PREGUNTES TEMA 2:

1.- Explica i relaciona els conceptes de creixement, maduració i

desenvolupament.
CREIXEMENT:
• És un conjunt de canvis físics que pateix una persona des del moment
en que l’espermatozoide entra en l’òvul (concepció) fins que és adult.
Tots aquests canvis consisteixen en l’augment de les dimensions
corporals causades per l’augment del número i mida de les cèl·lules
del cos, per tant, es diu que els canvis patits són quantitatius (pes,
talla, perímetre de crani i caixa toràcica...)
Aquets canvis no es produeixen sempre de la mateixa manera, durant
tota la vida una persona té uns moments de més creixement:
Embaràs, primer any de vida i adolescència.
Per últim, dir que, un creixement normalitzat és u signe de bona salut,
per tant, quan veiem que un nen no està creixent segons l’edat que li
pertoca, podem pensar que aquest nen potser pateix algun tipus de
problema.
MADURACIÓ:
• Quan parlem de maduració fem referència als canvis biològics d’una
persona.
Aquests canvis fan referència a com van canviant els sistemes,
òrgans o aparells del cos seguint un ordre diferenciat: cap, tronc i
extremitats.
Tots els canvis hormonals que pateix una persona són una part molt
important de la maduració.
DESENVOLUPAMENT:
• El desenvolupament és el procés de canvis psíquics que pateix una
persona. Gràcies al desenvolupament una persona és capaç
d’adquirir noves capacitats (com el llenguatge, la memòria, la
intel·ligència, la conducta...) i de millorar-les, ja que la persona té la
capacitat de superar-se a si mateix.
L’entorn és un factor que influeix sobre la persona, ja que a través de
l’aprenentatge la persona és capaç de desenvolupar-se.
Com a curiositat, s’ha de dir que les persones som l’espècie que en el
moment de néixer i els primers anys de vida necessitem a la mare
perquè cobreixi totes les nostres capacitats, i en canvi la resta
d’espècies som molt autònoms al néixer.
Per tant, el desenvolupament de les capacitats humanes només és possible
quan existeix una base correcte de creixement i aquesta es produeix quan
la maduració de la persona és la correcta.
Podem dir, per exemple, que fins el moment en que un nen no té la
maduració cerebral adequada, no podrà tenir un correcte creixement de les
seves extremitats i si això no succeeix el nen no podrà començar a escriure.

2.- Quin paper juga en tot aquest procés l’aprenentatge?

Per mitjà de l’aprenentatge la persona és capaç de desenvolupar les
conductes necessàries per adaptar-se al seu entorn i incidir-hi. Per tant,
l’aprenentatge ajuda al desenvolupament, al creixement i a la maduració
d’una persona, ajudant-lo a adquirir els coneixements que necessita per
avançar de manera adequada, ja que l’aprenentatge fa que es modifiqui la
conducta a nivell extern i cerebral.

3.- Per què són tan importants els primers anys de vida en el
creixement humà?
Els primers anys de vida són molt importants en el creixement d’una
persona perquè durant aquesta fase s’adquireixen estratègies de com
ser capaç d’utilitzar les teves habilitats segons l’entorn, per tant, t’hi
adaptes.
Durant aquesta fase també es comencen i s’acaben els processos de
creixement i desenvolupament de gairebé totes les estructures
biològiques.

4.- Factors que influeixen en el creixement i desenvolupament.

En el creixement i desenvolupament d’una persona influeixen els
següents factors:
Factors prenatals  passen abans i durant l’embaràs
• Factor genètic: és la informació genètica que hem heretat
dels nostres pares. Aquesta informació es troba dins del nucli de
les cèl·lules i defineixen tots els aspectes d’una persona.
• Factors hormonals: Les hormones ajuden al bon
funcionament de les cèl·lules i això provoca que s’encarreguin
de regular el creixement i desenvolupament de la persona.
Cada hormona s’encarrega de regular un aspecte en concret,
fins i tot hi ha una hormona (la oxitocina) que durant el part
s’encarrega de que el cos es prepari per fer que el nen surti del
ventre de la mare.
• Factors circumstancials: Són els hàbits de vida i de salut que
té la mare i la família del nen.
Quan una mare no té els hàbits adequats (pren alcohol, fuma,
no té una dieta saludable...) això pot influir en el fet que el
fetus pateixi deficiències o trastorns.

Factors perinatals passen en el moment del part

• Factors relacionats amb el part: Segons el moment en que
es produeix el part (lo adequat és que el part es produeixi a les
40 setmanes) pot haver el risc que el nen no tingui prou
madurs els pulmons i per tant els han de ficar a l’incubadora
perquè s’acabi de madurar, o bé hi ha el perill que el nen
pateixi una hemorràgia cerebral.
 Els parts prematurs (entre a setmana 28 i 37 d’embaràs) i els
parts immadurs (entre la setmana 20 i 28) són aquests casos
en que existeix risc tan pel nen com per la mare, i cada vegada
són més freqüents pel fet que les dones cada vegada es
queden embarassades més grans.
Quan el part es produeix avanç de la setmana 20 el nen mor
perquè encara no és viable.
• Factors relacionats amb el moment de part: Segons com
es produeixi el part, podrà existir perill pel nen.
En el cas dels parts naturals, com no es realitzen en un
hospital, si existeix alguna complicació, no es pot fer res per
solucionar-ho.
Els parts controlats són els més adequats perquè el metge i les
comadrones ajuden i supervisen el part i vigilen que no hi hagi
cap complicació.
Existeixen dos tipus de parts controlats (part per cesària i part
per forces) en que el part es produeix amb l’ajuda d’algun
instrument, normalment pel fet que el nen no és capaç de sortir
per ell sol, en que existeixen riscos de que el nen pateixi alguna
deficiència o malformació.
• Factors circumstancials: Són els més complicats de controlar
ja que es produeixen per caigudes o lesions produïdes en
l’extracció del nen o fins i tot per la compressió del nen quan
està baixant per l’úter.

Factors post natals Produïts per conseqüència de la relació i

interacció amb l’entorn.
Aquests factors estan en relació amb el nivell econòmic, social,
cultura i mediambiental de la família, i es destaca la importància en
que el nen tingui una bona alimentació, educació, un bon descans,
higiene i sobretot l’afecte suficient.
Quan un nen no creix en un àmbit correcte, és molt probable que
pateixi un mal desenvolupament.