Projectes Educatius en Xarxa TAC4

projectes educatius en xarxa
collecci TAC-4
Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament
Equip de redacci: Carmina Pinya Salom, Anna Piero Prat, Josep Torrents Fit i Narcs Vives Ylla Amb la collaboraci de: Albert Bachiller Canal i Anna Pujol Brunet
URL: www.gencat.cat/ensenyament
Aquest llibre est publicat amb una llicncia Creative Commons Reconeixement-No comercialCompartir igual 3.0 Espanya. Per veuren una cpia, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca Els termes de la llicncia impliquen que aquest material pot ser: reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que sen reconegui lautoria; reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que ls no sigui comercial, i utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a una llicncia idntica a aquesta.
Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Elaboraci: Servei de Tecnologies per a lAprenentatge i el Coneixement Edici: Servei de Comunicaci i Publicacions Setembre de 2011 ISBN: 978-84-694-8745-7
ndex
CAPTOL I ...............................................................................................................................................5 1. Marc general .....................................................................................................................................6 1.1. Projecte telemtic.......................................................................................................................7 1.2. Els projectes en xarxa ................................................................................................................8 1.3. Cap a un nou paradigma educatiu ...........................................................................................11 2. Xarxes educatives ...........................................................................................................................12 2.1. Creaci i dinamitzaci ..............................................................................................................12 2.2. Entitats que promouen Projectes en xarxa ............................................................................13 3. Classificaci de projectes ...............................................................................................................15 3.1. Intercanvis personals ...............................................................................................................16 3.2. Recollida i publicaci dinformaci ..........................................................................................17 3.3. Resoluci de problemes...........................................................................................................18 3.4. Creaci cooperativa duna ficci .............................................................................................19 CAPTOL II ............................................................................................................................................20 4. Els projectes. Creaci i participaci ................................................................................................21 4.1. Rplica dun projecte ...............................................................................................................21 4.2. Clonaci dun projecte .............................................................................................................22 4.3. Cessi dun projecte ................................................................................................................23 4.4. Algunes raons per crear o participar en un projecte ................................................................23 5. Creaci dun projecte propi.............................................................................................................26 5.1. Caracterstiques del projecte ...................................................................................................26 5.2. Participants ..............................................................................................................................27 5.3. Projecte bilateral.......................................................................................................................28 5.4. Projecte multilateral..................................................................................................................28 5.5. Abast ........................................................................................................................................29 5.6. Disseny de les activitats ...........................................................................................................30 5.7. Eines .........................................................................................................................................30 5.8. Metodologia .............................................................................................................................31 5.9. Difusi ......................................................................................................................................31 5.10. Etiquetes ................................................................................................................................32 5.11. Sindicaci RSS (Really Simple Syndication) ..........................................................................32 5.12. Comunicaci entre participants .............................................................................................33 5.13. Coordinaci, dinamitzaci i animaci ....................................................................................34 5.14. Sostenibilitat...........................................................................................................................35
5.15. Entorn de treball a la xarxa (ETX) ...........................................................................................36 5.16. Guia del professorat ...............................................................................................................37 6. Participaci en un projecte com ...................................................................................................38 6.1. Elecci del projecte ..................................................................................................................38 6.2. Xarxes de projectes..................................................................................................................40 6.3. Inscripci al projecte ................................................................................................................40 6.4. Organitzaci al centre ..............................................................................................................41 6.5. Moments dun projecte ............................................................................................................43 6.6. Valoraci ...................................................................................................................................44 CAPTOL III...........................................................................................................................................46 7. Aplicaci a laula .............................................................................................................................47 7.1. Context actual ..........................................................................................................................47 7.2. Rol del docent i de lalumnat....................................................................................................48 7.3. Lalumnat en un entorn de treball cooperatiu ..........................................................................49 7.4. Accions prvies a la participaci..............................................................................................52 7.5. La participaci al projecte: el projecte a laula .........................................................................54 8. Documentaci i difusi....................................................................................................................58 9. Avaluaci .........................................................................................................................................59 9.1. Autoavaluaci de lalumnat ......................................................................................................60 9.2. Avaluaci del professorat .........................................................................................................60 9.3. Valoraci del projecte ...............................................................................................................62 10. El projecte pas a pas .......................................................................................................................64 10.1. Context i propostes dactuaci a lescola ..............................................................................64 CAPTOL IV ..........................................................................................................................................80 11. Les noves tendncies......................................................................................................................81 11.1. Connectivisme........................................................................................................................81 11.2. Fragmentaci .........................................................................................................................82 11.3. Mitjans socials (web 2.0) ........................................................................................................83 11.4. Entorns personals daprenentatge .........................................................................................84 11.5. Cap a uns nous mestratges ...................................................................................................84 11.6. El continguts digitals per a laprenentatge .............................................................................86 11.7. La utilitzaci de dispositius mbils ........................................................................................88 ENLLAOS ...........................................................................................................................................92 EPLEG................................................................................................................................................101 GLOSSARI ..........................................................................................................................................103 ANNEXOS ...........................................................................................................................................110 BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................................120
CAPTOL I
PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA
1. Marc general
Aquesta publicaci sadrea als i a les docents dels diferents nivells escolars i de totes les disciplines i altres protagonistes del mn educatiu que desitgin introduir-se o aprofundir en els projectes telemtics com a eina de treball a laula. La publicaci consta de quatre captols. Sinicia amb un marc general on es defineixen i classifiquen els principals elements relatius a projectes educatius en xarxa. Al segon captol sincideix en la creaci i participaci en un projecte telemtic, el tercer captol es dedica a laplicaci a laula i, finalment, en el quart, sanalitzen les noves tendncies. La publicaci es completa amb un glossari, bibliografia i un apartat dannexos. Saporta, tamb, al final una llista amb els enllaos corresponents, recopilats per captols. Els projectes en xarxa aporten un riqussim ventall dingredients que enriqueixen la tasca del professorat, augmenten la motivaci de lalumnat i donen la possibilitat dentrar en contacte directe amb nois i noies daltres indrets. Permeten treballar en grup tant dins de laula com de forma virtual Treballar en projectes en xarxa amb companys i companyes daltres no comporta necessriament llocs, realitzar projectes, crear coneitreballar per projectes. Els xement en com i conixer realitats linprojectes en xarxa sn un gstiques, culturals i socials molt diferecurs, sensible a utilitzar-se rents o allunyades. Treballar en projectes en xarxa no comporta necessriament treballar per projectes. Els projectes en xarxa sn un recurs, sensible a utilitzar-se amb un ventall variat de metodologies, per la tria de la ms adient correspon nicament al professorat. Els participants dun mateix projecte poden, perfectament, compartir la seva tasca, utilitzant a laula metodologies de treball diferents. A travs daquest recurs es poden adquirir competncies comunicatives, com la comunicativa lingstica i audiovisual, competncies metodolgiques com el tractament de la informaci i competncia digital, i la daprendre a aprendre, competncies personals com la dautonomia i iniciativa personal i, finalment, competncia social i ciutadana basada en quatre eixos: aprendre a ser i actuar de manera autnoma, aprendre a pensar i comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa i aprendre a conviure i habitar el mn.
amb un ventall variat de metodologies; la tria de la metodologia ms adient correspon nicament al professorat.
Actualment, la rpida evoluci de les tecnologies i la major facilitat de comunicaci i accs a la informaci, afavoreix la possibilitat daccedir a les xarxes que proposen projectes i multipliquen les formes dinterrelaci entre els participants. El professorat, equips directius i famlies estan ms conscienciats de la importncia de la presncia daquests recursos en lmbit educatiu i les administracions potencien la seva utilitzaci. Per aquesta constataci no treu que el treball amb projectes telemtics en el nostre pas sigui una novetat. Haurem danar a cercar els anys de la prehistria informtica, finals dels anys 80, per trobar els primers vestigis de projectes telemtics: una BBS (Bulletin Board System), ordinadors connectats via telfon on, mitjanant una missatgeria i uns frums, els i les docents es posaven en contacte per treballar conjuntament. Aquestes xarxes telemtiques embrionries fan el salt a Internet a principis de la dcada dels noranta. Si analitzem els projectes telemtics que es realitzaven en aquells anys dinici i els comparem amb els actuals constatem que tenen una fonamentaci pedaggica similar i que lessncia del projecte es mant. Per tant, estem parlant dun recurs que s vigent desprs de 20 anys. Lany 2000, en Toni Casserras, coordinador diEARN-Pangea, feia aquesta reflexi:
Les possibilitats que van obrir les tecnologies de la informaci i la comunicaci i, molt especialment Internet, com a xarxa que permetia una comunicaci ms rpida, barata i universal que fins aleshores (utilitzant la xarxa telefnica, inicialment), van donar sortida a linters deducadors darreu del mn per treballar conjuntament per sobre de barreres geogrfiques, lingstiques i poltiques. Si b la cooperaci educativa ja tenia una llarga trajectria, a partir de les propostes de C. Freinet i el Movimiento de Cooperazione Educativa, itali, la nova tecnologia que permet ampliar-ne els horitzons i multiplicar-ne lefectivitat, facilita la cooperaci regular entre escoles de diversos pasos, que utilitzen llenges diverses i que formen part de sistemes educatius diferents...
Davant daix, el canvi ms important que ha sofert aquest recurs ha estat el metodolgic, influt pel canvi tecnolgic i social. La metodologia a laula ha canviat. Inicialment el professorat era qui enviava i rebia els missatges, habitualment desprs de les sessions de classe. Avui, lalumnat pot llegir les aportacions dels altres participants, directament, des del mbil o des de lordinador, fer el seguiment mitjanant la pgina web del projecte i publicar fcilment en els diferents formats (text, imatge, udio i vdeo). Un exemple el trobem en el projecte Bongoh, que va nixer lany 1990. Actualment, lalumnat que hi participa disposa deines multimdia que faciliten la seva comunicaci, per les activitats proposades sn similars, noms ha variat la forma de publicaci i accs.
1.1. Projecte telemtic

Tot projecte que es realitza a lescola s telemtic? Tot all que fem a la xarxa Internet s un projecte en xarxa? Si sescriuen dos alumnes descoles diferents, estan fent un projecte? Hi ha de participar tota la classe? Cal que cada alumne/a tingui el seu ordinador per poder participar en un projecte telemtic? En aquesta publicaci volem donar resposta a tots els interrogants que sobren al voltant del treball en xarxa.
Entenem el projecte telemtic com la proposta didctica al voltant dun tema que comporta el treball en equip entre alumnes, tot utilitzant eines telemtiques per facilitar la seva participaci, interacci i comunicaci. Aquest projecte pot ser realitzat en el mateix centre educatiu o entre participants de diferents centres. Anna Prez i Sabina Redondo afirmen que Els projectes telemtics responen a una concepci socioconstructivista de lensenyament i laprenentatge a travs dinteraccions telemtiques entorn dun projecte o centre dinters compartit amb altres escoles.
1.2. Els projectes educatius en xarxa

Projectes educatius en xarxa sn els projectes en els quals intervenen diferents participants (estudiants, grups, famlies, docents, escoles...) amb una finalitat comuna, independentment de si sutilitza la telemtica o no. Per tant, podrem dir, que tot projecte telemtic s un projecte en xarxa, per que no tot projecte en xarxa ha de ser telemtic. Atenent a les caracterstiques prpies dels projectes en xarxa els podem classificar en: Projectes sumatius o collaboratius. Projectes en xarxa que recullen les aportacions dels participants. Cada alumne/a, grup o escola fa una participaci en el projecte donant sentit al conjunt daportacions. Per exemple, en el projecte Public Art de la Xarxa iEARN-Pangea, cada grup fa una aportaci duna imatge duna obra dart pblica del seu poble o ciutat. Tot i que hi ha una interrelaci entre els participants comentaris de les obres, presentaci prvia dels grups laportaci del grup s sumativa perqu safegeix al conjunt de les aportacions dels altres grups.
Figura 1: Els projectes sumatius o collaboratius recullen les aportacions dels participants.
Projectes cooperatius. Des de la gnesi inicial hi ha un intercanvi que permet assolir lobjectiu del projecte, crear conjuntament un producte nou. En aquest cas, la participaci dun grup esdev important perqu en depenen les aportacions dels altres grups. Un exemple s la investigaci comparativa que realitzen conjuntament diferents grups, amb les dades meteorolgiques que han introdut prviament en una base de dades comuna.
Figura 2: Als projectes cooperatius hi ha un intercanvi des de la gnesi inicial, que permet assolir lobjectiu del projecte i crear conjuntament un producte nou.
Projectes hbrids. Apleguen activitats amb caracterstiques prpies dels projectes sumatius i daltres de caire cooperatiu. En projectes ms complexos es poden trobar activitats que es caracteritzen per ser sumatives, s a dir, cada grup aporta una informaci concreta, i, posteriorment, es realitza una activitat cooperativa entre els diferents participants. El projecte Entra al mn de Coraline reuneix activitats realitzades de manera cooperativa com el glossari en angls del vocabulari del cmic, per tamb proposa activitats sumatives com la presentaci dun dels personatges amb el Voki. Els projectes, per la seva naturalesa, determinen una major o menor interactivitat. En el cas dels projectes sumatius o collaboratius les accions que es realitzen entre participants sn mnimes. Els projectes cooperatius sn els que comporten una interactivitat superior, no tan sols per la quantitat daccions que es realitzen en com, sin per la qualitat daquestes accions conjuntes, indispensable per realitzar les activitats dels projectes. Els projectes hbrids contenen activitats de caire sumatiu i altres de tipus cooperatiu, de tal manera que dependr de la quantitat de cada tipus dactivitat que el perfil del projecte sigui ms o menys interactiu.
Figura 3: Els projectes hbrids apleguen activitats amb caracterstiques prpies dels projectes sumatius i daltres de caire cooperatiu.
Figura 4: Els projectes, per la seva naturalesa, determinen una major o menor interactivitat.
10
1.3. Cap a un nou paradigma educatiu
Amb el potencial que ens ofereixen els anomenats mitjans socials (web 2.0) sobre la possibilitat de crear audincies actives i interessades en la construcci collectiva amb un objectiu concret a travs dInternet. No cal dir que es pot convidar lalumnat de diferents centres a proposar i divulgar activitats que poden ser seguides per alumnes daltres indrets. La recollida dinformaci sobre algun aspecte concret pot donar com a resultat un amplssim recull, fruit de les aportacions de tots els participants. Aquest sistema de treball est indubtablement lligat al constructivisme. El rol dels docents s clau per contribuir a aquest canvi, i tamb per incorporar les TAC (tecnologies per a laprenentatge i el coneixement) a les activitats densenyament i aprenentatge. En aquest procs de canvi, el centre de gravetat es desplaa del professorat a lalumnat en un primer moment, i al grup dalumnes mitjanant el treball en equip en una segona fase, en la qual els projectes telemtics en serien un bon recurs. En els projectes telemtics els grups dalumnes i mestres que hi participen es poden coordinar i prendre acords per participar, collaborar o cooperar en un projecte. El treball que noms es realitza dins de laula disminueix i sobre una oportunitat per treballar amb alumnes i docents daltres centres. Alguns testimonis de mestres que van participar en el projecte Atles de la diversitat ho confirmen:
Testimoni duna professora del Brasil Este projeto est significando uma nova forma para o professor de ensinar e para os alunos de aprender e refletir sobre sua realidade. Testimoni duna mestra dArgentina Uno no quiere dejar jams de estar con estos pibes que saben un montn pero de otras cosas, tienen otra mirada, y aprenden desde propuestas distintas.
11
2. Xarxes educatives
Internet ens facilita la possibilitat de poder treballar en xarxa. Professorat i alumnat poden accedir, compartir, cogenerar i construir coneixement basat en la relaci i la interacci. Una bona mostra daquest model de treball sn els projectes telemtics. Les xarxes telemtiques educatives, habitualment formades per docents, utilitzen les eines tecnolgiques basades en entorns virtuals per ajudar a la comunitat a generar i intercanviar coneixement en entorns de collaboraci o cooperaci, majoritriament altruista. Ofereixen projectes per realitzar amb lalumnat, espais per compartir experincies i interactuar amb altres docents i tamb formaci tecnolgica i metodolgica. De fet, s fruit de la didctica impulsada pels moviments de renovaci pedaggica, pioners des del segle passat de prctiques didctiques innovadores. Hi ha xarxes dinters per a un collectiu determinat, que sespecialitzen en una temtica o mbit curricular concret. Les xarxes educatives poden adrear-se a contextos reduts o ms amplis. En funci daquesta caracterstica ens trobem amb: Xarxes locals: Els participants sn duna mateixa localitat o comarca, coordinats, algunes vegades, pels Serveis Educatius de Zona, els quals tenen un paper vinculant. Xarxes globals: Sn dmbit nacional o internacional. Els participants pertanyen a entorns molt diversos.
2.1. Creaci i dinamitzaci

Per crear i dinamitzar una xarxa educativa aprofitant Internet i els mitjans socials (web 2.0) que actualment tenim a labast, conv tenir en compte els aspectes segents: Gesti de la xarxa: Sha de pensar en una atenci personalitzada a les persones usuries que sollicitin informaci, tot i lexistncia dautomatismes que facilitin la gesti. Cal tenir un web actualitzat i un calendari amb propostes dactivitats que vagin canviant peridicament, per afavorir el concepte de comunitat. Direcci: La persona que assumeix aquest rol s responsable de vetllar perqu es treballi en la lnia establerta i sacompleixin els objectius que han portat a establir la xarxa. Hi ha xarxes educatives de molts tipus i cadascuna focalitza o posa laccent en alguna particularitat. Coordinaci local, comarcal, nacional i internacional: s important poder tenir responsables de la xarxa a cadascun daquests nivells per facilitar la descentralitzaci,
12
cosa que permet donar suport als centres participants de lmbit ms proper amb un millor coneixement de la seva realitat. Possibilita tamb el contacte i la collaboraci amb les administracions educatives i afavoreix lorganitzaci de trobades presencials de professorat o alumnat que contribueixen a lenfortiment de la xarxa. Equip de creaci de continguts: Per seguir mantenint linters dels participants s important que una persona o un equip vetlli perqu de forma peridica hi hagi propostes noves. Millor si saconsegueix que provinguin dels mateixos participants. Formaci del professorat: Per incorporar noves metodologies participatives cal formar el professorat i convidar-lo a viure i a participar en la dinmica de la xarxa i en els projectes que shi promouen. Sovint cada docent acaba convertint-se en un node actiu al qual es vinculen altres companys i companyes que descobreixen el potencial de fer xarxa. Tutoritzaci: s important poder disposar dun servei que vetlli per les necessitats i problemes que poden presentar els que sincorporen a la xarxa, acompanyant-los perqu puguin conixer-la i vegin la possibilitat de fer-hi aportacions. Alumnat: La xarxa ha de contenir propostes del seu inters, per alhora oferir-li opcions que els permetin aportar les seves iniciatives
2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa

Actualment hi ha un gran nombre de xarxes educatives que promouen projectes, amb mbits dactuaci i particularitats ben diferenciades. El Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya disposa, en lespai de la XTEC, dun apartat anomenat Projectes en xarxa on, entre altres informacions i propostes per al professorat interessat en aquest tema, dna una llista de les principals xarxes educatives que ofereixen projectes telemtics. Aqu presentem alguns exemples de xarxes amb caracterstiques diferents: iEARN-Pangea. s una associaci, creada a Catalunya, que va nixer a partir dun redut nombre de docents que, des de finals dels anys 80, realitzaven projectes telemtics vinculats a la xarxa Calidoscopi. Entre els seus objectius destaca impulsar projectes telemtics i activitats de formaci, i potenciar les relacions entre el professorat i lalumnat dels diferents pasos que integren la xarxa iEARN internacional. iEARN-Pangea tamb t una estreta vinculaci amb diverses xarxes dmbit local o comarcal, a travs de les quals es canalitzen bona part de les actuacions de lassociaci. Entre aquestes xarxes cal esmentar: LaceNet, al Bages; Mapnet, a lAlt Peneds, i RavalNet, la xarxa ciutadana del Raval, a Barcelona. Aquesta ha estat una de les raons per les quals a iEARN tamb se lha anomenada Xarxa de xarxes. Escoles en xarxa. s un projecte de periodisme digital que connecta centres deducaci primria i secundria (pblics, concertats i privats) dels territoris de parla catalana interessats en la implementaci de les TAC en lmbit educatiu i en la creaci duna xarxa de comunicaci virtual entre centres. Aquesta connexi es fa mitjanant un sistema de blocs en lnia.
13
Espurna. s una xarxa deducaci adreada bsicament al professorat i a lalumnat de les aules dacollida, agrupaments de diversificaci curricular i a tots els docents interessats en aspectes relacionats amb el tractament de la diversitat a laula ordinria. Webquestcat. s una xarxa educativa al voltant de les webquestes, que impulsa el treball cooperatiu mitjanant aquest recurs, porta a terme activitats formatives i ofereix una base de dades de webquestes classificades per rees i nivells educatius. Educared. s una xarxa educativa dmbit estatal oberta cap als pasos iberoamericans. Ofereix molts recursos, informaci actualitzada, concursos, eines i espais perqu els docents comparteixin experincies i propostes. Eduteka. s una xarxa educativa colombiana. A la seva pgina web shi poden trobar publicacions dactualitat que giren al voltant de les TIC i educaci, i una gran oferta de projectes telemtics. Red Telar. s una xarxa educativa argentina que desenvolupa un bon treball en lmbit formatiu dels docents i ofereix un bon nombre de projectes telemtics. European School Net (EUN). s una xarxa educativa europea que pretn oferir innovaci en el procs densenyar i aprendre. Facilita recursos, projectes i intercanvis entre centres.
14
3. Classificaci de projectes
Hi ha diferents maneres de classificar els projectes telemtics. Aqu ens hem basat en la taxonomia que va realitzar Judi Harris, pionera en classificar els projectes en funci de la tipologia de les seves activitats, enteses com a estructures didctiques que es componen dun seguit dactivitats seqenciades. Alguns projectes poden contenir activitats relatives a ms duna estructura, ja que no sn excloents, per sacostumen a classificar per la tipologia de les activitats amb major presncia. Els quatre grans grups de projectes sn: Intercanvis personals Recollida i publicaci dinformaci Resoluci de problemes Creaci cooperativa duna ficci
Figura 5: Tipologia de projectes telemtics a partir de la classificaci de Judi Harris.
15
3.1. Intercanvis personals

s una de les activitats ms populars utilitzada a la Xarxa. Comporta una comunicaci entre alumnes o grups classe per conversar sobre un tema proposat o, senzillament, pel fet de practicar en una llengua determinada. Es pot realitzar de manera sncrona o asncrona. Aparellament entre estudiants (amistat per correspondncia). s la tpica activitat anomenada Keypals o en la versi tradicional PenPal. Alumnes de diferents centres sescriuen tot seguint un gui preestablert pel professorat o per ells mateixos. Linters daquesta activitat es basa en la utilitzaci per escrit de la prpia llengua o la utilitzaci duna llengua estrangera, i el coneixement de cultures diferents. Al web ePals es pot trobar una base de dades de professorat que cerca o sofereix per fer intercanvis de correu amb el seu alumnat. Al mateix temps, tamb ofereixen establir comunicaci a partir dun centre dinters. Classes globals (entorns virtuals daprenentatge, aula virtual). Tamb anomenat intercanvis de grups. Dissenyat especialment per emfatitzar una part del currculum. Amb aquesta estructura dos o ms grups classe de diferents localitats estudien un tema en com durant un perode de temps concret. Probablement aquesta estructura s ms habitual que lanterior perqu la logstica s ms senzilla i les seves activitats estan focalitzades en un tema especfic. Un exemple s ENO Environment Online, projecte dmbit internacional amb el propsit daugmentar la conscincia ambiental, que aplega ms de 100 escoles de ms de 50 pasos. Preguntes a una persona experta. Projectes que es basen en la comunicaci entre un expert en un tema i els participants. Normalment consisteixen en un frum on lalumnat pot plantejar preguntes i la persona experta les respon. Una mostra seria Voices of Youth. Aquest s un espai on jovent de tot el mn pot escriure al voltant de problemes socials i econmics, com ara el treball infantil. Aquest lloc inclou un frum anomenat Ask an expert on els i les joves poden fer preguntes a una persona entesa en algun dels temes proposats, per exemple Join David Anthony, autor duna publicaci sobre lestat dels nens al mn. Un altre exemple ens lofereix Sciencies buddies, espai on qualsevol estudiant pot fer una pregunta relacionada amb la cincia. Alumnes tutors/ores. Alumnes de cursos superiors ofereixen ajuda als ms joves davant de dubtes curriculars o inquietuds que puguin tenir a lhora de prendre alguna decisi relacionada amb el seu futur. Aquests s el cas del projecte Pas a ESO, realitzat des de Ravalnet, on lalumnat de 6, darrer curs de primria, pot plantejar els seus dubtes i inquietuds, en un frum, als alumnes de 1r dESO. Altres exemples es poden trobar a Mentors i Telementor, on es poden adrear per fer consultes sobre qestions curriculars o daltres. Personatges virtuals. Ofereixen la possibilitat de comunicar-se amb un personatge de ficci, de la histria o amb el protagonista duna novella. Aix, en el Projecte Hamlet lalumnat pot conversar amb el prncep de Dinamarca. Senzillament es tracta duna altra manera de treballar la literatura de Shakespeare fent-la ms propera als alumnes. Un altre exemple, per als ms petits, s la possibilitat denviar les cartes als Reis dOrient o al Pare Noel.
16
3.2. Recollida i publicaci dinformaci

Probablement s lactivitat ms utilitzada en els projectes telemtics. Els estudiants cerquen informaci, la seleccionen, la comparen i desprs la presenten. Ls del web i dels mitjans socials (web 2.0) ha facilitat aquest treball. En aquesta estructura sinclourien aquestes activitats: Intercanvi dinformaci. Permet compartir informaci entre estudiants i analitzar les dades obtingudes. s una manera de motivar i iniciar en el treball dinvestigaci. Un bon exemple daquest tipus dactivitat s el projecte Global Grocery List Project. Hi participen estudiants de tot el mn i comparen els preus dels productes a partir duna llista de comestibles. Una vegada tramesa la informaci, poden comparar i fer la seva anlisi, tot observant la varietat de preus. Creaci de bases de dades. Alguns projectes comprenen la recollida i organitzaci dinformaci en bases de dades perqu els participants les puguin utilitzar, estudiar i analitzar. La informaci sintrodueix en un formulari preestablert amb uns camps concrets i, posteriorment, els participants poden fer cerques seguint determinats criteris. Un bon exemple s el projecte Atles de la diversitat. Una de les activitats proposades s la creaci duna base de dades darbres realitzada amb laportaci de moltes escoles de diferents pasos. Un altre exemple s Edumet, projecte de lmbit de les cincies, que t com a finalitat facilitar laccs, mitjanant Internet, a dades meteorolgiques en temps real, aix com dades acumulades de diferents punts de Catalunya. Existeix una versi anterior del Projecte Edumet realitzada en lmbit diEARN Pangea. Publicaci a la xarxa (revista electrnica). La publicaci electrnica s una manera de fer conixer el treball realitzat per un centre o per diversos centres, ja sigui com a activitat final dun projecte o com a espai dexposici de les activitats que shi realitzen. Ls de recursos dels mitjans socials faciliten la seva publicaci. Lalumnat de lIES Can Puig de Sant Pere de Ribes publiquen la revista Al peu de la lletra on presenten lactualitat del centre aix com les activitats que shi realitzen. Global SchoolHouse presenta el projecte NewsDay on els i les alumnes escriuen articles i els publiquen. Posteriorment fan una tria dels millors articles publicats per les diferents escoles i creen una revista. Tamb SchoolNet-Canad ens ofereix la possibilitat de participar en francs o angls en la composici duna revista electrnica. En aquest projecte semfatitza ms la tasca periodstica. Viatges virtuals. El viatge virtual s un tipus de projecte en lnia que permet obrir les finestres virtuals per accedir a uns espais difcilment assolibles. Sn projectes que han danar acompanyats de suports multimdia per poder oferir ms realisme a la proposta. Aquest s el cas del Projecte Everest, organitzat per Lacenet amb motiu de lacompanyament de lexpedici manresana al cim de lEverest. O el cas del projecte Bitantart, que consisteix en el seguiment de lexpedici de lHesprides, vaixell espanyol que realitza investigacions, a lAntrtida. En aquest cas, els participants viatgen, virtualment, en el vaixell i treballen, sobretot, aspectes relacionats amb les cincies socials i de la naturalesa. Colleccionisme. Aquesta activitat consisteix a compartir amb altres estudiants o escoles un recull dinformaci, sense necessitat de fer cap anlisi o extreure cap conclusi en com. Trobem un bon exemple en el projecte Portraits of the World - Picture it!, intercanvi de fitxers multimdia on es recullen imatges darreu del mn.
17
Creacions seqencials. Aquests projectes es basen en la realitzaci dun treball cooperatiu. Lexemple per excellncia s la creaci dun conte. Bsicament consisteix en lelaboraci dun conte, duna histria per captols a partir duna estructura comuna. Els centres es posen prviament dacord en el nombre de captols i altres elements funcionals relatius als textos i les imatges. Exemples: - De tres en 3. Conte. La xarxa Lacenet proposa aquest projecte adreat als alumnes de primer cicle de primria. - Interconte. El CRP de les Corts de Barcelona presenta aquest projecte tamb per a lalumnat de primer cicle de primria. - La Red del Cuento. Les escoles Natzaret creen aquest projecte per a participants de 3r i 4t de primria.
3.3. Resoluci de problemes

Hi ha projectes que es proposen per resoldre un problema, a partir de compartir informaci, de lestudi conjunt de les variables i de lanlisi de tots els elements. Aquesta estructura comporta un grau superior de complexitat, perqu cal proposar solucions a la problemtica plantejada inicialment. Destaquem els segents: Cerca guiada dinformaci. Consisteix en la recerca duna informaci a partir dunes pistes que els condueixin a la soluci de la qesti o problema plantejat en un inici. Aquesta activitat est representada en les caceres del tresor, els TAF (treballs amb fonts), les webquestes i les earthquest. Jordi Adell defineix en larticle Internet en el Aula: A la caza del tesoro la cacera del tresor com un tipus dactivitat didctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currculum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de pgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una gran pregunta al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procs. Es poden trobar caceres del tresor al directori de les caceres a la XTEC. Des de Webquestcat defineixen la webquesta com una proposta didctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos dInternet. T en compte el desenvolupament de les competncies bsiques, preveu el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcci del coneixement mitjanant la transformaci de la informaci en la creaci dun producte i cont una avaluaci directa del procs i dels resultats. Al seu lloc web mantenen un directori de webquestes on es troben classificades per rees. Un altre exemple de projecte s lEarthquest de Darwin que proposa un viatge virtual, per etapes, seguint el periple que el naturalista Charles Darwin va realitzar a bord del vaixell Beagle. Els TAF (treballs amb fonts), segons Jos Luis Fierro, sn exercicis desenvolupats des duna plataforma web en els quals els alumnes senfronten amb una gran diversitat de fonts si desenvolupen una tasca descrita en el mateix TAF. La major part de la informaci prov dInternet i es treballa en grups. Un exemple s el TAF sobre la Revoluci industrial creat per la Susagna Argem i Jordi de Diego. Intercanvi entre iguals. Els participants construeixen una resposta a partir dunes idees redactades per un grup. Aquest s el cas del projecte MindsEye Monster Exchange en el qual uns alumnes han de fer la descripci dun sser, monstrus o no, i uns altres lhan de dibuixar.
18
Projectes dacci social. Lobjectiu daquests projectes s conscienciar els joves davui a emprendre accions que afectin la resoluci de canvis globals. Un exemple serien els projectes que es van dur a terme a la Xarxa iEARN (International Education and Resource Network), relacionats amb la famlia i la tolerncia.
3.4. Creaci cooperativa duna ficci

Un projecte de referncia s el Projecte Bongoh, que sinici a lpoca de les BBS, i sha mantingut en cartellera amb molt poques variacions. Es tracta de crear cooperativament, entre diferents grups, un mn virtual a larxiplag Bongoh, on cada illa t la forma duna de les lletres de la paraula Bongoh. Lalumnat explica com arriba a lilla, en fa la descripci i imagina totes les caracterstiques del seu entorn i de la seva gent. Pot tamb crear personatges virtuals que habiten a cadascuna de les illes. Daquest projecte se nhan fet versions en catal, castell i angls.
19
CAPTOL II
4. Els projectes. Creaci i participaci
Les raons per les quals el professorat es planteja crear o participar en un projecte telemtic responen habitualment a necessitats relacionades amb el seu entorn, experincia personal prvia i linters que el projecte pugui tenir per al seu alumnat. La tria entre crear un projecte nou o participar en un ja existent mereix una anlisi molt curosa, ja que la decisi comportar diferents graus de dificultat i comproms.
En el cas de ser la primera experincia en projectes telemtics s convenient fer una cerca de les propostes que sofereixen als espais de les diferents xarxes, empreses o institucions. Ats el grau doferta existent s molt probable trobar un projecte en funcionament que respongui a les necessitats del professorat i de lalumnat, i que ofereixi un suport tcnic i didctic adient per al participant novell. La participaci en un projecte ja creat afavoreix la familiaritzaci amb el recurs i permet vetllar noms per aspectes relacionats amb la didctica i laplicaci a laula. La creaci de projectes s una opci que conv reservar a professorat amb experincia de participaci, grups de mestres o entitats que tenen com a objectiu la creaci de recursos relacionats amb els mitjans socials (web 2.0). En el cas del professional de leducaci que vol crear un projecte amb intenci doferir-lo al seu alumnat es pot plantejar la cerca de collaboradors que, a partir, duna idea inicial lajudin a desenvolupar el projecte, tant a nivell de contingut, com organitzatiu, tcnic, metodolgic i de dinamitzaci, suport i difusi.
La participaci en un projecte ja creat afavoreix la familiaritzaci amb el recurs i permet vetllar noms per aspectes relacionats amb la didctica i laplicaci a laula.
4.1. Rplica dun projecte

En el cas de voler oferir un projecte igual a un altre que ja es realitza en un altre entorn, hi ha la possibilitat, amb els permisos pertinents, de replicar el projecte, s a dir, crear-ne un de similar, per contextualitzat de forma adient. En moltes ocasions el projecte replicat canvia de nom. s tic fer esment del projecte inicial en el qual es basa la rplica. Ladaptaci es pot referir a lentorn fsic, ledat dels participants o alguna altra caracterstica del projecte.
21
Figura 6: Processos inicials en un projecte en xarxa.
Exemples
Projecte Un passeig pel Bages A partir den Slix, un ber del poblat del Cogull, es treballa la comarca i es comparteix aquesta feina de manera telemtica. Aquest projecte pot adaptar-se a lestudi dun altre entorn fsic. Els models dactivitats i la dinamitzaci (personatge virtual) sn elements exportables per a un altre projecte que es proposi assolir les mateixes competncies. Projecte Bumerang: un passeig per lAlt Peneds Mapnet, un grup de mestres de lAlt Peneds, en collaboraci amb el professorat del Baix Peneds i del Garraf, va crear el projecte Bumerang, rplica del projecte Un passeig pel Bages, per poder estudiar la comarca de lAlt Peneds. Actualment no est actiu.
4.2. Clonaci dun projecte

Hi ha diverses circumstncies, com lelevat nombre de participants o la seva distribuci en funci dalguna variable, que creen la necessitat de clonar un projecte, s a dir multiplicar el projecte mantenint les seves caracterstiques, per a la seva realitzaci simultnia.
22
Exemple
Projecte Voltem pel mn Aquest projecte sadrea a les aules dacollida. Pretn que lalumnat nouvingut faci servir la llengua catalana com a mitj de comunicaci, millori la seva expressi i ampli el vocabulari. En la quarta edici, que es realitza en un espai Moodle, shan distribut els alumnes en dos grups: un de cicle superior de primria i un altre de secundria.
4.3. Cessi dun projecte

Es pot donar el cas que alguns projectes neixin en un mbit determinat i, per raons variades, se cedeixin de forma temporal o definitiva a alguna entitat o xarxa per a la seva realitzaci.
Exemple Projecte Interconte

Projecte per escriure contes entre nens i nenes de primer i segon de primria en collaboraci amb altres centres. Aquest projecte va nixer a lEscola Lavnia i va ser cedit desprs dalgunes edicions al Centre de Recursos Pedaggics de les Corts de Barcelona per a la seva gesti i coordinaci, amb la finalitat de poder incrementar el nombre descoles participants.
4.4. Algunes raons per crear o participar en un projecte

Relacionem algunes raons, classificades en funci dels beneficis que pot obtenir el professorat o lalumnat, que poden justificar la participaci en un projecte, tant si s de nova creaci com si es tracta dun ja existent.
Centre:
Relaci amb la comunitat. Necessitat destablir llaos amb altres membres de lentorn proper o de la comunitat educativa. Servei. Voluntat de collaboraci de lentitat amb nim de servei a la comunitat. Investigaci de lentorn. Intenci de millorar el coneixement de lentorn ms proper o lluny. Prestigi. Convicci que la participaci en projectes telemtics aporta qualitat al projecte educatiu del centre.
Professorat:
Treball en xarxa. Comparteix amb altres professors/ores activitats, dificultats i reptes.
23
Actualitzaci permanent. El contacte amb un equip de professors/ores permet intercanviar recursos i novetats didctiques. Motivaci. El treball amb aquest recurs afavoreix la innovaci i el canvi de les prctiques didctiques. Comproms. Es dna entre els participants i porta a realitzar les activitats del projecte al llarg de tot el perode. Tecnologia. Permet treballar les TAC, acostar laula a la realitat tecnolgica que viu lalumnat fora dels centres educatius. Treball cooperatiu. El professorat pot treballar cooperativament amb professionals de leducaci daltres entorns fsics. Atenci a la diversitat. Permet plantejar activitats amb sostres diversos, de tal manera que sadaptin a les diferents intelligncies i capacitats de lalumnat.
Alumnat:
Compartir i conixer. Dna loportunitat de conixer altres companys dentorns diversos i compartir el treball virtualment. Treball cooperatiu. Facilita la interacci entre lalumnat de diferents grups. Coneixement. Afavoreix ladquisici del coneixement a laula i en entorns virtuals. Motivaci. Convicci que el treball de cada participant pot ser consultat per altres persones, ms enll dels companys i companyes de classe. Respecte. Aprendre a compartir punts de vista, criteris diferents i a consensuar opinions. Globalitat. Sentiment de pertinena a un mn global. Tecnologia. s dinstruments propers als usos quotidians.
Testimonis de professorat participant en projectes Comenius Conixer metodologies noves envers lensenyament de les matemtiques a primria en diferents pasos europeus i compartir experincies. Mestra de primria. Barcelona Donar loportunitat als meus alumnes de compartir els seus coneixements i experincies amb alumnat dun altre pas, fet que els enriquir com a persones i donar una visi ms mplia del mn on viuen. Professora de llengua anglesa a secundria. Molins de Rei Donar significat als aprenentatges de laula mitjanant la seva contextualitzaci en la dimensi europea. Mestra de llengua anglesa a leducaci infantil i primria. Tortosa Motivar el meu alumnat per a laprenentatge del francs posant-lo en situaci real de comunicaci. Professora de llengua francesa. Terrassa Fer que els alumnes tastin la diversitat i lenriquiment que els porta. Professor de secundria. Igualada Un sac ple de projectes, illusions i empenta per millorar la meva tasca educativa. Lescola mereix la meva aportaci per fer-la extensiva als alumnes, claustre i famlia. Ens volem obrir al mn. Mestra de llengua anglesa a primria. Esparreguera
24
Un projecte en xarxa ofereix la possibilitat de contactar amb alumnes de la mateixa edat, cosa que els motiva, en tots els aspectes, a comunicar-se duna manera natural tot el que interessi. Crea una necessitat de comunicaci i aix els motiva ms que qualsevol llibre. Mestre de primria. Barcelona Aprendre a compartir, per no noms amb lentorn proper sin amb un entorn ms gran del qual tots formem part. Mestra de primria. Cardedeu. Fer un aprenentatge significatiu de la llengua estrangera, tot donant als nostres alumnes una oportunitat de comunicaci autntica i donar a conixer altres realitats. Dues mestres de primria. Premi de Dalt Motivar els alumnes per millorar el seu inters en una llengua estrangera tot fent una activitat artstica com s el teatre i sensibilitzar-los a conixer una nova cultura. Cap destudis de secundria. Matar Millorar les competncies comunicatives orals i escrites i les competncies digitals dels nostres alumnes i posar en contacte els alumnes amb altres cultures i costums. Professora de llengua anglesa a secundria. Berga Motivar el meu alumnat en ls de les TIC i en la realitzaci de tasques comunes. Estimular lintercanvi cultural entre adolescents. Professora de llengua anglesa a secundria. Arts
25
5. Creaci dun projecte propi
La creaci dun projecte suposa la reflexi daspectes dordre participatiu i organitzatiu. Sha de pensar en el treball a realitzar en les diferents fases. Cal tenir en compte les caracterstiques intrnseques del projecte, per tamb aspectes organitzatius, tcnics, de difusi, dinamitzaci i econmics que garanteixin el seu correcte desenvolupament. s un bon moment per decidir si el projecte es pot realitzar amb el paraiges dalguna entitat, empresa o instituci que poden facilitar-ne la difusi i sostenibilitat. Sha de pensar especialment en les diferncies de calendari escolar, culturals i de llengua, aix com els drets a la privacitat de la imatge i de les dades.
5.1. Caracterstiques del projecte

Habitualment les caracterstiques dels projectes telemtics es presenten en una fitxa amb uns tems, que permeten identificar el projecte, independentment del sistema educatiu o lloc geogrfic des don es consulti i el fan entenedor per a qualsevol persona interessada darreu. Ttol: Referncia bsica per identificar un projecte. Breu descripci: Explicaci, en poques paraules, del projecte. Persona i adrea de contacte: Es refereix a la persona responsable del projecte i a la seva adrea de correu, til per demanar ms informaci o unir-se al projecte. Espai de comunicaci: Actualment la majoria de projectes es realitzen en un espai web, per tant shaur de facilitar ladrea per poder conixer millor les caracterstiques del projecte o observar les activitats realitzades amb anterioritat. En pasos on hi ha dificultat per accedir a Internet sutilitzen llistes de distribuci o frums. Llenges: Tot projecte ha de concretar la llengua o les llenges de comunicaci entre els participants. En alguns casos es pot especificar si no s la primera llengua dels participants . Data dinici i de finalitzaci: Indispensables, ja que els calendaris escolars poden variar, especialment, per ra dels hemisferis. Edat de lalumnat: s convenient detallar ledat de lalumnat participant, en especial si es tracta de projectes no locals, ja que els sistemes educatius sn diferents, ra que pot complicar conixer a quin nivell escolar es refereix.
26
rees curriculars: La majoria dels projectes es relacionen amb rees curriculars. Molts dels interessos del professorat vnen motivats per aquest camp, per tant sha de precisar al mxim i vigilar que els conceptes siguin entenedors, en especial si es tracta de projectes internacionals. Productes: Habitualment, els participants dels projectes elaboren uns materials que es poden publicar en un espai com, web, bloc, frum... Poden ser de diferents caracterstiques en funci del tipus de projecte. Aix, doncs, pot ser una galeria dimatges sobre un tema determinat, les conclusions duna investigaci, una producci literria o periodstica, etc. Valor afegit: Es tracta didentificar els elements ms valuosos del projecte, que el fan nic.
Exemple
Projecte Un da en la vida (frum exclusiu per als membres diEARN)
Fitxa dun projecte telemtic Ttol Breu descripci Un da en la vida Convida a compartir relats no noms de dies normals sin tamb docasions i activitats especials per als estudiants i les seves famlies. Stella Maris Santos lalisantos@telar.org http://foro.iearn.org/apc.iearn.undiaenlavida Castellana Anual 6 a 18 anys Cincies socials, llengua castellana i tecnologia Activitat literria: un relat Creaci duna comunitat virtual de joves que comparteixen les seves experincies.
Persona i adrea de contacte Espai de comunicaci Llenges Data dinici i finalitzaci Edat de lalumnat rees curriculars Productes Valor afegit
Per a ms informaci, podeu consultar a lannex I la fitxa dun projecte telemtic
5.2. Participants
En funci del nombre de participants podem classificar els projectes en bilaterals o multilaterals. En la creaci dun projecte sha de pensar en el nombre de participants. Les raons per
27
prendre una decisi poden respondre a criteris organitzatius, metodolgics, didctics o econmics. Aix podem pensar en un projecte bilateral, on hi ha dos grups participants, o multilateral si hi participen En la creaci dun projecte sha ms de dos grups. En el cas dun prode pensar en el nombre de jecte multilateral es pot fixar el nombre mnim i/o mxim de grups participants. participants. Les raons Tamb es pot donar la possibilitat de per prendre una decisi clonar el projecte per reduir el nombre de poden respondre a criteris participants de cadascun, amb la finaliorganitzatius, metodolgics, tat de facilitar la seva dinamitzaci, radidctics o econmics. cionalitzar el volum dinformaci i afavorir el coneixement dels participants.
5.3. Projecte bilateral

s una modalitat de projecte telemtic on noms hi ha dos participants que treballen amb un objectiu com, habitualment sn grups classe. s una bona manera de comenar a participar en projectes, ja que permet reproduir a petita escala totes les funcions i activitats de projectes de ms envergadura. Sacostuma a originar de manera informal, a partir de mestres que es plantegen posar-se en contacte amb un altre grup classe dun altre centre. Sovint no existeix la conscincia de la participaci en un projecte telemtic, sin que es viu com un intercanvi de comunicaci.
Exemple
Projecte El pati de la meva escola Es planteja entre dos centres del Baix Llobregat, a nivell deducaci infantil, amb alumnes de cinc anys. Desprs de la presentaci dels grups, lactivitat consisteix a mostrar el pati de lescola, amb textos, imatges, udios i/o vdeos. Cal destacar la comunicaci que es crea entre els grups a partir del tema del pati, que pot ser aprofitat per als diferents mbits competencials. A partir daquesta actuaci es poden obrir altres camins de comunicaci, en funci dels interessos dels participants, i tamb pot ser un projecte que segueixi al llarg de diferents cursos escolars, amb activitats diferents. No tenen web ja que es comuniquen per correu electrnic. Molts dels projectes de la comunitat de centres escolars dEuropa eTwinning es realitzen seguint el model destructura bilateral.
5.4. Projecte multilateral

Sn els projectes que reuneixen ms de dos participants. De vegades es fan diferents grups en funci dedats, llenges o altres criteris. Els projectes cooperatius acostumen a tenir un nombre inferior de participants als sumatius, perqu requereixen duna distribuci de tasques i un treball en com ms complex, caracterstiques que dificulten la realitzaci amb un nombre elevat de participants. Una possibilitat s dividir els participants
28
en grups que treballen cooperativament i compartir, al final, de forma collaborativa el seu treball.
Exemple
Projecte Viatgers de primavera Les escoles participants van tenir lopci de desplaar-se fins a una estaci ornitolgica (al delta de lEbre, Flix, delta del Llobregat, llac de Banyoles) per tal dobservar i participar en una sessi danellament docells. Parallelament, el portal Recerca en acci va fer el seguiment de larribada primaveral docells entre els mesos de mar a maig de 2010. Durant aquests tres mesos, el portal va publicar les dades obtingudes a les estacions danellament, dades que van poden fer servir els alumnes per efectuar un seguit de treballs de recerca. Va ser un projecte multilateral on el nombre de participants noms va quedar definit per la capacitat dadmissi a les sortides per fer lobservaci ornitolgica.
5.5. Abast
Els projectes, en funci de la procedncia dels participants, poden tenir diferent abast: projectes intraaula i projectes interaules. Els projectes intraaula es caracteritzen perqu els participants formen part del mateix grup classe, s a dir els components duna aula sorganitzen en diferents grups per realitzar les activitats proposades. Els projectes interaules es realitzen entre grups del mateix o de diferents centres. Atenent la seva procedncia els podrem classificar en projectes locals o projectes globals. Els projectes locals es realitzen amb altres grups amb localitzaci geogrfica propera: barri, comarca o ciutat. Els projectes globals inclouen participants de procedncies geogrfiques ms allunyades. Aquest captol inclou projectes dmbit nacional, europeus com Comenius o eTwinning o dun abast ms ampli. Alguns projectes sn susceptibles de ser desenvolupats intraaula i interaules, en funci dels criteris establerts per dur a terme les activitats.
Exemple
Bongoh s un exemple de projecte que es pot realitzar en el marc de laula o entre centres. Al llarg dels seus 20 anys dhistria sha desenvolupat seguint diferents models, adaptant-se a diferents contextos i necessitats. En una de les versions del projecte que es realitza a nivell daula, els diferents grups classe viuen en una illa diferent que porta per nom cadascuna de les lletres que formen la paraula Bongoh, s a dir: illa B, illa O nord, illa N, illa G illa O sud i illa H. Lalumnat realitza activitats narratives i descriptives que permeten desenvolupar un entorn virtual. Aquest plantejament ens situaria en un projecte intraaula. El mateix projecte es pot realitzar entre grups de diferents centres, de tal manera que cada centre participant s responsable de la vida virtual duna illa diferent. En aquest cas estarem parlant dun projecte interaules.
29
5.6. Disseny de les activitats

Les activitats que es proposen a lalumnat sn lessncia de qualsevol projecte, per cal pensar tamb en les accions que haur de dur a terme el professorat abans, en el moment i un cop acabat el projecte. Per tant s bo referir-se a: Activitats del professorat que es polaritzen en aspectes organitzatius i didctics, sense oblidar els referents a la valoraci del projecte. Activitats per a lalumnat relacionades amb els objectius, producte final i avaluaci dels continguts i els processos relacionats amb les competncies del projecte. La proposta de les activitats ha de ser redactada de forma clara i concisa, de tal manera que el professorat pugui fer-sen rpidament una idea global. A la Guia del professorat es pot donar tota la informaci complementria que es cregui que pot ser dutilitat.
Exemple
Projecte GeoCATing Est pensat per treballar amb les principals eines dorientaci i les TAC en el cicle superior de primria i ESO (educaci secundria obligatria). Les escoles realitzen un itinerari i hi oculten un tresor. Desprs envien al web les dades necessries per realitzar-lo. Tamb duen a terme un itinerari proposat per una altra escola i en fan la valoraci. La participaci en el projecte comporta la realitzaci de tres activitats: La primera activitat s una presentaci del grup (foto i text) mitjanant el formulari del web. Opcionalment es pot fer un petit videoclip amb un enlla a algun web de vdeos (YouTube...). Per a la segona activitat cada grup participant ha de realitzar un itinerari que ha de finalitzar amb locultaci dun tresor i enviant al web les dades necessries: ruta, descripci, imatges, longitud, durada, zones dinters, punt dinters (track), itineraris (waypoints)... La tercera activitat s lelaboraci dun dels itineraris proposats per una altra escola i fer-ne una valoraci a la pgina web. Finalment, abans dacabar es redacta un missatge de comiat als grups que han compartit el projecte. Disposa dun espai de recursos, on sofereixen tutorials de diferents eines, enllaos, activitats curriculars complementries i jocs, que facilita lacci del professorat i la realitzaci de les activitats per part de lalumnat i dun apartat de rutes per compartir amb altres centres.
5.7. Eines
En la creaci dun projecte sha de triar amb molta cura les eines que es faran servir. En primer lloc cal triar la possibilitat de tenir un espai propi o que les activitats es realitzin en
30
diferents espais de la xarxa. La majoria dels projectes es desenvolupen en un marc com que es tria en funci de les infraestructures, condicions i necessitats de comunicaci dels participants, de la difusi i publicaci de les activitats. En pasos on la xarxa de comunicacions encara no t prou qualitat o si el cost s molt elevat, es poden emprar eines com els frums, que permeten la comunicaci i no necessiten de tants recursos. Les eines han destar al servei Tamb cal tenir present la naturalesa de les activitats, el format de llenguatge que requereixen (textual, audiovisual...) i ledat de lalumnat participant.
del projecte i dels seus participants; no han de ser un objectiu en si mateixes.
En definitiva, les eines han destar al servei del projecte i dels seus participants; no han de ser un objectiu en si mateixes.
5.8. Metodologia
La metodologia de treball est directament relacionada amb la tipologia del projecte. Des de lptica de la creaci de projectes es poden donar orientacions que facilitin la metodologia de treball en cadascuna de les fases del projecte, per han de ser de caire molt general, de tal manera que el professorat pugui adaptar-la en funci de les caracterstiques i projecte del centre o directrius del departament duna rea curricular determinada. Existeix la possibilitat dobrir espais de comunicaci per al professorat participant que estimuli la posada en com de diferents maneres de realitzar el projecte, que faciliti la modelitzaci de bones prctiques i que permeti posar en com propostes i dubtes. Pot quedar recollida a la guia del professorat.
5.9. Difusi
Hi ha molts espais a Internet que ofereixen la possibilitat de contactar amb altres professionals interessats en desenvolupar un mateix projecte. Tamb hi ha xarxes especialitzades que recullen projectes i els donen una infraestructura comuna, que facilita el seu desenvolupament i difusi, alhora que garanteixen la qualitat dels projectes recollits en aquests espais. A lapartat de Projectes en xarxa de la XTEC (Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya), es pot trobar un directori de xarxes locals i internacionals que ofereixen projectes telemtics.
Exemple
Difusi de projectes Espai de la XTEC, a la pestanya de Creaci de projectes en xarxa, per donar a conixer projectes de comunicaci i collaboraci dmbit educatiu.
31
5.10. Etiquetes
En el moment de difusi dun projecte s fonamental etiquetar b les activitats realitzades, s a dir, buscar els conceptes clau que garanteixin la possibilitat de poder-los localitzar quan es fa una cerca. Actualment es multipliquen els catlegs que apleguen recursos educatius en els quals encara s difcil trobar projectes telemtics, possiblement per no estar etiquetats. Sha de pensar, tamb, si hi ha unes paraules clau que conv que apareguin com a etiquetes: projecte, projecte telemtic, rea curricular, nivell educatiu, eines de comunicaci que sutilitzen, metodologia (collaboraci, cooperaci...), nom de la xarxa que els difon i dinamitza, i llenges de comunicaci.
Exemple
Important local Buildings and their uses Es tracta de decidir cinc edificis de la localitat i investigar la seva utilitzaci. Per grups, a laula, cerquen i trien els edificis sobre els quals volen treballar. Identifiquen la utilitzaci daquests edificis i qui sn els usuaris. En grups, preparen quatre preguntes als usuaris/ries dels edificis triats. Comparteixen la informaci amb els altres participants. Etiquetes: (en les llenges pertinents) projecte, projecte telemtic, primria, cincies socials, treball cooperatiu, collaboraci, recerca, llengua anglesa, Elanguages.
5.11. Sindicaci RSS (Really Simple Syndication)

Quan es dna difusi a un projecte s interessant poder inserir la funcionalitat dels RSS, recurs que permet a lusuari/ria tenir coneixement de les novetats o les actualitzacions que es realitzen a lespai del projecte. Encara no s freqent utilitzar-los en lmbit dels projectes telemtics, per s dindubtable utilitat, ja que fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements del web, podent-ne baixar, noms, els titulars. Tamb es pot fer servir la sindicaci de continguts per tal dafegir en qualsevol espai dun projecte alguns elements que altres persones o entitats tenen al seu portal. Aquesta possibilitat permet enriquir qualsevol projecte, ja que permet triar aquells elements que considerem que poden ser dinters per als participants. Noms cal copiar el codi per incrustar la sindicaci i enganxar-lo al bloc, wiki, recurs de Moodle o al web del projecte.
Exemples
Espurna Relats proposats per Sant Jordi 2009 (per al lateral dun bloc). Codi per incrustar:
  <br> <script language=javascript type=text/javascript src=http://www.espurna.cat/kampus/_blocs_bdsantjordi09_v2.php></script>
32
Recerca en acci El principal objectiu s donar a conixer la investigaci que es fa a Catalunya en totes les disciplines, tant pel que fa als resultats com als mtodes i eines emprats, de manera amena, grfica i participativa. En tractar-se dun espai on saplega un nombre important de continguts, la sindicaci pot ser un element clau, ja que dna loportunitat de conixer les novetats de totes les pgines pel que fa als titulars, sense haver de consultar-ne una per una.
5.12. Comunicaci entre participants

Els diferents moments dun projecte (presentaci, desenvolupament, valoraci) requereixen eines i estratgies de comunicaci diverses. Abans de prendre decisions haurem de pensar en la naturalesa del projecte i els possibles usuaris, tenir clares les activitats que es proposen, la metodologia, i els participants a qui el volem adrear. Les eines i les estratgies de comunicaci no sn aspectes que es puguin tenir en compte per separat, perqu unes condicionen les altres, per tant en la creaci dun projecte sha de reflexionar en parallel per establir criteris coherents dactuaci. Els mitjans socials, eines web 2.0, afavoreixen la comunicaci entre els participants, per s necessari valorar la major o menor dificultat daccs a Internet, ja que molts dels projectes es realitzen entre participants de zones en desenvolupament. Aix, doncs, tot i que una gran part de projectes sallotgen en espais web, encara que molts altres utilitzen els frums, daquesta manera amb un temps de connexi menor i amb una qualitat inferior es pot mantenir la comunicaci entre els participants. Laccs a Internet marcar tamb el tipus dactivitat i la metodologia de treball, ja que pot resultar bastant ms complicat treballar cooperativament entre centres que a nivell sumatiu, en canvi es poden proposar feines cooperatives a nivell del grup classe. Tamb sha de tenir en compte la diferncia horria i de calendaris, la qual cosa ajudar a prendre decisions quant a eines de comunicaci sncrones o asncrones. Les diferents activitats pensades amb una o altra metodologia poden requerir eines de comunicaci diferents. Per poder difondre un producte fruit duna activitat podem pensar en un espai web de centre, per exemple un bloc, un espai com propi del projecte, un document penjat i/o compartit a la xarxa o un CD que senviar per correu postal. Cadascuna daquestes decisions requerir dunes orientacions de treball prpies.
Exemple
El mn dels llibres Projecte telemtic que posa lmfasi en el foment de les habilitats de la comprensi lectora i dexpressi escrita, a travs de la lectura collectiva a laula i les TIC i les possibilitats que aquestes obren al desenvolupament de la funci comunicativa del llenguatge. Eines de comunicaci s un exemple de treball per frums. Els llibres de lectura que proposen vnen acompanyats de molts recursos, tant activitats com enllaos que el professorat i lalumnat participant shan encarregat de nodrir.
33
Daltra banda, cont uns frums de participaci per a lalumnat, separat per edats (primria i secundria, on a ms de presentar-se i parlar de llibres, conversen al voltant dun tema triat com a eix com). Els frums i les llistes de distribuci, exemples de comunicaci asncrona, sadapten perfectament a les necessitats de comunicaci del projecte i a diversos nivells de connectivitat.
5.13. Coordinaci, dinamitzaci i animaci

La majoria de projectes que es realitzen actualment requereixen duna coordinaci que vetlla pel seu correcte desenvolupament, des de linici fins a la valoraci final. Hi ha diferents models de coordinaci, cal cercar-ne el que ms sadapti a les caracterstiques prpies del projecte. Alguns sn molt complexos i necessiten una coordinaci amb un nivell de comproms continuat i de molta intensitat i daltres, un cop en marxa, requereixen una coordinaci ms reduda. La coordinaci pot respondre a models individuals, o collectius. En el primer cas, una nica persona s la responsable de la coordinaci del projecte, per en el segon model es pot establir un patr de collaboraci o de cooperaci, on diferents persones es reparteixen les tasques, responent a criteris de contingut o de calendari. En alguns pasos, en especial a Llatinoamrica la persona que coordina rep el nom de facilitador/a del projecte. La naturalesa daquest recurs, com a activitat educativa social, fa convenient tenir en compte la dinamitzaci del projecte. s una activitat que pot estar relacionada amb la coordinaci, per no s imprescindible. Aquest activitat s la que ha de permetre estimular els participants i fer que el projecte sadapti a les diferents circumstncies de ledici, buscar en tot moment les estratgies idnies per afavorir la participaci i que el professorat i lalumnat se senti acompanyat. Saber qu, com i quan sha dexigir i quan sha de ser flexible. Lanimaci dels projectes s una estratgia que dna molt de joc. Es pot materialitzar en un personatge o objecte virtual. Daquesta manera el projecte se situa en una dimensi que pot traspassar diferents dimensions de realitat i fantasia, despai i de temps. Es converteix en un element que estimula la participaci, afavoreix la curiositat i el desig de conixer i fidelitza la participaci. En alguns projectes que es realitzen amb alumnat dESO o de batxillerat sels pot encomanar part de la dinamitzaci.
Exemple
El projecte Bongoh, amb la creaci dun arxiplag virtual, ha seguit una estratgia concreta per a lanimaci del projecte: la creaci dun personatge virtual. Al llarg de la seva histria ha utilitzat diferents personatges: Rodaminah en seria un exemple. Tamb sha fet servir un frum des del qual un personatge virtual, en Calimah, plantejava als alumnes un repte que ells havien de resoldre cooperativament. Formaven part daquesta ficci altres personatges amb rols diferents, Estrondeh i Oministah, que motivaven la lectura i escriptura en castell. Lalumnat enviava propostes, reprodua amb fang els diferents personatges i creava un entorn virtual per fotografiar-los.
34
Presentem la mostra dun missatge amb illustracions enviat per dos alumnes de sis de primria (11-12 anys):
Hola Calimah, somos de la isla B, somos Raquel y Skitx. Te felicitamos, has sido muy valiente cogiendo la cscara de coco labrada de Strondeh. Suerte que no te ha tendido una trampa ni te ha traicionado. Ahora tu eres lo que queras, ser inmortal, y l tambin tiene lo que quera, la cscara de coco. No te dio miedo coger sus 3 objetos, pensando que te podra hacer dao? Bueno, te vamos a contar como nos imaginamos que eres: Con barro hemos hecho unas figuras de cmo creemos que eres, hay personas que en vez de hacer la tuya, han hecho la de Estrondeh o la de Oministah. Todas las figuras eran diferentes, pero los que hacamos tu personaje, an ms, porqu podan ser chico o chica. Ahora que eres mortal, eres chico o chica? Nosotros te hemos hecho a ti. De verdad eres humano? Bueno, nos despedimos, que te vaya bien !!! Skitx y Raquel.
Skitx crea que eras un chico; con una camiseta roja, un pantaln azul y pelo castao. Lo que hemos hecho en comn, es porque pensamos que eres humano.
Y otra foto con una novia!!! Tomando el sol en medio de la selva!!!
5.14. Sostenibilitat
En alguns casos els projectes necessiten dun suport institucional o un finanament que garanteixi la seva viabilitat. Alguns projectes, un petit nombre, sn de pagament, s a dir cada grup classe paga una quota per la seva participaci; per la majoria de projectes telemtics sn gratuts, una bona part es realitzen en el marc duna instituci acadmica o sota el patrocini dalguna empresa. Exemple El programa Comenius (Programes Educatius Internacionals) del Departament dEnsenya-
35
ment amb la collaboraci de la Comunitat Europea, va adreat a atendre les necessitats densenyament i aprenentatge de tots els participants, des deducaci infantil a educaci secundria, aix com a les institucions o organitzacions que sn responsables daquesta formaci. Entre daltres objectius es planteja millorar la qualitat de la formaci i prctica del professorat, implementar les TIC, potenciar laprenentatge de llenges estrangeres i facilitar la mobilitat del professorat i la difusi dexperincies.
5.15. Entorn de treball a la xarxa (ETX)

Levoluci de les tecnologies i, en particular, la possibilitat de letiquetatge afavoreix la possibilitat doferir projectes per ser realitzats collaborativament a diferents espais de la Xarxa, sense la necessitat de mantenir un espai dinmic propi. Aix els participants utilitzen lespai del projecte, nicament, per accedir a tota la informaci necessria per realitzar les activitats prpies del projecte. La interacci entre els participants, com compartir arxius multimdia, opinions, enllaos i altres materials, es realitza en els diferents espais que es determinen per a cada activitat, simplement amb una etiqueta comuna, prviament acordada, que els permeti convergir en zones determinades.
Figura 7: Els diferents espais de treball de la Xarxa configuren un entorn de treball que permet la interactuaci entre els i les participants.
36
Aquesta proposta permet crear projectes que sofereixin de forma continuada, que es treballin de manera collaborativa, i asncrona, i que no requereixin duna figura especfica que els dinamitzi. Sn productes que permeten ser empaquetats de maneres diferents, atenent a les diferents necessitats de participants. Exemple LEarthquest de Darwin s una proposta adreada a lalumnat dESO per realitzar un viatge virtual, per etapes, seguint el viatge que el naturalista Charles Darwin va realitzar a bord del vaixell Beagle. Aquest projecte sofereix en un espai propi on es pot trobar tota la informaci que requereixen els participants per poder realitzar les activitats. Ara b tota la interactuaci que es realitza sefectua a la xarxa, en espais diferenciats per a cadascuna de les activitats, etiquetant de forma convenient els continguts. A lapartat Treball a la xarxa es detallen els espais on es comparteixen les activitats de cada etapa. Aix, veiem en aquest projecte com es poden compartir enllaos sobre glaceres a lespai de marcadors socials Delicious, o imatges de glaceres al Flickr, o georeferenciar sons al Voices, participar en bases de dades en lnia amb el MegaLab o crear trencaclosques de fssils i compartir-los amb el Twitter. Simplement marcant els continguts amb letiqueta earthquestdarwin s possible accedir a un espai com.
5.16. Guia del professorat

Quan es crea un projecte sha de reflexionar sobre la manera ms convenient perqu el professorat el pugui conixer, tant a nivell de propostes com de metodologia. s bastant freqent oferir una guia per orientar el professorat en el desenvolupament del projecte. Es tractaria dun seguit dorientacions, que poden estar organitzades per captols o en un format de preguntes ms freqents. En alguns casos conviuen les dues frmules. Inclouen aspectes formals de funcionament com el calendari o eines de comunicaci i daltres com a objectius, activitats a realitzar i orientacions metodolgiques. Resulta molt til oferir estratgies didctiques per afavorir la comunicaci entre centres, aplicar a laula el model de treball pertinent (sumatiu o cooperatiu) i per a la realitzaci de les activitats prpies del projecte, donant opcions per poder ser contextualitzades a diferents entorns. Exemple Learning Circle Teacher Guide s la guia que ofereix el Projecte iEARN Learning Circles. s un model organitzat en sis captols que sacompanya dun apartat de preguntes ms freqents. El primer apartat dna informaci general del projecte, el segon apartat fa un recorregut pels aspectes ms importants, el tercer apartat orienta en la planificaci del cercle daprenentatge; el quart apartat es refereix a lintercanvi de treballs entre els participants del mateix cercle daprenentatge i els dos darrers apartats fan referncia a lorganitzaci de la publicaci final conjunta i al tancament del projecte. A ms, ofereix una llista de temes possibles de treball i exemplificacions en primera persona de professorat participant en un dels cercles daprenentatge.
37
6. Participaci en un projecte com
En el moment de participar en un projecte sha de reflexionar sobre alguns eleLa participaci ha destar ments de tipus estructural, organitzaconsensuada pel claustre tiu, funcional i didctic que ajudaran a i ha de ser part del projecte planificar les diferents accions que la de centre, perqu moltes de comunitat educativa haur de realitzar les accions que es realitzen en en els diferents moments del projecte. La participaci ha destar consensuada un projecte requeriran el suport pel claustre i ha de ser part del projecte de diferents membres de la de centre, perqu moltes de les accions comunitat educativa. que es realitzen en un projecte requeriran el suport de diferents membres de la comunitat educativa, alhora que safavoreix que els canvis de personal docent en un centre no interrompin la participaci. La comunicaci a les famlies i la justificaci de la utilitzaci daquest recurs s clau perqu no quedin decebudes si les activitats que es realitzen a laula no sn les habituals.
6.1. Elecci del projecte

A Internet existeix una gran oferta de projectes telemtics classificats, que ens faciliten la tasca de tria. Moltes xarxes educatives ofereixen activitats per treballar en com fent servir les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement (TAC). Alguns aspectes relatius a ledat dels participants, el calendari o la llengua en condicionen lelecci. Tamb hi ha altres aspectes, no menys importants, que en condicionen lelecci com les rees implicades o les competncies que treballa, el model dactivitat en el qual es basa (intercanvis personals, recollida i publicaci dinformaci, resoluci de problemes i creaci cooperativa duna ficci) o el grau de comproms. Pel que fa a la llengua de participaci, cal tenir en compte el nivell de domini que en tenen els participants. Es pot pensar en ls de correctors, traductors en lnia i altres estratgies perqu els i les participants puguin comunicar-se en el cas que la llengua del projecte no sigui una de les llenges en les quals els alumnes sn competents. Daltra banda, la participaci en projectes en altres llenges incentiva laprenentatge ja que els alumnes prioritzen el vessant de comunicaci amb els altres participants. Tot i que hi ha projectes que estan ms acotats en una rea en concret que en daltres, en tots els casos la participaci en projectes telemtics fomenta lassoliment de moltes de les competncies, especialment la comunicativa i estimula la creaci de coneixement. A
38
leducaci infantil i als primers cicles de primria (3 a 10 anys) gaireb tots els projectes sn interdisciplinaris. Al cicle superior de primria, ESO i batxillerat (10-18 anys) acostumen a estar relacionats amb una rea i sn tamb de molta utilitat i de fcil aplicaci en entorns daula oberta i dacollida. Lestructura de lintercanvi pot fer variar el volum i el tipus de comunicacions. La dificultat s superior si es tracta dun projecte interaules que intraaula, o si es tracta dun projecte multilateral en lloc de bilateral. Podem pensar tamb en la possibilitat de participar-hi com a centre educatiu, participant-hi classes paralleles o amb alumnat de diferents edats. Tamb cal tenir en compte si el nombre de participants s o no limitat i la interactuaci que sesdev entre els grups. Aix doncs un projecte cooperatiu pot implicar major dificultat que un projecte sumatiu tot i tenint el mateix nombre de grups participants. Exemple
Variables per a lelecci dun projecte Ttol i adrea Tipus dactivitats rees o competncies Gnere descriptura Estructura de les activitats Intercanvis personals Frum de debat: Fantasia contra lavorriment Frum desplai Frum debat: Les disfresses: rebelli o fugida? Frum debat: La por Glossari en angls del vocabulari del cmic Investigaci sobre els amulets, els jocs de taula, els jocs de rol, els llibres de por o lautor de Coraline (o lillustrador del cmic) Descripci de personatges en un entorn wiki Llengua catalana i llengua anglesa Blog, vdeo, voki, glossari, frum, wiki Entra al mn de Coraline (entreu-hi com a visitant) http://agora.xtec.cat/dgebb/moodle/login/index.php
Recollida i publicaci dinformaci
Resoluci de problemes Creaci cooperativa duna ficci Presentaci en angls dun personatge de Coraline amb el Voki Vdeo amb la dramatitzaci de creaci dun final per al llibre
Elements de lintercanvi Escala (bilateral o multilateral) Abast interaules/intraaula/intracentre/intercentres Nombre de participants (limitat o no) Sumatiu, cooperatiu o hbrid Multilateral Interaules Intercentres Limitat per a cada grup (30) Hbrid
39
Caracterstiques generals Edat Tipus dactivitats Nombre dactivitats Llenges de participaci Calendari 10 a 14 anys (classificat en dos espais diferents, un per a primria i un segon per a secundria.) Sumatives i cooperatives Quatre en lentorn Moodle: presentaci i tres blocs Una presencial (activitat de cloenda) Catal i angls Primer bloc: Fantasia contra lavorriment. Inici: 18 de gener de 2010. Obligatria Segon bloc: Les disfresses. Inici: 8 de febrer de 2010. Obligatria Tercer bloc: La por. Inici: 1 de mar de 2010. Obligatria Finalitzaci: 26 de mar de 2010. Obligatria Acte de cloenda: darrera setmana dabril. Opcional
Per a ms informaci podeu consultar lannex II: Variables per a lelecci dun projecte.
6.2. Xarxes de projectes

Hi ha diferents espais que ofereixen projectes. Alguns funcionen com a cercadors que apleguen projectes telemtics de diferent procedncia i daltres corresponen a xarxes que difonen els seus propis projectes. A lapartat Projectes en xarxa de la XTEC es pot trobar una llista de les principals xarxes que ofereixen projectes telemtics. Moltes daquestes xarxes tenen cercadors que permeten triar projectes tenint en compte el nom del projecte, ledat, les rees implicades o altres variables que poden ser tils per triar un projecte. Exemple Participaci en projectes En aquest espai de la XTEC es pot trobar una llista de xarxes educatives que ofereixen projectes telemtics. A ms sinclou un ampli catleg classificat per nivells educatius i rees curriculars.
6.3. Inscripci al projecte

La inscripci a un projecte telemtic ha dimplicar el comproms de participar en totes les activitats. Tractant-se de projectes on participen diferents centres, la participaci de cadascun dels inscrits s fonamental, en especial els que tenen pocs participants i els que sn de caire cooperatiu, s a dir que per realitzar les activitats s imprescindible la collaboraci activa de tothom. Alguns projectes requereixen que es facin totes les activitats i daltres presenten un conjunt de propostes, deixant als participants la possibilitat de triar les que consideren adients. Tamb sha de tenir en compte, al moment de
40
la inscripci, el marc en qu volem realitzar el projecte, a nivell drea curricular, crdit o qualsevol altre mbit. En definitiva abans de fer la inscripci a un projecte hem de conixer-lo a fons i valorar no noms la qualitat del projecte, sin el comproms que demana i les possibilitats reals de realitzaci de les activitats.
En el moment de planificar el curs s convenient fer una ullada a tota loferta de projectes per tal dintegrar les activitats que ens proposen al projecte de centre, del departament duna rea, o del grup classe.
En el moment de planificar el curs s convenient fer una ullada a tota loferta de projectes per tal dintegrar les activitats que ens proposen al projecte de centre, del departament duna rea, o del grup classe. Daltra banda, cal estar atent als terminis dinscripci de cadascun dels projectes, ja que molts projectes obren les inscripcions a linici del curs es-colar, independentment de les dates de realitzaci.
6.4. Organitzaci al centre

La participaci en un projecte telemtic implica un comproms no tan sols del professorat i alumnat participant, sin lacceptaci del claustre i la implicaci de lequip directiu. Sn activitats que, en el cas de no estar recollides en el Pla anual de centre, poden ocasionar dificultats organitzatives. Daltra banda, la seva inclusi afavoreix la possibilitat de continutat en el cas de canvi del professor o professora responsable del projecte. En el moment de decidir, a nivell de centre, la participaci en un projecte cal ser conscient dels aspectes tcnics, curriculars i logstics que cal adaptar i que poden condicionar-ne espais i horaris. Shaur de vetllar per dotar dels recursos materials i personals que facilitin el desenvolupament del projecte i organitzar estratgies per poder donar vies de soluci a problemes que poden sorgir mentre es realitza el projecte.
La participaci en un projecte telemtic implica un comproms no tan sols del professorat i alumnat participant, sin lacceptaci del claustre i la implicaci de lequip directiu.
Ats que a les escoles es realitzen parallelament diferents projectes s til disposar duna graella on es concentri tota lactivitat organitzativa i distribuci de responsabilitats de tots els membres del claustre implicats.
41
Exemple Distribuci de les responsabilitats del claustre

Projecte Fair Play* Responsable logstic Responsable Cap destudis Activitats Distribuci i reserva despais, dordinadors porttils i adequaci de lhorari del professorat. Vetlla perqu la connectivitat del centre i les aplicacions per realitzar el projecte estiguin disponibles i es pugui accedir de la manera pactada amb el/la responsable. Decideix conjuntament amb el/la responsable del projecte les carpetes de la xarxa on es podr guardar la informaci que es va generant. Responsable del projecte al centre Tutor/a de 1r dESO B Informaci al claustre i a lequip directiu de lactivitat. Coordinaci amb el responsable logstic, el/la responsable tcnic i el professorat participant. Difusi de les activitats a la revista de lescola i al web del centre, conjuntament amb el professorat participant. Memria de lactivitat, conjuntament amb el professorat participant. Assistncia, si es considera oport, a lactivitat presencial inicial i de cloenda. Professorat que participa al projecte Tutors/ores de 1r dESO Realitzaci de les activitats amb el grup classe. Assistncia, si es considera oport, a lactivitat presencial inicial i de cloenda.
* Projecte Fair Play: http://www.lacenet.org/fairplay/
Responsable tcnic
Coordinador/a dinformtica
Per a ms informaci, podeu consultar lannex III: Distribuci de les responsabilitats del claustre. Tamb pot ser dutilitat plasmar en una graella la informaci bsica del projecte on aparegui el nivell educatiu amb qu es participa en el projecte, els grups del centre implicats, les competncies o rees curriculars relacionades i les dates dinici i finalitzaci.
42
Exemple Informaci general del projecte

Projecte Fair Play* Nivell escolar dels participants Grups que hi participen rees implicades Data dinici i de finalitzaci
* Projecte Fair Play: http://www.lacenet.org/fairplay/
Responsable dactivitats 2n dESO Grups A, B i C Educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania, tutoria, educaci fsica 1 de febrer a 30 dabril
Per a ms informaci, podeu consultar lannex IV: Informaci general del projecte.
6.5. Moments dun projecte

En la realitzaci de les activitats dun projecte es donen uns moments clau que, en funci de les seves caracterstiques, poden tenir ms o menys importncia i requereixen ms o menys temps de dedicaci. Val a dir que no sempre es donen un darrere de laltre, sin que sovint se superposen i poden aparixer en diferents ocasions i activitats1: I. Moment de recuperar idees prvies i cercar-ne de noves Per comenar la tasca s recomanable treballar amb les idees, els conceptes i el vocabulari que utilitza lalumnat en relaci amb el tema a tractar, recuperant experincies prvies i revalorant-ne els sabers. El que s important en aquest moment s acordar un marc conceptual i un lxic com que permeti construir en conjunt, per atenent sempre a considerar i respectar la diversitat com un valor. Les activitats que poden motivar aquesta posada en com sn variades: pluja didees, lectura dun conte, projecci dun vdeo, anlisi de lmines o fotografies. De vegades, lunivers que dominen els/les alumnes no s suficient per a lelecci que millor els representa com a grup. En aquests casos suggerim apropar-los a altres fonts dinformaci de les opcions de qu disposen per adquirir ms coneixements: mares/pares, avis/vies, altres persones de la poblaci o b treballar a la biblioteca, cercar a revistes especialitzades, pgines dInternet, etc. II. Moment de cerca dinformaci Per comenar la cerca dinformaci, el primer que cal tenir clar s qu es vol saber. Amb aquesta finalitat es pot fer una llista dtems i preguntes que promoguin la curiositat per saber ms sobre lobjecte escollit. s recomanable dividir les tasques per petits grups i assignar rols als seus membres.
1. Adaptaci de la metodologia del projecte Atles de la diversitat.
43
III. Moment dorganitzar la informaci Suggerim pensar primer lestil de comunicaci i el tipus de text que desitgem produir, estimulant loriginalitat i creativitat en la producci de textos. Un major desafiament per als alumnes podria ser incloure tota la informaci en una historieta, un article periodstic, un pster publicitari, etc. En finalitzar aquesta etapa han de tenir clarament planificat qu explicaran (el contingut), com estar reflectida la informaci (el format, lestil de comunicaci) i les eines que utilitzaran (processadors de text o imatge, editors dudio, vdeo, etc.). IV. Moment de producci Ser el que habitualment requereix ls deines informtiques. s fonamental utilitzar un vocabulari precs i cal tenir present els destinataris de la producci (nois, noies i docents descoles o centres de diversos llocs i pblic en general), per procurar que la seva lectura sigui gil i interessant. Traslladar aquesta preocupaci als alumnes els permetr adquirir noves habilitats i deslliurar-se de la idea que el que han produt s noms per al/a la mestre/a. Atendre aquest aspecte contribuir positivament a la motivaci dels alumnes i a millorar tant pel que fa al contingut com a la forma de la seva producci. V. Moment de publicaci Una de les caracterstiques prpies de qualsevol projecte s la publicaci de moltes de les activitats que realitza lalumnat i que comparteix amb els altres participants. En projectes cooperatius aquestes publicacions sn imprescindibles perqu els altres participants puguin dur a terme el seu treball. En tots els casos, la publicaci esdev un element que caracteritza el treball en projectes telemtics. VI. Moment de lectura de les produccions dels altres participants La realitzaci de les mateixes activitats o daltres similars o complementries aporta una riquesa extraordinria al projecte. La seva lectura esdev un element clau de la construcci del coneixement.
6.6. Valoraci
La participaci en un projecte ha de preveuren la valoraci a diferents nivells: Lalumnat ha de poder valorar la participaci des del seu punt de vista, moltes de les seves opinions poden afavorir el funcionament en una edici segent, tant daspectes didctics i organitzatius que afecten noms a laula, com daspectes funcionals que fan referncia al desenvolupament general del projecte. Daltra banda, el professorat que ha participat des de diferents centres ha de valorar aspectes referents al funcionament tant a nivell daula, com a nivell de centre i en general. s fonamental fer aquesta valoraci per poder identificar els aspectes susceptibles de millora per a una edici segent.
44
Per part de la coordinaci del projecte, cal valorar els aspectes relatius a eines tecnolgiques, espai on est allotjat, difusi, activitats, temporalitzaci, metodologia proposada, coordinaci, dinamitzaci i animaci (si escau), i valoraci dels participants.
45
CAPTOL III
7. Aplicaci a laula
7.1. Context actual

Immersos com estem en un entorn on el canvi s constant i la realitat est en permanent transformaci, des de lescola ens hem de posicionar. Ens cal fer propostes de treball a les aules que portin els nostres alumnes a poder-se relacionar i donar respostes eficients i eficaces a les demandes socials actuals. Com diu Judi Harris (Harris, 1998): els docents ms destres sn aquells que creen entorns daprenentatge que donen possibilitats mltiples per a lactivitat de qui aprn. La participaci en projectes telemtics afavoreix que els alumnes visquin en entorns daprenentatge dissenyats per afavorir lassoliment dun gran nombre dobjectius curriculars i competncies, per al mateix temps prou flexibles per permetre mltiples activitats i respostes lligades a les prpies vivncies de lalumne, al seu grup classe i al projecte educatiu del centre. Des dels centres educatius cal assegurar que el jovent adquireix els coneixements, les capacitats, les destreses i les actituds necessries per preparar-se per a la vida adulta. En una societat que demana als joves que spiguen treballar per objectius i en grup, s evident que cal promoure una metodologia de treball a laula que des de petits els habitu a la cooperaci i a crear coneixement compartit. Promoure que lalumnat es faci preguntes i trobi la resposta a partir dun treball de recerca personal i grupal, i que el contrast amb les opinions dels altres li sigui dajuda per respondre les preguntes que sha fet, afavoreix que esdevingui una persona dialogant i amb capacitat per pensar i aprendre de manera autnoma. Anglica Stiro, directora del projecte Noria, en el marc de les X Jornades de 0-12, explica que s important que els alumnes treballin en projectes, ja que els projectes sn propostes didctiques que tenen un principi i un final i, per tant, els ajuda a conceptualitzar la finitud de les coses. Cal evitar que el treball diari a laula sigui lineal ja que daquesta manera no es fomenta que es tingui en compte que res s perenne. Per tant, s evident que s important per a lalumnat tenir una tasca, analitzar qu els cal per assolir els objectius per
La participaci en projectes telemtics afavoreix que els alumnes visquin en entorns daprenentatge dissenyats per afavorir lassoliment dun gran nombre dobjectius curriculars i competncies.
47
dur-la a terme, fer la recerca necessria per trobar la informaci, elaborar el coneixement i compartir-lo. Com explica Gens Roca, consultor expert en limpacte social de les TIC, els besavis dels nostres alumnes si volien escoltar msica, ballar o veure una obra de teatre havien danar a un espai pblic. Ms endavant la tecnologia va permetre que els seus avis ja poguessin fruir en un entorn privat, com a casa, descoltar msica o veure un programa a la televisi. Ms endavant els seus pares han pogut ja crear pellcules i gravar la msica i ara ells, a ms de tot aix, poden penjar-ho en espais pblics. Reflexionant sobre aquests canvis i tot el que suposa a nivell de globalitzaci i de presencialitat de les TIC a les nostres vides, s evident que la metodologia de treball a laula no pot continuar essent la mateixa que fa 40 anys. Els/les nostres alumnes viuen immersos en un mn amb grans quantitats dinformaci que prov de diferents mitjans, i des de lescola han de tenir la possibilitat daprendre a gestionar-la. Daltra banda, amb el potencial que ens ofereixen els mitjans socials (web 2.0) tenim la possibilitat de construir de manera collectiva coneixement a travs dInternet. Lomnipresncia de les TIC ens possibiliten dinamitzar una audincia activa i fomentar el treball en xarxa i la cooperaci. De totes maneres la major presncia de tecnologia no garanteix per si mateixa lxit del projecte, ni un millor aprenentatge. Recordem haver participat en projectes en els quals alguns centres disposaven descassos recursos de maquinari i de poques possibilitats de connexi a la Xarxa i, en canvi, les aportacions dels participants eren duna gran riquesa.
7.2. Rol del docent i de lalumnat

Proposar als alumnes la participaci en un projecte telemtic demana que el docent tingui un mnim de competncia TIC. Tal com es recull en lestudi Acompaamiento al profesorado del projecte Atles de la diversitat, dinamitzar i gestionar un grup classe, quan participa en un projecte daquestes caracterstiques, demana que el docent tingui un grau de competncia TIC. s necesUn grup dalumnes que sari que tingui un nivell bsic dalfabeparticipa en un o ms titzaci informtica i ha de ser capa projectes telemtics passa de participar en entorns virtuals de coa centrar els seus esforos municaci i aprenentatge, element bsic no noms en crear esquemes per crear coneixement compartit. Un grup dalumnes que participa en un o ms projectes telemtics passa a centrar els seus esforos no noms en crear esquemes de coneixement, sin en assolir competncies que els possibilitaran seguir aprenent de manera autnoma al llarg de tota la seva vida. En aquest nou paradigma educatiu cal revisar les metodologies de treball a laula. El rol del docent ha de canviar a la fora ja que deixa de ser un transmissor del coneixement per passar a fer un paper de tutor que ajuda i ensenya a cercar la informaci, gestionar-la i a
de coneixement, sin en assolir competncies que els possibilitaran seguir aprenent de manera autnoma al llarg de tota la seva vida.
48
ser-ne crtic. Daltra banda, si el binomi docent-alumnat passa a donar ms autonomia i responsabilitat als i a les alumnes, per tal que es puguin comunicar i crear coneixement compartit amb els altres grups que participen en el projecte, s evident que al docent li escau un paper de dinamitzador de laula, a fi dacompanyar els alumnes, assessorar-los i motivar-los en la resoluci de les propostes de treball plantejades. s evident que no tots els alumnes poden donar la mateixa resposta tothom aprn de manera diferent i s aqu on el docent ha de provocar que cada un dels alumnes pugui trobar el seu lloc en el treball grupal. s fonamental que els incentivi a fer-se preguntes, els orienti i doni estratgies per cercar respostes. Lactuaci del professor/a s clau per aconseguir crear un clima i dinmica de treball on la comunicaci entre lalumnat i el professorat sigui possible, permetent i incentivant la interacci entre alumnes i amb altres grups participants. Daltra banda, tal com explica Elena Noguera Pigem a la seva tesi Educaci moral i en valors mitjanant projectes telemtics s vital que als centres educatius lorganitzaci de lalumnat permeti, sobretot, el dileg i lenriquiment mutu ja que els exercita per a lacceptaci de la diversitat.
7.3. Lalumnat en un entorn de treball cooperatiu

El treball cooperatiu s el model densenyament i aprenentatge que es recomana per realitzar les activitats dels projectes, on petits grups destudiants interaccionen per completar una tasca. La cooperaci crea un entorn emocional que afavoreix laprenentatge.
Figura 8: Les activitats de molts projectes telemtics permeten una interdependncia necessria. Grfic adaptat a partir del Projecte GTP dElements of Cooperative Learning (http://artofteachingscience.org/gtp/).
49
Aquest model es basa en el principi dinterdependncia positiva, que afavoreix crear un ambient en el qual, de cadascuna de les propostes, solucions o xits de cada component del lequip, en depenen les dels altres components. Les activitats de molts projectes telemtics permeten aquesta interdependncia entre els grups classe o els que participen al projecte, malgrat trobar-se en entorns geogrfics diferents. La imatge de la pgina anterior mostra els quatre principis fonamentals: Principi 1: Interdependncia positiva, quan les accions de cada membre sn essencials per a la realitzaci de la tasca del grup. Principi 2: Responsabilitat individual, que dna oportunitats perqu cada individu contribueixi de manera significativa al treball del grup i es doni la cogesti. Principi 3: Interacci directa, que afavoreix un entorn com dinfluncia dhabilitats cognitives i socials. Principi 4: Habilitats cooperatives en petits grups, que sn necessries dassolir per aprendre a treballar amb els altres, comunicar idees i resoldre conflictes. Lanlisi de grup permet reflexionar sobre la tasca realitzada i la capacitat de millora. Johnson & Johnson i Holubec identifiquen quatre nivells dhabilitats comunicatives que cal desenvolupar per resoldre amb xit la participaci en projectes, que sn:
Aquestes habilitats sn susceptibles de poder-se treballar quan es realitzen projectes que continguin activitats cooperatives.
50
Quan es fa la distribuci per grups per treballar en alguna activitat dun projecte, s molt til repartir responsabilitats i donar a cada alumne/a un rol en el treball de grup. Daquesta manera safavoreix la interdependncia entre els membres del grup i es desenvolupa la responsabilitat personal. Els diferents rols no impliquen una jerarquitzaci de les funcions, simplement tenen responsabilitats diferents, necessries per resoldre la feina a fer. Es poden concretar en: Comunicador/a Facilitador/a Secretari/ria Responsable dels materials
Figura 9: Rols necessaris en un projecte telemtic.
Figura 10: s convenient que tots els membres del grup hagin exercit els diferents rols.
51
s convenient que tots els membres del grup hagin exercit els diferents rols, ja que adoptar diferents papers permet desenvolupar diferents destreses necessries per al treball en grup. Per tant, depenent de la naturalesa del projecte, es podran fer els canvis en funci de la tipologia dactivitats o per blocs daccions.
7.4. Accions prvies a la participaci

Molts dels projectes telemtics que hi ha a la Xarxa fan propostes molt interessants. Al captol I ja comentvem que per triar un projecte per participar-hi amb un grup dalumnes primer sha de valorar les caracterstiques del grup i analitzar totes les variables que incideixen en el context, per desprs triar aquell que es consideri ms idoni per ajudarlos en el desenvolupament de les capacitats i les competncies bsiques. Escollir un projecte amb un nivell alt dadaptabilitat i flexibilitat afavoreix ladequaci a una programaci concreta daula. s important tenir en compte el calendari de les activitats del projecte i mirar si s compatible amb lactivitat del grup dalumnes. Tamb cal veure fins a quin punt el projecte s viable amb els recursos disponibles i la compatibilitat amb el projecte educatiu de centre. Un cop sha pres el comproms de participar en un projecte, cal donar-se el temps necessari per conixer a fons la proposta i contactar amb els organitzadors i, si escau, amb la resta de docents que hi participaran. Tamb s convenient valorar lacompanyament que sofereix al llarg de tot el temps de participaci i comenar a planificar el treball daula.
Prendre un comproms
En participar en un projecte sadquireix un comproms amb la resta de docents i alumnes a fer unes activitats conjuntament i noms el comproms i la implicaci de totes les persones que hi participen, tant alumnes com docents, faran possible lxit del projecte. s molt important valorar, abans dinscriures en un projecte, les possibilitats reals de realitzar les activitats proposades en els lmits fixats. Tal com explica Nria Brichs en el Decleg per a la participaci en projectes telemtics s molt important que els i les alumnes respectin les instruccions per participar i s feina del docent donar pautes clares i precises, tant per ajudar a identificar les tasques com per ajudar a vetllar pel bon funcionament de la dinmica de treball del grup. Daltra banda, cal garantir un respecte mxim de les normes del projecte seguint les indicacions donades per les persones facilitadores sobre el calendari de treball dels grups com un dels aspectes relacionats amb la comunicaci entre els participants, ja que aix s la clau de lxit del projecte. Participar en un projecte telemtic s una manera de treballar diferent, ms motivadora i amena per a lalumnat i segurament ms innovadora, per aix no treu que demani rigor en la seva aplicaci i un alt nivell de comproms. Si es deixa de participar i sabandona el projecte, altres grups dalumnes es poden trobar amb dificultats per continuar la tasca, especialment si es tracta de treball cooperatiu.
52
Coneixement de la proposta
Un cop decidit el projecte, que s aconsellable que estigui ntimament lligat a la programaci daula, s convenient llegir amb deteniment la guia del professorat per tal de recollir les principals orientacions que ens presenten els creadors del projecte. Hi ha centres on, per tradici, lalumnat ha treballat prviament amb recursos similars i potser ja ha participat amb anterioritat en altres projectes telemtics; en aquest cas, s ms factible prendre un comproms ms ampli que tingui en compte dur a terme les activitats bsiques i algunes de complementries. Ara b, si es tracta dalumnes que no tenen experincia prvia, s ms prudent pensar en propostes ms senzilles que els permetin habituar-se a la dinmica prpia de la realitzaci de les activitats dels projectes. Hi ha projectes que permeten la participaci a diferents nivells. El Public Art Project en seria un bon exemple, ja que presenta un itinerari de participaci bsic per a tothom i, parallelament, fa propostes alternatives per a aquells grups que volen dedicar ms temps, ampliar el nombre dactivitats i aprofundir en alguns temes.
Contacte amb les persones que han creat el projecte i altres docents participants
Un cop sha decidit la participaci en un projecte telemtic, cal realitzar la inscripci al projecte. La majoria de projectes ja tenen planificat el calendari i els terminis, per en alguns casos cal arribar a acords pel que fa a aspectes organitzatius i de funcionament. Tamb hi ha la possibilitat, especialment si els projectes sn dabast local, que les persones facilitadores convoquin una trobada presencial a tots els docents que participaran en el projecte. s molt recomanable assistir-hi, ats que, normalment, es donen instruccions tcniques i metodolgiques que seran de gran utilitat per organitzar millor la participaci al projecte i entendre millor la proposta didctica. A ms, s una bona oportunitat per resoldre qualsevol tipus de dubte relacionat amb el projecte. Podem veure un exemple al projecte Montserrat. Daltra banda assistir a aquesta trobada inicial permet conixer personalment els docents amb els quals es compartir el projecte, circumstncia que enriquir la relaci de tots plegats i facilitar la comunicaci al llarg de tota lactivitat. No totes les persones facilitadores de projectes organitzen una activitat prvia per fomentar el coneixement del professorat que shi involucra. En alguns projectes, especialment els dabast ms ampli, el contacte inicial es realitza de manera no presencial a travs de videoconferncies, xats o xarxes socials. La intenci es crear xarxa i potenciar el treball en grup. s important participar-hi ja que normalment saprofita per establir relacions entre els docents, sacaben de testar les eines de comunicaci telemtica i, en alguns casos, cal concretar en com algunes variables com el calendari, els terminis, la metodologia o el grau de comproms. Un exemple s lactivitat inicial que es realitza en el projecte internacional Youngcast: Presentaci dunes mestres al projecte Youngcast. Les diferents possibilitats que actualment donen els mitjans socials (web 2.0) permeten a les persones dinamitzadores plantejar diferents tipus destratgies de comunicaci entre els i les docents participants. Cal destacar que actualment en entorns amb possibilitats altes
53
de connectivitat s possible promoure la creaci de xarxes socials virtuals que permeten un treball sncron o asncron entre els docents i lalumnat que hi participa. Un exemple el podem trobar al projecte Espurna, xarxa social dmbit educatiu.
Valoraci del tipus dacompanyament

Un factor decisiu i molt important a lhora doptar per la participaci en un o altre projecte s lacompanyament i dinamitzaci que els creadors del projecte han previst. Si s la primera vegada que es participa en un projecte telemtic ser bo buscar-ne un en el qual sigui molt fcil contactar amb les persones creadores i dinamitzadores a fi de poder consultar qualsevol dubte, tant tcnic com didctic. Saber que sempre hi hagi una persona propera per resoldre qualsevol problema en facilitar la participaci. La inclusi dun personatge que proposa activitats, orienta, anima i engresca a continuar participant i fidelitza la participaci. En alumnes deducaci infantil i primria aquest personatge pren molta rellevncia a la vida de laula, com s el cas del Drac Trac en el projecte telemtic Un vol pel Valls, on els i les alumnes de tercer i quart de primria esperen als frums no noms les aportacions dels altres grups, sin tamb les del Drac Trac, que ha llegit els seus treballs, els els valora i els anima a seguir esforant-se i treballant en el projecte. Per a lalumnat dESO aquest personatge que els guia i que fa tasques de dinamitzaci ha de prendre a la fora un to diferent, per s interessant sobretot en projectes en els quals el calendari dexecuci s llarg i la motivaci inicial es podria anar diluint. Un exemple clar s el Capit Xils del projecte Bitantart que proposa un viatge amb els alumnes cap a lAntrtida i al llarg del cam els va plantejant tot un seguit dinterrogants i els anima a resoldrels en grup i a compartir-los en els espais creats.
7.5. La participaci al projecte: el projecte a laula

Un cop shan previst tots els aspectes organitzatius i les responsabilitats a nivell de centre, el pas segent s la planificaci del dia a dia a laula. Cal preveure el calendari dexecuci i harmonitzar-lo amb la prpia programaci i horari, tenint en compte les altres tasques que es realitzaran parallelament. En molts projectes, a la guia del professorat es poden trobar unes indicacions de calendari a seguir molt seqenciades que ens poden ajudar a organitzar-nos, com s la Guia del projecte Youngcast. s el o la docent qui, tenint en compte el grup dalumnes i els objectius que sha marcat en la programaci daula, enfocar duna o altra manera la participaci. Per a la bona marxa dun projecte, s necessari que tothom sajusti a la proposta de calendari prevista i que sacompleixi el comproms de participaci proposat. Com apuntvem al captol II, organitzar amb graelles les responsabilitats del claustre, cicle o departament, les reserves despai i recursos, afavoriran el correcte desenvolupament de les activitats del projecte. En alguns projectes es proposen activitats que impliquen desplaaments fora del centre, per a activitats inicials, de cloenda, dobservaci o de recollida de dades... Si s aix, cal-
54
dr preveure que aquestes activitats quedin recollides en el Pla anual de centre, per poder ser aprovades pel Consell Escolar del centre. Caldr tamb tenir lautoritzaci de les famlies de lalumnat implicat. En tot projecte es realitzen unes activitats a laula, com ara la presentaci del projecte al grup classe, la preparaci de la presentaci per als altres grups i el desenvolupament de les diferents activitats del projecte. Aquestes impliquen la comunicaci entre els participants, en especial si es tracta de projectes cooperatius. Un cop planificat el calendari i previstos els recursos necessaris, la primera acci a fer s presentar el projecte telemtic als alumnes. s un moment molt especial, i no es pot fer de qualsevol manera. s necessari saber transmetre entusiasme i motivaci per participar i involucrar-se en el projecte. Al mateix temps cal crear un context de treball motivador, ja que s vital per engrescar i incentivar lalumnat i ser la clau de volta de lxit del projecte. Amb alumnes deducaci infantil i primer cicle deducaci primria s convenient dedicar tota una sessi de treball a presentar el projecte, plantejar lactivitat a tot el grup classe, asseguts en rotllana o duna manera que faciliti mantenir una conversa plegats. s important crear un clima que generi complicitats. Lobjectiu sha dexplicar de forma clara. Per engrescar-los es pot jugar amb la mgia dun conte, una histria sobre el protagonista o personatge dinamitzador. Moltes vegades pot ser dutilitat tenir un suport com ara un dibuix, un titella o ninot, un conte, un audiovisual. Un exemple el podem trobar al projecte La regadora Dora, on a partir dun conte es construeix tota la proposta didctica. Amb alumnes ms grans tamb es convenient introduir lactivitat en gran grup, per en ser ms autnoms no sempre cal que sigui el docent qui la dinamitzi totalment sin que es pot jugar amb recursos escrits com larribada dun missatge, un conte... que els convidi a participar. En el projecte Un vol pel Valls, el Drac envia una carta als nois i noies que hi participen, demanant-los que lajudin a descobrir la comarca del Valls. En altres projectes pot arribar un paquet al centre amb materials per treballar en el projecte. Tant si hi ha materials de suport com si no, s important explicar a lalumnat de qu tracta el projecte i quins objectius sn els que es volen assolir. s aconsellable tamb presentar el projecte a les famlies, sobretot en el cas dels nens i nenes deducaci infantil i primria, a fi dimplicar-les en el treball que es far a laula. s el moment per demanar les autoritzacions pertinents, tant per poder publicar la imatge en els mitjans socials (si es dna el cas que el centre no ho ha fet prviament en fer la matrcula) com si teniu previst fer una sortida fora del centre. Per presentar lactivitat es pot ambientar laula, els passadissos i els espais de lescola en els quals sacostuma a difondre la tasca que es far a laula, amb dibuixos o altres elements que facilitin la familiaritzaci amb el projecte.
Presentaci dels grups participants

En molts projectes telemtics la segona activitat acostuma a ser la presentaci del grup classe a tots els altres participants. Aquesta activitat permet treballar un seguit daspectes de la competncia comunicativa. Duna banda, cal fer un escrit explicant els trets i aficions ms destacables del nostre grup, centre educatiu i la poblaci on est ubicat lins-
55
titut o escola. Si la presentaci la fa cada un dels alumnes s interessant que tamb expliquin alguns aspectes acadmics, personals i les activitats de lleure que ms els agraden. Per fer la presentaci, si s amb alumnes petits, cal fer un treball plegats, amb lajuda del can de projeccions o la PDI i aprofitar per treballar lestructuraci del text oral i escrit en el marc dun procs descriptiu. Amb alumnes ja una mica ms grans es pot preparar per parelles i desprs consensuar la presentaci a tot el grup o en grups ms petits si es decideix enviar ms duna presentaci. Afegir-hi alguna pregunta o b explicar alguna curiositat del grup com ara presentar la mascota de la classe, una tradici de lescola o de la poblaci on viuen, dna peu als altres participants a contestar, facilitant la comunicaci entre grups. Un cop preparat el text de la presentaci es pot enviar en format escrit als altres grups o gravar-lo en un arxiu de so o vdeo. Daltra banda, enviar una fotografia o dibuix del grup classe i del centre fa que els altres grups ens puguin conixer una mica millor. Un exemple el trobem en la Presentaci dun grup de nens i nenes de lescola Lavnia. Si shi adjunten fotografies, es pot aprofitar locasi per fer un treball de retoc fotogrfic i tractament de la imatge. No cal dir que s molt important remarcar a lalumnat participant que la presentaci s la primera impressi que els altres grups participants rebran dells i que, per tant, ha destar feta de forma acurada i al mateix temps amena, vigilant en tot moment el to del missatge. Si ja hi ha algun grup que ha enviat la seva presentaci ser bo contestar aviat les preguntes que facin, a fi de mostrar inters. s un bon moment per recordar que sempre shan de respectar les aportacions dels altres. Les presentacions es poden recollir en un espai fsic reservat per al projecte, penjar-les al mural de laula o en espais virtuals de difusi de les activitats (blog daula o del centre) a fi de facilitar la seva lectura i familiaritzaci amb els altres grups.
Realitzaci de les activitats del projecte

Com ja ha quedat explicat en els anteriors captols hi ha diferents tipologies de projectes i diversos nivells de participaci. El treball daula ha de quedar emmarcat en un clima de treball cooperatiu basat en el dileg que permeti a lalumnat donar resposta a les diferents activitats. En un context daprenentatge ric i creatiu, lalumne/a es far preguntes i s convenient respectar el temps que necessita i orientar-lo per obtenir respostes. Com comenta Joan Domnech a Elogi de leducaci lenta: cal deixar temps als nostres alumnes per pensar, no podem anar amb les respostes fetes, sn ells qui les han de trobar i a nosaltres ens toca fer-los-hi costat. Ats que a les aules s habitual que lalumnat sigui molt divers, el fet de treballar en projectes facilita poder donar a cada un dells un tractament individualitzat, que afavoreixi el desenvolupament de les capacitats i competncies bsiques de cadasc al seu ritme. Els projectes normalment presenten propostes molt flexibles que permeten que cada participant pugui tenir un paper i responsabilitat en el treball del grup que sadeqi a les seves
56
necessitats i possibilitats. s interessant que cada membre del grup se senti responsable del treball grupal i aprengui a gestionar-se i superar-se. Noms assumint noves responsabilitats lalumnat esdevindr cada cop ms autnom. Amb nens i nenes deducaci infantil i cicle inicial de primria, moltes de les activitats es poden realitzar en gran grup, altres es poden fer en parelles o individualment. A mesura que es van fent ms grans, el treball individual adquireix ms importncia, per tamb sha de preveure diferents tipus dagrupacions en funci del tipus dactivitat. Les tasques de recerca dinformaci, anlisi, i contrast dopinions sn idnies per realitzar-se individualment o en petits grups. Les sessions de gran grup sn tils per organitzar el treball, comunicar i compartir les feines realitzades i comentar aspectes generals del projecte. s important aprendre a negociar i elaborar una proposta comuna i consensuada que integri els coneixements de tots plegats. En les tasques de cerca dinformaci en diferents mitjans el paper del docent es basa en guiar i donar pautes. En larticle Tractament de la informaci i competncia digital en Jaume Illa proposa ...donar pautes per a una efica gesti de la informaci s imprescindible i cal saber guiar lalumnat de tal manera que shabitu a donar resposta a les preguntes que shan formulat i a contestar el que els demanem. Mirar devitar en tot moment la fatdica prctica del copiar i enganxar que, per desgrcia, alguns alumnes tenen per molt habitual....
Comunicaci amb altres grups

Tot projecte telemtic ha destar vinculat a una xarxa de comunicaci que permeti als participants compartir la informaci i estar en contacte entre ells. Les possibilitats que actualment ofereixen els mitjans socials faciliten el treball en xarxa i permeten la comunicaci sncrona i asncrona. Daquesta manera sassegura la possibilitat que tots els participants puguin veure el treball dels altres grups, fer-hi aportacions i construir coneixement compartit. En totes les comunicacions que es realitzen, independentment del format en qu es realitzin, cal seguir unes normes estandarditzades, netiquette, que garanteixen el respecte mutu i que sn comprensibles per a participants de diferents cultures. A lespai Rompecadenas es pot trobar informaci completa sobre el tema. No tots els projectes estan pensats perqu els alumnes es comuniquin entre ells, per normalment en molts hi ha uns moments claus en els quals es comparteix informaci. Al llarg del projecte s important dedicar un temps a llegir, escoltar o mirar els treballs i missatges dels altres grups i enviar-los comentaris que els serveixin destmul. En finalitzar el projecte, en alguns casos cal acomiadar-se i agrair a tots els participants el treball realitzat.
57
8. Documentaci i difusi
Els projectes telemtics faciliten la difusi de la feina realitzada, ja que un dels objectius de qualsevol projecte s difondre i compartir el coneixement adquirit.
El professorat i lalumnat sovint duen a terme activitats que es queden en el marc de laula o de centre, sense que ning ms les arribi a conixer. Cal valorar la difusi fora de laula de les activitats realitzades. Els projectes telemtics faciliten la difusi de la feina realitzada, ja que un dels objectius de qualsevol projecte s difondre i compartir el coneixement adquirit.
Preparar la presentaci i la documentaci de les activitats que shan dut a terme, els resultats i les conclusions daquestes, ajuda lalumnat a estructurar les idees i desenvolupar les competncies comunicatives. s fonamental anar documentant el procs del treball, a fi de deixar empremta de tot all que va succeint al llarg del dia a dia del treball daula. Recollir els processos permetr reflexionar sobre la prctica i millorar-la. Aquesta documentaci es pot fer amb imatges o filmacions acompanyades de gravacions i textos orals o escrits. El procs densenyament i aprenentatge sha de documentar bo i recollint les empremtes del que ha passat a laula, per generar un document pblic que permeti fonamentar lexperincia en un marc teric objectivable.
58
9. Avaluaci
Els projectes telemtics, com tot procs densenyament i aprenentatge, han de preveure una avaluaci que actu com a funci reguladora, de tal manera que permeti adaptar les estratgies pedaggiques a les caracterstiques de lalumnat, constatar el seu grau dassoliment de les competncies i progrs, per ajustar, en cas necessari, els processos didctics. Cal compartir amb lalumnat el procs avaluador, i fer-lo partcip i protagonista del seu procs daprenentatge. Per avaluar els projectes cal fixar uns criteris i objectius clars i precisos coneguts i assumits per professorat i alumnat. Els criteris establerts han de tenir una aplicaci especfica per a cada moment de lavaluaci: inicial, formativa i sumativa.
Figura 11: Procs davaluaci dels projectes telemtics.
59
9.1. Autoavaluaci de lalumnat

La participaci dels alumnes en lavaluaci s clau perqu els permet reflexionar sobre ladequaci del seu treball als objectius demanats i els fa conscients de la seva situaci respecte al procs daprenentatge. Fomentar aquesta actitud fa que el comproms de lalumnat sigui ms alt i que, per tant, se senti molt ms responsable del seu progrs. En el cas de lautoavaluaci del treball cooperatiu, lalumne/a ha de tenir definides clarament les habilitats formatives (per formar grup), les habilitats funcionals (per treballar en grup), les habilitats de formulaci (per raonar i conixer) i les habilitats dassoliment (per conceptualitzar), que sn avaluables. La reflexi sobre el seu treball ajuda lalumnat a reconduir, precisar i regular el que est realitzant. Cal habituar-lo a reflexionar sobre les actituds i els processos que du a terme, diriament a laula, i tamb a veure quins sn els aprenentatges que ha assolit en finalitzar el projecte. Aquesta prctica no saprn de manera espontnia, sin que a mesura que el docent acompanya lalumnat en aquest procs dautoavaluaci, aquest cada cop pot fer una anlisi ms detallada del que ha passat i del que pot millorar. En molts projectes lalumnat treballa en funci del tipus dactivitat a nivell individual, en petit o gran grup. Per tant sha de pensar en instruments que permetin recollir i registrar de manera fidedigna els objectius daprenentatge definits en els diferents contextos. Una eina que facilita aquest procs dautoavaluaci sn les rbriques de seguiment de cada activitat. Els i les alumnes poden reflexionar sobre el procs a partir dalgunes preguntes molt concretes i, ms endavant, poden introduir la informaci en graelles amb algunes icones fcils dinterpretar, cosa que els ajuda a fer la seva autoavaluaci i a reflexionar sobre la seva actitud envers la feina. A mesura que lalumnat s ms expert, les graelles poden ser ms completes, per sempre han de ser el ms precises possible. Per a ms informaci, podeu consultar lannex V: Autoavaluaci de lalumnat.
9.2. Avaluaci del professorat

s feina fonamental del professorat, com ja hem apuntat, fixar i donar a conixer de manera concreta, els objectius daprenentatge que seran susceptibles davaluaci i la importncia de cadascun dells. Cal ser molt curs perqu siguin realment avaluables. Per a cada objectiu sha de pensar la forma concreta de recollir i registrar la informaci. En tot procs daprenentatge cal pensar en una avaluaci inicial que contextualitzi el projecte al grup concret dalumnes. Sovint es dedica temps a treballar aspectes ja coneguts per lalumnat o se nobliden daltres que es donen per coneguts. El seguiment que es fa del procs s de vital importncia per poder fer conscient lalumnat del que est aprenent o ha aprs, cercar solucions a les seves dificultats daprenentatge i donar resposta a la diversitat de maneres daprendre. Esperar a avaluar noms al final del procs, moltes vegades no permet la millora competencial sin que noms mesura i constata el grau de coneixement adquirit, objecte de lavaluaci final.
60
Un instrument, que s de gran ajuda per registrar el procs i que sha desenvolupat extraordinriament en les webquestes, sn les rbriques, una eina molt vlida que simplifica el seguiment sistemtic. Les rbriques permeten als docents recollir la fotografia del que va passant diriament a laula. Les graelles del seguiment que realitza el docent poden estar a disposici de tot el professorat implicat. Parallelament es pot penjar en una cartellera pblica el control de les activitats que ja shan realitzat i les que encara estan pendents. Un cop finalitzada la participaci al projecte, el docent tamb fa una valoraci del procs general seguit i de lassoliment dels objectius daprenentatge de cada un dels alumnes o grups.
Alumne/a: Mart Guinot Membres del grup: Mart Guinot, Laia Puig, scar Grau i Paula Prat Nom del projecte: BONGOH. Activitat de descripci de lilla, previ mapa conceptual Autoavaluaci individual En aquest projecte he aprs coses noves He trobat clares les instruccions del projecte He buscat informaci a travs de diferents mitjans He fet la feina encomanada i lhe presentada puntualment He fet la feina tan b com he sabut i posant-hi esfor He sabut resoldre les dificultats que he trobat He ajudat els companys i companyes quan ho necessitaven He procurat crear un ambient de treball agradable El projecte mha agradat... x x x x x x x x Gens Poc Fora x Molt
Observacions i comentaris sobre la meva participaci individual: Mha costat adaptar-me al ritme del grup. Mha agradat treballar daquesta manera. Mha passat el temps molt rpid. Autoavaluaci del grup Hem acabat el treball a la data establerta Hem compartit la informaci entre tots Hem acceptat de bon grat les opinions de la majoria Hem tingut un bon ambient de treball Hem distribut les tasques equitativament Tots els membres del grup ens hem esforat He ajudat els companys i companyes quan ho necessitaven Estem satisfets de la feina realitzada x x x x x x x Gens Poc Fora x Molt
Observacions i comentaris sobre el treball en grup: Encara necessitem aprendre a treballar en grup. Ens ha estat difcil consensuar les idees i comunicar-nos. La distribuci en rols ha estat desequilibrada.
61
Avaluaci del professor/a - Alumnat Ha presentat el treball en la data establerta Ha repartit les tasques equitativament Ha pres les decisions de forma consensuada Ha necessitat ajuda complementria per poder acabar el treball Ha triat amb criteri els programes i recursos Ha explorat Internet per ampliar informacions Ha recorregut a fonts diverses per obtenir informaci Ha exposat el projecte oralment de manera clara i entenedora Sajusta a les instruccions donades Ha conceptualitzat correctament els elements de la descripci La redacci s acurada: ortografia, puntuaci, precisi lxica... Reflecteix imaginaci i creativitat El contingut cobreix els aspectes ms significatius de lactivitat Ha ajudat els companys i companyes quan ho necessitaven Satisfacci de la feina realitzada
Gens
Poc x x x
Fora x
Molt
x x x x x x x x x x x
Observacions i comentaris: La descripci s rica. Els elements de la descripci estan ben ordenats i jerarquitzats.
Podeu consultar lannex VI: Seguiment de la tasca de lalumnat a laula.
9.3. Valoraci del projecte

Hi ha persones facilitadores de projectes que en finalitzar el projecte envien al professorat participant una enquesta davaluaci. s important respondre-la, perqu a partir de les aportacions fetes per part dels diferents docents i les valoracions que lequip dinamitzador del projecte hi pugui afegir, es podr avaluar el funcionament i ladequaci del projecte i estar en condicions de fer propostes de millora per a la propera edici. Un exemple denquesta seria la que les persones facilitadores del projecte La Tetra i en Bric envien als participants.
62
Us agrairem que emplenssiu aquest qestionari davaluaci un cop hgiu participat en el projecte. Entorn i disseny Heu trobat fcil la navegaci pels diferents entorns del projecte? Coneixeu lentorn Moodle abans de treballar en aquest projecte? Sabeu com manegar-vos en aquest entorn o nheu aprs a partir daquest projecte? Heu trobat a faltar un minitutorial per poder treballar el projecte? Ha estat atractiu el projecte que heu treballat pel que fa a la imatge, el disseny, el llenguatge i lexpressi?
Contingut El nivell de dificultat del projecte ha estat el ms adient per al vostre alumnat? Heu trobat a faltar alguna mena dinformaci i/o blog que penseu que shi hauria dincloure? En cas afirmatiu, podreu suggerir-nos quina informaci i/o quin blog? Heu treballat tots els blogs del projecte, un de sol o ms dun? A qu es deu aquesta tria? Trobeu interessant el tema del projecte? Considereu que la proposta didctica s entenedora? Participaci i gesti Heu trobat cap mena de dificultat o entrebancs durant la participaci? En cas afirmatiu, especifiqueu-nos quins. Amb quin nivell dalumnat heu participat al projecte: 1r cicle de lESO, 2n cicle de lESO, batxillerat, altres... En quin marc horari heu desenvolupat el projecte: tutoria, matria optativa, matria comuna, mbits interdisciplinaris, altres. Sha implicat el vostre alumnat en el projecte? Com valoreu la relaci amb els altres participants del mateix projecte: escoles, instituts, grups...? Participareu novament en el mateix projecte o en daltres? Quins temes us agradaria trobar en altres projectes telemtics? Suggeriments, notes i comentaris
Us agram sincerament la vostra participaci en aquest projecte telemtic i us encoratgem a continuar participant en projectes posteriors. Enquesta per fer la valoraci per part del docent de la participaci del seu grup al projecte La Tetra i en Bric. Material elaborat pel grup CDA Valls durant el curs 2008-2009.
63
10. El projecte pas a pas
Les realitats escolars, les caracterstiques de cada projecte, lexperincia professional del professorat, la metodologia que empra habitualment, obren un ventall inabastable de possibilitats de treball a laula. Fer propostes didctiques concretes tenint en compte tots aquests parmetres s una tasca impossible. Oferim aqu unes orientacions que reflecteixen les diferents activitats que es realitzen en un projecte determinat, amb la mirada del professorat i de lalumnat, amb el benents que es tracta de models orientatius daplicaci a laula. Hem triat projectes de tipologies variades, adreats a nivells escolars diversos, amb la intenci de recollir el mxim nombre de situacions tipificades en el treball a laula. Cada un dels projectes proposats es contextualitza en una primera graella, amb una petita descripci, concreci de ledat de lalumnat que va fer el projecte i les rees curriculars que el professorat volia implicar-hi. A continuaci presentem una segona graella on es recullen les propostes dactuaci a laula per al docent i lalumnat, i algunes observacions que cal tenir en compte en el desenvolupament de les diferents activitats.
10.1. Context i propostes dactuaci a lescola

Projecte Atles de la diversitat
Fitxa descriptiva URL Descripci http://www.atlasdeladiversidad.net/ s una xarxa descoles que, grcies a la collaboraci, ha generat una base de dades sobre la diversitat cultural. En aquest projecte es pretn recollir les particularitats prpies de cada lloc a partir del criteri i la visi subjectiva dels participants. LAtles s tamb un lloc de trobada, de reflexi i daprenentatge collaboratiu. A ms, s una manera de promoure, a travs de les TAC, la igualtat, la tolerncia, el multilingisme i el pluralisme en totes les seves expressions. Edat de participaci rees curriculars Alumnes de 13 anys (1r de lESO) Llenges, cincies socials i experimentals
64
Propostes dactuaci a laula La participaci al projecte anava lligada a la formaci en lnia de tot el professorat participant, a fi de facilitar la feina de dinamitzaci pedaggica i tecnolgica que requeria un projecte daquest abast. Actualment sest treballant en una nova versi fruit de la revisi del treball que sha anat fent al llarg dels anys, per lesperit de recollir retrats de lentorn ms proper dels alumnes i compartir-ho amb altres grups darreu del mn segueix a la base del projecte.
Accions Presentaci del projecte
Docent Presenta el projecte al grup classe. Defineix amb el grup els retrats que faran. Aprn a moures per la plataforma del projecte (rep formaci per part de les persones facilitadores). Dinamitza la creaci de grups de treball en el grup classe.
Alumnat Participa en la conversa de presentaci del projecte. Fa grups. Aprn a moures per la plataforma. Decideix els retrats a fer.
Observacions Els agrupaments els pot fer tamb el o la docent, depenent de la dinmica de treball de la classe. Cal familiaritzar-se amb la plataforma, ja que daquesta manera la participaci es fa ms fcil.
Activitats prvies
Organitza les carpetes virtuals per desar-hi els documents que es vagin elaborant.
Crea la carpeta del grup en el lloc previst.
s important preveure la gesti dels documents que es vagin elaborant fins que no estiguin en una versi definitiva per publicar. Cal facilitar laccs als equipaments necessaris per poder documentar la presentaci (programari dedici dimatges i textos). Conv visualitzar les presentacions dels altres grups i deixar-hi comentaris de benvinguda i alguna pregunta mostrant inters per algun dels temes que ens han explicat. s important visitar els retrats que han elaborat els altres grups.
Presentaci del centre i dels grups als altres participants del projecte
Dinamitza la sessi de treball en parelles per fer els textos de les presentacions. Projecta els diferents textos que han elaborat els alumnes en una pissarra digital i plegats reelaboraran el text (organitzaci i continguts). Facilita el treball en el programa de retocs de fotografies.
Prepara la presentaci del grup classe per parelles que desprs es consensua amb tot el grup. Fa fotografies del grup, decideix quina envien i retoca la imatge (mida i pes). Penja els materials a lentorn de treball.
Elaboraci del retrat
Dinamitza lelecci del retrat que cada grup elabora.
Decideix el retrat a elaborar amb el grup de treball.
65
Accions
Docent Acompanya en la cerca dinformaci per documentar el retrat sobre tradicions catalanes (ball de bastons, la sardana, els castellers, el ball de gitanes, els diables i les postres tpiques). Fa contrastar les diferents informacions que el grup ha obtingut i els orienta sobre com processar la informaci. Valora els retrats realitzats pels grups.
Alumnat Cada grup de 4 alumnes fa cerca dinformaci a fi delaborar el retrat de laspecte cultural que volen compartir amb els altres grups. Penja el retrat a la plataforma del projecte. Prepara preguntes sobre el propi retrat a fi que siguin resoltes pels altres grups en participar a la gimcana. Tria quin tipus de gimcana vol fer. Resol les preguntes que els altres grups han preparat a fi de passar totes les proves i acabar lactivitat.
Observacions Es poden deixar comentaris i preguntes als retrats que els altres grups han fet. Es poden realitzar diferents retrats i finalment decidir quins es publiquen.
Gimcana cultural a travs dels retrats dels grups participants
Explica com funciona lactivitat. Dinamitza la sessi i vetlla pel bon funcionament dels grups i de la seva participaci al joc preparat entre tots els grups participants al projecte.
s important respectar les aportacions de tots els grups. Es pot valorar la possibilitat de triar grups de retrats vinculats a alguna rea del currculum: msica, cincies socials, cincies naturals... Poden fer-ne tantes com vulguin.
Projecte Veli Jozeh

Fitxa descriptiva Descripci Activitat realitzada, durant la guerra dels Balcans, entre lescola del camp de refugiats de Veli Jozeh (antiga Iugoslvia) i centres de Catalunya. Tamb hi va haver collaboraci internacional. Una de les activitats del projecte va donar lloc a la creaci de lONG Pallassos sense Fronteres2. Alumnes de 14 anys (2n de lESO) i joves del MOC (Moviment dObjectors de Conscincia) Llengua catalana, llengua anglesa, educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania
Edat de participaci rees curriculars
2. La Festa per la Pau va ser una activitat que es va organitzar parallelament al camp de refugiats i en una de les escoles que havia participat en el Projecte, on es van aplegar tots els participants de les escoles catalanes. Aqu, a Catalunya, a ms de diferents activitats plstiques i periodstiques, es va establir una comunicaci amb membres del MOC a travs del LUMAPHONE, predecessor de les actuals videoconferncies. Al camp de refugiats es va traslladar Tortell Poltrona, que va oferir una actuaci. Aquesta activitat va donar lloc a lONG Pallassos sense Fronteres.
66
Propostes dactuaci a laula La metodologia que es presenta sadapta al nivell tecnolgic actual, ja que en el moment que es va realitzar aquesta activitat encara no existia Internet. Creiem, per, que s un projecte del qual sen pot fer extrapolaci a qualsevol altre conflicte i que mostra que escola i societat poden actuar de manera conjunta, ja que molts projectes proposen alguna activitat amb repercussi social. Daltra banda, s un model dactivitat realitzada de manera cooperativa entre centres educatius i joves del MOC (Moviment dObjecci de Conscincia), dun mbit extern al sistema educatiu.
Docent Dna la informaci oral sobre les caracterstiques del projecte. Fa la distribuci per grups. Du a terme la recollida de coneixements previs sobre el conflicte. Elabora la proposta de treball per grups.
Alumnat Participa en la conversa de coneixements previs. Recollida de la llista obtinguda. Es divideix per grups.
Observacions Un o una participant pot anar prenent nota, digitalment, dels coneixements previs. Tothom ho segueix a la pissarra digital o mitjanant la projecci del can.
Proposta general
Crea una carpeta de fitxers per al projecte (compartida o no).
Crea carpetes digitals per grup, dintre de la general.
s interessant poder crear carpetes compartides perqu els diferents membres del grup hi puguin accedir, en un moment determinat. A la primera sessi es formen els grups, se cerca la informaci i es processa. A la segona sessi cada grup presenta digitalment (en una sola diapositiva) la seva informaci. Treball per grups reduts. Aula amb accs a Internet i can o pissarra digital. Es pot pensar en localitzar els centres participants al Google Maps.
Activitat 1 Informaci prvia
Fa la proposta de recollida dinformaci breu, per grups, per contextualitzar el projecte. Orienta per trobar i processar la informaci. Valora la informaci recollida pel grup.
Grup 1: Situaci geogrfica Grup 2: Les tnies i religions de la zona Grup 3: Notcia actual del conflicte Grup 4: El camp de refugiats Grup 5: Geolocalitzaci dels centres participants Grup 6: Activitats socials
67
Accions Activitat 2 Comunicaci amb el camp de refugiats
Docent Presenta i coordina la dinmica de la presa de decisions. Orienta per fer les presentacions. Valora les comunicacions per grup.
Alumnat Decideix el tipus de material i llengua de comunicaci. Elabora la comunicaci.
Observacions Cada grup presenta una proposta per presentar-se digitalment. Es pot orientar en el tipus de suport (textual, udio, imatge i text, presentaci amb diapositives, vdeo...). Les produccions visuals poden facilitar la comunicaci entre participants de diferents llenges. Cal dedicar ms o menys temps segons el tipus de producci o b segons la feina que es consideri oport que es faci fora de lhorari escolar.
Activitat 3 Lectura de les comunicacions rebudes
Crea i anima el frum: les presentacions. Vetlla perqu es generi conversa entre els participants i sidentifiquin els aspectes ms importants de les comunicacions. Fa la valoraci de la participaci individual.
Participa individualment en el frum, donant lopini sobre alguna de les comunicacions rebudes.
Es pot proposar de fer aquesta feina fora de lhorari escolar.
Activitat 4 Preparaci de lactivitat Festa per la Pau
Du a terme lorganitzaci dun equip periodstic per recollir lactivitat. Fa la valoraci de lactivitat periodstica realitzada.
Sorganitza per grups per cobrir periodsticament lactivitat. Decideix en quin format o formats es vol recollir lactivitat. Publica els documents generats.
A ms de la possibilitat de recollir tota la informaci en un suport digital, per exemple un blog, es pot pensar en lemissi en directe, tant per rdio com per televisi, a travs dels mbils o de lordinador. Tamb es pot proposar el seguiment de lactivitat mitjanant Twitter.
68
Accions Activitat 5 Valoraci final
Docent Emplena la fitxa de seguiment per valorar la dinmica i comproms individual i de grup. Dinamitza i organitza la posada en com.
Alumnat Fa lautoavaluaci, una part en grup i una part individualment. Participa en la posada en com.
Observacions En la conversa final, shauria desbrinar el que han aprs i si hi ha alguna acci que creguin que poden realitzar a nivell de tot el grup. Tamb s important recollir les emocions generades.
Projecte Edumet
Fitxa descriptiva Descripci Projecte pensat per treballar diferents aspectes del clima i el temps meteorolgic amb els alumnes del cicle superior de primria i lESO. La recollida sistemtica, per part de tots els grups participants, duna srie de dades meteorolgiques i el treball dinterpretaci a partir daquestes dades permet als alumnes dels diferents grups fer un treball de meteorologia molt complet. Alumnes d11 anys (5 curs deducaci primria) Cincies experimentals, cincies socials i matemtiques
Propostes dactuaci a laula El projecte es treballa de manera globalitzada des de diferents matries del currculum. La persona que el coordina s la mestra de les tres rees.
Accions Presentaci del projecte Docent Explica el projecte als alumnes deixant clar que hi ha una fase de recollida de dades, una dinterpretaci i una altra de preparaci dels informes dels resultats. Dinamitza lelaboraci, per grups de 4 alumnes, dun mural per penjar a la cartellera de la classe per fer present i viscut el projecte a laula. Revisa que hi hagi el material necessari. Alumnat Es fan grups de 4 persones. Participa a la conversa de presentaci del projecte. Elaboraci, per grups, del pster per a la cartellera de la classe. Observacions Cal preveure amb els altres grups participants un perode de temps sense festes escolars de tal manera que es puguin fer les observacions seguides. Es pot fer servir la pissarra digital per ensenyar als alumnes com entrar a lentorn virtual del projecte.
69
Accions Presentaci als altres grups
Docent Prepara les carpetes on guardar els materials que es van elaborant al llarg del projecte. Acompanya en lelaboraci dels textos tant pel que fa a lestructuraci, el contingut i la correcci ortogrfica. Assessora en ls del programa de tractament de la imatge. Ajuda a penjar les presentacions de cada un dels grups a lespai destinat de lentorn virtual del projecte. Es dedica, amb els alumnes, a llegir les presentacions dels altres grups.
Alumnat Cada grup prepara la seva presentaci: cada alumne/a del grup elabora un text i entre els quatre en fan un que resumeix les aportacions de tots plegats. Fa una fotografia del grup participant i fa un retoc de la imatge per personalitzar-la amb un programa de tractament de la imatge. Pot posar-se un fons relacionat amb fenmens atmosfrics. Penja la presentaci a lentorn de treball del projecte. Llegeix les presentacions dels altres grups. Fa una resposta a un dels grups participants com a mnim seguint les normes de letiqueta (netiquette). Prepara la cartellera amb la graella on saniran anotant totes les dades recollides. Pren les dades acordades cada dia a la mateixa hora, per grups. Anota les dades de les observacions cada dia a la graella collectiva. Senvien les dades recollides a lentorn virtual del projecte a fi de compartir-les amb els altres grups. Participa en la decisi de quines dades sanalitzaran. Fa grfiques de les diferents dades comparant diferents situacions geogrfiques.
Observacions Cal recordar que a les presentacions va b posar-hi preguntes a fi que, quan els altres grups les llegeixin, ens contestin. Cal imprimir les fotografies de tots els grups del grup classe i penjar-les a lespai de la cartellera de la classe destinat al projecte. s important que totes les famlies ens hagin firmat el document sobre publicaci dimatges dels seus fills a la Xarxa.
Recollida de dades
Explica el funcionament dels aparells de mesura i com prendre les dades. Proposa lelaboraci duna graella per recollir el registre de dades. Previsi del material necessari. Organitza el calendari dels torns dels grups per fer la presa de dades. Fa el seguiment del procs de recollida de dades.
Cal responsabilitzar els alumnes de ls del material de meteorologia. Cal estar pendents que cada dia es prenguin les dades per facilitar el treball posterior dinterpretaci. Cal complir el calendari previst.
Interpretaci de les dades
Decideix amb els alumnes quines dades es treballaran i de quins centres. Proposa que cada grup elabori unes hiptesis.
s bo triar centres de diferents comarques ja que permet comparar la influncia en el clima de la distncia al mar o de laltitud.
70
Accions
Docent Acompanya en lelaboraci de les grfiques. Fomenta lanlisi de dades i la verificaci de la hiptesi que ha fet el grup. En valora la seva pertinena. Dna les pautes a lalumnat per treure conclusions de la lectura dels grfics obtinguts.
Alumnat Extreu les hiptesis dels resultats i les comenta amb els altres grups de laula. Interpreta i justifica els resultats. Fa recerca dinformaci sobre els possibles dubtes.
Observacions Es pot aprofitar per treballar el mtode cientfic.
Elaboraci de linforme i publicaci dels resultats
Aclareix els punts que ha de tenir linforme a presentar: la hiptesi, els centres escollits i la seva geolocalitzaci, lanlisi estadstica de les dades, la interpretaci de les dades, contrastar amb la hiptesi inicial i les conclusions finals. Demana una presentaci digital on cada grup explica el procs de treball i les conclusions. Valora la presentaci oral que cada un dels alumnes fa de la tasca feta.
Elabora un informe dels resultats obtinguts on es recullin les hiptesis de recerca i les conclusions que sen deriven a partir de la interpretaci de les dades. Dna forma a linforme per publicar-lo a lentorn de treball. Per grups, prepara una presentaci digital per explicar la recerca i conclusions als altres grups de la classe. Presenta al grup classe les conclusions del projecte. Emplena la fitxa de seguiment personal. Reflexiona sobre el procs seguit amb la tutoria de la mestra. Fa una valoraci del projecte com a activitat entesa en un context ric daprenentatge.
Cal treballar lelaboraci de la presentaci digital com a suport de comunicaci, que queda complementat amb un document amb format digital on es recull tot el procs. Cal recollir informaci del treball que els alumnes van fent en grup a fi de documentar el procs daprenentatge.
Avaluaci
Emplena les fitxes de seguiment dels alumnes al llarg del projecte. Omple la fitxa davaluaci final tant dels aspectes competencials com actitudinals per tal de valorar la feina de cada alumne i de cada grup tant pel que fa a aspectes organitzatius com de continguts. Reflexiona conjuntament amb els alumnes sobre com ha anat el treball fet.
Lalumnat, a ms de fer lautoavaluaci i conixer la valoraci que de la seva tasca fa el professorat, ha de poder expressar les seves opinions al voltant del projecte. Cal fer un retorn a les persones facilitadores del projecte pel que fa a la vivncia que hi ha hagut a laula al llarg de la participaci.
71
Projecte Slix i els sentits

Fitxa descriptiva URL Descripci http://www.lacenet.org/sentits/ Es tracta de treballar els sentits a leducaci infantil on un personatge, anomenat Slix, introdueix cada sentit i proposa activitats. Al llarg del projecte es demanen, a les escoles, aportacions senzilles per via telemtica que sincorporen al web. Educaci infantil (de 3 a 5 anys) Descoberta dun mateix i descoberta dels altres. Comunicaci i llenguatges
Aquest projecte semmarca en un treball daula ms ampli sobre els sentits. Les orientacions que es donen estan basades en les que es recullen a la proposta didctica del projecte. Triem el sentit del gust. Tots els centres participants disposen duna caixa que cont cinc capses ms petites, cadascuna correspon a un sentit i reuneix diferents materials: Conte Al restaurant Lmina sobre el conte Una plantilla de davantal Una plantilla de barret de cuiner Diferents models destovalles individuals per decorar
Propostes dactuaci a laula El projecte es treballa de forma globalitzada des de diferents matries del currculum. La persona que el coordina s la mestra de les tres rees.
Accions Presentar el tema del gust, a partir del conte Docent Lectura del conte. Alumnat Escolta el conte. Observacions Es pot reservar un lloc de la classe per exposar i penjar el material del projecte. Es pot aprofitar per penjar les imatges dels personatges del conte, en Pol i la Bruna, o del Slix.
72
Docent Dins de la caixa dels sentits, ha dobrir la capsa del gust i treure la lmina del conte. Crea el rac del restaurant. Pot fer una llista del vocabulari relatiu al restaurant.
Alumnat Conversa sobre la lmina i les seves experincies al restaurant.
Observacions Es pot fer un simulacre de restaurant, on uns alumnes sn els cambrers i altres els clients. Es pot aprofitar per crear un restaurant si es treballa per racons.
Ambientaci del rac del restaurant
Demana als alumnes material per al rac. Potencia lescriptura dels rtols.
Porta estris, imatges, sons, enllaos relatius al restaurant.
Es pot seguir treballant el vocabulari amb el material que porten els alumnes o fer un rtol amb el nom dels estris principals. La classificaci es pot fer tamb amb etiquetes dels noms dels aliments. Podem posar un mural en el qual enganxin les imatges o paraules que corresponen a cada gust. Tamb podem fer un joc de 4 equips on cada equip ha dadquirir les imatges que li corresponen.
Els sabors
Prepara diferents aliments que es puguin tastar. Descarrega la galeria dimatges daliments per diferenciar-ne els gustos.
Tasta i diferencia els aliments en dolos, salats, cids o amargs. Classifica les imatges en quatre grups: dol, salat, amarg i cid.
La recepta
Prepara els materials per fer una de les receptes recomanades.
Collabora en lelaboraci de la recepta.
s convenient tenir un altre mestre/a a laula per poder recollir fotografies i enregistrar un vdeo per compartir al web. Aquesta activitat afavoreix que lalumnat se senti part del projecte, ja que es veuen com a autntics cuiners o cuineres. Aquestes activitats es poden integrar al treball per racons.
Les estovalles o el barret de cuiner/a
Prepara paper per poder fer les estovalles o el barret de cuiner/a.
Pleguen el paper, el retallen i fan les estovalles o el barret de cuiner/a.
Activitats diverses
Prepara a lordinador activitats Clic o material per al joc de memria (memory).
Alguns alumnes, per parelles, fan les activitats a lordinador, mentre altres fan el joc de memria (memory).
73
Accions Menjar b
Docent Proposa fer una llista dels aliments sans per a lesmorzar. Mostra a la pissarra digital alguna activitat realitzada per altres centres, relativa a aquest sentit.
Alumnat Els alumnes mostren el seu esmorzar i ajuden a fer la llista. Lalumnat fa conversa tot comparant les activitats que han fet amb les que veuen i repassant el vocabulari especfic del sentit.
Observacions s un bon moment per parlar dalgun hbit per a lalimentaci sana. s un apartat molt important perqu tinguin sensaci de grup. Les realitzacions es poden penjar, a ms del web del projecte, al blog de la classe.
Mirar el web
Projecte Bongoh
Fitxa descriptiva URL Descripci http://www.escolacristiana.org/xarsec/bongoh/ Bongoh s un projecte telemtic on diferents escoles participen en un joc de simulaci. El joc consisteix en qu cada grup classe viu en una illa dun arxiplag anomenat Bongoh, i aquestes illes tenen la forma de les lletres de la paraula Bongoh, s a dir, una t forma de B, una altra dN, una altra de G, una altra dH i dues tenen forma dO (aquestes les diferenciem en O nord i en O sud). Bongoh t la particularitat que cada nom propi de larxiplag acaba amb la lletra H. 6 curs del cicle superior deducaci primria Bongoh s un projecte interdisciplinari, per tant, es pot treballar a lhora de catal, plstica, msica i coneixement del medi.
Propostes dactuaci a laula El projecte se segueix a travs de lespai web on totes les produccions (textos, dibuixos, fotos, canons, presentacions multimdia...) que elaborin els alumnes es penjaran directament a lespai web o al blog de Rodaminah. El projecte t un personatge fictici amb el rol de guiar, animar i acompanyar els alumnes en totes les activitats telemtiques per realitzar. Els i les alumnes disposen del Dossier de lalumnat que els ajuda en el seguiment i en la realitzaci de les activitats proposades. La metodologia emprada ha de permetre que lescola pugui seguir i participar en el projecte, segons les seves possibilitats. Les activitats que proposem no es treballen sempre a laula dordinadors. El paper del mestre/a, a ms de fer les correccions ortogrfiques i dexpressi, s controlar la coherncia i sentit de la histria que van imaginant i elaborant els alumnes del grup classe. La presentaci inicial de cadascuna de les activitats telemtiques que cal realitzar es fa amb la pissarra digital.
74
Accions3 Presentaci del projecte
Docent Llegeix un missatge de Rodaminah (personatge virtual), on els convida a viatjar a larxiplag Bongoh.
Alumnat Llegeix el missatge de Rodaminah. Elabora la resposta al missatge per al blog.
Observacions Es tracta de generar conversa i crear un clima que estimuli la feina de llengua, tant pel que fa a loral com a escrit. Es pot suggerir als alumnes que dibuixin el mapa de larxiplag.
Presentaci dels grups
Fa les correccions ortogrfiques i dexpressi necessries. Situa les escoles participants al mapa, fent servir leina dInternet: Yourgmap. Tria una producci en representaci del grup participant i la penja a lespai web del projecte.
Els grups participants es presenten explicant com s el seu grup classe i el seu entorn ms immediat (escola i poblaci). Laportaci consisteix a penjar un text i una fotografia directament al formulari de lespai web del projecte Bongoh. Ha dimaginar i redactar com sha arribat a lilla. Penja, directament al formulari de lespai web del projecte Bongoh, un text i un dibuix de larribada. Amb aquesta activitat es pretn introduir els alumnes al mn fictici i al grup virtual. s important que els alumnes no oblidin durant el projecte aquest comenament per tal de no contradir-se.
Es poden imprimir les presentacions de totes les escoles participants; llegir-les a laula i penjar-les al mural de laula. Es pot emplenar la graella amb les dades de les escoles participants (Dossier de lalumnat).
Arribada
Fa les correccions ortogrfiques i dexpressi necessries. Penja al blog de Rodaminah el fitxer mp3 amb larribada. Tria una producci en representaci del grup participant i la penja a lespai web del projecte.
Es poden imprimir les arribades de totes les escoles participants, llegir-les i penjar-les al mural de laula. Es pot fer un resum de les maneres com han arribat les altres escoles (Dossier de lalumnat). Com a activitat addicional es proposa gravar un fitxer MP3 amb larribada i penjar-lo al blog de Rodaminah.
3. Fitxa elaborada per Joan Calvo, mestre de lEscola Sant Andreu de Badalona.
75
Accions Descripcions
Docent Fa les correccions ortogrfiques i dexpressi necessries Penja a leina web 2.0 Slideshare una presentaci multimdia i avisa el coordinador perqu la pugui enllaar al blog de Rodaminah. Tria una producci en representaci del grup participant i la penja a lespai web del projecte.
Alumnat Es tracta de descriure els trets principals: nom del poble, origen del nom, localitzaci del poble dins de lilla, descripci dels aspectes fsics de lilla, descripci i activitat dels personatges que hi viuen, clima, llegendes, temes que preocupen els seus habitants... Laportaci consisteix a penjar un text i dos dibuixos, directament al formulari de lespai web del projecte. Fa els preparatius de la trobada dels grups participants al projecte: - Presentaci duna altra escola (els nostres vens). Es tracta de presentar lescola que cantar la can i/o ball, dient-ne alguns trets que hem llegit a les tres primeres activitats. - Actuaci musical. A partir duna msica coneguda, elaboren una lletra adequada al desenvolupament del projecte i que es cantar durant la trobada presencial i el ball. Pinta les peces del joc de loca (caselles) que corresponen al centre per a la trobada presencial. Desprs de la trobada, penja a lespai web una o dues fotografies realitzades durant la trobada i el comiat del projecte.
Observacions Es poden imprimir les descripcions de totes les escoles participants, llegir-les i penjar-les al mural de laula. Emplena el full amb el resum de les descripcions que hem llegit (Dossier de lalumnat). Com a activitat addicional es proposa elaborar una presentaci multimdia amb els aspectes descrits de lilla. Es poden imprimir els comiats de totes les escoles participants, llegir-les i penjar-les al mural de laula. Es poden penjar al web del centre les imatges de la trobada. Aquesta trobada es fa a lescola que sofereix per organitzar-la.
Activitat final
Fa les correccions ortogrfiques i dexpressi necessries. Busca la msica. Penja la lletra i la msica a lespai web, abans de la trobada. Envia la msica al coordinador per correu electrnic per comprovar que sigui compatible amb els lectors de CD que es faran servir. Supervisa la lletra i el ball que es presentar a la trobada. Reparteix i pinta, per petits grups, les peces del joc de loca (caselles) que ha tocat al centre. Tria una producci en representaci del grup participant i la penja a lespai web del projecte.
76
Projecte Interconte
Fitxa descriptiva URL Descripci Edat de participaci rees curriculars http://lescortsinterconte.wikispaces.com/ Activitat cooperativa per a la creaci dun conte entre diferents escoles. Cada grup escriu una part del conte i fa una illustraci. 6 anys (primer curs deducaci primria) Llengua catalana i literatura
Propostes dactuaci a laula

Accions Presentaci del projecte Docent Mostra lespai i algun conte de ledici anterior. Explica en qu consisteix el projecte: presentacions, captol del conte, nombre descoles que fan un mateix conte. Alumnat Comenta el conte i les illustracions. Pot imprimir algun conte i afegir-lo a la biblioteca de la classe. Observacions Es pot fer servir la pissarra digital perqu els mateixos alumnes vagin llegint el conte per als seus companys i companyes. Es poden repartir contes per diferents ordinadors i llegir-los per parelles. Tamb es pot fer la lectura del mateix conte i desprs comentar-lo. Els nens i nenes van dient diferents aspectes que creuen que els caracteritzen. Amb totes les idees selabora el text. El poden escriure a lordinador, amb una frase per cada parella dalumnes. Els nens i nenes fan, si cal, els dibuixos pertinents. Poden fer un procs similar per presentarho al mestre/a. Les presentacions sn un aspecte molt important en qualsevol projecte. En aquest cas s una bona excusa per llegir i escriure.
Presentaci de lalumnat i del mestre/a
Explica la necessitat de coneixena entre els participants. Fa una proposta de presentaci. Es pot fer en una posada en com. Dna idees per fer les illustracions de presentaci. Es pot fer tamb una fotografia, o combinar fotografia i dibuix. En el cas del professorat es pot seguir un procs similar. Penja les presentacions a la wiki. Llegeix les presentacions dels centres que fan el mateix conte.
77
Accions Elaboraci del text del captol assignat
Docent En cas delaborar el primer captol, sen pot analitzar un dun conte ja conegut, que contingui els aspectes de linici dun conte: definici dels personatges, el temps, lespai i plantejament dun problema. Si correspon escriure un altre captol que no sigui linici, es pot fer la mateixa anlisi i veure si ens correspon el desenvolupament o el desenlla. Per escriure el captol es pot fer servir la pissarra digital. Es van recollint les idees que dna lalumnat. Es van corregint les frases i es busquen, entre tots, maneres de dir que aclareixin i enriqueixin la histria.
Alumnat En cas de ser el primer captol, es poden reunir per grups i pensar diferents idees per al conte. Es fa una posada en com, on cada grup presenta la seva idea, i es vota la que agradi ms.
Observacions Sha destar atent perqu lalumnat t una forta tendncia a comenar i acabar el conte. s interessant tamb que vegin que en tots els captols, excepte el darrer, han de fer propostes prou riques perqu el conte tingui possibilitats de desenvolupament variades.
Elaboraci de la imatge del captol assignat
Es dna a cada alumne/a un full i els estris que considerem que han de fer servir per a la seva illustraci. Coordina la votaci per triar la millor illustraci.
Cada nen i nena fa la seva illustraci i la penja en un mural de la classe. Cada nen/a pot votar dues illustracions.
Es poden fer dues votacions. A la primera poden triar els dos preferits i a la segona han de triar entre els dos ms votats.
Lectura del conte
El mestre/a convida els nens a llegir els captols del seu conte o els dels altres nens al rac de lectura. Pot imprimir els captols del conte que est elaborant el seu grup i penjar-ho a una part del mural que correspon al projecte Interconte.
Cada nen o nena pot mirar des de lordinador els captols del seu conte i els que realitzen els altres grups.
El mestre o la mestra pot enllaar la wiki del projecte al web del centre perqu les famlies puguin seguir el projecte i engrescar els seus fills i filles a llegir plegats els diferents contes.
78
Accions Valoraci
Docent Es pot passar una graella autoavaluativa per copsar el treball fet individualment i en grup. Es pot realitzar tamb una sessi oral perqu lalumnat expressi les seves impressions del projecte. Al llarg de tot el projecte el mestre/a ha anotat els aspectes dinters relacionats amb la lectoescriptura de cada alumne/a.
Alumnat Lalumnat emplena amb creuetes una fitxa autoavaluativa. Participa en una sessi de valoraci general del projecte.
Observacions s interessant que lalumnat, ms enll de la valoraci del professorat i de lautoavaluaci, pugui expressar les seves opinions al voltant del projecte.
79
CAPTOL IV
11. Les noves tendncies
Fa temps que sabem que podem aprendre fcilment amb els altres i dels altres sense necessitat de reunir-nos presencialment en una aula. Ho hem viscut amb la gran diversitat de projectes telemtics en qu hem tingut la sort de participar. Tanmateix, la imparable evoluci de les tecnologies segueix obrint noves possibilitats a formes densenyar i aprendre que tenim ja al nostre abast, per que costa difondre per les moltes inrcies i la por al canvi que tots tenim. En lactual context s important que ens preguntem: com aprenem? Ha canviat la nostra forma daprendre a causa de la tecnologia? Hem analitzat si aprenem en cooperaci amb altres i si ha variat grcies a la tecnologia? Segur que la resposta a aquestes preguntes ens pot ajudar i pot incidir en la forma de plantejar el procs densenyament i aprenentatge amb els nostres alumnes.
11.1. Connectivisme
La proposta constructivista que hi ha al darrere de molts projectes telemtics senriqueix ara amb un nou isme, el connectivisme, que neix clarament de la facilitat de connexi que tenim en lactualitat grcies als instruments que tenim al nostre abast per treballar en
Figura 12: Per fer un projecte telemtic cal crear xarxa.
81
xarxa a travs dInternet. Si parem atenci, ens adonarem que, a banda dutilitzar les fonts dinformaci que han estat habituals per a nosaltres durant molts anys, ens comencem a endinsar en una manera ms informal daprendre perqu triem all que ens interessa i ho perseguim amb tenacitat fins a aconseguir-ho: tenim fonts dinformaci molt diverses i tamb diversos mestres distributs per la Xarxa amb els quals podem aprendre encara que no ens calgui establir dia i hora per trobar-nos-hi. Aquesta nova tendncia t una gran incidncia en els projectes telemtics ja que representa en el professorat un hbit de viure la Xarxa: compartir i aprendre amb companys i companyes daltres indrets amb els quals ens connectem informalment, que crea una xarxa invisible que enforteix tamb la qualitat dels projectes que duem a terme amb tots ells. El repte s com fer viure amb els alumnes aquestes noves possibilitats daprenentatge informal. Un bon exemple el tenim en lintercanvi fet amb Twitter en una jornada tcnica sobre el projecte eduCAT1x1 duta a terme en dues seus diferents: abans, durant i desprs de la Jornada. Els participants intercanvien comentaris, idees i recursos interessants al voltant dels entorns 1x1 utilitzant Twitter: pitu1960 Els materials repartits en 3 blocs: 1 - entorns 1x1, 2 - recursos digitals, 3 models metodolgics #entorns1x1 xsune Els formadors de la JT tindran ordinador i usuari eduCAT1x1? #entorns1x1 pitu1960 C3X compartir, comunicar i cooperar en xarxa abans, durant i desprs de la JT1x1 #entorns1x1 pitu1960 Les sessions de la jornada tcnica haurien de ser a centres educatius de leducat1x1 #entorns1x1 jordijubany Avui Jornada de Formaci de Formadors #entorns1x1 amb @ArturTallada i @mcanosan
11.2. Fragmentaci
I s que els suports amb qu ens arriba la informaci grcies a Internet cada cop estan ms fragmentats i nous formats safegeixen i/o substitueixen les estructures dinformaci tradicionals com diaris, revistes i llibres o els mitjans audiovisuals clssics. La caracterstica principal daquest moment s que tenim al nostre abast eines que ens permeten, a qualsevol persona, no noms buscar informaci a la Xarxa sin tamb publicar-ne i tenir-hi una presncia activa grcies als mitjans socials tamb anomenats eines web 2.0. Si analitzem la nostra vida a la Xarxa, veiem que ara podem decidir quina s la informaci que volem rebre, la que ens interessa. Tenim eines que ens permeten triar tant les fonts dinformaci com les persones de qui aprenem i amb les quals aprenem: fem una connexi entre continguts de diferents fonts i converses que hem mantingut en diferents mitjans. Aprenem unint els diferents fragments, barrejant les diverses peces... mentre pensem,
82
reformulem, debatem i aix anem afinant fins a arribar a una estructura que s clara i coherent per a nosaltres..., per que canvia lendem.
Figura 13: Eines i serveis per informar-nos i intercanviar informaci.
11.3. Mitjans socials (web 2.0)

Es tracta duna altra manera de relacionar-nos amb la informaci. El paper dels experts i expertes (educadors/ores) i el dels alumnes ha estat alterat substancialment. Els diaris, llibres i enciclopdies abans (i ara) requerien de mediadors i experts, mentre que actualment poden tractar-se informalment a travs daccions agregades de molts (wikis, blogs, llibres digitals, bases de No hi ha pas un acord unnime dades construdes conjuntament per sobre la validesa de les noves molts...). fonts dinformaci construdes La flexibilitat i potencial dels nous mitjans socials facilita que puguem repensar les estructures didctiques habituals i tamb crear-ne de noves: una emissi en directe del resultat dun projecte a travs duna videoconferncia pot anar acompanyada de les aportacions en forma de comentaris, suggeriments i preguntes a travs de Twitter dels qui les estan seguint... o de la creaci dun
de manera cooperativa entre molts. Hi ha inrcies o interessos importants que impedeixen o dificulten que valorem positivament deixar en mans dels que aprenen el control o publicaci de la informaci. Qui ho valida? Com sabem que t prou qualitat?
83
wiki al qual estan convidats a participar tots els que estan seguint la videoconferncia, per que ara, amb les noves eines, tothom qui vulgui pot tenir un paper actiu si lactivitat ha estat dissenyada amb aquest objectiu.
11.4. Entorns personals daprenentatge

Les plataformes de formaci a distncia estan sent molt utilitzades tant per a laprenentatge a distncia, com per al presencial o per al mixt. Saprofita molt el seu potencial per a la gesti dalumnes, professors i cursos, i hi ha molts bons exemples dutilitzaci didctica de les seves possibilitats. Tanmateix, en la mesura que volem donar protagonisme a lalumnat i dotar-lo deines potents per al seu aprenentatge apareixen algunes limitacions i est guanyant fora el concepte dentorn personal daprenentatge (Personal Learning Environment, PLE), creat a mida de les necessitats de cadasc.
Figura 14: Elements que conformen un entorn personal daprenentatge.
Aplega les eines que ens permeten reunir en una pgina tant les nostres fonts dinformaci, les persones o comunitats que realment sn importants per a nosaltres des duna perspectiva professional i les que ens permeten publicar i crear xarxa. Laccs als projectes telemtics des dels entorns personals daprenentatge representa una entrada ms al conjunt deines daccs a la informaci i de publicaci dels alumnes.
11.5. Cap a uns nous mestratges

La idea ja avanada del mestre/a a laula com a persona que acompanya el procs daprenentatge dels seus alumnes, samplia de forma sobtada quan ens adonem que tots
84
podem triar els nostres mestres independentment del lloc on siguin: ens podem sindicar (subscriure) al seu blog, seguir el seu marcador social a Delicious (del.icio.us), veure en directe o diferit alguna videoconferncia que hagi impartit o fer-nos seguidors del seu Twitter entre moltes altres possibilitats. I aquests mestres poden ser tamb companys o companyes com nosaltres apassionats per algun tema que han decidit investigar, contactar amb experts i tamb shan decidit a publicar les troballes que han considerat interessants o potser tamb les seves reflexions i dubtes. En aquest sentit us recomanem el seguiment dels blogs, marcadors socials i piulades (tweets) del professorat ms innovador del nostre pas. s important tamb que ajudem a posar en contacte els nostre alumnes amb grans mestres i facilitar-los el pas cap a aquesta forma daprenentatge ms informal que s el connectivisme. Dentrada, ben acompanyats, com en aquest molt bon exemple ds integrat de diferents mitjans socials que suposa una nova estructura didctica i que representa una innovaci en els projectes telemtics: lactivitat de Sant Jordi 2010 del Projecte Espurna Homenatge a la Joana Raspall. Aquest projecte posa en contacte una poetessa catalana amb algunes escoles del nostre pas... i permet crear una petita xarxa entre totes elles. Un wiki s el punt de trobada de les escoles participants.
Figura 15: Wiki del projecte sobre la Joana Raspall.
En un vdeo a YouTube, la Joana Raspall comenta el seu concepte de poesia. Lalumnat dels centres participants es presenta tamb per mitj dun vdeo a YouTube. En un mapa a Google Maps podem veure la ubicaci dels centres participants. A travs de YouTube diferents alumnes formulen videopreguntes a la poetessa.
85
Les preguntes tamb queden formulades per escrit al wiki del projecte. Sofereix tamb un taller descriptura telecollaborativa (creaci entre alumnes de diver-sos centres educatius), de manera que el text sigui el punt de partida duna histria enriquida amb elements audiovisuals i creatius. Finalment podem veure diferents fotografies i els vdeos de resposta de la Joana Raspall a les preguntes formulades.
11.6. El continguts digitals per a laprenentatge

El treball cooperatiu, i especialment laprenentatge cooperatiu vinculat amb continguts digitals, s un tema que est generant molt inters a nivell internacional i sobre el qual veurem avenos importants en els prxims anys. LIMS Global Learning Consortium aplega tots els agents que estan treballant a nivell internacional per aconseguir partir dels mateixos estndards en els continguts digitals per a laprenentatge.
Common Cartridge (CC)

s el nom que reben un conjunt destndards oberts, accessibles gratutament i desenvolupats per un consorci industrial global de ms de 80 membres. Aquests estndards, si sn seguits pels desenvolupadors de continguts i les plataformes daprenentatge permeten la interoperabilitat entre contingut i sistemes, la reusabilitat i la personalitzaci de contingut digital, avaluacions, frums de discussi i una variada gamma daplicacions per a laprenentatge. Permet que els materials digitals puguin ser utilitzats en sistemes daprenentatge digital en lnia perqu el contingut pugui ser desenvolupat en un format i utilitzat en una mplia varietat de plataformes daprenentatge. Permet nous models de publicaci en lnia per a materials de formaci a distncia i llibres digitals modulars, distributs a travs de web, que siguin interactius i que es puguin personalitzar. El focus del CC sn les situacions daprenentatge interactives i collaboratives. Permet que la proposta de treball dun projecte telemtic es pugui empaquetar seguint estndards i que es pugui distribuir a travs de diferents xarxes independentment de la plataforma.
Una plataforma centrada en la didctica

Si estem interessats a treballar de manera collaborativa, LAMS s definitivament la nostra eina. Es tracta duna plataforma de generaci de seqncies didctiques que incorpora diferents eines web 2.0 i permet crear grups per facilitar el treball cooperatiu.
86
LAMS s un acrnim de sistema de control dactivitats daprenentatge (en angls Learning Activity Management System). Permet crear seqncies dactivitats individuals i en grup a partir de plantejaments constructivistes. La creaci de seqncies es fa de forma visual i s molt fcil i intutiva. Consisteix a anar encadenant activitats a partir dun catleg de models, completant-los amb els continguts que ens interessi treballar a cada moment. Permet incorporar tant activitats de contingut esttic del tipus objectes didctics digitals com activitats cooperatives del tipus frums de discussi, xats o wikis.
Figura 16: LAMS, un sistema de control dactivitats daprenentatge.
Un cop creades, les seqncies es poden desar i tamb distribuir i compartir amb altres docents per editar-les i adaptar-les a altres grups dalumnes, i s possible integrar-les a plataformes daprenentatge com Moodle, Blackboard o WebCT, entre daltres. En una activitat sobre lestalvi daigua, podem generar una seqncia que permeti conixer quins sn els coneixements previs dels alumnes sobre el tema a partir duna activitat de preguntes i respostes, mostrar simulacions sobre el cicle de laigua prviament importades perqu compleixen estndards, preparar un formulari per introduir dades sobre el consum setmanal daigua a partir de la lectura del comptador de casa de cada un dels alumnes; la utilitzaci dun full de clcul per treballar amb els resultats i fer-ne unes primeres estimacions, a continuaci es pot dividir la classe en grups perqu preparin una campanya destalvi daigua a casa i a lescola. Cada grup disposa dun frum i dun espai per compartir recursos per preparar la campanya. Desprs de la campanya es torna a fer la consulta sobre el consum setmanal a casa de cadascun dels alumnes i es valora limpacte que ha tingut.
87
LAMS ja compta amb una mplia comunitat internacional de professors i professores que comparteixen seqncies, bones prctiques i contribueixen a millorar la plataforma amb els seus suggeriments i comentaris. Podeu accedir-hi i registrar-vos des de la URL de la Comunitat Internacional LAMS. LAMS tamb incorpora, entre les seves eines per al professorat, un apartat de seguiment del desenvolupament de les activitats per seguir el progrs dels alumnes i tamb per gestionar lavaluaci dels aprenentatges.
11.7. La utilitzaci de dispositius mbils

En aquesta prospectiva de futur, no podem oblidar els dispositius mbils ja que la major part dels nostres alumnes els utilitzen de manera habitual, encara que, majoritriament, per a converses telefniques o intercanvi de missatges SMS. Tanmateix, el telfon mbil incorpora cada cop ms un ampli La major part de lalumnat ventall daplicacions de les quals podem utilitza els dispositius mbils fer-ne un bon s per a les nostres prode manera habitual. postes educatives. Quan encara s molt habitual recomanar la desconnexi dels telfons mbils en entrar a laula o quan proposem una activitat als nostres alumnes, us convidem a reconsiderar-la. A continuaci us presentem alguns exemples ds educatiu dels telfons mbils.
udio, vdeo, text

Podem convidar els nostres alumnes a recollir informaci sobre el terreny dalgun aspecte que estiguem treballant. La informaci recollida la podem compartir de manera collaborativa amb tot el grup classe o b publicar-la en alguna de les xarxes socials en projectes telemtics que compartim amb altres escoles. Entrevistes Fotografies sobre algun tema que estiguem treballant: animals, plantes, festes populars, un problema mediambiental
Figura 17: Dispositiu mbil.
88
Mediascapes: itineraris educatius amb dispositius mbils

La tecnologia dels mediascapes, permet generar jocs i itineraris multimdia basats en la localitzaci, de gran inters per a leducaci. Amb un dispositiu mbil amb GPS i uns auriculars, lalumne/a pot recrrer un itinerari, guiat per GPS, visitant i descobrint algun lloc interessant amb imatges, vdeos i sons, que sactiven a mesura que avana en el seu recorregut i que li poden permetre la immersi en una experincia multimdia basada en la geolocalitzaci. Lalumnat tamb pot crear els seus propis mediascapes i convidar companys, familiars i amics a realitzar-los. Es poden programar dos tipus ditineraris: els ancorats, pensats per a un lloc concret i especfic del planeta, i els portables, que permeten reproduir lexperincia a qualsevol lloc. Els dos tipus permeten la collaboraci ja que els itineraris es poden crear de forma cooperativa i desprs distribuir a travs dInternet perqu daltres els puguin realitzar. Exemple Boroa, mediascape literari sobre un conte de Clarn Aquest mediascape representa la tornada dun indi al seu poble natal Prendes, a Astries, desprs de 30 anys destada a Mxic. En un tram de dos quilmetres, a travs dun joc de pistes, es convida el visitant a reviure el conte. Des duna visi del procs densenyament i aprenentatge en qu els alumnes tenen un paper molt actiu en la construcci del seu propi coneixement, la generaci dels mediascapes, els itineraris multimdia amb GPS, ens obre un ampli ventall de possibilitats que ens permeten treballar en qualsevol de les rees, o de manera transversal, generant itineraris sobre algun aspecte que ens interessi del nostre entorn ms prxim. Hi ha moltes possibilitats. Com a exemple podem pensar en un itinerari cultural sobre edificis, monuments o espais pblics dun entorn determinat. Els i les alumnes es documenten, identifiquen els punts dinters i generen la informaci multimdia adient per a cadascun dels elements destacats de litinerari.
Aplicacions educatives dels codis QR

Un codi QR s un sistema que emmagatzema informaci en una matriu de punts o codi de barres bidimensional. Es caracteritza per disposar de tres quadrats que es troben a les cantonades. Podeu trobar ms informaci a QR Edu. La tecnologia dels codis QR t grans possibilitats per al mn de leducaci perqu s daccs lliure, ben recolzada per programari lliure tant per crear codis QR com per descodificar-los utilitzant la cmera dels telfons mbils. El codi QR emmagatzema informaci que es fa visible a travs de la cmera fotogrfica del mbil. A lEscola dEducaci Especial Verge de la Cinta de Tarragona sestan duent a terme diferents experincies amb codis QR amb la participaci de lalumnat: Implementaci dun codi QR per ampliar informaci sobre un vegetal cultivat a les prctiques de jardineria.
89
Gimcana amb QR: la prova consistia a enllaar un codi QR que apareixia en algun cartell o lloc de lescola amb un vdeo que donava pistes del segent lloc on havien danar. Utilitzaci de YouTube per visualitzar vdeos sobre els panells de comunicaci de lescola. Diari daula: el codi QR enllaa amb un bloc que sactualitza de manera freqent. Visita guiada: els alumnes preparen la codificaci i donen les explicacions en format udio o vdeo de diferents punts dun itinerari a laire lliure.
Figura 18: Fotografiant codis QR.
Realitat augmentada
Els avenos en els dispositius mbils junt amb diferents tecnologies que combinen el mn real amb informaci virtual amb sensors com la brixola i el GPS ofereixen noves possibilitats dinteracci amb el mn real a travs de capes digitals dinformaci sobreposades que amplien, completen i transformen la informaci inicial, i permeten la integraci dinformacions procedents de diferents fonts. s un escenari molt nou que obre moltes possibilitats al projectes cooperatius.
Figura 19: Realitat augmentada.
Permet que els alumnes puguin crear capes dinformaci sobreposades al territori real per poder fer una aproximaci a una poca histrica, o destacar elements mediambientals que poden ser millorats, o proposar un recorregut ldic o literari que permeti a lusuari viure una experincia sobre el territori que sigui molt interessant.
90
Totes aquestes experincies poden ser preparades de forma cooperativa per part dun grup classe i obertes perqu lexperincia pugui ser viscuda per altres grups o la mateixa comunitat local.
91
ENLLAOS
92
Enllaos del captol I
Espai Al peu de la lletra Atles de la diversitat. Projecte
Apartat 3.2. Recollida i publicaci dinformaci 1.3. Cap a un nou paradigma educatiu Projecte telemtic 3.2. Recollida i publicaci dinformaci 3.2. Recollida i publicaci dinformaci 3.4. Creaci cooperativa duna ficci 3.2. Recollida i publicaci dinformaci 1.2. Els projectes educatius en xarxa 3.3. Resoluci de problemes 3.3. Resoluci de problemes 3.3. Resoluci de problemes 2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa 3.2. Recollida i publicaci dinformaci 2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa 3.1. Intercanvis personals 3.1. Intercanvis personals
Enlla http://www.alpeudelalletra.tk/ http://www.atlasdeladiversidad. net/
Bitantart. Projecte Bongoh. Projecte De tres en 3. Projecte Entra al mn de Coraline. Projecte Directori caceres del tresor XTEC Directori de webquestes (Webquestcat) EarthQuest de Darwin EducaRed Edumet. Projecte Eduteka ENO Environment Online ePals
http://www.iearn.cat/moodle/ course/view.php?id=90 http://www.escolacristiana.org/ xarsec/bongoh http://www.lacenet.org/de3en3 http://www.xtec.cat/projxarxa/ participacio/coraline/coraline.pdf http://blocs.xtec.cat/caceres/ http://webquest.xtec.cat/enlla/ http://www.earthquestdarwin.net/ http://www.educared.org/ http://www.xtec.es/edumet/ http://www.eduteka.org/ http://eno.joensuu.fi/ http://www.epals.com/
93
Escoles en xarxa Espurna European School Net (EUN) Global Grocery List Project. Projecte Hamlet. Projecte iEARN iEARN-Pangea
2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa 2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa 2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa 3.2. Recollida i publicaci dinformaci 3.1. Intercanvis personals 3.3. Resoluci de problemes 1.2.Els projectes educatius en xarxa 2.2.Entitats que promouen projectes en xarxa 3.2. Recollida i publicaci dinformaci 3.3. Resoluci de problemes 3.2. Recollida i publicaci dinformaci 2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa 3.2. Recollida i publicaci dinformaci 2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa 3.1. Intercanvis personals 3.3. Resoluci de problemes 3.2. Recollida i publicaci dinformaci 3.1. Intercanvis personals 3.2. Recollida i publicaci dinformaci 2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa
http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/ http://www.espurna.cat/ http://www.eun.org/ http://landmark-project.com/ggl/ http://hamletperiod3.blogspot.com/ http://iearn.org http://www.iearn.cat/
Interconte. Projecte Internet en el aula: la caza del tesoro La Red del Cuento. Projecte LaceNet
http://lescortsinterconte. wikispaces.com/ http://edutec.rediris.es/ Revelec2/revelec16/adell.htm http://www.nazaretti.org/ proyectos/cuento2011/ http://www.lacenet.org/
MapNet Mentors MindsEye Monster Exchange. Projecte Newsday. Projecte Pare Noel. Projecte Portraits of the World Picture it! Projecte Projectes en xarxa. Llista de xarxes i projectes
http://grupmapnet.org/ http://www.mentors.ca/ mentor.html http://www.monsterexchange.org/ http://www.gsn.org/GSH/ project/newsday/ http://www.globalschoolnet. org/GSH/project/santa/ http://media.iearn.org/projects/ pictureit http://www.xtec.cat/projxarxa/ participacio/index.htm
94
Public Art. Projecte RavalNet Red Telar Sciencies buddies. Projecte
1.2. Els projectes educatius en xarxa 2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa 2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa 3.1. Intercanvis personals
http://www.iearn.cat/publicart/ http://www.ravalnet.org/ http://www.telar.org/ http://www.sciencebuddies. org/science-fair-projects/ project_ideas.shtml http://www.snn-rdr.ca/ http://www.xtec.cat/~sargemi/taf/ index_taf_revolucio_industrial.htm http://www.telementor.org/ http://www.voicesofyouth.org/en http://www.voki.com/ http://sites.google.com/site/ webquestcathome/
SchoolNet-Canad TAF Revoluci industrial Telementor. Projecte Voices of Youth. Projecte Voki WebquestCat
3.2. Recollida i publicaci dinformaci 3.3. Resoluci de problemes 3.1. Intercanvis personals 3.1. Intercanvis personals 1.3. Els projectes educatius en xarxa 2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa 3.3. Resoluci de problemes
95
Enllaos del captol II
Espai Comenius. Programes Educatius Internacionals Difusi de projectes Earthquest de Darwin Earthquest de Darwin. Espai de treball El mn dels llibres. Projecte
Apartat 5.5 Abast 5.14. Sostenibilitat 5.9. Difusi 5.15. Entorn de treball a la xarxa (ETX) 5.15. Entorn de treball a la xarxa (ETX) 5.12. Comunicaci entre participants 6.1. Elecci del projecte 5.11. Sindicaci RSS (Really Simple Syndication) 5.3 Projecte bilateral 5.5 Abast 6.4. Organitzaci al centre 5.6. Disseny de les activitats 5.16. Guia del professorat 5.10. Etiquetes
Enlla http://www.xtec.cat/pap/cat/ pap/comenius.html http://www.xtec.cat/projxarxa/ creacio/index.htm http://earthquestdarwin.net/ http://earthquestdarwin.net/ treball_xarxa.html http://www.iearn.cat/index. php?option=com_jportfolio&cat =1&project=10&Itemid=0 http://www.xtec.cat/projxarxa/ participacio/coraline/coraline.pdf http://www.espurna.cat/ http://www.etwinning.net/es/ pub/index.htm# http://www.lacenet.org/fairplay/ http://www.lacenet.org/gps/ http://iearn.org/circles/ http://www.elanguages.org/ _pagecontent.php?resourceid =39853;id=r39853#r39853 http://lescortsinterconte. wikispaces.com/ http://iearn.org/circles/lcguide/ http://grupmapnet.org/
Entra al mn de Coraline. Projecte Espurna eTwinning Fair Play. Projecte GeoCATing. Projecte iEARN Learning Circles Important local Buildings and their uses Interconte. Projecte Learning Circle Teacher Guide Mapnet
4.3. Cessi dun projecte 5.16 Guia del professorat 4.1. Rplica dun projecte
96
Projectes en xarxa Projectes en xarxa: directori Recerca en acci
5.10. Etiquetes 5.9 Difusi 6.2 Xarxes de projectes 5.4. Projecte multilater 5.11. Sindicaci RSS (Really Simple Syndication) 5.1. Caracterstiques del projecte 4.1. Rplica dun projecte 5.4. Projecte multilateral
http://www.xtec.cat/projxarxa/ index.htm http://www.xtec.cat/projxarxa/ participacio/index.htm http://www.recercaenaccio.cat/
Un da en la vida. (Frum del projecte) Un passeig pel Bages Viatges de primavera
http://www.telar.org/proyectos/ index.php?cod_proy=37&nav=true http://www.lacenet.org/bages http://www.recercaenaccio.cat/ agaur_reac/AppJava/ca/projecte/ 090211-viatgers-de-prim.jsp http://www.xtec.cat/voltem http://www.xtec.cat/
Voltem pel mn. Projecte XTEC (Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya)
5.15. Entorn de treball a la xarxa (ETX) 5.9. Difusi
97
Enllaos del captol III
Espai Acompaamiento al profesorado. Atlas de la diversidad Atles de la diversitat. Projecte Bitantart. Projecte Bongoh. Projecte Calendari del projecte Youngcast Carta de presentaci del projecte de personatge virtual Competncies TIC per al professorat
Apartat 7.2. Rol del docent i lalumnat
Enlla http://es.wikibooks.org/wiki/ Atlas_de_la_Diversidad _Cultural/Acompaamiento _al_profesorado http://www.atlasdeladiversidad. net/ http://www.iearn.cat/moodle/ course/view.php?id=90 http://www.escolacristiana.org/ xarsec/bongoh/ http://youngcast.iearn.cat/p/ phases-and-timeline.html http://www.xtec.cat/ crp-sabadell/vol%20valles/ pagines/presenta.htm http://es.wikibooks.org/wiki/ Atlas_de_la_Diversidad _Cultural/Acompa%C3%B1amiento _al_profesorado http://www.xtec.cat/projxarxa/ documents/decaleg.htm http://espurna.cat/ http://docs.google.com/ iew?id=dhs2kbz2_146qhrdshh http://lescortsinterconte. wikispaces.com/ http://clic.xtec.cat/ca/jclic/ howto.htm
10.1. Context i propostes dactuaci a lescola 7.4. Accions prvies a la participaci 10.1. Context i propostes dactuaci a lescola 7.5 La participaci al projecte: El projecte a laula 7.5.1. Presentaci de lactivitat a lalumnat 7.2. Rol del docent i lalumnat
Decleg per a la participaci Espurna Guia del projecte Youngcast Interconte. Projecte J-Clic
7.4. Accions prvies a la participaci 7.4. Accions prvies a la participaci 7.4. Accions prvies a la participaci 10.1. Context i propostes dactuaci a lescola 7.2. Rol del docent i lalumnat
98
Montserrat. Projecte
7.4. Accions prvies a la participaci 7.1. Context actual 7.5.1. Presentaci de lactivitat a lalumnat 7.4. Accions prvies a la participaci
http://www.escolacristiana.org/ xarsec_projectes/montserrat/ ver2009/ver2009m/index.htm http://www.proyectonoria. crearmundos.net http://www.iearn.cat/ moodle/mod/resource/view. php?inpopup=true&id=5029 http://youngcast1011secondary. blogspot.com/2011/03/ presentacion-natzaret -esplugues-4-eso-b.html http://publicart.iearn.cat/ http://www.rompecadenas. com.ar/netiquette.htm http://www.lacenet.org/sentits/ http://www.iearn.cat/index. php?option=com_content&view =article&id=1118:tractament -info&catid=77:didactica &Itemid=66 http://www.xtec.cat/crp -sabadell/vol%20valles/index.htm
Noria. Projecte Presentaci a lalumnat. Projecte La regadora Dora Presentaci a lalumnat. Projecte Youngcast
Public art. Projecte Rompecadenas. Projecte Slix i els sentits. Projecte Tractament de les activitats prpies del projecte. Article
7.4. Accions prvies a la participaci 7.5.4. Comunicaci amb altres grups 10.1. Context i propostes dactuaci a lescola 7.5.3. Realitzaci de les activitats prpies del projecte
Un vol pel Valls. Projecte
7.4. Accions prvies a la participaci
* Accs amb identificaci.
99
Enllaos de lapartat IV
Espai Comunitat Internacional LAMS
Apartat 11.6.2. Una plataforma centrada en la didctica 11.6. Els continguts digitals per a laprenentatge 11.6.2. Una plataforma centrada en la didctica 11.7.3. Aplicacions educatives dels codis QR 11.1. Connectivisme 11.5. Cap a uns nous mestratges
Enlla http://lamscommunity.org/ register/?return _url=%2fdotlrn%2findex http://www.imsglobal.org/ http://www.lamsfoundation.org/ http://www.qredu.net http://twitter.com/#search ?q=%23entorns1x1 http://joanaraspall.wikispaces.com
IMS Global Learning Consortium LAMS QR Edu Twitter Intercanvi Wiki sobre la Joana Raspall
100
EPLEG
Epleg
Som conscients que encara falta molt perqu els projectes en xarxa siguin una eina habitual al servei del professorat del nostre pas. Esperem que aquesta publicaci us animi a viure lexperincia i us sigui til a lhora de participar en projectes existents o de crear-ne de nous. Sentim que estem immersos en un gran canvi i que hi ha moltes forces, moltes inrcies que posen obstacles a un tipus densenyament ms actiu i participatiu. s molt important poder donar tot el recolzament al professorat i facilitar-li la formaci i lacompanyament que necessita perqu aquest canvi sigui possible. No ens ha de fer por no dependre de llibres de text que no tenen en compte el treball dels alumnes en projectes, b de forma individual o en xarxa. Hi ha excellents materials generats directament pel professorat i publicats directament a la Xarxa que tenen una gran vlua. Us animem a utilitzar-los i a generar-ne de propis. Estem convenuts que no hi ha marxa enrere i que cada cop ms veurem alumnes i professors i professores investigant algun tema singular relacionat amb lentorn ms prxim a lescola o posant fil a lagulla per resoldre algun problema mediambiental o social que afecti la comunitat local.
102
GLOSSARI
Glossari
Abast del projecte Els projectes poden tenir, en funci de la procedncia dels i de les participants, ms o menys limitaci geogrfica. Animaci del projecte Activitat que permet estimular els i les participants i fer que el projecte sadapti a les diferents circumstncies de ledici, buscar en tot moment les estratgies idnies per afavorir la participaci i que el professorat i lalumnat se senti acompanyat. Pot estar relacionada amb la coordinaci, per no s imprescindible. Aprenentatge cooperatiu El treball cooperatiu s el model densenyament i aprenentatge en el qual els i les estudiants interaccionen entre si per completar una tasca. Avatar o personatge Element virtual que estimula la participaci, afavoreix la curiositat i el desig de conixer i fidelitza la participaci. BBS Bulletin Board System: sistema utilitzat prviament a Internet en el qual una persona usuria accedia a un ordinador central via telefnica per poder compartir informaci amb altres persones usuries mitjanant una missatgeria i un frum. En els inicis dels projectes telemtics es va utilitzar el BBS. Cacera del tresor Activitat basada en una recerca guiada on la informaci amb la qual lalumnat interactua procedeix parcialment o totalment de recursos a Internet. Cedir un projecte Alguns projectes que neixen en un mbit determinat i, per raons variades es presten, temporalment o de manera definitiva, a alguna entitat o xarxa per a la seva realitzaci. Clonar un projecte Multiplicar el projecte mantenint les seves caracterstiques, per a la seva realitzaci simultnia. Codi QR s un codi de punts en dues dimensions semblant als tradicionals codis de barres capa
104
demmagatzemar molta ms informaci, ja que aquests codis contenen informaci tant en sentit horitzontal com vertical. La denominaci QR prov de langls quick response ja que lobjectiu principal daquests codis s proporcionar un accs rpid a aquesta informaci. Comenius Programa que pretn reforar la dimensi europea en el camp de leducaci infantil, primria i secundria. T com a objectiu promoure la mobilitat i la cooperaci entre els centres educatius. Common Cartridge Format estndard de continguts digitals que permet lintercanvi entre diferents sistemes i que rep limpuls del consorci internacional IMS Global Learning Consortium. Comunicador/a Persona que en el treball cooperatiu fa de portaveu del grup, pregunta el professorat, informa dels missatges rebuts i comparteix informaci amb els altres comunicadors i comunicadores. Connectivisme Teoria de laprenentatge per a lera digital desenvolupada per George Siemens i Stephen Downes basada en lanlisi de les limitacions que el conductisme, el cognitivisme i el constructivisme tenen per explicar els efectes que t la tecnologia en com vivim, com ens comuniquem i com aprenem4. Coordinaci del projecte Activitat que consisteix a vetllar pel desenvolupament correcte del projecte, des de linici fins a la valoraci final. Creaci dun projecte Activitat basada en la invenci dun projecte, definint les caracterstiques que permetin la seva identificaci. Dinamitzaci del projecte Activitat que ha de permetre estimular les persones participants i fer que el projecte sadapti a les diferents circumstncies de ledici, buscant en tot moment les estratgies idnies per afavorir la participaci en el projecte i que el professorat i lalumnat se sentin acompanyats. Earthquest Activitat geointeractiva que es basa en les funcionalitats dels mitjans socials i especialment en laplicaci de Google Earth. Un exemple s el projecte Earthquest de Darwin. Eines de comunicaci asncrones En una comunicaci entre dos o ms usuaris que no es realitza en el mateix moment. Per exemple, un frum s una eina de comunicaci asncrona perqu els usuaris intercanvien opinions sense la necessitat destar tots connectats en el mateix moment.
4. Referncia: http://www.itdl.org/Journal/Jan_05/article01.htm
105
Eines de comunicaci sncrones En una comunicaci entre dos o ms usuaris que sest realitzant en el mateix temps. Per exemple, lSkype, eina per a videoconferncies, s una eina de comunicaci sncrona perqu permet la comunicaci en el mateix moment. Etiquetar projectes Buscar les paraules clau que garanteixin la possibilitat de poder localitzar els projectes quan es fa una cerca. eTwinning Comunitat de centres escolars dEuropa, on molts dels projectes es realitzen seguint el model destructura bilateral. Entorn de treball a la Xarxa (ETX) Projectes per ser realitzats collaborativament a diferents espais de la Xarxa, sense la necessitat de mantenir un espai dinmic propi. Facilitador/a del projecte Vegeu coordinaci del projecte. Expressi utilitzada habitualment a lAmrica Llatina. Fragmentaci Format redut amb qu ens arriba molta de la informaci que forma part del nostre procs daprenentatge. Guia del professorat Seguit dorientacions, que poden estar organitzades per captols o en un format de preguntes ms freqents. Habilitats cooperatives Capacitat per treballar amb els altres membres del grup de manera cooperativa. Habilitats dassoliment Capacitat daconseguir all que sha proposat. Permeten conceptualitzar. Habilitats de formulaci Capacitat de proposar de manera clara i precisa all que ens proposem amb la finalitat de raonar i conixer. Habilitats formatives Capacitat de participar de forma activa en el treball de grup i permetren la creaci. Habilitats funcionals Capacitat de seguir procediments de treball que permetin la resoluci amb xit de les activitats que el grup sha proposat. iEARN Pangea Xarxa educativa catalana que impulsa projectes telemtics i activitats de formaci, i potencia les relacions entre el professorat i lalumnat dels diferents pasos que integren la xarxa iEARN internacional.
106
iEARN Xarxa educativa dmbit internacional que engloba centres educatius de ms de 130 pasos i es fonamenta en el treball en projectes. Interacci directa En el treball per projectes, quan dos o ms grups treballen plegats sense intermediaris. Interactivitat Relaci de dileg entre els grups que participen en un projecte. Interdependncia positiva En el treball en grup, quan de la feina dun grup en depn la dun altre grup, de manera que lun implica laltre i viceversa. Keypals Companys i companyes dintercanvi educatiu o social que utilitzen un entorn digital per comunicar-se i relacionar-se. LAMS Plataforma tecnolgica que permet generar seqncies didctiques i utilitzar diferents eines de treball cooperatiu i de publicaci molt potents. Les sigles responen a Learning Activity Management System. Marcador social Conjunt denllaos a Internet que pot ser compartit pblicament a travs de la mateixa Xarxa. Mediascape Experincia multimdia basada en la geolocalitzaci. Sactiva quan lusuari amb un dispositiu mbil amb GPS es desplaa pel territori i passa per zones i punts concrets que han estat programats perqu shi executi un fitxer udio, vdeo o Flash. Mitjans socials Tamb anomenats social media o web 2.0. Penpal Amistat per correspondncia. Activitat que sutilitzava en laprenentatge de llenges estrangeres on els i les alumnes sintercanviaven cartes postals amb alumnes daltres centres educatius estrangers per practicar la llengua escrita. Projecte bilateral Modalitat de projecte telemtic on noms hi ha dos participants que treballen amb un objectiu com; habitualment sn grups classe. Projecte intercentres Projecte en el qual participen grups de diferents centres educatius. Projecte intracentre Projecte que es realitza entre grups del mateix centre educatiu.
107
Projecte multilateral Projecte que reuneix ms de dos equips participants. Projectes collaboratius Tamb anomenats sumatius. Projectes en xarxa que recullen les aportacions dels participants. Cada participant realitza una part del projecte. Projectes cooperatius Des de la gnesi inicial del projecte hi ha un intercanvi que permet assolir lobjectiu del projecte, crear conjuntament un producte nou. Projectes en xarxa Projectes en els quals intervenen diferents participants (estudiants, grups, famlies, docents, escoles...) amb una finalitat comuna. Independentment de si sutilitza la telemtica o no. Projectes globals Inclouen participants de procedncies geogrfiques allunyades. Projectes hbrids Projectes que contenen activitats de diferent tipus destructura. Projectes interaules Es realitzen entre participants de diferents grups classe. Projectes intraaula Es caracteritzen perqu les persones que hi participen formen part del mateix grup classe, s a dir els components duna aula sorganitzen en diferents grups per realitzar les activitats proposades. Projectes locals Es realitzen amb altres grups amb localitzaci geogrfica propera: barri, comarca o ciutat. Realitat augmentada Capa dinformaci virtual sobreposada a un objecte o espai reals amb lobjectiu denriquir lexperincia de lusuari. Sutilitza la cmera de lordinador o del telefon mbil i la visualitzaci s a la pantalla del dispositiu que utilitzes. Replicar un projecte Creaci dun projecte similar, per contextualitzat de manera adient. Responsable logstic Responsable de la distribuci i reserva despais, dordinadors porttils, i de ladequaci de lhorari del professorat. Responsable tcnic Vetlla perqu la connectivitat del centre i les aplicacions per realitzar el projecte estiguin disponibles.
108
Responsabilitat individual Capacitat de lalumnat per respondre i garantir lacompliment duna tasca, i de donar-ne ra per si sol. Rols de lalumnat Responsabilitat que pren cada un dels membres del grup necessria per resoldre la feina a fer sense que impliqui en cap moment una jerarquitzaci de les funcions. RSS/sindicaci Recurs que permet a lusuari tenir coneixement de les novetats o les actualitzacions que es realitzen a lespai del projecte. Sostenibilitat Suport institucional o finanament que garanteixi la viabilitat del projecte. TAC Tecnologies per a laprenentatge i el coneixement. Twitter Microblog que permet als usuaris enviar entrades de text de fins a 140 carcters. Cada usuari pot fer-se seguidor daltres microblogs que li interessin i, alhora, tenir seguidors del seu. Valor afegit Expressi que es refereix als elements ms valuosos del projecte, que el fan nic. Web 2.0 Tamb anomenats mitjans socials (social media, en angls). Abasta un conjunt amplssim daplicacions que permeten la creaci, compartici i publicaci duna gran diversitat de continguts a Internet per part dusuaris que no sn necessriament molt experts en temes informtics. Wiki Mitj social o eina web 2.0 que permet la creaci compartida dun nic document per part de diferents usuaris. XTEC Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya. Webquesta Activitat basada en una recerca guiada on la informaci amb la qual els i les alumnes interactuen procedeix parcialment o totalment de recursos a Internet. El seu creador va ser Bernie Dodge.
109
ANNEXOS
ANNEX I. Caracterstiques dun projecte
Ttol i adrea Breu descripci Persona i adrea de contacte Espai de comunicaci Llenges Data dinici i finalitzaci Edat de lalumnat rees curriculars Productes Valor afegit
111
ANNEX II. Variables per a lelecci dun projecte
Ttol i adrea Tipus dactivitats rees o competncies Gnere descriptura Estructura de les activitats Intercanvis personals Recollida i publicaci dinformaci Resoluci de problemes Creaci cooperativa duna ficci Elements de lintercanvi Escala (bilateral o multilateral) Abast (interaula o intraaula; intracentre o intercentres) Nombre de participants (limitat o illimitat) Sumatiu, cooperatiu o hbrid Caracterstiques generals Edat Tipus dactivitat Nombre dactivitats Llenges de participaci Calendari
112
ANNEX III. Distribuci de les responsabilitats del claustre
Projecte:............................ Adrea:.............................. Responsable logstic Responsable tcnic Responsable del projecte al centre Professorat que participa en el projecte
Responsable
Activitats
113
ANNEX IV. Informaci general
Projecte:............................ Adrea:.............................. Nivell escolar dels participants Grups que hi participen rees implicades Data dinici i de finalitzaci
Responsable
Activitats
114
ANNEX V. Autoavaluaci de lalumnat. Seguiment de lactivitat
Educaci infantil (3-5 anys)
Dia
Magrada
No magrada
Educaci primria (6-12 anys)

Molt / Fora / Poc / Gens Dia He ajudat els companys i companyes He ents la feina a fer He fet la feina ben feta He treballat
ESO (12-16 anys)

Molt / Fora / Poc / Gens Dia He posat inters en la feina a fer He acabat la feina He ajudat els altres He fet propostes interessants
115
ANNEX VI. Seguiment de la tasca de lalumnat a laula
Rbrica per avaluar el treball cooperatiu

Cicle superior de primria i ESO (11-16 anys)
Categoria Treballant amb altres 4 Quasi sempre escolta, comparteix i dna suport a lesfor dels altres. Collabora a mantenir la uni dels membres quan treballa en grup. Proporciona sempre idees tils quan participa en el grup i a les discussions a classe. s un lder definit que contribueix amb molt esfor. Es mant centrat en la feina que cal fer. Molt autodirigit. 3 Usualment escolta, comparteix i dna suport a lesfor dels altres. No ocasiona problemes en el grup. 2 De vegades escolta, comparteix, dna suport a lesfor dels altres, per algunes vegades no s un bon membre del grup. Algunes vegades proporciona idees tils quan participa en el grup i en la discussi a classe. Un membre satisfactori del grup que fa el que se li demana. Algunes vegades se centra en la feina que cal fer. Algunes vegades altres membres del grup li han de recordar que estigui centrat en la feina. 1 Rarament escolta, comparteix i dna suport a lesfor dels altres. Sovint no s un bon membre del grup.
Contribucions
Generalment, proporciona idees tils quan participa en el grup i en la discussi a classe. Un membre fort del grup que sesfora. La major part del temps est centrat en la feina que cal fer. Altres membres del grup poden comptar amb aquesta persona.
Rarament proporciona idees tils quan participa en el grup i a la discussi a classe. Pot excloures de participar.
Centrant-se en el treball
Rarament se centra en la feina que cal fer. Deixa que altres facin la feina.
116
Categoria Qualitat del treball
4 Proporciona treball de la ms alta qualitat.
3 Proporciona treball de qualitat.
2 Proporciona treball que, ocasionalment, necessita ser comprovat o refet per altres membres del grup per assegurar-ne la qualitat. Tendeix a endarrerir-se, per sempre t les feines fetes per a la data lmit. El grup no ha dajustar la data lmit o treballar en les responsabilitats pel retard daquesta persona.
1 Proporciona treball que, generalment, necessita ser comprovat o refet per altres per assegurar-ne la qualitat. Rarament t les feines enllestides per a la data lmit i el grup ha dajustar la data lmit o treballar en les responsabilitats daquesta persona perqu ha utilitzat el temps inadequadament.
s del temps
Utilitza b el temps durant tot el projecte per assegurar que la feina est feta a temps. El grup no ha dajustar la data lmit o treballar en les responsabilitats pel retard daquesta persona.
Utilitza b el temps durant tot el projecte, per sha allargat massa en algun aspecte. El grup no ha dajustar la data lmit o treballar en les responsabilitats pel retard daquesta persona.
Graella davaluaci final de les activitats

Activitats Treball en equip tems a valorar Repartiment de tasques. Compliment dels compromisos adquirits. Existncia de negociaci. Recerca dinformaci Destresa de navegaci per Internet. Selecci i contrast de la informaci. Lectura comprensiva del material. Molt Fora Poc Gens
117
Activitats Elaboraci material
tems a valorar Utilitzaci correcta de les eines delaboraci (processador de textos, presentaci digital, etc.). Reelaboraci de la informaci (que no sigui un copiar i enganxar). Adequaci, coherncia i cohesi dels textos elaborats.
Molt
Fora
Poc
Gens
Continguts
Construcci de coneixement. Comprensi de continguts.
Actitud
Inters per la feina. Aprofitament del temps. Respecte per les opinions dels altres.
Comunicaci
Participaci als frums i altres entorns que permeten interactuar amb altres grups del projecte. Respecte a les normes bsiques de participaci en un projecte.
Etiqueta (netiquette)
118
ANNEX VII. Accions del projecte
Accions del projecte Acci 1 Acci 2 Acci 3 Acci ...
Docent
Alumnat
Observacions
119
BIBLIOGRAFIA
Bibliografia
Adell, J. Internet en el aula. A la caza del tesoro. A: Edutecc. Revista Electrnica de Tecnologa Educativa (abril de 2003), nm. 16, [en lnia]. Castell de la Plana: Universitat Jaume I. <http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec16/adell.htm> [Consulta: 7 juliol 2011]. domnech FrAncesc, J. Elogi de leducaci lenta. Barcelona: Gra, 2009. Fierro, J. L. TAF (Treball amb fonts) [en lnia]. <www.xtec.cat/~jfierro/tafportada.htm> [Consulta: 7 juliol 2011]. hArris, J. Activity Structures [en lnia]. <http://www.uen.org/utahlink/tours/tourFames.cgi? tour_id=13263> [Consulta: 7 juliol 2011]. Johnson, D.; Johnson, R.; holubec, E. Cooperation in the Classroom. Edina, M. N.: Interaction Book Company, 1990. p. 15. noguerA, E. Educaci moral i en valors mitjanant projectes telemtics. Tesi presentada el 21 de juny de 2004 [en lnia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. <http://www.tdx.cat/ handle/10803/2895;jsessionid=BACCF23B14473C16A81F0B9FD5172B81.tdx2> [Consulta: 7 juliol 2011]. Prez, A.; redondo, S. Projectes telemtics a leducaci primria: un recurs per transformar lescola. Barcelona: Editorial UOC, 2006. Collecci Dossiers did@c-TICs. rocA, G. Educaci i tecnologia. Reptes i oportunitats. Presentaci amb motiu del 20 aniversari dEspiral. 2009. [en lnia]. <http://www.slideshare.net/ciberespiral/20-aniversari-espiral -gens-roca > [Consulta: 7 juliol 2011].
121

Projectes Educatius en Xarxa TAC4

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Projectes Educatius en Xarxa TAC4

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

projectes educatius en xarxa

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

1.1. Projecte telemtic

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

1.2. Els projectes educatius en xarxa

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

1.3. Cap a un nou paradigma educatiu

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

2.1. Creaci i dinamitzaci

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

2.2. Entitats que promouen projectes en xarxa

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

Figura 5: Tipologia de projectes telemtics a partir de la classificaci de Judi Harris.

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

3.1. Intercanvis personals

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

3.2. Recollida i publicaci dinformaci

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

3.3. Resoluci de problemes

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

3.4. Creaci cooperativa duna ficci

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

4. Els projectes. Creaci i participaci

4.1. Rplica dun projecte

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

Figura 6: Processos inicials en un projecte en xarxa.

4.2. Clonaci dun projecte

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

4.3. Cessi dun projecte

Exemple Projecte Interconte

4.4. Algunes raons per crear o participar en un projecte

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

5. Creaci dun projecte propi

5.1. Caracterstiques del projecte

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

Per a ms informaci, podeu consultar a lannex I la fitxa dun projecte telemtic

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

5.3. Projecte bilateral

5.4. Projecte multilateral

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

5.6. Disseny de les activitats

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

del projecte i dels seus participants; no han de ser un objectiu en si mateixes.

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

5.11. Sindicaci RSS (Really Simple Syndication)

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

5.12. Comunicaci entre participants

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

5.13. Coordinaci, dinamitzaci i animaci

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

Y otra foto con una novia!!! Tomando el sol en medio de la selva!!!

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

5.15. Entorn de treball a la xarxa (ETX)

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA

5.16. Guia del professorat

PROJECTES EDUCATIUS EN XARXA