La malria

La malria s una malaltia parasitria, s a dir una malaltia que es propaga entre dos organismes; un parsit, que s el que se n'aprofita per obtenir aliments o altres requeriments vitals i un hoste que s l'afectat. Aquesta malaltia s un problema en la salut als pasos tropicals del continent americ, de l'frica i alguns llocs del subcontinent Indi a l'sia. Es calcula que cada any es produeixen entre 350 i 500 milions de nous casos i entre un i tres milions de morts, especialment en nens menors de cinc anys. Tot i que a Espanya no hi ha gaire casos de malria, el risc d'infecci per lincrement dels viatgers a les zones afectades i, sobretot, a la immigraci procedent de pasos on la malria s un greu problema, ha suposat un cert augment del casos. La malaltia de la malria s present en l'sser hum des de fa ms de 50.000 anys. S'han trobat diferents proves com la detecci d'uns parsits semblants als de la malria en ximpanzs i indicis de febres de la malria en diferents etapes de la histria. El mot malria prov de l'itali (mala aria: aires nocius) , la seva primera manifestaci la va descobrir Charles Louis el 1880, mentre es trobava a Nigria observant els globus vermells de pacients infectats, on hi va trobar un nou bacteri. Louis va entendre que podia ser un protozou el que ho causava, per no va poder demostrar com es transmetia. Ms endavant Carlos Finlay, observant pacients amb febre groga, va suggerir que potser eren els mosquits qui transmetien la malaltia d'un hum a l'altre. Per no fou fins el 1898 que finalment es va demostrar que ho eren, grcies els treballs cientfics de Sir Ronald Ross.

Mosquit causant de la malria

Curs de la malaltia

1. El mosquit femella del gnere Anopheles al picar a una persona o animal amb la malaltia absorbeix els gametcits masculins i femenins del parsit. 2. A l'estmac del mosquit aquests gemetcits maduren i s'uneixen formant el parsit anomenat esporozot. 3. El nou parsit emigren fins a les glndules salivals del mosquit. 4. Aquest mosquit quan pica a una persona sana li injecta la saliva ja que s anticoagulant i li facilita l'absorci de la sang i juntament amb la saliva els esporozots del bacteri entren dins l'individu. 5. El bacteri que ara s troba dins l'individu que ha picat el mosquit emigra fins el fetge. 6. All penetren dins les cllules del fetge i es comencen a reproduir asexualment. 7. Quan n'hi ha un nmero considerable tornen als vasos sanguinis on penetren dins els globus vermells, on es reproduiran amb molta ms

quantitat fins a destruir-la per poder-se alliberar i infectar nous globus vermell. 8. Alguns d'aquests bacteris formen gametcits masculins i femenins, i si un mosquit femella pica aquesta persona infectada es tornar a comenar el cicle.

Smptomes
Els smptomes de la malria sn, una elevada temperatura, calfreds i molt de mal de cap. Aix s degut a la destrucci de globus vermells que causen els merozots (divisi dels esporozous) en reproduir-se. Quan s'arriba a una elevada temperatura es comena a tenir mal de cap, vmits, deliris, ansietat i inquietud, que van desapareixent amb l'estabilitzaci de la temperatura corporal. Tamb aquesta destrucci produeix anmia, o sigui falta d'hemoglobina a la sang, que si no s tractada immediatament pot causar la mort. Els nens afectats poden morir menys de 72 hores desprs dhaver desenvolupat els smptomes. Un altre grup dalt risc sn les dones embarassades.

Tractament i control
El primer tractament (s. XVI) va ser tret de l'escora d'un arbre de sudamrica, anomenat Cinchona, que cont quinina. Ms endavant es va fer servir la tintura de l'escora per fer el tractament a partir de 1640. Ja a inicis del segle XIX, dos farmacutics francesos van aconseguir l'extracte , que encara actualment s un important i efica tractament, tot i que s'han descobert parsits inmunes. El primer medicament sinttic es va obtenir a travs d'investigar nous productes durant la primera guerra mundial i un dels tractaments ms nous s lartemisina, extracte de la planta Artemisa, que es va utilitzar amb xit els anys 80. Els mtodes utilitzats per evitar la propagaci sn el medicaments profilctics, l'eradicaci dels mosquits i la prevenci de les picades. La vacuna 100 % efica no existeix per n'hi ha que redueixen molt el risc , entre les quals la vacuna sinttica del doctor colombi Manuel E. Patarroyo. Tamb el mes d'octubre de l'any passat es va publicar un article a la revista cientfica 'New England Journal of Medicine' en el que es donaven a conixer els primers resultats d'una nova vacuna, la RTS,S. Sembla que aquesta podria arribar a prevenir un 56% dels casos de malria en nens i un 47% de malria greu. En el desenvolupament d'aquesta vacuna hi han participat l'Hospital Clnic i la Universitat de Barcelona.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACI
laMalla.cat Portal de notcies: http://www.lamalla.cat/societat/salut/article? id=492972 Malria, la malaltia oblidada de Juan F. Gutirrez Galindo (Dept. De Sanitat animal Facultat de Veterinria): http://www.raco.cat/index.php/ciencies/article/viewFile/133203/1833 02 Revista Eureka La Malria - : http://www.portaleureka.com/revista/medicina/89-malaria Viquipdia La Malria: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mal%C3%A0ria BTV Notcies.cat: http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/10/18/lavacuna-contra-la-malaria-es-efectiva-en-la-meitat-dels-nens-africansque-la-proven/