UNITAT 2: Fonaments de la psicologia i sociologia aplicats a l’animació

1. L’esser humà, un esser social:

- L’esser humà és un esser social des del naixement.

1.1 Socialització  Procés pel qual l’infant interactua amb el seu entorn físic i social
per:
1.1.1 Satisfer les seves necessitats bàsiques:
1.2 L’alimentació
1.3 La higiene
1.4 La seguretat
1.5 La relació
1.1.2 Adquisició del seu ambient cultural transmès de generació en
generació.
1.2.1 Cultura  Conjunt de trets distintius (espirituals, materials,
intel·lectuals i afectius) d’una societat, que inclou:
1.1.1.1 Arts i lletres
1.1.1.2 Formes de viure
1.1.1.3 Valors
1.1.1.4 Tradicions
1.1.1.5 Creences
1.2 La socialització és un procés que s’aprèn:
1.2.1 S’aprèn a percebre i utilitzar l’entorn desenvolupant habilitats i patrons de
conducta.
1.2.2 S’aprèn a acceptar les regles establertes i les conseqüències si aquestes
són trencades.
1.3 Camps que són influenciats per la socialització:
1.3.1 Psicologia de grup  La socialització està relacionada amb el concepte
de grup.
1.3.2 Psicologia del desenvolupament  estudia el cicle vital.
- La socialització hi afecta de manera continua i contribueix en el
desenvolupament de la persona.

2.Psicologia del desenvolupament:

- Estudi dels processos de desenvolupament de les capacitats psíquiques de la persona:

2.1 Etapes del desenvolupament  Estadis del desenvolupament influenciats per una
necessitat evolutiva:
2.1.1 INFÀNCIA (0 a 12 anys):
2.1.1.1 Primeres relacions de tipus gestual amb les persones que el
cuiden (ex. Mare).
2.1.1.2 Sintonia mare-fill, per satisfer les seves necessitats.
Característiques:
2.1.1.2.1 Comú el primer any.
2.1.1.2.2 Sentiment de seguretat i confianza.
2.1.1.3 Necessitats bàsiques:
2.1.1.3.1 L’alimentació
2.1.1.3.2 La higiene
2.1.1.3.3 El descans
2.1.1.4 Adquisició progressiva d’hàbits  Autonomia.
2.1.1.4.1 Motricitat
2.1.1.4.2 Intel·ligiència - el converteixen en un membre
2.1.1.4.3 Afectivitat de la societat
2.1.1.5 De 3 a 6:
2.1.1.5.1 Inici de l’escolaritat. Es desenvoluparà:
2.1.1.5.1.1 L’autonomia
 2.1.1.5.1.2 L’expressió oral
2.1.1.5.1.3 El pensament, raonament i la resolució de
problemes.
2.1.1.5.2 Moment d’egocentrisme: ells són el centre de tot.
2.1.1.5.3 El joc  Important en el procés socialitzador.
2.1.1.5.4 El procés socialitzador es dóna quan:
2.1.1.5.4.1 S’aprenen els gèneres.
2.1.1.5.4.2 El comportament i les actituds són correctes
culturalmente.
2.1.2 ADOLESCÈNCIA (13 a 19 anys): Etapa de transició
2.1.2.1 Inici amb canvis fisiològics de la pubertat i acaba amb
l’adquisició de l’estatus d’adult.
2.1.2.2 Període de crisis  canvis físics, psicològics i de conducta.
2.1.2.3 S’adquireix l’autonomia i la plena responsabilitat  Es pot no
estar preparat.
2.1.2.4 Relacions familiars conflictives.
2.1.2.5 Grup  Referent en la recerca de la identitat i l’autonomia.
2.1.3 EDAT ADULTA (a partir del 20):
2.1.3.1 Adult jove (20-40)  S’assumeixen rols socials i familiars.
Hi ha 3 etapes:
2.1.3.1.1 Edat d’establiment (20-30 anys): recerca de parella,
fills, aprofundiment del amics...
2.1.3.1.2 Edat de consolidación (30-40 anys): s’aconsegueixen
fites pròpies.
2.1.3.1.3 Edat de transició (al volante dels 40): Alliberació de
les pressions i recerca de plaers individuals.
2.1.3.2 Adult mig (40 a 65 anys)  Crisis: revisió i reavaluació de la
vida passada.
2.1.3.3 Vellesa (a partir dels 65 anys).
2.1.3.3.1 Increment de l’esperança de vida.
2.1.3.3.2 Per la reducció del temps de treball es gaudeix més
de l’oci.
2.1.3.3.3 Es pateix per:
2.1.3.3.3.1 Desplaçament social: La jubilació pot
causar:
- Sentiment d’inutilitat i pèrdua d’estatus.
- Sentiment de satisfacció per poder gaudir
de llibertat  Temps d’oci.
2.1.3.3.3.2 Disminució de l’autonomia  Dependència.
2.1.3.3.3.3 Pèrdua persones estimades.
2.2 Etapes d’Erikson:

- Tothom passa per aquests vuit estadis, però no tothom ho fa en el mateix moment.
- Resolució d’una crisis o problema central en cada etapa, causada per la contradicción entre
dos pols. Només amb la resolució de la crisis es podrà avançar a l’etapa següent correctament.

2.2.1 Bebè (0-1):

2.2.1.1 Balanç confiansa-desconfiansa.
2.2.1.2 Relació important amb la mare.
2.2.2 Infància (1-2): Autonomia contra vergonya
2.2.3 Infància – etapa esolar – (3-6): Idea de ser independents enfrontada a la
culpa per no poder ser-ho.
2.2.4 Preadolescència (6-12): Productivitat enfrontada a l’inferioritat 
Autoestima.
2.2.5 Adolescència (12-18): Búsqueda de la identitat personal.
2.2.6 Jove-adult (19-35): Desenvolupament de relacions íntimes per no sentir
aïllament.
2.2.7 Mitjana edat (35-65): Necessitats laborals, familiars i socials.
 2.2.8 Vellesa (a partir de 65): Revisió de la vida passada. Pot existir renuncia o
sabiduria.

3. Psicologia de grups: Tema 3

4. Processos d’adaptació social i situacions d’inadaptació:

4.1 Processos d’adaptació:

4.1.1 Es recull tot el que els sentits perceben.
4.1.2 La societat li transmeta símbols, valors i costums.
- Els agents socialitzadors són:
4.1.2.1 Familia
4.1.2.2 Grup d’iguals
4.1.2.3 Escola
4.1.2.4 Mitjans de comunicació

4.2 Processos dinadaptació:

- Factors que influyesen a la transgressió o desviació de les regles i normes socials

establertes en l’entorn de l’individu.
- S’han de tenir en compte l’aspecte psicosocial i l’ambient, per analitzar l’inadaptació:

4.2.1 DESMOTIVACIÓ O INADAPTACIÓ:

4.2.1.1 El desenvolupament de l’individu en une entorn social
desfavorable pot provocar una desmotivació i això repercutirà en una
inadaptació social.
4.2.1.2 Aspectes a tenir en compte:
4.2.1.2.1 Relació subjecte-entorn inadequada.
4.2.1.2.2 Permanència prologada d’aquestes relacions.
4.2.1.2.3 No pot utlitzar els seus recursos (personals i socials)
per canviar la seva realitat històrica.
4.2.1.3 Conseqüències:
4.2.1.3.1 No participa en la societat.
4.2.1.3.2 Difícil convivència social
4.2.1.3.3 Pertany a grups aïllats socialmente.
4.2.1.4 Model de coerció de Paterson: Explicació d ela conducta
antisocial (edat temprana). Etapes:
4.2.1.4.1 Familia:
- Manipulació de la familia per l’utilització de conductes
negatives  Pràctiques educatives no adequades.
4.2.1.4.2 Escola:
- Manca d’interacció amb les noves situacions.
4.2.1.4.3 Aprenentage amb iguals desviats
4.2.1.4.4 Adult:
- Impediment d’aprenentatge per tenir una feina estable.
- Paterson diu que tot això es por evitar amb una bona base educativa
(normes i hàbits) per part de la familia.

4.2.2 INFLUENCIABILITAT, MARGINACIÓ I DELINQÜÈNCIA:

4.2.2.1 La vida en zones marginals fa que es tingui més oportunitats de
relacionar-se amb conductes delictives.
4.2.2.2 La influenciabilitat i el consum d’estupefacients estan en la base
de les conductes delictives.

5. Les emocions:

- Tothom passem diàriamente per estats d’emoció o sentiments, sense ser conscients moltes
vegades:

• L’emoció: Reacció subjectiva a l’ambient amb canvis orgànics innats.

 - Exemple: Por, sorpresa, ira, tristesa, agressivitat...
• Els sentiments: Estat afectiu complex, estable i durader.
- Exemples: Felicitat, rencor, tristesa, por, amor, odi...

5.1 Estímuls i manifestació de les emocions

- Les emocions són incontrolaples i produïdes per un estímul. Poden ser

externs o interns:
5.1.1 Externs: Provocats per l’entorn.
5.1.2 Interns: Es produeixen a nivell cognitiu.

5.2 Emoció i agressivitat

5.2.1 La ira és una emoció que surgeix en determinades situacions.

5.2.2 Quan hi ha una important emoció negativa, apareix l’agressivitat, que és
la intenció de fer mal físic i moral.
5.2.3 La conducta agressiva s’utilitza per aconseguir objectius quan no es tenen
les habilitats necessàries.
5.2.4 Pot aparèixer en:
5.2.4.1 Els esports  Competitivitat
5.2.4.2 Quan ha hagut dificultats en les relacions socials, i la persona
tendéis, llavorns, a no poder controlar-se.
5.2.5 Es pot evitar fomentant  L’autoestima, les relacions socials i les
habilitats per sobreviure.

6. La Motivació: Motiu pel qual una persona actua d’una manera determinada voluntàriamente.

- Tot comportament es produeix per una motivació per conseguir un objectiu.

- Un motiu del fracàs escolar  La desmotivació
- Bandura  La conducta està reglada per les conseqüències.
- Ha d’haver un equilibri entre la realitat (necessitat insatisfeta) i l’esperança de millorar en el
futur.
6.1 Teories de la motivació. Piràmide de Maslow

- Les necessitats són la base de la motivació. Sistema jeràrquic i variante

segons el context cultural i històric.
6.1.1 Necessitats bàsiques, biològiques.
6.1.2 Necessitats de seguretat, devant de situacions de perill.
6.1.3 Necessitats d’afiliació, amor i afecte.
6.1.4 Necessitats d’estima, respecte i estima per un mateix i pels
demés.
6.1.5 Necessitats d’autorealització, tot el que produeix satisfacció
promovent la creativitat.

7. Les Actituds: Tendència a comportar-se d’una manera determinada. És la conducta

humana.

7.1 Components de les actituds:

7.1.1 Cognocitiu  Es sap per les creences pròpies, valors, experiència...
7.1.2 Afectiu  Allò que es sent/perceb.
7.1.3 Conductual  Allò que es creu que es faria.

- Quan hi ha un enfrontament d’aquest: Dessonància cognitiva

7.2 Canvi d’actituds: encara que l’actitud és estable a vegades varia.

7.2.1 Teoria de la dessonància cognitiva: Festinger.

- Genera un estat de tensió, per això es busca l’equilibri.
7.2.1.1 Canviar conducta
 7.2.1.2 Canviar creences
7.2.1.3 Afegir una per equilibrar

7.2.2 Teoria de Gestalt:

- La persona canvia pel seu entorn.

7.2.3 Teoria de l’aprenentatge social: Bandura.

- Es pot canviar la conducta observant d’altres  s’aprèn de l’observació.

7.2.4 Importància del grup: Lewis.

- Els canvis es produeixen pel grup (normes).