presents en la ms antiga de les ciutats conegudes, atal Hyk a Anatlia (ara Turquia), des dels seus orgens pels volts del 7000 aC. En el Mxic precolonial, el sistema altament productiu de lagricultura a Chinampa, que consistia en terrenys rodejats per canals, provea la majoria daliments, flors i fibres consumits a la capital asteca de Tenochtitlan. I a Europa, les collites van crixer dintre i fora de les muralles de les ciutats medievals8. No es tracta duna nova tendncia, sin ms aviat, duna bona manera de recuperar la histria de les nostres ciutats, a la vegada que en millorem les relacions socials i lhabitabilitat. La producci de certa quantitat daliments a la ciutat t mltiples funcions: Millora la seguretat alimentria dels participants en lactivitat. Potencia la vida del barri en millorar les relacions socials. Obre noves vies de comunicaci i interacci entre els ciutadans. Procura una educaci agroambiental que servir de fonament per a la consolidaci duna conscincia ambiental futura. Permet una integraci social de persones i grups socials marginats (jubilats, aturats, immigrants, etc.) que passaran a formar part de la dinmica del barri. Augmenta el capital cultural de la ciutat amb aquesta prctica testimonial de la cultura agroambiental.
Les experincies dhorts urbans comunitaris es troben en ciutats de tot el mn.
2. 3 Principis bsics de la ciutat sostenible

Qualsevol ciutat sostenible ha de seguir una srie de principis bsics que cal aplicar en tot projecte orientat cap aquesta finalitat9: Analitzar els aspectes bioregionals, que inclouen la protecci del paisatge, de les espcies vegetals i animals, del microclima i de les tradicions culturals. Millorar el desenvolupament socioecocmic i promocinar activitats que utilitzin els recursos productius de forma equilibrada. Creaci de nnxols de treball per als productes de la terra i manteniment dels llocs de treball. Aconseguir un desenvolupament compensat, que permeti les
31
millores socioeconmiques amb la protecci ambiental. La idea duna ciutat o duna agricultura sostenible suposa un comproms entre la utilitzaci dels recursos econmics en benefici propi i la seva conservaci per a les generacions futures. Utilitzar ptimament lenergia mitjanant lestalvi energtic, el consum energtic conscient, leficincia energtica i la utilitzaci denergies renovables. Millorar lentorn, mitjanant la intervenci en diferents mbits del medi ambient: qualitat ambiental de laire, el sl i laigua. Crear hbitats saludables, a travs del disseny i urbanitzaci adequats i de la utilitzaci de materials innocus, assequibles a la poblaci amb menor poder adquisitiu. Hi ha exemples dutilitzaci de materials autctons en molts llocs del planeta. Un cas destacable s el de les construccions californianes de palla, que es veuen sotmeses a moviments ssmics, per que resisteixen perfectament aquest factor ambiental. Respectar la histria i la tradici a lhora de dissenyar noves construccions. Educar des de letapa de la joventut a respectar la natura i sensibilitzar envers els problemes ambientals. Promoure lequitat en la societat i la participaci ciutadana en la presa de decisions. La permacultura urbana s una eina per aconseguir la sostenibilitat urbana. Respecta tots els principis bsics de la ciutat sostenible esmentats i facilita que la ciutat mediterrnia aconsegueixi tots els atributs que shan especificat en lapartat anterior. s per aquesta ra que en aquest manual saposta per la permacultura urbana com una bona estratgia per aconseguir la sostenibilitat de les nostres ciutats.
La permacultura tendeix a fer que es tornin a produir aliments a les rees urbanes i a redissenyar o remodelar els edificis per tal que estalvin i produeixin la seva prpia energia.
2.4 Aportacions de la permacultura a la ciutat

Tal com sha mostrat en el primer captol, la permacultura s un mtode de disseny de sistemes sostenibles. Laplicaci de la permacultura als sistemes urbans s una bona estratgia per assolir la meta de la sostenibilitat. La permacultura tendeix a fer que es tornin a produir aliments a les rees urbanes i a redissenyar o remodelar els edificis per tal que estalvin i produeixin la seva prpia energia. Per aconseguir aquesta finalitat cal potenciar estratgies i utilitzar tcniques que permetin desenvolupar un disseny solar adequat. Aix noms ser possible si tenim en compte tant les consideracions climtiques (fora dels vents, rgim de pluges, temperatures...) com laprofitament destructures passives (enreixats, allaments, materials de bioconstrucci, ...). En aquest sentit, el transport de
32
baix cost energtic i la generaci denergia cooperativa tamb prenen una gran rellevncia. La permacultura s un mtode de disseny que ofereix diverses aplicacions depenent de lespai on vulguem aplicar-lo.
Aplicacions de la permacultura en habitatges privats o comunitaris

Aplicar la permacultura a la ciutat requereix un esfor ms gran que si saplica al camp. A la ciutat, els espais disponibles per conrear es redueixen, i sha dutilitzar molta imaginaci per trobar estructures adequades per a aquesta finalitat. No obstant aix, ens sorprendrem de la quantitat despais que poden servir per produir aliment. El podem fer crixer en reixes, balcons o fassanes. Els terrats ofereixen un espai ideal per dissenyar un bon hortet que produeixi la major part dels aliments que consumim diriament. Lhort del terrat o del pati interior es pot convertir en un lloc ds comunitari. Aquest plantejament s avantatjs des de moltes perspectives. La utilitzaci comunitria permet: Reduir les eines de treball. Sen0 poden tenir diversos jocs que sutilitzin de forma compartida i es guardin en un espai de lliure accs per a tota la comunitat. Potenciar la relaci entre els vens. La prctica compartida de lhorticultura actua de context per afavorir les trobades entre els vens i millorar les relacions entre aquests. Aquesta millora de la relaci influeix notablement en tots els altres aspectes de la vida comunitria ja que la comunicaci s molt ms freqent i transparent. Reciclar els subproductes orgnics domstics en forma de compost recordem que els residus sn subproductes desaprofitats. Es pot destinar un espai del sistema per situar el compostador o vermicompostador. Daquesta manera, podem compostar in situ la matria orgnica que ens sobra sense cap tipus de molstia. A ms, com que lhort ja t unes dimensions considerables podrem utilitzar tota la quantitat de compost que produm. Noms cal tenir present una cosa si volem tenir xit en la introducci dun sistema daquest tipus: la necessitat dun bon disseny. Anotarem les condicions del lloc (espai disponible, orientaci, hores de llum, vents, vistes...), el temps lliure, gustos i preferncies, possibilitats i pressupost. Val a dir que la permacultura no es limita a la producci daliments. Tal com sha indicat en la introducci daquest apartat,
33
dissenyar amb el mtode de la permacultura significa buscar un sistema sostenible. I aquest no saconsegueix nicament amb lautoproducci daliments. Calen altres accions per no solament adaptar els nostres habitatges sin tamb adaptar-nos nosaltres mateixos al nou objectiu. Els habitatges cal que siguin ms eficients energticament. I nosaltres, ms responsables i conscients en lestil de vida que portem. Els habitatges de nova construcci de tipus bioclimtic tenen molt terreny guanyat en aquest sentit. Es poden integrar estructures de producci daliments. Daquesta manera aconseguim que lhabitatge tingui un impacte mnim en lentorn, tant per la seva reducci de demanda daliments i energia sinstallen captadors denergia solar trmica i fotovoltaica com per la minimitzaci de la producci de residus la part orgnica queda compostada in situ i utilitzada com a adob a lhort. Totes aquestes estratgies permaculturals aplicades en lmbit privat es desenvoluparan en el cinqu captol daquest manual.
Aplicacions de la permacultura a lespai pblic urb

A lespai pblic la permacultura urbana ofereix diverses aplicacions. Totes les ciutats tenen terres no utilitzades on es poden implantar horts urbans.
Existeixen exemples de ciutats que shan dissenyat pensades per a la producci daliments i denergia. Les Village Homes de Davis (Califrnia) tenen un desenvolupament daquest tipus. Aquesta ciutat presenta una srie de caracterstiques destacables: Orientaci Solar: totes les cases estan situades tenint en compte lorientaci solar. Saprofita lenergia que arriba duna forma passiva i tamb mitjanant sistemes de captaci solar trmics i fotovoltaics. Sistemes de captaci daigua: tota la ciutat est habilitada amb captadors daigua de pluja. Laigua que sescola per les superfcies s recollida i utilitzada per a usos privats i comunitaris. rees comunals: sn espais tancats que tenen usos especfics. Les terres comunals inclouen no solament un lloc central per reunir-se o esplaiar-se, sin tamb rees extenses per a horts comunals i plantacions de fruiters. Aix mateix aquestes rees tenen una important funci com a corredors verds que actuen dhbitat per a les espcies assilvestrades. Aquesta forma de viure la ciutat, on es potencia la relaci en comunitat, es caracteritza pel repartiment dels recursos i de les tasques de treball. Davis s una ciutat que conserva lenergia i laigua. Per poder-hi construir, totes les cases han de respectar els criteris de larquitectura bioclimtica i de la bioconstrucci. Aix, totes compten amb sistemes dallament passiu i dutilitzaci eficient de lenergia del sol, tant passivament amb el disseny de la casa com activament amb sistemes de captaci denergia solar trmica i fotovoltaica.
Les Village Homes de Davis, Califrnia. Font: Mollison, 1994.
34
Els boscos de fusta urbans que creixen al voltant de les zones industrials, als cinturons verds o als llocs poc desenvolupats de la ciutat, no solament sn estticament agradables, sin que a ms sn filtres per a la polluci de laire. Produeixen oxigen, aporten fonts de combustible a la ciutat i actuen dhbitat de vida silvestre. Els municipis dalguns pobles de loest dAlemanya tenen sistemes urbans de silvicultura, tant dintre com fora de la ciutat. Aix, els abasta de llenya, que venen a les cases, de serradures i de restes de fusta per fer-ne adob. Per poder aplicar les prctiques que proposa la permacultura urbana en lmbit pblic, s necessria la collaboraci de ladministraci local. En altres pasos, on s freqent laplicaci daquesta srie de prctiques, hi ha molts ajuntaments que cedeixen terrenys per cultivar. Daquesta manera hi ha la possibilitat de laccs comunitari a la terra. Les estratgies per portar a la prctica aquestes iniciatives sn mltiples. Algunes de les ms exitoses sn les segents10: Horts comunals. Sutilitzen terrenys cedits pels ajuntaments. Si sopta per aprofitar espais urbans abandonats caldr que siguin condicionats per poder-se usar i ser recomanable demanar a ladministraci que alliberi aquestes terres. Daquesta forma, sobtenen contractes a llarg termini que proporcionen una seguretat a lhora de comenar a cultivar. Normalment, cadasc t les seves prpies eines de treball i la seva parcella, per les facilitats daigua es comparteixen. Cooperativa de productors i consumidors amb connexi a la finca. Aquest sistema pot ser til per a grups de vint a cinquanta famlies. Es tracta de vincular-les a una mateixa finca, ubicada al camp periurb, i establir una relaci directa amb el pags que porta la finca. Per posar el mecanisme en marxa caldran una srie de reunions entre els consumidors i els productors en qu es decidiran quins aliments es produiran i com sen far la distribuci quan arribi el moment. Aquest mercat estable permet que els preus siguin ms baixos i que el productor sestalvi haver denvasar i empaquetar els productes. El club de la finca. Els clubs dhorts o finques sn adequats per a famlies que compten amb un capital per invertir en una quota anual. La propietat es destina a servir els interessos dels membres, ja sigui en horts, cultius principals, fusta per a combustible, pesca, esbarjo o conreus comercials. Ciutats com a finques. Hi ha diverses formes dutilitzar les ciutats com a finques. Un grup de la comunitat o persones individuals poden recollectar els productes dels arbres fruiters plantats a lespai pblic. Grups de voluntaris poden recollir els
La permacultura potencia sistemes deconomia comunitria que puguin sustentar de forma relativa la comunitat per tal que aquesta no depengui tan fortament de les influncies del mercat global.
35
La introducci de la permacultura en lmbit escolar pot esdevenir una bona eina per desenvolupar el contingut curricular en medi ambient que exigeix la reforma escolar.
excedents i distribuir-los a la gent sense sostre, o vendrels a bon preu. Pel que fa al possible vandalisme, hi ha mesures per evitar-lo com fer una tanca en els espais cultivats. La permacultura urbana tamb t en compte leconomia local. Els diners sn a la societat el que laigua s a la terra. La permacultura potencia sistemes deconomia comunitria que puguin sustentar de forma relativa la comunitat per tal que aquesta no depengui tan fortament de les influncies del mercat global. Un sistema daquest tipus altament utilitzat s el sistema LETS (Sistema Local dIntercanvi i Treball). El LETS (Local Exchange Trade System) se centra en una comunitat. Cada membre associat ha destar disposat a realitzar transaccions comercials en moneda simblica local. Cada soci ven un b o servei, i els diners simblics que nobt li donen un crdit per comprar o utilitzar els bns o serveis disponibles a la comunitat que ofereixen els altres socis. Aquests sistemes deconomia local afavoreixen la creaci de riquesa interna de la comunitat mitjanant lintercanvi de serveis i bns, i milloren la convivncia i la relaci entre les persones participants10. Ja hi ha molts sistemes LETS al nostre pas. De fet s molt senzill de crear-ne un, i la gent sol respondre-hi molt positivament. Totes aquestes aplicacions de la permacultura comunitria als espais pblics es tractaran amb ms deteniment al sis captol.
Aplicacions de la permacultura a lescola

La permacultura s una eina molt convenient per aplicar-la a lescola. La introducci daquesta en lmbit escolar pot esdevenir una bona eina per desenvolupar el contingut curricular en medi ambient que exigeix la reforma escolar. Val a dir que si ja lhort escolar s un bon instrument pedaggic, laplicaci dun disseny en permacultura a lescola suposa la tematitzaci daquesta i la creaci dun crdit de sntesi que pot vertebrar tot el currculum escolar. A travs daquest disseny de lescola sofereix a lalumnat la possibilitat de conixer moltes prctiques sostenibles que encara avui no sn molt freqents per que cal potenciar. Des de lecoarquitectura a la bioconstrucci; passant per lhorticultura ecolgica, la utilitzaci denergies renovables, etc. En definitiva, lescola es converteix en educadora per si mateixa, no solament pels esforos actius de les sessions dels mestres sin tamb duna forma passiva. Tant les potencialitats pedaggiques com els beneficis generals que comporta la introducci de la permacultura a lescola seran desenvolupats al set captol.
36
2. 5 La permacultura com a estratgia dacci ambiental

Tal com sha plantejat en els apartats anteriors, cal que es busquin accions concretes per materialitzar i vncer lambigitat conceptual que presenta el terme desenvolupament sostenible. Hi ha un gran grup de ciutadans, que en el llenguatge planer sanomena multitud silenciosa, que no participa activament en lesfera pblica. No perqu no tinguin concepcions ben definides i diverses sobre com volen que sigui la seva ciutat. Ms aviat el contrari, es mantenen en lanonimat precisament perqu no disposen daquells mitjans de participaci que, regularment, permetin recollir les seves opinions o canalitzar el seu potencial dacci ambiental. La mobilitzaci, la integraci de les percepcions de la majoria dels ciutadans i la creaci destructures participatives estables sn, senzillament, condicions elementals per portar a terme iniciatives orientades cap a la sostenibilitat11. La participaci i integraci social necessria per orientar-nos cap a la sostenibilitat busca una srie dobjectius12: Fomentar, des de la mateixa societat i des de les associacions, la participaci (institudora, creativa, alternativa, ...) que faci real aquest tipus de procs. Quan es parla de participaci no es fa referncia a la simple informaci o consulta dopinions, sin a la presa de decisions compartides desprs dun coneixement dels problemes i de les alternatives. Per aix, els poltics, els tcnics i els ciutadans en general han dintercanviar els seus coneixements i posicions sobre les mesures adequades de sostenibilitat que shaurien dadoptar. La igualtat doportunitats i el respecte a les diferncies de gnere, dedat, etc. Les infraestructures i serveis no shan de limitar a una concepci parcial, pensada per a lhome en contraposici a la dona- adult, amb autombil, ... i shan dobrir per incloure la complexitat dusos de la convivncia. Cal recordar que integraci no ha de suposar integrar la minoria en la majoria, sin disposar ntegrament de totes les parts dun conjunt sense menysprear-ne cap. La integraci dels sectors populars davant la polaritzaci de la societat. La societat es pot dividir en tres teros de poblaci diferenciada. Hi ha un ter dominant que segueix la cultura consumista. Aquest margina fora del consum un altre ter de la poblaci i endeuta el ter restant amb consums degradants. Precisament sn aquests dos teros populars els que poden estar ms interessats en objectius de sostenibilitat ja que els seus orgens faciliten el respecte a la multiculturalitat.
37
El canvi de pautes de consum. El canvi cultural que s possible promoure des de les institucions i les associacions populars s fonamental per a lautoformaci i la sostenibilitat duna qualitat de vida acceptada per tothom, que inclogui tots els estrats socials. Les demostracions teriques no sn suficients. Cal que la societat assumeixi unes altres pautes de vida i ds de lhbitat, i es comencin a construir prcticament i amb participaci social exemples concrets de sostenibilitat que siguin atractius i responguin a les necessitats profundes de la poblaci. La permacultura pot aportar una important eina de materialitzaci destratgies ambientals. Les diverses iniciatives proposades en lapartat anterior, tant a nivell privat com comunitari, permeten atraure la curiositat del ciutad inquiet i faciliten duna forma molt senzilla la participaci de tota la ciutadania. En els captols daquest manual on es desenvolupen les accions prctiques permaculturals es pot observar com aquestes estratgies permeten aconseguir tots els objectius que es planteja qualsevol actuaci dirigida a fomentar la participaci i la integraci ciutadana.
Bibliografia
BOADA, M. i ZAHONERO, A. Medi Ambient. Una crisi civilitzadora. Edicions de la Magrana. Barcelona, 1998. 3 BRIZ, J. Introduccin y conceptos bsicos de Naturacin Urbana. Dins de: Naturacin Urbana. Cubiertas ecolgicas y mejora mediambiental, pp. 7-10. Mundi Prensa, Barcelona, 1999. 4 CORRALIZA, J. A. La experiencia del paisaje. Document utilitzat per a les Jornades Internacionals sobre Xerojardineria Mediterrnia. Alcobendas, Madrid, 2000. 9 FELIPE, I. Naturacin Urbana en el mbito internacional. Dins de: Naturacin Urbana. Cubiertas ecolgicas y mejora mediambiental, pp. 13-26. Mundi Prensa, Barcelona, 1999. FERNNDEZ, F.J. La agroecologa, til de cambio social. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 5. L & B. Tafalla. Estiu 2001. GAVALD, M. Horticultura Ecolgica. Propostes i Aplicacions per a la Ciutat Sostenible. Projecte final de llicenciatura en Cincies Ambientals. No publicat. UAB. 1997. 6 LOZANO, A. (1999). Proyecto Ciudades Saludables. Dins de: Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica: habitat.aq.upm.es 7 LOZANO, A. (1999).Ciudades Educadoras. Dins de: Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica: habitat.aq.upm.es
38
MOLLISON, B. Permaculture. A designers manual. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia. 1998. 10 MOLLISON, B. & SLAY, R. M. Introduccin a la Permacultura. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1994 MOLLISON, B. & HOLMGREN, D. Permacultura I. Una Agricultura Permanente para la Autosuficiencia y la Conservacin de los Recursos. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1978. MOLLISON, B. & HOLMGREN, D. Permaculture Two. Practical Design for Town and Country in Permanent Agriculture. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1979. 1 NAREDO, J. M. (1998). Sobre la insostenibilidad de las actuales conurbaciones y el modo de paliarla. Dins de: Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica: habitat.aq.upm.es 8 NELSON, T. Agricultura Urbana y Residuos Domsticos. Dins de: World Watch, n 2, pp. 10-17. World Watch Institute, Madrid, 1997. PUIG, P. Ciudades para vivir. Dins de: INTEGRAL, n 248, pp. 22-27. RBA Revistas, Barcelona, 2000. 5 RUEDA, S. (1998). Habitabilidad y calidad de vida. Dins de: Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica: habitat.aq.upm.es 2 RUEDA, S. (1998). La ciudad compacta y diversa frente a la conurbacin difusa. Dins de: Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica: habitat.aq.upm.es PRATS, J., TATJER, M. i VILARRASA, A. Icria. Reflexos dutopia per a una ciutat millor. Dins de: Perspectiva Escolar, n 242, pp. 72-80. Associaci de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 2000. SCOTTI, A. La cuna de la permacultura. Sostenibilitat prctica en Austrlia. Dins de Rehabilitar n 2, Fundaci GEA, Olba Teruel. Hivern 2002. 11 TBARA, J. Acci ambiental. Aprenentatge i participaci vers la sostenibilitat. Collecci Monografies deducaci ambiental. Srie Documentaci N 4. Di7 Edici. Illes Balears, 1999. TERRADAS, J. Un punt de vista ecolgic sobre la ciutat educadora. Dins de : 1r Congrs Internacional de Ciutats Educadores, pp. 71-78. Ajuntament de Barcelona, 1990. TERRADES, J. Ecologia urbana. Editorial Rubes i Departament de Medi Ambient. Barcelona, 2001. TRILLA, J. 1r Congrs Internacional de Ciutats Educadores. Introducci, pp. 15-21. Ajuntament de Barcelona. 1990. 12 VILLASANTE, T. (1998). Participacin e integracin social. Dins de: Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica: habitat.aq.upm.es WATKINS, D. Urban permaculture. A practical Handbook of Sustenable Living. Permanent Publications. Hampshire, England. 1993.
39
III
Principis bsics del disseny en permacultura.
Els sistemes de permacultura busquen convertir els fluxos materials i energtics en cicles, per deixar enrere la linearitzaci caracterstica dels fluxos antrpics.
Si utilitzem el mtode del disseny en permacultura, haurem de respectar una srie de criteris o principis per tal dobtenir-ne els beneficis. Aquests principis sn lessncia de la permacultura i provenen de disciplines variades, com ara lecologia dels sistemes, larquitectura del paisatge i les cincies ambientals. A travs de lanlisi dels sistemes podrem adaptar aquests principis a cada cas concret. Daquesta manera obtindrem dissenys especfics per a cada situaci. Abans dentrar en ms detalls, seria convenient recordar lobjectiu daquest manual que no s altre que el de contextualitzar la permacultura en lmbit urb com a eina per assolir la sostenibilitat daquests sistemes. Aquest context urb on es pretn aplicar la permacultura t una srie de caracterstiques que condicionen el disseny dels sistemes permaculturals. El carcter artificial dels sistemes urbans obliga a repensar els principis que la permacultura havia formulat per aplicar-los al camp. Tant el disseny del rac comestible, de lhort-terrat urb o del bosc comestible a les escoles, com el disseny dels horts comunals, requereixen laplicaci de principis ben diversos que van ms enll dels simplement ecolgics. A lhora de planificar aquests escenaris urbans cal tenir en compte a ms dels factors ambientals (espai disponible, orientaci, hores de llum, vents, vistes, etc.) altres factors de carcter social, cultural o econmic. En aquest sentit, els sistemes urbans ofereixen una espcie de repte als permacultors a causa de la varietat de factors que cal considerar per tal que el disseny tingui xit.
3. 1 Planificaci eficient del sistema

La clau per obtenir un aprofitament ptim dels sistemes dissenyats es troba en una planificaci eficient daquests. Mitjanant la zonificaci i sectoritzaci del sistema i a travs duna anlisi acurada dels cicles denergia i dels nutrients a linterior del sistema, podrem obtenir un mxim rendiment del nostre disseny. La divisi del sistema en zones i sectors permet ubicar-hi els diferents elements integrants segons les seves propietats. A ms, 40
Principis generals del disseny en Permacultura

Planificaci eficient del sistema Creaci de sistemes biointensius
Disseny en permacultura
Principis dactitud
Elaboraci prpia
els sistemes de permacultura busquen convertir els fluxos materials i energtics en cicles, per deixar enrere la linealitzaci caracterstica dels fluxos antrpics. Daquesta manera evitem que lenergia es dissipi molt rpidament del sistema. Al mateix temps, evitem la producci massiva de residus i aprofitem els recursos que encara poden aportar aquests subproductes recordem que els residus sn subproductes no aprofitats. Aix, la matria orgnica provinent de la cuina es recicla fent-ne compost, els fems dels animals es retornen al sl, les aiges grises de la casa flueixen cap a lhort i les fulles caigudes dels arbres saprofiten per fer de ja protector o mulch.
3. 1. 1 Zonificaci i sectoritzaci del sistema

El nostre sistema quedar dividit en zones i sectors de caracterstiques diferents, a travs dels segents mtodes de planificaci1: Planificaci de les zones La zonificaci consisteix en dividir el sistema en zones numerades del zero al cinc. El factor que determina cadascuna daquestes s la relaci entre la distncia i la intensitat ds. A lhora de plantejar-se la zonificaci, cal analitzar primerament la naturalesa del sistema. No s el mateix planificar una casa al camp que una a la ciutat, com tampoc ho s planificar una finca sencera en comptes dun simple balc. Laplicaci de la zonificaci als espais urbans noms tindr sentit
41
en aquells escenaris de certa extensi, com els horts comunals, els hort-terrats de gran extensi o els dissenys de lescola. La zonificaci despais ms petits, com el balc comestible, perd el sentit. En aquests casos noms podrem delimitar una zona i aquesta delimitaci no tindria cap utilitat. Posat que apareguin diversos centres dactivitat (Zona 0), caldr dissenyar tot el sistema tenint en compte les relacions que sestableixen entre aquests centres. Les rees que cal visitar cada dia per exemple, lhivernacle, el galliner o lhort es posen a prop de lhabitatge, mentre que els llocs menys visitats es posaran ms allunyats. Per ubicar els diferents elements en les zones, cal comenar des del centre de lactivitat la casa, ledifici de lescola o si es tracta duna escala major, tot un poble sencer. Lelecci de la zona est decidida per la freqncia de visita a cada element (planta, animal o estructura), ja sigui per raons de manteniment i atenci o, simplement, per raons ldiques. Cal situar molt a prop del centre els components que necessiten observaci freqent, visites constants, molt de treball o tcniques complexes de manejar. Daquesta manera no malgastarem molt de temps, esfor i energia per visitar-los. Ms endavant, en els captols del manual on es desenvolupen exemples de disseny concrets, es mostraran diferents formats per adaptar la zonificaci als dissenys urbans.
Les zones que podem trobar en un disseny permacultural

La Zona 0 s el centre de lactivitat (casa, edifici escolar, o poble si el disseny s a gran escala). Est planificada per conservar lenergia i per suplir totes les necessitats dels seus ocupants. La Zona 1 s la que est ms a prop del centre dactivitat. s la zona ms controlada i lrea utilitzada ms intensivament. Pot contenir lhort, el taller, lhivernacle i els planters. En aquesta rea no trobem animals grans i la presncia dels arbres vindr condicionada pels seus requeriments datenci. La Zona 2 tamb es mant intensivament, amb plantacions denses (arbusts grans, fruiters petits i hort fruiter mixt, paravents, etc.). Aqu trobarem lhort, els fruiters, les basses daigua, els estables i els galliners. La Zona 3 cont horts sense podar i sense ja protector, zones lliures per on pasturen els animals i daltres elements (paravents, bardisses, boscos productors de llenya) que necessiten menys atenci per al seu manteniment que els de les zones anteriors. La Zona 4 es caracteritza per necessitar poca dedicaci. De fet, aquesta zona cont lespai del sistema que est quasi assilvestrat. La interacci humana noms es fa palesa en aquesta zona a lhora de la recollida de productes. Els arbres es mantenen sense podar. La zona 4 es converteix en un espai dimitaci de la natura, per experimentar i aprendre. La Zona 5 es deixa totalment assilvestrada. No es modifica i, aix, serveix de lloc especial per observar i aprendre de la natura. Pel que fa al disseny complet del sistema, es recomana fer arribar aquesta zona fins a la zona 0, daquesta manera aconseguirem augmentar significativament lefecte vora.
42
Fruiters ZONA 3 casa
Bosc
ZONA 5
ZONA 1 ZONA 4 Estany Hort Tallavents
ZONA 2 Estable
Diagrama de zones
Tanca Vents hivernals
Corredor biolgic
Planificaci del sistema per sectors
4 3 2
Cam
Vents hivernals
Sol destiu
ive
rn
Sol
Sector din cendis Vents destiu
dh
43
Planificaci dels sectors Els sectors vnen condicionats per les energies externes (naturals) que interaccionen amb el nostre sistema. Segons la permacultura caldr tenir en compte la influncia daquestes energies a lhora de dissenyar el sistema. De fet, la idea de la sectoritzaci s aprofitar en benefici nostre lenergia que arriba al sistema. I al mateix temps, intentar bloquejar lenergia perjudicial i canalitzar-la per tal que ens afecti tan poc com es pugui. Per planificar segons la sectoritzaci se sol esquematitzar un diagrama en forma de cercle on es representa lrea que ocupa el sistema i on lactivitat central se situa al centre. Moltes vegades ens referim als sectors com a factors limitadors. Alguns dells podrien ser: El sector amb perill dincendi. Els vents freds o perjudicials. Els vents calents, salins o polsegosos. El bloqueig del paisatge (vista indesitjada o contaminaci acstica). Els angles de sol a les diferents estacions. La reflexi de la llum en les diferents estructures en les basses i estanys. Les rees susceptibles dinundaci. Igual que en el cas de la zonificaci, les energies naturals tindran una influncia relativa a les ciutats. Si nosaltres hi pretenem dissenyar un sistema permacultural (casa, pis o escola), haurem de tenir en compte que es tracta dun medi o ecosistema artificial i que, com a tal, actuar dentorn del sistema que dissenyem. Tenint en compte a, tant la tipologia de vents com el bloqueig del paisatge o la qualitat de lenergia solar rebuda actuaran com a factors limitadors a lhora de dissenyar espais permaculturals a la ciutat. Per contra, factors com el risc dinundaci o dincendi es diluiran en lentramat artificial que representa la ciutat, per la qual cosa escaparan a la competncia del permacultor.
Latomitzaci i lespecialitzaci prpies de la comunitat cientfica han impedit la comprensi completa de molts processos que sesdevenen a la natura.
3. 1. 2 Ubicaci relativa dels elements que integren el sistema

Latomitzaci i lespecialitzaci prpies de la comunitat cientfica han impedit la comprensi completa de molts processos que sesdevenen a la natura. Aquestes limitacions de lenfoc cientfic ortodox adquireixen la mxima expressi a lhora dintentar solucionar els problemes ambientals que actualment es donen a escala planetria. Tanmateix, la utilitzaci del mtode cientfic sha ests molt ms enll de lmbit cientfic i ha marcat la manera dinterpretar el
44
mn i, en conseqncia, la manera de relacionar-nos entre nosaltres i amb lentorn. El mtode cientfic sha universalitzat com a forma majoritria de pensar. Des daquesta perspectiva, vivim en un mn atomitzat, format per multitud delements i processos allats2. La permacultura proposa transcendir aquesta atomitzaci prpia de les especialitzacions en qu es divideix la cincia i aposta per una concepci interdisciplinria i holstica dels sistemes dissenyats per obtenir el mxim rendiment. La permacultura no concep els sistemes com un conjunt delements individuals. Ms aviat els entn com un conjunt dinteraccions entre aquests elements. I sn precisament aquestes interaccions, aquests fluxos denergia, de materials o dinformaci els que li donen la particularitat holstica. Daquesta manera, sistemes dissenyats mitjanant la permacultura sn alguna cosa ms que un grapat delements aleatriament situats. Lexistncia i lubicaci de cada element estan perfectament estudiades per produir el mxim rendiment. En permacultura es considera la contaminaci com un subproducte dun sistema mal dissenyat. La forma devitar que aquest generi residus ser simplement estudiar cada element i aprofitar-ne el total de potencialitats que ens ofereix. Per aconseguir-ho caldr descobrir les caracterstiques intrnseques de cada element, les seves necessitats i els seus productes. Segons aix situarem cada element en el seu lloc ptim dintre del sistema. De manera que si seguim aquest principi podrem utilitzar les aiges grises de la casa per regar lhort; aprofitar la proximitat duna bassa daigua per refrescar lambient o reflectir la llum a la casa; ficar les gallines dins lhort de fruiters per controlar les plagues dinsectes; adossar lhivernacle a la faana sud de la casa per aprofitar-ne lescalfor... i una infinitat ms dexemples. Cada element t mltiples funcions Cada element del sistema sha descollir i ubicar de manera que compleixi tantes funcions com li sigui possible. Tal com sha dit abans, una bassa pot ser utilitzada per regar, com a abeurador per als animals, per treuren collites daqicultura, per proveir dhbitat a algunes aus aqutiques, per criar-hi peixos, com a reflectora de llum cap a la casa, etc. En dissenys ms petits, com pot ser el cas dun rac comestible, cada espcie cultivada tindr diverses funcions: producci daliment, reciclatge de residus orgnics a travs del compost realitzat a casa-, producci de plaer esttic, possible potenciaci despcies venes per associaci despcies-, etc. De fet, prcticament a tots els elements els podem trobar ms
En permacultura es considera la contaminaci com un subproducte dun sistema mal dissenyat.
45
duna funci, noms cal tenir la capacitat i la imaginaci per aconseguir-ho. Cada funci recolza sobre diversos elements Cada funci important del sistema, com ara labastiment daigua, denergia o de menjar, sha dacomplir de diverses maneres. s a dir, les funcions importants del sistema se satisfan a travs de diferents fonts. Segons aix, si en cap moment en falla alguna, la funci no es parar. Es tracta duna mena de redundncia funcional. Per exemple, si utilitzem lenergia solar trmica per escalfar laigua de la casa, seria recomanable fer passar el mateix circuit per la llar de foc o per una cuina de llenya. Daquesta forma tamb tindrem aigua calenta els dies grisos dhivern.
3. 1. 3 Aprofitament de lenergia i dels nutrients del sistema

Actualment, els processos de producci antrpics sn lineals. Des de les matries primeres fins a lelaboraci del producte final hi ha tota una srie detapes consecutives que constitueixen lactual model de producci. Aquest model es caracteritza pel consum duna gran quantitat denergia fssil. El resultat ha estat lestabliment duna forta dependncia entre els sistemes de producci actuals i les energies fssils. Lagricultura convencional ha optat per una srie de mtodes amb lobjectiu daugmentar el rendiment crematstic de la producci. Ls massiu de plaguicides i fertilitzants de sntesi qumica, la generalitzaci de les plantacions de monocultius i les tcniques mecanitzades per conrear-los shan prioritzat en lesfor de reduir els costos i augmentar el rendiment de la producci. Com a conseqncia daquestes accions, sha produt una disminuci de la qualitat dels productes i un detriment de la terra a llarg termini.. La permacultura aposta per una distribuci local, que no depengui dels subsidis dels combustibles fssils, a travs de la minimitzaci dels costos del transport, lempaquetatge i el mercat. En permacultura sintenta reaprofitar lenergia i els nutrients de manera que es retinguin a dintre del sistema el mxim de temps possible. Els bons dissenys utilitzen les energies naturals que entren al sistema, aix com les generades in situ, per assegurar un cicle denergia complet. En aquest sentit, laprofitament de lenergia solar s un dels passos prioritaris. Es pot optimitzar tant lenergia fotovoltaica per produir la nostra prpia energia elctrica amb la installaci de panells fotovoltaics com la trmica per
La permacultura aposta per una distribuci local, que no depengui dels subsidis dels combustibles fssils, a travs de la minimitzaci dels costos del transport, lempaquetatge i el mercat.
46
escalfar laigua que utilitzarem a casa. Daquesta manera aprofitem una energia que ens arriba al nostre sistema en quantitat i la utilitzem en benefici nostre Dintre daquesta lnia de loptimitzaci eficient de lenergia i els nutrients trobem altres exemples que podem aplicar amb facilitat. Una possibilitat s fer servir les aiges grises de la casa per regar lhort o fer anar laigua de la dutxa al vter per tal destalviar-ne una gran quantitat. Tamb existeix actualment la tecnologia adequada per transformar els excrements humans en compost en els anomenats vters secs, que permeten convertir els excrements en fertilitzant o directament en biogs. Probablement, el tractament en sec dels excrements humans s un dels principals reptes del futur i una de les innovacions que shan dincorporar en els nostres habitatges3. Tot un seguit dexemples ens mostren que estem preparats per assolir el canvi. Laparici de conceptes com ara la casa passiva (habitatges que no requereixen de cap tipus de sistema addicional per a lescalfament i refrigeraci de linterior) han revolucionat lactual forma de relaci de lhabitatge amb lentorn4. Noms cal un poc de conscienciaci ambiental i tots gaudirem daquesta revoluci en la qualitat de vida.
El tractament en sec dels excrements humans s un dels principals reptes del futur i una de les innovacions a incorporar en els nostres habitatges.
3. 1. 4 Aprofitament de lefecte vora i els patrons naturals

Lecot s una zona de canvi abrupte de les condicions ambientals que es produeix en el lmit entre dos o ms ecosistemes. Lecot no es tracta simplement duna frontera o vora; el concepte assumeix lexistncia dinteraccions actives entre els ecosistemes adjacents. El resultat s que podem trobar-hi caracterstiques i propietats que no sn presents a cap dels altres ecosistemes vens. Aquestes caracterstiques donen lloc al que es coneix amb el nom defecte vora, grcies al qual lecot ser molt ms ric en espcies que els ecosistemes vens5. Lecot s una zona que pels seus trets intrnsecs t una alta producci. Al mateix temps, actua de zona de transici entre els dos ecosistemes i tampona les possibles pertorbacions que es puguin donar. A la natura hi ha molts exemples que manifesten aquest efecte. Pensem en la rica fauna i flora prpia de les bardisses, que creix al lmit entre els prats i els boscos. Al mar, les zones ms riques per a la pesca sn a la desembocadura dels rius, on les aiges fredes es troben amb les calentes, o b al lmit de la placa continental. La permacultura proposa aprofitar aquest principi per augmentar la producci i diversitat dels ecosistemes que dissenyem. Aix, per exemple, podem ficar una bassa daigua en el nostre disseny per
47
augmentar la vora i donar-li diferents profunditats amb el mateix propsit, fer llindar el bosc amb les pastures o lhort per acumular els nutrients que arrossega el vent o simplement posar tanques per trencar lhomogenetat. Els lmits dels ecosistemes actuen com a filtre a travs del qual acumulen energia i materials tot al llarg de la intersecci que es crea. Si en el nostre disseny saugmenten les vores, es crearan una varietat de microclimes, apareixeran ms nnxols ecolgics i la complexitat del lloc afavorir els recursos per al disseny, alhora que li conferir una major estabilitat. Daquesta manera es facilita que aparegui una major biodiversitat i es trenca la monotonia dun paisatge pla. El disseny en permacultura tendeix a la creaci dentorns parcellaris. Potencia la formaci descenaris de mosaic. Encara que no es puguin posar en dubte les potencialitats ecolgiques daquest tipus de paisatge, cal tenir en compte la mida de les parcelles aparegudes en augmentar lecot. Si la mida daquestes s massa petita es poden manifestar els efectes negatius de la parcellaci per sobre dels beneficis positius del desenvolupament decotons5. La imitaci de la naturalesa s un dels puntals fonamentals del disseny en permacultura. Proposa aprendre a travs de lobservaci de la natura, i mitjanant una imitaci sempre respectuosa aconseguir loptimitzaci dels recursos.
Cultius de vora en un hort amb fruiters i en camps cultivats
Carxofa
Mores
Girasol Grosella Blat Userda Accia Narcisos
Pomera
Blat de moro i mongetes
A: 36 plantes
B: 45 plantes
48
3. 2 Creaci de sistemes biointensius

Aquest principi fa referncia ms directament als sistemes agrcoles. Segons postula, laprofitament eficient dels ecosistemes agraris noms s possible si treballem amb un model intensiu. Mitjanant un aprofitament intensiu de la terra i amb lajuda dun bon disseny aconseguirem treure el mxim rendiment del nostre sistema. Daquesta manera sevita lapropiaci dels espais naturals per part de lagricultura extensiva. No obstant aix, cal vigilar fins a quin nivell s recomanable incrementar la intensitat de producci. Molts cientfics es pregunten si augmentar aquesta intensitat de cultiu, en un esfor per incrementar una mica el rendiment, no fa ms mal que b. Alguns estudis demostren que la presncia duna quantitat moderada de males herbes pot ser beneficiosa per al conreu, ja que creen un hbitat per a insectes tils i milloren les condicions del sl. Altres estudis mostren que els cultius mixtos (policultius) poden produir ms aliment o altres productes per unitat drea que els monocultius6. Per aix, la permacultura proposa dissenyar sistemes intensius amb policultius. Aquests sistemes biointensius intenten optimitzar els beneficis dun agroecosistema ben dissenyat, amb les caracterstiques positives dels sistemes intensius i dels policultius.
3. 2. 1 Utilitzaci de recursos i de sistemes biolgics

La permacultura potencia ls de recursos biolgics ja que aquests sn sostenibles i renovables, i la seva implantaci s a llarg termini. No accepta les prctiques que suposin el deteriorament del sistema o de lentorn a mig o llarg termini. Aix, potencia la utilitzaci de les plantes lleguminoses en comptes dels fertilitzants qumics, les tanques vegetals abans que les metlliques i lassociaci de plantes en comptes de plaguicides. La clau de ls dels recursos biolgics es troba en el maneig i en saber intervenir en el moment oport. Les gallines, per exemple, faran una excellent tasca de control de plagues si les deixem anar entre els fruiters. En canvi, si les alliberem en un hort amb ja protector faran destrosses. Els cucs de terra sn els cavadors del sl a la natura. Rere lactuaci daquests, el sl queda estructurat i adquireix uns bons nivells de matria orgnica en totes les seves capes. A travs de la utilitzaci daquests recursos biolgics podrem convertir el nostre sistema en permanent, la qual cosa s lobjectiu de la permacultura.
49
3. 2. 2 Utilitzaci de policultius i alta diversitat despcies

La prctica actual de lagricultura es caracteritza per una dependncia total de les energies fssils, la utilitzaci dalts ensums de fertilitzants que contaminen les aiges subterrnies i ls indiscriminat de plaguicides que eliminen qualsevol forma de vida diferent a la del cultiu que sestigui conreant. Aquest model s insostenible. La culpa daquest s massiu dels plaguicides se sol atribuir a les contnues plagues que ataquen els conreus. La realitat s ben diferent. Lnic i veritable culpable s el mal disseny dels agroecosistemes. El problema s que lagricultura convencional crea explotacions monocultivades que sn molt vulnerables a latac de depredadors. Aquest fet s ecolgicament raonable, ja que qualsevol depredador amb aliment abundant que no trobi cap factor dinhibici sextendr rpidament. I aix s el que passa a lagricultura industrial. La creaci de monocultius suposa portar a la mxima expressi dartificialitat i dependncia els ecosistemes agraris. I s en aquestes condicions on qualsevol espcie es pot convertir en plaga, ja que es trobar en un espai on no tindr cap factor limitador per a la seva expansi6. En permacultura es creen policultius amb diferents varietats i espcies- i simiten els sistemes agraris tradicionals de les cultures ms antigues. Daquesta manera es generen sistemes estables, que sn resistents als atacs dels depredadors perqu amb la seva varietat dificulten la propagaci de les espcies invasores o depredadores. Daltra banda, apareix el debat sobre els majors rendiments productius de lagricultura convencional. Aquest major benefici atribut a lagricultura convencional s una fallcia que noms es produeix crematsticament parlant. Si tenim en compte les externalitats ambientals (contaminaci daqfers per nitrats, desertitzaci dels sls, apropiaci de terrenys forestals) causades en el procs de producci els beneficis obtinguts sn molt menors. A ms, la suma de rendiments s major en permacultura. Pensem en un hort dissenyat, aprofitant lestructura duna tanca, per crear ombra i minvar la fora del vent, del qual se nextreu menjar, mel, plaer esttic, intimitat i material per compostar.
La prctica actual de lagricultura es caracteritza per una dependncia total de les energies fssils, la utilitzaci dalts ensums de fertilitzants i ls indiscriminat de plaguicides.
3. 2. 3 Acceleraci de la successi i de levoluci del sistema

A la natura cada etapa duna successi prepara les condicions per a laparici de la segent. Daquesta forma sarriba a un estat
50
de maduresa on lecosistema sestabilitza i sadapta a les condicions ambientals de la manera ms ptima. En aquesta etapa les relacions entre els ssers vius que integren lecosistema adquireixen una mxima complexitat i totes les seves necessitats sn aportades pel mateix sistema. Aquest moment de levoluci de lecosistema sassoleix quan ls dels recursos, tant lespai com els nutrients, arriba a un estat de saturaci considerant lecosistema com a sistema tancat. Aleshores, el ritme de producci s limitat per la rapidesa de descomposici i regeneraci de nutrients. La producci bruta (P) sequilibra amb la respiraci (R), P = R o P/R = 1, per la qual cosa hi ha poca o nulla producci neta, i cap augment addicional en la biomassa5. Els sistemes agrcoles sn sistemes artificials. No es comporten com a sistemes tancats perqu existeixen fluxos de materials entre lecosistema i el seu entorn. Per aix, lassoliment detapes avanades de la successi no ha de suposar una disminuci en la producci i per tant en la biomassa. Ms aviat al contrari, a travs densums exteriors de nutrients (compost, adobs verds, mulch) podem compensar els nutrients que ens emportem amb la collita. Daquesta manera no es produir la saturaci de recursos en el sistema i per tant es mantindr productiu (P>R). A ms, es beneficiar del grau de maduresa obtinguda i adquirir una estabilitat davant les pertorbacions ambientals (sequeres, plagues, forts vents, etc.).
La permacultura, en canvi, busca aconseguir la complexitat estructural i funcional dels ecosistemes naturals.
Els principis dactitud

Treballar amb la natura, no en contra seva. Aprofitar les potencialitats dels subproductes. Qualsevol dells que no sigui aprofitat es convertir en residu per al sistema. Moltes vegades s el propi problema el que ens dna la soluci. Minimitzar els canvis per assolir el mxim efecte. Maximitzar els rendiments del sistema. Sn tericament illimitats. Dependr del disseny que plantegem.
Lagricultura convencional no permet que es produeixi aquest procs en els seus sistemes, ja que est contnuament alterant les seves condicions. Aquest procs provoca que la vegetaci resti a nivell de les herbcies o de les males herbes, i al mateix temps lenergia sutilitza per mantenir linvoluci del sistema. La permacultura, en canvi, busca aconseguir la complexitat estructural i funcional dels ecosistemes naturals. Com els processos de la natura a escala humana sn bastant lents, el que es pretn en permacultura s accelerar la successi perqu el sistema evolucioni. Daquesta manera, aconseguim en uns quants anys el que la natura fa en uns milers. Hi ha diferents estratgies amb aquest propsit:
51
Evoluci dun sistema dissenyat en permacultura.
Utilitzar en benefici nostre el que ja creix. Laparici de males herbes pot controlar-se mitjanant la superposici duna capa de ja protector que evitar que sobrevisquin i, a la vegada, les aprofitar de fertilitzant. Introduir plantes que puguin sobreviure fcilment i que aportin fertilitat al nostre sl. s necessari plantar-les encara que sigui de forma transitria fins que el sl estigui en bones condicions per rebre les espcies que volem conrear. Caldr respectar la successi natural i tenir en compte la fertilitat del sl. Aix, es recomana seguir la segent successi: gramnies> compostes> lleguminoses. Augmentar de forma artificial els nivells orgnics. Mitjanant el ja protector, ladob verd, el compost i altres fertilitzants orgnics aconseguirem millorar les condicions del sl, la qual cosa ens permetr plantar les espcies desitjades amb menys temps. Aquest mtode es pot combinar amb lanterior.
52
3. 3 Principis dactitud
Tots els principis explicats fins ara es basen en conceptes ambientals o ecolgics. Tracten de lentorn i del disseny dels sistemes que hi ha en lactualitat. En aquest apartat es parlar duns principis que vertebren tots els abans esmentats. Es tracta de principis orientats a la gent i que tenen a veure amb lactitud. Tal com reconeix Mollison, la permacultura s ls intensiu dinformaci i dimaginaci, no de capital o denergia. Els lmits dun disseny no vindran determinats per les dimensions o condicions del lloc, sin per la nostra habilitat per establir relacions entre els elements existents i crear-ne de nous. Sempre hi haur un disseny ptim que maximitzi les condicions existents.
Bibliografia
FUKUOKA, M. The one-straw revolution. An introduction to natural farming. Rodale Press. 1978. HAZELIP, E. Metodologa para disear en permacultura. Dins de Rehabilitar n 3, Fundaci GEA, Olba Teruel. Primavera 2002. 2 LOVELOCK, J. GAIA. Una Ciencia para curar el Planeta. Integral. Barcelona,1992. 4 MASSANS, R. i ROCA, L. Ecoarquitectura. Perspectiva Ambiental 19. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 2000. 3 MIRALLES, J i MASSANS, R. Factor 4. Perspectiva Ambiental 13. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 1998. MOLLISON, B. Permaculture. A designers manual. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1998. 1 MOLLISON, B. & SLAY, R. M. Introduccin a la Permacultura. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1994. 6 ODUM, E. Ecologa: Bases cientficas para un nuevo paradigma. Ediciones Vedr. Barcelona, 1992. 5 ODUM, E. Ecologa. Peligra la vida. McGraw-Hill. Mxico, 1995. PIQU, A. Els Principis de la Permacultura. Document utilitzat per al curs dIntroducci a la Permacultura del Grup de Permacultura de lAlt Empord. Girona, 2000.
53
IV
En la nostra societat hi ha molta gent que treballa per comprar coses que realment no vol, amb diners que no t, per impressionar gent que no li importa. David Watkins
Ser responsables en els nostres habitatges
Les accions ms senzilles de realitzar sempre sn les que tenim ms a prop. En aquest sentit lhabitatge es converteix en un espai en el qual ens podem introduir en les bones prctiques ambientals. Des de la perspectiva de la permacultura, la casa s un sistema i com tot sistema cont fluxos denergia, de materials i de informaci. Tots aquests fluxos sn necessaris per poder realitzar totes les activitats que pretenem dur a terme al seu interior. La casa rep aigua, energia, aliments per als seus ocupants, informaci de tota mena, roba, mobles, etc. A canvi, des de lhabitatge es projecta tota una srie de productes residuals cap a lexterior: residus slids, energia dissipada, aiges residuals, etc. Aquests outputs sn els que caracteritzen lestil de vida que portem. Noms cal que observem unes quantes dades i ens adonarem que lactual model de vida no s sostenible: el 20 % de la poblaci consumeix el 80 % de la riquesa natural del planeta i s responsable dun 75 % de la seva contaminaci. Per a la resta, s a dir, per al 80 % dels ssers humans, solament queda el 20 % dels recursos, i la seva capacitat per alterar els grans mbits de la vida resulta molt escassa. Poca gent coneix quins sn els orgens del que consumeix. El consum sha trivialitzat i sha convertit en una acci de pura inrcia. Una inrcia produda pels grans sistemes dinfluncia comercials. Els mitjans de comunicaci shan convertit en els grans inductors del consum. A lhora descollir un determinat producte, la influncia daquests resulta molt ms rellevant que altres factors que haurien de prioritzar-se, com poden ser el cicle de vida del producte, la seva procedncia o quins han estat els seus productors. La permacultura lnic que proposa s reflexionar sobre les nostres accions quotidianes. Aquestes, lluny de semblar insignificants, sn una gran prova de responsabilitat individual davant el medi ambient i tots haurem danar ms enll. A ms, en generalitzar-se com a prctica freqent en tota una comunitat de vens, es converteix en pea clau com a eina de sostenibilitat, tant localment com global. Daquesta manera, tots podem participar en laventura en qu 54
es converteix la vida quan la vivim duna forma plena i conscient. En aquest captol, sanalitzen els principals fluxos dentrada i sortida als nostres habitatges i es prepara el terreny per als posteriors captols on sexplicaran propostes prctiques de permacultura per a la ciutat sostenible.
4.1 Som conscients del que entra i el que surt del nostre habitatge?
Tal com sha indicat en lapartat anterior, el model actual de vida urbana s malbaratador de tota mena de recursos. La necessitat del canvi destil de vida exigeix passar per la responsabilitat individual en les accions de la vida quotidiana. Per, noms podrem ser responsables si ens informem sobre tot el que consumim i sobre quines repercussions tenen sobre lentorn les nostres accions. En el aquesrt apartat es presenten els principals fluxos que es donen a lhabitatge. A lhora dagrupar-ne els diferents tipus sha optat per la classificaci utilitzada en el Projecte ECOVILLE de la UNESCO1.
El model actual de vida urbana s despilfarrador de tota mena de recursos.
4. 1. 1 Energia
Per tractar aquest punt, sha dividit lenergia que flueix per lhabitatge en dos grans grups: combustibles i aliments. 4. 1. 1. 1 Combustibles La majoria de combustibles que utilitzem prov denergies no renovables. Les energies fssils sn les principals provedores. Ls daquestes energies provoca lemissi a latmosfera, entre daltres residus, de CO2 . Aquest gas s un dels principals causants de lefecte hivernacle, i per tant, de lescalfament que pateix tot el planeta Terra, amb les distorsions climatolgiques i ambientals que aix suposa. Els models de vida dels pasos industrialitzats propicien aquestes grans quantitats demissions que, necessriament, cal reduir. A ms de les emissions de CO2 hi ha altres efectes sobre lentorn derivats de la utilitzaci de les energies no renovables. Les pluges cides o lenverinament radioactiu dels sistemes naturals sn dos exemples ms de labast de les conseqncies perceptibles a qu ens condueix lactual model energtic. Altres impactes ms localitzats, associats a lenergia, sn les marees negres produdes pels accidents dels grans petroliers i per les rutinries operacions de neteja dels tancs en alta mar-, la destrucci de terres per inundar-les amb grans pantans hidroelctrics- o la contaminaci daiges ocasionada
55
per mltiples i variades activitats extractives relacionades amb lenergia2. Com en moltes altres ocasions, aquesta ns una en qu no hi ha prou paraules a lhora dexpressar el que volem dir. En aquests casos, el millor s donar unes quantes dades per contextualitzar la magnitud de la situaci: El cost anual de la despesa energtica en el nostre mbit poltic resulta superior als dos bilions de pessetes. La despesa anual denergia dels dotze milions dhabitatges espanyols s equivalent a uns 7,4 milions de tones de petroli.
Carb Nuclear Hidrulica 32,50 % 30,20 % 15,80 % Petroli Gas natural Energies renovables 8,50 % 8,00 % 4,50 %
Fonts de lenergia utilitzada pels espanyols lany 2000. Font: Arajo, 2000.
El consum denergia als habitatges espanyols representa el 12,2 % del total consumit al pas, incloent-hi indstria, transport i tot tipus dedificis pblics i privats. Les famlies espanyoles han duplicat en els ltims vint anys la despesa energtica en els seus habitatges. A continuaci es repassa per sectors i electrodomstics, com es distribueix en la llar la despesa energtica: La cuina La cuina s el lloc de la casa on sacumulen una gran part dels electrodomstics. s per aix que demana una gran quantitat denergia, lequivalent al 11 % de lenergia consumida a la llar. Tant el rentaplats com la rentadora utilitzen el 90 % de lenergia que consumeixen per escalfar laigua que necessiten. Aix, una forma senzilla destalviar energia i aigua seria no utilitzar-los fins que no estiguessin plens. Una altra possibilitat, compatible amb lanterior, s rentar sempre la roba amb aigua freda. Pel que fa a la roba, s molt ms econmic i ecolgic a ms sobt ms bon resultat eixugar-la al sol. Les peces quedaran ms netes, desinfectades i menys arrugades que a lassecadora. El frigorfic s lelectrodomstic que ms energia consumeix, ja que funciona de forma ininterrompuda tot el temps. s important mantenir-lo en perfectes condicions per tal que funcioni a ple rendiment. Cal situar-lo lluny de qualsevol electrodomstic que generi escalfor. El forn. Cada vegada que sobre la porta del forn es perd el 20 % de la calor acumulada. Per aix, s aconsellable utilitzar forns amb vidre a la porteta per veure el seu interior.
56
El bany Aquesta s lhabitaci de la higiene personal. Una gran quantitat de lenergia consumida en aquest espai sutilitza per escalfar laigua. Per evitar la despesa innecessria denergia ser indispensable prioritzar la installaci descalfadors a gas abans que els elctrics; situar lescalfador el ms a prop possible de la zona del bany i no sobreescalfar laigua. Lassecador consumeix de quatre a cinc vegades ms energia que un televisor. Una despesa innecessria si podem eixugar-nos els cabells a laire. Les bombetes Per a la majoria de les nostres llars la illuminaci suposa la quarta part del consum elctric de la casa. Les bombetes incandescents sn les que ms sutilitzen sn les ms barates per tamb sn les que consumeixen ms i les que duren menys. Actualment es poden trobar al mercat tota una srie de bombetes de baix consum, que duren fins vuit vegades ms que les incandescents, proporcionen la mateixa llum o fins i tot millor i consumeixen noms un 20 % de lelectricitat que necessiten les incandescents. La calefacci i laire condicionat Sobretot ha estat significatiu laugment del consum denergia per la utilitzaci generalitzada de laire condicionat. Daquesta manera, el pic de la demanda elctrica es troba durant les caloroses jornades destiu. Ls daquest aparell resulta molt irnic, refreda la temperatura de linterior de la casa a costa descalfar la de lexterior. Aix, mentre disminum la temperatura de les nostres llars amb aquest aparell, les centrals trmiques es veuen obligades a augmentar la producci per la qual cosa produeixen tamb ms contaminaci atmosfrica amb un consegent augment de la temperatura global. Histricament, els pobles del Mediterrani shan acomodat a les condicions climtiques mitjanant tot un seguit dadaptacions arquitectniques i culturals que ha possibilitat una integraci total en el medi. Amb els actuals estils de vida aix es va perdent i la distncia amb els cicles de la natura augmenta de forma accelerada. El pati mediterrani s un exemple daquesta adaptaci. Utilitzant les plantes sobt un microclima agradable i fresc sense necessitat dinstallar cap mena daparell elctric. En aquesta lnia tamb es troba lecoarquitectura que ofereix multitud doportunitats. Pel que fa a la calefacci, es podria estalviar gran part de lenergia
Bombeta fluorescent compacta de baix consum per estalviar energia.
57
consumida si en comptes daccionar-la, ens posssim ms peces de roba. Una prctica molt simple que moltes vegades passem per alt. Aparells domstics eficients energticament Tenir aparells electrodomstics eficients i dilluminaci de baix consum pot permetre reduir el consum duns 3.200 kWh/any de mitjana a 825 kWh/any, gaireb la quarta part, emprant aparells que ja es comercialitzen. Hi ha una gran varietat daquests aparells eficients o de classe A. El model de frigorfic (200 litres de capacitat) ms eficient del mercat noms consumeix 90 kWh/any. Es tracta dun model dans que estalvia quasi quatre vegades el que consumia un frigorfic lany 1988. Rentadores de 4 kg de capacitat que abans consumien uns 400 kWh/any en 200 rentades, actualment, amb models que preescalfen laigua amb gas, consumeixen uns 40 kWh/any. Aquests noms sn uns exemples del procs tecnolgic de millora de leficincia que han experimentat la majoria delectrodomstics. Sols cal que els consumidors ens interessem per aquests models, igual que ha passat en altres pasos ms conscienciats, com Dinamarca, per tal que les empreses es vegin obligades a produir-los massivament i a invertir en la seva investigaci. Factor 4: La revoluci de leficincia El Factor 4 s laportaci conceptual a lanomenada revoluci de leficincia. Es basa en la duplicaci del benestar en lmbit mundial usant la meitat dels recursos naturals. En realitat, no s altra cosa que una estratgia per promoure la utilitzaci assenyada dels recursos planetaris i la seva justa distribuci. Les aplicacions tecnolgiques que proposa suposen el retard del collapse ambiental per la manca de recursos naturals. El canvi de lactual model energtic no es pot fer esperar. I amb el Factor 4 tenim els mitjans per fer-ho. Noms cal tenir la voluntat de canviar. Cada ciutad sha de responsabilitzar del seu consum energtic. El primer pas s mesurar el consum de cadascun dels elements del seu habitatge. Tot i que la major part dels aparells van etiquetats amb la taxa de consum, poques vegades ens entretenim a calcular-lo i menys a comptar-lo per unitat de temps. Haurem dadquirir lhbit descollir els aparells elctrics dacord amb la seva eficincia. Molts dells consumeixen fins i tot apagats, tan sols pel fet destar endollats. Aquest canvi dactuacions per part dels consumidors pot estimular les empreses a reemplaar lestratgia malgastadora per la racionalitat de minimitzar el consum energtic. De fet, som
Nevera de Classe A de baix consum de lempresa danesa GRAM.
El Factor 4 es basa en la duplicaci del benestar en lmbit mundial usant la meitat dels recursos naturals.
58
els consumidors els que tenim lltima paraula i els que podem redirigir les tendncies del mercat cap a fites ms racionals. La implementaci de fonts energtiques alternatives s un cam molt aconsellable per buscar lautonomia energtica. Aquestes energies es caracteritzen, precisament, pel seu alt grau deficincia. Lenergia solar tant la fotovoltaica com la trmica disposa en aquestes latituds dunes condicions ptimes per a la seva introducci, molt millors que en altres pasos on se sol utilitzar amb ms freqncia. A la latitud de Barcelona la radiaci solar sobre les superfcies inclinades de 30 orientades al sud s de 6.039,174 kJ/m2 que equival a uns 1.678 kW/m2. Actualment un panell fotovoltaic de 50 x 60 cm pot generar una potncia de 40 Wp que produiria uns 67 kWh/ any. s a dir, que amb lenergia del sol podrem illuminar, gratutament, una habitaci amb una bombeta de baix consum (23 W) durant el dia tot un any3 . Malgrat disposar dels recursos tcnics adequats per donar el pas, aquestes noves tecnologies energtiques no tindran gaire futur si no canviem lestil de vida malbaratador. Un habitatge que funcioni amb energia solar, no es limita a la implantaci de la installaci fotovoltaica. Requereix un consum racional de lenergia en uns aparells que a la vegada siguin el mxim deficients possible. s necessria la implicaci absoluta de tots els ocupants de lhabitatge. Noms daquesta forma tindr sentit aquesta inversi ecolgica i solidria. 4. 1. 1. 2 Aliments Una alimentaci equilibrada s la base per mantenir-nos en un bon estat de salut. Aquest fet s reconegut per tothom, per no tots actuem en conseqncia. Les presses, els diners i les influncies dels mitjans de comunicaci davui en dia condicionen la nostra alimentaci de forma considerable. En el nostre cas tenim la sort de disposar duna rica cultura gastronmica. La dieta mediterrnia aguanta lempenta del fast food que sendinsa dia a dia a la nostra cuina. La manca de temps per cuinar s un smptoma inequvoc de lestrs que pateix la nostra societat. Si no tenim temps per cuidar-nos b nosaltres mateixos, com podem pretendre tenir cura de la resta de la gent i del medi ambient? Amb els nous costums alimentaris maltractem el nostre organisme. Reparar les malalties a vegades noms es manifesten a llarg termini quan ja s massa tard provocades per una alimentaci inadequada costa milers de milions de pessetes4. Ls dels additius artificials en els aliments sha multiplicat per deu en els darrers trenta anys. En aquesta ltima etapa,
La dieta mediterrnia aguanta lempemta del fast food que sendinsa dia a dia a la nostra cuina.
59
La biotecnologia porta associades un conjunt dincerteses ambientals i socials que demanen un efica control tic per part de tots els estaments socials.
lalimentaci sha caracteritzat per un abs de substncies artificials utilitzades per millorar-ne lesttica o la conservaci. Aromatitzants, edulcorants, antioxidants, espessidors, acidulants, emulsionants i gelificants sn algunes de les substncies xenobitiques que han passat a formar part del nostre organisme. Algunes daquestes substncies trampa, que enganyen el consumidor amb el seu fals aspecte, en combinar-se entre elles i interaccionar amb lorganisme, poden donar lloc a daltres de nocives. Aquest s el cas dels nitrits que sutilitzaven per conservar la carn, i que quan interaccionaven amb les amines de lorganisme esdevenien nitrosamines, substncies cancergenes. Afortunadament, els nitrits ja shan prohibit per a aquest s. Laparici de la biotecnologia ha suposat la modificaci de la composici de multitud daliments. Actualment, molts dells contenen material biolgic modificat genticament. Aquesta nova tcnica sentreveu com la nova revoluci industrial de la humanitat. Als anys setanta va ocrrer un procs semblant en generalitzarse la utilitzaci dels pesticides i dels fertilitzants amb la voluntat aparent de solucionar la fam del mn. Aquesta revoluci, igual que lanterior, lnic que permet s augmentar els beneficis de les grans multinacionals a costa de la dependncia que provoquen els seus productes en els agricultors. Empreses com Monsanto, Novartis i Du Pont es troben al capdavant daquest nou sector comercial que semporta uns beneficis desorbitats. La biotecnologia porta associades un conjunt dincerteses ambientals i socials que demanen un efica control tic per part de tots els estaments socials. Ja que els beneficis noms sels emporten unes poques empreses i els riscos els patim tothom! Des daquest manual es convida a la prctica duna alimentaci ms responsable. Responsable amb nosaltres i amb lentorn. Podem comenar per llegir les etiquetes dels aliments que consumim i informar-nos del que mengem. Daquesta manera podrem donar suport als aliments sense additius i als productes amb certificaci ecolgica. La reducci de residus associats a lalimentaci no es pot fer esperar ms. Cal que qestionem don provenen els nostres aliments i quin ha estat el seu procs delaboraci. Noms aix serem nosaltres qui tindrem a les mans el nostre futur, i no cap empresa multinacional!
4. 1. 2 Materials
La quantitat de materials que entren a interaccionar amb lhabitatge, duna forma directa o indirecta, s molt elevada. Aquest s un dels fets ms significatius del nostre model cultural consumista.
60
En un mn material com lactual, lacumulaci de bns manufacturats es converteix en un tret definitori de jerarquia social. Daquesta manera es potencia el consum accelerat de productes, que cada dia tenen una vida ms curta. La naturalesa del mercat obliga a la rpida reposici dels productes que sofereixen, perqu cada vegada queden obsolets en menys temps. Lgicament, aquest model propicia la producci de grans volums de residus. De fet, sha calculat que cada dia es produeix ms quantitat, en pes i volum, de residus que de productes manufacturats! Shan classificat com a materials els bns manufacturats que sadquireixen, els residus que es produeixen rere la gesti dels materials a casa i laigua. Seguidament es tractaran amb ms detall. 4.1.2.1 Aigua Laigua s un recurs fonamental per al desenvolupament de les diverses activitats humanes. Aquest fet explica en gran manera la localitzaci de les principals ciutats, polgons industrials i conreus intensius arreu del mn, situats quasi sempre a prop de rius cabalosos que en garanteixen el subministrament. Per tal daugmentar la disponibilitat daigua i garantir el subministrament daigua dola en la quantitat i el moment idoni, shan creat multitud dembassaments que han comportat una millora en la qualitat de vida de moltes persones, per que alhora han provocat problemes ambientals importants i un greu impacte social sobre les poblacions de les valls inundades. A lEstat espanyol existien ms de set-cents embassaments a principis dels anys vuitanta, dels quals un centenar podien considerar-se grans embassaments (ms de 50 milions de metres cbics), amb un volum total superior als 40 quilmetres cbics. Una altra de les opcions per portar aigua als indrets on hi ha ms demanda, i que actualment s motiu de polmica, sn els transvasaments. Cosa que significa el trasllat duna conca a una altra, on la demanda s superior o t ms inters estratgic. En aquest cas no sinunden les cases i els pobles per lalteraci profunda del rgim hdric del riu pot amenaar notablement les poblacions danimals i plantes que hi viuen, i es pot posar en perill els aprofitaments de laigua de les comunitats humanes daiges avall del punt de captaci5. La societat industrial contempornia s una gran consumidora daigua. Les poblacions, lagricultura i els polgons industrials sn els principals captols de la nostra despesa, als quals hi podrem afegir molts usos com ara els del lleure i lesbarjo, els turstics o els esports daventura. Alguns daquests usos, que podrien semblar-nos anecdtics, demostren fins a quin punt tenim una dependncia fins
Cada dia es produeix ms quantitat de residus que de productes manufacturats.
61
La dependncia creixent dels sistemes dabastiment daigua externs a la ciutat fa perillar en gran mesura lestabilitat de les conques hidrogrfiques i de la mateixa sostenibilitat urbana.
i tot psicolgica de laigua. La transcendncia que aquest fet t sobre la seva gesti s molt ms important del que sovint ens imaginem. A escala mundial lagricultura consumeix entre el 70 i el 75 %, la indstria entre el 20 i el 25 % i els usos domstics noms un 5 %. Aquests percentatges varien molt en funci de les diferents realitats culturals, econmiques i geogrfiques. A Catalunya els usos de laigua es distribueixen de la manera segent: 60 % per a lagricultura, 26 % per al consum domstic i municipal i 14 % per a la indstria5. Les dades catalanes sn les caraterstiques dels pasos desenvolupats, on el consum per part de la indstria es redueix a base de mesures destalvi i optimitzaci, el consum domstic s molt elevat i lagricultura encara demana la major part de laigua per culpa dels deficients sistemes de canalitzaci i reg de qu disposen. Aquesta dependncia creixent dels sistemes dabastiment daigua externs a la ciutat fa perillar en gran manera lestabilitat de les conques hidrogrfiques i de la mateixa sostenibilitat urbana. Sha de potenciar la minimitzaci daquesta dependncia per garantir la sostenibilitat dels sistemes urbans sense que sigui necessari que aquests augmentin cada vegada ms la seva petjada ecolgica per satisfer les seves necessitats metabliques. Tal com reclama a crits la major part dels experts sens dubte la branca racional daquest grup s necessria una gesti racional i justa, a ms de laband radical del malbaratament per tal daconseguir transformar lescassetat en abundncia. A fi darribar a obtenir aquesta fita shan de seguir dues estratgies que cal que siguin complementries per tenir xit: 1. Racionalitzar el consum. Racionalitzar el consum passa per consumir menys, per tamb per consumir millor. Als nostres dies, la reducci del consum daigua es converteix en un objectiu desitjable pel b de tots els ecosistemes de la Terra inclosos els urbans, s clar. La naturalesa malgastadora de la conducta social dels pasos rics i la contaminaci dels recursos per ls que en fem, tamb queden reflectides en la forma de consumir laigua. Aquests fets propicien que cada vegada ms persones, i ms terres, tinguin sed. El consum domstic descomptant les prdues del transport i el consum dels comeros va generalment dels 100 als 200 litres per habitant i dia. Encara que aquesta xifra sigui una mitjana de diferents nuclis de poblaci sha pogut treure una correlaci entre la grandria del nucli urb i el consum daigua. Aix, les grans ciutats i capitals de comarca consumeixen ms que els nuclis petits de menys de dos mil habitants. A part daix, el consum tamb varia en funci daspectes socioeconmics.
62
Amb algunes prctiques quotidianes podem contribuir a estalviar i no contaminar una important quantitat daigua. Lobjectiu de limpuls daquests costums no s cap altre que convertir-los en senzills actes instintius i evitar que sacabin transformant en una crrega per als seus practicants. Daquesta manera comenarem el cam cap a la sostenibilitat a travs de lhbit del dia a dia. 2. Potenciar els sistemes alternatius de reutilitzaci daigua i recollida daiges pluvials. Els sistemes alternatius de reutilitzaci i recollida daiges pluvials sn necessaris si volem orientar els sistemes urbans cap a un model de ciutat ms sostenible. No obstant aix, laplicaci daquestes alternatives noms
Distribuci del consum diari daigua per persona en lmbit domstic

50 litres al bany per a totes les variants de neteja personal. 50 litres per a ls del dipsit del WC. 30 litres a la cuina. 5 litres per cuinar i beure. 25 litres per fregar la vaixella i posar la rentadora. 20 litres per a la neteja de la casa.
Font: Arajo, 2000.
tindr xit si sacompanya dun canvi de model de vida de les societats desenvolupades. Per aix, caldr reformular lactual paradigma de la qualitat de vida i projectar-lo ms enll del malbaratament de lenergia i dels recursos de la Terra. Laigua que utilitzem, igual que la totalitat dels recursos que utilitza la ciutat, prov de pous, mines, rius i embassaments allunyats. Transportar-la requereix energia i a ms presenta moltes deficincies. Gran part de laigua es perd durant el transport per les males condicions de la xarxa de distribuci. En una situaci com aquesta, la millora de la xarxa es converteix en una necessitat i la disminuci del transport de laigua passa a ser una destacable aposta. La recollida de laigua de pluja a travs de recollectors unifamiliars a les teulades s una optimitzaci dun recurs escs. Aquesta prctica ha estat comuna en els pobles mediterranis de lantiguitat i, fins i tot, la realitzaven els nostres avis. Laigua de pluja que es recull en una teulada s molt ms neta que la que cau a terra. Pot ser emmagatzemada en cisternes o dipsits i emprar-se per rentar i regar. La reutilitzaci de laigua a lmbit domstic es pot fer de diverses formes. Si sen t la possibilitat s molt aconsellable recollir
63
Accions quotidianes per racionalitzar del consum daigua
Disminuir la pressi daigua que entra a les nostres llars mitjanant reguladors de pressi dentrada a la llar, que es poden trobar ja al mercat a un preu raonable. Mantenir les aixetes en bon estat. Una aixeta que goteja pot perdre fins 100 litres al dia. Si la tanquem mentre ens rentem les mans, les dents o ens afeitem podem estalviar el 90% de laigua. I quan rentem els plats podem estalviar-ne el 80% si noms obrim laixeta en esbandir-los. Utilitzar capals o aixetes amb airejadors que introdueixen aire al flux daigua i formen bombolles daire per dutxar-nos o per rentar-nos les mans. Amb aix laigua renta millor i treu el sab ms aviat. Amb menys cabal daigua aconseguim lefecte desitjat. Si laigua s calenta, a ms estalviem energia i diners. Els airejadors sn molt barats i poden installar-se en moltes aixetes i dutxes que no els duen. Deixar la palanca de les aixetes amb monocomandament a la dreta sempre que vulguem aigua freda o utilitzar aixetes on la posici central correspongui a laigua freda. Algunes aixetes amb monocomandament ens fan gastar aigua calenta sense que ho sapiguem. Tendim a posar la palanca al centre per raons esttiques, per en moltes aixetes aquesta posici correspon a aigua tbia i per aix cada vegada que lobrim fa circular aigua calenta. Si la caldera s una mica lluny i obrim laixeta durant poc de temps, laigua calenta no arribar a laixeta ies quedar per la canonada i per la caldera. Haurem gastat energia per no res. Prioritzar la dutxa sobre el bany. Amb la dutxa consumim entre dos i sis vegades menys aigua que amb el bany que consumeix 300 litres aproximadament. Quan ens dutxem s aconsellable apagar laigua mentre ens ensabonem. Es pot aconseguir una perfecta higiene personal amb noms uns 20 litres per persona i dia. Utilitzar dipsits del WC de consum reduit o regulable. Hi ha una forma molt senzilla de disminuir el volum de descrrega de la cisterna. Mitjanant la collocaci duna botella plena daigua dintre del dipsit aconseguirem que aquesta sompligui menys i en conseqncia descarregui menys aigua i sestalvi fins a un 20%. Altres solucions poden ser interropmpre voluntriament la descrrega la qual cosa permet estalviar fins un 50%, o installar reguladors de volum o tiradors amb dues posicions: una de descrrega plena i laltra petita. Omplir la rentadora i el rentaplats s preferible prescindir-ne i rentar els plats a m - per fer un s ms eficient de laigua. Cal dir, tanmateix, que els rentaplats ms eficients actuals renten amb molt poca aigua. Evitar fer servir el WC i laigera per llenar-hi brossa. Cal disposar dun petit cubell o paperera al WC on tirar compreses, preservatius, mocadors de paper, bastonets per a les orelles, etc. A laigera de la cuina conv tenir-hi una reixeta i buidar-ne peridicament el contingut a les escombraries. El WC i laigera no sn una paperera! Regar les plantes i el jard a la nit. Aix evitarem perdre laigua per evaporaci. Utilitzar detergents sense productes nocius. La legislaci actual obliga els detergents a tenir un potencial biodegradable mnim del 80%, xifra molt insuficient. Al mercat es poden trobar molts productes comercials biodegradables en un 90 o 95%. Existeixen productes alternatius als detergents, com ara sabons vegetals, extractes doli de llavor de cnem, doliva, de coco o de lli que sn altament biodegradables i resulten una bona alternativa per a la higiene personal i per rentar la roba. Emprar remeis casolans i senzills sempre que es pugui. Per posar un exemple, el vinagre amb aigua s un fantstic netejavidres biodegradable.
64
Sistemes de recollida daiges pluvials.
les aiges grises de les dutxes, banyeres i rentadores per aprofitarles per al dipsit del vter. Tamb es pot utilitzar laigua emmagatzemada per a altres finalitats com pot ser el reg dels jardins en aquest cas sha de mantenir un control acurat per evitar els possibles problemes de salubritat. El sistema necessari pot installar-se en habitatges unifamiliars i plurifamiliars, en apartaments i en hotels. Amb aquest sistema sestalvia entre un 30 % i un 45 % de laigua que consumeix un habitatge. Aquest sistema s una forma molt eficient de posar soluci a linconscient s daigua potable per al vter. En temps passats, ja sutilitzava per al vter laigua que shavia fet servir per a altres coses i que era prou neta, per es traginava amb galledes. Avui tenim la tecnologia per a fer-ho duna forma automtica i senzilla. Noms cal connectar les canonades duna altra manera, un dipsit per emmagatzemar laigua, un motoret i un filtre que ens eviti els possibles embussaments. Amb aquest sistema, que no fa pudor, el vter funciona com si utilitzs laigua potable de la xarxa. El cost de la installaci samortitza en pocs anys amb lestalvi del consum daigua. Per a les persones que no puguin permetres la installaci daquest sistema, hi ha una srie de prctiques diries que sense
Sistema de recirculaci daiges grises.
65
cap esfor signifiquen una notable reducci del consum domstic daigua. Laigua de la primera neteja es pot utilitzar per regar algunes plantes, per fregar els sls o per abocar-la directament al dipsit del vter. Tal com hem pogut veure, la racionalitzaci del consum entesa com lestalvi i la disminuci de la crrega contaminant desprs del seu s i la implantaci de sistemes alternatius, juntament amb el correcte funcionament de la xarxa de distribuci, comporten una gesti ms efica de laigua. Amb aquesta gesti els impactes ambientals sobre els ecosistemes naturals es reduirien de forma molt notable. La previsi de grans embassaments i transvasaments com el de lEbre o el Roine, o el trasllat daigua en vaixell a Mallorca perdrien sentit amb aquesta optimitzaci de la gesti de laigua. Depn de nosaltres! 4.1.2.2. Bns de consum La quantitat de bns manufacturats que entren en un habitatge representen una quantitat molt considerable del total de fluxos de materials que hi circulen. La causa daquest important consum es deu a lactual estil de vida que portem. La tendncia general de la societat al consumisme suposa una adquisici continuada i renovada de tota mena dobjectes. La vida til dels productes s cada vegada ms curta, fet que beneficia enormement les empreses, que daquesta manera obliguen a renovar els objectes i a comprar-los de nou ms freqentment. Sembla raonable revisar els processos de producci dels bns, la seva distribuci i el consum. En la mateixa lnia que en aquest manual sha argumentat a favor duna ciutat sostenible -on es prioritza laugment de la informaci organitzada sobre el malbaratament de recursos-, tamb es pot avanar, en aquest sentit, evolucionant cap a la desmaterialitzaci de lobjecte. Aix que sembla una bogeria, no ho s en realitat. La gent no vol cotxes, sin desplaar-se; no necessita cadires, sin seure; no compra televisors, sin accs a la programaci de televisi6. De fet, aquest procs ja sesdev ara. Emergeix una nova economia. El mercat tradicional ha arribat a la seva fi i per substituir-lo apareix leconomia de lexperincia. s per aix que es pot dir que leconomia es reinventa i que deixem enrere el capitalisme industrial per substituir-lo pel cultural7. Les noves tecnologies amb Internet al capdavant redifineixen la vida econmica dels negocis i del treball. La xarxa dInternet substitueix els mercats i els reformula des de la base. Fins ara hem viscut de lintercanvi de bns i productes, hem acumulat coses defensant la idea de la propietat. s precisament aquesta la que queda obsoleta actualment. Ja no interessa aplegar objectes.
Estem deixant enrere el capitalisme industrial per substituir-lo pel cultural.
66
Com la vida til daquests s cada vegada ms curta, el que interessa s experimentar i accedir a les noves ofertes. Contactar s el valor duna nova economia que emergeix i que ens obliga a pensar en un nou contracte social. Aquesta redefinici dels intercanvis comercials t dues cares. Una de positiva, com s la desmaterialitzaci de leconomia, i amb ella dels objectes. Per tamb, una altra de negativa. El nou capitalisme cultural tendeix a posar preu a tot. Arribarem a una situaci en qu les relacions socials tindran un cost i es comercialitzar de forma generalitzada el capital cultural. Aquest procs ja el podem observar a la indstria biotecnolgica, que es va apropiant sense cap tipus de cost del capital gentic (propietat intellectual de la matria viva) dels ecosistemes naturals, fins i tot, dalguns grups de poblaci humana. Segons alguns autors la tendncia del mercat ser produir objectes amb les segents caracterstiques: menors, lleugers, perdurables, reparables, desmuntables, porttils, degradables, eficients, multiusos, reciclables, reciclats, reutilitzables, compartits i efectius, no txics ni perillosos. La producci daquests bns de consum shaur dadaptar a les caracterstiques dels mateixos bns. Aix, les indstries hauran dadoptar mesures de producci neta per tal que tot el cicle de vida dels productes sigui coherent. Aquesta innocutat de la indstria permetr poder implantar-la en qualsevol lloc de la ciutat. Cosa per la qual la ciutat augmentar notablement la seva eficcia funcional. s important despertar la cons-cincia sobre el moment de la histria en qu vivim. Daquesta manera podrem potenciar els factors positius daquesta nova situaci i controlar adequadament els negatius. 4.1.2.3 Residus La producci de residus va ntimament lligada al consum de bns i daliments. El nostre estil de vida s propens al consum malgastador, i aix suposa una gran quantitat de residus. Grcies a la recollida selectiva els 1,2 kg de fa uns anys shan redut a 1 kg per persona al dia. Aix no obstant, aquesta reducci s insuficient, ja que molts daquests residus podrien haverse evitat amb un consum ms responsable i unes prctiques senzilles de
Arribarem a una situaci en qu les relacions socials tindran un cost i es comercialitzar de forma generalitzada el capital cultural.
La nostra preocupaci pels residus es limita a desfer-nos-en.
67
Els residus no desapareixen pel sol fet de deixar de veurels. Podem intentar amagar-los en un abocador o cremarlos en una incineradora, per daquesta forma lnic que fem s externalitzar el problema.
compostatge casol de la part orgncia de la brossa. La falta de motivaci en el canvi dhbits, unida a la percepci parcial de la problemtica dels residus provoca que no sobtinguin remeis efectius. En la majoria dels casos, la nostra preocupaci pels residus es limita a desfer-nos-en. Aquest fet suposa lnic esfor de treure la bossa descombraries fora de casa i dipositarla dins els contenidors. La realitat que volem obviar s que els residus no desapareixen pel sol fet de deixar de veurels. Podem intentar amagar-los en un abocador o cremar-los en una incineradora, per daquesta forma lnic que fem s externalitzar el problema. La soluci passa per conscienciar-nos de la problemtica, i entre tots solucionar-la una vegada per totes amb un bon plantejament. Si evitem els embalatges superflus, els envasos no retornables i els productes dun sol s, reduirem en gran manera la producci de residus inorgnics. La matria orgnica, que representa un alt percentatge del volum i pes de la brossa, es pot eliminar quasi totalment mitjanant el compostatge. Existeixen plantes de compostatge repartides per tot el territori que reben els residus orgnics domstics dalguns municipis. Per, per als municipis que no en disposen es pot incentivar la prctica del compostatge casol. El compostatge dels residus orgnics en el seu lloc de producci s la forma ms sensata de gestionar aquests residus, ja que redueix la despesa energtica i sutilitza un recurs desaprofitat.
4. 2 La necessitat dun canvi de mentalitat

Tal com sha reflectit en els diferents pargrafs daquest captol, la implantaci de les possibles alternatives ambientals deficincia energtica, de reciclatge, de recollida daigua, etc.noms t sentit si comporta un canvi radical en els actuals estils de vida. Amb aquestes paraules no es pretn invocar lutopisme com a motor de canvi, o potser s. El que realment es desitja es despertar les conscincies endormiscades dels ciutadans. Sobretot, daquells que ja han perdut la possessi de la ciutadania i shan convertit en consumidors, clients o votants. Recuperar la ciutadania passa per participar en les decisions poltiques, per accedir a la informaci amb inters-, per decidir per nosaltres mateixos el que volem i el que no volem. La incertesa de la biotecnologia, el problema dels residus, la sequera crnica de les nostres terres..., i molts altres desastres ambientals necessiten dun suport dels ciutadans. Duna
68
solidaritat que lentorn demana a crits perqu el medi ambient t set i est brut i noms nosaltres podem ajudar-lo.
Bibliografia
ABRIL, M. i MALUQUER, J. Laigua. Informaci i recursos educatius. Collecci Monografies deducaci ambiental. Srie Documentaci N 2. Di7 Edici. Illes Balears, 1999. ARAJO, J. La Ecologa en tu vida cotidiana. Espasa prctico. Madrid, 2000. 1 LOZANO, A. (1999). ECOVILLES. Dins de: Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica: habitat.aq.upm.es 4 MASSANS, R. i MIRALLES, J. Ecologia de cada dia. Fundaci Terra. Barcelona, 1994. MASSANS, R. i ROCA, L. Ecoarquitectura. Perspectiva Ambiental 19. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 2000. 3 MIRALLES, J i MASSANS, R. Factor 4. Perspectiva Ambiental 13. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 1998. MILLER, T. Living in the environment. Eleventh edition. Brooks/ Cole Publishing Company. Pacific Grove, USA, 2000. 2 PUIG, J. i COROMINAS, J. La ruta de la energa. Ed. Anthropos. Barcelona, 1990. 7 RIFKIN, J. La era del acceso. La revolucin de la nueva economia. Ediciones Paids Ibrica. Barcelona, 2000. ROCA, L. i MIRALLES, J. Biotecnologia. Perspectiva Ambiental 20. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 2000. 6 RUEDA, S. (1998). La ciudad compacta y diversa frente a la conurbacin difusa. Dins de: Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica: habitat.aq.upm.es THE EARTH WORKS GROUP. Manual prctic de Reciclatge. Ed. Blume. Barcelona, 2000. WATKINS, D. Urban permaculture. A practical Handbook for Sustenable Living
5
69
5. 6 Propostes de disseny de racons comestibles

La gran varietat de possibilitats sn representades en aquest apartat a travs dels dissenys de racons comestibles en diferents espais i condicions. Es poden utilitzar els espais que ofereixen les finestres a travs de senzilles infraestructures. Es tracta dun rac que si t una bona orientaci disposar duna elevada quantitat dhores de sol. Podem construir petites infraestructures tant a linterior com a lexterior, segons quina sigui la nostra intenci. Les enfiladisses poden crixer en estructures exteriors i enfilar-se per gelosies situades als laterals de la finestra. A linterior, es poden construir petits hivernacles aprofitant els vidres de les finestres per obtenir una major optimitzaci del sol.
Qualsevol parcella sense edificar pot ser convertida en un hort venal, com aquest situat en un barri de Nova York.
102
Els balcons poden oferir ms possibilitats de disseny. En disposar de ms espai es poden fer un nombre ms gran de combinacions. El primer que cal s dividir lespai per zones i situar els factors ambientals que afecten el balc (llum i ombra, temperatura, direcci del vent, etc.). Noms quan sapiguem totes les condicions del lloc podrem passar a dissenyar i a proposar distribucions. Hi ha un gran ventall de possibilitats. Als dibuixos es presenten uns exemples de possibles dissenys i unes fotos dun rac comestible aplicat a Barcelona.
Bibliografia
ALTS, A. Hoticultura en bandeja. Cmo cultivar ecolgicamente en bandeja. Dins de: Vital n 1, pp. 70-71. Vital-DTC. Barcelona, 1998. ALTS, A. El balcn comestible: a sembrar!. Dins de: Vital n 3, pp. 64-65. Vital-DTC. Barcelona, 1999. ALTS, A. Una terraza ingeniosa. Dins de: Vital n 10, pp. 5860. Vital-DTC. Barcelona, 1999. ALTS, A. La caja de races. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 1. L & B. Tafalla. Estiu 2000. BARRANCO, Q. Cultiva tu balcn. Qu puedes plantar en tu casa. Dins de: Integral n 227, pp. 38-43. RBA Revistes. Barcelona, 1998. BOADA, M. i FLORENSA, A. Guia del Balc Comestible. Centre Estudis Ambientals. No publicat. Barcelona, 1998. CARPIO, L., CANTOS, J. y ALTS, A. Manos a la obra!. Dins de: Vital n 4, pp 78-79. Vital-DTC. Barcelona, 1998. CARPIO, L. y CANTOS, J. El diseo del balcn. Pequeos espacios con grandes posibilidades. Dins de: Vital n 11. Vital-DTC. Barcelona, 1999. CEPA. Manual de compostatge casol. Com reciclar els residus orgnics que produm a casa. Icria editorial. Barcelona, 1999. DISEOS SOSTENIBLES. Gua del Balcn Comestible. Madrid, 1999. ESCUTIA, M. Un huerto en la terraza. Dins de: The Ecologist, n 2, pp. 58-59. Barcelona, 2000. ESQUERR, J. Guia de compostatge. Regidoria de Ciutat Sostenible. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1998. FONT i QUER, P. Plantas medicinales. El Dioscrides renovado. Editorial LABOR. Barcelona, 1985. GAVALD, M. Horticultura Ecolgica. Propostes i Aplicacions per la Ciutat Sostenible. Projecte final de llicenciatura en Cincies Ambientals. No publicat. UAB. 1997. JEAVONS, J. Cultivo biointensivo de alimentos. Ecology Action of the Mid-Penninsula. Willits, USA, 1991. MARTNEZ, E. Horticultura en Barbacoas. Una alternativa para
103
pequeos productores en zonas semiridas. Dins de: Integral, n 122, pp. 116-117. Barcelona, 1998. MARTNEZ, T. Llvame al huerto!. Un mtodo fcil para cultivar en famlia y en la escuela. Dins de: Vital n 20, pp. 74-76. Vital-DTC. Barcelona, 1999. MESANZA, A. Aprovechamiento de agua de lluvia. Dins de Rehabilitar n 4, Fundaci GEA, Olba Teruel. Estiu 2002. NEZ, M y NAVARRO, C. Balcones comestibles. Una iniciativa que gana adeptos. Dins de: Integral n 234, pp. 14-15. RBA Revistes. Barcelona, 1999. PETIT, J. Plantas para curar otras plantas. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 8. L & B. Tafalla. Primavera 2002. ROMANI, C. Jabn potsico, limpia de pulgones y otros. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 9. L & B. Tafalla. Estiu 2002. SINERGIA. El balcn comestible. Dins de: Vital n 2, pp. 65-67. Vital-DTC. Barcelona, 1998. VLCHEZ, M. Compostaje en casa. Cmo construir un cajn para producir vermicompost. Dins de: Vital n 7, pp. 72-75. Vital-DTC. Barcelona, 1998. VLCHEZ, M. Recipientes para el balcn. Dins de: Vital n 12, pp. 70-74. Vital-DTC. Barcelona, 1999.
Hort urb en el barri del Bronx (Nova York) promout pel moviment Green Guerilla.
104
VI
Aplicacions de la permacultura a lespai urb
La permacultura es pot concebre com un sistema de disseny del paisatge urb que combina duna forma integrada nocions darquitectura sostenible, de producci daliments, de conservaci dels ecosistemes naturals, de gesti de recursos hdrics i energtics, de tractament de residus i de moltes altres variables. Per aix, no ens hauria de sorprendre trobar ecociutats dissenyades seguint els seus principis. La primera ciutat projectada sota els criteris de la permacultura fou Crystal Waters, a Queensland, Austrlia1. El resultat s una ciutat dissenyada amb seny, on sha reflexionat sobre cadascun dels elements que la formen. Totes les cases estan dissenyades i ubicades de tal forma que sen pugui aprofitar lenergia solar passiva. A ms a ms tamb aprofiten lenergia solar de forma activa, els recursos hdrics, reciclen els residus orgnics, etc. Com podem observar, la permacultura urbana disposa de les eines per a la planificaci i el disseny duna ciutat sostenible. Aix no obstant, la implementaci de les seves propostes depn en gran manera de la voluntat poltica, quasi ms que de la prpia viabilitat tcnica daquestes demostrada de sobres. Per aix, ser difcil trobar una ciutat on shagi aplicat de forma integrada tot el sistema de disseny. Normalment, trobarem aplicacions parcials, denergies renovables, horts urbans, reciclatge de residus, etc. En aquest captol, sha optat per explicar les prctiques comunitries dhorts urbans que proposa la permacultura urbana. A ms, aquestes shan contrastat amb experincies que shan donat a casa nostra.
La permacultura es pot concebre com un sistema de disseny del paisatge urb que combina duna forma integrada nocions darquitectura sostenible, de producci daliments, de conservaci dels ecosistemes naturals, de gesti de recursos hdrics i energtics, de tractament de residus i de moltes altres variables.
6.1 Aplicacions a larbrat viari

Els parcs on creix la gespa en grans extensions poden ser encatifats amb espcies que a la vegada que sn comestibles, sn tamb decoratives. Espcies com la mra, la consolda, la grosella o les maduixes es podrien plantar amb aquesta finalitat. Els pins que donen pinyons poden substituir els pins i xiprers estrils, les nogueres reemplaar els eucaliptus i els arbusts fruiters enfiladissos poden comenar a ocupar les parets i les tanques. Un 105
Exemple darbrat viari comestible a la ciutat de Barcelona: tarongers al carrer.
grup de la comunitat pot recollectar els productes dels arbres fruiters plantats a lespai pblic, tamb poden fer-ho persones individuals. Grups de voluntaris poden recollir els excedents i distribuir-los entre la gent sense sostre o, fins i tot, es poden vendre a baix preu2. En permacultura urbana les fulles i les restes de poda constitueixen el futur compost i el ja protector que condicionar els llits de les plantacions. Daquesta manera redum un volum important de residus i retornem a la terra el que li havem extret. Pel que fa al possible vandalisme hi ha mesures, com tancar els espais cultivats, per evitar-lo. Cal tenir en compte que aquesta iniciativa obliga tota la comunitat de vens. Per aix, noms ser possible la seva aplicabilitat en ciutats petites o en el cas de ciutats grans, a nivell de barri. A ms, caldr que hi hagi la voluntat per part de tots els vens de la comunitat. .
6. 2 Accs comunitari a la terra

En aquest apartat es repassen les possibles estratgies urbanes comunitries per tal daccedir a un tros de terra per poder cultivar. Es divideix en diferents punts, segons lestratgia proposada. Totes aquestes experincies han estat desenvolupades a Barcelona i han tingut una molt bona acceptaci. Aix confirma la viabilitat daquestes propostes i la necessitat que es portin a terme de noves.
6. 2. 1 Horts urbans familiars i experimentals

A continuaci sexpliquen tot un seguit dexperincies que shan
106
donat dins el projecte dHorts urbans familiars desenvolupat per Parcs i Jardins a la ciutat de Barcelona. Aquest projecte t com a objectiu implantar una experincia dhorts urbans a cadascun dels districtes de la ciutat de Barcelona. Can Cadena, lltima experincia explicada, no es troba dintre del projecte dHorts Urbans Familiars. De fet, es tracta dun Centre Experimental dAgricultura Ecolgica i realitza igualment una tasca de conscienciaci i deducaci agroambiental molt valuosa. LHort de lAvi Lany 1985, al vessant nord-oest del Parc Gell, es va inaugurar lHort de lAvi. Es tracta duna iniciativa per facilitar a la gent gran del barri un espai on poder conrear la terra. Aquesta s la primera experincia dhorts urbans promoguda a Barcelona. La iniciativa va ser impulsada pels Serveis Socials dAtenci Primria del Districte de Grcia, amb lobjectiu de fomentar la participaci de la gent gran dels barris de la zona nord daquest districte mitjanant una activitat alternativa i saludable. Aix doncs, poden accedir a les parcelles de lHort de lAvi totes les persones majors de seixanta anys jubilades o pensionistes, que no duguin a terme cap activitat remunerada i que resideixin als barris del Coll i la Salut. LHort de lAvi s un espai pblic, obert a tots els ciutadans que desitgin anar a passar una bona estona i gaudir dun indret tan peculiar al cor de la ciutat. Actualment, lexperincia compta amb vint parcelles cultivades. Els materials i les eines utilitzats per realitzar les tasques de manteniment es comparteixen entre tots els pagesos. Es guarden en una petita caseta. El responsable del mes sencarrega de les tasques comunitries de la finca, com tenir cura dels espais comuns (parterres de flors, camins, zona de bancs, etc.) o fer de portaveu del grup davant la Direcci del Centre Cvic El Coll, que s qui gestiona lhort. s un crrec de responsabilitat. LHort de lAvi, s una experincia dhorts urbans amb un important carcter pedaggic. De fet, la finca rep nombroses visites descoles de tot el barri i sn els mateixos pagesos els que fan de guies daquestes visites3. Can Mestres La finca de Can Mestres est situada al barri de la MarinaZona Franca, al Districte de Sants-Montjuc. s un terreny duns 11.000 m2 repartits en diferents parcelles que conformen un agroespai didctic adreat als ciutadans, especialment als vens del barri. Lexperincia va comenar lany 1998 quan es condicionaren
107
Imatges de la finca de Can Mestre, a Barcelona.
set parcelles pilot de 48 m2 cadascuna. Aquestes parcelles van ser cedides per un perode de sis mesos a set persones jubilades seleccionades, entre un gran grup de demandants, per la seva experincia en explotaci de petits horts. Actualment, les parcelles explotades shan ampliat fins a quaranta, i fins i tot hi ha una petita llista despera. En aquestes parcelles es permet plantar hortalisses, flors i verdures durant un perode de sis mesos. No es poden plantar arbres, ja que el seu desenvolupament abasta un perode de temps molt superior als sis mesos ds que satorga a cada adjudicatari. En passar aquest temps cal deixar la parcella per tal que una altra persona la conre. Sha estipulat aquest perode de temps perqu permet concloure un cicle productiu sencer i, a ms, facilita el rpid accs de les
108
persones que estan a la llista despera. Parcs i Jardins, entitat municipal que gestiona la finca, facilita als pagesos les eines que necessiten per cultivar la parcella. Aquestes eines comunitries es guarden en un petit cobert construt per a aquesta finalitat. Les llavors, els planters i els adobs van a crrec dels adjudicataris, com tamb el consum daigua, per al qual sha fixat una taxa simblica. Es calcula que la producci aproximada de cadascun dels horts pot cobrir les necessitats duna famlia de tres membres durant tot lany. No es permesa la venda dels productes que se nobtinguin. Cal destacar la important activitat que Parcs i Jardins desenvolupa en la iniciativa. De fet, tenen al seu crrec dues parcelles que sn conreades amb criteris dagricultura biolgica. Aquestes dues parcelles serveixen de model de les tcniques biolgiques que sutilitzen. Aquesta experincia ha suposat molt per a la comunitat de vens del barri. Entre les relacions damistat i competncia saludable que es donen, cal destacar la cooperaci i lintercanvi de productes aix com de llavors de tot el pas. Aquest fet permet afavorir tant la millora dels cultius com la plantaci de varietats tradicionals que en lactualitat no es troben al mercat. Per aix, lactivitat es converteix, tamb, en un banc gentic de varietats hortcoles tradicionals. El grup de jubilats participants en lexperincia manifesta una gran satisfacci per poder dedicar-se a aquesta activitat, que segons les seves prpies declaracions, comporta uns beneficis teraputics i de canvi dhbits molts dells asseguren que les seves visites al metge han disminut, com tamb les hores que passaven al casal o al bar. Les mestresses de casa tamb accepten de bon grat la iniciativa, i s habitual veure-les passar a recollir la collita abans danar a comprar3. La Font del Bacall Hi ha una tercera experincia que es vol tirar endavant en un altre districte (Horta-Guinard) de la ciutat. Com en el cas de Can Mestres, la iniciativa permetr recuperar un espai rural, actualment residual. Es tracta de Can Soler, una finca tamb coneguda com la Font del Bacall que llinda amb la serra de Collserola i t una superfcie total de 2.342 m2. La propietat fou afectada lany 1976 pel Pla General Metropolit per la qual cosa va ser expropiada lany 1980 per lAjuntament de Barcelona. Desprs de tants anys, finalment sha proposat un projecte de restauraci i conservaci de la finca. Una iniciativa compresa dins el Programa dHorts Urbans Familiars que porta a terme Parcs
Entre les relacions damistat i competncia saludable que es donen, cal destacar la cooperaci i lintercanvi de productes com tamb de llavors de tot el pas.
109
i Jardins. De fet, es tracta dun projecte de dinamitzaci i s pblic de lespai de la Font del Bacall que preveu la restauraci de lespai i dels elements i valors del mn rural, i la seva incorporaci a lentorn urb per tal de desenvolupar-hi activitats educatives, dexperimentaci i de participaci ciutadana. Com veiem, en la mateixa lnia dels objectius perseguits per la permacultura urbana. Per tal daconseguir aquests objectius, s previst el condicionament del terreny i de la finca, la posada en marxa del conreu de les parcelles destinades a horts urbans familiars i lengegada dactivitats de formaci ambiental (aula de natura, energies renovables i agricultura)3. Can Cadena Can Cadena s una finca situada al barri de Sant Mart. Forma part dun petit reducte rural del segle XVI que ha sobreviscut al creixement i expansi de la gran ciutat i del qual destaca com a element aglutinant lantiga esglsia de Sant Mart de Provenals.
Finca de Can Cadena amb la masia al fons.
Can Cadena s formada per una antiga construcci i per un terreny adjacent on es troben les parcelles de cultiu i els corrals per als animals. s gestionada per Parcs i Jardins i funciona com a Centre Experimental dAgricultura Ecolgica i Jardineria Diferenciada4. La finca es distribueix en diverses parts: les basses de reg i el pou, el viver, la zona de compostatge, els corrals del bestiar on trobem bens, necs i oques, gallines, conills i un ase-, lhort ecolgic, la zona de fruiters i arbusts de flor i el jard mediterrani amb plantes aromtiques. Shi fan tasques dexperimentaci i de formaci: simparteix un Mdul professional de jardineria i sorganitzen visites guiades per
110
Aquest sistema tracta de relacionar els productors amb els consumidors duna forma directa.
Vistes dels horts de Can Cadena.
a escolars, a ms destar obert al pblic els caps de setmana. Daltra banda, es destaca la tasca de conscienciaci social que es fa en aquest centre. La zona cultivada s parcellada i cada una de les parcelles se cedeix a un centre social perqu porti lexplotaci. Daquesta manera, entitats de reinserci social, de disminuts psquics o de mestresses de casa tenen loportunitat de gaudir dun espai on poder fruir de la natura i compartir una experincia daquesta mena amb altra gent. Existeixen algunes parcelles que sn explotades per la mateixa gent de Parcs i Jardins. En aquestes es poden trobar diferents tcniques de cultiu de lagricultura ecolgica, com el mtode biointensiu de les parades en crestall o lagricultura biolgica. A ms, hi ha la intenci dexperimentar amb tcniques de lagricultura biodinmica.
111
La gent del centre t moltes ganes dassajar noves tcniques, per es troben amb una limitaci de caire econmic. s lamentable que una experincia com aquesta es vegi restringida per falta de pressupost.
6. 2. 2 Cooperativa de productors-consumidors
Aquest sistema tracta de relacionar els productors amb els consumidors duna forma directa. Els avantatges sn els segents: Ofereix la possibilitat de gaudir dun producte ecolgic de temporada, de qualitat, local i a un preu just. Permet assajar relacions ms directes entre consumidors i productors conscients de la necessitat de gestionar els recursos naturals duna forma sostenible i respectuosa amb lentorn i amb les persones. Potencia les possibilitats del jovent que vulgui viure del camp i per al camp. Daquesta manera es permet el rejoveniment de la pagesia. El sistema tracta de vincular en una mateixa finca, que subicar al camp periurb, les persones que participin en lexperincia i tamb, destablir una relaci directa amb el pags que porta la finca. Hi ha diversos mecanismes per portar a terme aquesta experincia. Una de les formes ms prctiques s la distribuci dun cistell bsic de productes ecolgics. Es tracta dun cistell amb un mnim de productes diferents (cinc o sis) en funci de la temporada. Normalment seran verdures, per tamb pot contenir mel, ous o qualsevol altre producte de la finca. Es paga un preu fixat per consens entre les dues parts per cada cistell rebut. En principi, el cistell sha concebut per tal que una unitat familiar de dues persones gaudeixin de la verdura bsica per passar la setmana. El cistell o capsa ser retornable per tal que sigui reutilitzat. s important que hi hagi un comproms de continutat per part dels consumidors. Per posar el mecanisme en marxa caldran una srie de reunions entre els consumidors i els productors en qu es decidiran els aliments que es produiran i com es far la distribuci quan arribi el moment. Aquest mercat estable permet que els preus siguin ms baixos i que el productor sestalvi haver denvasar i empaquetar els productes. Una altra possibilitat per establir la relaci entre el productor i el consumidor s crear un grup dunes vint a cinquanta persones que paguin una quota mensual que permeti al pags mantenir la finca i treure un cert benefici. La idea s que un o dos cops al mes
112
es faci una festa o reuni per tal que tots els socis puguin agafar una certa quantitat de verdures i, al mateix temps, tinguin la possibilitat de fruir de la finca. Es pot articular de tal manera que els socis puguin visitar la finca sempre que vulguin. Dependr del que shagi acordat entre les dues parts. 6. 2. 3 El club de la finca Els clubs dhorts o finques sn adequats per a famlies que compten amb un capital per invertir en una quota anual. Els diners es destinaran a comprar o llogar un terreny i a cobrir les despeses de manteniment daquest. El terreny es podr utilitzar per cultivar hortalisses, per obtenir combustible, per explotar conreus comercials o, simplement, com a zona desbarjo2.
6. 3 LETS (Local exchange Trade System)

La permacultura urbana tamb t en compte leconomia local. La permacultura potencia sistemes deconomia comunitria que puguin sustentar la comunitat de forma relativa per tal que aquesta no depengui tan fortament de les influncies del mercat global. Un sistema daquest tipus altament utilitzat s el sistema LETS (Sistema Local dIntercanvi i Comer). Es tracta duna xarxa dintercanvi local multilateral que fomenta la solidaritat i lajuda mtua i que, internament, funciona sense diners. Aquests sistemes deconomia local afavoreixen la creaci de riquesa interna de la comunitat mitjanant lintercanvi de serveis i bns i milloren la convivncia i la relaci entre les persones participants. El primer LETS es va constituir lany 1983 a Counterbay (Canad) quan aquest poble va patir una forta crisi econmica. Els vens daquest poble canadenc, encara que podien oferir bns i serveis, no tenien els diners necessaris per oferir cap negoci. Per aix, abans doptar per emigrar del poble, van crear un sistema dintercanvi local que feia possible un comer sense diners: xarxa de permutes. Aquesta experincia, que en un primer moment va sorgir per necessitat, es va consolidar i fins i tot es va transmetre a altres llocs darreu del mn. Actualment, podem trobar experincies viables de LETS repartides arreu del planeta amb milers de membres associats5. Hi ha diferents models i adaptacions locals del sistema LETS. El procediment per comenar una xarxa LETS s ben senzill. Es necessita un petit grup de persones que posi en marxa el procs, per tal que desprs segueixi endavant el sistema per simple inrcia. Les persones dinamitzadores han de convocar una reuni per a totes les persones de la comunitat (vens del poble, del barri, de
LETS aplaca les nefastes conseqncies de leconomia neoliberal a petita escala. Millora les condicions de vida i preveu estadis de marginaci en situacions de crisi. A ms, pot participar tot el mn, perqu tots tenim alguna cosa per oferir i alguna cosa per rebre.
113
la ciutat, etc.) interessades. Per aix, prviament es necessitar un perode dinformaci i divulgaci de la proposta. La reuni servir per conixer tots els membres de la xarxa i fer un primer contacte per establir relaci. A partir daqu, cal elaborar una llista amb tots els membres, on sespecifiqui els bns i serveis que es demanen i que sofereixen. Arribat aquest moment, noms caldr que una persona solliciti qualsevol servei o b disponible a la llista. Quan una persona necessita un servei sha de posar en contacte amb qui lofereix i arribar a un acord sobre el preu i lhora. En lloc de pagar, les dues persones signen els seus llibres de comptes i comuniquen la transferncia a ladministrador central, que controla loperaci mitjanant lordinador central. A finals de mes, es revisa la situaci de cadasc i tots els membres reben els extractes dels comptes on es reflecteixen els moviments realitzats. Com es pot comprovar els intercanvis no sn bidireccionals entre dues persones, sin que es fan entre les persones i la xarxa. Daquesta forma alg pot donar classes de matemtiques o dangls als fills dun soci de LETS i alhora un tercer membre de la xarxa li repara el congelador al primer. El sistema LETS valora el treball duna forma ms justa, perqu sn els mateixos socis els que realitzen la valoraci. No existeix lnim de lucre que trobem en el sistema econmic convencional. Cada xarxa LETS cal que contingui un petit grup de persones que assumeixin diferents responsabilitats. Aix ser necessari nomenar els crrecs de tresoreria, dinamitzaci, coordinaci, animaci i secretaria. El bon desenvolupament de la xarxa dependr en gran manera de leficcia daquestes tasques. El comptable anotar la situaci de cada membre, els serveis rebuts i els atorgats. El tresorer porta la comptabilitat de lentitat (despeses en fotocpies, organitzaci de festes, desplaaments, etc.). El dinamitzador sencarrega del bon funcionament del sistema. El coordinador posa en contacte la xarxa local amb altres agrupacions i mitjans dinformaci. Lanimador sencarrega dorganitzar activitats (festes, reunions, trobades, etc.) per facilitar la cohesi de grup, lamistat i lintercanvi. I, per ltim, el secretari porta la xarxa al dia6. Per no tot sn avantatges en un sistema com aquest. Hi ha problemes i dificultats que, en alguns casos, dificulten la seva extensi i continutat. Les relacions personals entre els membres de la xarxa poden ser difcils. A ms, moltes vegades la implantaci del sistema es veu obstaculitzada per lexistncia de barreres psicolgiques i per falta de temps. I un dels grans problemes amb qu es troben s el tema de lassegurana del treball. Normalment, aquest ltim punt es solucionat dalguna o altra
114
forma per la mateixa xarxa. A ms, la majoria dintercanvis no impliquen cap risc.
Bibliografia
BIGUES, J. Petits nmeros, grans impactes. Dins de: Sostenible n 4, pp. 8-12. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Barcelona, 1999. FERGUSON, S. Ocupas verdes en la ciudad de Nueva York. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 2. L & B. Tafalla. Tardor 2000. GARCA, J.A. i GARCA, F. Huertas okupas en Madrid. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 1. L & B. Tafalla. Estiu 2000. MOLLISON, B. Permaculture. A designers manual. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1998. 2 MOLLISON, B. & SLAY, R. M. Introduccin a la Permacultura. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1994. MOLLISON, B. & HOLMGREN, D. Permacultura I. Una Agricultura Permanente para la Autosuficiencia y la Conservacin de los Recursos. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1978. MOLLISON, B. & HOLMGREN, D. Permaculture Two. Practical Design for Town and Country in Permanent Agriculture. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1979. PARCS I JARDINS. Reglamentaci de regimen interno y funconamiento de los Horts Urbans Familiars. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1998. 4 PARCS I JARDINS. Les plantes de conreu i els animals de granja (Can Cadena). Dossier del professor de 1r i 2n cicle de Primria. No publicat. Barcelona, 2000. PARCS I JARDINS. El mn rural dins la ciutat (Can Cadena). Dossier del professor de 3r de Primria i ESO. No publicat. Barcelona, 2000. 3 SALVAD, M. R. Fer de pags a la ciutat. Dins de: Barcelona Verda, n 72, pp. 24-25. Parcs i Jardins de Barcelona Institut Municipal. Barcelona, 2000. 6 SNCHEZ, A. Vuelve el Trueque. Dins de: The Ecologist, n 3, pp. 56-57. Servicio de Narraciones Alternativas S.A. Barcelona, 2000. WATKINS, D. Urban permaculture. A practical Handbook of Sustenable Living. Permanent Publications. Hampshire, England, 1993. 1 WHITEFIELD, P. Permaculture in a Nutshell. Permanent Publications. Hampshire, England, 2000.
5
115
El compostatge en els parcs urbans s una activitat que sensibilitza sobre la problemtica dels residus.
Hort urb al Centre Cvic de la Sagrada Famlia de Barcelona.
116
VII
La permacultura a lescola
A mesura que les ciutats sindustrialitzen i els edificis de ciment sapropien del territori, la connexi directa entre els humans i la natura arriba a ser cada vegada ms fosca. No s gens estrany que els nens i nenes creixin pensant que la llet brolla dels tetrabricks o la mel surt dels pots. Aquesta situaci converteix lactual moment de la histria en un punt dalienaci perillosa respecte al nostre entorn, que pot comportar conseqncies insostenibles. El model de ciutat mediterrnia (compacta) respecte al de la ciutat difusa, representa una forma dassentament hum ms sostenible, donat que les altes densitats de poblaci redueixen les necessitats de transport, el consum denergia i limpacte de cada individu sobre el medi ambient. No obstant aix, tota ciutat separa la poblaci del seu entorn i li dna el fals sentit que existim fora dels lmits imposats per la natura. Per evitar que aquesta situaci caracteritzi el nostre model de societat, cal recercar mecanismes que funcionin com a canals dinformaci ambiental i que obliguin a repensar crticament les actituds, el sistema de valors i les pautes de comportament. Lobjectiu s que aquesta informaci sestengui per tots els estrats socials i cre una base slida de conscienciaci ambiental. Un daquests mecanismes necessaris per estendre la informaci ambiental, pot ser laplicaci de la permacultura a lescola. La creaci dun hort ha estat una opci ambiental escollida per moltes escoles a lhora de planificar el seu currculum escolar. En la primera part daquest captol es fa una anlisi dels principals exemples dhorts escolars documentats al territori espanyol. Les conclusions pedaggiques que sobtenen formen la base per a la creaci del disseny de lhort permacultor que es desenvolupa a continuaci. En la segona part sexplica la proposta concreta del manual, lhort permacultor. Amb el disseny permacultural daquest hort saprofiten ntegrament els potencials ambientals i pedaggics de la introducci dun hort a lescola. La implantaci daquest tipus de disseny suposa la integraci de ledifici en el sistema permacultor. Aix transgredeix la visi actual dhort a lescola, ja que tant lhort com ledifici passen a ser elements integrants 117
A mesura que les ciutats sindustrialitzen i els edificis de ciment sapropien del territori, la connexi directa entre els humans i la natura arriba a ser cada vegada ms fosca.
dun sistema, el sistema escolar. Daquesta manera, considerant lescola com un sistema, podrem realitzar un disseny eficient tant pedaggicament com ambientalment.
7.1
A les portes dun nou paradigma educatiu
s necessria una redefinici de metodologies i plantejaments per aproximar-se a lalumne.
En els darrers anys sha obert un fort debat sobre lefectivitat de lactual mtode densenyament. Els alumnes no estan motivats i no responen als estmuls escolars i la situaci dels mestres no s gaire millor. s necessria una redefinici de metodologies i plantejaments per aproximar-se a lalumne. A lhora delaborar i aplicar els programes pedaggics cal tenir en compte una srie de recomanacions perqu el procs formatiu de lalumne sigui el ms complet possible: Aplicar una metodologia per convertir les activitats alternatives realitzades pels alumnes en instruments pedaggics que influeixin significativament en la seva formaci. Depenent del mtode utilitzat ser possible aconseguir que merament per mitj dels sentits -observant i manipulant- lalumne pugui arribar a entendre millor com funciona el mn. Tal comprensi podr influir en les actituds i els comportaments de lalumnat. Tenir present que els alumnes disposen de tota una srie de coneixements i valors previs que poden condicionar laprenentatge. Les activitats realitzades han de fer possible que tots aquests valors i coneixements dels alumnes aflorin. Daquesta forma, seran els alumnes els que sotmetran a crtica les seves prpies teories treballant a partir del que saben i pensen. Estimular lalumne durant tot el procs de formaci per incentivar la seva participaci activa. Tota lexperincia educativa ha de concentrar-se en el protagonisme actiu dels alumnes, de manera que aquest sigui el centre de tota activitat. Daquesta forma saconsegueix motivar-los i multiplicar les seves capacitats daprenentatge. Per aconseguir aquest objectiu ser necessari planificar tota una srie dactivitats engrescadores. Potenciar la interdisciplinarietat en tota activitat educativa. Daquesta manera lalumne comena a relacionar conceptes i pot desenvolupar la capacitat de transferir aprenentatges realitzats en un context a altres contextos. Fomentar nous valors a travs de les activitats escolars. La societat de consum noms en promou uns de determinats, i canviar aquests valors requereix prendre conscincia que hi ha altres maneres de percebre qu s la qualitat de vida i que sn les relacions amb lentorn i amb les persones. Aquest procs pot resultar molt difcil perqu lalumne rep una forta influncia en el context extraescolar on es potencien uns valors socials
118
generalitzats sobre altres que es consideren marginals. Lobjectiu del programa educatiu ha dsser impulsar aquests valors marginals que per la seva importncia cal que rebin un tracte especfic i potenciador. Avaluar les experincies realitzades durant el procs pedaggic. Tot procs pedaggic que pretengui respondre a uns mnims criteris defectivitat i de rigor cientfic sha de basar en un projecte que programi tot el desenvolupament de lactivitat i acabi amb una avaluaci. Reflexionar crticament sobre els objectius aconseguits s una tasca necessria per analitzar lefectivitat del mtode utilitzat.
Amb lhort escolar busquem un tipus deducaci que permeti a lalumne trobar una aplicaci prctica immediata dels coneixements terics adquirits.
7. 2 Lhort escolar: un instrument pedaggic i integrador

Lhort escolar s un instrument efica en el procs deducaci integral dels alumnes. Amb aquesta activitat es poden fomentar
Objectius perseguits amb lactivitat de lhort a lescola

Valors personals Crear un nou mbit de relaci escolar entre els participants. Generar actitud de respecte cap als treballs col.lectius. Entendre un nou concepte de lobligaci des de la responsabilitat, a travs de la prctiques concretes a lhort. Vivenciar el treball en grup i les relacions col.lectives. Fomentar lesperit de cooperaci. Sentir la relaci entre treball i esfor. Agroambientals Incorporar a la nostra experincia el saber de les generacions familiars precedents (avis/vies, pares/mares). Apropar lalumne a la natura i fomentar el respecte a ella i a les seves manifestacions. Sensibilitzar lalumnat cap al mn vegetal. Observar el creixement de les plantes i laparici de les flors i els fruits. Descobrir lorgen dalguns aliments. Educaci alimentria; educar els nous consumidors (els alumnes) sobre la importncia de consumir aliments ms sans. Apreciar el valor de la terra, impulsora del creixement de les plantes. Adquirir coneixements de les tcniques de treball agrcoles (manuals i amb maquinria). Fomentar el pensament crtic i raonar sobre les causes que porten a collites bones i dolentes. Reconixer la dependncia de la humanitat de lagricultura. Posar els fonaments per estimular altres activitats deducaci ambiental.
Font: elaboraci prpia.
119
Lhort escolar ha perms apropar-se amb major curiositat i inters a problemtiques mediambientals ms globals que tamb cal conixer i sobre les quals es poden oferir respostes individuals i solidaritat collectiva.
tots els mbits de la personalitat de lalumne (cognoscitiu, afectiu i psicomotor) tant a nivell individual com collectiu. Com a instrument educatiu afavoreix la vivncia interior de lalumne ajudant-lo a interioritzar millor els conceptes i a comprendre les relacions entre teoria i prctica. Seria un error considerar lhort escolar com una activitat exclusivament extraescolar. Plantejar aquesta activitat duna forma marginal suposa infravalorar el seu alt valor pedaggic. Per aix cal vincular lhort al conjunt de les disciplines clssiques, i aix permetre que aquest actu de macrocentre dinters. Amb lhort escolar busquem un tipus deducaci que permeti a lalumne trobar una aplicaci prctica immediata dels coneixements terics adquirits. Daquesta forma lhort es converteix en un instrument motivador per a lalumne en el seu procs daprenentatge. Els avantatges duna iniciativa daquesta mena sn: Sestableix una relaci directa entre lalumne i el medi natural a travs del contacte amb la natura conreada. Aix, la finalitat del projecte s educar dacord amb lentorn. Permet el desenvolupament dun treball psicomotor i manual a travs deines que afavoreixen nous valors, com la cooperaci i lestmul comunitari. Mitjanant el treball en equip els alumnes aprenen a responsabilitzar-se i implicar-se en les tasques quotidianes. Facilita la interrelaci del barri amb la comunitat educativa. La realitzaci dactivitats a lhort afavoreix la dinamitzaci de la classe. Els alumnes sorganitzen des de coordenades molt diferents a les habituals en el context escolar i sapropen ms a les considerades tradicionalment com a prpies de grups educatius extraescolars. Es pot convertir en una eina de treball molt til per integrar a la classe els alumnes problemtics.
7. 2. 1
El potencial pedaggic de lhort escolar
Lhort escolar possibilita el descobriment i lassimilaci dun conjunt de valors com sn el respecte, la collaboraci i la responsabilitat. Aquests valors adquirits durant el procs daprenentatge formaran el comportament i lautonomia de lalumne en el futur. A ms, s un marc nic on es globalitzen una gran part dels conceptes sobre els quals versen les principals rees de coneixement de lalumne. A la vegada, es tracta dun recurs per aplicar o experimentar diverses unitats temtiques amb carcter molt empric (cicle de la matria orgnica, reproducci de les plantes o els insectes, etc.).
120
Si saprofiten totes les seves potencialitats, lhort escolar pot acabar convertint-se en un element clau al qual es van fent contnues referncies i que sutilitza com a recurs metodolgic per globalitzar i aplicar les diverses rees de forma interdisciplinria. Valors Respecte Cooperaci Responsabilitat Amistat Convivncia social Sensibilitzaci ambiental Coneixements Cincies matemtiques Llenguatge Cincies naturals Plstica Alimentaci Dramatitzaci
Fig. 2. Coneixements i valors que poden ser desenvolupats a travs de lhort escolar
7. 2. 2
Valoraci dexperincies dhorts escolars
Com ja ha quedat reflectit, organitzar un hort escolar suposa apostar per una educaci renovada i de qualitat. Forma part del grup de propostes amb lobjectiu de lluitar contra lestancament, el conformisme i la resignaci que actualment viu la comunitat escolar. Aquesta aposta per la renovaci no s vista per tothom de la mateixa manera. El simple fet de plantejar una experincia daquest tipus pot generar immediatament una resposta de repulsa des dels sectors ms reaccionaris de la comunitat escolar. Cal que els impulsors de la posada en funcionament dun hort escolar siguin conscients de tot el que suposa i tinguin una bona planificaci realitzada. Si no s aix es poden trobar amb tot un conjunt de detractors que no reconeixen de cap manera el valor daquest tipus de dinamitzaci i innovaci escolar, tan necessria en aquests moments. Lanlisi dun conjunt dexperincies dhorts escolars ha perms obtenir uns trets caracterstics que shan repetit de forma comuna en totes elles: Millora de la personalitat dels alumnes participants Lhort escolar permet el descobriment i lassimilaci dun conjunt de valors com sn el respecte al medi i als companys, la collaboraci i la responsabilitat. A ms, els alumnes adquireixen nous conceptes i noves paraules, fet que produeix un enriquiment constant del seu vocabulari. Al mateix temps, tot aix facilita una integraci ms realista i efectiva en la societat.
Lhort escolar permet el descobriment i lassimilaci dun conjunt de valors com sn el respecte al medi i als companys, la collaboraci i la responsabilitat.
121
Esmortement de la violncia i millora de la convivncia En escoles caracteritzades pel seu alt ndex de comportaments violents, sha comprovat que lhort escolar ha suposat una revitalitzaci de tota la comunitat escolar. De fet, sha observat un descens tant qualitatiu com quantitatiu de les agressions i comportaments violents per part dels alumnes. Aquesta millora de la convivncia es deu a lhort, que permet satisfer les necessitats de molts daquests alumnes problemtics. Daltra banda, el simple fet dinstallar un hort a lescola suposa una revitalitzaci del pati moltes vegades manifesta mancances estructurals i funcionals- que pot influir en el comportament de lalumne. Implicaci de la famlia en leducaci Respecte als pares, lhort escolar els ha suposat una porta dentrada a lactivitat i a la participaci concreta a lescola (suport dalgunes activitats, sortides al camp, organitzaci de festes, etc.). La major interacci entre famlia i escola suposa un gran aven en el procs educatiu de lalumne i facilita la comunicaci entre aquests dos mbits. Si es mant la proximitat entre famlia i escola ser possible desenvolupar una estratgia educativa comuna. Obertura de lescola a lentorn social i ecolgic Tal com sha argumentat anteriorment, lactual sistema educatiu t moltes mancances. Ns una la rutina i desmotivaci que pro-
Lhort genera actituds positives cap a la natura i el medi ambient. Hort de Green Guerilla a Nova York.
122
voquen moltes hores escolars. En els llocs on sha portat a terme lhort escolar, aquest sha convertit en una bona forma de treure els alumnes de la rutina de la classe. La realitzaci de tasques dinmiques a lexterior de les aules genera unes actituds diferents en els alumnes. Al mateix temps, les noves actituds dels alumnes motiven els mestres. En moltes ocasions, aquestes activitats shan complementat amb visites a altres hivernacles i installacions. Amb aquestes visites els alumnes poden veure el treball realitzat a daltres escoles i comparar-lo amb el seu per treuren conclusions. Reorganitzaci de lhorari escolar Desprs de lanlisi de les experincies es pot assegurar que la posada en funcionament dun hort escolar requereix una bona dosi dentusiasme i de treball. Abans de comenar ser convenient tenir-ho clar i assumir-ho. Els horaris de dedicaci al projecte han exigit en alguns casos lallargament indefinit de les tardes escolars i la conversi de diversos matins de dissabte en dies lectius. Creativitat compartida Les experincies en qu la creativitat ha estat un objectiu compartit pel professorat i lalumnat, han donat uns fruits (pedaggics) molt ms grans. En el cas de lensenyant, el cam ha dsser realitzat amb treball i formaci. Cal llegir, pensar, dissenyar, experimentar i desprs collocar lalumne en el bon cam per tal que ell mateix sestimuli i exerceixi la seva capacitat creativa. Sensibilitzaci ambiental Lhort escolar ha generat actituds positives cap a la natura i el medi ambient. Fonamentalment perqu s un espai proper, fsicament i moltes vegades emocionalment, a lindividu. En totes les experincies sha percebut posteriorment una major sensibilitat vers la natura. Sha preparat el terreny per a lestudi i la interpretaci daltres ecosistemes prxims: riberes, muntanyes, boscos... i per a la posada en prctica daccions concretes: tractament selectiu de les brosses de casa, ms respecte per laigua, etc. Tot aix ha perms apropar-se amb major curiositat i inters a problemtiques mediambientals ms globals que tamb cal conixer i sobre les quals es poden oferir respostes individuals i solidaritat collectiva Valoraci dels alumnes participants La valoraci feta pels diferents grups de nois i noies participants sempre ha estat dillusi i de ganes de participar. La realitzaci dels treballs escolars parallels ha estat molt ms fcil en aquest
Lhort es converteix en instrument multifuncional, per aix a ms de ser un valus contenidor dinformaci pedaggica i ambiental, actua dembornal de residus orgnics i aiges grises i alhora de productor daliments.
123
estat dnim. I en molts dells lexperincia ha calat i sha convertit en base enriquidora daltres vivncies escolars.
7. 3 Ms enll de lhort escolar: el disseny en permacultura a lescola

La proposta daquest manual s la redefinici dels conceptes dhabitatge, escola o hort. Com ja hem vist anteriorment, linstrument utilitzat s el disseny en permacultura. En aquest captol, hem tractat lhort escolar com a eina de renovaci i dinamitzaci educativa. Des daquest manual es proposa anar ms enll. Es tracta dintegrar lescola en un disseny de permacultura en comptes de, simplement, installar-hi un hort. Lobjectiu s aconseguir que el sistema sigui el ms sostenible possible. Per aix, cal concebre tota lescola com un sistema tancat. Utilitzarem tot un seguit de tcniques de disseny i anlisi de sistemes per mantenir controlats tots els fluxos de materials i energia. Igual que lhort, els edificis seran concebuts com a elements integrants del sistema. Lhort es converteix en un instrument multifuncional, per aix a ms de ser un valus contenidor dinformaci pedaggica i ambiental, actua dembornal de residus orgnics i aiges grises i alhora de productor daliments. Els avantatges dintroduir un sistema daquest tipus a lescola sn mltiples. Si es mant el cicle de materials controlat, responem duna manera activa a lactual problemtica que hi ha al voltant dels residus. El reciclatge daquests es realitza in situ, mitjanant un seguit de mtodes -com el compostatge- que seran desenvolupats posteriorment. Pel que fa al cicle energtic, es recomana posar una installaci denergia solar fotovoltaica per satisfer les demandes denergia elctrica a lescola. Daquesta manera el nostre sistema escolar ser productor denergia. A ms podrem vendre la resta denergia elctrica sobrant a la xarxa elctrica, per la qual cosa rebrem una compensaci econmica considerable. Amb el disseny en permacultura de lescola aconseguirem un espai modlic de relaci amb lentorn i convertirem lescola en un espai que possibilita un aprenentatge molt ms fluid i agradable.
Amb el disseny en permacultura de lescola aconseguirem un espai modlic.
7. 3. 1 Consideracions prvies al disseny permacultural escolar

El disseny en permacultura adquireix una nova perspectiva quan el situem a lescola. En aquest context, hem de considerar aspectes especfics que no tindrem en compte a lhora de dissenyar un
124
rac comestible o un hort permacultural urb, ja que a lescola el primer objectiu s de caire pedaggic. Els principals aspectes a tenir en compte sn els segents: Necessitats i gustos dels nens, del professorat i de la comunitat escolar en general. Recursos econmics per implementar el disseny. Recursos humans (alumnat que intervindr en lexperincia), espai i aigua disponibles a lescola. Temps til per implementar, mantenir i desenvolupar les rees dissenyades. Recursos locals (materials) de qu disposa lescola o la comunitat o barri on es trobi. Potencial del lloc: les seves limitacions, estructures existents i qualitats positives.
7. 3. 2 Zonificaci de lescola
El primer pas per realitzar el disseny en permacultura de lescola s la planificaci daquesta per zones. Podem plantejar lescola com un sistema on hi trobem tres zones: Zona 0: Aquesta s la zona on es troba el centre de lactivitat i correspondr a ledifici de les aules. Cal que estigui dissenyada per conservar lenergia i per satisfer les necessitats dels seus usuaris (aplicacions darquitectura bioclimtica, bioconstrucci, eficincia energtica, etc.). Zona 1: Aquesta s la zona ms prxima a les aules. En aquest espai situarem el taller, el compostador, lhort biointesiu (mtode de les parades en crestall), lhort instantani (el mandala) i lespiral Esquema de la aromtica. Tots els elements daquesta zona es caracteritzen pel zonificaci de lescola. seu s intensiu i pels requeriments de control que exigeixen. Zona 2: En aquesta zona subiquen els elements que necessiten menys manteniment. Per aix, situarem els espais desbarjo i esport (pistes esportives i espais de lleure) i el bosc comestible.
7. 3. 3 Zona 0
Tal com sha indicat anteriorment, lactuaci que proposa la permacultura per a aquesta zona s maximitzar leficincia energtica i la innocutat ambiental de ledifici daules. Per tal daconseguir-ho, es plantegen a continuaci tot un seguit destratgies que es poden aplicar a qualsevol escola:
125
Avui tenim la tecnologia perqu a les escoles es puguin installar petites centrals elctriques amb energia solar.
Laprofitament de lenergia solar Podem aprofitar lenergia solar que ens arriba a ledifici de diferents maneres: La casa passiva. Els principis bsics que condueixen a la realitzaci duna casa passiva viable des del punt de vista prctic i econmic sn la minimitzaci de les prdues de calor i loptimitzaci de lestratgia solar passiva. A la regi mediterrnia, la clau resulta ser lallament trmic de lhabitatge per impedir lentrada descalfor a travs de les parets a lestiu i la prdua daquesta durant els mesos dhivern. Per tal dobtenir bons resultats s necessari utilitzar un allament trmic efectiu. Si laconseguim, es possibilitar que amb mnimes quantitats dirradiaci solar, i amb la calor despresa pels aparells elctrics i per les mateixes persones, ja es garanteixin temperatures interiors acollidores. Daquesta forma no seran necessries aportacions descalfor excessives a linterior de ledifici. El disseny duna casa passiva afavoreix lentrada de la llum del sol per les finestres per tal que sigui absorbida per les superfcies dels elements interiors. Al mateix temps es pretn que aquesta escalfor es distribueixi rpidament per tot ledifici i sacumuli en els materials constructius (parets, sostre i terra) perqu es difongui lentament fins a esgotar-se. La durada daquest efecte escalfador ser inversament proporcional a les prdues de calor de ledifici. Per tal dassegurar el benestar trmic a lestiu, resultar decisiva la relaci entre la qualitat dels materials, lorientaci i la grandria de les finestres. La central fotovoltaica escolar. La tecnologia del silici monocristall dels panells fotovoltaics ens permet generar al voltant de 1.700 kWh/any per cada 9 m2 installats, amb el consegent estalvi duns 900 kg de CO 2 lequivalent a tenir una hectrea de bosc a la teulada. Els collectors denergia solar trmica. Dos m 2 de collectors solars ens poden permetre disposar de 150 a 300 litres daigua calenta i estalviar lemissi de 500 kg de dixid de carboni a lany. Tamb es poden utilitzar els collectors solars de buit, que permeten escalfar laigua fins a 120 i emprar-la en un sistema de calefacci convencional.
126
Aprofitament de les aiges pluvials i grises Per aprofitar les aiges pluvials noms caldr recollir laigua de pluja de la teulada de ledifici i canalitzar-la fins a una cisterna que, fins i tot, podem tenir enterrada. Aquesta aigua es podr fer servir a ledifici o per regar els horts. Si es pretn utilitzar com a aigua sanitria a ledifici, caldr realitzar uns controls dhigiene per tal dassegurar-nos que s potable, ja que els nens poden beure-la. En aquesta mateixa lnia, les aiges residuals dels lavabos o de les fonts poden fer-se anar al dipsit del vter o utilitzar-se per al reg dels horts. Depuraci verda daiges verdes s possible depurar les aiges verdes a travs dun procs totalment natural i que no comporta cap mena de risc sanitari per als nens que puguin acostar-shi. Es tracta dinstallar un petit estany en el qual shi hagi plantat una poblaci de canys (planta tpica daiguamolls). Laparell radicular daquesta planta pot depurar les aiges negres procedents del vter i evacuar-les, un cop hagin estat depurades, a un dipsit on les podrem acumular per utilitzar-les per al reg de lhort. Amb aquest procs redum la despesa pblica en depuraci daiges residuals domstiques. Les aiges negres es canalitzen fins a lestany subterrniament, per la qual cosa no es produeix cap mena dolor. Compostatge dels residus orgnics i dels excrements humans Els residus produts a lescola es poden recollir selectivament. La part orgnica daquests residus es podr compostar directament a lescola. El compost que sobtingui sutilitzar a lhort. Pel que fa als excrements humans, a ms de la depuraci de les aiges negres, hi ha una altra possibilitat. Es tracta del compostatge dels excrements a travs duns vters especials. Aquests vters compostadors permeten transformar els excrements en fertilitzant o directament en biogs. Tal com pensen la majoria dexperts en eficincia domstica, el tractament en sec dels excrements humans s un dels principals reptes del futur i una de les innovacions a incorporar en tots els habitatges. Estalvi daigua i energia Totes les propostes anteriors perden el sentit si no es canvien els hbits malgastadors de consum. Lestalvi daigua s fonamental per tal que les altres mesures esmentades siguin conseqents. Airejar laigua que surt de les aixetes i de la dutxa permet estalviar fins a un 70 % del consum daigua a la llar. En la mateixa lnia,
El mtode de parades en crestall s una adaptaci del cultiu biointensiu que combina lagricultura biodinmica amb lhorticultura intensiva francesa de principis de segle.
127
existeixen dispositius per controlar la descrrega de laigua de la dipsit del vter. Tanmateix, al mercat hi ha vters que noms consumeixen 2 litres daigua per descrrega grcies a un mecanisme de succi com en els avions. Sempre queda la possibilitat dinterrompre la descrrega manualment. Tot el conjunt daparells electrodomstics poden ser de baix consum. Aquest tipus delectrodomstics sn ms eficients a lhora daprofitar lenergia elctrica i moltes vegades tenen una vida til ms llarga. Un exemple daquest cas sn les bombetes de baix consum, que redueixen en gran manera la despesa elctrica de lhabitatge.
7. 3. 4 Zona 1
En aquesta zona subiquen, tal com sha esmentat anteriorment, els elements dun s i manteniment ms intensius. A continuaci es desenvolupen els elements ms importants del disseny que podem trobar-hi:
Les aiges residuals dels lavabos o de les fonts poden fer-se anar al dipsit del vter o utilitzar-se per al reg dels horts.
Lhort biointensiu: mtode de les parades en crestall

El mtode de cultiu de les parades en crestall s una tcnica dhorticultura ecolgica intensiva que permet el cultiu duna important quantitat dhortalisses en un espai molt petit de terra, amb una utilitzaci reduda daigua i poc treball de sembra i manteniment. Aquest mtode s una adaptaci del cultiu biointensiu que combina lagricultura biodinmica amb lhorticultura intensiva francesa de principis de segle. Ha estat desenvolupat amb gran xit per Gaspar Caballero de Segovia a Mallorca, on actualment hi ha un nombre elevat dexperincies escolars amb aquesta tcnica. A continuaci sexplica duna forma general en qu consisteix aquest mtode i les possibilitats per implantar-lo a lescola dins un disseny en permacultura. Com construir les parades en crestall Per tal de construir les parades de cultiu conv seguir els segents passos: 1) Delimitar les dimensions de la parcella rectangular (parada) que volem cultivar. Pot tenir una dimensi variable, encara que es recomana que tingui 6 metres, i una amplada de 1,5 metres. Per delimitar-la utilitzarem una cinta mtrica, quatre estaques i un cordill. 2) Preparar el sl fins a 20 o 30 cm de profunditat amb una fanga, una aixada de dues pues (uns arpiots) o, si el sl es troba molt endurit, amb un motocultor.
128
3) Rasclar el sl i treuren les pedres ms grans i la terra que sobresurti. 4) Marcar longitudinalment dos rectangles als laterals de la parcella (de 60 cm dample cadascun) i deixar un passads de 30 cm al centre. Les hortalisses les plantarem en aquests dos rectangles laterals. 5) Afegir una capa de 4 a 8 cm de compost sobre els rectangles laterals on es cultivar. 6) Collocar al llarg del passads central de 30 cm damplada, sis totxanes de construcci (30 x 40 cm) separades uns 60 cm. 7) Sembrar plantes aromtiques (farigola, orenga, alfbrega, boixac, etc.) entre les totxanes al llarg de tot el passads central. 8) Installar el sistema de reg. Es tracta duna mnega dexsudaci daigua disposada en forma de U al llarg de cada rectangle lateral on es cultivaran les hortalisses. Les mnegues tenen una sortida cada 20 cm. Un extrem estar tancat amb un tap i laltre amb una vlvula de pas que es connectar a una canonada principal de reg. Amb aquest sistema soptimitza enormement el reg. Fonaments del mtode Cal considerar cinc elements bsics a lhora daplicar aquest mtode de cultiu: No trepitjar la terra a cultivar. Al voltant de cada parcella o parada es deixar un cam de 50 cm per poder anar duna banda a laltra.
Feixa preparada amb el mtode de les parades en crestall.
129
Mantenir una humitat constant. El primer cop que es regui la parada sha de fer durant unes vuit hores. Daquesta forma sassegura una bona reserva daigua al sl. Desprs daquesta primera regada, cada dia es regar uns cinc minuts. Aquesta petita aportaci daigua per exsudaci diria, juntament amb les condicions de cultiu de les parades estrat de dos dits de compost permanent i densitat alta de sembra- facilita laparici dun microclima que mant unes condicions constants molt apropiades dhumitat. Al mateix temps es donen les condicions per al desenvolupament dun gran nombre dorganismes que sn importants per mantenir lestabilitat de lhort. Aix, per exemple, els cucs de terra milloraran lestructura del terra que li conferir una major fertilitat a aquell sl. En aquestes condicions, les tasques de manteniment es redueixen de forma notable. Realitzar rotacions quadriennals per famlies botniques. La
Funcions de lhumus i del compost en el sl

Millorar lestructura. Lhumus disgrega largila i els terrossos, i aglutina els sls sorrencs. Ajuda a un millor aireig en sls argilosos i sorrencs. Retenir la humitat. Lhumus t sis vegades el seu pes sec en aigua. Un sl ric en matria orgnica absorbir laigua com una esponja i la posar a disposici de les plantes progressivament, quan aquestes la necessitin. Un sl pobre en matria orgnica no permet la penetraci de laigua la qual cosa propicia la formaci de crostes superficials i lerosi del sl. Airejar el sl. La matria orgnica ajuda a estructurar el sl i en possibilita la lliure difusi de laire, a ms de contribuir a lintercanvi de nutrients i humitat. A les parades el dixid de carboni que es desprn en el procs de descomposici de la matria orgnica es difon cap a lexterior i sabsorbeix pel dosser formada per les fulles de les plantes que se sembren densament i creen un microclima. Adobar. El compost cont en la seva composici nitrogen, fsfor, potassi, magnesi, sofre, per la seva importncia radica en el contingut de micronutrients. Emmagatzemar nitrogen. La pila de compost s un reservori de nitrogen. El nitrogen queda retingut en el sl en forma soluble durant el procs de descomposici del compost. Neutralitzar el pH del sl. Un sl amb una quantitat adequada de compost neutralitzar els efectes que puguin haver-hi rere canvis sobtats de pH al sl. Neutralitzar les toxines del sl. Les plantes cultivades amb sls rics en compost orgnic assimilen quantitats inferiors de plom, metalls pesats i altres contaminants del sl, en comparaci de les plantes que es cultiven en altres tipus de sl. Alliberar els nutrients. Els cids orgnics que formen part del compost dissolen els minerals del sl i els fan accessibles a les plantes. A ms, la matria orgnica allibera nutrients per a les plantes i per a la poblaci de microorganismes del sl a mesura que es descompon. Mantenir la vida al sl. El compost s un refugi per als cucs de terra i per als fongs benfics que ataquen els nemtodes i altres plagues del sl. Reciclar els nutrients. Amb la tcnica del compost retornem a la terra una part dels nutrients que ens havia cedit amb les plantes. Daquesta forma tanquem el cicle de nutrients i permetem que es pugui mantenir una horticultura sostenible de qualitat.
130
rotaci la podem entendre com una associaci temporal, ja que de fet es tracta duna successi de diferents cultius en un mateix lloc. El cultiu continuat dun tipus dhortalissa en una parcella (monocultiu) o fins i tot el cultiu dhortalisses diferents duna mateixa famlia botnica, propicia laparici de malalties fortes i persistents. Altrament, una rotaci de cultius dissenyada correctament, a ms de prevenir laparici daquestes malalties, permet la recuperaci de la fertilitat del sl. Amb aquestes condicions el rendiment de la producci de les parades s molt elevat. La rotaci a quatre anys sobre quatre o ms parades cal que sempre siguin mltiples de quatre- consisteix en lalternana cada any, i en cada una de les parcelles, de les plantes de les diferents famlies que cultivem, fins a completar el cicle quadriennal. Es proposa una rotaci quadriennal basada en les segents famlies: Solancies: tomquet, pebrot i albergnia. Umbellferes: pastanaga, api, julivert; i/o lilicies: ceba, all i porro. Compostes: enciam, escarola, card, carxofa; i/o quenopodicies: bleda, remolatxa, espinac; i/o cucurbitcies: carbass, mel, cogombre i sndria. Lleguminoses: mongetes, faves, psols, cigrons, soja; i/o crucferes: cols, rave i nap. Preparar el compost El compost s un element fonamental en aquest mtode. Es tracta de retornar a la terra els nutrients que li hem extret en conrear les hortalisses. El sistema que es proposa es basa en laprofitament de les herbes, les restes de menjar i de poda, i les fulles verdes i seques que, juntament amb la palla, fermentaran i es transformaran en compost. Si hi ha la possibilitat de tenir animals, part daquestes materies sinclouran dins la seva alimentaci. Els excrements dels animals tamb entraran a formar part del cicle i els podrem afegir a la pila del compostatge. Una vegada descomposta la matria, es treu, es colloca en un tancat de bales de palla i es rega uniformement per accelerar-ne la fermentaci aerbica. La temperatura augmentar significativament. En aquest perode germinaran un gran nombre dherbes, que moriran posteriorment quan ja no suportin les condicions de temperatura de la pila. s necessari mantenir un alt nivell dhumitat i unes condicions aerbiques en tota la pila. Al cap dunes poques setmanes el compost ja estar llest per utilitzar-se. Caldr garbellar les parts ms grolleres que encara no shagin compostat i que seran la base per iniciar de nou el cicle del compost.
131
Materials necessaris per a la construcci del mandala: Un tros de fil o corda duns 8 metres de llargada. 3 metres cbics de compost 1 bala de palla Peridics, cartrons, altres restes de paper, etc., per fer la capa de ja protector. 1 metre cbic de matria orgnica o biodegradable- per als camins. Cal escollir materials que no es descomponguin rpidament, com els cartrons.
La sembra En el mtode de parades en crestall la sembra es realitza duna manera molt ms densa que en els mtodes tradicionals dagricultura. Noms es deixa a cada planta lespai just per crixer. Aix, quan les plantes creixen, les fulles es toquen i creen un microclima molt favorable per al desenvolupament de les hortalisses. Aquest microclima ret la humitat, impedeix laparici de qualsevol herba no desitjada i mant un alt grau de fertilitat grcies al compost i a les rotacions. Daquesta forma sestalvia molta aigua i molt de treball per mantenir la parada neta de males herbes. El sistema de plantaci s diferent per a cada espcie. Aix, per exemple, les tomaqueres se sembren a 50 x 40 cm, les cols a 40 x 30 cm, els enciams i les bledes a 20 x 20 cm i els alls, les remolatxes i els naps a 10 x 10 cm. A ms daquests cinc factors, el mtode compta amb una srie delements funcionals que el caracteritzen: Les totxanes collocades al llarg del passads central de la parada permeten que es pugui treballar sense trepitjar el terra i serveixen de refugi a cargols, llimacs i formigues, que daquesta manera poden controlar-se senzillament amb una extracci manual. Les plantes aromtiques i ornamentals se sembren al voltant de la parada i entre les totxanes. Aix saconsegueix un hort equilibrat, on hi ha un control natural dels insectes. Lalta diversitat despcies, amb una gran variaci cromtica i aromtica, atreu insectes beneficiosos i afavoreix lestabliment dun equilibri ecolgic a lhort. Per aix no ser necessria la utilitzaci de cap plaguicida per al control dels insectes. Algunes hortalisses com les tomaqueres o les mongeteres sn enfiladisses (superen els 2 metres dalria) i necessitaran tutors resistents per al seu desenvolupament. El mtode de les parades en crestall recomana la installaci duna estructura de canyes que serveixi per entutorar. Per reforar aquesta estructura sutilitzen barres de ferro d1 cm de dimetre, 3 m de longitud i doblegades en U, de forma que lamplada de la U sigui de 60 cm. Es posen tres barres per parada i es claven 30 cm en el sl (sobresurten 90 cm). A sobre daquestes es munta lestructura de tutors, feta amb canyes entrelligades.
Cordes i estaques utilitzades per dibuixar el mandala
Mandala
El mandala
Lhort mandala es basa en un estructura circular. Es poden crear molts dissenys diferents segons les necessitats i els condicionaments del sistema. En general, lhort mandala t una srie davantatges:
132
Maximitza lefecte vora, per la qual cosa augmenta la diversitat de microclimes que afavoreix el bon desenvolupament de les hortalisses amb requeriments ecolgics molt diversos. Facilita laccs a qualsevol part de lhort. El mandala cont una srie de camins a linterior que faciliten laccs a totes les hortalisses sense necessitat de trepitjar el sl cultivat. Es crea un ambient amb una alta diversitat despcies. Es crea una zona dun notable valor esttic. 133
Resultat final rere la construcci del mandala
La construcci del mandala pas a pas El primer pas per installar un mandala ser dibuixar-lo a terra a la zona on volem installar-lo. Per aix haurem de seguir els segents passos: Construir un trpode, amb tres estaques de fusta i tres trossos de corda de 1,8 metres de llargada cadascuna. Posar una de les estaques al centre del lloc on volem installar el mandala. Les altres dues ens situaran on cal que fem les altres dues marques. Traslladar el trpode una posici, mantenint dues estaques en la posici original -una delles sempre al centre. Daquesta manera anirem avanant i construirem tot lhexgon. Una vegada acabada tota la figura hexagonal, cal dibuixar un cercle dun metre de dimetre al voltant de cadascuna de les marques. Ho podem fer amb dues estaques lligades per un tros de corda dun metre de llargada. El mandala s un tipus dhort que permet cultivar des del primer moment, sense la necessitat de realitzar el treball dexcavar per preparar el sl: s el que es coneix amb el nom dhort instantani. Lobjectiu ser omplir tota la zona que es vol cultivar amb mulch i plantar-hi a sobre les plantes. Una vegada dibuixades les dimensions del mandala, procedirem a la preparaci del llit sobre el qual cultivarem les hortalisses. Caldr tallar i incorporar al sl totes les herbes que hi hagi al tros on volem installar-hi el mandala. Aquestes herbes serviran de base per al llit. A sobre, hi afegirem de 3 a 5 kg/m2 de compost i residus orgnics de cuina. Cal regar fora aquesta primera capa. La humitat afavorir que comencin a donar-se els processos de descomposici. A sobre daquesta capa safegir una altra de diaris, cartrons, o qualsevol altre material dorigen natural- que es descompongui lentament i proveeixi de nutrients les plantes. Finalment, hi afegirem una capa de mulch duns 15 cm a partir de palla, restes de poda seca, escorces darbres, encenalls o qualsevol daquests materials mesclats. Es regar aquesta capa fins que estigui ben humida. Aquesta tcnica permet crear llits que retenen molt b la humitat i possibiliten el cultiu immediat sense necessitat de preparar el sl. La sembra al mandala Una vegada el llit estigui preparat ja es podr procedir a la plantaci. Podrem sembrar llavors (mongetes, cigrons), tubercles (patates, carxofes) i plntules petites (herbes aromtiques,
En poc de temps, el mandala es converteix en un jard daparena saludable on es pot trobar una alta diversitat de plantes hortcoles.
134
tomquets, apis, enciams i cols). Seguirem el segent procs: fer un forat petit amb les mans fins a la base del mulch que estar humit. Trencar la capa de cartr amb un ganivet. Posar una mica de terra dins el forat i empnyer-hi la llavor o el tubercle, o si s el cas, plantar el plan directament. Pel que fa a les llavors i els tubercles afegir-hi un poc de ja protector a sobre. En el cas de les plntules, agafar les fulles suaument amb una m i posar el mulch en la base de la tija de la planta. Els tubercles no creixen molt b el primer any ja que el sl ms profund est encara compactat. s recomanable sembrar raves daikon (Raphanus sativus) que tenen arrels de 30-60 cm i poden trencar el sl compactat. Ser millor plantar els tubercles el segon any, quan noms sigui necessari remoure la capa superior de mulch per trobar un sl de color negre, el qual ens indicar que ja s possible plantar-los. Aquest sistema de cultiu requereix una gran aportaci daigua el primer any, ja que les capes dhifes dels fongs i les plantes que es troben a la base del ja protector es desenvolupen lentament. Per contra, no hi ha cap necessitat d alternar el tipus de plantes ni de deixar descansar el sl. En poc de temps, el mandala es
Imatges dun llit calent.
135
Una espiral dherbes aromtiques permet el cultiu, en un terrapl d1,6 metres damplria a la base per una alaria d1 a 3 metres, de bona part de les herbes necessries per cuinar.
converteix en un jard daparena saludable on es pot trobar una alta diversitat de plantes hortcoles. Aquesta diversitat de plantes actua com a refugi duna gran quantitat dinsectes, granotes i aus, i s el factor ms gran per a un control amb xit de les plagues. A ms, a la fi del primer any, el sl haur canviat considerablement destat i contindr centenars de cucs de terra i microorganismes. Ser necessari afegir-hi un poc de ja protector a sobre per mantenir el nivell del sl (restes de poda, estelles de fusta, closques, accules de pins, etc.). Les plantes anuals en necessiten de fresc desprs de la collita, i als cucs els cal una aportaci continuada de matria orgnica per mantenir-se actius. Algunes males herbes resistents poden crixer a travs del ja protector. En aquest cas, cal pressionar lherba dintre del mulch, posar-hi capes de paper a sobre i cobrir-les amb una altra capa de ja protector. Un altre tipus dactuaci s desenterrar les arrels i incorporar-les al sl amb restes de cuina i tapades per una nova capa de ja protector. s important mantenir el mulch sempre tou i esponjs, no deixar que es compacti. Si mesclem encenalls de fusta amb restes de poda, accules de pi i escorces aconseguirem aquesta esponjositat.
Camamilla Boixac Julivert Roman
Menta Orenga
Violetes Farigola
Estany amb crixems Salvia
136
El llit calent
Aquest petit hivernacle ens permet obtenir els planons a travs de les llavors duna forma molt eficient. Al seu interior cont uns 30 cm de substrat fet a partir duna barreja de fems, compost i terra. La temperatura al seu interior es mant constant, al voltant duns 28 C. s important que es faci circular aire a travs duna mnega per tal que no es cren situacions danaerobiosi produirien fermentacions i mala olor. El llit calent el podem installar en aquesta zona, a la vora dels horts. Construir-lo s molt senzill.
Lespiral aromtica
Una espiral dherbes aromtiques permet el cultiu, en un terrapl d1,6 metres damplria a la base per una alria d1 a 3 metres, de bona part de les herbes necessries per cuinar. La lgica daquesta estructura es que pot oferir orientacions diverses i llocs de diferent drenatge, com ofereix llocs assolellats i secs per a les herbes riques en olis com la farigola, la slvia o el roman i llocs ombrvols i humits per a herbes de fullatge verd com la menta, el julivert, el coriandre o el ceboll. Al fons de lespiral hi ha un petit estany a nivell de terra, en el qual poden conrear-se crixens o castanyes aqutiques (Eleocharis sp.). Lespiral dherbes sirrigar amb un sistema daspersi situat al cim. Lespiral es pot construir amb pedres, amb la tcnica tradicional de construcci de paret seca.
Estrats vegetals al bosc comestible
7. 3. 5 Zona 2
En aquesta zona del disseny, situarem els elements que no tinguin una utilitzaci intensiva i que no comporti una gran tasca mantenir-los. s, precisament, per aquesta ra que els situem ms apartats de la zona de mxima activitat (zona 0), perqu aquestes zones les visitarem menys freqentment. En el cas particular del disseny proposat, a la zona 2 trobarem lrea desbarjo i jocs dels alumnes i el bosc comestible. Tot seguit es presenten les particularitats daquest ltim element, que resulta ser tan important en el disseny en permacultura.
El bosc comestible
El bosc comestible s, probablement, el millor exemple dhort permacultural. s un hort dissenyat imitant lestructura ecolgica dels boscos naturals. Normalment, quan parlem de bosc comes-
137
El bosc comestible s el millor exemple dhort permacultural. s un hort dissenyat imitant lestructura ecolgica dels boscos naturals.
tible ens referim a un hort productiu amb una gran varietat de plantes i arbres que estableixen relacions de cooperaci que afavoreixen el seu desenvolupament. Consta de diferents estrats de vegetaci -un cobricel darbres fruiters, arbusts amb fruits, plantes herbcies perennes, tubercles i enfiladisses- que es complementen funcionalment i estructuralment, i igual que ocorre en qualsevol ecosistema natural, estableixen un microclima particular que afavoreix el desenvolupament de les diferents espcies. Aquests estrats es desenvolupen en moments diferents de lany: lestrat herbaci primer, al principi de la primavera, seguit de larbustiu i, en ltima instncia, de lestrat arbori. Daquesta forma no hi ha competncies pels recursos (energia solar, aigua, nutrients del sl, etc.) en les primeres etapes del desenvolupament. En poc temps el bosc comestible es converteix en un ecosistema que aprofita els recursos disponibles (aigua i nutrients) ms eficientment que qualsevol altre tipus dhort. No necessita quasi aportaci extra daigua. Les plantes se situen de tal manera que safavoreixi laugment de lecot amb conseqent de lefecte vora-, de lentrada de llum i de laprofitament eficient dels recursos. El punt important daquest sistema de cultiu s que saconsegueix un rendiment global molt ms gran que en qualsevol altre agroecosistema. La producci total del bosc comestible per unitat drea s major, encara que sobtingui ms producci duna varietat en concret. Al mateix temps sassegura una collita ms variada (fruites, hortalisses, llegums, etc.) sense la necessitat de tants ensums energtics. Els estrats vegetals al bosc comestible 1) Dosser darbres fruiters: pomera, perera, prunera, morera, codonyer, nesprer. 2) Estrat de petits arbres: bamb, sac, avellaner. 3) Estrat darbusts: Groseller negre i vermell, gerdera. 4) Estrat dherbcies i hortcoles perennes: esparreguera, borratja, card, ceba bulbfera, carxofera, api, fonoll, consolda, tarongina, marduix, menta, roman, slvia, llapassa. 5) Estrat de plantes baixes: maduixa silvestre, xicoira, agrella. 6) Estrat rizosfric: nymera, rave, pastanaga, patata. 7) Estrat vertical de plantes enfiladisses: psol, esbarzer, cep, crixens. El sl Lestructura del bosc comestible permet obtenir el mxim rendiment del sl ja que les arrels de les diverses varietats de plantes arriben a profunditats diferents. Daquesta manera no hi
138
ha competncia entre elles a lhora dobtenir els nutrients i laigua necessria per al seu desenvolupament i, al mateix temps, realitzen una acci estructuradora del sl molt ms eficient. Algunes de les plantes presents sn particularment eficients per acumular certs nutrients del sl. Nutrients que seran cedits de nou al sl per les plantes, quan les parts no comestibles daquestes hi siguin retornades. Un bon exemple el podem trobar en les plantes lleguminoses, que a ms de realitzar una important tasca com a fixadores de nitrogen, sn valuoses acumuladores de fsfor. El bosc comestible no es llaura. Hi ha moltes raons per tal de no fer-ho: Sevita trencar lestructura del sl, part important de la seva fertilitat.
La diversitat del bosc comestible ajuda a mantenir-lo protegit dels possibles atacs de plagues.
Passos a seguir per fer el llit de ja protector al bosc comestible

Capa 1. Incorporar al sl totes les herbes que es trobin a la zona on es vulgui implantar el bosc comestible. Capa 2. Cobrir lrea amb un estrat de cartr, diaris o qualsevol altre material similar. Aquesta pot ser una bona possibilitat per reutilitzar material escolar vell -les carpetes sn excellents per a aquesta utilitat. Lobjectiu daquesta capa s eliminar totes les herbes per exclusi de la llum. s important que no hi hagi cap forat, ja que les llavors de les herbes vigoroses hi podrien germinar. La capa ser duns 20 cm de gruix. Capa 3. Afegir una capa de compost duns 5 a 10 cm. No s necessari que el compost sigui completament madur. Amb uns tres mesos dactivitat ja s suficient. Capa 4. Plantar les llavors i els Ja protector tubercles. Les patates sn especialment indicades per Llavor crixer en aquest tipus de llit. Compost Algunes vegades ser preferible Terra trasplantar que no sembrar Cartr amb directament la llavor. Dependr forats de cada tipus de planta. Fullaraca Lexperincia ens marcar Sl lopci preferible. Cal regar fora la zona de les plantes. Noms caldr regar lrea al voltant daquestes ja que el llit de ja protector conserva la humitat molt eficientment. Les hortcoles amb llavors molt petites (com les pastanagues) no ser recomanable sembrar-les perqu tindran dificultat per germinar. No obstant aix, cal recordar que el sl evolucionar al pas del temps. Els segents anys ho podrem intentar i tindrem una bona probabilitat dxit. Capa 5. Finalment, cobrir el llit amb una capa duns 20 cm de palla o altra matria semblant. Donat cas que hi plantem tubercles cobrirem lrea de plantaci. Quan es tracti duna llavor no li posarem lltima capa de palla, per tal que la llavor germini sense dificultats.
139
Sevita destruir lactivitat dels microorganismes. El 80 % dels organismes que trobem al sl sn als cinc primers centmetres. Sevita, en gran manera, el perill derosi del terreny. Tot el sl del bosc comestible estar cobert per un llit de mulch. Aquest element del disseny t una enorme importncia, ja que ens permetr sembrar sense haver de llaurar la terra. Preparar el llit de ja protector pot ser una tasca molt entretinguda per als alumnes. Sempre sota la supervisi del mestre, els alumnes podran preparar-lo sense cap complicaci. s una feina molt ms senzilla i divertida que la de llaurar el sl, cosa que acabaria realitzant el mateix mestre. La llum i lombra a linterior del bosc comestible Els arbusts sn relativament resistents a les condicions parcials dombra que trobem al bosc comestible. Lhbitat de moltes daquestes espcies es troba als boscos naturals, per aix tenen adaptacions especfiques per a aquest tipus de condicions. Shi poden fer unes clapes per a plantes perennes helifiles, on podrien plantar-se, per exemple, la xicoira, la farigola o la consolda. La biodiversitat La diversitat del bosc comestible ajuda a mantenir-lo protegit dels possibles atacs de plagues. Aquest efecte no saconsegueix nicament pel fet de combinar tres estrats de vegetaci. Per obtenir bons resultats s necessari realitzar una rica combinaci de varietats en cadascun daquests estrats. On hi ha combinaci de plantes de la mateixa famlia botnica, els insectes es desenvolupen ms fcilment, fins a assolir nivells perillosos per al cultiu. Per contra, a les parts del bosc comestible on shagin combinat varietats vegetals de diferents famlies botniques observarem que els insectes poden aparixer, per mai assoliran proporcions significatives per convertir-se en plaga. El plaer esttic La separaci rgida entre els espais verds productius (horts) i els ornamentals (jardins) no s res ms que una convenci social. Un bosc comestible no cal que estigui totalment dedicat a la producci daliments. La bellesa del lloc pot ser tan important com els productes que se nobtenen. No hi ha cap ra que impedeixi escollir algunes espcies pel seu valor esttic encara que el seu valor productiu sigui molt baix. El bosc comestible es pot convertir en un lloc de joc molt indicat per als nens. Hi ha moltes possibilitats per combinar els arbusts i
140
els arbres en les tres dimensions. Es poden enfilar plantes als arbres, fer passadissos i tnels, imitar ecosistemes naturals, etc. Cal tenir en compte que si saprofita el bosc comestible com a zona de joc per als nens sen reduir significativament el potencial productiu. El sl es compactar i els diferents estrats vegetals podran sofrir destrosses. Per aix, si es t pensat aprofitar-lo ldicament, caldr adaptar-lo perqu desenvolupi aquesta funci. Lagroecologia Tal com sha comentat, la importncia del bosc comestible va ms enll de la simple producci daliments. La bellesa del seu disseny laproxima a la funcionalitat ornamental dels jardins. Al mateix temps, el bosc comestible ens ofereix una inestimable oportunitat de conixer el funcionament dels ecosistemes des de la seva primera etapa de formaci. Lagroecosistema que forma el bosc comestible comparteix una gran quantitat de caracterstiques amb els ecosistemes naturals. Aquest fet ofereix una important rellevncia a aquest espai. El professor podr aprofitar les particularitats daquest espai per concretar gran part dels conceptes terics de les cincies naturals que shauran explicat a laula. El disseny del bosc comestible Hi ha diverses possibilitats per dissenyar la distribuci de les espcies vegetals al bosc comestible. A continuaci es mostren les distribucions ms freqents: A. Distribuci agregada. Aquesta primera distribuci alterna zones on predomina lestrat arbori amb altres on predominen els estrats ms baixos. En les zones on predomina lestrat arbori, els arbusts tendiran a crixer alts i prims tot cercant la llum del sol. A les zones ms obertes els arbusts creixeran en un pla ms horitzontal, aprofitant tot lespai disponible.
Distribuci allargada
Distribuci agregada
Distribuci homognia
Distribuci regular
Canyar Tanca vegetal
Cam
Cam
141
B. Distribuci homognia. Lestrat arbori i larbustiu estan combinats sense cap mena dordre. Aquesta distribuci s, probablement, la que ms sassembla a la que trobem als ecosistemes naturals. C. Distribuci allargada. Aquesta distribuci s aplicable en el cas que disposem duna zona allargada per implantar el bosc comestible. Lavantatge daquest disseny s que permet entrar tota la llum a linterior. Fet que beneficiar, enormement, les hortalisses i els arbusts que hi creixin. D. Distribuci regular. Sutilitza en zones que poden dissenyarse en qualsevol direcci. En aquest cas, s recomanable que leix nord-sud sigui parallel als laterals per tal daprofitar la llum solar tot el dia en totes les zones de lhort.
7. 4 La permacultura i leducaci ambiental

Introduir la permacultura a lescola s una aposta arriscada. Com hem pogut observar, implica moltes ms coses del que suposaria la simple implantaci dun hort escolar. Lestabliment de tot el disseny per part de lescola pot fer-se progressivament. Shi poden introduir els diferents elements a mesura que la comunitat escolar shi vagi adaptant. I aix poder gaudir de la totalitat del disseny implementat a mitj termini. Les potencialitats pedaggiques duna escola que apliqui un disseny de permacultura sn indiscutibles. En un entorn com aquest, en el qual els nens passen gran part del dia, es poden plantejar multitud de programes de temtica ambiental aprofitant les variades aplicacions prctiques que es tenen a labast. A ms, les infraestructures cal que es dissenyin tenint en compte la seva utilitzaci per part dels nens. Aix, una senyalitzaci adequada de les parts i els processos rellevants ser indispensable per tal que hi hagi un bon aprofitament pedaggic.
Un rac comestible a la ciutat s sempre un oasi i un plaer per a la comunitat.
Bibliografia
AGUADED, J.I. Ver da a da cmo crecen las plantas en un huerto escolar. Dins de: Comunidad Escolar, n 294, p. 13. Centro de Publicaciones del Ministerio de Educacin y Ciencia. Madrid, 1990. ALTS, A. Horticultura ecolgica intensiva en Mallorca. Dins de: Savia n 2, pp. 22-25. Federacin de Agricultura Ecolgica FANEGA. Tafalla, 1995.
142
BASTIDA, C. La zanahoria es feliz con la cebolla. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 8. L & B. Tafalla. Primavera 2002. BUENO, M. El huerto familiar ecolgico. Editorial Integral. 1999 BUENO, M. El huerto ecolgico en poco espacio. . Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 1. L & B. Tafalla. Estiu 2000. BUENO, M. El huerto en invierno. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 2. L & B. Tafalla. Tardor 2000. BUENO, M. El despertar del huerto. La pre-primavera. Parades en crestall. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 3. L & B. Tafalla. Hivern 2001. BUENO, M. El huerto en verano. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 5. L & B. Tafalla. Estiu 2001. CABALLERO DE SEGOVIA, G. Parades en Crestall. Lhort ecolgic fcil. Edici prpia. Palma de Mallorca, 2002. CANTERO, J.M. I GUTIRREZ, J.M. Vamos a hacer un huerto. Manual prctico para el huerto escolar ecolgico. Publicaciones Fhersal. Bilbao, 1995 CORONAS, M. El huerto en la escuela. Cuadernos, n3. Movimiento de Renovacin Pedaggica Aula Libre. Fraga, 1994. COSTA, Z. Tractores de gallinas. Una gran ayuda en la horticultura ecolgica. Dins de Rehabilitar n 4, Fundaci GEA, Olba Teruel. Estiu 2002. CRIADO, J..A. Un huerto en el patio. Dins de: Cuadernos de Pedagogia, n 190, pp. 26-27. Barcelona, 1991. HART, R. Forest Gardening. Rediscovering Nature & community in a Post-industrial Age. Green Earth Books. Devon, 1996. HAZELIP, E. Qu cultivar en los bancales. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 9. L & B. Tafalla. Estiu 2002. JEAVONS, J. Cultivo biointensivo de alimentos. Ecology Action of the Mid-Penninsula. Willits. USA, 1991. JEAVONS, J. & COX, C. The Sustanaible vegetable garden. A backyard guide to healthy soil & higher yields. Ten Speed Press. Berkeley, California, 1999. KAUFMAN, M. Huertos, y ms huertos. Investigando en la escuela infantil. Dins de: Investigacin en la Escuela, n 25, pp. 8799. Dada Editora, Sevilla, 1995. MARS, R. The Basics of Permaculture Design. Candlelight Trust. Hovea, Austrlia, 1996. MARS, R. y MARS, J. Getting Started in Permaculture. Candlelight Trust. Hovea, Austrlia, 1998. MARTNEZ, T. i CABALLERO de SEGOVIA, G. El huerto ecolgico. Dins de: Cuadernos de Pedagoga, n 245, pp. 23-26. Barcelona, 1998. MARTNEZ, T. Llvame al huerto!. Un mtodo fcil para cultivar en famlia y en la escuela. Dins de: Vital n 20, pp. 74-76. Vital-DTC. Barcelona, 1999.
143
MASSANS, R. i ROCA, L. Ecoarquitectura. Perspectiva Ambiental 19. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 2000. MEDINA, S. Huertos urbanos. Dins de: Comunidad Escolar, n 376, p.12. Centro de Publicaciones del Ministerio de Educacin y Ciencia, Madrid, 1992. MOLLISON, B. Permaculture. A designers manual. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1998. MOLLISON, B. & SLAY, R. M. Introduccin a la Permacultura. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1994. MOLLISON, B. & HOLMGREN, D. Permacultura I. Una Agricultura Permanente para la Autosuficiencia y la Conservacin de los Recursos. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1978. MOLLISON, B. & HOLMGREN, D. Permaculture Two. Practical Design for Town and Country in Permanent Agriculture. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1979. NAVARRO, J. Con los pies en la tierra... del huerto. Dins de: Comunidad Escolar, n 320, p. 14. Centro de Publicaciones del Ministerio de Educacin y Ciencia. Madrid, 1991. PLEASE, P.A. Childrens gardening. A month by month guide advancing educational gardening activities in schools. A Horticultural Therapy publication. 1993. ROMON, C. Para llevarse a los nios al huerto. Dins de: Boletn informativo de Accin Educativa, n 63. Asociacin Accin Educativa, Madrid, 1990. TOMMES, S. Escuela de Jardinera. Aprende con Topi a cultivar plantas de exterior e interior. Editorial Acanto. 2002. SUREZ, A. El invernadero y el huerto. Dins de: Cuadernos de Pedagoga, n 164, pp. 34-35. Barcelona, 1988. VV.AA. La agricultura biolgica en la escuela. Dins de: Cuadernos de Pedagoga, n 187, pp. 50-52. Barcelona, 1990. VV.AA. Lhort a lescola. Guia per a fer un hort a lescola i per al seu aprofitament pedaggic. Institut de Cincies de lEducaci de la Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra, 1986. VV.AA. Aprender en nuestro jardn. Dins de: Cuadernos de Pedagogia, n 164, pp.27-29. Barcelona, 1988. VV.AA. Permaculture. Teachers guide. Permaculture association / WWF-UK. London, 2000. WATKINS, D. Urban permaculture. A practical Handbook of Sustenable Living. Permanent Publications. Hampshire, England, 1993. WHITEFIELD, P. How to make a forest garden. Permanent Publications. Hampshire, England, 1998. WHITEFIELD, P. Permaculture in a Nutshell. Permanent Publications. Hampshire, England, 2000.
144
Recursos
REVISTES DINTERS
ReHabitar. Revista trimestral de bioconstrucci, permacultura i vida sostenible Edita Fundaci GEA, Era Caer 1, 44479. Olba. Teruel. A/e: rehabitar@gea-es.org. Idioma: castell La Fertilidad de la Tierra. Revista dagricultura ecolgica Edita L&B apartat correos n 10. 31300 Tafalla. A/e: lafertilitdad@wanadoo.es. Idioma: castell. Agro-cultura. Revista sobre el desenvolupament rural sostenible. Edita lAssociaci Amics de lEscola Agrria de Manresa. C/Sant Joan den Coll 9, 08240 Manresa. A/e: aeam@pangea.org. Idioma: catal Ecoagricultura Edita la Coordinadora de Agricultura Ecolgica (CAE). Apartat Correos n 2580. E08080 Barcelona. Idioma: catal. Les quatre saisons du jardinage Edita lAssociaci Terre Vivante. Domaine de Raud. F-38710 Mens, Frana. A/e: terreviv@alpes-net.fr. Idioma: francs.
LA PERMACULTURA A INTERNET
Informaci general www.permacultura-es.com. (castell) Web principal de permacultura al nostre pas. Trobarem articles, cursos i activitats, publicacions i links a altres pgines dinters. ATTRA www.attra.org/attra-pub/perma.html (angls) Web amb continguts introductoris de permacultura fora interesants. Inclou informaci sobre els principis de diseny, base tica, bibliografia i un llistat dadreces dinters. The Permaculture Activist www.permacultureactivist.net (angls) Revista norteamericana de Permacultura de gran difusi. Sedita des de 1985. En aquesta web podem trobar un complet catleg de llibres, i diversos artcles interessants sobre dissenys orientat a la prevenci del risc, les ecoaldees, la permacultura o les energies renovables. Permaculture Institute www.permaculture.org (angls) Pgina electrnica de lInstitut de Permacultura dAustrlia creat per Bill Mollison el 1979 per difondre la permacultura per tot el mn. Permanent Publications. www.permaculture.co.uk (angls) Web de leditorial britnica on trobarem la millor bibliografia publicada a les illes britniques sobre jardineria, agricultura ecolgica, arquitectura bioclimtica i moltes altres especialitats relacionades amb la permacultura. Hi ha tamb un recull dels millors articles publicats a la revista Permaculture Magazine que edita aquesta entitat.
145
Red Brasileria de Permacultura www.permacultura.org.br. Pgina de la Red Brasilera de Permacultura on trobarem tota lactualitat permacultural daquest pas llationameric. Institut de Permacultura Cerrado-Pantanal (Mxic) www.tortuga.com/permacultura. En aquesta pgina trobarem importants consells per aplicar els criteris de la permacultura a lespai que volem dissennyar. Center for Alternative Tecnology www.cat.org.uk (angls). Centre dinformaci i aprenentatge de tecnologies alternatives creat ara fa ms de 25 anys. En aquest perode sha especialitzat en en agricultura ecolgica, productes alternatius, energies renovables, etc., i sha convertit en un centre de referncia a nivell europeu. http://www.users.on.net/arachne/reearth.html (angls). En aquesta pgina es poden trobar links sobre els principals mbits de la permacultura urbana. The Farm www.thefarm.org/permaculture (angls). Extensa introducci a la permacultura: base tica, principis, etc.
EXPERINCIES EN PERMACULTURA
Permacultura Montsant www.permacultura-montsant.org (castell) El projecte de permacultura Montsant s una experincia de difusi de conceptes com larquitectura bioclimtica, la bioconstrucci o el disseny integral de finques agrcoles i ramaderes. Can Bosc www.canbosc.com (angls) Can Bosc s una finca situada a la comarca de lAlt Empord al nord de Catalunya. s un dels primers projectes integrals de permacultura que es portaren a terme al nostre pas. Conten amb ms de 10 anys dexperincia en permacultura. La Mohea www.lamohea.com/es (castell). La Mohea s una finca dissenyada seguint els criteris de disseny de permacultura. Constitueix un bon exemple de permacultura en terres rides. Sofereixen cursos i serveis dassessorament.. Escuela de agritectura Fuente de la Dehesa www.geocities.com/agritectura (castell) Finca situada prop de Madrid on sest desenvolupant un projecte demostratiu dun s sostenible i biointensiu del territori.Estan inscrits al programa de voluntariat WWOOFING i imparteixen cursos dhorta ecolgica, bioconstrucci i energies renovables.
ECONOMIA COMUNITRIA
Permaculture Credit Union www.pcronline.org (Angls) Cooperativa de crdit dels Estats Units. Ofereix loportunitat de realitzar inversions en projectes relacionats amb la permacultura. LETS Girons www.pabordia.com/lets (catal) Web de la LETS Girons. Inclou un llistat de links a pgines daltres experincies.
AGRICULTURA ECOLGICA
Associaci dAmics de lEscola Agrria de Manresa (AEAM) www.agrariamanresa.org/ (catal) Aquest portal, iniciativa de l, pretn ser el pont de comunicaci per a tots els
146

sectors involucrats en el desenvolupament rural i, especialment, per al sector de la producci agrria ecolgica. RUAF (Resource Centre on Urban Agriculture and Forestry) www.ruaf.org (angls) Organitzaci creada amb lnim dintegrar lagricultura urbana a les poltiques i plans de les autoritats municipals amb la participaci activa de la ciutadania i laprofitament del potencial endogen de cada zona. GRAIN (Genetic Resources Action International) www.grain.org (angls) Organitzaci no governamental que promou la utilitzaci de la biodiversitat agrcola, a travs de laprofitament dels recursos gentics i el coneixement local. IFOAM (International Federation of Organic Agriculture Movements) www.ifoam.org (angls) Plataforma dintercanvi i cooperaci internacional que representa al moviment internacional de lagricultura ecolgica. Edita peridicament la revista Ecology and Farming, dun considerable rigor cientfic. Joves protectors de la Biodiversitat www.abcd10000ef.org/ (catal) Programa abcd10000ef promogut per la Diputaci de Barcelona per a la protecci dels recursos gentics domstics i la recuperaci social de la cultura agrcola. Gaspar Caballero de Segovia www.culturadecamp.net/ (catal) Web on es poden veure imatges del mtode de parades en crestall desenvolupat per Gaspar Caballero i que saplica amb xit a Mallorca i altres indrets. Plants for a Future www.comp.leeds.ac.uk/pfaf/es (castell) Centre de recursos sobre plantes comestibles i altres plantes tils. Disposa duna extensa base de dades de plantes per cultivar, aix com tamb un llistat dusos i aplicacions daquestes.
Festa popular a favor de la presncia dhorts urbans a Manhattan (Nova York).
147
JOCS COOPERATIUS i PERMACULTURA PRCTICA

Els jocs cooperatius sn una manera practicar la solidaritat per entretenir-se on per guanyar cal cooperar en lloc de competir. Lentitat LUDOMON en disposa duna important collecci que els presta. LUDOMON. Mas LLuerna. Partida Los Pedregales. 25617 La Sentiu de Si (Lleida). Telfon i fax: 973 292 012. La Fundaci Terra distribueix alguns jocs cooperatius a travs de la seva web http:// www.terra.org. Cal assenyalar els jocs EL VERGER i CORRE GRANGER editats per HABA.
ON ACONSEGUIR LLAVORS ECOLGIQUES

Can Ricastell (llavors biodinmiques) Per a professionals i amateurs. Envien per e-mail un catleg complet de les llavors hortcoles biodinmiques que disposen. Tamb es pot solicitar per fax. Fax: 937 641 784. E/a: esanchez@proyectotrust.net Can Ricastell 08490 Tordera Barcelona. Ecoviand Brugaroles (llavors ecolgiques) Ideal per persones aficionades, tenen un gran ventall de varietats hortcoles tradicionals, aromtiques i ornamentals. Tamb distribueixen llavors per fer germinats. Bsicament distribueixen a tendes per poden atendre a particulars i professionals. El preu de cada bosseta s duns 2 euros aproximadament. Tel.: 938 624 700. Web: www.ecoviand.com.
COMPOSTADORS I VERMICOMPOSTADORS
Biohabitat-Fundaci Terra Es poden adquirir a travs de la web www.terra.org o b de www.biohabitat.org i senvien per missatgeria. La comanda tamb es pot fer per telfon: 936 011 636.
Imatges de lhort urb de la Sra. Slvia Blume al Maresme.
148
Fent de pags al Centre Cvic de Sagrada Famlia

El Centre Cvic de la Sagrada Famlia de Barcelona es una iniciativa que sorg amb la motivaci daconseguir un espai comunitari intergeneracional i de potenciaci de la vida associativa on nens i nenes es trobessin amb la gent gran del barri. Alhora, es volia convertir aquest espai en un recurs educatiu aprofitable per als tallers del Centre Cvic (de plantes medicinals i remeieres, de cuina, dalimentaci, etc.). Per tal daconseguir aquest darrer objectiu, des del primer dia sha treballat en la creaci dun projecte educatiu de recolzament que programi les activitats ldiques i docents per a totes les edats. Lhort del Centre Cvic s un bon exemple de com sha de dissenyar un terrat per cultivar a la ciutat. La producci, lgicament no s molt voluminosa per la principal motivaci s continuar el projecte amb illusi i convenciment. El repartiment dels productes sintenta que sigui equitativa entre totes les persones que participen en el manteniment de lhort. Amb aquesta iniciativa el Centre Cvic de la Sagrada Famlia ha aconseguit demostrar que tamb es pot fer de pags a Barcelona. I que tothom pot immersarse en aquesta aventura si disposa, simplement, dun petit espai on collocar quatre testos. El rac comestible del Centre Cvic est obert al pblic i obert a possibles collaboracions.
Hort al terrat del Centre Cvic Sagrada Familia (Barcelona)
Contacte: 93 446 2620
149
Green Guerilla
Liz Christy hort-jard a Nova York promogut per Green Guerilla.
Lany 1973 lEst del baix Manhattan estava ple de parcelles en runes i edificis mig enderrocats, resultat dels incendis i abandonaments massius arran de la crisi financera de Nova York. Aquestes zones estaven esdevenint un focus datracci per la prostituci, les drogues i la venda dobjectes robats. Com a soluci, lAjuntament havia tancat les parcelles, defugint un problema que afectava tota la poblaci. Davant aquesta inactivitat oficial, Liz Christy, una artista compromesa amb la societat i una colla dactivistes, encetaren la missi de transformar en alguna cosa til en aquestes zones. Aix, com una fora dalliberament del paisatge urb, van crear el primer hort en una de les parcelles abandonades de Manhattan. La seva dedicaci no va ser reconeguda i, poc desprs, van veure com la construcci dun aparcament esfonsava la seva obra. Malgrat tot, no es donaren per venuts i el segon hort va nixer a la cantonada entre els carrers Bowery i Houston. Aquest fou el
150
primer jard comunitari de la ciutat de Nova York, el Liz Christy Bowery-Houston Garden, un espai de referncia per a tots els horts que es crearen desprs. L experincia els va inspirar per associarse sota el nom de Green Guerilla. Tanmateix, Christy i els Guerilla no ho van tenir fcil. Al principi, van comptar amb el consentiment oficial per netejar aquestes zones, per lAjuntament, sens dubte sotms a lespeculaci financera, els va acabar acusant denvair la propietat i els amena de fer-los fra. Fou grcies a lajuda dels mitjans de comunicaci i el conseqent favor de lopini pblica que es van poder constatar els positius canvis; lany 1974 lAjuntament es va veure obligat a oferir-los un arrendament. Havia comenat la ms gran revoluci verda en favor del paisatge urb, de la m duna entitat el nom de la qual era prou explcit: batallaires per reverdir amb plantes hortcoles la Gran Poma. A un ritme sorprenent, els vianants que anaven coneixent els jardins que es creaven a les comunitats venals, sinspiraren per dur-los a terme en els seus propis barris. Amb les energies dels voluntaris que es sumaven a la gesta, sanava dibuixant un paisatge novaiorqus diferent, on uns privilegiats oasis substituen les parcelles devastades i ermes. Avui dia a la ciutat de Nova York shi pot trobar ms de 700 jardins comunitaris, que sn lemblema dels que shan anat creant als pobles i ciutats darreu del pas. A alguns dells shi aplica la permacultura ms avanada, daltres sn horts de producci biointensiva, i nhi ha alguns que fins i tot han incls una tarima de fusta per a actes socials. A Harlem, al Bronx, a Brooklyn tots tenen personalitat prpia. Els Green Guerillas, legalitzats des de lany 78, compten amb ms de 200 voluntaris i 800 membres actius. La seva economia depn de les donacions i aportacions de diverses entitats i tamb dels beneficis que sobtenen de la seva festa benfica anual. Els integrants dels Green Guerillas ofereixen tallers per aprendre a crear i conrear els horts, alhora que assessoren a tots aquells que vulguin comprovar que s possible crear bellesa i natura en els espais urbans ms malalts. Ms informaci: Green Guerillas: www.greenguerillas.org The NYC Community Garden Coalition: http:/ /www.nycgardens.org
151
Un llibre s un petit banc de carboni. Adquirint i conservant llibres contribum a evitar el canvi climtic. Dipositem qualsevol paper usat en els contenidors blaus de recollida selectiva. El paper vell serveix per fer paper nou.
152

Manual de Permacultura Urbana

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual de Permacultura Urbana

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Manual de permacultura urbana