Una reflexió sobre estudes 2010

Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.

1

RRRRESUM I REFLEXIÓ SOBRE ELS RESULTATSESUM I REFLEXIÓ SOBRE ELS RESULTATSESUM I REFLEXIÓ SOBRE ELS RESULTATSESUM I REFLEXIÓ SOBRE ELS RESULTATSDE L’ESTUDES 2010DE L’ESTUDES 2010DE L’ESTUDES 2010DE L’ESTUDES 2010

David Pere Martínez OrDavid Pere Martínez OrDavid Pere Martínez OrDavid Pere Martínez Oró.ó.ó.ó. Psicòleg Social.

Protocol per a citar aquest article:Protocol per a citar aquest article:Protocol per a citar aquest article:Protocol per a citar aquest article:Martínez Oró, David Pere. Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. SobreDrogues.net. Gener de 2012.

L’enquesta estatal sobre l’ús de drogues en ensenyaments secundaris (ESTUDES) i l’enquesta sobrel’ús de drogues en població general (EDADES) són les eines epidemiològiques més vàl·lides i fiables, deles quals disposem si volem conèixer les prevalences del consum de drogues. El passat 20 dedesembre de 2011 es va publicarl’enquesta ESTUDES 2010l’enquesta ESTUDES 2010l’enquesta ESTUDES 2010l’enquesta ESTUDES 2010. En termes generals, el consum deEn termes generals, el consum deEn termes generals, el consum deEn termes generals, el consum dedrogues entre la població escolar espanyola baixa. Ldrogues entre la població escolar espanyola baixa. Ldrogues entre la població escolar espanyola baixa. Ldrogues entre la població escolar espanyola baixa. La tendènciaa tendènciaa tendènciaa tendència es començàes començàes començàes començà a presentar en les dadesa presentar en les dadesa presentar en les dadesa presentar en les dadescorresponents a l’ESTUcorresponents a l’ESTUcorresponents a l’ESTUcorresponents a l’ESTUDES 2008, en quèDES 2008, en quèDES 2008, en quèDES 2008, en què disminuïendisminuïendisminuïendisminuïen les prevalencesles prevalencesles prevalencesles prevalences de totes les drogues, a excepcióde totes les drogues, a excepcióde totes les drogues, a excepcióde totes les drogues, a excepcióde l’alcohol i els hipnosedants sense recepta.de l’alcohol i els hipnosedants sense recepta.de l’alcohol i els hipnosedants sense recepta.de l’alcohol i els hipnosedants sense recepta. En l’enquesta ESTUDES 2010 s’accentua aquestaEn l’enquesta ESTUDES 2010 s’accentua aquestaEn l’enquesta ESTUDES 2010 s’accentua aquestaEn l’enquesta ESTUDES 2010 s’accentua aquestatendència.tendència.tendència.tendència. Els resultats, tal vegada, no són sorprenents, i personalment ni molt menys em generenpreocupació. No obstant això, trobem certes dades que ens han deens han deens han deens han de convidaconvidaconvidaconvidar a la reflexió. Parlem delsr a la reflexió. Parlem delsr a la reflexió. Parlem delsr a la reflexió. Parlem delsconsums d’alcohol i dels hipnosedants sense recepta.consums d’alcohol i dels hipnosedants sense recepta.consums d’alcohol i dels hipnosedants sense recepta.consums d’alcohol i dels hipnosedants sense recepta.

L’enquesta Estatal Sobre l’s de Drogues en l’Ensenyament Secundari (ESTUDES) s’enquadraen una sèrie d’enquestes biennals que des del 1994 es dirigeixen als estudiantsd’Ensenyament Secundari de 14 a 18 anys. El seu objectiu general és conèixer la situació i lestendències de consum entre els estudiants de l’ESO, Batxillerat i Formació Professional degrau mig a nivell estatal i autonòmic amb la finalitat d’obtenir informació útil per a dissenyar iavaluar polítiques dirigides a prevenir el consum i els problemes de drogues, dirigides sobretot al medi familiar i/o escolar. A partide la recent publicació de l'últim informe el psicòlegDavid Pere Martínez Oró ens escriu amablement aquesta interessant síntesi.SobreSobreSobreSobreDrogues.netDrogues.netDrogues.netDrogues.net

Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.

2

Si analitzem les dades presentades, substància a substància, observem com en l’actualitat, el consumde cànnabiscànnabiscànnabiscànnabis es situa en els nivells de 1998. El consum de cànnabis en els últims 12 mesos és del26,4% el 2010, i del 25,7% l’any 1998. La prevalença en els últims 30 dies es situa en el 17,2% tantel 2010 com el 1998. Les prevalences del consum de cànnabis es situen en nivells semblants, delsLes prevalences del consum de cànnabis es situen en nivells semblants, delsLes prevalences del consum de cànnabis es situen en nivells semblants, delsLes prevalences del consum de cànnabis es situen en nivells semblants, delsque esque esque esque es van presentarvan presentarvan presentarvan presentar abans del boom del consum i normalització del cànnabis, esdevingut durant elsabans del boom del consum i normalització del cànnabis, esdevingut durant elsabans del boom del consum i normalització del cànnabis, esdevingut durant elsabans del boom del consum i normalització del cànnabis, esdevingut durant elsprimers anys dels 2000primers anys dels 2000primers anys dels 2000primers anys dels 2000. Boom que va provocar un augment dels consums entre els adolescents, unapopularització de l’autocultiu de marihuana i un augment de la indústria del cànnabis (fires, grow-shops...). La difusió i normalització del consum de cànnabis, entre la població general i especialmententre la població escolar, provocà certa alarma social que va desencadenar en l’execució de nousprogrames preventius.En relació a la cocaïnacocaïnacocaïnacocaïna, les prevalences de consum començaren a baixar el 2006, continuaren eldescens el 2008, i el 2010 es consel 2010 es consel 2010 es consel 2010 es consolidà el descens deolidà el descens deolidà el descens deolidà el descens de consumconsumconsumconsum dededede cocaïnacocaïnacocaïnacocaïna entre elsentre elsentre elsentre els escolarsescolarsescolarsescolarsespanyols. L’actual consum de cocaïna es situa en els nivells de 1996espanyols. L’actual consum de cocaïna es situa en els nivells de 1996espanyols. L’actual consum de cocaïna es situa en els nivells de 1996espanyols. L’actual consum de cocaïna es situa en els nivells de 1996. El consum en els darrers 12mesos fou 2,6% el 2010, 7,2% el 2004 (màxim històric), 2,7% el 1996 i 1,8% el 1994 (mínimhistòric). El consum de cocaïna en l’últim mes es situa en el 1,5% el 2010, el 3,8% el 2004 (màximhistòric), el 1,6% el 1996 i del 1,1% el 1994 (mínim històric). La comparació entre les dades de 2010 iles de l’any 2004 ens confirma com en l’actualitat la cocaïnacocaïnacocaïnacocaïna és una droga allunyada dels escolarsés una droga allunyada dels escolarsés una droga allunyada dels escolarsés una droga allunyada dels escolarsespanyols.espanyols.espanyols.espanyols. Recordar que les dades de 2002, 2004 i 2006 mostraren certa difusió entre la poblacióescolar. Encara que els consums recreatius de cocaïna per part dels adolescents són de tipusexperimental i recreatiu, vinculats al grup d’amics i la festa, només una petita minoria d’adolescentrealitza consums intensius i problemàtics.El consum d’èxtasi i al·lucinògens decreix des de l’any 2000 i el d’amfetamines des de l’any 2002. LesEl consum d’èxtasi i al·lucinògens decreix des de l’any 2000 i el d’amfetamines des de l’any 2002. LesEl consum d’èxtasi i al·lucinògens decreix des de l’any 2000 i el d’amfetamines des de l’any 2002. LesEl consum d’èxtasi i al·lucinògens decreix des de l’any 2000 i el d’amfetamines des de l’any 2002. Lestres substàncies presenten les prevtres substàncies presenten les prevtres substàncies presenten les prevtres substàncies presenten les prevalences més baixes des de la primera aplicació de l’enquestaalences més baixes des de la primera aplicació de l’enquestaalences més baixes des de la primera aplicació de l’enquestaalences més baixes des de la primera aplicació de l’enquestaESTUDES l’any 1994ESTUDES l’any 1994ESTUDES l’any 1994ESTUDES l’any 1994. En la dècada dels 90, amb boom de la música màquina, els afters i la necessitatde viure de nit intensament, el consum d’èxtasi es relacionava amb els contexts de ball id'intensificació de la festa. Degut a diferents processos socials (estigmatització de les pastilles, vapassar la moda la música “màquina”, aparició de noves drogues, més controls policials, entre d’altres)des de principis dels 2002 ha baixat contínuament fins arribar el 2010 a uns mínims històrics. Elconsum d’èxtasi en els últims 12 mesos presenta les següents prevalences, 1,7% el 2010, 1,9% el2008, 5,2% el 2000 (màxim històric) i 3,2% el 1994. Els al·lucinògens també han arribat a un mínim

Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.

3

històric, el consum en els últims 12 mesos fou del 2,1% el 2010, del 2,7% el 2008, del 5,6% el 1996(màxim històric) i del 4,4% el 1994. Les amfetamines presenten les següents prevalençes, 1,6% el2010, 2,5% el 2008, 4,4% (màxim històric) el 1996 i 3,5% el 1994. Podem obsePodem obsePodem obsePodem observar com aquestesrvar com aquestesrvar com aquestesrvar com aquestestres substàncies són drogues poc utilitzades pels adolescents actualstres substàncies són drogues poc utilitzades pels adolescents actualstres substàncies són drogues poc utilitzades pels adolescents actualstres substàncies són drogues poc utilitzades pels adolescents actuals. Són drogues presents en elscontext d’oci nocturn però allunyades de la presència que van tenir durant els anys 90.Per primera vegada en l’enquesta EDADES es preguntaPer primera vegada en l’enquesta EDADES es preguntaPer primera vegada en l’enquesta EDADES es preguntaPer primera vegada en l’enquesta EDADES es preguntaven sobre les anomenades drogues emergentsven sobre les anomenades drogues emergentsven sobre les anomenades drogues emergentsven sobre les anomenades drogues emergents.Sota aquest epígraf s’engloba substàncies poc consumides, amb diferent trajectòria de consum, isobretot diferents efectes i contexts de consum. Les dades sobre el consum de drogues emergents. Les dades sobre el consum de drogues emergents. Les dades sobre el consum de drogues emergents. Les dades sobre el consum de drogues emergentsentre la població esentre la població esentre la població esentre la població escolar espanyola és baixacolar espanyola és baixacolar espanyola és baixacolar espanyola és baixa. Les prevalences de consum de bolets al·lucinògensalguna vegada a la vida és del 2,1%, d’spice del 1,1% i de ketamina del 1,1%. Dades que aporten unadimensió de l’abast de difusió però desconeixem els usos i l’univers simbòlic entorn aquestes droguesemergents. L’ús d’aquestes “noves substàncies” ha despertat l'interès o la preocupació de diferentsprofessionals, pel que podem veure els consums són molt baixos, i tal vegada aquest interèstal vegada aquest interèstal vegada aquest interèstal vegada aquest interèsprofessional, i el fet de pregonar que esprofessional, i el fet de pregonar que esprofessional, i el fet de pregonar que esprofessional, i el fet de pregonar que es venen a Internet, també pot tenir en conseqüència l’augmentvenen a Internet, també pot tenir en conseqüència l’augmentvenen a Internet, també pot tenir en conseqüència l’augmentvenen a Internet, també pot tenir en conseqüència l’augmentdededede llll''''interès per part de la població escolar.interès per part de la població escolar.interès per part de la població escolar.interès per part de la població escolar.El consum d’alcohold’alcohold’alcohold’alcohol entre la població escolar sembla que encara té cert marge per a créixer. Encaraque el consum alguna vegada a la vida baixa del 81,2% el 2008 al 75,1% el 2010, i està lluny delmàxim històric del 86% el 1998. Els indicadors de consum que ens aporten més informació són, elconsum en els últims 12 mesos, en l’últim mes i el percentatge dels què s’han emborratxat en l’últimmes. El conEl conEl conEl consum alguna vegada a la vida és un indicador que aporta poca informació per a la salutsum alguna vegada a la vida és un indicador que aporta poca informació per a la salutsum alguna vegada a la vida és un indicador que aporta poca informació per a la salutsum alguna vegada a la vida és un indicador que aporta poca informació per a la salutpúblicapúblicapúblicapública, pel fet que el consum d’alcohol es vincula a celebracions del cicle anual com el Nadal, Totsel consum d’alcohol es vincula a celebracions del cicle anual com el Nadal, Totsel consum d’alcohol es vincula a celebracions del cicle anual com el Nadal, Totsel consum d’alcohol es vincula a celebracions del cicle anual com el Nadal, TotsSants o Sant Joan, i amb les celebracions del cicle vital comSants o Sant Joan, i amb les celebracions del cicle vital comSants o Sant Joan, i amb les celebracions del cicle vital comSants o Sant Joan, i amb les celebracions del cicle vital com casamecasamecasamecasaments ints ints ints i aniversarisaniversarisaniversarisaniversaris, per tant entre elsmembres de les cultures mediterrànies es normalitza el consum d’alcohol en certes celebracions. PerPerPerPerfactors culturals també podríem explicar la davallada entre els escolars espanyols de les prevalencesfactors culturals també podríem explicar la davallada entre els escolars espanyols de les prevalencesfactors culturals també podríem explicar la davallada entre els escolars espanyols de les prevalencesfactors culturals també podríem explicar la davallada entre els escolars espanyols de les prevalencesde consum d’algude consum d’algude consum d’algude consum d’alguna vegada a la vida des de 1998, pel fet que en la darrera dècada s’han incorporatna vegada a la vida des de 1998, pel fet que en la darrera dècada s’han incorporatna vegada a la vida des de 1998, pel fet que en la darrera dècada s’han incorporatna vegada a la vida des de 1998, pel fet que en la darrera dècada s’han incorporaten els centreen els centreen els centreen els centressss escolars alumnes procedents de cultures en què les celebracions del cicle anual i vitalescolars alumnes procedents de cultures en què les celebracions del cicle anual i vitalescolars alumnes procedents de cultures en què les celebracions del cicle anual i vitalescolars alumnes procedents de cultures en què les celebracions del cicle anual i vitales desvinculen del consum d’alcohol.es desvinculen del consum d’alcohol.es desvinculen del consum d’alcohol.es desvinculen del consum d’alcohol.

of 00

Leave a Comment