3
Treball
L’atur apreta i els ERO es multipliquen
Ja som gairebé 700.000 els treballadors i treballadoresa l’atur, als Països Catalans. Aquesta xifra ha augmentatun 41% respecte la del mes de setembre de l’any pas-sat, un creixement espectacular que ha afectat espe-cialment els i les menors de 25 anys, l’increment deles xifres d’atur per als i les quals ha estat del 52,23%.Comparativament, la mitjana catalana d’atur ha crescut11 punts per sobre de la mitjana espanyola (que s’haincrementat “només” un 30,1%), la qual, a la vegada,presenta les pitjors xifres a nivell eurpeu: 11,3 % de taxa d’atur mitjà a l’Estat espanyol per un 6,9% de mit-jana europea, i 24,6% de taxa d’atur juvenil (menys de25 anys) a l’Estat espanyol per un 14,9% de mitjanajuvenil europea. Així, més enllà dels moments en els que apareixen xifres generals actualitzades a nivell català, estatal o europeu,els moments en què aquesta problemàtica copsa por- tades de mitjans de comunicació és quan es presentenexpedients de regulació d’ocupació (ERO), una pràcticaque darrerament s’ha multiplicat de forma vertiginosa,arribant a xifres difícils de recordar (cal recordar queels ERO s’han de presentar a l’administració, per talque aquesta els aprovi, quan afecten la totalitat de tre-balladors/es en empreses en què hi treballen de 6 a 10,com a mínim 10 treballadors/es en empreses on n’hi treballen menys de 100, un 10% de la plantilla en em-preses d’entre 100 i 300 treballadors/es i com a mínim30 treballadors en empreses on n’hi treballen més de300). Així, durant els primers 9 mesos de l’any, la quan- titat d’ERO presentats ha augmentat vertiginosament, tot i que, segons les patronals, aquesta xifra s’aguditzaràencara més a partir d’aquest mes.Però, aquestes expedients i el nombre d’acomiadamentsque comporten són sempre justificats? La realitat ensdiu que moltes de les empreses que han optat per aquesta mesura es troben ben lluny de presentar balan-ços negatius en els seus comptes, però que aprofiten lasituació econòmica actual per justificar uns acomiada-ments que no es podrien justificar en altres contextos.D’aquesta manera, aconsegueixen reduir plantilla o, finsi tot, deslocalitzar les fàbriques de forma més senzilla,aconseguint concentrar la producció en països amb lamà d’obra més barata, venent els sòls i usant els crèditsrebuts per pagar el trasllat, així com poden estalviar-seplusos d’antiguitat i, en definitiva, fer neteja de cara aseguir augmentat beneficis, fins i tot en teòrica èpocade crisi.Un clar exemple d’això seria l’empresa Nissan, la qual,amb beneficis de 143 milions d’euros en les empresesde l’Estat espanyol, durant els últims dos anys, preténacomiadar 1.680 treballadors/es, per tal de seguir fentcréixer l’avarícia i el compte corrent dels i les seves ac-cionistes i directives.Davant d’aquesta mostra de cobdícia empresarial, eljovent treballador hem d’exigir que l’administració nopermeti cap ERO d’empreses amb alts beneficis, queobligui a territorialitzar aquests (a dia d’avui, els benefi-cis de les empreses catalanes es poden invertir en al- tres països (per preparar una hipotètica deslocalització,per exemple) sense haver de pagar ni els impostospertinents) i, en darrera instància, permetre la gestiócol·lectiva de les empreses que es declaren en fallidao que traslladen la producció a altres estats. Cal quequedi clar que el dret al treball està per sobre de les grans fortunes de les multinacionals i de l’empresariatexplotador!
Add a Comment