butlletí electrònic del’

Espai Jove de la Intersindical-CSC

número 5 · octubre 2008

“El capitalisme és el genocidamés respectat del món.”

Ernesto Che Guevara

Davant la crisi neoliberal...més neoliberalisme!

Malgrat que fa més d’un segle i mig que Marx ja va pre- veure les crisis cícliques del capitalisme i quan aquestfet ja està verificat per la història i més que assumitper molts/es economistes, entrem en una nova crisieconòmica i els i les analistes i la classe política es posenles mans al cap. Fins fa poc, estàvem vivint en un ciclede bonança que les classes treballadores no vam po-der gaudir, però pel qual, pel fet de ser un cicle positiu,se’ns va animar a demanar crèdits a dojo, per aprofitar la conjuntura.I, ara, sense que ningú pugués esperar-s’ho, l’especulaciófinacera mundial esclata, la bombolla immobiliària esdesinfla, el preu dels aliments pugen com a conseqüèn-cia de l’ús de biocombustibles i les empreses viatgen capa la Xina i la Índia, deixant una estela d’acomiadamentsal darrera. I, tanmateix, malgrat que tots els i les ana-listes ara se’n facin creus, tot es pot explicar com aconseqüència lògica d’un sistema econòmic basat enl’economia especulativa, irracional, acumulativa i ba-sada en la necessitat de creixement constant.I, mentrestant, hi ha qui no perd el temps, i és que siabans el crit unànim era el de viure en la societat del’opulència, ara la psicosi del desastre acompanya totesles informacions econòmiques, i en nom seu es come- ten barbaritats. Com que la situació representa queés tràgica, la patronal es radicalitza, les grans sindicalsespanyoles es mostren més dòcils que mai i la classepolítica, enmig d’un debat internacional amb què eses pretén “refundar el capitalisme” (controlant, com amolt, certs excessos de les entitats financeres), es pre-para per realitzar la major retallada de drets socials ilaborals en molts anys. Jornades laborals de 65 hores,quantitats de diners enormes regalades a caixes i bancs,un sistema de pensions que penja d’un fil, acomiada-ments més barats, nombrosos serveis públics que espreparen per ser privatitzats, expedients de regulacióaprovats amb temps express, xifres d’atur i de contrac- tació temporal pels núvols..., tot plegat són qüestionsque es troben a la taula dels polítics i les polítiques i que ven aviat podrien veure la llum, en nom de la reconduc-ció d’una economia que no hem malbaratat nosaltres. Ja ho diuen, que les crisis són temps de canvis, però ésfeina nostra que aquests serveixin per avançar cap auna societat més igualitària, justa i lliure o per aprofun-dir en més neoliberalisme i barbàrie.Com sempre, la lluita és l’únic camí!

www.lespaijove.catespaijove@intersindical-csc.cat

Com ja ve essent habitual els darrers anys, els consellsde joventut del Principat, del País Valencià i de les IllesBalears han organitzat el Triangle Jove, un espai de tro-bada per a representants de les entitats juvenils d’arreudels Països Catalans. Aquesta trobada acostuma servir com a formació per els i les militants sobre un temad’actualitat. Enguany la trobada es va realitzar a Portd’Alcúdia (Mallorca), els dies 3, 4 i 5 d’octubre, i es va treballar la mobilitat, l’ordenació territorial i el decreixement. Al llarg del primer dia de treball, dissabte, alguns ex-perts van exposar breument els conceptes bàsics i lasituació actual del país respecte temes com l’ordenació territorial, el transport o l’energia, i a la tarda els i lesparticipants vam poder treballar repartits en diferents grups de treball els diferents temes. Parlant desprésamb gent dels diferents grups de treball es veia clar queel problema que vivim és un problema del sistema capi- talista i que la millora de la situació del país passa per la superació del capitalisme. Tot i això, la resolució final

El jovent dels Països Catalans, pel decreixement

presentada i discutidael diumenge al matí es quedava curta i noplantejava claramentel canvi que moltsi moltes anhelem. Aquest fet s’explicaquan coneixem el fun-cionament dels con-sells de joventut, jaque es basen en unapolítica de consensDes d’aquestes línies, l’Espai Jove de la Intersindical-CSC volem mostrar la nostra solidaritat amb JonathanIvorra, el jove de la Sagrada Família a qui el MinisteriFiscal demana fins a 8 anys de presó i pagar una multa

de 3.000 €, acusat de manifestació il·lícita, desordres

públics i atemptat a l’autoritat. Aquest cas representa una nova criminalitzaciód’aquelles veus crítiques amb el model de ciutat que elconsistori barceloní del PSOE, amb els seus socis pre-sents i passats, ICV i ERC, ha imposat a la ciutat.Un model basat en l’especulació urbanística que, a copde Plans Urbanístics i Plans Especials de Reformes Inte-riors, han convertit la capital catalana en un gran espaipels negocis i el turisme, desplaçant i expulsant els veïnsi veïnes de sempre, així com el petit comerç tradicio-nal.En Jona representa la repressió política cap aquellesque no pensem igual que els poderosos, cap aquellespersones organitzades que amb el seu dia a dia qües- tionen l’actual status quo.Més informació a http://www.absoluciojona.org.

Solidaritat amb el Jona!

Països CatalansSocial

per aconseguir englobar totes les sensibilitats repre-sentades i per això sovint acaben deixant en els seusposicionaments moltes coses al tinter. Aquest tipus de trobada ja fa deu anys que existeix imés enllà del tema escollit per a la formació és un bonespai per a conèixer el país tant a nivell territorial comde moviment associatiu i poder crear sinèrgies i com-partir experiències i lluites.

Treball

L’atur apreta i els ERO es multipliquen

Ja som gairebé 700.000 els treballadors i treballadoresa l’atur, als Països Catalans. Aquesta xifra ha augmentatun 41% respecte la del mes de setembre de l’any pas-sat, un creixement espectacular que ha afectat espe-cialment els i les menors de 25 anys, l’increment deles xifres d’atur per als i les quals ha estat del 52,23%.Comparativament, la mitjana catalana d’atur ha crescut11 punts per sobre de la mitjana espanyola (que s’haincrementat “només” un 30,1%), la qual, a la vegada,presenta les pitjors xifres a nivell eurpeu: 11,3 % de taxa d’atur mitjà a l’Estat espanyol per un 6,9% de mit-jana europea, i 24,6% de taxa d’atur juvenil (menys de25 anys) a l’Estat espanyol per un 14,9% de mitjanajuvenil europea. Així, més enllà dels moments en els que apareixen xifres generals actualitzades a nivell català, estatal o europeu,els moments en què aquesta problemàtica copsa por- tades de mitjans de comunicació és quan es presentenexpedients de regulació d’ocupació (ERO), una pràcticaque darrerament s’ha multiplicat de forma vertiginosa,arribant a xifres difícils de recordar (cal recordar queels ERO s’han de presentar a l’administració, per talque aquesta els aprovi, quan afecten la totalitat de tre-balladors/es en empreses en què hi treballen de 6 a 10,com a mínim 10 treballadors/es en empreses on n’hi treballen menys de 100, un 10% de la plantilla en em-preses d’entre 100 i 300 treballadors/es i com a mínim30 treballadors en empreses on n’hi treballen més de300). Així, durant els primers 9 mesos de l’any, la quan- titat d’ERO presentats ha augmentat vertiginosament, tot i que, segons les patronals, aquesta xifra s’aguditzaràencara més a partir d’aquest mes.Però, aquestes expedients i el nombre d’acomiadamentsque comporten són sempre justificats? La realitat ensdiu que moltes de les empreses que han optat per aquesta mesura es troben ben lluny de presentar balan-ços negatius en els seus comptes, però que aprofiten lasituació econòmica actual per justificar uns acomiada-ments que no es podrien justificar en altres contextos.D’aquesta manera, aconsegueixen reduir plantilla o, finsi tot, deslocalitzar les fàbriques de forma més senzilla,aconseguint concentrar la producció en països amb lamà d’obra més barata, venent els sòls i usant els crèditsrebuts per pagar el trasllat, així com poden estalviar-seplusos d’antiguitat i, en definitiva, fer neteja de cara aseguir augmentat beneficis, fins i tot en teòrica èpocade crisi.Un clar exemple d’això seria l’empresa Nissan, la qual,amb beneficis de 143 milions d’euros en les empresesde l’Estat espanyol, durant els últims dos anys, preténacomiadar 1.680 treballadors/es, per tal de seguir fentcréixer l’avarícia i el compte corrent dels i les seves ac-cionistes i directives.Davant d’aquesta mostra de cobdícia empresarial, eljovent treballador hem d’exigir que l’administració nopermeti cap ERO d’empreses amb alts beneficis, queobligui a territorialitzar aquests (a dia d’avui, els benefi-cis de les empreses catalanes es poden invertir en altres països (per preparar una hipotètica deslocalització,per exemple) sense haver de pagar ni els impostospertinents) i, en darrera instància, permetre la gestiócol·lectiva de les empreses que es declaren en fallidao que traslladen la producció a altres estats. Cal quequedi clar que el dret al treball està per sobre de les grans fortunes de les multinacionals i de l’empresariatexplotador!