La vida

Belles imatges per assaborir la vida

Nixer. Agafar un glop daire amb el primer plor. Un crit. La primera lluita. Una esgarrapada a la prpia histria,

Caminar... Sempre caminar. Dia a dia fer passar els anys. En solitud, per acompanyats.

Aprendre a volar. Trobar parella

I viure mil primaveres en lamor

I el mn ser sols una sola casa...

I passar tempestes... Fins quasi semblar que tot est perdut... Fins sentir el dolor i la prdua...

I trobar bonances...I respirar i agrair.

Aprendre vivint la bellesa i la fragilitat que cont la vida, la prpia vida.

Submergir-se, deixar-se amarar... Que tot lsser respiri, bategui, sofreixi, gaudeixi...

I tamb unir esforos, viure els somnis...

Cercar companys de cam. Demanar ajuda. Acceptar la diferncia.

Donar i rebre. Avui tu, dem jo. Viure i morir... Donar vida, prendre-la... Acceptar el cercle com s.

Acceptar-te tu com ets

A Acceptar laltre com s... Estimar, estimar-te, estimar laltre. Sempre i a cada dia seguir en aquest aprenentatge. El de lamor.

I assumir tot: vida i mort. Mur, esquerda, opressi... Joia, obertura, esperana El que s i el que pot ser. La meva fora i la meva fragilitat

Un crit Un clam Un plor Un grcies

Un renec Una pregria Un cant

Un som-hi! , un anem, un junts... Saber que visc en comunitat malgrat ser un jo . I viure en solitud per acompanyat, acompanyada.

Davant lhorror cercar sempre la llum, lesperana

Aix s la vida: Terra eixuta, terra assadollada Aridesa i abundncia. Riquesa i pobresa. Una esperana sempre a lhoritz.

Un cam vers la llum.

Tant de bo aquest fos el nostre objectiu... Viure sense por!

Desprendrens de tot I volar sense res Aprendre a deixar coses, A despullar-nos poc a poc de tot.

I quedar-nos tant sols amb lessencial. Lessencial...

El que de veritat importa

El que cap diner no pot comprar

Amor, tendresa, respecte,joia, companyia, pau,... La tendresa duna abraada, lescalfor dun cos, El somriure duna mare, els ulls de lamant El cant de la natura Els amics, els companys La llum de la tarda El reps vora el riu El silenci...

Al capdavall la llum del nostre viure, all que ens dna ales.

Podem aix seguir En el nostre vol

Fins arribar al nostre darrer dia

I sense cap por enlairar-nos, fondrens, deixar-ho ja tot. Ser u amb lU Volar eternament lliures

I tornar a ser criatures Els ulls ben oberts cap a la llum

I un si als llavis I un grcies al cor!