APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS

Pensar els drets humans

Grup IREF
Coordina: Irene de Puig Glria Arbons Anna Baiges Flix de Castro Manuela Gmez Marta Mart

Pensar els drets humans

Biblioteca de Catalunya Dades CIP Pensar els drets humans. (Apunts de pau i drets humans ; 2) ndex ISBN 9788439382010 I. Puig, Irene de, ed. II. Grup IREF III. Catalunya. Oficina de Promoci de la Pau i dels Drets Humans IV. Catalunya. Departament dEducaci V. Collecci: Apunts de pau i drets humans ; 2 1. Drets humans Ensenyament secundari 341.231.14:37 Collecci Apunts de Pau i Drets Humans, 2 Barcelona, febrer de 2010 Autors: GrupIREF Glria Arbons, Anna Baiges, Flix de Castro, Manuela Gmez, Marta Mart www.grupiref.org Coordinaci: Irene de Puig Edici: Generalitat de Catalunya Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci Oficina de Promoci de la Pau i dels Drets Humans Av. Diagonal 409 08008 Barcelona Tel: 93 552 60 00 oficinapauddhh@gencat.cat www.gencat.cat/dirip Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Via Augusta 202-226 08021 Barcelona www.gencat.cat/educacio

Pensar els drets humans

Grup IREF Glria Arbons, Anna Baiges, Flix de Castro, Manuela Gmez, Marta Mart Coordinaci: Irene de Puig

Coordinaci de la collecci Apunts de Pau i Drets Humans: Eullia Mesalles Correcci lingstica: Incyta Disseny i maquetaci: Fundaci Tam-Tam Illustracions: Cludia de Puig Impressi: Futurgrafic Imprs en paper ecolgic i 100% reciclat Tiratge: 1.000 Dipsit legal: B-47165-2009

Aquesta obra est subjecta a llicncia Creative Commons de Reconeixement No comercial Sense obra derivada 2.5. Espanya. Consulteu la llicncia a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca

Lestudi est disponible en format electrnic als webs de lOficina de Promoci de la Pau i dels Drets Humans i del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya. Es pot copiar, distribuir, comunicar pblicament, traduir i modificar aquesta obra sempre que no sen faci un s comercial i es reconegui lautoria amb la citaci segent: Grup IREF; De Puig, I., coord. [et al.]. Pensar els drets humans. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010 (Apunts de Pau i Drets Humans, 2) Les opinions expressades en aquesta publicaci no representen necessriament les de lOficina de Promoci de la Pau i dels Drets Humans ni les del Departament dEducaci.

NDEX

Introducci Qu sn els drets humans? Caracterstiques dels drets humans Leducaci en els drets humans Proposta Orientacions metodolgiques Objectius Aspectes del treball Conceptual Emocional Actiu Orientacions ds DRETS PERSONALS Esquema i enunciat dels drets Conceptes comuns: dret, persona Els articles Article 1. Iguals Article 2. Sense distinci Article 3. Vida, llibertat i seguretat Article 4. No a lesclavitud Article 5. Tortura, tracte cruel, inhum i degradant Article 19. Llibertat dopini i expressi Activitat sntesi Cinema: Grita libertad Podem canviar les coses? Autoavaluaci

9 11 14

17 18 19 19 20 21

25 27

33 39 43 53 57 61 65 71 72

DRETS JURDICS Esquema i enunciat dels drets Conceptes comuns: llei, protecci, justcia Els articles Article 6. Personalitat jurdica Article 7. Discriminaci Article 8. Tribunals competents Article 9. Detingut, pres o desterrat arbitrriament Article 10. Tribunal independent i imparcial Article 11. Presumpci dinnocncia Article 12. Protecci a la vida privada Article 29. Tota persona t deures envers la comunitat Article 30. Cap persona ni cap Estat no pot realitzar actes que suprimeixin qualsevol dels drets i de les llibertats que senuncien en aquesta declaraci Activitat sntesi Cinema: El intercambio Podem canviar les coses? Autoavaluaci DRETS POLTICS Esquema i enunciat dels drets Conceptes comuns: participaci, pas/naci/estat Els articles Article 13. Circular lliurement Article 14. Asil Article 15. Nacionalitat Article 16. La famlia Article 20. Llibertat de reuni Article 21. El vot Article 28. Ordre social i internacional Activitat sntesi Cinema: Perspolis Podem canviar les coses? Autoavaluaci 125 127 75 78

85 89 93 95 99 103 105 107

111 115 121 122

135 139 143 149 153 155 161 165 172 173

DRETS ECONMICS, SOCIALS, RELIGIOSOS I CULTURALS Esquema i enunciat dels drets Conceptes comuns: dignitat i respecte Els articles Article 17. Propietat Article 18. Llibertat religiosa i de pensament Article 22. Seguretat Social Article 23. Treball Article 24. Dret al descans i al lleure Article 25. Benestar Article 26. Educaci Article 27. Vida cultural Activitat sntesi Cinema: La cuadrilla Podem canviar les coses? Autoavaluaci NDEX DOBRES 177 180

189 193 197 201 207 211 215 219 223 229 230 231

INTRODUCCI

Lnica condici de vida plenament humana s la de la convivncia. Viure o sobreviure vol dir viure juntament amb altres persones, s a dir, conviurehi. Per poder viure de manera harmnica i benestant, necessitem dotar-nos de regles o lleis que permetin unes bones relacions i simplifiquin o resolguin els conflictes derivats daquestes relacions. Si b, en el cas dels animals, aquests segueixen la normativa instintiva que est impresa en el seu genoma, als humans que a ms danimals, som fonamentalment ssers culturals, ens calen altres mesures com ara unes normes universals de conducta que ens permetin la convivncia pacfica entre pobles, religions, tnies i maneres dentendre el mn. Els drets humans (DH) sn un conjunt de normes reguladores de carcter universal.

Qu sn els drets humans? La Declaraci dels Drets Humans s una declaraci que es va aprovar lany 1948. Defineix unes normes i una tica universals, malgrat la diversitat de civilitzacions i de cultures a la qual va adreada. Tamb sn una idea moral i una concepci poltica. Els drets humans sn concebuts com un mitj per protegir la persona davant els estats, ja que es fonamenten en el principi del respecte incondicional a la persona, en la seva dignitat i la seva vlua. Tota persona, pel simple fet de ser-ho, posseeix uns drets que han de ser reconeguts i respectats pels poders pblics. Quan diem que lsser hum s una persona, volem dir que, a ms de ser un ens natural, com la resta dssers de lUnivers, s un sser que sobrepassa i transcendeix tot el que t de natural. Alguns filsofs lhan descrit com: una substncia individual de naturalesa racional, dotada, per tant, de la capacitat dentendre i de voler.

A lsser hum, lexistncia no li s donada com una cosa feta. Cada individu ha de construir necessriament la seva prpia vida, decidir en cada moment els seus actes i ajustar-los a uns valors morals que accepta ms o menys lliurement. El valor suprem de la persona s, com a conseqncia, la llibertat. Aquesta capacitat de triar fa que cada sser hum sigui nic, especial, irrepetible i, alhora, digne i mereixedor de respecte. Els drets humans tenen un lloc important en leducaci dels ciutadans, perqu la forneixen de referncia i de criteri per jutjar els qui, en un programa poltic o en una llei, no sadeqen als seus principis fonamentals. La necessitat dels drets humans es justifica perqu sn drets naturals, per aix sn imprescriptibles (Art. 2) i inalienables (prembul). Caldr, per, que fem una interpretaci correcta de la noci de dret natural. En aquest context, natura no sentn com lentorn fsic, o el conjunt de fenmens materials, mecnics o matemtics. La natura de lsser hum sentn com a sinnim dall que li s propi, en aquest cas, la seva capacitat de raonar. Es fonamenta, doncs, en la conscincia que t lindividu de la prpia natura com a sser raonable. Els drets humans, sn, doncs, uns drets bsics que tenen sentit per si mateixos, perqu es basen en la intrnseca dignitat humana. Aquest conjunt de drets estan recollits en la Declaraci Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per lAssemblea General de les Nacions Unides, en la resoluci 217 A (III), el 10 de desembre de 1948. La Declaraci Universal dels Drets Humans (DUDH) s una compilaci de drets de les persones amb valor declaratiu.1 Inicialment, la Declaraci va ser concebuda com una exposici dobjectius que els governs havien dassolir i, en conseqncia, no va formar part del dret internacional obligatori. Tot i aix, el fet que tants estats lhagin acceptada, li ha donat un considerable pes moral. Les seves disposicions shan esmentat

1.

Les declaracions sn manifestacions dintencions, mentre que les convencions sn instruments jurdicament vinculants que obliguen els pasos signants a adaptar les seves legislacions als principis que shi enuncien.

10

com a justificaci de mltiples mesures de les Nacions Unides i han inspirat molts convenis internacionals o han estat utilitzades en aquest marc. El 1968, la Conferncia Internacional de les Nacions Unides sobre els Drets Humans va acordar que la Declaraci constitua una obligaci per als membres de la comunitat internacional. La Declaraci tamb ha exercit una considerable influncia en les constitucions i lleis nacionals i, en alguns casos, en decisions dels tribunals. La Declaraci Universal dels Drets Humans s la proclamaci internacional bsica dels drets inalienables i inviolables de tots els membres de la famlia humana. Aquesta Declaraci esmenta diversos drets que posseeixen totes les persones darreu del mn: civils, poltics, econmics, socials i culturals. La Declaraci parteix del pressupsit que les persones tenim una srie de drets noms pel fet de nixer, independentment de la nostra posici econmica, la religi, el sexe, lorientaci sexual, el color de la pell o la nacionalitat. T com a rerefons la concepci de lindividu com a sser singular i nic, que ha de ser respectat.

Caracterstiques dels drets humans Els drets humans sn grans lnies dactuaci dels homes i dones que manifesten el respecte a les persones tenint en compte la dignitat humana. Aix s aix perqu els drets humans tenen les caracterstiques segents: 1. Sn universals. Els drets humans tenen en compte que tots els ssers humans han de tenir els mateixos drets i les mateixes obligacions. No hi estan previstos ni els privilegis ni les excepcions. Sn preceptes bsics de carcter general per a tothom. Els drets humans sn universals; aix significa que shan daplicar sense discriminaci a totes les persones. La universalitat dels drets humans ha estat, i ho continua sent, una qesti polmica. Algunes veus i no noms governs culpables de violar la Declaraci han assenyalat que es tracta bsicament dun document elaborat durant la creaci de les Nacions Unides quan occident dominava

11

aquest organisme i que, per tant, reflecteix una forma occidentalitzada dentendre la defensa dels drets humans. Amb tot, aquesta crtica queda contrarestada per altres perspectives no occidentals, com la Declaraci Islmica dels Drets Humans, que accepta un psit de principis compartits ms enll de les diferncies culturals. Una visi que tamb confirmen les vctimes de violacions dels drets humans i els activistes, que els donen suport arreu del mn. Pel fet de pertnyer al gnere hum, tot individu posseeix aquests drets. Queda, per tant, terminantment prohibit excloure de la titularitat i de lexercici daquests drets totes les persones pel fet de tenir un determinat origen, religi, concepci ideolgica, gnere, classe social, nacionalitat o professi. Aquesta caracterstica est profundament lligada a la prohibici de discriminaci. La Declaraci Universal dels Drets Humans de 1948 va nixer desprs dels horrors de la Segona Guerra Mundial, que van privar per motius racials i religiosos que certes persones (sobretot, jueus, negres i gitanos) gaudissin dels drets humans ms elementals. Perqu aix no torns a succeir, es va proclamar en larticle primer la igualtat i llibertat de tots els humans des que neixen, instant-los a un comportament fratern amb els seus semblants, cridats per la seva ra i conscincia de qu estan dotats. bviament, els ssers humans tenim els nostres trets distintius, per aix no ens fa ni superiors, ni inferiors, ni susceptibles de ser privats dels drets humans. 2. Sn inalienables. Es tracta de drets que no es poden retirar a cap persona; poden limitar-se en determinades situacions (per exemple, el dret a la llibertat es pot restringir quan una persona s declarada culpable per un tribunal). Inalienables vol dir que sn irrenunciables, la qual cosa els fa tamb intransmissibles, i no sn susceptibles dapropiaci per lEstat. Per exemple, ning no pot posar preu legalment a la seva llibertat i vendres a una altra persona com a esclau.

12

3. Sn indivisibles. Els drets humans estan mtuament relacionats i sn interdependents, perqu no nhi ha prou amb respectar-ne alguns i no daltres. En la prctica, la violaci dun sol dret incideix sovint en altres drets. En conseqncia, sha de considerar que tots els drets humans tenen la mateixa importncia i que sn igualment essencials per al respecte de la dignitat i la vlua de tota persona. 4. Sn interdependents. La implantaci, promoci i protecci tant dels drets civils i poltics com dels drets econmics, socials i culturals, han de tenir la mateixa atenci i urgncia. Per exemple, negar a les persones el dret daprendre, les dificultar per a laccs als drets econmics, poltics i socials i, fins i tot, a la seva prpia llibertat i dignitat personal. Negar el dret a la salut, bviament, tanca la porta a tots els altres drets. 5. Sn obligatoris. Encara que cap llei no preveu condemna per la seva violaci, tota persona, i fins i tot lEstat, ha de respectar-los. Aix vol dir que sn prioritaris. Sn drets que passen per davant daltres i sn patrimoni de tota la humanitat. Per aix shan de respectar des de totes les idiosincrsies i circumstncies (estats, institucions, constitucions, etc.). 6. Sn histrics. Els drets humans estan configurats dins un marc histric i, per tant, estan en relaci amb els canvis que es poden produir en el mn, tant pel que fa a aspectes poltics i culturals com a novetats cientfiques. Es tracta dun concepte que es va enriquint a partir de les fites que sassoleixen en el camp de la dignitat humana. Per aix parlem de distintes generacions de drets humans. Aquest s el cas dels drets de tercera generaci. Aix, s probable que altres drets que avui no sn tinguts en consideraci, passin a ser-ho en el futur. Els drets humans, com ja hem dit, sn una convenci, i per aix estan sotmesos a revisions i millores. La seva fora, per, no es troba en les diferents formulacions, sin en el seu compliment, que dissortadament encara no est prou generalitzat.

13

Els drets humans sn el fruit duna llarga lluita de milers dhomes i dones (encara inacabada) per aconseguir una vida digna. No hi ha uns drets ms importants que daltres. Ara b, per gaudir duna vida digna, hom no pot prescindir de cap dels drets fonamentals. q Els drets humans reconeguts en la Declaraci consideren tres dimensions: ltica, la jurdica i la poltica. Dimensi tica: els drets humans expressen els valors tics (llibertat, igualtat, justcia i solidaritat) de la dignitat humana. Dimensi jurdica: necessiten el dret positiu perqu el seu acompliment sigui garantit dins dun Estat (encara que la seva fora tica ens legitima per fer-los valer, fins i tot quan lEstat no els reconeix en la seva legislaci). Dimensi poltica: legitimen lorganitzaci sociopoltica basada en la llibertat i participaci de la ciutadania (per exemple, la democrcia). El problema ms greu que planteja aquesta Declaraci s que no hi ha fora legal per fer efectius els seus drets. Sabem destats, institucions i zones del planeta on es vulneren els drets humans i, en canvi, no sha trobat el sistema o procediment que nexigeixi el compliment.

Leducaci en els drets humans Lobjectiu de leducaci en drets humans s aconseguir que les persones entenguin qu sn aquests drets, en percebin la importncia i assumeixin que shan de respectar i defensar. Leducaci en drets humans vol incidir en un canvi dactituds i de comportament, en laprenentatge de noves capacitats i en la promoci de lintercanvi de coneixements i dinformaci. s una tasca a llarg termini en qu es proposa fer entendre els temes que toca i que les persones adquireixin les aptituds necessries per articular els seus drets i comunicar aquest coneixement a daltres.

14

Leducaci en drets humans: Reconeix la universalitat i indivisibilitat dels drets humans. Incrementa el coneixement i la comprensi dels drets humans. Capacita les persones perqu reclamin els seus drets. Ajuda les persones a utilitzar els instruments legals concebuts per protegir els drets humans. Proposa una metodologia interactiva i participativa per generar actituds de respecte envers els drets humans. Desenvolupa les aptituds necessries per defensar els drets humans. Integra els principis dels drets humans en la vida quotidiana. Crea un espai per al dileg i el canvi. Fomenta el respecte i la tolerncia.

Ens adherim totalment a la demanda que fa Amnistia internacional en el Manifest per una educaci en drets humans, en qu assenyala textualment: leducaci en drets humans ha destar considerada com a matria obligatria. Leducaci en drets humans pot ajudar els joves a comprendre els aspectes terics dels drets humans i a integrar-los en la seva vida diria, com tamb a acomplir una funci en la protecci dels seus propis drets i a emprendre accions per defensar els drets daltres persones.

15

PROPOSTA

Pensem que aquests materials elaborats per a leducaci secundria poden ser vistos pels educadors (mestres, monitors, pares, etc.) com un mitj per ajudar els joves a comprendre els seus drets i ser-ne conscients. s un treball que pretn conjuminar la intelligncia amb lemoci, i s per aix que es treballa de manera conceptual per tamb afectiva, s a dir, creant empatia per afavorir aix la interioritzaci daquests drets. Aquest material t com a antecedents distints treballs que provenen del currculum Philosophy for Children, a Catalunya, Filosofia 3/18 i, per aix, els dos eixos principals sn: la creaci dun grup de treball cooperatiu que sigui capa dautoregular-se i construir coneixement a travs de lexercici del dileg filosfic.

Orientacions metodolgiques Fonamentalment s una metodologia que ha de permetre un treball dialgic a laula, que ha dincorporar els elements crtics (coneixement de la realitat personal i social); anlisi dels sistemes de comunicaci (premsa, rdio, televisi); s de la capacitat creativa dels alumnes, fent que simaginin mons possibles, preguntant-los sobre qu poden fer davant determinades situacions. Finalment, tenim en compte la dimensi acurada del pensament per generar determinats valors com lempatia, posar-se al lloc de laltre, valorar all que t valor, etc.

17

Objectius Els punts segents deriven dels elements essencials daquesta cultura de drets humans que volem promoure. Poden proporcionar els objectius generals per a leducaci en drets humans: Enfortir el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Crear el sentit del respecte individual i el respecte als altres: el valor de la dignitat humana. Desenvolupar actituds i comportaments que ens duguin al respecte dels drets dels altres. Assegurar una autntica igualtat de gnere i una igualtat doportunitats per a les dones en totes les esferes. Promoure el respecte, lentesa i lapreciaci de la diversitat cultural, particularment de les diferncies nacionals, tniques, religioses, lingstiques i altres minories i comunitats. Potenciar les persones cap a una ciutadania ms activa. Promoure la democrcia, el desenvolupament, la justcia social, lharmonia comuna, la solidaritat i lamistat entre els pobles i les nacions. Afavorir les activitats dinstitucions internacionals destinades a la creaci duna cultura de la pau, basada en els valors universals dels drets humans, lentesa internacional, la tolerncia i la no-violncia.

Aspectes del treball Partirem de tres aspectes de treball interrelacionats, de manera que fent xarxa permetin a lalumnat dadquirir plena conscincia del paper dels drets humans i, per tant, portin a tenir actituds coherents amb la Declaraci. Aquests nivells sn: conceptual; emocional; actiu. Hi haur, per tant, activitats de tots tres nivells a cada un dels blocs.

18

Primer aspecte: conceptual Informaci i coneixement dels drets, quins sn, qu signifiquen. Comprensi dels enunciats, recerca dexemples i contraexemples a travs dels conceptes, de la comprensi, interrogaci, etc. Assimilaci de la importncia de cada dret i de les repercussions tant individuals com collectives. Fer-los adonar que es tracta duna visi no tancada, sin dun procs que no sha acabat i que cal incorporar-hi ms matisos i segurament ms raonaments. Com diu Ben Jelloun:2 shan de comenar a desfer els prejudicis, els tpics, les idees preconcebudes, les generalitzacions i precisar les paraules i les coses. Segon aspecte: emocional La fase emocional, dirigida a lempatia i a la responsabilitat, sintenta dur a terme a travs de les arts. Lesttica i ltica tenen una vella histria conjunta. Una manera dentendre el mn i de representar-lo que est lligada a una manera de posicionar-se i dactuar-hi. Lart t una capacitat de comunicar empatia amb qui contempla, que nafavoreix lobertura de la ment i la flexibilitat, i s una projecci del mn que connecta la realitat i la creativitat, el que s i el que voldrem que fos. Les arts, a ms, tenen una via directa al sentiment. Per la percepci immediata ens endinsem en el mn que ens ofereix lartista, ja sigui per combregar-hi o per rebutjar-lo, per difcilment una obra dart ens resulta indiferent. Lart sedueix o provoca, captiva o desplau, per sempre proporciona una resposta afectiva. Creiem que a travs de lart podem proporcionar als estudiants unes eines que els seran tils en molts camps: Una certa alfabetitzaci artstica en els camps de la pintura, poesia, msica o cinema. Loportunitat dun treball interdisciplinari. Formes comunicatives interculturals que es troben ms enll del temps i de lespai.
2 Novellista marroqu establert a Frana, autor, entre altres obres, dEl racisme explicat a la meva filla. Ed. Empries.

19

Aquest nivell sha de relacionar amb lanterior per fer comprensible la realitat dels dos marcs de comprensi: lintellectual i lafectiu. Una vegada ben assimilats aquests dos nivells, en el cas dels drets cal passar a lacci. Tercer aspecte: actiu Aquest nivell s conseqncia directa dels dos anteriors i es caracteritza per la projecci en opcions dacci. Una vegada hem ents que hi ha uns drets bsics i fonamentals que volem per a nosaltres i per als altres, per que dissortadament no sacompleixen, noms ens queda la possibilitat de lluitar perqu es donin aquestes condicions. No podrem viure dignament sabent que al planeta hi ha indrets on aquests drets sn o b ignorats o b trepitjats. En altres paraules, en aquesta fase, que enunciem com PODEM CANVIAR LES COSES?, pretenem transformar el coneixement, les emocions i el sentit de responsabilitat en activitat. s una tasca que implica coherncia, ja que les propostes de les decisions dacci han de concordar entre si sobre la base de la mateixa interpretaci del nivell cognitiu i emocional. Aquesta s la tasca dels docents. Com a activistes hem de posicionar-nos contra tots els actes despietats, discriminatoris, cruels i criminals que coneguem. Hem doposar resistncia contra els atacs als drets humans, encara que estiguin disfressats de seguretat i hem de lluitar per corregir les inrcies i exigir que es compleixi la justcia. No cal fer grans actes heroics, per s anar sensibilitzant lentorn, primer el centre, desprs la famlia, els amics, s a dir, anar-ho estenent com una taca doli a partir de propostes raonables i realistes que puguin ser portades a la prctica. Ms val una acci petita, per reeixida, que un gran projecte fracassat.

20

Orientacions ds El material que presentem es pot usar de forma sistemtica i continuada, en rees de tutoria, en hores complementries, en lassignatura Educaci per a la ciutadania o en matries optatives o b de forma espordica amb motiu de la celebraci dalguna diada (al final hi afegim un annex amb els dies de celebraci). Tamb el podem treballar parcialment a travs dalgun dels quatre mbits proposats i encara, des de diferents disciplines, es pot treballar llengua, literatura, plstica, msica i cinema. Finalment, el podem usar temticament, aprofitant algun esdeveniment, exposici o acte. Per aix, us oferim tamb un ndex analtic on trobareu els conceptes i continguts. No es tracta dun manual tancat, ans al contrari, vol obrir noves perspectives i sobretot vol aportar una metodologia en el tractament dels recursos. Probablement, els exemples dels quadres, canons o poemes en podrien ser uns altres, tan representatius, i tan adequats com els que hem proposat. El manual ha estat preparat com un inici, com una primera empremta perqu cada ensenyant se senti lliure dafegir o de modificar les activitats i usi els recursos amb flexibilitat i creativitat, sobretot adaptant-lo a les seves necessitats. Lautoavaluaci s fonamental encara que es faci noms parcialment. Fer adonar els estudiants del procs que han seguit i saber posar nom a la seva experincia els far ms conscients i els ajudar a ser ms reflexius. q

s evident per a tothom que els drets humans sn un referent per a la convivncia pacfica. Tot i que no sempre sn respectats i de vegades sn flagrantment vulnerats, segueixen fent de brixola i orienten tant els ciutadans com els pasos ms conscienciats de la necessitat de viure de manera ms civilitzada i en definitiva ms humana. Els drets humans ens ajuden a humanitzar la humanitat. Ens mostren vies i valors que assenyalen una relaci entre els humans ms fraternal, ms justa i sobretot ms enriquidora per a tots.

21

Des de tots els flancs, hem de promocionar-hi el coneixement i, s clar, lacompliment. Noms aix se satisfar el desig expressat en el prembul de la Declaraci: Tots els individus i rgans de la societat shan desforar a promoure el respecte daquests drets i llibertats mitjanant lensenyament i leducaci. s en la vida diria on lalumnat ha daprendre a pensar amb independncia, ha dassumir les prpies responsabilitats, ha dassajar noves formes de coexistncia i ha daprendre a conviure amb respecte i tolerncia.

22

DRETS PERSONALS

ESQUEMA I ENUNCIAT DELS DRETS

Els drets personals sn drets fonamentals per a tots els ssers humans. Sn els que tenen les persones com a tals, s a dir, no noms com a individus, com a casos, com a ssers racionals, sin com a persones. Entenem per persona un sser dotat de ra, capa de conixer, autnom, que t conscincia dell mateix, capa de guiar i dinteractuar amb els altres. Sense aquests drets personals, els posteriors no tindrien sentit. La vida i la dignitat sn dues condicions indispensables. I s en aquest sentit que tots som iguals. Malgrat les diferncies de color, cultura o religi, tots tenim en com el valor de la humanitat. Els drets personals ens enuncien que totes les persones tenen qualitat, que totes sn valuoses, importants i respectables pel fet de ser persones, amb independncia de la seva riquesa, cultura, religi o sexe. La dignitat no se suposa, es t i s un valor irrenunciable propi de tot sser hum. Els drets personals sn: dret a la vida, la llibertat, la seguretat personal, la prohibici de lesclavitud, la tortura i les penes o els tractaments cruels, etc.

Dignitat

Igualtat

Drets DRETS PERSONALS

Vida

Seguretat No esclavitud

Llibertat

25

ENUNCIAT DELS DRETS Article 1 Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de conscincia, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. Article 2 Tothom t tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaraci, sense cap distinci de raa, color, sexe, llengua, religi, opini poltica o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condici. A ms, no es far cap distinci basada en lestatut poltic, jurdic o internacional del pas o del territori al qual pertanyi una persona, tant si s independent com si est sota administraci fiduciria, si no s autnom, o est sota qualsevol altra limitaci de sobirania. Article 3 Tota persona t dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat. Article 4 Ning no ha de ser sotms a esclavitud o servitud: lesclavitud i el trfic desclaus sn prohibits en totes les seves formes. Article 5 Ning no ha de ser sotms a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Article 19 Tota persona t dret a la llibertat dopini i dexpressi; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les prpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitj i sense lmit de fronteres.

26

CONCEPTES COMUNS: DRET/PERSONA

DRET El concepte de dret La veu dret prov del llat rectum, que significa lnia recta, anar pel dret, tant en sentit fsic com figurat. Avui tamb usem la paraula per designar un sistema de normes amb les quals sordenen i es regulen les relacions entre els individus. El dret s, per tant, un rbitre de la convivncia. Vist aix, podem dir que el dret s el conjunt de normes que regulen la convivncia social i permeten resoldre els conflictes interpersonals. O encara, dit duna altra manera, el dret s format de lleis, reglaments i altres resolucions, de carcter permanent i obligatori, creats pels estats per a la conservaci de lordre social. De fet, tots els drets sn humans en el sentit que els han instaurat els ssers humans. Per usem aquesta expressi de drets humans per assenyalar les llibertats, facultats o reivindicacions bsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condici humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situaci legal o jurdica del pas o regi on habita i de factors com lestatus, lorigen, la nacionalitat o qualsevol altra circumstncia de la persona.

27

Llegeix les definicions segents i digues quines trobes ms interessants i per qu?

Definicions de dret al llarg de la histria: El dret s lart del bo i del just. Ulpi (jurista rom mort cap al 223 dC) Toms dAquino (filsof i teleg del segle xiii): El dret s lordre en les relacions entre persones orientades primerament al b com i indirectament al b personal. Thomas Hobbes (pensador poltic del segle xvii): el dret s la llibertat de fer o no fer alguna cosa en contraposici a la llei, que obliga o no a fer alguna cosa. Immanuel Kant (filsof alemany del segle xviii): s la conciliaci de la llibertat de lun i de laltre, dacord amb una llei comuna. William F. Hegel (filsof alemany del segle xix): el dret s el regne de la llibertat realitzada. Karl Marx (filsof i activista poltic del segle xix): el dret s la voluntat de la classe burgesa convertida en llei.

Comenta el significat de la paraula dret en aquestes frases.

Roma manava per dret de guerra. Tinc dret a lherncia. Tothom t el dret de defensar els seus bns. La defensa s un dret, la venjana s una infmia. El seu objectiu s preservar els drets humans. Cal defensar el dret descollir la prpia mort. Tota persona t dret a assegurar la seva salut i la de la seva famlia.

28

En quin daquests casos shan vulnerat alguns drets personals. Especifica-hi quin tipus de drets.

1. El dret a la nacionalitat. 2. El dret a la llibertat de moviments o dret a la lliure circulaci. Aquest dret comprn el dret a la migraci. 3. El dret a lasil. 4. El dret a no ser arbitrriament arrestat. 5. El dret a un judici just i imparcial. 6. El dret a acudir a un tribunal que decideixi sobre la legalitat de la detenci. 7. El dret de larrestat a saber la causa de la detenci. 8. El dret de lacusat a saber la causa de la detenci i de lacusaci. 9. El dret de lacusat a ser jutjat per un tribunal pblic i imparcial. 10. El dret a ser jutjat per un jurat imparcial. 11. El dret a ser jutjat sense dilacions indegudes. 12. El dret a disposar dintrpret. 13. El dret a no ser castigat amb penes que siguin cruels, inhumanes o degradants, etc. a) b) c) d) e) f) g) h) Un jove s detingut sense proves. Se sotmet alg a la tortura. Es retorna un immigrat al seu pas. Es t empresonat alg durant tres anys sense fer-li judici. Sarresta una persona a partir duna trucada annima. No es deixa expressar alg en la seva llengua. Es castiga alg a pa i aigua. Es porta alg a comissaria desprs duna manifestaci.

29

PERSONA Donada la dificultat de definir lsser hum com a radicalment distint dels animals, la filosofia, al llarg del temps, ha elaborat i ha anat afinant el concepte de persona. I s que lsser hum s una noci ms mplia, genrica i indeterminada, que va ms enll del mn zoolgic. Quan parlem de lhome de Cromany no diem la persona de Cromany. Al terme persona hi donem una especificitat ms propera a un mn civilitzat, culturalitzat, relacionat amb valors tics i jurdics. El concepte de persona assenyala el sentit dsser hum com a subjecte que posseeix conscincia dell mateix i s responsable de les seves accions. En aquest sentit, t dues accepcions, una de moral i una de jurdica. Des del punt de vista moral, assenyala aquella persona que s responsable i autnoma, capa dexercir la seva llibertat i de prendre decisions. Des de la perspectiva jurdica, significa la persona que t drets i deures. Persona s refereix a lsser hum global i a la seva dignitat. Una dignitat especial que el distingeix dels altres ssers. Persona soposa a cosa: les coses tenen preu i les persones tenen valor. Aix, lesclavatge significava negar la condici de persona a un sser hum, i la seva compravenda lequiparava a una cosa, a un objecte que t un preu. Les persones, com deia Kant (filsof del segle xviii), no sn mitjans, sin finalitats. No sn objectes, sin subjectes. De la mateixa manera que persona soposa a cosa, subjecte soposa a objecte. Els ssers humans no noms som conscients, s a dir, no noms tenim activitat mental, sin que tenim autoconscincia, coneixement del nostre sser, i aix ens fa protagonistes absoluts de la nostra vida ntima i de la nostra actuaci en el mn.

30

Breu histria daquest concepte Lantecedent ms lluny del concepte de persona s el terme grec prosopon, que era la mscara que usaven els actors al teatre i que tenia dues funcions: duna banda, amplificava la veu, la feia ressonar, i, de laltra, remarcava el paper singular i especfic del personatge a diferncia del paper collectiu i annim del cor. Etimolgicament, el mot prov del llat i vol dir careta o mscara dactor que susava per fer-se sentir (per-sonare), i tamb, carcter o personatge. El terme identificava els personatges, que en les tragdies eren moguts pel dest. A Roma, en el llenguatge del dret, significava alg que possea drets, en oposici als esclaus, que eren considerats objectes o individus sense nima. Els esclaus eren acceptats com a humans, per no eren considerats persones. El seu sentit ms filosfic prov de la teologia, i fou Boeci (480-524) qui en don la primera definici: persona s la substncia individual de naturalesa racional. s a dir, nassenyala la particularitat i la capacitat dusar la ra. Molts autors medievals cristians es van adherir a aquesta definici fent-hi petites modificacions. Fou a lpoca moderna quan Descartes (1596-1650) contraposa la naturalesa mecnica al subjecte pensant. Diu Leibniz a Nous assajos: la paraula persona comporta la idea dun sser pensant i intelligent, capa dexercir la ra i la reflexi. Kant (1724-1804) en subratlla els aspectes tics i afegeix que lindividu es regeix per lleis prpies. Max Scheler (1874-1928) defineix el concepte de persona com una realitat dinmica que es va construint. Aquesta visi es va consolidar en altres corrents filosfics com ara lexistencialisme i el personalisme.

Avui dia, el significat de persona sigui usat en singular o com a entitat (corporacions, empreses, fundacions, etc.) continua tenint connotacions jurdiques que el fan protagonista dexercir deures i adquirir obligacions i alhora beneficiar-se dels drets que li corresponen.

31

Criteris
? Treball de grup. Quins trets defineixen una persona? A mesura que els anem dient els escriurem a la pissarra i els argumentarem.

Preguntes per al dileg. Persones Una pedra pot ser una persona? Lescultura de pedra duna persona pot ser una persona? Un arbre pot ser una persona? Un gat pot ser una persona? Si un animal t cos i ment, s una persona? Si un llibre fet de paper i de pell cont una histria, s una persona? 7. Un pas pot ser una persona? 8. Cada persona ha de ser diferent de totes les altres? 9. Un sser dun altre mn, pot ser una persona? 10. Una cosa que no s una persona, pot esdevenir una persona? 11. Una persona, pot esdevenir una cosa que no sigui una persona? 12. Est mal fet tractar les persones com si fossin coses? 13. Est mal fet tractar les coses com si fossin persones? 14. Si ni tu mateix ni ning ms no sabssiu qui ets, series una no-persona? 1. 2. 3. 4. 5. 6.

32

ELS ARTICLES

ArtIcle 1 IGUALS
El principi digualtat s el que estableix que tots els ssers humans som iguals davant la llei, sense que existeixin privilegis. s un principi essencial de la democrcia, en qu cada persona s un vot. Hi ha distintes formes digualtat: davant la llei, igualtat social, etc. El principi digualtat davant la llei s incompatible amb els sistemes legals de dominaci com lesclavitud, la servitud o el colonialisme. Les persones no som iguals, ens diferenciem en molts aspectes: edat, sexe, alada, color de la pell, professi, interessos personals i professionals, etc. En molts casos, aquestes diferncies sn significatives: llengua, nacionalitat, religi, etc., en daltres, ho sn noms qualitativament: habilitats, simpatia, color dels ulls, etc.

Diferncia: situacions distintes provocades per elements externs: fsics (color de la pell, constituci, etc.) i culturals (creences, gustos, ideologies, etc.). Discriminaci: situaci de diferncia clarament perjudicial i injusta que atempta contra els drets com a persona.

Igualtat no significa identitat. Aquesta s una confusi que no ens hem de permetre. Quan la Declaraci dels Drets Humans diu: tots els ssers humans sn iguals, no vol dir que siguin idntics, vol dir que tenim els mateixos drets i que la llei ha de ser igual per a tots, no que nosaltres siguem calcats.

33

Sexe i gnere Sn dos termes que utilitzem per classificar les persones, i encara que moltes vegades sexpressen com si fossin sinnims no ho sn. El sexe constitueix el conjunt de trets fsics, biolgics i anatmics que ens dna la naturalesa i divideix el conjunt dels ssers humans en homes i dones. El gnere (o els gneres) s la construcci que anem fent de nosaltres mateixos des del moment de nixer i a partir del context cultural i familiar en el qual creixem, a partir dels seus valors, actituds, expectatives, rols culturals i, fins i tot, de les nostres preferncies sexuals. s la manera a travs de la qual ens mostrem al mn. En aquest sentit podem parlar de dones, homes, lesbianes, transsexuals, etc. Justament per aquesta gran quantitat de variables que intervenen en el gnere, aquest canvia amb el temps dintre duna mateixa cultura i, tamb, duna cultura a laltra i, entre diversos grups, dintre duna mateixa cultura. En conseqncia, les diferncies de gnere sn una construcci social i no una caracterstica essencial dels ssers humans. Per tant, les desigualtats i els desequilibris de poder no sn un resultat natural de les diferncies biolgiques. Els estudis sobre gnere (conjunt teric relativament nou en la histria del pensament i de la cultura occidental) es dediquen a analitzar i aprofundir aquests temes i encara hi tenen molt a dir.

Iguals i diferents

? Quantes formes digualtat o de desigualtat podem trobar? ? Tens alguna experincia dhaver estat tractat de manera diferent? ? Has tractat mai alguna persona de manera diferent, ja sigui amb paraules, mirada, gestos? ? Com creus que es pot haver sentit aquesta persona?

34

Desigualtat de gnere Una forma de desigualtat probablement ms vella que el racisme s la discriminaci per gnere. Bona part del que sha dit sobre el racisme es pot usar com a argumentaci contra la desigualtat de gnere. Per tant, no hi insistirem. En tot cas, cal recordar una vegada ms que les diferncies biolgiques entre sexes ens fan diferents, per no desiguals. Als pasos occidentals hi ha petits avenos cap a la integraci de la dona a la vida pblica, per ens trobem encara lluny de la normalitat, i als pasos en vies de desenvolupament, sovint les dones han de patir una doble discriminaci: per pobra i per dona.

Tria uns quants anuncis publicitaris de la premsa, revistes, rdio, televisi o tanques publicitries que continguin referents de gnere i fes-ne una anlisi exhaustiva tant de les imatges com del text (ja sigui per escrit o oral). Et poden ajudar alguns tpics que et presentem i que solen ser comuns als espots publicitaris. Els homes Sn els protagonistes i el centre datenci. Sn actius, enrgics, vitals i cerquen sempre el triomf. Els acostumen a mostrar fora de la llar. Solen tenir autonomia: busquen lxit, la llibertat: sn un fi en ells mateixos. Les dones Sn persones passives, obedients i dependents. Simbolitzen la tendresa, la sensualitat, lamor i la preocupaci pels altres. Les imatges sn de la llar i tenen a veure amb la cura de la famlia. Solen ser dependents, sempre hi ha alg al darrere: sn un mitj.
? En definitiva, tenen el mateix tractament homes i dones?

35

Algunes dades sobre la discriminaci de gnere

Les dones executen 2/3 del treball en el mn, per noms reben 1/5 del benefici mundial. A ms, tan sols posseeixen l1% del total de la propietat mundial. El 70% dels gaireb 900 milions danalfabets sn dones. Al sud, elles constitueixen el 70% de la m dobra agrcola. Un total de 500.000 dones moren cada any per complicacions en lembars i 500 dones perden la vida cada dia per avortaments mal fets. El 80% dels desplaats del mn sn dones. Hi ha 110 milions de dones amb els rgans genitals mutilats, i cada any sen mutilen dos milions ms. De cada tres dones, una rep maltractaments.

? Qu et diuen aquestes dades? ? Intenta elaborar una llista de les possibles causes que permeten aquestes situacions.

36

Observa el quadre.
Cedit gentilment per lautor

Miguel Ruibal. Dona/home, 2008.

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar la pintura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Lobra escollida, s apropiada per representar el dret al qual hi ha associat? ? Lobra, pren partit sobre el tema sense pronunciar-shi? s ambigua, s clara? ? Qu ens diu aquest quadre sobre la igualtat i la diferncia de gnere?

37

? s sostenible la frase igualtat dins la diferncia? Com ho explicaries? ? Busca altres obres pictriques en les quals es reflecteixi el tema de la igualtat, ja sigui a travs de la representaci de la vulneraci daquest dret o del seu gaudi.

38

Article 2 SENSE DISTINCI

Sense distinci de raa i color, diu larticle. El racisme s una forma de distinci de les persones que recorren a motius racials, to de pell o altres caracterstiques fsiques, per defensar que unes sn superiors a unes altres. El racisme t com a finalitat la disminuci o lanullaci dels drets humans de certes persones. Sol estar estretament relacionat amb la xenofbia, s a dir, lodi, repugnncia o hostilitat cap als estrangers. Per hi ha algunes diferncies: el racisme s una ideologia de superioritat, mentre que la xenofbia s un sentiment contra els estrangers en general. Les actituds, valors i sistemes racistes estableixen, obertament o velada, un ordre jerrquic entre els grups tnics o racials, utilitzat per justificar els privilegis o avantatges dels quals gaudeix el grup dominant. Per combatre el racisme, lOrganitzaci de les Nacions Unides va adoptar, el 1965, la Convenci internacional sobre leliminaci de totes les formes de discriminaci racial, i va establir el dia 21 de mar com el Dia Internacional de lEliminaci de la Discriminaci Racial. Aquell dia de lany 1960, la policia va obrir foc contra una manifestaci pacfica a Sharpeville que soposava a les lleis de lapartheid (Sud-frica) i hi van morir 59 persones. El racisme implica sempre conformisme: la por de laltre, fonament de tots els racismes, s, en efecte, por de qui, en si mateix, manifesta que els nostres costums i els nostres cossos haurien pogut ser duna altra manera, diferent de com sn. El que el racista rebutja violentament no s tan la diferncia com la contradicci que laltre sigui igual i diferent. El racisme s una variant extrema del conformisme, expressa all que s el germen de qualsevol conformisme: la por del possible; el racisme, com a forma de conformisme, rebutja la possibilitat i representa espontniament la societat com un cercle clos. El racisme s un prejudici relativament modern. Ning no es pregunta de quin color tenia la pell sant Agust, nascut a Tagaste. Durant ledat mitjana, els jueus i els rabs eren discriminats per intolerncia religiosa pels cristians, no pas per exclusi racial. Fou la descoberta del nou mn que va fer creure a lsser hum blanc occidental que era superior a les races autctones de color, i aix justificava el retorn a lesclavatge, abolit en temps dels romans.

39

Text per comentar. Assaig

El racisme s un fenomen modern que adopta mltiples formes en espais i temps diferents. Segons McCanahay (1986), el racisme dels temps antics comportava un seguit destereotips barroers sobre la intelligncia, la laboriositat i la honestedat de les minories, era partidari de la segregaci, i acceptava la discriminaci oberta. En canvi, els principis bsics del racisme modern sn: el racisme s dolent, la discriminaci s un fet del passat, les minories estan fent demandes injustes i estan rebent ms atenci i recursos dels que es mereixen. Aix fa que els racistes moderns no defineixin les seves prpies creences i actituds com a racistes. No es consideren racistes, ja que defineixen el racisme segons les velles categories, i tamb perqu saben que el racisme no s socialment ni personalment acceptable. Aix, el racisme modern s, sovint, manifestat per persones que es consideren elles mateixes progressistes, imparcials i sense prejudicis.
Esteve Espelt i Federico Javaloy El racismo moderno. Informe Anual SOS Racisme, 1996

? Quina s la idea fonamental del text? ? Quina definici de racisme sen pot treure? ? Algun aspecte del text, tha cridat latenci especialment?

La distinci de gnere Aquesta distinci canvia amb el temps per tamb duna cultura a una altra i entre els diversos grups dintre duna mateixa cultura. El gnere s la forma en qu totes les societats del mn determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen els ssers humans. El gnere no s determinat per la naturalesa, sin que selabora en societat.

40

Distinci de gnere. Comenta aquestes experincies.

Mira com s la cosa: si una dona busca feina, ha de presentar un certificat desterilitzaci o que sha fet les proves de lembars...
Anita, treballadora de la indstria del calat, Brasil

Desprs del quart fill, jo ja no podia ms, per no aconseguia convncer el meu home.
Dona de Bolvia

Ens vam fer crrec dun edifici abandonat i vam obrir-hi una sala de maternitat i un servei odontolgic per a tot el barri.
Grup de dones dels suburbis de Ciutat de Mxic (De Dorothee Slle. Dios en la basura EDV, 1992.)

41

42

Article 3 VIDA, LLIBERTAT I SEGURETAT

Dret a la vida El terme vida s usat de mltiples maneres, per generalment diem que s lestat entre el naixement i la mort. Costa molt fer aquesta definici duna manera simple i exacta, en part perqu el terme s sovint usat duna manera molt oberta i amb ambigitat, com els conceptes de vida eterna, vida artificial, vida extraterrestre, etc. Aquest article es refereix al significat de la paraula que se sol donar a les cincies de la vida. Es considera el primer dret hum, al qual se supediten tots els altres. La defensa del dret a la vida, com tots els altres drets, planteja tamb importants debats morals. En farem referncia a dos: la pena de mort i leutansia. Pena de mort La pena de mort s lexecuci dun presoner com a cstig per un delicte considerat greu. Sanomena tamb pena capital perqu s el cstig ms dur que hi ha, s el cstig definitiu.

Tenint en compte linforme segent dAmnistia Internacional, comenteu en grup les dades i digueu si moralment est justificat aquest tipus de cstig.
Segons Amnistia Internacional: La pena de mort s legal a 68 pasos i lany passat sen van dur a terme no pas menys de 2.148 execucions, que sn les que Amnistia Internacional t comptades, per ms que aquesta organitzaci creu que en devien ser moltes ms. La gran majoria daquestes execucions (el 94%) van aplicar-se a quatre pasos: la Xina, lIran, lArbia Saudita i els Estats Units. Amnistia va fer pbliques aquestes dades el Dia Mundial contra la Pena de Mort de lany 2006.

43

Eutansia Leutansia (del grec eu, bona; thanatos, mort) s el conjunt dels mtodes que ajuden a morir per abreujar una agonia, s a dir, estalviar una mort dolorosa. El seu sentit modern ha fet de leutansia una prctica per provocar la mort dun individu amb una malaltia incurable que li infligeix sofriments morals i/o fsics intolerables. Sha de distingir leutansia mateixa del fet dajudar alg a morir (la persona que ajuda a morir no s necessriament la mateixa). En aquest cas, es parla dajuda al sucidi. El diccionari diu que leutansia s la mort provocada amb mitjans adequats en un malalt terminal per tal devitar-li sofriments o una qualitat de vida considerada degradant.

Fragment de dileg de la pellcula Mar adentro.

Basada en el cas real de Ramn Sampedro, la pellcula mostra els darrers moments de la seva vida. En el dileg segent parlen el pare Francisco, capell que va en cadira de rodes i que visita Ramn per convncer-lo que canvi la seva actitud de llevar-se la vida. Per com que la cadira de rodes no passa per lescala parlen grcies a la mediaci del germ Andrs:
Ramn: Per qu lEsglsia mant amb tanta passi aquesta postura de terror a la mort? Perqu sap que perdria gran part de la seva clientela si la gent perd la por del ms enll. Germ Andrs: I li recorda que, segons les enquestes, el 67% dels espanyols estan a favor de leutansia. Pare Francisco: Molt b, molt b Doncs, tu, digues-li que les qestions morals no es resolen mitjanant enquestes. Germ Andrs: (El germ Andrs puja per lescala mussitant les paraules del pare Francisco) perqu la majoria del poble alemany tamb estava a favor de Hitler. Ramn: I ara em compara amb Hitler? (rondinant) si pogus, baixaria Germ Andrs: (repeteix les paraules de Ramn) Si pogus, baixaria

44

Ramn: No, aix no Pregunta-li qu t a veure Hitler amb la magnsia i la gimnstica. No, espera Pare Francisco, em sent? Pare Francisco: S, el sento, Ramn, el sento. Ramn: Per per qu barreja el cul amb les tetes? Espero que no hagi vingut aqu per fer demaggia que daix, vosts, els jesutes, en saben molt. Pare Francisco: No, s clar que no. Per ja que vost parla de demaggia, amic Ramn, no li sembla que parlar de la mort amb dignitat s demaggic? Per qu no es deixa deufemismes i ho diu clar i sense embuts, amb tota la seva cruesa, em llevo la vida? I ja est. Ramn: No deixa de sorprendrem que demostri tanta sensibilitat davant la meva vida, tenint en compte que la instituci que vost representa accepta, avui, ni ms ni menys que la pena de mort i que ha condemnat durant segles a la foguera els que no pensaven correctament. Pare Francisco: Ara el que est fent demaggia s vost. Ramn: S, clar, per si ens deixem deufemismes, com vost diu, aix s el que haurien fet amb mi, no? Cremar-me viu, cremar-me per defensar la meva llibertat. Pare Francisco: Amic Ramn Ramn: Amic, diu Pare Francisco: Amic Ramn, una llibertat que elimina la vida, no s llibertat. Ramn: I una vida que elimina la llibertat tampoc no s vida! I no em digui amic. I deixim en pau, sser hum.

? Comenta aquest dileg. ? Si en tens loportunitat, visiona la pellcula Mar adentro, dAlejandro Amenbar, o busca informaci sobre la pellcula i els personatges i comentan aquesta seqncia.

45

Distinci de les diferents formes deutansia.

En grup, repartir-vos aquests conceptes i informeu-vos-en un parell de dies abans de la classe. Cada grup pot explicar breument el sentit i aclarir-ne les diferncies. Eutansia Eutansia Eutansia Eutansia Eutansia Eutansia activa passiva voluntria involuntria directa indirecta

? Una vegada aclarits els termes, ests dacord amb alguna daquestes formes, en totes, en cap? Recorda sempre de justificar les respostes raonant-les.

Dret a la llibertat A lsser hum, lexistncia no li s donada. Cada sser hum ha de construir necessriament la seva prpia vida i decidir en cada moment els actes que ha de fer i ajustar-los a uns valors morals que accepta ms o menys lliurement. El valor suprem de la persona humana s, com a conseqncia, la llibertat. La ms simple i elemental explicaci del que s la llibertat pot ser lexpressi fer el que es vulgui. Sentim que serem lliures si no tenim res que ens lligui famlia, estudis, etc., llavors ens diem: Far el que voldr. Llibertat no es pot confondre, per, amb fer el que vulguem, on vulguem i com vulguem. Aix seria una llibertat absoluta, i daquesta ni en parlem. s evident que no podem volar com els ocells, ni anar per sota de laigua com els peixos i que la llei de la gravetat fa que caiguem si no tenim prou equilibri. Hi ha moltes coses que no hem triat: ni nixer, ni el tempera-

46

ment, ni el pas on hem anat a parar, ni lpoca. El concepte de llibertat total no ens el plantegem.

s clar que encara mai ning no ha explicat ni sembla que ho pugui explicar qu deu ser aquesta llibertat total. Perqu, ben mirat, tota la xerrameca sobre el tema sacaba sempre amb la conclusi que s quelcom que no existeix i que no podr existir mai. Per aix no resulta gaire comprensible que hi hagi gent que lamenti no tenir all que ni existeix ni pot tenir. J. M. Terricabras

Significats de la paraula lliure

? Marca clarament les respostes. (Recorda que nhi pot haver ms duna, de possible.)

1. Quan fas una cosa lliurement, la fas (1) voluntriament, (2) espontniament, (3) naturalment, (4) de les tres maneres anteriors, (5) de cap de les maneres anteriors? 2. Quan et sents incapa dactuar lliurement, et sents (1) determinat, (2) constret, (3) petrificat, (4) de les tres maneres anteriors, (5) de cap de les maneres anteriors? 3. La persona que t dret a votar, s una persona (1) lliure, (2) adulta, (3) emancipada, (4) amb ciutadania, (5) obligada a votar? 4. Si un riu corre lliurement cap al mar, (1) no hi ha dhaver dics en el seu curs, (2) no lhan de travessar ponts de peatge, (3) corre sempre muntanya avall. 5. Si es trenca la corda dun estel, lestel queda (1) lliure, (2) desfermat, (3) portat pel vent, (4) flotant, (5) immbil? 6. Si sabolissin totes les lleis de manera que poguessis fer el que volguessis, per fossis paraltic, series (1) lliure, (2) captiu, (3) estaries determinat, (4) estabilitzat, (5) incapacitat?

47

7. Si fossis un pres i alg et tragus les manilles, series (1) lliure, (2) ms lliure, (3) encara captiu? 8. Si fossis un bus que es troba sota aigua i alg et desconnects la bombona doxigen, quedaries (1) lliure, (2) desconnectat, (3) ms lliure, (4) sense llibertat, (5) menys lliure? 9. Si descobrissis que tens poders que desconeixies, et sentiries (1) lliure, (2) ms lliure, (3) ms competent, (4) sobrehum, (5) vanits?

Ser lliure. Amb els enunciats segents, hi ests dacord (A), en desacord (D) o dubtes (?).
? A

? i ning no mha de dir el que he de fer. i visc com vull. si no tinc cap entrebanc. i no tothom ho s. i la meva llibertat acaba on comena la dels altres. i estableixo les meves prpies regles de joc. mentre respecti les regles de la convivncia. si mhi sento i no si els altres mho diuen. perqu ho diu la Constituci.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Sc Sc Sc Sc Sc Sc Sc Sc Sc

lliure lliure lliure lliure lliure lliure lliure lliure lliure

Aquesta capacitat de triar ladequaci moral dels actes fa que cada sser hum sigui nic, especial, irrepetible i, alhora, digne, mereixedor de respecte. La llibertat com a concepte filosfic s un tret exclusiu dels ssers humans, ja que els animals decideixen impulsats sobretot pels seus instints. La llibertat implica decidir i, per tant, la possibilitat que una opci sigui millor que laltra. Els humans som lliures per tamb responsables dels nostres actes.

48

Observa el quadre.
Cedit gentilment per lautora

Beni Ballesta. Desig de llibertat, 2006. Collecci de lautora.

? Qu expressa aquest gest? ? Et canviaria el sentit si no haguessis llegit les frases que envolten el dibuix? ? Quin concepte creus que lillustra millor: vida, llibertat, seguretat?

49

Dret a la seguretat La seguretat s la necessitat que hem tingut els humans des de sempre de protegir-nos dels perills de la natura i de les altres persones. Des dels primers assentaments, els humans usaven mesures de seguretat, tenien observadors encarregats de vigilar des de les muntanyes o les entrades de les coves. La missi era estar alerta de les amenaces daltres tribus, bsties, etc. Desprs, la vigilncia es va fer des de les fortaleses i els castells, fins a lactualitat, en qu els diferents conflictes humans cada vegada han esdevingut ms complexos i les armes de defensa ms sofisticades. Avui, ms que mai, les societats organitzades necessiten daquesta seguretat i protecci, ja que, en levoluci del mn, lsser hum s la pitjor de totes les amenaces i el mxim perill per a si mateix.

50

La paraula seguretat no t un significat unvoc quan es refereix als drets humans, sin que t un carcter polismic. Seguretat significa o fa referncia a un dels valors socials bsics, i t relaci amb els valors socials fonamentals: llibertat , justcia, b com, pau, vida, solidaritat i igualtat. Una altra significat fa referncia a la seguretat com a valor jurdic fonamental, que es reflecteix en els valors superiors de tot estat de dret, com a valors constitucionals. s el que sanomena dret a la seguretat personal; s a dir, el dret que es facin efectives les necessitats de protecci. Una altra accepci fa referncia a lanomenada seguretat de lestat, que es troba dins el dret a la seguretat jurdica, per que pot tenir connotacions ideolgiques quan susa per reprimir. Lexpressi seguretat internacional fa referncia a labsncia de conflictes en les relacions internacionals i constitueix un dels principis orientadors del dret internacional.

? Busca en un diari un exemple de cadascun dels usos del mot seguretat.

51

52

Article 4 NO A LESCLAVITUD
Esclavitud o esclavatge s la condici que implica el control duna persona o ms contra la seva voluntat, obligada per la violncia o per altres formes de coacci. Lesclavitud sha utilitzat per fer treballar les persones o b per comerciar-hi. La forma desclavitud que implica la propietat legal de les persones actualment est prohibida en tots els pasos del mn. En el sentit estricte de la paraula, esclau s aquell que treballa per alg sense cap tipus de remuneraci i que no t cap dret.

Lespiritual negre Al segle xviii comena el trfic desclaus cap a Amrica. A les zones del sud-est dels EUA, els esclaus negres van comenar a cantar mentre treballaven. La lnia meldica dels cants tenia un carcter trist i melanclic. El ritme del treball els servia de base i sacompanyaven del so de les eines. Sutilitzava com a forma lestil de resposta: un treballador comenava i els altres responien coralment amb murmuris, crits o repetint els mateixos versos. Moltes daquestes canons tractaven sobre el tema de la llibertat i contra lesclavitud.

Escolta diferents versions daquest espiritual negre, Oh Freedom.

? Primer, sense llegir la lletra, escolta qu et transmet i, quan ja te nhagis impregnat, llegeix la lletra i digues si encaixa amb la idea que te nhavies fet.

53

Vull ser lliure

Vull ser lliure, vull ser lliure, vull ser lliure, ara mateix, ara mateix. I abans de ser un esclau enterreu-me sota el fang i deixeu-me viure en pau i llibertat. Prou segregaci, prou segregaci, prou segregaci, ara mateix, ara mateix. I abans de ser un esclau enterreu-me sota el fang i deixeu-me viure en pau i llibertat. No ms guerres, no ms guerres, no ms guerres, ara mateix, ara mateix. I abans de ser un esclau enterreu-me sota el fang i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Vull justcia, vull justcia, vull justcia, ara mateix, ara mateix. I abans de ser un esclau enterreu-me sota el fang i deixeu-me viure en pau i llibertat. Pau a tot el mn, pau a tot el mn, pau a tot el mn, ara mateix, ara mateix. I abans de ser un esclau enterreu-me sota el fang i deixeu-me viure en pau i llibertat. No ms porres, no ms porres, no ms porres, a sobre meu, a sobre meu. I abans de ser un esclau enterreu-me sota el fang i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Versi de Joan Baez: http://www.youtube.com/watch?v=EcNN5SEb-Kg http://www.youtube.com/watch?v=uX6gsXCgZlg

54

Si entenem per esclau aquell que no pot deixar o abandonar el seu amo, propietari, cap, controlador..., podem parlar de certes esclavituds actuals a ms de les histriques? Malgrat el grau de benestar aconseguits en les societats occidentals, hi ha encara avui, en ple segle xxi, moltes situacions desclavatge. Per afinar un xic la diversitat de situacions, distingirem entre el contraban demigrants i el trfic de persones. En angls, la distinci entre ambds conceptes queda ben clara: duna banda, smuggling fa referncia a les activitats destinades a facilitar lentrada irregular demigrants en un pas de destinaci; de laltra, trafficking fa referncia al trfic de persones. En catal, sha optat per denominar contraban la primera de les accepcions, encara que s habitual parlar de trfic dimmigrants, mentre que sha mantingut trfic per fer referncia a la segona accepci.

Busca informaci sobre formes desclavatge actuals.

esclavatge sexual (dones, infants) esclavatge laboral (per exemple, els infants del Congo als quals fan treballar a les mines de coltan) esclavatge militar (els nens i nenes obligats a fer de soldat per fora)

? Prepara una breu redacci, que pots illustrar amb fotografies o amb algun reportatge de You Tube, i exposa-la a la classe. Cal que lexposici no duri ms de cinc o sis minuts.

55

Article 5. TORTURA, TRACTE CRUEL, INhUM I DEGRADANT

Tortura Segons la Convenci contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, adoptada el 10 de desembre de 1984, tortura s: tot dany que es produeix intencionadament a una persona, produint dolor i sofriment ja sigui fsic o psquic amb lobjectiu dintimidar o coaccionar.

Observa el quadre. La tortura segons Botero

Fotografiat per al UC Berkeley Art Museum per Benjamin Blackwell

Fernando Botero. Abu Ghrab 46, 2005. UC Berkeley Art Museum

? Hi apareixen vctimes de violacions dels drets humans? En cas afirmatiu, se sent empatia cap a elles? ? Avui dia, passen fets com els representats? En quins llocs? Per quines raons?

57

? El quadre seleccionat, podria ser ms efectiu com a eina de sensibilitzaci si algun aspecte shagus treballat o representat dalguna altra forma? Argumenta-ho en cas afirmatiu. ? Buscar exemples histrics en els quals lart shagi utilitzat per promoure valors afins a la Declaraci Universal. ? Conrear lart, s una garantia duna major sensibilitat cap als drets humans? Busca exemples histrics en els quals lart shagi utilitzat per promoure valors contraris a la Declaraci Universal.

Segons alguns autors, els ssers humans som agressius per naturalesa, per segons uns altres, la naturalesa humana no s especialment agressiva; el que fa agressius els ssers humans s la convivncia. Sigui com sigui, en el nostre mn hi ha moltes manifestacions de violncia, des del vandalisme fins a les guerres, que s la forma ms cruel i agressiva de violncia.

El tracte hum o la violncia envers les dones El tracte hum s, o hauria de ser, lhabitual entre humans, per a causa de la diversitat i de la desigualtat moltes vegades es provoquen situacions en les quals algunes persones o collectius sn sotmesos a tortures, a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Aquest seria el cas de lanomenada violncia envers les dones, que sovint s provocada per una confusi digualtat i de diferncia. La diferncia sexual lexistncia de dos sexes en un mateix mn no s el mateix que la desigualtat entre sexes. El primer concepte indica diversitat i riquesa. El segon, injustcia i dominaci dun sexe sobre laltre. En un alt percentatge dels homes sobre les dones.

58

Can dEls Pets

Una fiblada a la pell Ell seu al llit i es repentina els cabells, ella aprofita i fa un cigarro vigilant per si ve. Un breu moment, un cop caient, mentre ella sent una fiblada a la pell. Ell penca massa i ella creu que ho comprn, ella samaga si ell arriba fent pudor daiguardent. Un breu moment, un cop caient, mentre ella sent una fiblada a la pell. I arriba per fi lendem i ell torna a ser tan normal que tot plegat sembla dbil i lluny. I ell s tan tendre quan vol i ella es deixa estimar i ell s tan guapo i tan fort que espanta. Ell dorm tranquil quan ella tanca el portal una maleta i a la m ladrea dun hospital quan puja al tren de sobte sent dintre del seu ventre una fiblada a la pell.

? Qu ens diu la can? ? Explican la histria en quatre ratlles.

59

Saps si altres collectius pateixen violncia sistemtica?

Fes una llista de les persones o collectius que estan en situaci de risc i al costat busca quins organismes els poden ajudar.
Collectius amb risc de patir maltractaments Organismes que treballen per eradicar els maltractaments

? Busca algun exemple de crueltat. Fixat en les notcies del diari o del telenotcies i busca alguna notcia referent a infants abandonats o que hagin sofert algun tipus de crueltat.

60

Article 19 LLIBERTAT DOPINI I EXPRESSI

La llibertat dopini i expressi s el dret de tota persona a manifestar les seves idees lliurement i, per tant, sense censura. Tal com diu larticle: Aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les prpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitj i sense lmit de fronteres. El dret a la llibertat dexpressi protegeix els drets de tota persona a manifestar lliurement les seves opinions i punts de vista. El clam per la llibertat dexpressi, com un mitj per a la lliure difusi de les idees, va ser reforat i practicat durant la Illustraci. s un dret fonamental en la majoria dels pasos que tenen sistemes democrtics. La llibertat dexpressi s essencial per possibilitar el funcionament de la democrcia i de la participaci pblica en la presa de decisions. Les violacions a la llibertat dexpressi generalment van lligades a altres violacions, particularment a les del dret de la lliure associaci i reuni (Art. 20). Els ciutadans no poden exercir el seu dret de vot de manera efectiva o participar en la presa pblica de decisions, si no tenen lliure accs a la informaci i a les idees i si no poden expressar les seves opinions lliurement. No es tracta, per, de dir el que ens plagui, com ens plagui i a qui ens plagui. Aix no s llibertat, s desconsideraci i insolncia. Qu podem fer amb els qui proposen sistemes no democrtics, fan arengues a favor del terrorisme, de la violncia o de la sedici, discursos discriminatoris, etc.? Com podem combinar el respecte per les identitats religioses i culturals? Les distintes sensibilitats shan de poder respectar dins el mateix esperit dels drets humans. El descrdit i la ridiculitzaci, la stira provocadora i, no cal dir, la difamaci, no sn noms actes reprovables pel dret, sn tamb una mostra de la baixesa humana, de la indignitat i la immoralitat, vinguin don vinguin.

61

Observa el quadre. Formes de violncia

Banco de Imgenes de VEGAP

Carmen Calvo. Censura, 1999.

Interpreta aquesta obra:

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar aquesta pintura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Qu hi diu sobre la censura? ? Lobra, pren partit sobre el tema tractat o no es pronuncia? s ambigua, s clara?

62

Qestions per plantejar-se.

? Tots els sistemes dictatorials, siguin de dretes o desquerres, anullen o limiten la llibertat dexpressi. Com expliques aquesta coincidncia? ? Ha de tenir lmits la llibertat dexpressi? La vida privada duna persona pot ser airejada impunement per un periodista? ? Sha dacceptar la llibertat dexpressi quan es fa servir per negar els valors dels drets humans?

Debat sobre els programes televisius en els quals es comenta i critica la vida privada de persones famoses.

63

64

ACTIVITAT DE SNTESI
Racisme, llibertat dopini i expressi La pellcula que us proposem s una sntesi o compendi del conjunt del sentit dels articles esmentats en el bloc. En aquest cas, la cinta reuneix una colla dingredients que prcticament es troben en tots els principis enunciats.

Ttol original: Cry Freedom (Grita libertad) Direcci: Richard Attenborough Actors: Steve Biko (Denzel Washington); Donald Woods (Kevin Kline); Wendy Woods (Penelope Wilton); Jimmy Kruger (John Thaw); Charles Jenkins (Robert Jones); Bruce Haigh (John Hargreaves); State Prosecutor (Ian Richardson); Mamphela Ramphele (Josette Simon); Ntsiki Biko (Juanita Waterman). Producci: Richard Attenborough Fotografia: Ronnie Taylor Msica: George Fenton i Jonas Gwangwa Nacionalitat: Gran Bretanya Any: 1987 Durada: 150 min

65

Resum La pellcula es basa en una situaci i uns fets reals, ms o menys adaptats per a un gui cinematogrfic. Transcorre durant els anys setanta a la Repblica de Sud-frica, governada, aleshores, per una minoria blanca, s a dir, en ple apartheid. La policia i els militars reprimien qualsevol acte dalliberament, prohibien les reunions i molts dissidents anaven a les presons, entre ells Nelson Mandela. El 1976, centenars destudiants dinstituts de Soweto (sud-oest de Johannesburg) es van manifestar en contra de la llei que imposava ls de la llengua afrikaner, identificada amb la de lopressor. La policia va respondre amb gasos lacrimgens i va matar tres manifestants, amb la qual cosa es va desbordar la ira dels habitants de Soweto, que van atacar i cremar edificis del Govern. Al llarg daquest any i del 1977, es van produir ms manifestacions i es va incrementar la violncia fins a illegalitzar totes les organitzacions. La violncia es va estendre a tot Sud-frica. Arran de les protestes estudiantils dels anys 1976 i 1977, que van ser salvatgement reprimides, la poblaci negra va prendre conscincia de la desigualtat i es va comenar a organitzar clandestinament. Steve Biko, un estudiant de medicina, funda el Moviment de Conscincia Negre, que advoca per lalliberament dels negres, lorgull de la raa i loposici no violenta. Donald Woods, un periodista blanc, ben situat i honest, que dirigeix el diari Daily Dispatch, per obtenir informaci objectiva i contrastada davant les notcies tendencioses que li arriben, busca lopini en un dels lders negres. Steve Biko li sembla un bon dialogant. Tots dos simpatitzen i Donald pren conscincia de la doble realitat del pas i aleshores el diari es mostra ms receptiu cap a la comunitat negra. Steve, confinat, surt del seu amagatall, s agafat per la policia, i mor a causa de les tortures, que volen ser disfressades barroerament. Aix revolta Donald, que es compromet encara ms denunciant totes les illegalitats comeses, i per aquesta ra tant ell com la seva famlia sn amenaats. Fa un llibre sobre els fets i per poder-lo publicar ha de fugir damagat. El gui de la pellcula es va fer a partir del llibre Biko, de Donald Woods (1934-2001).

66

Cry Freedom

? Ttol. Comenta les diferncies de ttols en angls i en castell: Cry Freedom o Grita libertad a Espanya o Gritos de libertad a lArgentina. ? Cartules. Observa amb atenci la cartula i comenta-la abans de veure la pellcula, i quan lhagis vista digues per qu s adequada o no. ? Personatges. Rellegeix lenunciat dels articles i exemplifica algun moment o personatge de la pellcula que pugui illustrar el contingut del dret.

Personatges Steve Biko Donald Woods Wendy Woods Jimmy Kruger Charles Jenkins Bruce Haigh Mamphela Ramphele Ntsiki Biko

Aspecte fsic

Qualitats

Busca el sentit de la paraula apartheid.

67

La can Biko, de Peter Gabriel

El 1980, el cantautor Peter Gabriel va escriure la can Biko, que es va convertir en un dels himnes del moviment antiapartheid, i que va ser versionada per artistes com Joan Baez, Manu Dibango o Simple Minds...
? Escolta la can seguint la lletra en angls o en catal abans i desprs de veure la pellcula, i compara el sentit que t per a tu en les dues ocasions.
Letra de la can September 77 Port Elizabeth weather fine It was business as usual In police room 19 Oh Biko, Biko, because Biko... When I try to sleep at night I can only dream in red The outside world is black and white With only one colour dead Oh Biko, Biko, because Biko... You can blow out a candle But you cant blow out a fire Once the flames begin to catch The wind will blow it higher Oh Biko, Biko, because Biko... And the eyes of the world are Watching now Watching now Traducci al catal Setembre del 77 Bon temps a Port Elizabeth El treball s costum En el despatx de policia 19 Oh Biko, Biko, per Biko... Yihla Mulla, Yihla Mulla Lsser hum ha mort Quan intento dormir a la nit Noms somni en vermell El mn exterior s blanc Amb noms un color mort Oh Biko, Biko, per Biko... Pots apagar duna bufada una espelma Per no pots fer-ho amb un foc Una vegada que la flama sha encs El vent far que sestengui. Oh Biko, Biko, per Biko... I els ulls del mn et miren ara Et miren ara Et miren ara

A la xarxa hi ha moltes gravacions daquesta can. Entre daltres: http://www.youtube.com/watch?v=XNQuJm67OzE http://www.youtube.com/watch?v=txtiU5DKKGg http://www.youtube.com/watch?v=iLg-8Jxi5aE

68

Tria una de les frases segents de Steve Biko i comenta-la des del punt de vista de la ciutadania o de la manca de drets dels ciutadans. s millor morir per una idea per la qual val la pena viure, que viure per una idea per la qual no val la pena morir. Si som lliures en el cor, no hi haur cadenes fetes per lsser hum amb fora suficient per subjectar-nos. Per si la ment de loprimit s manipulada (...) de manera que creu que s inferior, no ser capa de fer res per enfrontar-se al seu opressor.

Rellegeix lenunciat dels articles daquest bloc i exemplifica algun moment o personatge de la pellcula que pugui illustrar el contingut daquests drets.

Article 1 Article 2 Article 3 Article 4 Article 5 Article 19

69

Valoraci de la pellcula

? Qu has aprs? ? Qu tha sorprs? ? Si la recomanessis a un amic o amiga, qu li diries? ? Encara que els fets parlin dun altre pas i dun altre moment, a nosaltres ens diu alguna cosa avui?

70

PODEM CANVIAR LES COSES?

Leducaci en els drets humans tracta en part del desenvolupament dactituds de respecte a aquests drets. Tant se val si en el mn les violacions dels drets humans ens envolten pertot arreu. Desgraciadament, no podem aturar aquestes violacions noms amb leducaci, per hi podem fer alguna cosa. Els suggeriments per a lacci no sn radicals en si mateixos i probablement sutilitzaran en altres matries: fer murals, dissenyar psters, organitzar esdeveniments culturals, reunir-se amb diverses organitzacions, escriure cartes, etc., per aquests mtodes aparentment tan senzills sn els mateixos que utilitzen els activistes professionals i sn eficaos. Com deia Mahatma Ghandi: El que facis pot semblar terriblement insignificant, per s terriblement important que ho facis de tota manera.

Inventa un eslgan que promogui el concepte de dignitat. Millor si s en forma rimada (Contra la barbaritat, dignitat) o molt creatiu (en forma de pin, dadhesiu o altres objectes).

Fes una recerca dalgunes situacions properes en qu algun dels drets no s respectat. Entre tots, proposeu un concurs fotogrfic i organitzeu una exposici a lentrada del centre escolar i convideu-hi la famlia i els amics.

En petits grups, prepareu un PWP sobre algun dret i desprs de mostrar-lo als companys de classe, mostreu-lo tamb a altres cursos.

71

AUTOAVALUACI

Dediquem un temps abans dacabar-se la classe i, asseguts en cercle, repassem el procs que hem fet. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Qu he aprs desprs danalitzar aquest conjunt darticles? Qu mha sorprs? En quin sentit mafecten a mi aquests drets? Com mhe sentit? Quin aspecte dels que shan treballat mha interessat ms? Treballar aquests principis, mha fet canviar alguna opini? Quines coses hauria de pensar amb ms calma i profunditat?

Aquesta activitat pot ser llarga o breu, dependr del valor que li doneu i de si voleu que intervingui tothom en cada pregunta o que cadasc contesti la pregunta que vulgui.

72

DRETS JURDICS

ESQUEMA I ENUNCIAT DELS DRETS

Els drets jurdics sn els que exigeixen la protecci dels tribunals de justcia. Sn el conjunt de normes jurdiques que regulen lactuaci davant la justcia pels qui reclamen el reconeixement dels seus drets davant els rgans jurisdiccionals. Aix implica que qualsevol persona a qui li hagin estat trepitjats els seus interessos t dret a un sistema de justcia competent que garanteixi el compliment de la llei, i aix vol dir: Dret a un procs just i equitatiu, objectiu, dirigit per un jutge legal, amb la possibilitat de tenir un advocat i que el cas sigui resolt sense retards excessius. Dret a una justcia pblica i transparent, que no usi mtodes coactius, i que permeti que les persones interessades es valguin de les proves que creguin oportunes. Dret al silenci o a no declarar-se culpable.

Els drets jurdics o processals sn aquells drets de les persones recollits en la Constituci, el Codi civil i el Codi penal. Exemples: Constituci: dret a la llibertat, dret al treball, dret a la lliure expressi, etc. Codi civil: dret a la propietat, dret a contractar, dret a casar-se, etc. Codi penal: dret que es faci justcia, dret que es paguin els danys per haver sofert un delicte, etc. Sn, doncs, els que han doferir garanties als ciutadans a lhora de poder acusar o defensar-se en els tribunals.

75

Personalitat jurdica Igualitat davant la llei Protecci

No arbitrarietat DRETS JURDICS

Recurs efectiu

Presumpci dinnocncia

Judici imparcial

No atemptat No intromissi Supressi de drets i llibertats

Deures

ENUNCIAT DELS DRETS

Article 6 Tota persona t dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurdica. Article 7 Tothom s igual davant la llei i t dret, sense cap distinci, a la mateixa protecci per la llei. Tothom t dret a la mateixa protecci contra qualsevol discriminaci que violi aquesta Declaraci i contra qualsevol incitaci a una tal discriminaci. Article 8 Tota persona t dret a un recurs efectiu a prop dels tribunals nacionals competents que lempari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la Constituci o per la llei. Article 9 Ning no ha de ser detingut, pres o desterrat arbitrriament.

76

Article 10 Tota persona t dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada pblicament i amb justcia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinaci dels seus drets i obligacions o per a lexamen de qualsevol acusaci contra ella en matria penal. Article 11 1. Tots els acusats dun delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocncia fins que no sen provi la culpabilitat segons la llei en un judici pblic, en qu hom hagi assegurat totes les garanties necessries per a la seva defensa. 2. Ning no ha de ser condemnat per actes o omissions que en el moment que van ser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no simposar cap pena superior a laplicable en el moment de cometre el delicte. Article 12 Ning no ha de ser objecte dintromissions arbitrries en la seva vida privada, la seva famlia, el seu domicili o la correspondncia, ni datacs al seu honor i reputaci. Tothom t dret a la protecci de la llei contra tals intromissions o atacs. Article 29 1. Tota persona t deures envers la comunitat, ja que noms en aquesta s possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. 2. En lexercici dels drets i de les llibertats, tothom est sotms noms a les limitacions establertes per la llei i nicament amb la finalitat dassegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigncies de la moral, de lordre pblic i del benestar general en una societat democrtica. 3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposici als objectius i principis de les Nacions Unides. Article 30 Res en aquesta Declaraci no es podr interpretar en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressi de qualsevol dels drets i llibertats que shi enuncien.

77

CONCEPTES COMUNS: LLEI/PROTECCI/JUSTCIA

LLEI La llei t per funci regular la vida poltica, social i econmica de la comunitat. I sn les lleis les que fixen els drets i els deures dels ciutadans en relaci amb els altres individus i amb la comunitat. s evident que lobjectiu de la llei ha de ser linters general, el b com. Sentn per llei el conjunt de normes fixades i escrites que regulen la vida social duna comunitat. En rgims constitucionals han estat consensuades per la majoria dels ciutadans. Les formulacions concretes han estat fetes per determinades institucions. Les lleis es promulguen en els distints rgans oficials: el butllet de lEstat o el butllet de la Generalitat de Catalunya i tenen carcter obligatori. El conjunt de lleis que es refereixen a temes determinats sn anomenats codis. Aix, parlem del Codi penal, que cont les lleis sobre els delictes i les sancions de qui fa mal o agredeix un altre. El Codi civil, que socupa de les relacions privades dels ciutadans, o el Codi administratiu, que regula les transaccions i els convenis del mn de la burocrcia i de lAdministraci, etc. s clar que no totes les relacions de convivncia tenen un lloc en els distints codis. Hi ha molts costums i tradicions que no estan fixats o establerts. Si ens centrem, doncs, en lordenament jurdic, s a dir, el conjunt de lleis i reglaments i ordenances que una societat ha acceptat a travs dels seus rgans de representaci democrtica, el respecte a la llei s inexcusable. Si la llei procura el b com, infringir-la suposa una actitud insolidria amb la comunitat, quan la infracci es comet conscientment per motius de mera convenincia personal. Cal reconixer que hi ha una tradici de burlar les lleis que, en bona part, s lexponent duna situaci poltica viciada des de fa molt de temps. Aix no s favorable, naturalment, per a leducaci cvica de la societat, que pot acabar veient en les normes de lAdministraci un obstacle i no una via dactuaci.

78

Dacord o desacord

? Acord

Desacord

Tothom compleix les lleis. Les lleis no shan de complir. Algunes lleis shan de complir i daltres no. Les lleis sn imposades. Les lleis les decidim entre tots. Les lleis no es poden canviar. Les lleis van variant al llarg del temps. Les lleis shan fet per complir-se. Totes les lleis tenen excepcions. Cada pas t les seves lleis. Hi ha lleis que sn supranacionals.

Juguem a lilla de la felicitat.

Individualment o en petit grup, imaginem-nos que presidim lilla de la felicitat i per aix cal elaborar unes lleis. En aquesta illa hi viuen 1.000 persones de totes les edats. Pensem en quins assumptes dictareu lleis i quins deixareu perqu sorganitzessin els mateixos ciutadans: Educaci Idioma de la comunitat Acceptaci dimmigrants Trnsit Transport Llibertat per entrar a lilla i sortir-ne Seguretat Religi Sanitat Altres

79

PROTECCI Protecci significa auxili, defensa, assistncia i tamb cura, resguard o emparana. Els drets han de protegir, s a dir, han de defensar, custodiar, vigilar les situacions on poden haver-hi persones en risc. Per, a ms de detectar, han dactuar per poder socrrer i ajudar aquestes persones. En la Declaraci, el concepte de protecci s explcit en molts drets. Vegem-ho: Article 7 Protecci igual per a tothom davant la llei i protecci contra qualsevol discriminaci que violi aquesta Declaraci. Article 12 Protecci de la llei contra tals intromissions o atacs a la vida privada. Article 16 Protecci de la famlia. Article 23 Protecci contra latur i protecci social. Article 25 Els infants tenen dret a la protecci social. Article 27 Protecci dels drets dautor.

Desprotegit s sinnim de...

invlid no protegit abandonat descobert indefens no preservat

desemparat desvalgut estar a la intemprie sense cobertura poc abrigat

80

Analogies

Completa aquestes frases, de forma una mica potica: Estar protegit s com .... Sentir-se segur s com .... Saber-se cuidat s com .... Ser defensat s com .... Saber-se estimat s com .... Estar indefens s com .... Sentir-se insegur s com .... Ser abandonat s com .... Saber-se sol s com .... Sentir-se rebutjat s com ....

JUSTCIA El terme justcia pot ser pres en dos sentits: referit a un comportament hum o referit a una realitat objectiva. En el primer cas, es tracta de la justcia com a virtut: aix, diem que la conducta dun individu s justa o injusta; en el segon cas, es tracta de la justcia entesa com una realitat objectiva: aix, diem, per exemple, que la decisi dun rbitre de futbol va ser justa o injusta, segons la realitat objectiva dall que realment va succeir. Posem-ne altres exemples: si el professor no qualifica igual dos exmens semblants, diem que aquesta qualificaci no s justa; lacci de torturar una persona, considerem que s injusta. En aquests exemples es posa de manifest que ens referim sempre a actes humans; a ms, els denominen aix perqu creiem que no sajusten a all que objectivament ha de ser; finalment, es tracta dactes humans que tenen una dimensi social. La idea de justcia est connectada histricament amb els conceptes de llei i legalitat. En llat just s sinnim de llei i dret. Evidentment, s un terme fonamentalment i profundament legal, per t un vessant tic molt important:

81

podem dir que una sentncia s justa o injusta, per tamb que una actitud ho s. s per aix que, de vegades, legalitat i justcia poden semblar diferents i fins i tot contradictries. Quan diem que la llei sobre lavortament s injusta, no volem dir que sigui illegal, sin que no satisf els requisits que una llei ha de tenir per contenir la moralitat que li suposem. Justcia i legalitat Justcia vista com a respecte als drets legals, a les normes imposades per la societat. Justcia entesa com la conformitat a una norma. Quan el comportament duna persona o un acte sajusta a la normativa vigent, diem que s una persona justa o un acte just.

Comenta. En tant que el transgressor de la llei s injust, el qui viu conforme a la llei s just, s evident que tot el que es conforma amb la llei s just; en efecte, les coses establertes pel poder legislatiu sn conforme a la llei i diem de cadascuna delles que s justa.
Aristtil. tica a Nicmac. V, 1 1129 b 11.

Justcia i moralitat Al marge dels drets legals i dels codis escrits hi ha un concepte de justcia que est ms enll de la llei, fins i tot pot estar-hi en contra; es tracta de la justcia entesa com el respecte als drets que li haurien de ser concedits. Aquest doble sentit de la paraula justcia fa que puguem parlar de lleis injustes. Aquesta situaci permet que hi hagi defensors acrrims de la legalitat instruda com la norma bsica per no crear una duplicitat de codis, i els que consideren que la moral est per damunt de la legalitat i per aix creuen que la desobedincia civil s una virtut. En tot cas, sembla que hi ha acord a admetre que la llei no s el criteri darrer de la justcia.

82

Analogies. Imatges sobre la justcia

? Busca objectes, eines o elements que puguin simbolitzar la justcia. Poden ser una balana, un seds, unes tisores, etc. Es tracta de trobar elements comuns entre determinats objectes i el concepte abstracte de justcia. Es pot afinar ms i procurar distingir entre els distints tipus de justcia.

Justcia s igualtat?

En quina daquestes situacions creus que les persones donen bons arguments per justificar la desigualtat i en quines no. Per qu?
? Bo

Dolent

1. He de guanyar el plet, perqu sc ms ric que ell. 2. Puc treballar menys hores, perqu sc el director; ell noms s un obrer i ha de treballar com tothom. 3. El meu vot val ms que el seu, perqu sc ms intelligent. 4. Jo puc ser elegit alcalde, perqu els meus avis ja havien nascut aqu, i els del meu rival eren nascuts a Andalusia. 5. El premi literari ha de ser per a mi, perqu jo sc membre de lInstitut dEstudis Catalans i ell s un desconegut.

83

6. La feina de camioner ha de ser per a mi, perqu jo sc un home i ella s una dona. 7. A la feina mhan dapujar de categoria perqu treballo molt ms que els altres. 8. He daprovar el curs, perqu sc el ms llest de tota la classe.

84

ELS ARTICLES

Article 6 PERSONALITAT JURDICA

Sentn per personalitat jurdica la qualitat per la qual es reconeix a una persona, entitat, associaci o empresa, la capacitat suficient per contreure obligacions i realitzar activitats que generen plena responsabilitat jurdica. Sentn per persona jurdica (o persona moral) lens en qu, per a la realitzaci de determinats fins collectius, les normes jurdiques reconeixen capacitat per ser titular de drets i contreure obligacions. s a dir, al costat de les persones fsiques existeixen tamb les persones jurdiques, que sn entitats a les quals el dret atribueix i reconeix una personalitat jurdica prpia i, en conseqncia, capacitat per actuar com a subjectes de dret, aix s, capacitat per adquirir i posseir bns de totes classes, per contreure obligacions i exercitar accions judicials. La personalitat jurdica, doncs, no coincideix necessriament amb lespai de la persona fsica, sin que s ms ampli i permet actuacions, amb plena validesa jurdica, a les entitats formades per conjunts de persones o dempreses.

En el nostre pas, tots els majors de 18 anys tenen personalitat jurdica en el moment de tenir majoria dedat. Abans dels 18 anys, per, tamb es t dret a
! A partir dels 14 anys ja es pot

Tenir el carnet didentitat. Tenir llicncia de conducci de ciclomotors de 45 cc. Fer de testimoni. Posar denncies. Fer testament.

85

! I a partir dels 16 anys

Es pot treballar. Es poden pilotar motos de menys de 75 cc.

? Quins altres drets creus que es podrien tenir abans dels 18 anys?

Observa el quadre.

Kazimir Malevich. En el bulevard, 1910. Stedelijk Museum, Amsterdam.

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar la pintura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Hi pot haver persones que no tinguin personalitat jurdica?

86

? Se sap si el pintor tenia alguna preocupaci per les qestions socials o poltiques del seu temps? ? Quina era la situaci dels drets humans en general en aquella poca?

87

Article 7 DISCRIMINACI
La discriminaci s el tracte diferent i menyspreador a una persona o collectiu en funci de les seves caracterstiques tniques, de sexe, dorientaci sexual, de religi, de parla, dedat, de salut, destament social Discriminar s diferenciar negativament, apartar, assenyalar alg com a diferent per perjudicar-lo. Alguns tipus de discriminaci: Ser massa intelligent. Tenir un origen diferent del de la majoria, o del grup dels que tenen el poder (els no blancs a Europa o a lAmrica). Ser pobre. Ser immigrant.

Patir una discapacitat o malaltia visible. Ser dona. No encaixar en els cnons de bellesa duna cultura determinada. Exercir una professi no prestigiosa (sovint manual). Etc.

Observa el quadre.
Gentilment cedit per la Pennsylvania Academy of the Fine Arts, Filadlfia. Joseph E. Temple Fund

Robert Gwathmey. Escena de carrer, 1938. Pennsylvania Academy of the Fine Arts. Filadlfia.

89

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar la pintura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Quins personatges apareixen i qu fan? ? En quin sentit aquest quadre ens mostra un tipus de discriminaci? ? Ocorren avui dia fets com els representats? En quins llocs? Per quines raons? ? Busca informaci sobre la vida de lautor i el context histric de lobra. ? Se sap si lautor tenia alguna preocupaci per les qestions socials o poltiques del seu temps?

Un mn de colors

Es tracta duna activitat consistent a formar grups sobre la base dun adhesiu collocat al front. Lobjectiu s descobrir com afecta la igualtat o la diferncia a lhora dacostar-nos a altres persones i quins sn els nostres criteris per ferho. Experimentar com ens sentim segons si ens integrem en un grup o en quedem exclosos. Com a material noms calen adhesius de quatre o cinc colors i tres o quatre formes diferents.

90

Els participants es colloquen en cercle i tanquen els ulls. La persona animadora colloca un adhesiu al front de cada participant, evitant posar el mateix color a persones properes. Mentre els colloca explica: quan acabi, obriu els ulls i sense parlar heu de formar grups clarament separats en lespai. En obrir els ulls, tothom veu el color de ladhesiu dels altres per no sap el color del seu. Sense parlar, tothom sacostar als altres o se nallunyar segons si creuen que es tenen alguna cosa en com. Quan els grups estiguin formats, es passa a lavaluaci. Finalment, s convenient realitzar una avaluaci en grup a partir, per exemple, de preguntes com les segents:
? Quin ha estat el criteri per formar els grups? Per qu? s molt habitual que els grups es formin sobre la base del mateix color, per hi ha altres criteris possibles: grups dels colors de larc de Sant Mart, variats, sense tenir en compte letiqueta. ? Per quina ra ens acostem a qui ms sens assembla? ? Qu han pensat i sentit aquelles persones que shan quedat sense grup? ? Qu han pensat els que tenien grup? Shan adonat que alg quedava fora? ? Trobes algun parallelisme amb la vida real: discriminaci, etc.?
Font: Paco Cascn. 11 Taller centreameric deducaci per a la vida i la pau. San Salvador, 1992.

91

Respon aquestes preguntes sobre tu mateix.

? En quines situacions ens hem sentit distints o discriminats pel color de la pell? ? En quines situacions ens hem sentit distints o discriminats pel sexe? ? En quines situacions ens hem sentit distints o discriminats per lidioma? ? En quines situacions ens hem sentit distints o discriminats per la religi? ? En quines situacions ens hem sentit distints o discriminats per les opinions poltiques? ? En quines situacions ens hem sentit distints o discriminats per la posici econmica?

92

Article 8 TRIBUNALS COMPETENTS

Larticle 8 fa referncia a tribunals que tinguin competncia, que siguin legtims, que no siguin improvisats i que siguin neutrals.

Observa el quadre:
Gentilment cedit per la Pennsylvania Academy of the Fine Arts, Filadlfia. Joseph E. Temple Fund

Horace Pippin. John Brown va cap a la forca, 1942. Pennsylvania Academy of the Fine Arts. Filadlfia.

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar la pintura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Pel que has llegit, creus que hi ha vctimes de violacions dels drets humans? En cas afirmatiu, se sent empatia cap a elles? ? Quins altres personatges hi apareixen? (Responsables de la justcia, aliens als successos, etc.) ? Quin paper tenen els personatges que miren lescena?

93

? Succeeixen avui dia fets com els representats? En quins llocs? Per quines raons? ? Busca informaci sobre la vida de lautor i el context histric de lobra i amplia les informacions sobre la vida de John Brown. ? Quina era la situaci dels drets humans, en general, en aquella poca? ? Coneixes algunes pellcules que tractin sobre el tema de lesclavatge?

John Brown Torrington, Connecticut, 9 de maig de 1800 Charlestown, Virgnia, 2 de desembre de 1859. Lder abolicionista nord-americ, els esforos del qual anaven encaminats a posar fi a lesclavitud. Exerc diferents oficis als diversos estats que va recrrer. Animat dun fort esperit religis, es va consagrar a la lluita contra lesclavitud, especialment desprs del 1849, que va estar establert en una colnia de negres a North Elba (Nova York), i desprs de lescaramussa que va sostenir el 1856 a Osawatomie (Kansas). El 16 doctubre de 1859, amb un redut grup de persones i pretenent crear un refugi on allotjar esclaus prviament alliberats per les armes, va assaltar i va prendre larsenal nord-americ de Harpers Ferry (Virgnia) i va assolir el control de la ciutat. El seu grup va ser envoltat per una companyia de lexrcit. Persones properes a Brown, entre les quals dos dels seus fills, van morir en la batalla que es va produir, i ell va ser ferit i obligat a rendir-se. Va ser detingut i acusat de traci i assassinat. Va ser executat el 2 de desembre de 1859, a Charlestown (Virgnia), i aix es va convertir en un mrtir de la causa abolicionista per a alguns, i en un extremista per a uns altres. Aquests esdeveniments es narren en la pellcula Cam de Santa Fe, dirigida per Michael Curtiz, una pellcula dels anys quaranta que fou molt famosa, amb Errol Flynn i Olivia de Havilland com a protagonistes.

94

Article 9 DETINGUT, PRES O DESTERRAT ARBITRRIAMENT

Detenir vol dir privar de llibertat una persona sota la sospita que ha coms un delicte. De conformitat amb el que disposen larticle 17 de la Constituci Espanyola i larticle 520 de la Llei denjudiciament criminal, qualsevol persona que sigui detinguda ha de ser informada de manera immediata dels seus drets, que sn: Tenir dret a estar informar dels fets que se limputen i de les raons que motiven la prdua de llibertat de la persona detinguda. Tenir dret a no declarar o fer-ho noms davant del jutge. Tenir dret a no contestar alguna o algunes de les preguntes que se li formulin. Tenir dret a designar un advocat o que li designin un advocat dofici perqu assisteixi a les diligncies policials i a qualsevol reconeixement didentitat. Tenir dret a ser reconegut per un metge forense. Tenir dret a no declarar contra ell mateix i a no confessar-se culpable. La detenci de la persona detinguda i el lloc de custdia en qu es trobi shan de posar en coneixement dun familiar o de la persona que es designi. Tenir dret, en cas de ser estranger, que la detenci es comuniqui a loficina consular del seu pas dorigen i a ser ats gratutament per un intrpret. Un cop shan llegit aquests drets, se signa una diligncia conforme li han estat comunicats.

Msica

Escolta atentament aquesta can de la cantautora Maria del Mar Bonet, i valoran tant la msica com la lletra i la combinaci de totes dues.
? Desprs descoltar-la un parell de vegades, intenta amb tres ratlles resumir la histria que ens explica.

95

Qu volen aquesta gent? De matinada han trucat, sn al repl de lescala; la mare quan surt a obrir porta la bata posada. Qu volen aquesta gent que truquen de matinada? El seu fill, que no s aqu? Ns adormit a la cambra. Qu li volen al meu fill? El fill mig es desvetllava Qu volen aquesta gent que truquen de matinada? De matinada han trucat, sn al repl de lescala; la mare quan surt a obrir porta la bata posada. La mare quan surt a obrir porta la bata posada. De matinada han trucat, sn al repl de lescala; terroristes tricornuts amb la pipa carregada. terroristes tricornuts amb la pipa carregada! I qu volen? I qu volen? I qu volen aquesta gent que truquen de matinada? Qu volen aquesta gent que truquen de matinada? Que truquen de matinada! Que truquen de matinada! El seu fill, que no s aqu? Ns adormit a la cambra. Qu li volen al meu fill? El fill mig es desvetllava. Qu li volen al meu fill? El fill mig es desvetllava. El seu fill s un drogat, un porrero terrorista, ja va temps que lhem fitxat, subversiu separatista ja fa temps que lhem fitxat, subversiu separatista I qu volen? I qu volen? I qu volen aquesta gent que truquen de matinada? Qu volen aquesta gent que truquen de matinada? Que truquen de matinada! Que truquen de matinada! De matinada han trucat, la llei una hora assenyala. I ara lestudiant es mor per preservar la democrcia. I ara lestudiant es mor per preservar la democrcia! Recordes amb devoci canonetes dels setanta. Per tu tot aix s passat, I ara estem en democrcia. Pot ser es que no ho pots veure o pot ser no et dna la gana per, en aquesta democrcia encara hi ha trucs a trenc dalba. Encara! Hi ha trucs a trenc dalba. Encara! hi ha trucs a trenc dalba. Encara...

96

 Maria del Mar Bonet http://www.youtube.com/watch?v=eb96aGdw3wU Versi de Sabor de Grcia http://www.youtube.com/watch?v=mdw7FyiVMeE Peptonirubio http://www.youtube.com/watch?v=Jrj4JvhCJY8 Versi de Joan Manuel Serrat http://www.youtube.com/watch?v=RZVNSVDudt4

97

98

Article 10 TRIBUNAL INDEPENDENT I IMPARCIAL

El tribunal s lorganisme jurdic que t la funci de jutjar. Pot jutjar un jutge o diversos (quan els casos son complexos) o un jurat popular. Els jutges i magistrats shan de regir per la seva independncia i imparcialitat. Independncia Sentn en un doble sentit: independncia externa i independncia interna. Independncia externa. El poder judicial s un poder independent dels altres poders de lEstat. Independncia interna. Els jutges i magistrats adopten decisions dacord amb el dret, sense que puguin rebre cap ordre, instrucci o suggeriment relatiu als fets sotmesos al seu judici. Les seves decisions noms poden ser revisades mitjanant els recursos previstos legalment. La independncia implica que les decisions que es prenen shagin dajustar a lordenament jurdic. La decisi judicial ha de ser la conclusi dun raonament jurdic motivat, mitjanant el qual sapliquen les normes jurdiques al supsit concret plantejat. Imparcialitat Els jutges i magistrats han daplicar la llei de forma imparcial, s a dir, que no han de prendre-hi part, han de ser objectius i atenir-se als fets, no a les seves conviccions o sentiments.

Algunes activitats

? Explica el significat de les expressions tribunal independent i imparcial i condicions de plena igualtat. Per qu s tan important que el tribunal sigui independent i imparcial?

99

? El Tribunal Suprem dels Estats Units el 2006 va declarar illegals els tribunals militars creats pel Govern per jutjar els detinguts de la pres de la badia de Guantnamo. Busca informaci sobre aquests presos, el motiu del seu empresonament, en quines condicions sels va detenir, els mtodes dinterrogatori, etc. Sn procediments que respecten els drets humans dels detinguts? ? Busca exemples de notcies en la premsa, obres literries o pellcules, sobre jurats populars que no hagin estat imparcials en funci de la seva composici. ? El jurat popular, s adequat per a tot tipus de delictes? Organitza un debat sobre el tema.

Literatura

En Thomas Robinson va anar cap a lestrada (...). En Tom va prestar jurament i es va asseure a la cadira dels testimonis. En Tom tenia vint-i-cinc anys i estava casat i tenia tres fills i anteriorment havia tingut problemes amb la llei i se lhavia condemnat a 30 dies per escndol pblic. Devia ser un bon escndol va dir lAtticus (advocat defensor). Per qu va ser? Em vaig barallar amb un home que em va voler apunyalar. I et va arribar a apunyalar? S, senyor, per no em va fer mal... Va b, i us van condemnar tots dos? S, senyor, i jo vaig anar a la pres, perqu no vaig poder pagar la fiana. Ell s que la va pagar. Harper Lee. Matar un rossinyol. Edicions 62, MOLU. Barcelona, 2006, p. 248.

100

? Qu en pots dir daquesta escena? ? Canviaria la teva opini si et diem que en Tom era negre i laltre home era blanc? !

Si en tens loportunitat, busca aquesta pellcula i mira-la.

101

Article 11 PRESUMPCI DINNOCNCIA

La presumpci dinnocncia s un principi jurdic que, com a norma, estableix la innocncia de la persona. La presumpci dinnocncia s un dret i una garantia que t tota persona quan est immersa en un procs judicial, fins al moment en qu sigui condemnada. s a dir, tothom s innocent fins que no sen demostri el contrari. Noms a travs dun procs o judici en el qual es demostri la culpabilitat de la persona, lEstat podr aplicar-li una pena o sanci. Malgrat lacceptaci de la presumpci dinnocncia, de vegades susen mesures com la pres preventiva, quan hi ha risc de fugida o perill que la llibertat de la persona afecti la investigaci.

Observa el quadre i comental amb relaci a larticle 11.

Joan Pon. La Pres, 1950. Collecci MACBA. Procedent del Fons dart de la Generalitat de Catalunya (Antiga Collecci Salvador Riera)

103

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar la pintura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Succeeixen avui dia fets com el que representa el quadre? En quins llocs? Per quines raons? ? Lobra, pren partit sobre el tema tractat o no es pronuncia? s ambigua, s clara? Es presta a diferents interpretacions? ? Busca altres obres (de la mateixa poca, anteriors o posteriors), en les quals es reflecteixi el tema del dret en qesti, ja sigui a travs de la representaci de la vulneraci daquest dret o del seu gaudi.

104

Article 12 PROTECCI A LA VIDA PRIVADA

Tota persona t dret a la protecci del seu honor, a la vida privada, a la intimitat, a la prpia imatge, a la confidencialitat i a la reputaci. En aquest sentit, per exemple, la llei ha de limitar ls de la informtica per tal de garantir lhonor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets. Per honor sentn lestimaci que cada persona t della mateixa, s a dir, constitueix un valor dautoconsideraci i autoestima. Quant a la reputaci, s lhonor extern, que t a veure amb la consideraci i lestima que els altres han de tenir duna persona. Respecte al concepte de vida privada, tots els juristes estan dacord que s relatiu, que no hi ha una definici ni un concepte nics, que depn de la societat, dels costums i de les tradicions. Per exemple, hi ha una gran diferncia entre el que constitueix la vida privada duna persona pblica, amb la de la resta de la poblaci. No es pot generalitzar, cal analitzar-ne les circumstncies especfiques en cada cas. Aquest dret, per, sigui quina sigui la seva dimensi i obertura, obeeix a la necessria protecci de cada ciutad que, tot i integrat en la collectivitat, s un sser distint i nic, diferent dels altres. La discussi sobre aquests drets humans i les seves violacions s molt antiga, per es renova constantment perqu el propicien certs factors de la vida moderna, com els avenos tecnolgics i ls indegut moltes vegades dels mitjans de comunicaci. En aquest sentit, Victria Camps, en Responsabilidad de los medios de comunicacin (Leviatn, Revista de hechos e ideas. Madrid, 1995, p. 101), diu que existeix un conflicte de drets recurrent en els mitjans de comunicaci, el dret a la intimitat i a lhonor davant el dret a la llibertat dexpressi. s una realitat que el mn de les telecomunicacions i la capacitat tcnica per obtenir qualsevol imatge est posant fi a un dret conquerit per la modernitat i la seva lluita per les llibertats individuals: el dret a la privacitat.

105

La calmnia dIl barbiere di Siviglia

Desprs descoltar aquesta pea de Rossini, si en tens loportunitat, comentan la lletra:

La calmnia s un airet, un ventijol fora gentil que insensible, subtil, lleugerament, dolament, comena a remorejar. A poc a poc, arrossegant-se, a cau dorella, sibilant, llenegant, va brunzir a lorella de la gent sintrodueix destrament i estamordeix i infla el seu cap i el seu cervell. En sorgir de la boca va creixent lenrenou, a poc a poc va prenent fora, vola dun a un altre lloc; sembra el tro, la tempesta que al mig del bosc va xiulant, embarbussant-se, fins a glaar-te dhorror. Finalment surt de mare i rebenta, es propaga, es duplica i fa una explosi com el tret dun can, un terratrmol, un temporal, un avalot general que fa ressonar laire. I el calumniat mesqu, envilit, trepitjat, per tothom flagellat, tindr sort si es pot morir.

Pots sentir-la a: http://www.youtube.com/watch?v=D3awgOE8M40 http://www.youtube.com/watch?v=AFWRaKrmovY Per Pavarotti, a: http://www.youtube.com/watch?v=8A3zetSuYRg i a molts altres vdeos de You Tube.

106

Article 29 TOTA PERSONA T DEURES ENVERS LA COMUNITAT

A la noci de dret li correspon, recprocament, la de deure. Tot dret duna persona implica el deure de respectar-lo en les altres persones. Aix mateix, la persona ha de respectar els drets de les altres. Tant el dret com el deure sn exigncies morals que miren la persona, no tan sols en la seva dimensi personal, sin tamb social. Deure vol dir tenir lobligaci de fer, donar o pagar alguna cosa a alg. Significa tamb tenir obligacions nascudes del respecte, de la gratitud o daltres motius. El deure est en correlaci amb el dret. Si una persona t un dret, vol dir que la resta lha de respectar. Aix, si jo tinc el dret a la vida, les altres persones tenen el deure de no privar-men. Segons el paper social, la professi o la situaci en qu es troba una persona, est ms o menys immersa en una xarxa de deures. Els deures que fan referncia a les lleis de lEstat sn els jurdics. Els deures tamb tenen una forta crrega tica: el meu deure s el que he de fer, i s independent de les inclinacions i els desitjos.

Aqu, deure s una obligaci moral: la necessitat objectiva duna acci en virtut de lobligaci sanomena deure.
I. Kant.

107

Deure vol dir...

? Posa exemples de diferents usos de la paraula deure per designar: Un deure legal. Per exemple, he de pagar impostos. Una obligaci professional. Una obligaci jurdica. Una obligaci familiar. Un deure cvic. Un deure hum. Una obligaci moral.

Quins sn els meus drets i deures?

Drets 1. Dret a leducaci. 2. Propietat privada. 3. Participaci en les decisions familiars. 4. Higiene. 5. Dret a nom i cognom. 6. Seguretat social. 7. Seguretat al carrer. 8. Respecte a la intimitat. 9. Desenvolupar els meus talents artstics. 10. Votar. Deures a) Manteniment i custdia de les meves propietats. b) Assistncia a lescola. c ) Obedincia de les normes familiars. d) Respecte a les propietats dels altres. e ) Votar. f ) Suport a la brigada dinvestigaci criminal. g) Cuidar-se i ser cuidat. h) Enorgullir-se del propi nom. i ) Tenir cura del cos. j ) Respectar la natura.

? Busca la correspondncia entre drets i deures. Posa la lletra que correspongui al nmero que pertoqui.

108

Observa els quadres. Drets i deures

Montserrat Gudiol. Grup de gent, 1977. Collecci particular.

Eduardo Vicente. Grup de joves, 1965. Collecci Ana Manrique, Valncia.

A tots els grups socials i a totes les comunitats, grans o petites, els individus tenim deures si volem respectar la convivncia i garantir la supervivncia del grup. En aquests quadres hi apareixen alguns dels deures que tenen els personatges que els componen.

109

? Quins sn els deures que hi ha en joc? ? Els diferents deures, sn del mateix ordre? ? Qu ens aporten aquests quadres sobre el tema dels deures?

110

Article 30 CAP PERSONA NI CAP ESTAT NO POT REALITzAR ACTES QUE SUPRIMEIXIN QUALSEVOL DELS DRETS I DE LES LLIBERTATS QUE SENUNCIEN EN AQUESTA DECLARACI
Dit de manera positiva, tothom (persones, institucions i estats) ha de procurar que els drets daquesta Declaraci siguin vigents. Tots i cadascun de nosaltres som responsables que la Declaraci sacompleixi. Ser responsable Etimolgicament, vol dir: ser capa de respondre. El verb spondeo significa prometre solemnement, prometre pel meu honor, i susava especialment per als prometatges matrimonials. Aix, esps en catal, sposo en itali, esposo en castell o poux en francs, s el nom de qui promet. En angls sponsor s qui protegeix o patrocina, i el prefix re-, indica que lacci depn de dues persones, de dos actors: si es respon cal que alg pregunti, cal interlocutor, sigui persona, valor, instituci, etc. Ser responsable s respondre de, s a dir, poder argumentar per un mateix, poder justificar una opci. Responsabilitat vol dir, doncs, obligaci de respondre, ser garant de certs actes. Podem parlar de dos tipus de responsabilitat: la responsabilitat subjectiva, s a dir, la conscincia que pren lindividu de la repercussi dels seus actes; i la responsabilitat objectiva, que prov duna avaluaci social, duna opini collectiva o dun organisme especialitzat: a) Subjectiva o responsabilitat davant dun mateix. Hi ha moltes coses que no ens les mana la llei, sin altres persones, o nosaltres mateixos. Ser responsable vol dir complir el que hom creu que es obligaci o deure, encara que no shagi manat. Aix, un alumne pot proposar-se destudiar, ajudar cada dia un company, o ser ms amable amb els seus germans a casa... Noms el fet de proposar-sho indica un grau de responsabilitat; i si compleix el que sha proms direm que s una persona responsable. b) Objectiva o responsabilitat davant dels altres. Els altres no noms poden ser jutges dels nostres actes (ens poden dir que hem fet malament perqu els

111

hem molestat, per exemple), sin que en poden ser la referncia: puc comportar-me de manera que faci b als altres, que ajudi a qui ho necessita, que compleixi responsablement una decisi acceptada per la majoria a classe o en un altre lloc. Aquest tipus de responsabilitat pot ser civil: els metges, els advocats, els mestres... han de preocupar-se de tractar b els altres. O pot ser la responsabilitat poltica: el poltic, els sistemes de govern... estan al servei dels ciutadans i ells sn la norma dels seus comportaments.

La responsabilitat, t atenuants?

? Segons la teva opini, alguna de les circumstncies segents poden ser atenuants de la responsabilitat? Per qu?

Haver nascut en un ambient dincultura i delinqncia. Tenir uns pares que no than ensenyat a distingir el que s just del que s injust. Haver tingut una escola repressiva i autoritria. Tenir aquesta manera de ser i no poder canviar.

Preguntes per al dileg. Qui s responsable dels actes?

? Si aboques la llet a taula, est malament? Ets responsable dhaver-la abocada? ? Si et despertes a mitjanit, ets responsable de despertar-te? ? Ets responsable de tenir gana? ? Si dius una mentida, has fet malament? Ets responsable de dir mentides?

112

? Si tadorms al collegi, ets responsable dadormir-thi? ? Si pegues un animal, est b? Ets responsable de pegar un animal? ? Si no endreces lhabitaci, nets responsable? ?

Si pegues un amic, est b? Ets responsable de pegar un amic?

? Si tenfades amb una persona, est b? Ets responsable denfadar-thi?

Llegeix aquest poema de forma teatralitzada, posant molt dmfasi en el mot podries.
Podries
Si haguessis nascut En una altra terra, Podries ser blanc, Podries ser negre Un altre pas Fora casa teva, I diries s En un altra llengua. Thauries criat Duna altra manera Ms bona, potser Potser ms dolenta. Tindries ms sort O potser ms pega Tindries amics I jocs duna altra mena; Duries vestits De sac o de seda, Sabates de pell O tosca espardenya, O aniries nu Joana Raspall Perdut per la selva. Podries llegir Contes i poemes, O no tenir llibres Ni saber de lletra. Podries menjar Coses llamineres O noms crostons Secs de pa negre. Podries .podries Per tot aix pensa Que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra fugint del dolor i de la pobresa Si tu fossis nat A la seva terra La tristesa dell Podria ser teva.

Aquest poema ens ajuda a pensar de quines coses som responsables. Tatreveixes a afegir-hi alguns podries ms?

113

ACTIVITAT DE SNTESI
Fitxa de la pellcula

Ttol original: Changeling (El intercambio) Direcci: Clint Eastwood Interpretaci: Angelina Jolie (Christine Collins); John Malkovich (reverend Gustav Briegleb); Jeffrey Donovan (capit J. J. Jones); Jason Butler Harner (Gordon Northcott); Amy Ryan (Carol Dexter); Colm Feore (James Davis); Michael Kelly (Lester Ybarra); Geoff Pierson (S. S. Hahn); Denis OHare (Dr. Jonathan Steel); Eddie Alderson (Sanford Clark); Gattlin Griffith (Walter Collins).

Gui: J. Michael Straczynski Producci: Clint Eastwood; Brian Grazer; Ron Howard, i Rob Lorenz Msica: Clint Eastwood Fotografia: Tom Stern Muntatge: Joel Cox

Disseny de producci: James Murakami Vestuari: Deborah Hopper Pas: EUA Any: 2008 Durada: 141 min

115

Resum Ciutat de Los Angeles, mes de mar de lany 1928. Un dissabte al mat en un barri obrer de la ciutat, Christine Collins, una mare soltera, es lleva per anar a treballar i sacomiada del seu fill Walter de nou anys. En tornar a casa, el nen ha desaparegut sense deixar cap rastre. Denuncia el fet a la policia i comena una recerca que resultar infructuosa. Desprs de cinc mesos, la policia diu haver-lo trobat a lestat dIllinois, i sorganitza un retrobament entre mare i fill a lestaci, per fer publicitat, ja que les acusacions de corrupci i la poca traa en la resoluci de casos similars sacsegen lestament policial. Per noms de veurel, Christine sadona que aquest noi no s el seu fill. Atordida per les anades i vingudes de la policia, els reporters i les seves prpies emocions, Christine el deixa quedar-se a dormir, encara que sap que no s en Walter, el seu fill. Intenta convncer la policia que segueixin buscant, per aviat descobrir que a lpoca de la prohibici a Los Angeles una dona no es pot enfrontar al sistema si vol sobreviure. Christine t una gran tenacitat i no deixa en pau el sistema, de manera que la policia decideix tancar-la en un manicomi. Tractada de boja i incapacitada, per fi troba un aliat. Es tracta del reverend Gustav Briegleb, que li dna suport perqu denunci pblicament la seva histria davant els mitjans de comunicaci i que lajuda a lluitar contra les autoritats municipals i a trobar el seu fill. La pellcula est basada en un fet que va fer trontollar el sistema legal californi.

Per al professorat La pellcula est basada en la narraci Els crims de Wineville, que relata uns fets reals i que va ser el detonant per destapar la corrupci que hi havia en el departament de policia de Los Angeles.

116

Com a pellcula s un curs intensiu de drets humans. Cal admetre que s una pellcula dura, especialment pels temes que toca i per la manera de fer-ho: el muntatge, el gui i la tensi dramtica estan molt aconseguits. La presentaci s rpida, per la situaci dangoixa prolongada com ho mostren les proves, la cerca dajuda, les amenaces, la reclusi, el metge, lexplicaci de la prostituta, les terribles paraules habitaci 18, la revelaci del nen, la reconstrucci dels fets, la detenci, lentrevista final, la condemna. Tot i que la pellcula est ambientada durant la dcada dels anys vint, t una lectura actual. Ens posa davant duna societat en decadncia on els ciutadans representats metafricament pels infants desapareguts o morts es converteixen en les principals vctimes de la impunitat, la manipulaci i la manca descrpols dels poders fctics. A part de la histria principal, hi trobem altres aspectes interessants que cal fer notar: En primer lloc, tenim la corrupci del departament de policia de Los Angeles. A lpoca de la repressi, la ciutat tenia una infraestructura governamental desptica i corrupta que no tenia res a envejar a la dels caps mafiosos del moment. Quan Christine els planteja un seguit de situacions, que posen de manifest la incapacitat policial per solucionar el conflicte, no tindran cap mena descrpol a proposar-li que es quedi amb un fill que no s el seu, i desprs a desacreditar-la, a tancar-la, i fins i tot a vexar-la per aconseguir el propsit de fer-la callar quan ella refusa aquest fet i pretn seguir endavant amb la recerca. Tamb mostra el maltractament de les dones en lpoca que descriu, ja que ens trobem en un entorn dominat per homes en qu les dones fan treballs menors o son mestresses de casa. I la indefensi i la vulnerabilitat duna dona, que a ms s mare soltera. Indirectament, per amb claredat, descriu com sn les injustcies que hi havia als manicomis de lpoca, ja que els processos penals eren bastant ambigus: en aquests centres es podien empresonar persones a les quals la policia els posava letiqueta danar contra lordre establert.

117

 Tamb sens presenta una altra histria, narrada per un infant, que ens desvetllar una part de la histria den Walter. Subtilment, per de manera explcita i en un pla molt curt, es mostra una execuci a la forca. Segurament, segons el punt de vista o la sensibilitats dels espectadors, trobarem encara altres aspectes dinters.

Ttol. Comenta les diferncies de ttols en angls (Changeling) i en castell (El intercambio).

? Per qu creus que a lAmrica del Sud sha tradut per El sustituto?

Cartules. Comenta la diferncia de les dues cartules abans de veure la pellcula, i quan lhagis vista digues quina creus qu s la ms adequada i per qu.

118

Personatges. Rellegeix lenunciat dels articles i exemplifica algun moment o personatge de la pellcula que pugui illustrar el contingut dels drets.

Article 6 Article 7 Article 8 Article 9 Article 10 Article 11 Article 12 Article 29 Article 30

Escenes de la pellcula: anlisi, comentari i situaci dins el film

119

Qestions

? s una situaci extrema o s possible? ? Saps dalg que hagi tingut algun tipus dexperincia semblant? ? Qu caldria fer perqu aquestes coses no passessin? ? Diries que hi ha hagut canvis favorables den dels anys vint? ? Quina mena de sentiments than provocat els personatges principals? ? Et pots posar a la pell de la mare? ? Et pots posar a la pell del fill? ? Creus que des de la teva parcella dacci pots fer alguna cosa perqu aquests fets no succeeixin?

Valoraci de la pellcula

? Qu has aprs? ? Qu tha sorprs? ? Si la recomanessis a un amic o amiga, qu li diries? ? Encara que els fets parlin dun altre pas i dun altre moment, a nosaltres ens diu alguna cosa avui?

120

PODEM CANVIAR LES COSES?

Desenvolupar actituds implica un posicionament actiu, per aix s fonamental que a ms de la conscienciaci hi hagi acci. Els joves veuen que hi ha violacions dels drets humans massa sovint i aix desanima i, de vegades, fins i tot tira per terra els nostres esforos educatius. Al capdavall, ens pregunten de qu ens serveix saber sobre la Declaraci Universal dels Drets Humans, si a la vida real no sacompleixen? Desgraciadament, no podem detenir aquestes violacions noms amb leducaci, almenys a curt termini.

En grup, busqueu a Internet persones daltres pasos vinculades a algun dret que us interessi particularment i organitzeu un frum de discussi.

Elaboreu un vdeo simple o b organitzeu una producci teatral sobre algun dels temes plantejats en els drets que hem tractat.

121

AUTOAVALUACI

Cinc o deu minuts abans dacabar-se la classe i asseguts en cercle, repassem el procs que hem fet, sigui desprs duna activitat o dun bloc. 1. 2. 3. 4. 5. 6. Qu he aprs desprs danalitzar aquest conjunt darticles? Qu mha sorprs? En quin sentit mafecten a mi aquests drets? Com mhe sentit? Quin aspecte dels que shan treballat mha interessat ms? Treballar aquests principis, mha fet canviar alguna opini?

Aquesta activitat pot ser llarga o breu, dependr del valor que li doneu i de si voleu que tothom intervingui en cada pregunta o que cadasc contesti la pregunta que vulgui.

122

DRETS CIVILS I POLTICS

124

ESQUEMA I ENUNCIAT DELS DRETS

Els drets civils i poltics sn els que corresponen al ciutad com a membre que participa directament o a travs dels seus representants en una societat. El terme dret civil indica la possibilitat dexercir les llibertats civils. Larrel de la paraula civil reflecteix lassociaci entre un seguit de drets i la noci de ciutadania. El terme dret poltic es refereix a poder dur a terme accions com: votar, afiliar-se a un partit poltic, ser triat per a un crrec electe, formar part dun govern, participar en la presentaci de queixes al defensor del poble, o liderar una consulta popular. Tots aquests drets parteixen del valor de la llibertat de lindividu i sorienten cap a la seva protecci i potenciaci perqu aquest esdevingui un ciutad actiu i implicat en la comunitat. Avui, la majoria de les societats occidentals pressuposen que tothom t aquests drets i llibertats, que sn profundament valorats perqu sassocien amb el concepte modern de democrcia fins al punt dafirmar que aquests drets sn els pilars que suporten les societats modernes. Avui dia, per, la noci de ciutadania guanyada en nixer, pot dependre del lloc on es resideix; aix, si un individu es trasllada a un altre pas, la quantitat de drets com a ciutad que li seran garantits dependr de la seva situaci i de les lleis que li garanteixi lEstat on resideix.

Llibertat de residncia

Nacionalitat

Asil poltic DRETS POLTICS

Opini o expressi

Fundar una famlia Votar

Participaci en la vida poltica

125

Els drets civils i poltics estableixen un lmit dactuaci de lEstat, el qual no pot suspendre ni interferir, a excepci feta dels casos extrems com els estats demergncia, dexcepci i de setge, tal com preveuen la majoria de textos constitucionals democrtics.

ENUNCIAT DELS DRETS

Article 13 1. Tota persona t dret a circular lliurement i a triar la seva residncia dins les fronteres de cada Estat. 2. Tota persona t dret a sortir de qualsevol pas, fins i tot el propi, i a retornar-hi. Article 14 1. En cas de persecuci, tota persona t dret a cercar altres pasos i a beneficiar-sen. 2. Aquest dret no podr ser invocat contra una persecuci veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides. Article 15 1. Tota persona t dret a una nacionalitat. 2. Ning no ha de ser privat arbitrriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat. Article 16 1. Els homes i les dones, a partir de ledat nbil, tenen dret, sense cap restricci per motius de raa, nacionalitat o religi, a casar-se i a fundar una famlia. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissoluci. 2. Noms es realitzar el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. 3. La famlia s lelement natural i fonamental de la societat i t dret a la protecci de la societat i de lEstat.

126

Article 20 1. Tota persona t dret a la llibertat de reuni i dassociaci pacfiques. 2. Ning no pot ser obligat a pertnyer a una associaci. Article 21 1. Tota persona t dret a participar en el Govern del seu pas, directament o per mitj de representants lliurement elegits. 2. Tota persona t dret, en condicions digualtat, a accedir a les funcions pbliques del seu pas. 3. La voluntat del poble s el fonament de lautoritat de lEstat; aquesta voluntat sha dexpressar mitjanant eleccions autntiques, que hauran de fer-se peridicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per un altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat de vot. Article 28 Tota persona t dret a un ordre social i internacional en qu els drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaraci puguin ser plenament efectius.

CONCEPTES COMUNS: PARTICIPACI, PAS/NACI/ESTAT

PARTICIPACI Dir participar s dir opinar, proposar, criticar... per tamb implicar-se, ser-hi, formar part activa de la prpia ciutat. Hi ha moltes formes i graus de participaci, alguns ms institucionals, com les entitats o associacions de la ciutat, i daltres ms informals. Participar en la vida de la ciutat implica dialogar. En el dileg, les persones intercanvien les seves idees i parers, per per arribar a un consens i superar les particularitats cal aprendre a superar la prpia visi i proposar trobar junts camins per conviure. Participar significa vincular-se, sentir-se coresponsable, ser part dun grup que es pot moure per relacions de cooperaci o de competici, per que es troba dins un cos social.

127

Participar s integrar-se, defugir les actituds allades, solitries i de vegades insolidries. Quan participem ens sentim part dun tot, ens sabem lligats a un grup, a un collectiu, i per tant ens trobem menys sols, menys febles.

Quina relaci hi ha entre el significat daquestes paraules?

Collaborar. Cooperar. Contribuir. Coparticipar. Compartir.

Quin sentit t el dileg?

? Quines daquestes frases donen sentit al dileg com a forma de participaci?

a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)

Completar les teves prpies idees a partir de les dels altres. Les prpies opinions resulten ms riques i frtils. Parlar amb els altres s perdre molt de temps. Cada opini t molts matisos i el dileg ens ajuda perqu permet aclarir les ambigitats A mi magrada dialogar especialment quan em deixen parlar a mi. Desprs de parlar una bona estona, em quedo amb les meves idees. Incorporo moltes idees dels altres. Magrada dialogar per no escoltar X perqu ja s el que dir. Solament magrada dialogar quan dubto dalguna cosa. Com ms segur ests dalguna cosa ms lhauries de contrastar. Descobreixes els amics en el dileg. En un dileg pots acabar barallant-te.

128

Com dialogar? Decleg del conversador democrtic 1. En un dileg, habitualment, totes les persones tenen les seves raons per justificar les seves conductes i opinions. 2. Que no estiguis dacord amb alg no significa que tinguis ra ni que no la tinguis. Significa simplement que dues persones no estan dacord. 3. Cal estar convenut que afluixar no s signe de debilitat, sin dintelligncia. 4. Si al final dun dileg, tadones que no tenies ra, no thas de desesperar; preguntat qu has aprs. 5. La tolerncia, i la seva cosina germana la pacincia, sn les millors virtuts dun bon conversador i un mitj excellent per solucionar conflictes. 6. Atacar laltre, cridar-lo, insultar-lo, no s cap argument definitiu ni serveix per res. A tot estirar demostra la debilitat dels teus arguments. 7. Comena les teves intervencions dient: jo crec, em sembla, penso, diria, i evita les frases taxatives com les coses sn aix. 8. Intenta no negar de forma radical les opinions dels altres. Comena les teves respostes daquesta manera: El teu punt de vista est ben plantejat, per jo crec... o b Potser tens ra, per opino que.... 9. No et deixis endur per la passi i aprn a escoltar amb atenci el que diuen els altres. El teu silenci tajudar a comprendre els altres. 10. Una mica dhumor en qualsevol conversa aplana dificultats i almenys alegra i tranquillitza els nims.

129

Activitats 1. Organitzeu una discussi sobre un tema dactualitat poltica o conflicte en el centre o tema dinters general. Dividiu la classe per la meitat, en dos grups. Un grup porta a terme la discussi i laltre fa de grup dobservaci. Cada membre del grup dobservaci observa un membre del grup que discuteix. El grup dobservaci escriu en un paper les intervencions del membre al qual observa, fixant-se especialment en les ocasions en les quals segueix o contradiu algun dels punts del decleg del conversador democrtic. 2. Organitzeu la classe per parelles. Cada parella escull un punt del decleg i escriu una petita conversa en la qual no es respecti aquest punt. A continuaci han de llegir en veu alta el seu text i la resta de la classe ha dendevinar de quin punt es tracta. 3. Organitzeu la classe per parelles. Cada parella ha de resumir els punts del decleg en una frase breu, de forma directa o metafrica a lestil duna sentncia, eslgan o lema. Per exemple: Insultar no s raonar.

PAS, NACI, ESTAT Aquests termes sn complexos, perqu tot i tenir darrere una realitat objectiva, sovint es confonen o sels usa de manera esbiaixada. Estat. s una entitat formada per: Un poder poltic: una forma de govern (repblica, monarquia...), unes institucions poltiques (parlament, poders delegats...), que posseeixen lautoritat per establir les normes que regulen una societat, que tenen sobirania interna i externa sobre un territori definit, unes lleis i un exrcit (quasi tots els estats).

130

 Un territori, amb unes fronteres ben definides que exclouen els altres estats. Una poblaci, considerada com els ciutadans de tal Estat. LEstat inclou el control dinstitucions com les forces armades, lAdministraci pblica, els tribunals i la policia. Necessriament, un Estat ha de tenir aquests components. Naci El terme naci t dues accepcions, una de poltica i una de cultural: la naci com a entitat poltica, en lescena juridicopoltica, s el subjecte poltic en el qual resideix el poder constituent dun Estat; la naci cultural, concepte socioideolgic ms subjectiu i ambigu que lanterior, pot definir-se com una comunitat humana amb certes caracterstiques culturals comunes a les quals es dota dun sentit eticopoltic. La paraula naci sempra en la vida quotidiana amb mltiples significats: estat, pas, territori o els seus habitants, tnia i daltres. Espanya com a Estat est format per diverses nacionalitats histriques o nacionalitats, que sn les comunitats autnomes amb una identitat collectiva, lingstica i/o cultural diferenciada, segons els seus estatuts autonmics, de la resta de la naci. Si b la majoria de nacions sidentifiquen amb un territori, aquest no necessriament ha dexistir. La naci no t fronteres excloents, sin zones de transici o de contacte entre nacions. La Franja, zona entre Catalunya i lArag, o els dos vessants dels Pirineus avui territori espanyol i francs sn exemples de zones de transici entre llenges i cultures. Una determinada cultura o poble, quan es pot definir com a naci? Evidentment, haurem dacudir a lentitat cultural i lingstica. Per no podem oblidar que la naci s una creaci histrica, i haurem dacudir necessriament a la voluntat de la gent didentificar-se amb aquest cultura. En definitiva, el sentiment, la voluntat de ser naci s un factor determinant de la seva existncia.

131

Avui dia es considera que perqu un grup hum pugui ser considerat nacional cal que compleixi tres condicions bsiques formades al llarg del temps: Que aquesta comunitat de persones habiti en un espai geogrfic concret i ben delimitat. Que hi tingui unes diferncies o senyals didentitat (com ara la llengua), algunes tradicions i lleis o algun element fsic (un paisatge determinat, per exemple) que es puguin considerar emblemtics, i fins i tot certes maneres de ser collectives marcades per una cultura comuna. Que hi hagi una conscincia de grup, tamb anomenada conscincia nacional, en el sentit de posseir de manera permanent el sentiment i la voluntat de pertnyer a un grup de persones, a una collectivitat concreta. Pas s una paraula ms genrica. Hem de recordar que el concepte de pas s una creaci de la geografia. Assimilable al concepte ampli de paisatge, es defineix pas com el conjunt despais geogrfics que tenen una determinada entitat. Aix el concepte de pas s aplicable a moltes realitats: Frana s un pas com tamb ho sn per exemple el Pas Basc, Crsega, o els pasos de lrea mediterrnia (no identificables exactament amb els estats de lrea mediterrnia). De la mateixa manera, podem parlar de pasos rics i pobres (de manera genrica, tot i que s millor parlar destats quan assenyalem aquests territoris al mapa), pasos desrtics, pasos tropicals, etc. Aquest terme presenta menys problemes que els anteriors, ja que se sol referir a un mbit purament geogrfic.

En quins casos usaries el mot

Pas

Naci

Estat

Altres

a) Parlant dEsccia. b) Parlant dAnglaterra.

132

c) d) e) f) g) h) i)

Parlant Parlant Parlant Parlant Parlant Parlant Parlant

de la Gran Bretanya. dAndalusia. de Galcia. dItlia. del Magreb. dels kurds. de

133

134

ELS ARTICLES

Article 13 CIRCULAR LLIUREMENT

Reconixer una personalitat jurdica significa que una persona est sota la protecci del sistema jurdic del pas on es troba. I aix passa amb la gent que viu i treballa en el lloc on ha nascut. Per hi ha persones que viuen i treballen en un lloc on no han nascut, i que per situacions diverses no poden gaudir daquests avantatges perqu no tenen papers, s a dir, estan indocumentats. Definici: lexpressi sense papers fa referncia a un ciutad estranger que es troba a un altre pas sense la documentaci o no disposa dels requisits que les lleis en matria destrangeria exigeixen en aquest sentit. Per exemple, un perms de residncia, un visat legal, etc.

Sense papers

? Busca qu significa lexpressi sense papers, i relaciona-la amb la qesti de la identitat.

Si no tens papers no ets ning? Si tens papers ets alg? Sn ms importants els papers que les persones? Qu implica no tenir papers? Coneixes alg sense papers? Quins sn aquests papers? Esbrina a la web del Ministeri de lInterior quins sn els papers que una persona immigrant necessita per residir i treballar a Espanya en aquests moments.

135

Entre tots, procurem representar qu significa viure en una societat sense papers. Especialment, analitzarem qu comporta, qu implica, com afecta a aquestes persones i ens preguntarem qu podem fer per elles.

Observa el quadre.

Uxo Souto. Emigrante, 1963. Collecci de la famlia Souto Aliseda.

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar la pintura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Apareixen vctimes de violacions dels drets humans? En cas afirmatiu, se sent empatia cap a elles? ? Succeeixen avui dia fets com els representats? En quins llocs? Per quines raons?

136

Busca informaci sobre la vida de lautor i el context histric de lobra.

? Se sap si lautor tenia alguna preocupaci per les qestions socials o poltiques del seu temps? ? Quina era la situaci dels drets humans en general en aquella poca? ? Quina era la situaci del dret concret de la Declaraci Universal al qual sassocia lobra en aquestes pgines? ? Lobra, pren partit sobre el tema tractat o es limita a exposar-lo sense pronunciar-shi? s ambigua, es presta a diferents interpretacions? ? Lobra escollida, s apropiada per representar el dret al qual hi ha associat? s forada lassociaci? Encaixaria millor amb un altre dret de la Declaraci Universal? O potser amb cap?

137

Article 14 ASIL
Molta gent ha de marxar del seu pas per raons ben diferents. Aqu hi ha una gran colla de paraules que de vegades confonen les situacions. Refugiat: persona que ha abandonat el seu pas perseguit per raons de raa, religi, opini pblica, etc. Desplaat: persona que ha abandonat foradament el seu pas temporalment. Exiliat: persona que demana perms a un pas per poder-shi installar i estar-ne a reds. Migrant: persona que va a un altre pas per tenir millors oportunitats de feina i de vida.

Busca exemples a la premsa daquestes diferents categories.

139

Llegeix atentament aquest poema i comentan el sentit.

Lexiliat
Aix que pugui tornar, germans, perqu de fet us enyoro. Ara visc a lexili i tafanejo tots els llibres. No pot ser que el cam shagi esborrat per sempre. s dur de viure sol i sempre em dic que no hem de pensar en la mort, que no hem de voler pensar en la mort, per tal que mai no arribem a disfressar-nos amb un hbit de discreta resignaci. Lesperana s el do dels qui sofreixen.
Miquel Mart i Pol

Tamb es pot escoltar la can tradicional catalana Lemigrant, amb lletra de Jacint Verdaguer, en diferents versions. Algunes versions Victria dels ngels: http://www.youtube.com/watch?v=XHJCuMaTtrQ Montserrat Caball: http://www.youtube.com/watch?v=zialr9HBPnw http://www.youtube.com/watch?v=MbOvfZxNNSA Plcido Domingo: http://www.youtube.com/watch?v=Y4HbCC_HYCs

140

Lemigrant Dola Catalunya, ptria del meu cor, quan de tu sallunya denyorana es mor. I Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau; jo dic plorant a boscos i riberes: adu-siau! II On trobar tos sanitosos climes, ton cel daurat?, mes ai, mes ai!, on trobar tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veur, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et pos Du. III Adu, germans; adu-siau, mon pare, no us veur ms! Oh, si al fossar on jau ma dola mare jo el llit tingus! Oh mariners, el vent que men desterra, que em fa sofrir! Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra, 1que hi vull morir!

Busca informaci sobre ACNUR, lOficina de lAlt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.

Testimonis

La policia srbia ens va deixar 15 minuts per fer les maletes i anarnos-en de casa. Per la policia macednia ens ha mantingut aqu en condicions inhumanes.
Vicar, refugiat albanokosovar

141

La majoria dels refugiats pateixen diarrees i infeccions a la pell. Al camp no hi ha aigua per rentar-se, i les latrines estan desbordades. Ens fa por que es produeixi una epidmia en aquest camp.
Rudolph, Metges sense Fronteres, Zaire

Estvem tips de pidolar una mica de menjar cada dia, aix que vam decidir tornar a casa on, si ms no, podrem conrear alguna cosa. Vam trobar les nostres cases destrudes. Els nostres camps estaven arrasats. Els animals havien desaparegut. Ara no tenim res.
Margarita, desplaada, Colmbia

142

Article 15 NACIONALITAT
Diem que les persones tenen una nacionalitat quan viuen en una geografia comuna i comparteixen una histria i una llengua, o una religi, unes tradicions, etc. Naixem en algun lloc. Per la nostra biologia, les mares donen a llum en un espai geogrfic i aix s natural. Per qu, doncs, tenir nacionalitat s plantejat com un dret? La nacionalitat s actualment un dels elements ms importants que ens permet identificar-nos a nosaltres mateixos. Esdev un element fonamental per al nostre desenvolupament personal. Aix, doncs, disposar duna nacionalitat ajuda a reforar lautoestima i participa en lafirmaci de la dignitat dels ssers humans. Hi ha moltes maneres dobtenir la nacionalitat; vegem-ne algunes: Dret sanguini A Espanya funciona el que es diu jurisdicci de sang: noms s espanyol/a qui neix de pare o mare espanyols, no qui neix en terra espanyola Dret de sl Hi ha pasos en qu regeix el dret de sl, que vol dir, per exemple, que s angls aquell infant que neix a Anglaterra. Per no s espanyol qui neix en sl espanyol. Dret a la terra, en podrem dir. A la majoria destats europeus s vigent el primer dret, i a la majoria de pasos americans, el segon. En determinades situacions es pot parlar de doble nacionalitat, per exemple si un espanyol va emigrar a lArgentina i hi va tenir un fill pot tenir doble nacionalitat, la de sang pel pare o mare i la del sl que lacull.

143

Arribem al mn ja situats.

Demaneu a lalumnat que debati la relaci existent entre la naci i la identitat cultural. En regions on la diversitat s molt important, aquest debat demana una especial atenci. En aquest sentit, conv estudiar els papers didentitat (carnets, passaports) que permeten demostrar la nacionalitat. Metodologia A: a) Presenteu un mapa del mn a lalumnat, i expliqueu-li la localitzaci dels diferents estats i nacions. Pot ser interessant combinar un mapa destats amb un de nacions; b) demaneu-los que escullin algun pas; c) discutiu amb lalumnat el concepte de frontera nacional i estatal, aix com el concepte de ptria; d ) demaneu-li que faci ninots de paper i que el pintin amb els colors dels vestits tradicionals de cada lloc; e) colloqueu els ninots sobre el mapa. Metodologia B: a) Demaneu a lalumnat que consideri la seva classe com si fos el seu propi pas; b) lalumnat ha de dissenyar un logo i cadasc es far un carnet amb aquell logo; c) els carnets didentitat serviran de passaport sense el qual cap alumne no ser autoritzat a anar duna classe a laltra, o a altres espais com la biblioteca, els lavabos, etc., ja que aquests llocs seran considerats com a pasos estrangers; d ) altres estudiants tenen perms dentrar a la classe; e) lalumnat t el paper de ser o no ser ciutad dun pas; f ) acabeu la sessi amb les preguntes segents: coneixes algun pas del qual la poblaci hagi hagut de fugir perqu estava perseguida i shagi hagut de refugiar a algun altre pas? Quines conseqncies t el fet de no pertnyer a cap Estat? Creus que una persona en aquestes condicions pot gaudir dun nivell de vida normal?

144

Completa aquestes qestions, que ens diran molt sobre la teva identitat.

La meva famlia (gran o petita, quin lloc hi ocupes, etc.). El meu barri. La meva escola o institut. El meu poble o ciutat. La meva llengua o llenges. La meva religi. La meva regi. El meu pas. El meu continent. El meu hemisferi. El meu planeta.

El carnet didentitat i el passaport

? Busca les diferncies i semblances entre un carnet didentitat i un passaport. ? Busca les diferncies entre la utilitat i les dades que apareixen daquests dos carnets. ? Quina diferncia hi ha entre tenir un carnet didentitat i un passaport?

145

SMETANA La meva ptria (o el meu pas) s anomenada msica nacionalista la que usa materials musicals que tenen un rerefons folklric recognoscible perqu sinspiren en melodies, ritmes o harmonies de msiques tradicionals. Aquest tipus de msica sorgeix a final del segle xviii, en ple romanticisme musical. Alguns dels pasos relacionats amb molta freqncia al nacionalisme sn Rssia, Txecoslovquia, Noruega, Finlndia, Espanya, Gran Bretanya i els Estats Units. Alguns msics representatius: 1 Rssia 1.1 Mikhail Glinka (1804-57) 2 Txecoslovquia 2.1 Bedrich Smetana (1824-1884) 2.2 Antonn Dvorak (1841-1904) 2.3 Leos Janacek (1854-1928) 3 Hongria 3.1 Bla Bartk 3.2 Zoltn Kodly 4 Noruega 4.1 Edward Grieg 5 Finlndia 5.1 Jean Sibelius (1865-1957) 6 Espanya 6.1 Isaac Albniz (1860-1909) 7 Mxic 7.1 Manuel M. Ponce (1882-1948) 7.2 Carlos Chvez (1899-1978) 7.3 Jos Pablo Moncayo (1912-1958) 7.4 Silvestre Revueltas (1899-1940) 8 Gran Bretanya 8.1 Parry de Jos (1841-1903) 8.2 Charles Stanford (1852-1924) 8.3 Alexander Mackenzie (1847-1935) 9 Estats Units 9.1 Charles Cadman (1881-1946) 9.2 Arturo Farwell (1872-1952)

146

Bedrich Smetana (1824-1884), de Bohmia, va ser el primer gran compositor nacionalista txec. El seu treball ms representatiu, La meva ptria, s un poema simfnic de sis parts. Les parts van ser concebudes com a obres individuals i tamb aix solen ser interpretades, especialment el segon poema simfnic, Vltava. Cada poema presenta diversos aspectes del paisatge, els costums, la histria o les llegendes de Bohmia.

Escolta atentament laudici.

? Quina de les sis peces tha evocat ms i variats paisatges o vistes?

Vysehrad Dura uns catorze minuts i descriu el castell o fortalesa de Vyehrad, construt al segle x i que va ser la cort dels antics reis txecs. Lobra sinicia amb la msica de larpa de Lumr, cantant de la cort; desprs descriu larsenal del castell. En la part segent, Smetana descriu la seva histria, i acaba amb una marxa. Larpa sona de nou per evocar la bellesa del castell. Finalment es pot sentir el discrrer del riu Moldau, i el poema acaba tornant a sentir el so de larpa de Lumr. Vltava El segon poema porta el nom del riu Vltava o, en alemany, Moldau, i la seva durada s duns dotze minuts. s lobra ms coneguda de lautor, i es basa en una adaptaci dun antiga can popular. La composici descriu el curs del riu: el naixement en dues petites fonts, el discrrer a travs de boscos i prats, de paisatges on se celebra un casament camperol, o observant com dansen les fades a la llum de la lluna; continua amb els rpids de Sant Joan i, finalment, descriu larribada a Praga quan ja s un riu ample i tranquil, sota la presncia del castell de Vysehrad.

147

 rka Porta el ttol del du de la guerrera amazona rka, de lantiga llegenda txeca de la guerra de les Donzelles. Z eskch luh a hj Aquest poema simfnic, el ttol del qual es pot traduir com Dels boscos i prats de Bohmia. Representa la bellesa dels paisatges rurals de Bohmia. Tbor El cinqu poema rep el nom de la ciutat de Tbor, al sud de Bohmia. La ciutat va ser fundada pels hussites i en va ser la capital. Blank Rep el nom de la muntanya Blank, en linterior de la qual, segons la llegenda, dorm un impressionant exrcit de cavallers guiat per sant Venceslau. Els cavallers es despertaran i ajudaran el pas en el seu moment ms difcil, descrit com un atac de quatre exrcits des dels quatre punts cardinals.

148

Article 16 LA FAMLIA
La famlia s una instituci universal, per nhi ha tantes variacions que es fa difcil trobar una definici que les aplegui totes. La paraula famlia aplega una mplia diversitat destructures, destils i de funcions. Respon a realitats diferents de linterior dun mateix pas o duna regi a una altra. Lestructura familiar va canviant a mesura que els seus membres assoleixen les diferents etapes del seu nucli vital. Rere aparences simples, la famlia s una de les institucions humanes ms complexes i ms subtils. La famlia presenta una gran diversitat i els tipus familiars sn mltiples. Habitualment, la famlia est composta pel matrimoni i els fills. EL matrimoni s una relaci estable, reconeguda socialment, en la qual es comparteixen el domicili, els bns i el sexe entre dues persones. El matrimoni crea relacions socials noves i drets recprocs entre els cnjuges i entre cadascun dells i els parents de laltre, i estableix quins han de ser els drets i estatus dels fills quan neixin. La durada daquesta relaci varia segons les creences i els costums; s per a tota la vida entre els catlics, i mentre duri lestimaci, entre els grups que accepten el divorci. Podrem dir que la famlia t quatre funcions fonamentals: sexe, procreaci, sociabilitzaci i cooperaci econmica. 1. Sexe en el matrimoni, que significa la relaci afectiva estable entre dues persones. 2. Procreaci, que vol dir tenir fills i cuidar-los, per no sols engendrar-los biolgicament, sin tenir-ne cura com a ssers socials, s a dir, educar-los. 3. Sociabilitzaci, que s la transformaci de linfant cap a un sser social til que haur dadoptar els costums, respectar obligacions i deures i tenir una forma de relaci humana. 4. Producci i consum, en el sentit de formar una unitat econmica, molt diferent segons les societats, primitivament basada en el sexe i ledat dels membres de la famlia, i avui, en el mn occidental, cada vegada menys diferenciada pel sexe. Tot i que aquestes funcions es poden satisfer per separat i daltres maneres, la famlia les integra totes. 149

Escultura

Esttues de Iai-ib and Khuaut. Egipte, quarta dinastia. (ca. 25752465 aC) Universitt Leipzig, gyptisches Museum.

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar aquesta escultura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Creus que hi ha confiana i harmonia? En qu et bases? ? Succeeixen avui dia fets com el que representa aquest conjunt escultric? ? Quina era la situaci dels drets humans en general en aquella poca? ? Quin dret concret de la Declaraci Universal es pot associar a aquesta obra? ? Lobra escollida, s apropiada per representar larticle 16? s forada, lassociaci? ? Busca alguna imatge daquest grup escultric de manera que en puguis veure les cares.

150

Sobre el matrimoni

? Amb quines de les afirmacions segents sobre el matrimoni ests dacord i amb quines no? Si no hi ests ni dacord ni en contra, posa un interrogant. ? S

No ?

Els marits noms haurien de tenir una esposa. Les esposes noms haurien de tenir un marit. El matrimoni abans de ladolescncia hauria destar perms. No hauria destar perms que els adolescents es puguin casar. El matrimoni entre cosins germans no hauria destar perms. El matrimoni entre dos homes o dues dones no hauria destar perms. 7. No hauria destar perms que els infants es puguin separar de la seva famlia. 8. El sexe fora del matrimoni no hauria destar perms. 9. Les parelles casades de poc no haurien de viure amb les famlies respectives. 10. El matrimoni civil s tan vlid com el matrimoni religis. 11. La finalitat del matrimoni s tenir fills. 12. Les parelles que no volen tenir fills no shaurien de casar. 13. El matrimoni s una associaci, no una comunitat.

1. 2. 3. 4. 5. 6.

151

Article 20 LLIBERTAT DE REUNI

La llibertat de reuni i associaci sn llibertats individuals que impliquen la relaci social amb altres individus. La llibertat dexpressi s el dret de comunicar als altres la seva interpretaci del mn o la seva opini sobre qualsevol assumpte. Significa la llibertat dagrupar-se, de trobar-se, de reunir-se per a totes les finalitats que no siguin perjudicar els altres, i implica que cada individu es pugui reunir o associar amb altres sense coaccions. Aquesta llibertat est interrelacionada amb la llibertat de conscincia, que consisteix en el dret de cada individu a viure dacord amb les seves creences i tamb amb la llibertat dexpressi.

Observa el quadre.

Philippe Monteagudo. Parque de Albacete

153

Cedit gentilment per lautor

? Pots distinguir quina mena de personatges es troben a lescena? ? Pels gestos i actituds diries que la imatge dna sensaci de llibertat? Qu tho fa pensar? ? s una situaci habitual a la nostra societat? ? Saps dalguna societat on aquesta escena no es pogues donar? ? En quin sentit podres justificar que el quadre illustra la llibertat dexpressi?

Busca informaci sobre la vida de lautor i el context histric de lobra.

? Se sap si lautor tenia alguna preocupaci per les qestions socials o poltiques del seu temps? ? Quina era la situaci dels drets humans en general en aquella poca? ? Lobra, pren partit sobre el tema tractat o es limita a exposarlo sense pronunciar-shi? s ambigua, es presta a diferents interpretacions? ? Lobra escollida, s apropiada per representar larticle 20?

154

Art. 21 EL VOT
El sufragi universal consisteix a dotar del dret de vot tota la poblaci adulta dun Estat, independentment del seu origen, sexe, creences o condici social. Dit amb contundncia: cada persona, un vot. Lassoliment del sufragi universal sha obtingut a partir duna evoluci en la democrcia. Desprs de la Revoluci Francesa, el poder poltic va comenar a estar a les mans de cambres de representants, cosa que feia necessari regularne el sistema delecci. Aix, es va comenar amb el sufragi censatari, en qu votaven noms les persones amb determinats requisits dinstrucci, renda i classe social; i ms tard el sufragi mascul (segona meitat del segle xix), en el qual podien votar totes les persones que sabessin llegir i escriure. Fins que es va arribar al sufragi femen (principi del segle xx), i a la inclusi dels analfabets i gent de totes les races (segona meitat del segle xx). Llista cronolgica dalguns pasos europeus i any en qu es va aconseguir implantar per primera vegada el sufragi universal

Alemanya ustria Blgica Txquia Dinamarca Eslovquia Espanya Estnia Finlndia Frana Grcia Hongria Irlanda

1871 1918 1948 1918 1915 (amb Islndia) 1918 1931 1918 1906 (eleccions locals: 1917) 1944 1952 1918 1922

Itlia Liechtenstein Litunia Luxemburg Noruega Polnia Portugal Regne Unit Romania Rssia Sucia Sussa

1945 1984 1922 1919 1913 1919 1976 1928 1923 1917 1921 1990

Obtingut de http://ca.wikipedia.org/wiki/Sufragi_universal

155

Llista comparativa dalguns pasos amb sufragi femen (per ordre daprovaci)
Pasos Nova Zelanda Austrlia Finlndia Noruega Dinamarca Dret mascul al vot en eleccions nacionals 1879 1901 1906 1898 1920 Vot de les dones amb igualtat als homes 1893 1902 1906 1913 1915
(des del 1908 podien votar les dones de ms de 25 anys i que paguessin impostos)

Rssia Alemanya Sucia Pasos Baixos Txecoslovquia Regne Unit

1918 1867 1909 1917 1920 1918

1918 1919 1919 1919 1920 1928

(des del 1918 podien votar les dones majors de 30 anys)

Espanya Uruguai Turquia Filipines

1869 1932 1924 1936

1931 1932 1934 1937

(guanyat el 1935 amb un referndum, amb un 95% a favor)

Frana Itlia Jap Argentina Veneuela Blgica

1848 1919 1925 1912 1946 1920

1944 1945 1946 1947 1947 1948

(des del 1920 les dones podien votar en les eleccions comunals)

ndia Mxic Brasil EUA

1950 1909 1889 1870

1952 1953 1961 1965

(des del 1920 podien votar noms les dones de pell blanca)

Sussa Sud-frica

1848 1994

1971 1994
(des del 1930 podien votar noms les dones de pell blanca)

156

Significat de les llistes

? Comenta la primera llista. ? Comenta la segona llista. ? Compara-les i comenta els aspectes curiosos que, segons el teu parer, shi donen.

Llista de pasos sense sufragi femen Actualment, alguns pasos encara no reconeixen el sufragi a les dones i si el reconeixen (com el Lban), s duna manera diferent per als homes i per a les dones. La llista segent, que s una tria, no inclou els pasos que no permeten el sufragi ni a homes ni a dones: Bhutan: un sol vot per cada famlia, i noms en eleccions locals. Lban: les dones requereixen una prova educativa, els homes no. Vot obligatori per als homes, opcional per a les dones. Arbia Saudita. Brunei. http://ca.wikipedia.org/wiki/Sufragi_femen%C3%AD

Busca en aquests dos darrers pasos en quina fase es troba en lactualitat el vot femen.

157

Observa el quadre. Cada persona, un vot

Fernando Botero. El carrer, 1988. Collecci de lartista.

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar la pintura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Quin concepte de ciutad destilla el quadre? ? Quins signes de certa cohesi social notes en aquesta representaci? ? En algun sentit, podrem dir que es tracta dun grup ideal?

158

Busca informaci sobre la vida de lautor i el context histric de lobra.

? Se sap si lautor tenia alguna preocupaci per les qestions socials o poltiques del seu temps? ? Quina era la situaci dels drets humans en general en aquella poca? ? Quina era la situaci del dret concret de la Declaraci Universal al qual sassocia lobra en aquestes pgines? ? Lobra, pren partit sobre el tema tractat o es limita a exposarlo sense pronunciar-shi? s ambigua, es presta a diferents interpretacions? ? Lobra escollida, s apropiada per representar el dret al qual hi ha associat? s forada, lassociaci? Encaixaria millor amb un altre dret de la Declaraci Universal? O potser amb cap? ? Busca altres obres (de la mateixa poca, anteriors o posteriors), en les quals es reflecteixi el tema del dret en qesti, ja sigui a travs de la representaci de la vulneraci daquest dret o del seu gaudi.

Individualment o en grup, prepara un cartell per a una campanya publicitria en qu es reivindiqui el dret al sufragi universal per algun pas que encara no el reconegui.

159

Article 28 ORDRE SOCIAL I INTERNACIONAL

Tota persona ha de tenir dret a un ordre social i internacional perqu els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaraci puguin ser plenament efectius. Parlem dordre social quan una bona part dels actes socials, individuals i de grups o corporacions tenen com a finalitat el benestar general i el manteniment dun ordre establert. Per, com es crea i es mant lordre social? Podem dir que hi ha dues actituds bsiques: La conformitat social: una conducta que obeeix o encaixa en una norma social (costums, lleis, sexualitat, religi). Normalment s imposada per la fora dels grups dominants o per les necessitats de subsistncia. El consens: acord afirmatiu o aprovaci o respecte duna norma social (implica un cert grau de solidaritat i un sentit didentitat com). No necessriament implica conformisme.

161

Sinnims i antnims

? Ordre social s sinnim i antnim de

Organitzaci. Desordre. Anarquia. Revoluci. Confusi. Harmonia. Desgavellament.

Perqu els drets puguin ser efectius, cal que sacompleixin i, per tant, hi ha dhaver qui tingui el deure de vetllar-hi i fer-los complir. Qui sha docupar que aquests drets siguin plenament efectius? Quins organismes o institucions han de vetllar pels drets? Noms ho han de fer els estats, les ONG? Els ciutadans, hi podem fer alguna cosa?

162

Tenir dret a un ordre social i internacional

Compara aquests dos quadres.

Sucesin Pablo Picasso. VEGAP. Madrid, 2010.

Pablo Ruiz Picasso. La guerra, 1952. Temple de la Paix, Vallauris, Frana.

Pablo Ruiz Picasso, La pau, 1952. Temple de la Paix, Vallauris, Frana.

? Descripci de cada quadre

Colors, composici. Personatges: qui sn, qu fan, quins instruments usen, etc. Elements: el carro, el sol, arbres...

163

Sucesin Pablo Picasso. VEGAP. Madrid, 2010.

? Quins sn els gestos dominants en cada quadre? ? Quina sensaci et produeix? ? Quin quadre creus que respon ms clarament a larticle 28?

164

ACTIVITAT DE SNTESI

Cinema: Perspolis

Ttol original: Persepolis Direcci i gui: Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud Basada en les novelles grfiques de Marjane Satrapi Producci: Marc-Antoine Robert i Xavier Rigault Msica: Olivier Bernet Direcci artstica: Marc Jousset Muntatge: Stphane Roche Coordinaci danimaci: Christian Desmares Pas: Frana Any: 2007 Durada: 95 min Versi en catal i en castell

165

Resum Lacci comena quan Marjane t nou anys, a lIran de la revoluci islmica, quan el xa s expulsat del pas. Les esperances duna repblica moderna aviat deriven cap a un fonamentalisme: amb la revoluci islmica arriben els fantics religiosos al poder, que encara resulten pitjors que els seus predecessors. Marjane s filla duna famlia benestant, polititzada i progressista. Des dels ulls de nena veiem com les esperances del seu poble queden trencades. Ha de portar un mocador al cap quan est en pblic, suportar les llions de ptria a lescola. A ms, sap que empresonen milers de persones, i viu la mort del seu oncle comunista. Agosarada i sense por, Marjane, malgrat els guardians socials, descobreix el punk, Abba i Iron Maiden. Per desprs de lexecuci de loncle i en esclatar la guerra entre lIran i lIraq i les bombes que cauen al voltant de Teheran, els pares decideixen que la seva filla marxi per seguretat. Aix arriba a una escola a Viena. Vulnerable i sola en un pas estrany, passa pels mals trngols tpics duna adolescent. Se sent estrangera i sola i decideix tornar a Teheran, per les coses han canviat poc. Desprs dun casament rpid i duna separaci, finalment decideix installar-se a Pars, per buscar la llibertat i escapar de lextremisme intemperant. La pellcula va obtenir el premi del jurat en el Festival de Canes.

Per al professorat Perspolis, ms enll del cmic i de la histria, s un testimoni de la quotidianitat del perode que va viure el pas durant la revoluci iraniana el 1979-80. Aporta un enfocament diferent dels relats histrics habituals, ja que en aquesta obra els esdeveniments es veuen des de linterior i es viuen ms que sexpliquen. A partir dun tra aparentment simple, tant el cmic com la pellcula ens porten a reflexionar amb humor i tendresa sobre temes complexos com el segrest de la identitat, la prdua de la innocncia, lodi racial o la mort dels ssers estimats. Malgrat el grau de polititzaci, no s un pamflet. Entre el

166

blanc i el negre, els bons i els dolents, hi ha un gris que lautora matisa molt b: ni lIran s leix del mal, ni Europa el parads. Marji pateix al seu pas i a lexili; tan perillosos i perjudicials sn els estats totalitaris com els prejudicis continentals cap a lestranger. Lamor, el dolor i lodi es presenten aix com a sentiments universals que posen a prova la veritable bondat i tolerncia de lsser hum. Vull explicar all que s gran a travs de les coses petites; per noms es tracta de la meva visi, no vull fer poltica ni un tractat dhistria, diu Satrapi. Del cmic nhi ha una versi catalana editada per leditorial Norma.

Espai i temps

? Quan i on passa lacci de la pellcula?

Per situar-nos

? Busca un mapa dIran on tamb aparegui lIraq i fes una composici de la zona geogrfica de la qual parlem. ? Busca informaci sobre lIran i centrat al segle
xx.

Tipus de geografia, recursos, poblaci, religi, educaci, sanitat, etc. Qui era el xa de lIran?

Com era el seu rgim? Quin pas li donava suport? A canvi de qu?

167

? Per qu creus que a la pellcula quan surt el xa s en forma de titella?

Per qu esclata la guerra entre lIran i lIraq? Quan esclata? Quan dura? Qu comporta? Com acaba?

? Com s la situaci actualment. Escriu quatre ratlles sobre la situaci actual de lIran a partir de material de la mxima actualitat: diaris, revistes o reportatges.

Descriu com veus els personatges de la pellcula.

Personatges Tadji, mare de Marjane

Aspecte fsic

Personalitat

Ideologia

Relaci amb la Marjane

via de Marjane

Ebi, pare de Marjane

Oncle Anouche

168

Rellegeix lenunciat dels articles i exemplifica algun moment o personatge de la pellcula que pugui illustrar el contingut del dret.
Article 13 Article 14 Article 15 Article 16 Article 20 Article 11 Article 21 Article 28

Situa lacci i el sentit daquests fotogrames de la pellcula.

169

Quins sn els drets que creus que les autoritats iranianes no respecten i que la pellcula denuncia?

.................... .................... .................... ....................

Algunes idees de Marjane Satrapi Leducaci s una arma de construcci massiva. Tu pots decidir el teu futur. Qui no t passat tampoc no t futur. Si mhagus rendit a la desesperaci, tot shauria perdut. Si als pasos musulmans tracten de cobrir la dona, a lAmrica tracten de fer-la semblar un tros de carn. Mentre estiguis viu pots cridar i protestar, per riure s larma ms subversiva de totes. Les fronteres estan obertes oficialment, per segueixen tancades oficiosament. La vida s noms un punt de vista. Jo tinc el meu, tu tens el teu, ell t el seu. Tots sn acceptables. El problema arriba quan pensem que tenim el monopoli de tot, fins i tot el monopoli del sofriment. La majoria de la gent s homo o hetero i nosaltres, els autors de cmics som bi, per aix no podem decidir entre dibuix o paraula.

Triler del film: http://www.youtube.com/watch?v=rUp9o_CNo04 Web oficial del film: http://www.persepolislapelicula.es/ Pgines monogrfiques del cmic: http://www.guiadelcomic.com/comics/persepolis.htm

170

Valoraci de la pellcula Qu has aprs? Qu tha sorprs? Si la recomanessis a un amic o amiga, qu li diries? Encara que els fets parlin dun altre pas i dun altre moment, a nosaltres ens diu alguna cosa avui?

Altres pellcules. Private (Domicilio privado, en castell), de Saverio Costanzo, 2004. Un professor de literatura anglesa dun institut progressista de Palestina viu en una casa situada en un punt estratgic. Els israelians la hi confisquen.

171

PODEM CANVIAR LES COSES?

s important animar els joves que actun contra els abusos dels drets humans, no noms perqu realment poden canviar el mn, sin perqu se saben tils. Ens treuen la pols de la impotncia que sovint ens aclapara quan veiem injustcies, horrors i massacres. Veure una acci acomplerta, per petita que sigui, pot ser una font de fora, al i motivaci per a ells en adonar-se que les seves accions poden canviar les coses, i que poden donar vida a la realitat dels drets humans duna manera que ni les activitats ni les classes no poden fer-ho. Molts joves es pregunten: De qu serveix conixer els drets humans i reconixer que en molts casos no sacompleixen si no hi ha res que puguem fer perqu es compleixin? Quin valor t la nostra empatia amb el sofriment de les vctimes si noms s un afegit al dolor causat per aquestes violacions? Martin Luther King deia: Qui accepta el mal sense protestar contra ell realment coopera amb ell.

Prepareu un videoclip a partir duna can que defensi algun dels drets o b partint duna msica que us agradi canvieu la lletra i feu-la encaixar en la defensa dun dret.

Organitzeu un debat pblic sobre una temtica dels drets humans aprofitant algun dia especial i assenyalat i convideu un parell de persones que en parlin i exposeu algun dels materials elaborats: dibuixos, fotografies, quadres, PWP, filmacions, etc.

172

AUTOAVALUACI

Cinc o deu minuts abans dacabar-se la classe i asseguts en cercle, repassem el procs que hem fet, sigui desprs duna activitat o dun bloc. 1. 2. 3. 4. 5. 6. Qu he aprs desprs danalitzar aquest conjunt darticles? Qu mha sorprs? En quin sentit mafecten a mi aquests drets? Com mhe sentit? Quin aspecte dels que shan treballat mha interessat ms? Treballar aquests principis, mha fet canviar alguna opini?

Aquesta activitat pot ser llarga o breu, dependr del valor que li doneu i de si voleu que intervingui tothom en cada pregunta o que cadasc contesti la pregunta que vulgui.

173

DRETS ECONMICS, SOCIALS, RELIGIOSOS I CULTURALS

ESQUEMA I ENUNCIAT DELS DRETS

Lsser hum s, per naturalesa, un sser social. La comunitat, la famlia, el barri, etc., en sn alguns referents. De les xarxes que establim, sen deriven drets i deures que garanteixen la vida en condicions de dignitat per a les persones, aix com el progrs social al qual salludeix en el prembul de la Declaraci Universal dels Drets Humans. Els drets econmics sn els que tracten de qestions tan bsiques com lalimentaci, la salut, lhabitatge, el treball, leducaci o laigua. Tenim drets econmics quan podem produir, comerciar i consumir sense ls de la fora, frau o robatori. La llibertat econmica consisteix a poder tenir drets de propietat, llibertat contractual i iniciativa econmica. Els drets socials sn els drets que es refereixen al descans i al temps lliure, i que estableixen, per exemple, que les condicions de treball han de ser dignes, que shan de respectar els horaris, que impedeixen o regulen el treball de menors, que concedeixen vacances pagades, un salari mnim, el dret de sindicar-se, el dret a la vaga i a concertar convenis collectius. Els drets religiosos sn els que garanteixen que es puguin manifestar i divulgar les prpies creences. La llibertat religiosa o llibertat

177

de culte s la que permet que els individus practiquin la seva religi sense cap repressi. En molts estats del mn, s un concepte nou. Actualment, la intolerncia religiosa encara s present en molts conflictes bllics i de terrorisme. Els drets culturals sn els que es refereixen a la capacitaci i perfeccionament de lsser hum, i sn compatibles amb els drets socials. Per exemple, el dret densenyar i aprendre. Tamb ho s poder gaudir dels productes culturals.

Llibertats, pensament, conscincia i religi

Propietat Treball

Prctica religiosa

DRET ECONMICS, SOCIALS, RELIGIOSOS I CULTURALS

Cultura

Seguretat Social

Educaci

Descans

Nivell de vida

ENUNCIAT DELS DRETS

Article 17 1. Tota persona t dret a la propietat, individualment i collectiva. 2. Ning no ha de ser privat arbitrriament de la seva propietat. Article 18 Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religi o de creena, i la llibertat, individualment o collectiva, en pblic o en privat, de manifestar la seva religi o creena per mitj de lensenyament, la prctica, el culte i lobservana.

178

Article 22 Tota persona, com a membre de la societat, t dret a la Seguretat Social i a obtenir, mitjanant lesfor nacional i la cooperaci internacional, segons lorganitzaci i els recursos de cada pas, la satisfacci dels drets econmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat. Article 23 1. Tota persona t dret al treball, a la lliure elecci de la seva ocupaci, a condicions equitatives i satisfactries de treball, i a la protecci contra latur. 2. Tota persona, sense cap discriminaci, t dret a igual salari per igual treball. 3. Tothom que treballa t dret a una remuneraci equitativa i satisfactria que asseguri per a la persona i la seva famlia una existncia conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecci social. 4. Tothom t dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-shi. Article 24 Tota persona t dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitaci raonable de la jornada de treball i a vacances peridiques pagades. Article 25 1. Tota persona t dret a un nivell de vida que asseguri, per a aquesta i la seva famlia, la salut i el benestar, especialment quant a alimentaci, vestir, habitatge, assistncia mdica i als serveis socials necessaris; tamb t dret a la seguretat en cas datur, malaltia, incapacitat, vidutat, vellesa o duna altra manca de mitjans de subsistncia independent de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa han de tenir dret a una cura i a una assistncia especials. Tots els infants, nascuts dun matrimoni o fora dun matrimoni, han de gaudir digual protecci social. Article 26 1. Tota persona t dret a leducaci. Leducaci ha de ser gratuta, si ms no, en la instrucci elemental i fonamental. La instrucci elemental s obligatria. Lensenyament tcnic i professional es posar a labast de tothom, i laccs a lensenyament superior s igual per a tots en funci dels mrits respectius.

179

2. Leducaci ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i a lenfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; ha de promoure la comprensi, la tolerncia i lamistat entre totes les nacions i grups tnics o religiosos, i fomentar les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen dret preferent descollir la mena deducaci que ha de ser donada als seus fills. Article 27 1. Tota persona t dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrs cientfic. 2. Tota persona t dret a la protecci dels interessos morals i materials derivats de les produccions cientfiques, literries o artstiques de qu sigui autor. Article 28 Tota persona t dret a un ordre social i internacional, perqu els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaraci puguin ser plenament efectius.

CONCEPTES COMUNS: DIGNITAT I RESPECTE

DIGNITAT Qu significa dignitat? Dignitat s grandesa, excellncia; s una qualitat o bondat superior per la qual alguna cosa o alg gaudeix despecial valor o estima. Deriva de ladjectiu llat dignus i es pot traduir per valus; s el sentiment que ens fa sentir valuosos, estimables, sense importar la nostra vida material o social. La dignitat s el valor intrnsec i suprem que t cada sser hum, independentment de la seva situaci econmica, social i cultural, aix com de les seves creences o formes de pensar. La dignitat en lsser hum se sustenta en la seva racionalitat i el seu poder creador, i en aix entenem que les persones poden modelar les seves vides

180

mitjanant la presa de decisions i lexercici de la seva llibertat. La dignitat equival aix a autonomia; la persona ja no s un mer sbdit, sin un ciutad. Entenem que la dignitat s noms un potencial demancipaci respecte a les necessitats i imposicions naturals o socials, i requereix el seu assoliment en la biografia personal i en la histria universal del gnere hum. Leducaci t aqu un paper essencial, ja que lautntic exercici de la llibertat, ms enll de larbitrarietat del comportament salvatge, exigeix la formaci de la intelligncia i de la voluntat, facultats especfiques de lesperit hum. Aix, la vida humana s respectable sempre perqu s alguna cosa ms que vida, vida amb sentit, o sigui, biografia. La dignitat es basa en el reconeixement de la persona de ser mereixedora de respecte, s a dir, que tots mereixem respecte sense que importi com siguem. La dignitat refora la personalitat, fomenta la sensaci de plenitud i satisfacci. Lsser hum posseeix dignitat per ell mateix, per aquesta dignitat no s donada per factors o individus externs, es t des del mateix instant de la seva concepci i s inalienable. A la dona, malgrat que ha assolit alguns drets, encara en molts llocs se la continua considerant de rang inferior pel que fa a lsser hum i per tant amb menor dignitat. Per justificar lesclavitud es deia que lesclau no era una persona, sin un objecte, igual que els jueus, els gitanos i els homosexuals durant el nazisme. En lpoca del colonialisme, es deia el mateix dels indis, que no tenien nima i, per tant, que no posseen dignitat humana. s constant en la histria de la humanitat negar la dignitat humana per justificar-se en els atemptats contra aquesta dignitat.

181

Procura explicitar en qu consisteixen aquestes afirmacions.

Ha comproms la seva dignitat. Ha perdut tota dignitat. Parla amb dignitat. Li ho han pres tot: privilegis, dignitat, honors. Li van atorgar la dignitat de jutge. La dignitat de la seva conducta s inqestionable. Mirar de no ferir la seva dignitat.

s de ladjectiu digne/a

? Escriu les frases que hi ha a continuaci substituint la paraula dignitat, o una derivada daquesta, per una altra, per procurant que la frase tingui el mateix sentit:

Si et dignessis a escoltar, els entendries. No ets digne daquesta distinci. Aquest quadre s digne de ser mirat. No sha dignat a atendrem. s una persona dignssima. Per descomptat, s que no tens dignitat! s indignant que et comportis daquesta manera. s indigne daquesta famlia. Has dactuar dignament. Si et dignes a venir, ho veurs.

182

Criteris de dignitat

En una edici de fa uns quants anys de la revista francesa Le Nouvel Observateur, es van establir 13 criteris per valorar la dignitat humana en diferents pasos: pena de mort tortura camps de treball desaparicions i execucions illegals no-atorgaci de la nacionalitat igualtat de sexes legislaci de lavortament percentatge ds danticonceptius injustcia feta als infants atemptats als drets dels ssers humans adhesi a tractats humanitaris refugiats respecte a les minories

? Creus que el teu pas compleix els 13 criteris? ? Quins es respecten? ? Quins en surten ms perjudicats?

En petits grups, busqueu situacions en les quals es tracti les persones dignament o indignament. Quan estigueu dacord, prepareu-vos per representar-les mmicament. Si els vostres companys endevinen de quina situaci es tracta, s que ho heu fet molt b.

183

RESPECTE El respecte s un sentiment que fa que tractem un individu de manera deferent o considerada, en ra del valor tic que se li reconeix pel fet de ser home o dona. Respectar s reconixer la prpia dignitat i la dignitat dels altres i, per tant, ser respectus s el comportament que deriva daquest reconeixement. El respecte s un sentiment central en la construcci de la personalitat moral, s bsic tant pel que fa als altres com a un mateix. Qui no es respecta a si mateix difcilment respectar els altres. s un sentiment, per, que sha de convertir en acci, perqu com diu el diccionari: respectar s lacci de considerar alg o alguna cosa com quelcom que sha de tenir en compte.

El respecte no s ni temor ni por; dacord amb larrel del mot (respicere = mirar) denota laptesa de veure una persona tal com s, de conixer la seva individualitat i el seu carcter dnica. E. Fromm. Per una tica humanista, p. 95-96.

Respectar est molt lligat al terme empatia, ja que per respectar ens hem de collocar al lloc de laltre en el sentit que prenem a lindividu que tenim al davant com un subjecte moral, com una persona. En el llenguatge com susa el terme respecte com a deferncia, consideraci, mirament, estima, mereixement, i sol anar lligat al terme dignitat. Sn termes que simpliquen mtuament.

Substitueix la paraula respecte daquestes frases per una altra, procurant que sen mantingui el mateix sentit. T un respecte exagerat per lopini de la gent. El respecte a les lleis, a la justcia, a la veritat s fonamental. No respecta cap religi.

184

No va respectar la paraula donada. El respecte a si mateix s fonamental. La seva fora herclia fa respecte. Marxar sense acomiadar-se va ser una falta de respecte. Cal fomentar el respecte envers els pares. La mort em fa molt de respecte. Respecteu les plantes.

Accepcions respecte Deferncia, sentiment de reverncia envers alg per ra dels seus mrits, el seu rang, el seu saber, la seva edat, etc. respecte Acci de considerar alg o alguna cosa com quelcom que sha de tenir en compte. respecte Consideraci de lexcellncia dalg o dalguna cosa que porta a no faltar-hi. respecte Manifestaci concreta daquest sentiment amb accions o paraules. respecte Consideraci de la superioritat de fora dalg o dalguna cosa que porta a evitarho, a no afrontar-ho. pgina de respecte Cadascuna de les pgines en blanc, al principi o al final dun llibre, deixades generalment per raons de plegatge quan les pgines impreses no donen un nombre enter de plecs. faltar al respecte (a alg) No guardar-li aquell mirament, aquella alta consideraci que pertoca.

185

Respecte s acceptar i comprendre com sn els altres, acceptar i comprendre la seva forma de pensar encara que no sigui igual que la nostra. Respectar s acceptar la forma de ser i pensar dels altres. Per no solament es deu el respecte a les persones, tamb a tot all que ens envolta, a les plantes i els animals, a la petita formiga i a la gran balena, als rius, llacs i mars. Com a part de la vida que sn.

Exemples de falta de respecte en les relacions socials La difamaci i les burles rebaixen la dignitat de les persones i aquest tracte injust s una falta de respecte. Els obrers, empleats i subordinats sn ssers humans. Tractar-los com a esclaus s una falta de respecte a la seva dignitat de persones. Les faltes deducaci voluntries (crits, desvergonyiments, cops de porta) solen ser exemples de falta de respecte, perqu el tracte adequat ha de ser un altre. La dona s una persona i s injust tractar-la com un objecte sexual. Aquesta injustcia s entre altres coses una falta de respecte. La pornografia s una falta de respecte cap a la humanitat. Els animals i les plantes tamb tenen dignitat com a ssers vius que sn. Lsser hum pot servir-sen, menjar-ne i divertir-shi, per amb respecte.

Qu s el respecte?

? Ordena d1 a 4 totes les respostes de cada proposta: l1 s la ms apropiada i el 4 la menys apropiada. Per exemple, en la proposta A: 1 cura, 2 atenci, 3 respecte i 4 inters.

a) Quan es tracta un llibre de tal manera que les pgines no sembruten ni sesquincen, es pot dir que el llibre s tractat amb (inters) (atenci) (respecte) (cura).

186

b) Quan una bandera s hissada o arriada cerimoniosament, s que se la vol tractar amb (amor) (solitud) (reverncia) (respecte). c ) Preservar espcies animals en perill dextinci s una manera de mostrar (estimaci) (cura) (respecte) (preocupaci) per la riquesa i varietat de la naturalesa. d) Quan un infant diu a un adult Sra. o Sr., es tracta dun senyal de (respecte) (temor) (admiraci) (estimaci). e) El fet que els companys de classe, en lloc de parlar tots alhora, parlin i escoltin per torns, indica que es tenen (deferncia) (estimaci) (respecte) (consideraci) mutu/mtua.

Tipus de respecte Respectar per por, per temor: s la forma ms antiga i tradicional. I probablement encara t molta fora. Respectar per admiraci: es dna molt en el mn dels dols juvenils, estrelles de cinema o esportives Voldrem ser com ell o ella. Respectar per convenincia: ens conv aconseguir o mantenir una feina, aconseguir un negoci, un crdit, una amistat. Hi ha un clcul i estratgia del que (jo) hi guanyo i del que hi perdo. Respectar per amor, per estimaci. s el ms geners i ms gratificant, per simpatia, gratutament: els amics, la parella, els pares o els fills.

187

Dialoguem sobre el segent.

? Pots respectar una persona sense que tagradi? ? Pot ser que una persona tagradi sense que la respectis? ? Pots posar un exemple duna cosa que respectes i que laltra gent no respecta? ? Pots posar un exemple duna cosa que laltra gent respecta i tu no? ? Respectes la gent que s ms forta que tu, tant com respectes la gent que s ms dbil que tu? ? Respectes la gent que t ms salut que tu, tant com respectes la gent que t menys salut que tu? ? Respectes la gent que fa moltes coses bones, tant com respectes la gent que fa poques coses bones? ? Et respectes a tu mateix/a? ? Els dies en qu ests content/a amb tu mateix/a i et respectes, tendeixes a apreciar i respectar els altres menys, o ms? ? Sn dignes de respecte tots els ssers humans? Tamb aquell que s desagradable amb tothom?

188

ELS ARTICLES

Article 17 PROPIETAT

Pregunteu a lalumnat si la possessi de bns materials limita o refora el desenvolupament dels ssers humans. Mostreu que per tal de defensar el dret a la propietat, el robatori i el pillatge estan prohibits i han de ser sancionats per la llei. Contrasteu el dret a la propietat amb el dret a lhabitatge: per exemple, quan no hi ha habitatge per a tothom, s legtim que alg tingui cases i solars abandonats durant anys i anys noms per apujar-ne els preus i poder-los vendre ms cars? Tenir propietats vol dir tenir habitatge, vehicle, terres o bns (quadres, joies, mobles, etc.) de les quals ning no et pot desposseir. Habitualment es considera que el dret de propietat significa ls, el gaudi i la disposici daquesta. A part de les propietats fsiques cal garantir tamb el dret a la propietat intel lectual, que es defineix com la propietat que es t sobre les obres, fruit de la intelligncia i la creaci, ja siguin literries, artstiques o cientfiques.

189

Observa el quadre. La propietat privada

Myles Birket Foster. Lhort dun cottage (casa de pags anglesa), 1948. British Museum.

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar la pintura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Creus que pot illustrar aquest article? En quin sentit? ? Busca altres obres (de la mateixa poca, anteriors o posteriors), en les quals es reflecteixi el tema del dret en qesti, ja sigui a travs de la representaci de la vulneraci daquest dret o del seu gaudi. ? Com seria avui una representaci dels drets de propietat dautor com ara dun msic, cantant o escriptor a qui es pirateja la seva obra?

190

Robar

? Els exemples segents, sn exemples de robar? Raona la resposta.

Robar 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

No robar

Agafes alguna cosa en prstec i et descuides de tornar-la. Et deixen alguna cosa que no tens intenci de tornar mai. Fas servir coses dalg sense demanar-les. Agafes alguna cosa que saps que lamo ja no necessita. Regales alguna cosa que s dun altre. Fas trampa en un test copiant el que fa el ve. Trobes alguna cosa que ha perdut alg de la teva classe i te la quedes. 8. Agafes alguna cosa dalg pensant que s teva.

Raona-ho.

? Per qu s dolent robar?

Perqu va contra la llei. Perqu els lladres porten problemes. Perqu la gent honrada no ho fa. Perqu els lladres no mereixen confiana. Si tothom robs el mn seria un caos. Perqu robar perjudica els altres. En una societat estable les lleis shan de complir. Cal respectar el dret a la propietat privada.

191

Article 18 LLIBERTAT RELIGIOSA I DE PENSAMENT

Una religi s el conjunt de creences i prctiques comunes dun grup de persones, sovint relacionades amb una concepci del mn que prov de tradicions culturals ancestrals, escriptures, histria o mitologia. La religi pressuposa lexistncia dun sser sobrenatural o ms, sagrat, div o que cont la veritat. La seva expressi externa sn els rituals: oracions, oficis, misses, assemblees, etc. El desenvolupament de la religi ha pres diverses formes segons les cultures.

Percentatge de religions segons la poblaci mundial (2005)

0,23% 1,68% 3,97% 11,92% 2,35 % 33,06 %

5,87%

6,27%

13,33%

20,28 %

Cristianisme Islam Hinduisme xins Universalisme Budisme Etnoreligions Neoreligions Sikhisme Judaisme

33,06% 20,28% 13,33% 6,27% 5,87% 3,97% 1,68% 0,39% 0,23%

Espiritisme Bahaisme Confucionisme Jainisme Xintosime Taosime Altres religions No religiosos Ateus

0,2% 0,12% 0,10% 0,07% 0,04% 0,04% 0,02% 11,92% 2,35%

193

Observa el quadre. Els llocs de culte

Mario Flores. Mesquita del profeta, 1994.

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar la pintura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Ts familiar aquest tipus dedifici?

Com s per dins/fora? A quina religi diries que pertany?

? Qu sents quan passes per davant duna esglsia o una mesquita, sinagoga, temple, etc.?

194

Quins daquests smbols et resulten familiars i quins no?

Els smbols de les religions ms esteses Primera fila: creu cristiana, estrella de David jueva, om hinduista, estrella bah. Segona fila: mitjalluna islmica, creu solar pagana, taij taoista, torii xintoista. Tercera fila: dharmatxakra budista, khanda sikh, esvstica jainista, smbol ahimsa. Quarta fila: lotus encs ayyavazhi, triple deessa, creu patte, rece boga.

195

Busca a la xarxa o en alguna enciclopdia els smbols dels quals no tens cap informaci i omple una fitxa semblant a

Smbol: dibuix

Significat del smbol

Religi corresponent

Noms dels dus o profetes ms significatius

rees geogrfiques

196

Article 22 SEGURETAT SOCIAL

La Seguretat Social s un conjunt de prestacions econmiques, serveis sanitaris, assistncia i serveis socials, gestionats pels rgans pblics per a la protecci del conjunt de la societat. Lestat del benestar consisteix en laplicaci duna srie de mesures de carcter pblic per assegurar unes condicions socials, econmiques i sanitries mnimes i comunes per a tothom. Tenir seguretat significa estar exempt de perill, dany o risc. Parlem dambient segur quan ens referim a aquell que dna confiana, que crea llaos de tranquillitat, de benestar, de confiana mtua. La finalitat de la Seguretat Social s garantir la protecci social adequada davant les contingncies com accidents, malalties, atur, etc.

Quines sn les obligacions de lorganisme de la Seguretat Social? Buscan informaci.

197

Observa el quadre.

Isidre Nonell. Pobres esperant la sopa, 1899. Museu del Monestir de Montserrat.

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar la pintura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Apareixen vctimes de violacions dels drets humans? En cas afirmatiu, se sent empatia cap a elles? ? Aquesta s una escena quotidiana encara avui? ? Quina mena de persones necessiten aquests serveis?

198

Serveis socials

? Quins serveis ofereix el teu poble o la teva ciutat a les persones desemparades que no tenen propietats, ni cap assegurana, ni cobren atur? ? Busca altres obres (de la mateixa poca, anteriors o posteriors), en les quals es reflecteixi el tema del dret en qesti, ja sigui a travs de la representaci de la vulneraci daquest dret o del seu gaudi.

Dramatitzaci

1. Expliqueu a lalumnat la situaci segent: un grup de persones malaltes esperen a la porta del dispensari durant moltes hores. Quan el metge comena les visites, arriba un home molt ric o important. El metge el fa passar immediatament davant de tothom. 2. Feu que escriguin un petit dileg sobre la situaci. 3. Representaci de lalumnat. 4. Desprs de la representaci, podeu fer un debat sobre com sha sentit cadasc interpretant el seu paper 5. Finalment, els podeu dir que escriguin una carta oberta al suposat metge i/o al suposat home ric exposant el punt de vista de la classe.
Font: Zare, escola primria de Kinshasa, Gombe. Escola associada a la UNESCO.

199

Article 23 TREBALL
El treball es pot considerar com una simple manera de guanyar-se el pa o com un dels aspectes ms importants de la vida. Com un cstig o com una forma privilegiada de fer-se persones creatives. Com un deure o com la gran possibilitat de desenvolupament de la naturalesa de lsser hum. En si mateix, el treball no t significat. El sentit el donem nosaltres. A la vida trobem diversitat de feines i tamb de formes de dur-les a terme. Hi ha persones que treballen amb illusi i persones que no tenen inters en el que fan. Aix no depn del tipus de treball, sin de lactitud personal i de com encaixa el treball amb les possibilitats de la persona.

Per qu cal treballar?

? Per qu creus que la gent treballa? ? La gent treballa noms per guanyar diners? ? Creus que est b treballar el mnim per sobreviure? ? Hi ha feines millors que altres? ? Quina feina no faries mai? ? Quina feina voldries fer? ? Quins sn els criteris ptims per escollir una feina?

201

La histria de la Sara

Encara que s de nit, la Sara, que noms t dotze anys, saixeca del llit, en un barri obrer duna ciutat mitjana. La seva mare ja sen ha anat, perqu comena a treballar encara ms dhora que ella. Amb els ulls encara mig tancats es troba al menjador el seu germ Llus que sest preparant lentrep del dinar. En Llus s quatre anys ms gran i ja est fet tot un home. En Llus marxa de casa mig saludant i la Sara es vesteix rpidament i es dirigeix a la parada de lautobs. Com que la barriada s a un extrem de la ciutat, dentrada lautobs va gaireb buit per es va omplint a mesura que sacosten al centre. Comencen a distingir-se els grans edificis del centre de la ciutat i a poc a poc el trnsit va augmentant. Desprs dun trajecte de ms de mitja hora, baixa i entra en un taller de confecci des don no es veu res, ni el carrer ni la llum natural, ni res de res. Noms se sent el soroll de les mquines que, a mesura que passen les hores, gaireb et perfora el cervell. Quan surt dall, desprs de dotze hores de treball, ja no hi ha llum, no s de dia. Haur desperar el diumenge per poder fer com els infants que van a escola i crrer i jugar pels carrers a la llum del sol.

? Creus que es tracta duna situaci fictcia? ? Creus que es tracta duna situaci exagerada? ? Saps dalgun lloc on succeeixin aquestes coses? ? Pots imaginar-te com seria la teva vida si estiguessis en la seva situaci? ? Qu creus que podem fer nosaltres per ajudar la Sara o tantes Sares com ella?

202

Observa el dibuix.

Goya. El camlic, ca.1812-1923. Museu del Louvre, Pars.

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar lobra? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Succeeixen avui dia fets com els representats? En quins llocs? Per quines raons? ? Qu ens diu aquest dibuix sobre el treball? ? Quina relaci t aquesta imatge amb larticle 23? ? Busca informaci sobre la vida de lautor i el context histric de lobra.

203

? Se sap si lautor tenia alguna preocupaci per les qestions socials o poltiques del seu temps? ? Quina era la situaci dels drets humans en general en aquella poca?

Poema

La creaci El primer dia ens atord la fressa terrible de les mquines. Lluitvem per entendre el que ens deien i, al migdia, quan vam sortir al carrer, vam retrobar la quietud perduda. Era a lestiu i feia poc que havem complert els catorze anys. Llavors encara rem novells, sense fel ni sospita. El segon dia vam aprendre el ritme solemne de la feina. Sens liquava, a poc a poc, tot lenyor i ja ens servem de les mans per comprendre. A fora queia la pluja lentament, com en un somni. Ens ho van dir en plegar i ens en vam riure. El tercer dia vam comprendre moltes paraules mig sabudes. La profunda ra de viure dels qui sempre creixen venuts i solitaris, i la nosa massissa i obsessiva dels preceptes. Era lhivern i el gris opac dels vidres traspuava tristesa.

204

El dia quart vam estimar una noia: darrere un magatzem, amb la presncia llunyana i esmortida de les mquines per msica de fons. Feia un vent clid i ella era tan dola i acollidora com una ombra. Al vespre semblava que tingussim les mans plenes de sorra o b dortigues. El cinqu dia ja era com si hagussim nascut entre les mquines. Tenem les mans tan dures com qui ms i alvem la veu per renegar sense temena. Feia sol al carrer i el petitssim boc de cel que es veia a les finestres era absurd i lluny com un miratge. El sis dia vam cobrar. Nosaltres som gent plena de seny, que no confia que el mn pugui salvar-se amb un miracle. Descreguts i solemnes fem les coses amb un aire tan brfec que no sembla que lluitem tenament perqu tot sigui ms clar i entenedor. Hi ha gent que ens mira com sol mirar-se els folls. Desprs sajupen a besar els peus daquells que els apallissen. El set dia era diumenge i vrem reposar com Du mana. De tot aix, pel juny, si no em descompto, far ja mil-nou-cents-i-vint-i-quatre llargussims anys. No res: una fotesa!
Miquel Mart i Pol

205

? Anota o assenyala les paraules que no entenguis. ? Fes un esquema del que passa cada dia de la setmana. ? Comenta el poema assenyalant el sentit de la ironia que hi destilla lautor.

206

Article 24 DRET AL DESCANS I AL LLEURE

La Declaraci reconeix el dret al descans i al lleure i, especialment, a una limitaci raonable de la jornada de treball i a vacances peridiques pagades. Certament, aix noms passa a certes parts del mn. Un estudi fet lany 2007 revela que un 22% de la fora de treball al mn, que sn aproximadament 614,2 milions de treballadors i treballadores, treballa ms de 48 hores setmanals, s a dir, tenen jornades de durada excessiva. Aquest abs dhores de treball no passa noms als pasos del sud, sin que tamb podem trobar percentatges importants en pasos del nord. El marc legal, desenvolupat pel temps de treball als pasos industrialitzats, proposa que els acords de temps de treball digne han de satisfer cinc criteris interrelacionats: han dafavorir la salut i la seguretat, ser compatibles amb la famlia, promoure la igualtat de gnere, reforar la productivitat i facilitar uns horaris flexibles que permetin compatibilitzar la vida laboral i la vida personal. Segons com, poden semblar dos drets contradictoris: duna banda, el dret al descans i, de laltra, el dret al lleure. Per la influncia dels salaris en les hores de treball t un paper important, perqu quan el lleure es converteix en consum (espectacles, restauraci, viatges, etc.) implica un gran poder adquisitiu. Aix, de vegades estem atrapats entre treballar ms hores per poder comprar lleure.

207

Observa els quadres. El descans vist pels pintors

Arturo Souto. Descans, 1954. Museu de Pontevedra, Pontevedra.

Ramon Casas i Carb. Jove decadent, 1899. Museu del Monestir de Montserrat.

208

Ramon Mart i Alsina. La migdiada, 1884. MNAC, Barcelona.

? De quina activitat descansen els personatges daquests quadres? ? Qu ens diuen aquests quadres sobre el descans? ? Com seria el descans vist per un artista contemporani?

209

Article 25 BENESTAR
Anomenem benestar el conjunt de factors que procuren qualitat de vida a les persones i que fan que lexistncia posseeixi tots els elements que donen lloc a la seguretat, tranquillitat i satisfacci humanes. En aquest sentit, parlem de benestar social perqu s collectiu i no ho hem de confondre amb el que seria un benestar subjectiu o un estat de felicitat individual. Lestat del benestar, welfare state en angls, s, segons el socileg T. H. Marshall, el que assegura la protecci social en aspectes com la sanitat, lhabitatge, leducaci, els serveis socials, les pensions de jubilaci o la protecci de locupaci. El problema s que aquest model noms afecta una petita part de la poblaci mundial. La immensa majoria viu en una situaci de pobresa, si no en volem dir malestar. Quan volem definir la pobresa ens vnen al cap moltes imatges de situacions que veiem al nostre voltant o als informatius. Segurament, la millor manera daproximar-nos a la pobresa s conixer-ne alguns testimonis directes: La pobresa s criminal, perqu no permet que la persona sigui persona. s la ms cruel denegaci de totes les que poden patir els ssers humans. (educador de Colmbia) La pobresa significa no tenir mai prou per menjar. (captaire dEUA) La pobresa s fam, soledat, no tenir un lloc on anar a dormir, la privaci, la discriminaci, labs i lanalfabetisme. (mare soltera de Guyana) La pobresa s la impossibilitat de viure en una casa prpia. s la vida en un campament de refugiats i la falta doportunitats per als meus fills. (refugiat dAzerbaidjan)

211

En estudis fets a lsia i lfrica subsahariana, aquests sn alguns dels criteris que les persones fan servir respecte al que significa ser pobre: No tenir terra, bestiar, maquinria agrcola, un mol... No poder enterrar els seus morts duna manera decent. No poder enviar els fills a lescola. Tenir un mal habitatge. Estar mancat de suport social. Haver denviar els fills a treballar. Haver dacceptar un treball indigne.

Observa el quadre. Representaci del benestar?

Collecci Joods Historisch Museum, Amsterdam Charlotte Salomon Foundation

Charlotte Salomon. De la srie Vida o teatre, 1940. Joods Historisch Museum, Amsterdam.

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar la pintura? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci.

212

? Succeeixen avui dia fets com els representats? En quins llocs? Per quines raons? ? Busca informaci sobre la vida de la pintora i el context histric de lobra. ? Se sap si lautora tenia alguna preocupaci per les qestions socials o poltiques del seu temps? ? Quina part de larticle illustra aquesta obra? ? En quin sentit aquesta obra pot illustrar el benestar? ? Lobra, pren partit sobre el tema tractat o es limita a exposarlo sense pronunciar-shi? s ambigua, es presta a diferents interpretacions? ? Informat sobre la vida de la pintora daquesta obra i reflexiona sobre la relaci entra la seva vida i la seva obra.

213

Article 26 EDUCACI
Educaci, del llat educare, guiar, i educere, extreure, indica lacte de transmetre coneixements, valors, costums i formes dactuar. Leducaci no noms es produeix a travs de la paraula, s present en totes les nostres accions, sentiments i actituds. Ens eduquem per poder aconseguir ser veritablement humans. Els animals en tenen prou de sobreviure a partir del seu instint. Els ssers humans necessitem educar-nos i aquesta s una tasca que no sacaba amb la infantesa. Per s en la infantesa on ms impacte t aquest procs humanitzador. Des de la perspectiva histrica, fa relativament poc temps que a les constitucions i lleis bsiques de la majoria de pasos hi ha el reconeixement de leducaci com un dret bsic dels ciutadans. El dret a leducaci s la clau que ens permet laccs i el gaudi de tots els drets i llibertats. Quan ens referim al dret a leducaci, hem de tenir en compte dos aspectes: un de quantitatiu: una plaa escolar per a cada nen i nena, sense discriminaci, i un altre de qualitatiu: un ensenyament de qualitat on, a ms de la formaci necessria, leducaci estigui basada en els drets humans, respectant les caracterstiques prpies i diverses dels infants. En aquest sentit, s possible que molts pasos compleixin el primer requisit quantitatiu, per ja resulta ms difcil aconseguir els elements qualitatius que suposen una educaci basada en el reconeixement de la diversitat dels nens i nenes que omplen les nostres aules.

215

Observa el quadre. Escola i pintura

The Bridgeman Art Library

Jan Havicksz Steen. El mestre descola, 1626-79. Muse des Beaux-Arts, Mulhouse, France.

Lescola ideal

? Imaginat com podria ser una escola ideal: horaris, professorat, edifici, companys, etc. Fes un dibuix mental de com seria la teva escola ideal.

216

Educaci significa

Anar a escola. Estudiar angls. Saber saludar. Muntar a cavall. Menjar amb la boca tancada. No ficar-se els dits al nas. Saber comportar-se. Crixer mentalment. Aprendre. Valer-se per si mateix. Ser considerat amb els altres. Ser lliure. Saber llegir i escriure. Ser bona persona.

Conte

Lliga i la gallina Una vegada un pags es va trobar un ou en un camp. El va agafar i el va portar al galliner de la masia on vivia. Una gallina el va covar fins que lou es va descloure. En va sortir un alig, que va crixer junt amb la resta de pollets. Lalig va fer exactament el que feien els altres pollets, ara ja pollastres. Gratava el terra amb el bec cercant cucs i insectes per alimentar-se. Tamb piulava i cloquejava. Fins i tot batia

217

les ales i volava uns metres, com la resta de pollastres. Al capdavall, oi que els pollastres volen aix? Van passar els anys i lliga es fu vella. Un dia va contemplar, en el cel blavssim, una magnfica au que planava elegantment i majestuosa, gronxada pels corrents daire, desplegant les seves ales daurades. Lliga vella mirava el magnfic animal volador. Qu s aquest animal?, va preguntar a una gallina que hi havia al costat. s lliga, la reina de les aus, respongu la gallina. No hi pensis ms. Tu i jo som diferents, no som com ella. I lliga ja no hi va tornar a pensar mai ms. I va morir sense saber que realment ella era una liga, i no un gallina.

? Reflexiona sobre qu t a veure amb el conte el dret a leducaci. ? Pot ser que hi hagi infants i persones que facin vida de gallines essent ligues? ? Qu hauria passat si un expert en aus hagus vist el galliner?

218

Article 27 VIDA CULTURAL

La paraula cultura significa cultivar i es relaciona amb lagricultura, en el sentit que no s natural, que sha dafegir a la natura. La cultura s el conjunt de totes les formes i expressions duna societat determinada. Com a tal hi inclou costums, prctiques, codis, normes i regles de la manera de ser, vestir, religi, rituals, normes de comportament i sistemes de creences. Com que cada escola o autor donava la seva descripci de cultura, la UNESCO, el 1982, va declarar: ...que la cultura dna a lsser hum la capacitat de reflexionar sobre ell mateix. s la que fa de nosaltres ssers especficament humans, racionals, crtics i ticament compromesos. A travs seu destriem els valors i prenem decisions. A travs seu, lsser hum sexpressa, pren conscincia dell mateix, es reconeix com un projecte inacabat, posa en qesti les seves prpies realitzacions, busca incansablement noves significacions, i crea obres que el transcendeixen. (Declaraci de Mxic, UNESCO, 1982) Els antroplegs sovint utilitzen el terme cultura per referir-se a la capacitat humana universal per classificar, codificar i comunicar les seves experincies de manera simblica. Algunes de les definicions ms habituals de cultura inclouen: el conjunt dels coneixements que permeten desenvolupar un judici crtic; el conjunt de les coneixences literries, histriques, cientfiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de lestudi, de lectures, de viatges, de lexperincia, etc.; el conjunt de les coneixences, tradicions i formes de vida materials i espirituals caracterstiques dun poble, duna societat o de tota la humanitat; la cultura de masses que, difosa pels mitjans de comunicaci de massa, pretn aconseguir lacceptaci de la majoria de la societat.

219

La cultura forma tot el que implica transformaci i seguir un model de vida. Les produccions culturals es divideixen en: 1. Concretes o materials: festes, aliments, roba (moda), arts plstiques, construccions arquitectniques, instruments de treball (eines), monuments representatius histrics. 2. Simbliques o espirituals: creences (filosofia, espiritualitat/religi), valors (criteri de judici moral i/o tica), actes humanitaris, normes i sancions (jurdics, morals, convencionalismes socials), organitzaci social i sistemes poltics, smbols (representacions de creences i valors), art (apreciaci), llenguatge (sistema de comunicaci simblica), tecnologia i cincia.

Observa els quadres. Productes culturals

Gentilment cedit per la Pennsylvania Academy of the Fine Arts, Filadlfia. Adquirit amb fons del Joseph E. Temple Fund, Mrs. Robert P. Levy, Mrs. Kenneth W. Gemmill i Frank i Betsy Goodyear

Morton L. Schamberg. Vista des del balc (pera), ca. 1910-11. Pennsylvania Academy of the Fine Arts. Filadlfia.

220

Giuseppe Maria Crespi. Trompe-loeil duna prestatgeria, 1710-20. Civico Museo Bibliografico Musicale, Bolonya, Itlia.

? Quina ha estat la primera sensaci en mirar les pintures? Intenta fer una descripci de les emocions que te nha generat lobservaci. ? Les obres, prenen partit sobre el tema tractat o es limiten a exposar-lo sense pronunciar-shi? Sn ambiges, es presten a diferents interpretacions? ? Les obres escollides, sn apropiades per representar el dret al qual hi ha associat? s forada lassociaci? Encaixarien millor amb un altre dret de la Declaraci Universal? O potser amb cap?

221

The Bridgeman Art Library

222

ACTIVITAT DE SNTESI

Cinema: La cuadrilla

Ttol original: The navigators Direcci: Ken Loach Gui: Rob Dawber Repartiment: Dean Andrews (John), Tom Craig (Mick), Joe Duttine (Paul), Steve Huison (Jim), Venn Tracey (Gerry), Andy Swallow (Leo), Sean Glen (Harpic), Charlie Brow (Jack), John Aston (Billwalters), Juliet Bates (Fiona), Graham Heptinstall (Owen). Producci: Rebecca O Brien Durada: 93 min Nacionalitat: Regne Unit, Alemanya, Espanya Any de producci: 2001

223

Resum La quadrilla se centra en les vides duns treballadors del British Rail al comenament de la privatitzaci dels ferrocarrils britnics. Quan el supervisor Harpic dna a la quadrilla les noves normes de treball: renunciar a acords i beneficis anteriors, com les vacances pagades o lassistncia sanitria o b lacomiadament, no sho creuen. Els protagonistes sn convidats a signar acomiadaments voluntaris, perden el seu dret a les vacances, i sels presenta una forma de flexibilitat laboral que, de fet, encobreix la precarietat laboral. Els obrers pateixen la reducci de les despeses, que acaben significant menys llocs de treball. Malgrat els intents de protesta, ben aviat lequip es veu obligat a fer lelecci: o acceptar una indemnitzaci per acomiadament i passar a ser eventuals duna empresa de treball temporal, o b treballar per a la nova companyia acceptant les noves regles. No es fcil decidir, ja que les dues alternatives sn dolentes.

Per al professorat La quadrilla planteja la denncia a les privatitzacions dels ferrocarrils portada a terme a Anglaterra, a la meitat de la dcada dels noranta. Un grup de treballadors encarregats del manteniment de les infraestructures veu com la seva situaci laboral queda amenaada per criteris deficcia productiva. Aix es presenta una crtica al model deconomia capitalista que opera amb criteris deficincia i de rendibilitat, desentenent-se duna poltica social que protegeixi els treballadors. Aquesta crisi social va acompanyada de la crisi personal, encara ms devastadora i dolorosa, de les famlies trencades, amb fills que pateixen la inestabilitat dels adults. Es planteja amb encert la caiguda de la classe obrera, les dificultats a qu aquesta senfronta en aquests nous temps, les barreres que el sistema capitalista posa a les vides dels seus diminuts sbdits. Aix, apareixen en el film la inseguretat laboral, els contractes a temps parcial, la fi de les vacances paga-

224

des, la supressi de la baixa per malaltia, i els riscs laborals per unes inhumanes condicions de treball, provocades per la concessi dobres a mnim cost. s especialment punyent el moment del film que, per por de perdre la feina si sobre una investigaci i es descobreix que treballen sense prou mesures de seguretat, deixen de banda la solidaritat i lamistat. s aqu que veiem clarament la transformaci perversa que el sistema fa de les seves vctimes, transformant-les en culpables i impotents. La pellcula planteja la denncia dun estat de coses que ens fa ms sensibles a la realitat i ens provoca pensar com caldr resoldre aquestes situacions perqu siguin ms humanes.

Ttol

? El ttol original en angls s The Navigators. Busca la relaci entre el significat angls i la traducci castellana o catalana.

225

Personatges

? Rellegeix lenunciat dels articles i exemplifica algun moment o personatge de la pellcula que pugui illustrar el contingut del dret:

Personatge John Mick Paul Jim Gerry Leo Harpic Jack Bill Waters Fiona Owen

Aspecte fsic

Personalitat

226

Rellegeix lenunciat dels articles i exemplifica algun moment o personatge de la pellcula que pugui illustrar el contingut del dret.

Article 17 Article 18 Article 19 Article 22 Article 23 Article 24 Article 25 Article 26 Article 27 Article 28

Escenes de la pellcula

? Fes un comentari, una anlisi de la pellcula.

227

Proposeu un debat a laula a partir dalgunes preguntes.

? Quins sn, segons la pellcula, els criteris de productivitat? ? Quines situacions de la pellcula ens informen de les conseqncies de la precarietat laboral? ? Quines conseqncies t en els protagonistes la deslocalitzaci de lempresa en un altre pas? ? Identifica possibles debilitats que tingui la deslocalitzaci de lempresa. ? Qu ens indica la histria dels protagonistes en relaci amb la situaci actual al nostre pas?

Valoraci de la pellcula

? Qu has aprs? ? Qu tha sorprs? ? Si la recomanessis a un amic o amiga, qu li diries? ? Encara que els fets parlin dun altre pas i dun altre moment, a nosaltres ens diu alguna cosa avui?

228

PODEM CANVIAR LES COSES?

Hem de prendre conscincia que tot el que fem (quan mengem, quan gastem, quan ens divertim) t alguna repercussi sobre els altres, encara que estiguin molt lluny. Actuant responsablement en la nostra vida quotidiana, podem afavorir que les coses vagin canviant. El respecte als drets humans neix duna nova manera de viure, duna nova manera de satisfer les necessitats prpies, duna nova manera de relacionar-se amb els altres i amb la natura. Tal com diu lescriptor uruguai, Eduardo Galeano, el que podem fer sn coses petites (...) per que desencadenen lalegria de fer. Actuar sobre la realitat i canviar-la encara que sigui poquet, s lnica manera de provar que la realitat s transformable.

Construu una pgina web per publicar algun dels treballs que est fent el vostre grup en lrea dels drets humans.

Dissenyeu un fullet informal que susciti preocupaci sobre un aspecte que tingui actualitat al vostre poble, barri o municipi i repartiu-lo pel carrer o introduu-lo a les bsties.
? Escriviu un article o una carta per a un peridic o revista local o nacional. ? Contacteu amb altres grups juvenils o collegis locals i pregunteu si volen que els parleu del vostre treball i mireu si us interessa alguna oferta de voluntariat.

229

AUTOAVALUACI

Cinc o deu minuts abans dacabar-se la classe i asseguts en cercle, repassem el procs que hem fet, sigui desprs duna activitat o dun bloc. 1. 2. 3. 4. 5. 6. Qu he aprs desprs danalitzar aquest conjunt darticles? Qu mha sorprs? En quin sentit mafecten a mi aquests drets? Com mhe sentit? Quin aspecte dels que shan treballat mha interessat ms? Treballar aquests principis, mha fet canviar alguna opini?

Aquesta activitat pot ser llarga o breu, dependr del valor que li doneu i de si voleu que intervingui tothom en cada pregunta o que cadasc contesti la pregunta que vulgui.

230

NDEX DOBRES

PINTURA Article 1. Iguals Miguel Ruibal. Dona/home, 2008 Article 3. Vida, llibertat, seguretat Beni Ballesta. Desig de llibertat, 2006 Article 5. Tortura, tracte cruel, inhum i degradant Fernando Botero. Abu Ghrab 46, 2005 Article 6. Personalitat jurdica Kazimir Malevich. En el bulevard, 1910 Article 7. Discriminaci Robert Gwathmey. Escena de carrer, 1938 Article 8. Tribunals competents Horace Pippin. John Brown va cap a la forca, 1942 Article 11. Presumpci dinnocncia Joan Pon. La Pres, 1950 Article 13. Circular lliurement Uxo Souto. Emigrante, 1963 Article 16. La famlia Esttues de Iai-ib and Khuaut. Egipte, quarta dinastia Article 17. Propietat Myles Birket Foster. Lhort dun cottage, 1948 Article 18. Llibertat religiosa i de pensament Mario Flores. Mesquita del profeta, 1994 Article 19. Llibertat dopini i expressi Carmen Calvo. Censura, 1999 Article 20. Llibertat de reuni Philippe Monteagudo. Parque de Albacete Article 21. El vot Fernando Botero. El carrer, 1988

37 49 57 86 89 93 103 136 150 190 194 62 153 158

231

Article 22. Seguretat Social Isidre Nonell. Pobres esperant la sopa, 1899 Article 23. Treball Goya. El camlic, ca.1812-1923 Article 24. Descans Arturo Souto. Descans, 1954 Ramon Casas i Carb. Jove decadent, 1899 Ramon Mart i Alsina. La migdiada, 1884 Article 25. Benestar Charlotte Salomon. De la srie Vida o teatre, 1940 Article 26. Educaci Jan Havicksz Steen. El mestre descola, 1626-79 Article 27. Vida cultural Morton L. Schamberg. Vista des del balc (pera), ca. 1910-11 Giuseppe Maria Crespi. Trompe-loeil duna prestatgeria, 1710-20 Article 28. Ordre social i internacional Pablo Ruiz Picasso. La guerra i La pau, 1952 Article 29. Tota persona t deures envers la comunitat Montserrat Gudiol. Grup de gent, 1977 Eduardo Vicente. Grup de joves, 1965 MSICA Article Article Article Article Article Article

198 203 208 208 209 212 216 220 221 163 109 109

4. No a lesclavitud. Oh freedom, espiritual negre 53 5. Tortura, tracte cruel... Els pets, Una fiblada a la pell 59 9. Detingut, pres... M. del Mar Bonet, Qu volen aquesta gent 96 12. Protecci a la vida privada. G. Rossini, La calmnia 106 14. Asil. J. Verdaguer, Lemigrant 140 15. Nacionalitat. B. Smetana, La meva ptria 146

LITERATURA Article Article Article Article Article 2. Sense distinci. Esteve Espelt i Federico Javaloy 10. Tribunal independent... H. Lee, Matar un rossinyol 14. Asil. Miquel Mart i Pol, Lexiliat 26. Educaci. Conte: Lliga i la gallina 30. Cap persona ni cap estat... Joana Raspall, Podries 40 100 140 217 113

232

CINEMA Fragment: Mar adentro Cry Freedom (Grita libertad) Changeling (El intercambio) Persepolis (Perspolis) The Navigators (La quadrilla) 44 65 115 165 223

233

234

TTols publicaTs

1. Deconstruir la guerra Francesc Bentez, Tica Font, Pere Ortega i Alejandro Pozo.

235

La collecci Apunts de Pau i Drets Humans, coeditada per lOficina de Promoci de la Pau i dels Drets Humans i pel Departament dEducaci, difon materials didctics i pedaggics centrats en la cultura de la pau, i la defensa i la promoci dels drets humans. Aquest segon ttol, Pensar els drets humans, es presenta com un recull deines adreades al professorat per tal que puguin introduir el coneixement dels drets humans a laula. Seguint la lnia iniciada en el nmero 1 de la collecci, el llibre aporta un marc conceptual, acompanyat de propostes prctiques. Els materials daquest llibre han estat elaborats pel grup IREF, format per: Glria Arbons, Anna Baiges, Flix de Castro, Manuela Gmez, Marta Mart i coordinat per Irene de Puig.

2 APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS Pensar els drets humans

ISBN 978-84-393-8201-0