UD2: EL LLENGUATGE ORAL

“Els límits del meu llenguatge són els límits del meu coneixement”
L. Wittgenstein
“Aprendre a parlar implica conèixer les regles fonològiques, semàntiques i
sintàctiques i saber-les utilitzar”
Beth

- PARTIM DEL QUE JA SABEM:

 El desenvolupament humà es caracteritza per ser social i cultural.

 L’adult responsable de transmetre l’herència sociocultural a l’infant.
El llenguatge juga un paper privilegiat.
 Aprendre a parlar es converteix en el primer gran assoliment cultural
de l’infant.
 Per tant el llenguatge té les següents funcions:
Excel·lent instrument de comunicació
Insereix a l’infant en un entorn cultural
És un regulador dels processos mentals.

2.1.- DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

2.1.1.- Teories sobre l’adquisició del llenguatge:

1. T. de Chomsky
2. T. de Piaget
3. T. de Vygostski
4. T. Skinner
5. T. de Bruner

- PREGUNTEU-VOS:

• Com es pot explicar el desenvolupament del llenguatge en l’infant a

partir dels pocs estímuls ambienta s que rep?
• Com és possible que els infants siguin capaços en pocs anys
d’articular un llenguatge sintàcticament i sistemàticament correcte, si
estan acostumats a sentir frases i construccions més aviat senzilles, o
fins i tot, incorrectes?

1. Teoria de Chomsky. LAD

• Aquestes preguntes van ser el punt de partida on Chomsky es va

valer per desenvolupar la seva teoria.
• Va dominar LAD (Language Adquisition Device). “Mecanisme
d’adquisició del llenguatge” a l’estructura o capacitat innata que
tenen les persones per adquirir el llenguatge i tenir-hi competència.
“Conté una sèrie d’universals lingüístics comuns a totes les llengües del
món que permeten que cada persona desenvolupi la seva pròpia
llengua”

CHOMSKY AFIRMA:
 La capacitat de parlar està genèticament determinada, ara ve, per
poder usar del llenguatge ha d’existir un cert coneixement de la
realitat. És a dir, existeixen uns universals lingüístics que formen part
 del codi genètic, de forma que els infants aprenen a parlar de la
mateixa forma que els ocells els creixen les ales.
 La condició necessària per l’aparició del llenguatge és la capacitat
cognitiva.
 Les seves aportacions van influenciar molt en el camp sintàctic de la
llengua.

2. Teoria de Piaget

• Piaget parteix de la cognició i considera al context relativament poc

important. El que diferencia als homes dels animals no és la
capacitat lingüística sinó la cognitiva.
• El nen és vist com constructor actiu del seu coneixement i, per tant,
del llenguatge.
• Per Piaget, el llenguatge és un sistema de símbols i per tant, arbitrari,
per això, per poder emprar-lo el subjecte ja de construir la capacitat
per a simbolitzar.
• Va estudiar la relació entre pensament egocèntric i llenguatge
Va observar una marcada tendència per part dels infants a
treballar en solitari, i que a ella corresponia un tipus d’activitat
específica amb tres grups fonamentals de conductes verbals:

 La repetició: representa un tipus de conducta que es canalitza per

mitjà del parlar.
Ex: un nen davant un aquari escolta la paraula tritó i la
repeteix diverses vegades.
 El monòleg: representa una conducta verbal lligada directament a
l’acció.
Ex: Una nena davant la tortuga i li diu: “Anem, camina tortuga”
Ex: Un nen acaba un dibuix i diu: Ara faré una altre cosa.
• El monòleg: reuneix característiques similars a l’anterior, amb la
diferència que l’infant dirigeix el seu discurs cap a un interlocutor
determinat.

CONSIDERACIONS:

 El monòleg anirà desapareixent per donar pas al llenguatge

sociabilitzat, és la màxima expressió del pensament i del llenguatge
adult.
 Les estructures i processos cognitius són previs i determinants en
l’aparició i desenvolupament del llenguatge.

3. Teoria de Vigosktky

 Creu que el desenvolupament humà es produeix mitjançant els

processos d'intercanvi i transmissió del coneixement en un mitjà
comunicatiu i social (la cultura).
És a dir, la transmissió dels coneixements de la cultura es
realitza a través del llenguatge.
Per tant, el llenguatge és el principal vehicle d'aquests
processos i és el que influeix decisivament en el
desenvolupament de la ment.
 • Per tant, llenguatge i pensament són dues coses amb orígens
diferents i que al llarg del desenvolupament es produeix una
interconnexió funcional en el qual el pensament es va verbalitzant i el
parlar es va fent racional. De tal manera que es regula i planifica
l'acció. En definitiva, el pensament no està subordinat al llenguatge,
està influït.
Les relacions entre pensament i llenguatge són complexes. Un
pensament neix a través de paraules. Una paraula sense
pensament és una cosa morta, i un pensament desproveït de
paraules roman en l’ombra. La connexió entre ells no és
constant. (Vigostky, 1973)
• Per Vygostski el llenguatge infantil és inicialment social (és la manera
de comunicació amb els adults) i és exterior en forma i funció. A poc a
poc, el llenguatge s’ interioritza i passa per un període egocèntric fins
a ser social.

4. Teoria de Skinner

 Considera que el desenvolupament del llenguatge depèn

exclusivament dels estímuls externs.
 El llenguatge són respostes que l’infant aprèn per condicionaments
aparents, respostes que són verbals i intraverbals, de manera
secundària. Aquestes respostes intraverbalsvan permetre elaborar
una teoria que sí admetia que en el desenvolupament del llenguatge
no només hi ha respostes externes sinó que hi ha una mediació
d'estímuls interns.
 Diferencia quatre tipus de resposta: els comandaments, els tactes, les
respostes ecoiques i les respostes autocrítiques.
 El conductisme per aquella època estava en auge. Aspectes positius
del conductisme:
Parteix del context.
És important el seu esquema estímul provoca una resposta.
Va permetre programes de tractament d’infants amb
alteracions del llenguatge o de tractament de logopèdia.
Els estímuls no s'analitzen aïlladament sinó que s'estudia
l'episodi verbal global, la conversa.

5. Teoria de Bruner

 Pensa que l’infant té algun tipus de coneixement del món real a

través de les accions que realitza, és a dir abans d'aprendre a parlar,
el nen disposa d'unes capacitats cognitives que seran la base per
l’adquisició del llenguatge.
 Bruner proposa el "pont cognitiu" : consisteix a unir els coneixements
previs que el nen porta amb els quals va a adquirint posteriorment,
influenciats pel context sociocultural que es dóna.
 Defensa que el llenguatge s'ha d'adquirir en situacions socials
concretes, en l’ús i el intercanvi comunicatiu diari.
 Per a passar d'una comunicació prelingüística a una comunicació
lingüística, és necessari un escenari de rutines i familiars, que
permeti la comprensió del que està succeint.
 Són aquestes rutines les anomena Sistemes de Suport a
l'Adquisició del Llenguatge (LASS: Language Acquisition Support
System).
LA LASS ES BASA:

 Els infants estan “bio programats” per a percebre unes diferències

entre els esdeveniments del món real, comunicar-se respecte d'elles i
fer les corresponents distincions lingüístiques.
 L'adult ajuda a l’inflat modelant frases que substitueixin a la
comunicació gestual i vocal primitiva, perquè pugui complir les
funcions comunicatives pertinents.
 Els jocs oferiran una àmplia gamma d'oportunitats per a aprendre el
llenguatge i utilitzar-lo.
 La família i infant s'integren en formats de rutina, s'engeguen
processos psicològics i lingüístics:

“Els quatre mecanismes mentals que hem esmentat componen

l'equipament mental mínim que l’infant necessita per a adquirir el
llenguatge. No obstant això, qui vulgui aprendre una llengua necessita una
mica més que aquesta maquinària elemental. No n'hi ha prou amb estar
dotat de la capacitat lèxic-gramatical, cal saber com utilitzar el llenguatge
de forma comunicativa”.

-DESTAQUEM CINC FACTORS LINGÜÍSTICS QUE INFLUEIXEN EN EL

DESENVOLUPAMENT INTEL·LECTUAL:

• Les paraules serveixen com a invitacions per a formar conceptes,

estimula a l’infant a descobrir els seus significats.
• El diàleg que es dóna entre els infants és important ja que orienta,
motiva i estimula la participació i l’educa procurant-li una valuosa
font d'experiències i coneixements.
• L'escola ha de generador de noves necessitats lingüístiques.
• Els conceptes científics s'elaboren en el sinó d'una cultura i es
transmeten verbalment.
• L'aparició de conflicte entre els models de representació pot ser font
de desenvolupament intel·lectual. Si el conflicte no es resol, no hi ha
desenvolupament intel·lectual.

2.2.- EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE

2.1.1.- La importància del llenguatge verbal:

• La PARLA és el llenguatge humà per excel·lència , tot i que hi ha
altres formes d’expressió.
• L’activitat del llenguatge :
Suposa una estructura psicològica complexa.
Es desenvolupa de manera molt ràpida en l’infant (primeres
edats).
– Passa de no disposar cap codi ni capacitat d’abstracció a
mantenir una conversa.

 Té ús i domini de la llengua.
 És capaç d’intercanviar/ comunicar informació.
 Es fa a través de la parla i més tard, de forma escrita.
2.2.2.- Factors que afavoreixen l’adquisició del llenguatge:

“L’adquisició del llenguatge és una de les conquestes més impressionants

de l’ésser humà.”

 Una de les coses que crida més l’atenció, malgrat que cada infant
neix en cultures i civilitzacions heterogènies, és el fet que l’ordre
d’adquisició del llenguatge és relativament regular en tots els nens i
nenes, per tant, la seva adquisició és una característica universal.

1.- Factors que depenen de l’infant i el seu desenvolupament:

 L’infant neix amb una capacitat biològica de desenvolupar el

llenguatge.
Cal que els sistemes neurològic, fisiològic i perceptiu de l’infant estigui
prou madur i, per tant, que els seu desenvolupament de les seves
funcions sigui possible.

 Els mecanismes d’adquisició del llenguatge que depenen de l’infant

són:
El grau de percepció sensorial: agudesa auditiva i visual.
Serveix per emetre o captar els estímuls de l’exterior.
El desenvolupament de la intel·ligència: la capacitat de
comprensió, associació, discriminació, memorització,
imaginació, etc. Serveix per processar i interpretar aquests
estímuls i donar les ordres.
La madura del sistema nerviós. Serveix per transmetre els
estímuls di les ordres.
La capacitat del sistema fono articulatori. Per executar les
ordres a través dels gestos, els sons o les paraules.
L’habilitat d’adaptar-se a l’entorn, la qual cosa incidirà en la
seva conducta.

2.- Factors que s’incorporen a través de la relació amb les persones

adultes:

• És imprescindible que l’infant interactuï amb les persones adultes de

referència. El llenguatge emprat pels adults regula el comportament
de l’infant, alhora que li transmet coneixements i afecte.
L’infant va adquirint progressivament el llenguatge que li servirà
d'instrument no només per comunicar-se, sinó per construir el seu propi
pensament.

 Els adults contribueixen a interaccionar amb l’infant a través dels

següents mecanismes:
Una estimulació adequada, que propiciï la comunicació.
Una comunicació motivadora, que faciliti la interacció.
Una interacció qualitativa, mitjançant la qual sàpiga escoltar i
contestar adequadament.
L’animació i invitació a la imitació, com a elements
d’aprenentatge.

ACTIVITATS PER GRUPS:

  Lectura: DIDÁCTICA DE LA LENGUA EN LA ESCULA INFANTIL
 Per grups: exposar un punt de la lectura usant les TIC.
◦ Grup 1: El entorno familiar
◦ Grup 2: Del hogar a la escuela: ciclo 0-3 años.
◦ Grup 3: Del hogar a la escuela: ciclo 3-6 años.
◦ Grup 4: La selección de los contenidos.
◦ Grup 5: Situaciones educativas para el desarrollo del lenguaje y
el aula. ( 2 grups)
◦ Es durà a terme durant a finals de novembre– principis de
desembre.

-DADES D’INTERÈS QUE US PODEN AJUDAR A ENTENDRE LES

APORTACIONS DELS DIFERENTS AUTORS:

1.- Chomsky:
 És una teoria de caràcter racionalista. Chomsky afirma que
“l'adquisició de la llengua és en gran part per una capacitat
lingüística innata, maduració que és guiada per factors interns, per
una forma de llenguatge innata que s'aguditza, diferència i arriba a
una realització específica a través de l'experiència”.
 Aquest autor proclama que el llenguatge és un "òrgan mental" amb
una determinació casi-biològica.
 La cognició no té cap paper en l'aparició del llenguatge, controlat,
segons ell, per mecanismes específics de la naturalesa innata.
 Per tant, es pot resumir la seva teoria en tres punts:
◦ 1. El nen aprèn la seva llengua nativa amb extraordinària
facilitat i rapidesa, i emet i comprèn, de manera il·limitada,
missatges que mai abans havia escoltat.
◦ 2. Existeix en el nen, per tant, una “gramàtica interioritzada”,
una estructura profunda que ho habilita per a fer un ús creatiu
del llenguatge.
◦ 3. Això explica l'existència d'uns universals lingüístics, comuns
a totes les llengües.

2.- Piaget:
 T. cognitivista, la seva explicació sobre l'adquisició del llenguatge és
la de major transcendència.
 Per Piaget, la funció simbòlica està en els orígens del llenguatge en
l’infant i es desenvolupa prèviament al fenomen lingüístic.
 Els jocs simbòlics, la imatge gràfica i la imitació diferida són exemples
on el lingüístic passa a ser part d'una capacitat més àmplia, la funció
simbòlica.
 Segons aquest autor, la intel·ligència és anterior al llenguatge, el
qual, una vegada adquirit, va a servir al cognitiu. “Existeix una funció
simbòlica més àmplia que el llenguatge i que inclou, a més dels
signes verbals, els símbols en sentit estricte”.
 Piaget afirma la primacia del cognitiu sobre el desenvolupament de la
comunicació i el llenguatge. Pensa que, al final de l'estadi
sensoriomotor l’infant, a través de la coordinació i la diferenciació
dels esquemes sensoriomotores, construeix la capacitat de
representar els objectes, successos, persones, etc.

3.- Vigostky:
  La funció primària del llenguatge és la comunicació, el contacte
social, i en aquest sentit, les formes més primitives del llenguatge
infantil són també socials. Això s'oposa a la teoria de Piaget.
 Afirma que llenguatge i pensament procedeixen d’arrels diferents.
 Vygostski va demostrar que l’infant en la seva primera infància
construeix en la seva interacció amb el mitjà físic, esquemes
representatius, i en la seva interacció amb el mitjà social, esquemes
comunicatius.
 El llenguatge pròpiament aquest resulta de la fusió d'aquestes dues
línies de desenvolupament, i en el procés de interiorització, el
llenguatge pren el control de les facultats mentals de l'home per a
convertir-se en pensament. Desenvolupament cognitiu i
desenvolupament lingüístic formen una unitat, de manera que
depenen un de l'altre.

4.- Brunner:
 Afirma, que des del naixement, el nadó és capaç de realitzar les
diferents conductes que segueixen a un acte intencionalment
comunicatiu, però que és incapaç de seqüenciar-les adequadament
en relació a un objecte.
 No s'arrisca a caracteritzar la intencionalitat com innata, però si
aposta perquè el decisiu en l'establiment de la intenció comunicativa
és el fet que els adults tracten totes les conductes infantils com si ja
fossin intencionals.
 No li dóna importància a si va ser primer el lingüístic, o primer el
cognitiu, ja que prefereix considerar-los com dos processos
simultanis, coincidents. És impossible parlar d'un desenvolupament
cognitiu dissociat del desenvolupament del llenguatge, així com
tampoc és possible dissociar el llenguatge de la influència que sobre
ell exerceix el mitjà.

2.3.- MECANISMES PER L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

• Imitació
Per aprendre a parlar cal tenir un model per imitar, per tant el
procés de construcció d’estructures lingüístiques es dóna a través
d’aquests mecanismes.

 Observació
És un element motivador i és el context significatiu per l’adquisició
del llenguatge.
L’observació és el punt de partida de la comunicació i el
llenguatge l’instrument pel qual es canalitza l’atenció, curiositat i
les experiències de l’infant.
L’observació va dirigida a :
➢ Reconèixer un objecte.
➢ Fixar l’atenció en un esdeveniment escolar o familiar i
treure múltiples possibilitats expressives.
➢ Interpretar un dibuix, lectura d’un conte d’imatges, etc.
• Acció
Permet classificar, analitzar, estableix relacions, agrupa...
Passarà d’un coneixement i ús pràctic concret a una capacitació
mental i posteriorment a l’ús de la paraula i de la frase.

• Joc
És essencial. Brunner va estudiar la relació entre determinats jocs
i l’adquisició del llenguatge.
Va usar el terme de “format” per descriure les interaccions
triangulars que es donen entre l’infant, adult i l’objecte.
I va distingir:
➢ Format d’acció conjunta ( situacions en les quals l’adult i
l’infant actuen sobre un objecte de forma conjunta: joc de dinar
i prendre, ficar i treure, etc).
➢ Format d’atenció conjunta ( situacions en les quals l’adult i
l’infant atenen conjuntament a un objecte: Jocs d’indicació, jocs
de lectura de llibres, etc.).
➢ Format mixt ( atenció i acció conjunta, com el joc del cuit i
amagar).

• En els 3 formats cal elaborar procediments que assegurin la

interacció entre adult i infant: quan s’inicia el joc, el lloc, quina
conducte se segueix, etc.