III CONGRÉS LEER.ES: “MOTIUS PER A LLEGIR”

Resum elaborat per Miriam Civera (traduït per Toni de la Torre amb autorització)El document que es disposa a llegir és la transcripció de les notes i apunts que vaig prendre al III Congrés deLEER.ES. Per això trobarà que l'estil de redacció en algunes ocasions és molt sintètic. Espere haver reflectitamb més fidelitat que subjectivitat allò del que allí es va parlar i se'ns va comunicar.

INAUGURACIÓ (Miguel Soler)

L'alfabetització és una eina de supervivència.Les competències bàsiques no són un afegit, han de ser el que articule l'ensenyament-aprenentatge.Necessitem una escola que proporcione motius per a llegir i escriure.En aquest congrés ens centrarem en la Competència Lingüística, que implica totes les àrees, no solament lamatèria de Llengua i Literatura. Algunes propostes:

→

Que el centre tinga activitats en la biblioteca, i els alumnes puguen gestionar-les.

→

Que hi haja activitats fora de l'aula.

→

Que hi haja activitats intercentres.La memòria econòmica d'inversió en educació reflecteix que s'ha invertit molt més en programes de reforç,la qual cosa ha revertit en un augment de l'èxit escolar i, per tant, ha disminuït l'abandó en l'escolarització.

CONFERÈNCIA. PISA I ELCOMPROMÍS AMB LA LECTURA. Jarkko Hautamäki.

Cal ensenyar als nostres joves a llegir per a aprendre.El ponent posa l'accent en el context, en el paisatge de l'aprenentatge.Hautamäki distingeix entre:

→

Profetes de l'esperança.

→

Profetes de la catàstrofe.

→

Profetes de la ciència i la paciència: ell se situa a si mateix entre aquests. A aquest gruppertanyen aquells que pensen: “Treballem amb coses simples i traguem-ne el màxim rendiment”.Açò és un procés llarg.PISA permet comparar i identificar diferències, i defineix un problema seriós. Pot definir problemesnacionals? (http://www.slideshare.net/lippoas/jarkko-hautamki-pisa-finland )

Quines són les llacunes del nostre sistema?Volem analitzar el procés d'ensenyament. Açò naix en el cap dels professors.

Quan un alumne comença a entendre el que vol el professor, és quan comença a comprendre.

(Elsalumnes que miren o no al professor durant les classes.) Cal fixar-se en les mirades dels xiquets! Açò passadesapercebut per a molts professors, i no hauria de succeir.Què podem extraure de PISA? Exemple d'un poema de Yeats, Irlanda.On està la realitat? En la flor o en el tronc?On està l'alumne?Què podem fer per a millorar la competència lectora dels xavals?Continuen acceptant els alumnes el paper d'estudiants, de rebre ensenyament? O ha canviat alguna cosaen el contracte? Alguna cosa, evidentment, ha canviat.Per a poder comparar, PISA és una eina de mesurament. Però mai abastarà tota la veritat.Les informacions contingudes en PISA, ens donen una informació fiable sobre si els nostres alumnes van asaber cuidar-nos en un futur?Com més majors ens fem, més valor donem als llibres.

Fan falta nocions teòriques que es troben en els llibres per a superar l'experiència quotidiana.

A Finlàndia existeixen els anomenats “grups de benestar dels alumnes”, que es reuneixen cada quinze diesaproximadament, i que estan formats pel director del col·legi, per metges, professors, agents externs al'escola… Aquests grups serveixen per a coordinar informació d'alumnes, pares, activitats…L'OCDE, quin paper té? No està del tot clar. Ningú es va imaginar com d'important esdevindria PISA.PISA ajuda al professor a reclassificar les seues pròpies tasques, ja que hi ha nivells de tasques.ALS xiquets els resulta molt difícil posar per escrit arguments, no tant al parlar. Els costa escriure aquellsarguments que deixen de costat l'emocionalitat, els gestos, la comunicació no verbal…Cal escoltar l'altre per a poder argumentar.El desafiament dels professors és:

saber identificar, classificar respostes obertes amb correcció de nivellmitjà

. Els professors solem identificar perfectament l'exercici la resposta del qual és pitjor o millor, és a dir,sabem identificar els extrems, però… i les respostes de nivell mitjà?

Cal tenir en compte l'emotivitat del'alumne

, com se sent davant una determinada resposta-aclariment del professor.PISA descriu competències, actituds-creences, i cognicions.

En les creences-actituds és on es troba la perspectiva de l'esperança.

-A Finlàndia no és permès criticar públicament a un alumne.-No es pot permetre que es burlen d'ell, (ni ells -els alumnes- haurien de permetre-ho).Aprendre a aprendre = competència i diligència per a adaptar-se a noves tasques.

Davant una nova tasca, els alumnes haurien d'acceptar-la. Si l'alumne no accepta la nova tasca,

el professorha de cercar la metodologia per a motivar.

A Finlàndia no hi ha cap alumne que es negue a fer tasques, però tampoc cap que destaque sobre la resta.A Espanya sí que es donen aquests extrems.Què passa ací? Hi ha diferències entre l'escola pública i la privada. I entre les regions? També. Aquesta ésuna dada que hem d'analitzar. Des de fora d'Espanya, aquest contrast és una mica que no s'entén.Concepte d'“educabilitat”.A Espanya ens hem de fixar més en el nivell socioeducatiu de la família.

A Espanya es confirma que, si s'ensenyen estratègies d'aprenentatge, millora la comprensió.Està disminuint el plaer per la lectura. Açò és un problema generalitzat. Com fer que els estudiants lligenper a divertir-se?

PISA menysté el potencial d'un país. Si als alumnes no els agraden els ítems que han de contestar, i elsdeixen en blanc, els resultats no són correctes, així doncs, PISA enganya perquè no conta tota la veritat.

Vostès coneixen la veritat, vostès han de fer alguna cosa referent a això (Hautamäki).

És positiu que els països que es troben en l'espai mitjà de la classificació, tenen possibilitats de canviar; elsque estan en els extrems, no.Per a Espanya, el futur, les opcions, estan obertes, i en són moltes.Què és el que esperem obtenir en un futur?Els canvis en educació són lents. Fins a la quarta generació pot ser que no es vegen els resultats.El ponent acaba la seua conferència amb una frase d'esperança:

“Tots les dades que tinc sobre Espanyaem fan dir que podran aconseguir allò que volen”.

LES SITUACIONS DE LECTURA EN EL CONTEXT ESCOLAR: APRENDRE A LLEGIR, LLEGIR PER A APRENDRE. Anna Camps i Felipe Zayas.

Anna Camps comença la seua ponència-conversa amb Felipe Zayas centrant-se en una anàlisi de lesactivitats.A partir de la cita “Llegir és abans de res participar en les activitats de comunicació humana a través delllenguatge escrit en una societat alfabetitzada” desenvolupa la resta de la conferència, indicant que secentrarà en el concepte d'activitat. El marc teòric en el qual es basa és el de la teoria de l'activitat.Ens posa dos exemples:A)Una mateixa tasca de classe pot ser entesa per dos grups d'alumnes de forma distinta. Un grupl'entén com una tasca de comunicació real, i l'altre, com a tasca purament escolar. Així, davant