UT1: EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ

“En els primers anys de vida, el llenguatge és un procés de

desenvolupament , cal doncs motivar a l’ infant a expressar-se en altres
formes (gestuals, corporals, rítmics, plàstics, etc.) que li permetin alliberar
el seu món interior”.

1.1.- LA COMUNICACIÓ HUMANA

1.1.1.- Comunicar-se, una necessitat:

– L’expressió és una necessitat de la vida. Des que neix, l’infant
comença a comunicar-se amb els adults.
– És la forma espontània de manifestar les necessitats fisiològiques i
sensitives.
– Permet adaptar-nos al món, ser autònom, creatiu i imaginatiu.
– La forma de comunicació pot ser:
• Llenguatge oral
• Llenguatge corporal
– La comunicació respon a la necessitat humana de viure en societat,
els costums i la tradició.
• Per tant, l’infant ha de viure aquest procés d’aprenentatge de
forma lúdica i natural per afavorir el seu desenvolupament i
l’autonomia.
• Ha de ser capaç d’expressar el que sent, pensa i vol.
• L’adult ha de ser capaç d’entendre, atendre, acollir i respondre
les seves necessitats a través d’una escolta activa.
• L’adult ha de valorar els progressos i mostrar afecte tot
afavorint la capacitat expressiva

1.1.2.- La comunicació i el procés comunicatiu:

“Cal situar el llenguatge entès com l’eina indispensable de la socialització,

com a instrument de l’autoconsciència i com a mecanisme per al control del
món”
– Llenguatge: facultat humana de comunicar pensaments,
coneixements, sentiments, etc., a un receptor mitjançant un codi.
• És indubtable la importància que té la veu humana com a
vehicle de comunicació entre les persones.
• La veu és un dels mitjans essencials de què disposa per a
expressar-se, comunicar els coneixements, pensaments i
sentiments que li són propis.
– Comunicació:Prové del llatí comunicareque significa “posar en comú
o compartir”, es pot definir com pas efectiu d’informació codificada,
transmesa a través d’un o més canals, entre un emissor i un receptor
o bé una relació que permet un intercanvi d’informació i experiències.
• Els primers sons humans són inarticulats (crits i vocalitzacions
emotives). Després vénen els sons mecànics que permetran la
capacitat d’articulació.
• Si en aquest procés falla la socialització, l’adquisició del
llenguatge i posteriorment el seu aprenentatge serà molt difícil.

ELS ELEMENTS DE L’ACTE COMUNICATIU

“La comunicació és un procés per a la transmissió de senyals informatius
entre una font emissora i un destí o receptor. Es tracta, per tant, de la
relació social que s'estableix entre un emissor i un receptor, consistent en el
pas d'informació del primer al segon per mitjà del signe lingüístic”
En qualsevol acte comunicatiu cal considerar la presència dels següents
elements:
– Emissor: és qui emet el missatge o senyal. Pot ser directe o bé
interposat, és a dir, en una conversa cada un dels participants és
emissor directe, però si s'informa a través d’una altra persona hi ha
una interposició.
– Receptor:és qui rep el missatge de l'emissor. Pot ser un o més d'un.
– Missatge: és el contingut de la comunicació transmesa per l'emissor
a un receptor determinat. Els missatges poden ser verbals i també
visuals (publicitat, codi circulació, etc)
– Referent: és la realitat a què fa al·lusió el missatge transmès per
l'emissor. Poden ser molt senzills (semàfor) o molt complexos
(pensament)
– Codi: és el conjunt de senyals i signes que formes el missatge i la
clau que posseeixen tant l'emissor com el receptor per elaborar i
interpretar el missatge, és a dir, per a codificar-lo i descodificar-lo
– Canal: és el medi pel qual viatja el missatge des de l'emissor fins al
receptor. Aquest espai visual entre l'emissor i el receptor és la via de
la comunicació, la qual podrà ser oral si el canal és l'aire, o bé escrita
si el canal és el paper.
– Context: és el lloc on es realitza l'acte comunicatiu.

PER TANT

– El procés de comunicació consisteix en l’emissió d’un missatge

codificat per un emissor.
– Es transmet per un canal (l’aire, línia telefònica, etc)
– El receptor percep a través dels sentits, descodifica i interpreta.
– Cal usar el mateix codi i tenir la mateixa capacitat de descodificació i
interpretació.

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

– El predomini de cada un dels elements en un acte comunicatiu

permet distingir les funcions del llenguatge:
• Emotiva o expressiva: Manifestació dels sentiments per part
de l'emissor. Oracions exclamatives o interjeccions. “Uf!” “Que
fantàstica és la vida!”
• Referencial o denotativa: L’emissor informa objectivament,
sobre algun aspecte de l’entorn comunicatiu. Subratlla la
transmissió d'informació sobre fets, pròpia del llenguatge
científic. Modalitat enunciativa. “Són les vuit en punt”
• Conativao apel·lativa: Busca influir o actuar en el
comportament del receptor. Anuncis. “No faci's això!”
“Vota'ns!”
• Fàtica o de contacte: Manifesta la intenció de mantenir la
comunicació amb el receptor, de manera que el missatge se
centra en l’establiment, d’un contacte social per mitjà d’un
canal. Emfasitza l'ús d'un canal comú i així procura assegurar
la continuïtat de la comunicació. “Bon dia!” “...sí,...sí, oi?
 • Metalingüística: Se centra en el codi mateix que s'està usant.
Diccionaris. Els mots esmentats s'escriuen en cursiva. “El verb
dir és transitiu”
• Poètica o estètica: Pretén crear un efecte estàtic o creatiu,
enfoca l'atenció sobre la forma del missatge. Obres literàries.
Adopta ritmes i altres recursos estètics. “Prou plou, però pel
que plou, plou poc”
– Normalment, en un mateix procés comunicatiu es realitza més d'una
funció.

1.1.3.- La relació comunicativa entre la persona adulta i l’infant:

– Característiques del procés de comunicació

“La bona comunicació es fonamentat en l’existència d’un entorn estimulant
i acollidor que enriqueixi i proporcioni instruments per exterioritzar millor
els sentiments”

1.1.4.- Altres factors que influeixen en la comunicació:

– L’entorn
• S’entén tant l’entorn afectiu ( les persones que conviuen
amb l’infant) com l’espai físic ( context cultural).
• Ha de ser estimulant i acollidor.
• Ha d’enriquir i proporcionar instruments per exterioritzar els
sentiments. Com més ric i estimulant, més afavorirà la
comunicació i el seu desenvolupament.

“L’ambient ha de propiciar a obrir els sentits a la realitat: veure, sentir,

tocar…”
“L’ambient ha d’estimular i fer venir ganes d’interactuar amb el medi. Quant
l’ambient provoca experiències positives més impulsa a expressar-se i
comunicar-se”

1.2.- L’EXPRESSIÓ EN L’INFANT

– L’infant és un ésser social, necessita relacionar-se amb l’entorn.

- Ha de seguir un llarg procés d’adaptació, el qual necessita
comunicar-se.
- L’origen i l’objectiu de la comunicació és la necessitat de
viure en societat, introduir les formes de conviure i la cultura.
- Ha d’assolir els coneixements i el mestratge necessaris per un
bon intercanvi.
– Inicialment, s’expressa de forma no verbal ( plor, gest…) a mesura
que augmenta l’experiència i el creixement usa nous mitjans per
expressar-se:
 • Funció simbòlica li permet representar la realitat
• El llenguatge és fruit de la capacitat de simbolitzar la realitat.
– L’infant fins els 6 anys no parlarà com un adult,a mesura que creix va
integrant tres aspectes:
• CONTINGUTS
• ÚS
• FORMA

(Evolució del llenguatge  Fotocòpia 06/10)

VARIABLES QUE INTERVENEN EL PROCÉS D’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

– L’adquisició del llenguatge implica un adequat funcionament dels

mecanismes a nivell neurifisiològic, psíquic i sociocultural
interrelacionats:
• Maduració neurofisiològica: es necessita una maduració del
sistema nerviós central del cervell de l’aparell fonedor, i
contraccions musculars implicades en la producció de sons.
• Maduració psíquica: és necessària l’aparició de la funció
simbòlica (estructura cognitiva). Cal tenir en compte, la relació
afectiva en l’adquisició del llenguatge.
• Context sociocultural: és fonamental l’estimulació verbal
que rep l’infant en el seu ambient natural.

1.3.- LA FUNCIÓ DE LA PERSONA ADULTA

– Pacient
– Enriquir i estimular l’entorn de l’infant
– Afavorir la sensibilitat, creativitat i l’autonomia

1.4.- DIVERSOS TIPUS DE COMUNICACIÓ

“Per expressar-se l’ésser humà usa diferents tipus de llenguatge. S’entén

per llenguatge la capacitat que posseeix la persona per transmetre
sensacions, emocions i pensaments”

– Tipus de llenguatges:
 Expressió oral
 Expressió logicomatemàtica
 Expressió corporal
 Expressió musical
 Expressió plàstica