vaga general 29-S
3
Bob Esponja (se lo bebe tó!)Manresa, octubre de 2010Bé és sabut que la vaga no l’hem con-vocada nosaltres. Que sovint anem aremolc de l’agenda de l’Estat i les se-ves institucions (els grans sindicats elsenglobo aquí). Ara bé, les portades dela premsa groga, les lletres de quanti-tat de columnes de diari, les imatgesde televisió i les paraules vomitadesper “opinòlegs” oficiosos, han estatper nosaltres. I és que, sovint, se’lsescapa de les mans. Això és el que vapassar el 29-S a Barcelona i, en certamesura, a Manresa.Lluny del discurs dels polítics-sin-dicalistes, de passejos de màscaratriomfant, de ..., una ràtzia de joves,no tant joves, aturades, precàries idemés calanya que, o bé el sistemaescup o bé que escupen al sistema(aquells que no volen viure sota elYUGO esclavitzant del sistema ca-pital-Estat), van cridar, juntes, “A LA
Explosió de ràbia durant la vaga general
MERDA”. Ho van fer a Barcelona,però també a Manresa.A Manresa, havíem de retrocedirmolts anys enrere – masses – en lamemòria col·lectiva per trobar unamanifestació tant nombrosa. I no par-lo de la dels sindicats fidels al sistemacom CCOO i UGT, sinó que aquestamani l’havien convocada la gent ques’està a l’altre trinxera que, per unavegada, es van posar d’acord en defi-nir enemics: l’estat, el capital i les se-ves institucions, és a dir, CCOO i UGT,entre d’altres.Sens dubte, la mani autònoma va serla protagonista de la jornada, tantper quantitat de gent, com per nivelld’acció. I devia ser prou importantaquesta mani pels qui ostenten el po-der, per que el Regió7, braç comuni-catiu del poder, dies després encaraanava ple dels “aldarulls” provocatspels “antisistema” que amb la caratapada van deixar el rastre de la rà-bia que fa tant de temps van sembrarl’Estat i el capital a través dels seusmitjans de comunicació, a saber, aManresa, el Regió7.Per cert, memorable el cotxe de laUrbana pintat o els vidres del Santan-der trinxats i la manifestació senceraaplaudint. Sí, miserables del Regió7,la gent aplaudia al presenciar aquestsactes, ja fos davant de bancs, ETTs ode la joieria dels Tous.El cap suprem de les forces de l’ordrei la llei a Catalunya es veia obligat,davant la “gravetat” dels fets, a oferiruna roda de premsa per intentar justi-ficar aital batalla campal. S’excusava,davant la premsa que com voltorsansiaven les respostes, del desallotja-ment del Banco de Crédito per què erarefugi dels violents, s’excusava que els“aldarulls” haguèssin durat tantes ho-res per què els “antisistema” estavenmolt ben organitzats i s’havien prepa-rat el detall del 29-S. Gràcies senyorSaura pels compliments. La veritat ésque portem temps practicant: somalumnes aplicades.Si s’en parla tant és perquè les cosess’estan fent bé. Si les editorials de lapremsa del poder i els columnistes fi-dels a qui els dóna de menjar, en par-len tant, és que anem per bon camí.Por? De què? De qui? PERQUÈ?Ara bé, això no pot quedar així. Lavaga general no és més que un critde ràbia un 29 de setembre de l’any2010, un dia, un moment concret. Elsproblemes segueixen, la guerra socialcontinua i s’ha d’estendre, fins les úl-times conseqüències, fins destruir elpoder en totes les seves formes.
Ni sindicats ni mossos porten la iniciativa
El 29-S a la comarca
L’espurnaManresa, setembre de 2010La jornada de vaga es va iniciar aprimera hora de la matinada amb laparalització dels torns de treball enels grans centres de producció de lamajoria de polígons industrials de lacomarca. Les plantilles d’empresescom Iberpotash, Lemmerz, Denso,Ausa, Inditex o Magneti Marelli vanparar la seva activitat durant tota la jornada. Els piquets van aconseguirque el transport públic manresà nopugues funcionar des de primerahora del matí i van barrar el pas enalguns trams, com la cremada depneumàtics a la gasolinera Petrocat.Diversos establiments, entre ells algu-nes ETT’s i l’INEM, van aixecar-se ambles portes segellades. A primera horadel matí, una bona part de la plantillade Norden (empresa que ha anunciatdiversos acomiadaments) va tallar eltrànsit durant una estona de l’Eix delLlobregat a l’altura de la benzineradel Lleó a Sallent.A la manifestació comarcal convoca-da al marge dels sindicats grocs (CNT-AIT, CGT, USTEC, USOC, EsquerraIndependentista de Manresa i altrescol·lectius autònoms) s’hi van aple-gar unes 1000 persones, les qualses van concentrar a les 11:30h. a laBen Plantada de Manresa. La marxava transcórrer passeig avall, tombantcap al Carrer Guimerà i acabant a laPlaça Major. Els establiments que vanobrir, van ser tancats en el pas de lamanifestació.Diverses pintades van evidenciar la rà-bia de les manifestants i l’actual situa-ció social arran de la crisi econòmi-ca. Els objectius de les manifestants,atacats amb bombetes de pintura,ous i pintades, van ser les ETT’s, lesentitats financeres, asseguradores iles cadenes multinacionals.Un dels punts conflictius és quan lesmanifestants van topar-se amb lamanifestació convocada per UGT iCCOO davant de l’edifici de les ma-teixes seus al Passeig, la qual encarano havia arrencat. Les manifestantsvan escridassar als sindicats grocs ivan increpar a diverses representantsd’ICV, concentrades amb els sindicatsmajoritaris, en referència al conflictelaboral de l’Ajuntament de Manresa.La concentració dels sindicats groc vaimpedir que les manifestants pogues-sin atacar amb pintura l’edifici delssindicats.A l’atura de la Plana de l’Hom lesmanifestants van trencar els vidresdel Banc Sabadell. La marxa va con-tinuar fins a la Plaça Major on lesmanifestants van intentar accedir al’Ajuntament el qual tenia les por-tes tancades. Diversos objectes vanser llançats a la porta i façana ambl’objectiu de poder obrir l’Ajuntament.En aquest moment és quan van feracte de presència efectius antidistur-bis dels Mossos d’Esquadra. La mani-festació va ser desconvocada tot i lapresència dels efectius policials queintentaven fer recular a un grup demanifestants. Cinc persones van serdetingudes i portades a la Comissariadels Mossos d’Esquadra de Manresa.Les cinc detingudes van ser posadesen llibertat el divendres 1 d’octubresota els càrrecs de desordres públics.
Reflexions entorn la VagaGeneral a Sallent
UnxSallent, setembre de 2010El 29 de setembre va ser el dia que els dos grans sindicats o millor ditempreses de gestió sindical (UGT i CCOO) van acordar com a dia de VagaGeneral.El seguiment de la vaga a Sallent va seguir la línia general;les empresesgrans(Stradivarius, Iberpotash, Norden, Mcbride) van secundar la vaga, al-gunes d’elles amb els seus foscos acords. D’altra banda les petites empre-ses i els botiguers van viure el 29-S com un dia feiner com qualsevol altre.Als comerciants de Sallent els hi dic dues coses envers la seva solidaritat.La primera és que si les treballadores que no som ni autònomes ni propie-tàries, perdem més drets laborals i poder adquisitiu, es produirà una reduc-ció de les compres en les seves botigues o si més no produirà un canvi enels productes escollits (comprant els de preus més baixos). És a dir, senyorsi senyores comerciants, que tindreu les botigues més buides.La segona cosa que vull que sapigueu és la següent; moltes de les personesque hem fet vaga volem un consum de proximitat, un teixit social amb vidaal poble. Estem en contra i rebutgem els models de consum de les granssuperfícies comercials. Però la vostra manca de solidaritat no fa res més queobrir les portes a comportar-nos igual que vosaltres.L’excusa que sempre utilitzeu és que com que sou autònomes ningú usdefensa quan les coses van malament però, quan els diners us han entrat acabassos, la boca l’heu mantingut ben tancada.