El Llenguatge de La Imatge Al Mon Grec

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC
EVA M.KOPPEL
LESCULTURA A LES ILLES CCLADES : ELS DOLS CICLDICS Les illes cclades sn un conjunt dilles situades entre Grcia continental, Asia menor i Creta. No noms seran importants en poca Pre-helnica (= Edat de Bronze) sin que tamb en poques ms tardanes. Hi trobarem santuaris importants, com el dApollo a Delos i Hera a Samos. Sobretot a Paros i Naxos hi ha unes pedreres de marbre de molt bona qualitat, usat a ledat de Bronze per esculpir els dols cicldics i tamb en poca grega i romana per obres de qualitat especialment bona. El marbre de Naxos s el que primer susa i s ms gruixut. El de Paros s de ms bona qualitat i es comena a fer servir ms tard. - Primeres manifestacions Les primeres manifestacions a les cclades les trobem al Neoltic (fins al moment no tenim cap evidncia de restes paleoltiques), ja des de fora aviat del neoltic (VIII millenni aC), per troballes fetes a altres llocs de Grcia (fora de les cclades), on shan trobat objectes fets de marbre daquestes illes. Lassentament sistemtic de les illes s ms tard, cap al V milleni aC, en que es t constncia dun poblat de vivendes construdes en pedra i envoltades duna empalissada. Aix requereix un esfor collectiu, per tant ja era una comunitat organitzada. Tamb sha trobat cermica neoltica i figuretes en marbre. Destaca especialment una figureta femenina amb molt de volum. Aquest tipus ddols femenins sovint es presenten amb les cames creuades. - Edat de Bronze LEdat de bronze, a les cclades, sanomena, CULTURA CICLDICA O CICLDIC. Aquest perode es divideix en 3 : a) Cicldic primitiu o protocicldic (3200-2000 aC) b) Cicldic mitj (2000-1550 aC) c) Cicldic tard (1550-1100 aC) Alhora el protocicldic (que s el ms important), es subdivideix en : a.1 Protocicldic I (3200-2700 aC) a.2 Protocicldic II (2700-2300 aC) a.3 Protocicldic III (2300-2000 aC) La major part dels dols cicldics sn del Protocicldic I i II.
EVA M.KOPPEL
a) PROTOCICLDIC O CICLDIC PRIMITIU (3200-2000 aC) Ja existeixen nombrosos assentaments a les illes. Actualment el ms ben estudiat i conservat no sn els assentaments sin les necrpolis. Consisteixen en tombes que contenen aixovars rics i diversos. Lelement ms important sn els dols cicldics. Els ms antics ja van ser trobats al segle XVIII i actualment ja sen coneixen diversos milers. El Museu Nacional dAtenes i el Museu Goulandris sn els que en tenen el major fons. Durant els segles XVIII i XIX no van ser valorats, ja que es consideraven primitius, en el sentit pejoratiu del terme. Al segle XX la concepci canvia i passen a ser molt valorats, cosa que augmenta les excavacions illegals. Influiran en lart del segle XX. Pel que fa a la producci, el major nombre ddols est fet a les illes. - Primer a Paros - A partir dun cert moment, la major producci la trobem a Naxos (i s tamb a la que shi desenvolupava millor la vida, ms poblada). - A Keros o Ceros (sud-est de Naxos) shi ha trobat un nombre important ddols. s una illa petita i inhspita (no habitada). Hi ha diferents hiptesis sobre shi feia a la illa : - 1. Era un lloc de culte - 2. Era un lloc denterrament de laristocrcia* de la illa de Naxos * Cal dir que els dols cicldics eren un objecte luxs, no tothom sen podia permetre. El marbre s un material difcil de treballar. Per tant els trobarem a les tombes de nivell social alt. Tamb shan trobat dols cicldics fora de les cclades (en quantitat menor, per). Aix indica que : - Els artesans especialitzats eren itinerants - els dols sexportaven pel mediterrani Tamb existeixen imitacions procedents de Creta i tica. Caracterstiques : Material : La major part fets en marbre. Tamb nhan arribat daltres materials (petxina, etc.). Se suposa que tamb nhi hauria de fusta (per no nha arribat cap) Dimensions : sn de mides molt variades. Els ms grans poden ser de 1,50-1,60 m (de gaireb tamany real) i els ms petits duns 10cm. La majoria sn duns 30 cm. La major part sn una figura femenina amb braos creuats sobre el pit, amb signes dembars o estries post-part.
EVA M.KOPPEL
a.1) Protocicldic I Les formes de les figures que trobem deriven de les del neoltic : figures dretes, amb les mans sobre labdomen. Ara b, una de les seves principals caracterstiques (ja no neoltiques) es que han disminut de volum. Segueixen essent amples per molt menys profundes. Hi ha diferents hiptesis per explicar aquesta disminuci de volum : 1. Es deu a un canvi de mentalitat de tipus religis o esttic 2. s degut a problemes tcnics : els artesans simplifiquen el procs de fabricaci, pel que es poden fer ms peces i ms rpid per satisfer una creixen demanda 3. El canvi es produeix lentament des de finals del neoltic fins a principis del protocicldic I. No podem veure b levoluci perqu es fa en figuretes fetes de fusta, que no ens han arribat. Evoluci : 1. Inicis del protocicldic I : Tenim 2 tipus de figures: a) Esquemtic o de viol : T forma de viol, amb un coll molt llarg i sense cap.
b) Plastiras : Rep el nom duna necrpolis de Paros. No s tant esquemtic, ms volumins. T parts del cos ms detallades : genolls, turmells... el rostre est molt detallat (alguns sabem que tenien incrustacions als ulls amb pedres negres). Tenen les cames separades.
EVA M.KOPPEL
2. Perode de transici : Cap 2800 i dura uns 100 anys.
a) Louros :
Es fonen els tipus anteriors de viol i plastiras. Les figures sn menys esquemtiques que el tipus esquemtic o de viol per no sindiquen els trets facials com en les plastiras. Aquest tipus fusi sanomena Louros. Les cames ja no estan tan separades i els braos ja no es realitzen, noms sindiquen 2 protuberncies triangulars que surten de les espatlles. b) Pre-cannic : La figura evoluciona poc a poc. Els braos es van tornant cada cop ms creuats (no creuats del tot) i les cames tancades fins als genolls. Aquest estil s el precannic.
c) Escultures masculines
Daquesta poca sn les escultures masculines, molt diferents de les femenines (que sn esttiques i embarassades o amb estries post-part). Les masculines sempre realitzen alguna acci. Una de les primeres trobades (al segle XVIII) s larpista. Actualment es troba al Metropolitan de Nova York. Es creia que era una falsificaci, per ara ja no es dubta lautenticitat. Es tracta duna figura masculina que seu en un seient de respatller alt i toca un instrument amb els dits polses. a.2) Protocicldic II 1. Inicis protocicldic II : s una poca de major varietat. La major part de les escultures que no pertanyen al tipus cannic pertanyen a aquests 200 o 300 primers anys del protocicldic II.
a) Grups
- 2 figures femenines, una sobre el cap de laltra. Sn les dues idntiques, exceptuant que la de sobre s ms petita i la de sota que t signes dembars. - 2 figures masculines que sostenen una de femenina (que s de forma cannica) b) Figura cannica s a inicis del protocicldic II que es crea la figura cannica, que ser vigent al llarg de tot el perode. s una figura dreta en posici frontal, femenina, amb els braos creuats sobre labdomen, el bra dret sota lesquerra (amb algunes excepcions) i signes dembars o de post-part.
EVA M.KOPPEL
Hi ha 2 tipus de figura cannica : b.1) Kapsala : s ms antic i dura menys temps. Tenen les cames relativament juntes i s ms estilitzada que lspedos. T els braos ms fortament apretats contra el pit i la cara s ms ovalada. b.2) Spedos : perdura durant molt segles. s masss, quadrat. La cara ms quadrada, angulosa i els braos estan ms distesos que en el kapsala.
Kapsala
Spedos
c) Apeiranthos Parallelament es fan figures ms esquemtiques. Es realitzen les dues alhora, shan trobat dels 2 tipus a les mateixes tombes i els mateixos escultors que realitzaven la cannica tamb feien aquest tipus ms esquemtic. d) Masculines Segueixen fent accions : - Arpista, bevedor, Tocant el doble aulos
EVA M.KOPPEL
s a inicis del protocicldic II que es fan les escultures de majors dimensions, gaireb de tamany real (1,50 1,60m). Aquestes estan trencades intencionadament ja a ledat de bronze, ja que no hi cabien a les tombes i es fragmentaven per collocar-les. Eren enterraments de petites dimensions, en les que el difunt o difunta es collocava en posici fetal. No importava lescultura en s, sin que el significat es mantenia independentment destar o no trencada. Les escultures canniques no sn fetes per estar collocades dretes, ja que tenen els peus esculpits en punta. Es collocaven dins la tomba estirades a costat del difunt. Si es volien fer dretes, es feien sobre una base (com el tocador de doble flauta). Excepte el nas i les orelles, no sesculpien la resta de trets facials. Per algunes figures que ens han arribat amb policromia, sabem que els ulls, celles, boca, cabell... estaven pintats. El cabell queia sobre el front, i en alguns casos un floc llarg cau sobre les espatlles o lesquena. La cara estava decorada amb tatuatges pintats en forma de trama. Es correspon a la moda de lpoca, ja que a les tombes shan trobat recipients amb pigments. Aix per realitzar determinats actes de culte, algunes persones destacades es pintaven decorant cara i cos.
2. Finals protocicladic II Va canviant lescultura i apareixen nous estils. a) Dokathismata Rep el nom dun indret de la illa dAmorgos. Es diferencia de lspedos perqu els caps tenen forma ms triangular i el cos s ms angular i menys arrodonit. Les espatlles son ms amples i angulars i disminueix gradualment de tamany dels hombros als peus.
EVA M.KOPPEL
b) Chalandriani A partir dun cert moment apareix un nou estil, anomenat Chalandriani. Ja no se segueix el tipus cannic (ja no t importncia creuar els braos). Sn postures menys rgides i ms lliures. Cada cop sn figures de menor tamany i de menys qualitat, menys cuidades. La part superior del cos s angular, quadrada. La inferior es composa duna cintura molt estreta i dunes cames tamb molt estretes. Cada cop guanyen en importncia els trets facials (els ulls gravats).
a.3) Protocicladic III a) Chalandriani. Segueix el tipus Chalandriani. b) Masculins El Caador o guerrer (se suposa que s de finals protocicldic II o principis del III). c) Cannic Cada cop sen fan menys destatuetes canniques i de menor qualitat fins que desapareixen.
EVA M.KOPPEL
EVA M.KOPPEL
ESCULTURA MINOICA
La cultura minoica. Dades generals La illa de Creta est situada equidistant entre Grcia, sia Menor i el Nord dfrica. s fora muntanyosa. El cim ms alt s el mont Ida (en el que segons la mitologia va nixer Zeus). Tamb a la illa hi ha fora plancies on es desenvolupa lagricultura i la ramaderia. No hem trobat evidencies docupaci al paleoltic. Les reses ms antigues sn del neoltic (mitjans del Vi milleni aC). Sn pobles sedentaris, agricultors i ramaders que viuen en coves i petits assentaments (per exemple, hi ha 8-10 estrats dun daquests assentaments neoltics a sota el palau de Knossos). Els ocupants neoltics feien cermica, la seva prpia roba i existeixen figuretes de marbre amb significat religis. LA majoria daquestes figuretes sn femenines i alguna tamb de masculina, per exemple una figura de divinitat Ierapetra. La transici del neoltic a ledat de bronze es fa per pobles que venen de fora, que porten amb ells el coneixement del metall. Lpoca Minoica = Edat de Bronze Arthur Evans (lexcavador de Knossos) divideix ledat de bronze en 3 etapes (divisi que no susa ) 1. Minoic Antic (2600-2000/1900 aC) 2. Minoic Mitj (2000/1900 1600 aC) 3. Minoic Proper (1600-1100 aC) A ms dividia cada poca en nmeros romans, i lletres : Minoic Antic I, Minoic Antic IIa Aquesta divisi no tenia en compte els pocs fets histrics que coneixem de Creta. Els nostres coneixement histrics sn la destrucci - reconstrucci dels palaus. Aix es va crear una segona divisi, que s la que susa : 1. 2. 3. 4. Pre-palacial (2600-1900 aC) Palacial antiga o Protopalacial (1900-1700 aC) Palacial recent o Neopalacial (1700-1400 aC) Post Palacial (1400-1100 aC)
Sabem molt poc dels fets histrics de Creta, malgrat ens hagin arribat tauletes escrites en dues escriptures : 1. Linear A : escrita en llengua minoica, no la podem llegir. 2. Linear B : els mateixos signes per amb un llenguatge pre-grec. La podem llegir. Aquestes tauletes eren larxiu dels palaus. No relaten fets histrics sin que parlen sobre ladministraci dels palaus, de fets econmics (el nombre dovelles, inventaris de donacions fetes...) i no de fets histrics. S que hem rebut alguna informaci, per exemple, a algunes tauletes de linear B apareixen noms de divinitats molt concretes de llocs on es fan donacions. Aix
9
EVA M.KOPPEL
constatar lexistncia de les principals divinitats gregues ja a lpoca micnica i minoica (per exemple Posid). Tampoc trobem representats els fets histrics en representacions artstiques (noms una excepci, una pintura a la illa de Thera, s a dir, Santorini). I en mitologia noms sen fan breus referncies, com el naixement de Zeus al mont Ida o la llegenda de Teseu i el Minotaure. POCA PRE-PALACIAL (2600-1900 aC) Els invasors que porten ledat de Bronze, sorganitzen en tribus amb prnceps locals, Enterraven els morts en sepulcres comunitaris. Viuen de la ramaderia i lagricultura i dun comer amb el mediterrani proper i fins a Itlia i la Pennsula Ibrica. Pel que fa a lescultura daquesta poca nha arribat molt poca. 3. En marfil. Un exemple s aquesta figura (Arcanes) 4. En marbre tamb tenim exemples (figura asseguda).
POCA PALACIAL ANTIGA (1900-1700 aC) Aquestes tribus centralitzen el poder en algunes dinasties regides per un rei que sustenta el seu poder en una aristocrcia. Es comencen, cap al 1900 els primers palaus : Knossos, Festos, Mallia, Kato Zakros. Els palaus sn es centres de poder a tots els nivells : poltic, econmic, militar, religis. Ens han arribat algunes escultures daquest perode : 5. Escultura en terracota de Festos (1800-1700 aC). s una dona embarassada a la gatzoneta (acuclillada) 6. Escultura en terracota dun guerrer (1900 aC). De Petsofa. La funci de les dues era votiva. Cap al 1700 aquests primers palaus van ser destruts, segurament per un terratrmol. POCA PALACIAL RECENT (1700-1400 aC) Immediatament desprs de la seva destrucci es reconstrueixen. Aix comena lpoca palacial recent o neopalacial. s el moment de major auge.
10
EVA M.KOPPEL
POST-PALACIAL (1400-1100) Cap al 1450-1400 aC es torna a succeir una nova catstrofe i es destrueixen de nou els palaus. No sabem la causa. Hi ha diferents hiptesis : Spiridon Marinatos : degut que a Thera (Santorini) hi ha haver una erupci volcnica, es produeix en conseqncia un Tsunami que destrueix Creta. Hi ha evidncies arqueolgiques duna erupci volcnica, per les ltimes investigacions conclouen que no s coetnia a la destrucci. La majoria dels investigadors creuen que es va donar a un terratrmol noms. No accepten la hiptesis de Marinatos.
Aquesta destrucci s aprofitada per un poble que ve de la Grcia continental : el poble aqueu, jnic o micnic (s el mateix, t diferents noms). Aquests ocupen la illa que cau rpidament sota el seu domini i reconstrueixen els palaus. Aix comena una altra poca de prosperitat sota domini aqueu no minoic. Introdueixen una nova llengua : el linear B. A principis del segle XVI, Knossos ser destrut de nou, per no en sabem la causa. Inicia aix la decadncia, que culmina amb larribada dels pobles del mar i dels drics cap al 1200-1100 aC. Comena lpoca fosca. La cultura Els santuaris minoics es troben a la natura, o sobre de turons, coves, al mig dels camps en plena natura. Sabem que sn llocs de culte perqu shan trobat objectes que no serveixen per la vida quotidiana, per exemple, petites destrals de doble tall (les conegudes Labris). Aquests objectes sn donacions a la divinitat. Sabem laspecte que tenien per alguns fragments de rhyton, danells o pel sarcfag dHaghia Triada (en que es veu un sacrifici danimals davant dun altar i un pilar amb una destral de doble fulla). Sabem tamb que eren actes que necessitaven msica (veiem personatges tocant instruments, com una mena de ctara i les boques obertes com si cantessin). El culte es realitza als palaus (per exemple a Knossos hi ha una petita estana amb un banc al voltant i plena de atuells cermics, imitaci de banyes de brau, figures de divinitats). A aquesta estana noms hi desen els objectes necessaris per al culte. El culte en s en fa al pati central del palau, de forma rectangular. Aquest pati el trobarem a tots els palaus. Tamb a una zona ms exterior hi havia un pati enllosat amb escales en un dels costats : sn grades (amb molt pocs centmetres entre esgla i esgla). Aquesta zona sabem que tamb servia per rebre les delegacions estrangeres.
11
EVA M.KOPPEL
Lescultura minoica La majoria de troballes que ens han arribat sn dpoca neopalacia, s a dir, lpoca dauge de la cultura minoica. Pel que fa als materials, ens han arribat peces de bronze i terracota, algunes divori i en comptades ocasions de marbre o pedra. Sn sempre de petites dimensions, encara que shan trobat alguns fragments de caps de tamany real. Aix fa pensar que tamb hi havia escultura de gran tamany. Aquests caps no sabem si eren escultures de gran tamany o b si es collocaven sobre pilars de fang o de fusta recoberts per ropatges. - Una altra trobada que justifica lexistncia descultura monumental sn les figures femenines en terracota trobades a Haghia Irinia (Keros). Sn un exemple molt tard (1200 aC). Alguns investigadors pensen que nhi havia semblants a aquestes dpoques anteriors. Varien en alada : d1m a 1,50-160m. Tenen les mans sobre els malucs i duen faldilla llarga i una mena de jaqueteta a la moda de lpoca. Altres tenen nua la part superior del cos. El fet que es portin les mans al maluc fa pensar als investigadors que estan ballant. No hi ha consens sobre si sn figures de donants o b de divinitats. s poc probable que representin a divinitats ja que sempre es representaria a la mateixa deessa (i hi ha 32 figures iguals). - Les figures femenines ms conegudes sn les trobades a lestana adjunta al pati del palau de Knossos. Estan fetes de cermica vidrada i les podem datar a lltim segle de lpoca palacial recent. Fan uns 30 cm dalada. La ms gran t els braos estesos endavant, en actitud depifania. s una manera de presentar-se els deus davant lsser hum, amb tot el seu esplendor. T serps enroscades per tot el cos que treuen el cap pel barret. La segona, s mes petita i sost quelcom (no hi ha acord sobre si sn serps o astes de crvol). Sobre el tocat t un fel (una pantera). Vesteixen la moda minoica : faldilla i corpinyo que deixa els pits a laire i al cap un pollos. Hi ha discussi sobre qu representen : sacerdotesses o divinitats. La segona s la ms acceptada ja que duen tocat Pollos, habitual en les representacions de divinitats. Sn deesses relacionades amb la natura salvatge (representada per la pantera i les serps) i de la terra (les serps, allusi a la fertilitat).
12
EVA M.KOPPEL
- Ms tardanes, dpoca post palacial, sn una srie ddols femenins de terracota (procedents de Knossos i de Gournia). Es caracteritzen per la part inferior del cos cilndrica i la superior amb maneres diferents de collocar els braos : algunes en actitud de devoci (que trobem a la zona de Mesopotmia), epifania, amb un nen als braos... No totes les figures trobades a santuaris minoics sn femenines, tamb nhi ha de masculines i zoomorfes. - Figura dun cavall procedent dArcanes (1150-1100 aC) - Masculines : en tenim de terracota o bronze en actitud dadoraci. Sn oferents. Les figures ms antigues que tenim sn del protopalacial i les ms recents del neopalacial. De forma no premeditada, al llarg del temps es van acostant ms al cos hum. Alhora es dona una major soltura de moviments (al contrari dEgipte i Mesopotmia). Evoluci de lescultura : (fatal. Eva deixi apunts) A lpoca palacial antiga sn figures de terracota. Es representa el cos hum en les seves parts essencials, no sindiquen els detalls (com el sexe, les articulacions...) Ms tard comencen a tenir ms volum i es mostren les articulacions, sindiquen els braos i lavantbra, les cuixes, trets facials... A principis de lpoca palacial recent sn escultures ms estilitzades, amb una postura amb lesquena arquejada, figures doferents que es porten la m al front en actitud de devoci i respecte, un gest dadoraci. Generalment sn figures masculines (se suposa que fetes a un taller de Knossos). Alguna figura femenina com la figura dHaghia Triada (actualment al Berln Museum) shan trobat tant a Creta com a fora (com a Anatlia). Lespatlla arquejada no noms la tenen els orants, tamb escultures com el msic que toca la doble flauta (feta de bronze) o b la pintura del prncep de les liles o el sarcfag dHaghia Triada. Dun altre taller i ms tardana s una figura atltica, nua amb el bra dret sobre el pit i lesquerra al maluc. Finalment, en lltima fase trobem la figura dun jove minoic, en actitud dorant, imberbe amb el cabell llarg que vesteix una faldilleta. Es porta una m al pit i laltre estesa al costat del cos. s de molt bona factura, per ha perdut moviment. s de bronze i est feta a un taller de Creta, encara que recorda a lescultura micnica. Pel que fa a lescultura en ivori (que nhi ha molt menys que en terracota i bronze) nhi ha poca, ja que s un material difcil dobtenir i menys encara de dimensions grans.
13
EVA M.KOPPEL
- Figura del saltador de toro. Al cap t forats ja que deuria tenir el cabell incrustat, probablement de fils dor o bronze. s una figura amb molt moviment.
- Cap. s un exemple dinfluncia micnica al mn minoic. Procedeix duna tomba de Creta. s un home minoic, imberbe i duu el casc de tipus micnic. Barreja les caracterstiques minoiques i micniques, per exemple, en la cultura minoica no es representen elements de caa o guerra i a la micnica es representen molt.
Criselefantina. Tamb en tenim exemples, com la procedent de Paleocastro. Fa uns 50 cm. T el cap desteatita i els ulls incrustats amb cristall de roca. Les diferents parts del cos sn peces separares i unides per perns de fusta. El cos el t cobert de lmines dor. Rhyton rhyta (plur.) : recipients per a fer libacions. El ms fams s el cap de toro de Knossos. A la part posterior t una tapa per fer-hi entrar lquid i a davant t dos forats (al morro) perqu surti. El cap d lanimal s desteatita i els detalls en altres materials (els ulls en cristall de roca, el morro en petxina...) Cap de lleona (de pedra calcria). Tamb s procedent de Knossos. s excepcional, ja que la calissa no la trobem al mn minoic normalment. Cermica Vas del prncep. poca neopalcial. Est fet desteatita i procedeix dHaghia Triada. Es mostra un personatge dret, amb lesquena lleugerament arquejada. Duu un bcul, s a dir, s un individu amb autoritat. No se sap per qui s : si prncep, sacerdot o divinitat. Davant hi ha un soldat amb la llana recolzada a lespatlla. I a la part posterior diversos soldats duen pells, que entreguen a la divinitat/governant/sacerdot. s un acte de culte.
14
EVA M.KOPPEL
Vas dels segadors Shi representen personatges masculins, segadors amb les eines per segar. No s una representaci de gnere (s a dir, quan tornen de la feina) sin que es representa un acte de culte, una process que es feia un cop lany al acabar la sega, donant les grcies a la divinitat per la collita. Hi ha figures amb a boca oberta, cantant i una altra figura toca laulos (la doble flauta, com al sarcfag dHaghia Triada). Hi ha una figura diferent de la resta, s un sacerdot. Noms conservem la part superior del vas.
Rhyton dels boxejadors s un recipient en forma de con, amb la decoraci distribuda en franges horitzontals. Shi representen diverses activitats : boxa, salt del brau... No sn escenes de la vida quotidiana sin que sn activitats relacionades amb el culte.
15
EVA M.KOPPEL
ART MICNIC Durant el paleoltic tenim escasses evidncies. Si que hi ha restes neoltiques, sobretot al nord de Grcia, on hi ha dos turons, Cesklo i Dimini, que han donat nom a dues cultures. Cesklo es dna a mitjans 7 milleni aC. Dimini, al cap dun temps substitueix a Cesklo. Entren a Grcia des don eren a la zona de Cesklo. Al principi suposa una regressi cultural, est menys desenvolupada. Per va evolucionant. Tenen assentaments envoltats duna empalissada, viuen en cabanes i eren, per tant, sedentaris. Pel que fa a leconomia, viuen de la ramaderia i lagricultura. Fan els enterraments fora de les cases (tamb s un senyal de desenvolupament). Usen la cermica i tenen dols de fang o pedra que representen, normalment, la deessa de la fertilitat. El pas a ledat de bronze no es deu a gent que ve de fora, sin a una evoluci interna. Edat de bronze = poca Micnica = poca Heldica Es divideix en 3 etapes : Heldic antic (3000-2000 aC) Heldic mitj (2000-1600 aC) Heldic tard o proper (1600-1200/1100 aC)
Lheldic antic, s una evoluci de lpoca neoltica. Ls del metall, per, porta millores a les estructures econmiques i socials. Els assentaments existents evolucionen i es desenvolupen i sen creen de nous. Hi ha un augment de la poblaci. Coneixem molt poc daquesta poca. A finals de lheldic antic, finalitza bruscament aquesta cultura. Tenim un nivell de destrucci. Alguns poblats sabandonen i altres destruts. No sabem a qu es deu. Se suposa que es deu a la irrupci dalgun poble nou que ve del nord, suposadament una tnia pre-grega anomenada poble joni/aqueu/micnic. Normalment sanomena micnic degut al lloc ms important on es desenvolupa aquesta sutura, la ciutat de Micenes. A finals de lheldic mitj sorgeixen canvis, a causa de levoluci interna (i no per pobles de fora) grcies als contactes amb cultures ms desenvolupades del proper orient i Creta (ja que la cultura minoica estava ms desenvolupada que la micnica). Cap al 1300 es creen regnes independents, amb el centre de poder al palau-fortalesa. Els ms importants sn Micenes, Tirint, Pylos, Tebas i Atenes. Aquests regnes independents estaven regits per un rei, que sustenta el seu poder en una aristocrcia guerrera i que t una administraci molt desenvolupada, com es veu en els arxius de nombroses tauletes en lineal B. Encara que els palaus fortalesa eren independents entre ells, els governants pertanyien a una mateixa tnia, parlaven la mateixa llengua, tenien la mateixa escriptura i adoraven els mateixos dus. Cap al segle XVII saprecien els primers signes de decadncia. Es reforcen les muralles de Micenes i Tirint. No sabem si s degut a lluites internes o perqu es temien invasions de pobles de lexterior.
16
EVA M.KOPPEL
A finals de segle XIII moltes fortaleses, com Pylos sabandonen. Altres com Micenes i Tirint encara tindran un nou moment dauge. A partir del segle XII, succeeix una nova crisi interna aprofitada pels pobles del mar i pels doris (poble que ve del nord de Grcia, i que tamb sn grecs). Destrueixen tots els palaus micnics. Aix suposa la fi de lpoca micnica. Es produeix un retrocs cultural, soblida lescriptura, com construir grans palaus, la pintura... lescultura segueix de forma modesta. S que segueix la cermica, ja que era ds quotidi, necessari. La decoraci per s totalment diferent. Hi havia dhaver-hi ja una crisi interior perqu les muralles sn tant fortes i ben construdes que si no hi hagus hagut feblesa militar hagus estat impossible de conquerir. Els aqueus sn un poble eminentment guerrer. Usaven el carro i el cavall. Estaven governats per reis, en palaus fortalesa que sn el centre poltic, religis, econmic i militar. La seva economia estava basada en lagricultura i ramaderia i tamb amb el comer amb la zona oriental i occidental del mediterrani. El poc que sabem de la religi micnica mostra una estreta relaci amb el mn minoic, encara que els aqueus van aportar un pante propi. Alguns dus sn els precursors de lpoca grega posterior. Per exemple a les tauletes en linial B apareixen citats els noms de Zeus, Posid, Atenea... Els anomena perqu sn textos administratius que deixen constncia de donacions a llocs de culte daquestes divinitats. Pel que fa als llocs de culte, no es feia tant en coves i cims com a Creta. Aqu es fa ms al camp. Shi ha trobat escultures, petits objectes (carros tirats per cavalls en miniatura), objectes de valor... Tamb era lloc de culte el domos1 del megaron al palau, on hi havia una foguera circular amb 4 columnes. Tamb era lloc de reuni i sala del tron. A Epidauros, Eleusis i Olimpia shi ha trobat restes micniques, s a dir, sn tant tics com micnics. Aix genera certa controvrsia en els historiadors sobre si sn llocs de culte o b dhabitat. I si sn santuaris, si hi ha continutat o interrupci del mn micnic a lpoca clssica. ESCULTURA a) Culte pblic (millor qualitat) Tenim una srie de figures antropomorfes que procedeixen de llocs de culte pblic. Medeixen uns 30 cm dalada. La part inferior est feta a torn i la superior a m. Representen amb fora probabilitat divinitats, ja que duen el tocat pollos. A partir de lheldic recent en trobem de dues tipologies: en actitud depifania i amb els braos enganxats al tronc. Sn de molta qualitat i estan molt ben fetes i ben pintades. La pintura t en compte la forma de la figura. La part inferior s cilndrica i est decorada amb lnies horitzontals. Tamb sindica la vestimenta, els pits, el rostre (ulls, boca, celles, orelles...) s a dir, que ressalta certes parts. Pel que fa al cap dAsine, hi ha controvrsia en el seu significat. Si s una figura femenina o b una esfinx a causa del seu rostre dur. Les esfinxs ja es representen al
1
Al domos hi ha una foguera circular amb unes canals per evacuar el lquid (vi o aigua) de les libacions. Shi feia el culte. 17
EVA M.KOPPEL
mn micnic per influncia del mn oriental. T un forat a lorella, alguns investigadors diuen que s per escoltar millor les pregries.
Pel que fa a les figures zoomorfes, destaca el brau de Melos (segle XIV aC). Fa 29 cm dalada i 35 de llarg, s a dir, que s fora gran. s la figura dun dol que procedeix dun santuari on es venerava aquest animal (possiblement una divinitat que t com a atribut el brau). Tamb susa la pintura per destacar el cos, decorat amb motius vegetals. s una producci local de Melos (signe de lexpansi cultural a les cclades). Els braus de terracota sn freqents, especialment en llocs de culte a laire lliure. Serp enrotllada de Micenes. s una representaci estranya, ja que es representa una serp sola. Generalment aquesta apareix vinculada a altres dols. Est relacionada amb el culte a la terra, protectora de la llar i representativa de la fertilitat (de la terra, animal i de lhome). Tamb la trobem en la cultura grega a part de la micnica. b) Culte privat (menor qualitat) Pel que fa a les figures zoomorfes i antropomorfes nhi ha que provenen del culte provat, en cases i tombes, a diferncia de les anteriors que sn zoomorfes i antropomorfes destinades al culte pblic, Les destinades al culte privat i a tombes sn ms petites, fetes amb menys dedicaci i la pintura no t tant en compte la forma de la figura. Est pintada amb lnies de forma decorativa. Figures atropomrfes Tant per les de culte pblic com privat hi ha dues tipologies freqents, que reben el nom de dues lletres de lalfabet grec. a) Phi o Fi : amb els braos recollits als dos costats del cos. s la tipologia que apareix primer. b) Psi : amb els braos estesos, en actitud depifania. Apareix ms endavant, per al sorgir existeixen els dos tipus alhora fins lpoca heldica tardana.
No sn les niques tipologies existents. Tamb hi ha :
18
EVA M.KOPPEL
Figures de divinat (duen pollos). Duu un nen als braos i un altre a la part inferior i el tapa amb teixit. Estava a una tomba : t significat de protecci que t el difunt en el ms enll. Dues figures que en sostenen una 3 figures dansant Figura asseguda al tron Carro tirat per cavalls. Trobat a una tomba de Tesslia. s del segle XIII aC. Es veu com lartes pinta la decoraci realant els cavalls (decoraci en cercles) i les rodes del carro. La forma en qu els cavalls estan lligats al carro coincideix amb les descripcions de la Ilada dHomer. Per tant no s noms un element decoratiu i culte al ms enll, sin que s una reproducci de carro i cavalls que van existir realment. Per tant la tomba de Tesslia pertanyia a un aristcrata guerrer.
Tamb hi ha figures de bronze, per sn molt desconegudes. S que en tenim ms divori, material molt car i difcil dobtenir, i per tant, molt menys usat. La figura divori ms coneguda s un grup de dues figures femenines i un nen mascul. Representen a dues deesses que cuiden un nen heroi. Va ser trobada a Micenes amb ms figures dedicades al culte. Sn molt belles, destaca la serena expressi de les cares. El cabell deuria ser fils dor o de bronze. La representaci de la vestimenta femenina s molt treballada. Se suposa que s una obra del segle XIV aC, creada per tradici minoica. Cap de Micenes. s un cap tamb divori, mascul, de 7 cm. s molt detallat si tenim en compte les redudes dimensions : cabell, diadema, ulls, nas, boca... T orificis al coll, se suposa perqu estava collocat a un cos, probablement dun altre material. Va ser trobat a un edifici religis, per com a objecte vinculat a una divinitat i no com objecte votiu. Cap de Micenes. Tamb s un cap divori per amb aspecte minoic. Duu barba i pel rostre es veu que no s minoic, s un guerrer micnic. T els llavis grans i recorda a les mscares del cercle de sepultures A. Fa noms 8 cm dalada. s de molta qualitat estilstica. Est feta probablement per un artes minoic, per representa un guerrer micnic. Esfinx de lAcrpolis dAtenes. s un motiu que ve del proper orient i la seva influencia arriba al mn grec. Sadapta i adopta al mn micnic. A part descultura tamb apareix en glptica i pintura parietal. Est feta en ivori i fa 7 cm. Data del segle XIV-XIII aC.
19
EVA M.KOPPEL
Escultura monumental Coneixem molt pocs exemples descultura monumental. Cap destuc pintat. Ens ha arribat, provinent de Micenes a costat del cercle de sepultures A. s de tamany natural i data de finals segle XIII. El cap s molt blanc i els elements han estat ressaltats amb pintura : la cinta del cabell, els rnxols, les celles i ulls, la boca vermella i els llavis fins. Les galtes i el ment estan decorats amb rosetes. Els investigadors no es posen dacord en la seva interpretaci : - Cap de divinitat femenina - Cap doferent (menys estesa) - Cap desfinx per la duresa de les faccions. Porta dels lleons. A Micenes al 1250 samplia el permetre de la muralla i inclou dins el recinte el cercle de sepultures A i altres llocs de culte i hbitat. Es construeix una nova porta dentrada (les existents fins el moment eren molt petites, noms hi passava una sola persona). Era necessari una porta gran per poder entrar carros. La porta fa 3,20 x 2,80m, s a dir, s prcticament quadrada. Est delimitada per 4 grans blocs de pedra monoltics. A la part inferior encara saprecien les roderes i els forats pels eixos de les portes de fusta. Sobre de la porta es realitza el triangle de descrrega, fet perqu la pedra dintell no aguanti tot el pes i corri perill de trencar-se. Deixa un forat triangular per aproximaci de fileres. Aix el pes cau en oblic i rep la fora les dues parets laterals. Es va collocar un relleu a la part interior del triangle. Sn dos lleons collocats en postura herldica, amb les potes de darrera terra i les de davant sobre quelcom que sustenta una columna : s un altar. Els falta el cap, que era fet dun altre material, segurament esteatita (pedra relativament tova i fcil de treballar) i els ulls incrustats probablement en cristall de roca. Aquesta obra t gran importncia : s lescultura monumental ms antiga de Grcia que ens ha arribat. El motiu representat no s nou. Abans ja havia aparegut al mn minoic, en petites dimensions, en ivoris i glptica. El ms sorprenent s haver passat un motiu de petites dimensions a lescultura monumental. Pel que fa a la dataci, no hi ha acord sobre la seva dataci al 1250. Hi ha autors que creuen que era fet molt anteriorment a la porta, a la mateixa poca que el motiu es troba als marfils i segells (finals de lheldic mitj o principis del recent) i que susa a la porta. Argumenten que el relleu no ajusta totalment al forat. Pel que fa al significat del relleu : Els lleons tenen un paper apotropac (protector de mals esperits i de males persones), no noms a la cultura micnica.
20
EVA M.KOPPEL
Tamb t un significat relacionat amb el poder : el govern, el rei que governava Micenes. Simbolitza el poder i fora de la monarquia. El fet que tinguin les potes de davant sobre alguna cosa, que els historiadors diuen que s un altar : referncia a la funci religiosa que complien els governants de Micenes i que els deus protegien Micenes i els seus governants.
Est molt ben realitzat. La majoria destudiosos creuen que va ser feta per escultors micnics i no minoics. Cercle de sepultures A Fins al 1250 est a fora la muralla, per amb lampliaci sinclou dins el recinte. Sn unes fosses excavades al terra on hi havia enterrats personatges masculins, femenins i nens. Sn tombes del 1600 aC (heldic mitj principis del recent). En aquests sepulcres no noms hi havia enterrats els cossos sin que tamb aixovars i mscares sobre la cara, armes, joies, aplics... Es van enterrar individus durant 100 anys. Sn els enterraments del rei i de la famlia reial. Al 1250 al ampliar la muralla, es van voler ressaltar les sepultures. Malgrat fes temps que no shi enterraven, eren conscients que eren els seus avantpassats. Es fa un parapet circular amb llosetes de pedra : dues de laterals i una a mode de coberta. Serveix per separar la zona sagrada de la profana. Sobre les foses hi ha esteles decorades amb relleu o pintura, de finals de lheldic mig o principis del recent (el cercle de sepultures susa del 1700-1600 aC). Ja al 1600 shi colloquen les esteles sobre les fosses per indicar la sepultura. Estan fetes en pedra i conserven restes destuc (estaven pintades). Fan d1 a 2 m dalada. Algunes no tenen decoraci, altres smple. Unes altres tenen decoraci de motius geomtrics (espirals) i altres decoraci figurada (escenes de caa i guerra). Aquestes escenes figurades no sabem si sn (no consens investigadors) : - Escenes de gnere de laristocrcia micnica (de la vida diria) - Actes que es realitzaven al moment de lenterrament del difunt, ja que sabem per Homer que es feien lluites amb persones i animals. Apareix per primer cop a Micenes lescena dun cavall que tira el carro del rei amb les potes de davant a laire. Aquesta iconografia tamb apareix a Egipte (Karnak). Les esteles tenen una factura tosca. No estan fetes per artesans minoics (en molts casos s que shi veu influncia per aqu no). Tant per la temtica com per lestil sn micnics. Tamb tant lartes com el comitent sn micnics.
ART GREC
21
EVA M.KOPPEL
1. POCA GEOMTRICA La cultura micnica finalitza amb larribada dels pobles del mar i dels doris, que entren en diferents onades entre 1200-1100 aC. Es destrueixen les fortaleses micniques (ja estaven debilitades per lluites intestines, estaven en mig duna gran crisi interna a tots els nivells). Sobliden els coneixements i avanos culturals (per exemple, com construir grans edificis, la pintura, lescriptura...) Es conserva per la cermica, sobretot la forma i la tcnica per fer-la, per no la decoraci. Es passa de la decoraci amb figures zoomorfes i elements vegetals fets a m alada a decoracions totalment geomtriques, distribudes en bandes horitzontals. En un primer moment la decoraci geomtrica ser ms simple, consistent en cercles, quadrats, escaquejat. Desprs es complicar amb motius com els cercles concntrics, meandres, ms elaborats. Des que succeeix la destrucci fins que comena lpoca geomtrica (a finals del II milleni principis del primer), s lanomenada POCA FOSCA. Desprs dun temps i grcies al contacte amb el proper orient, ms desenvolupat, sarribar a principis del primer milleni al PERIODE GEOMTRIC. Lpoca geomtrica es subdivideix en: - Perode proto-geomtric : s el primer moment. Segle X. - Perode geomtric : finals s.X finals segle IX o principis del VIII. s una poca comuna a tots els habitants de Grcia, els jonis i els dris acabats darribar. En un principi sn assentaments senzills, per molt aviat augmenten (hi ha prosperitat econmica) tant pel nombre dhabitants com per el desenvolupament cultural. Deixaran de ser progressivament petits assentaments per esdevenir les grans ciutats-estat : Atenes, Argos, Esparta, Corint. Els llocs de culte en un principi eren molt senzills. Consistien en una marca en la natura (una roca, un riu, un arbre...) on es construeix un muret per separar la zona sagrada de la profana i shi fa un altar. Cada cop es van fent ms grans i importants al llarg del temps. Alguns deixen de tenir carcter local o regional per ser algun dels santuaris panatenaics : Olimpia, Delos, Delfos, Samos. Olimpia er el ms gran i important desprs de la instauraci al 776 aC dels jocs olmpics, els ms importants del mn grec. ESCULTURA Al contrari que la cermica, la producci escultrica s quelcom fora nou, ja que des de finals de lpoca micnica fins a principis de la geomtrica (durant lanomenada poca fosca) hi ha molt poca escultura. A lpoca protogeomtrica (segle X) existeixen les niques peces de certa continutat. Per exemple un crvol en terracota dAtenes, que s un rhyton i procedeix duna tomba. Un altre exemple s un centaure de terracota de Lefcandi (Illa dEurea) i tamb procedeix duna tomba.
- Escultura de culte
22
EVA M.KOPPEL
A lpoca geomtrica (finals segle X principis VIII) no tenim cap escultura de culte. Sabem per fonts antigues que a les capelles dels santuaris geomtrics hi havia figures de culte de petites dimensions, fetes de fusta normalment de larbre sagrat del du (dAtenea, lolivera; Apollo el llorer...) per la fusta s perible i no ens ha arribat res. A principis de lpoca geomtrica no era antropomorfa sin un tros de fusta de larbre sagrat. Desprs del tros sen fa una talla de la divinitat. Actualment hi ha dubtes sobre si aix s cert. Alguns investigadors creuen que ja eren antropomorfes en un inici. Sabem que aquestes talles es van guardar molt de temps, encara que fossin a santuaris molt grans i importants la imatge seguia essent la talla molt antiga. - Escultura votiva Les escultures que ens han arribat dpoca geomtrica (que no sn de culte) sn escultures donades com ofrenes als santuaris, votives, generalment de petites dimensions en terracota, bronze o ivori. No tenim peces en calcria ni marbre. Suposem que nhi havia de fusta, per no ens han arribat al ser un material caduc. Les figures votives ms antigues que ens han arribat sn de terracota, fetes en tallers locals, Estan fetes al segle IX aC, generalment animals i sn molt tosques i massisses. No estan fetes a torn sin amb les mans. Tamb les ms antigues antropomorfes sn tosques i tenen el rostre fet apretant el fang amb els dits. Al llarg del temps segueixen essent de terracota, per amb una tcnica ms esmerada i una tipologia ms diversificada. A finals de segle XI-principis del VIII les figures que predominen ms sn les del bronze, al contrari que a Creta (on no es fa escultura de bronze). Aix al segle IX sidea laleaci del bronze (coure i estany), tcnica que saprn del proper orient. Les primeres escultures en bronze no tenen tipologia prpia sin que sn iguals que les de terracota. La majoria venen de zones dories del Pelopons. s al segle VIII aC que lescultura en bronze t el seu moment lgid i t una tipologia prpia, molt variada i una tcnica sofisticada. Als santuaris hi ha gran quantitat daquesta escultura en bronze, per exemple a Olmpia hi ha moltes troballes. Al contrari que les de terracota, les de bronze estan fetes en tallers per satisfer tant la demanda local com lexportaci a tota Grcia. Hi ha tallers a Atenes, Argos, Olmpia, etc. - Figures masculines de bronze, procedents dAtenes. Estan en actitud depifania i representen a una divinitat, probablement Zeus. (IMATGE PAG 29) Hi ha dues tipologies descultura en bronze : Fetes de forma individual Fetes com a decoraci de trpodes
a) Individuals : encara que nhi ha dantropomorfes, la majoria sn zoomorfes,

normalment animals domesticats : cavalls aristocrcia militar- i braus agricultura i ramaderia -. Sn ofrenes als temples. Tamb gossos i animals salvatges (crvols, lle...). El lle ja havia desaparegut de Grcia per conegut pel Proper Orient com a animal depredador.
23
EVA M.KOPPEL
Hercules i Nesos
Cavall dOlimpia
Tamb hi ha figures representant ssers fantstics o mitolgics, per exemple el grup dOlmpia : s un personatge i un centaure. No sabem ben b qu representa, segurament alguna de les moltes llegendes mitolgiques. La ms popular (i la que ms probablement representa) s la dHrcules lluitant contra el centaure Nesos. s un grup dpoca geomtrica tardana (segona meitat segle VIII aC).
b) Figures de decoraci dels trpodes o calderes de tres potes. Eren ofrenes (molt
cares) donades als santuaris importants. La major part dels que ens han arribat ve dOlmpia. Hi ha dues funcions possibles :ofrenes o b premis dels jocs olmpics, ptics, panatenaics... deixats com a ofrena agraint la victria. Al principi eren de petites dimensions per van augmentant de tamany, fins que a finals de lpoca geomtrica tenen fins a 2 m dalada. Quan eren encara petits es feien per fosa, per al crixer la fosa s impossible (no tenen els coneixements suficients) i es fan per fosa per per parts (potes, bol, nanses i les figuretes que les decoren) o amb la tcnica de lsphirelaton (colpejar la placa de metall amb un martell fins que se li dna la forma volguda. Aquesta tcnica normalment susa per les calderes grans). Daquestes figures de les nanses hi ha ms representacions masculines (les femenines tamb existeixen). Les figures ms antigues que existeixen sn les figures masculines dOlmpia en actitud depifania. Representen a un du probablement Zeus. Sn encara molt senzilles, ni sindica encara ni genolls ni colzes ni la cara. Alguns investigadors creuen que no s cap representaci concreta sin representen lsser hum, representen que lhome s capa de moures i actuar. Un tipus de figures sn el guerrer nu amb casc i llana a la m dreta i escut a lesquerra. Hi ha controvrsia sobre qu representa: - la imatge del donant (per no un retrat en el sentit actual del terme) - representa un guerrer o heroi o divinitat Pel que fa a grups, poden ser mitolgics, com el grup de Teseu i el Minotaure, o b guerrers i cavalls (com el que va ser trobat a Olmpia). Tamb hi ha figures femenines, que se suposa representen a deesses. Un exemple s la que va ser trobada a Delfos.
24
EVA M.KOPPEL
EVOLUCI DE LA FIGURA DEL GUERRER Al principi sn molt senzilles. No es mostren els plecs ni dels braos ni cames. Desprs ja trobem el bra doblegat, cosa que fa que augmenti la sensaci de capacitat de moviment del guerrer. Ms tardanes sn les figures dItaca iDelfos. Ja indiquen el tronc dividit en dues parts per la cintura i indiquen trets facials. Ms evolucionat s el guerrer dAtenes (IMATGE 31 revers). Ja est ms proper de la realitat del cos hum i ja hi ha molta diferncia entre les dues parts del bra. Ja indiquen molt ms detalls : les espatlles... Cada cop les figures expressen una major sensaci de moviment. Els trets facials cada cop sn molt ms marcats. El tret caracterstic constant s que duu la llana a la dreta i lescut a lesquerra. El punt i final de levoluci s la figura que duia un cavall dOlmpia. Duu la llana a la dreta i el cavall a lesquerra (ho sabem pel forat a la m on duia les regnes). Les proporcions es modifiquen totalment. Aqu el cap ms el coll fan 1/5 de lalada total. A les peces ms antigues s 1/7 part. La part superior del cos no s plana, ja t volum. El pit, en forma de quadrat oblic, recorda les representacions humanes micniques. Est molt ben moldejat (els glutis, les cames i cuixes...). T el bra doblegat amunt, en la postura de llanar una llana. Hi ha una clara diferncia entre la part superior i inferior del cos, separades per la cintura on hi duu un cintur triple. Els trets facials estan integrats dins el crani. T el cabell molt ben indicat, trenat sobre el cap. Els exemples de guerrer amb llana o cavall estan fets entre 800-750 aC. La ltima pea s del 750. Tots estan fets a la zona dArgos a un taller especialitzat en la producci de calderes. La part superior del cos en forma de quadrat collocat en punxa s caracterstic de lescultura i pintura dArgos del moment. A Atenes en canvi el tronc era un triangle amb la punxa mirant avall.
Auriga dOlimpia S.VIII
Un altre motiu per dir que estan fetes a Argos s que la cermica dArgos del moment tamb apareix el motiu del cavaller i el cavall. El moment lgid de lescultura geomtrica ve donat pel guerrer dOlmpia. Es creu que va ser fet en els tallers dArgos (nord-oest del Pelopons), ja que es compara amb les representacions humanes de la cermica.
25
EVA M.KOPPEL
A la segona meitat del segle VIII ja no predomina lobra dels tallers dArgos sin que sn substituts pels tallers dAtenes. Al llarg del segle, la forma de concebre el cos, ents com la suma de les parts, canvia cap a una concepci ms propera a la realitat en que el cos sentn com un tot orgnic amb possibilitats dacci del tronc i extremitats. Sabandona a poc a poc lesquema geomtric i abstracte. El tronc va guanyant volum i ja no s pla ni llis sin que sindiquen els muscles i a la part posterior un canal vertical indica lespina dorsal. Els braos es diferencien de les espatlles. Al contrari de les poques anteriors en que els braos es projectaven amunt, ara es representen de forma molt ms natural projectats endavant. Les figures tenen moviment o possibilitats de moures. La cara s molt ms articulada i sindiquen amb detalls els ulls, nas, boca, tamb els pmuls (entrants i sortints)... molt ms proper a la realitat. A finals de lpoca geomtrica les figures es caracteritzen per un marcat manierisme. Pertanyen generalment a calderes de grans dimensions, aix que les figures tamb sn molt grans (algunes arriben fins als 30 cm dalada). Aix savana cap a lescultura monumental ms tardana, caracteritzada pel manierisme, figures molt altes i primes amb unes cames molt llargues i el cap allargat i prim, accentuat pel pentinat (de llargs flocs de cabell sobre lespatlla). Es caracteritzen per la verticalitat. Quan sn figures grans sovint no es poden fer per fosa sin per sphirelaton (colpejar una planxa amb martell). A lpoca geomtrica tardana (finals del segle VIII) lescultura es caracteritza, a part de per figures altes i llargues, per una major diversitat temtica. No noms trobarem guerrers amb llances, escuts o cavalls sin temes nous, tant en escultura de trpodes, per sobretot a la escultura independent. Temes nous que trobem sn escenes de mitologia, escenes de la vida quotidiana, figures femenines... Pel que fa a escenes de mitologia grega destaca el grup dun heroi (probablement Hrcules) lluitant contra un centaure (segurament Nesos). Tamb un relleu duna pota dun trpode, en que dues figures lluiten per a una caldera. Fa referncia a la llegenda dApollo i Hrcules que lluiten per tenir el trpode sagrat de Delfos. Pel que a ales escenes de la vida quotidiana (personatges i escenes que no es relacionen amb guerrers), destaca el msic de Creta. s una figura asseguda que toca un instrument. T la boca oberta, s a dir, canta. Tamb una figura dartes, assegut a terra fent un casc picant-lo amb un martell. Una altra s la figura dun arquer de Delfos (de finals de lpoca geomtrica) que intenta tensar larc. T moviment, est fent un esfor, que lartes plasma en la tensi de les cames i el cos arquejat endavant a part de la fora amb els braos. Un altre exemple s el grup de caa de Samos, (finals segle VIII) en que un lle s atacat per un caador que porta un elm al cap i els seus gossos. Fa 9 cm dalada.
26
EVA M.KOPPEL
Grup de caa de Samos
Msic de Creta
Pel que fa a les figures femenines (en menor nombre que les masculines), les ms antigues sn de terracota i sn tosques i fetes a m. Les primeres en bronze apareixen a finals de segle IX i principis del VIII. Es representen gaireb en moviment, amb les cames obertes i els braos en fora i nues. El fet que vagin nues ha portat als investigadors a preguntar-se el motiu, ja que desprs la dona sempre es representar vestida. Es creu que la nuesa ara no t cap significat especial, noms perqu es vegin els trets femenins i es puguin distingir de les masculines. Tampoc sabem si sn divinitats o oferents. S que sabem que sn de context religis. Exemples en sn les figures femenines dOlmpia i de Delfos, amb els braos caiguts a costat del cos. Duen pollos, aix que probablement representi una divinitat. Entre les femenines les ms importants de la segona meitat segle VIII o principi del VII sn el grup de la tomba del Dipylon2 dAtenes. Sn 4 o ms escultures fetes divori (material difcil dobtenir i car, ja que shavia dexportar). Hi ha molt poca escultura en ivori a lpoca geomtrica. Totes les figures estan nues i sn molt semblants, noms diferenciades per les mides (una fa fins 24 cm i altra noms 10). Tamb canvia la qualitat dexecuci entre elles. Aix es pot arribar a la conclusi que sn figures independents i no un conjunt que es van collocar juntes per determinats motius. Una teoria afirmava que eren elements sustentants duna caixa de fusta, per s incorrecta. Sn part dun aixovar luxs. La ms gran i millor conservada s la de millor factura. s una figura frontal, en posici esttica, nua i amb els braos al costat del cos recolzant la m plana a la part exterior de la cuixa. La cara est molt ben realitzada. Duu un tocat pollos sobre el cap (potser s una divinitat). Est molt influenciada per lescultura assria i fencia dels segles IX i VIII aC. La tipologia s la mateixa per la major riquesa de detalls anatmics i la forma de modelar la superfcie s molt ms acurada al proper orient. Sha discutit en la investigaci si es tracta duna importaci o b si est feta per artesans grecs molt influenciats pel proper orient. Les diferncies que shan vist fa pensar que es tracta dartesans grecs, ja que s molt ms esquemtic comparat amb el detallisme del proper orient. A ms el pollos est decorat amb meandres, que s un element totalment grec. Si el guerrer dOlmpia s el mxim exponent de lescultura geomtrica masculina, aquesta ho s de la femenina.
PERIODE ORIENTALITZANT
2
Dipylon : zona de necrpolis que es troba a les afores dAtenes (la ciutat dAtenes clssica, fora del recinte emmurallat). 27
EVA M.KOPPEL
Lpoca geomtrica acaba a finals del segle VIII, que s quan comena lpoca orientalitzant (finals segle VIII - principis del VII). s letapa en que hi ha major influncia de lart del proper orient sobre lart grec. El mn hellnic mant ms contactes amb el prxim orient a partir del comer. Aix a partir dels intercanvis comercials tamb es desplacen artesans tant del proper orient que van a Grcia (que porten amb ells nous motius i tcniques) i al revs, grecs que van a orient i aprenen tcniques noves i nadopten els motius, que desprs adaptaran a les seves necessitats i gustos. Tamb hi ha una gran importaci dobjectes petits del proper orient que entren a Grcia : ivoris, teixits, petites escultures... amb aquests nous motius. Entre lart daquest perode destaquen els recipients de bronze (continutat dels dpoca geomtrica). Estan decorats amb protomos : mostren cap i coll i fins a la part superior del cos dssers fantstics, importaci del prxim orient. Ja a la segona meitat del segle VIII simporten calderes de Sria. No sabem si la major part dels recipients duien o no els protomos. Els trobats al proper orient tenen la vora llisa. Aix es creu que els grecs li collocaven els protomos encara que eren motius orientals. Altres investigadors creuen que ja simportaven acabats, encara que a partir de cert moment ja no simporten ms i es fabriquen directament a Grcia. Els artesans grecs modifiquen els models orientals de forma que satisfan els seus gustos i necessitats. En un principi la decoraci amb protomos s complexa i recargolada, combinant diferents tipus de protomos : ssers alats, lleons, braus, grius... Amb el pas del temps es tendeix a una major simplificaci i es deixen de representar els lleons, braus i ssers alats i prcticament noms queden els grius. Arriben als 30 cm dalada (degut a la gran mida de la caldera). Els ms interessants daten de mitjans de segle VII. La tcnica de producci s lsphirelaton (i no la fosa). Molts protomos es feien amb tcnica mixta: el cap en fosa i el coll fins la uni amb el calder per sphirelaton. A partir de mitjans de segle VII disminueixen les dimensions dels trpodes i la seva qualitat tamb s menor. Els protomos de cap de griu es fan en srie fins a convertir-se en una simple producci artesanal, ja que a partir dun cert moment es perd linters pels calders per ser donats com ofrenes als santuaris. A partir daleshores guanya importncia la representaci de la figura humana en pedra i marbre i de tamany natural. Les calderes es segueixen collocant als santuaris per cada cop menys. No sabem perqu exactament els grecs cap a la primera meitat de segle VII consideren com apropiat donar objectes dofrena als santuaris decorats amb motius duna altra cultura. Hi ha dues hiptesis : - Alguns investigadors creuen que noms els importa el significat apotropac dels protomos - Altres creuen que aquests sser fantstics eren la personificaci de forces demonaques i incomprensibles i que les calderes es convertien a partir dels protomos en portadores de poders mgics que servien per augmentar la sacralitat del lloc o convncer a les persones que el lloc era sagrat. POCA ARCAICA
28
EVA M.KOPPEL
Lpoca arcaica comprn els segles VII i VI aC. Hi ha dues hiptesis sobre els seus inicis : - Alguns creuen que comena al 700 aC - Altres que no ho fa fins al 660 aC, ja que alguns historiadors creuen que lpoca orientalitzant sintegra dins lpoca arcaica. En el primer cas no. Tots estan dacord en qu finalitza al 480 aC, quan comena lpoca clssica. Aquesta data no t res a veure amb lart ja que hi ha una continutat en les formes. Correspon un moment histric, s a dir, la invasi dels perses a Grcia. Aquesta invasi s noms per uns mesos, desprs els Grecs retornen i reconstrueixen all destrut i segueixen amb la seva cultura de nou. Un dels problemes dels investigadors s que no hi ha acord i no sentn perqu de sobte a mitjans de segle VII apareix sense motiu aparent lescultura en pedra o marbre en tamany natural o ms gran que el natural. Quan i com es passa de lescultura de petites dimensions dpoca geomtrica (feta en bronze, terracota i ivori) a una escultura monumental (feta en altres materials, sobretot pedra i marbre). Lescultura dpoca arcaica est feta per ser collocada als santuaris o sobre tombes. Hi ha dues teories :
Abans es creia que hi havia una poca de transici de petita a gran. Aquesta transici seria feta sense cap influncia del proper orient i feta en escultura en fusta, i que no podem veure perqu ha desaparegut en la seva totalitat. Aquesta no saccepta. La majoria accepta que existia la gran en fusta per es creu que lestmul i tcniques per haver fet sorgir lescultura monumental en pedra ve del proper orient.
Ja hi havia algun desig de monumentalitat en poques anteriors, com els trpodes de fins a 3 metres o la cermica geomtrica (com lmfora del Dipylon d1,50m). Noms que la monumentalitat es desenvolupa en altres aspectes i no en escultura prpiament dita. Limpuls de fer escultura de grans dimensions lobtenen els grecs de: Masculina : linflux s egipci Femenina : linflux ve de Sria i del proper orient, encara que all sn nues i a Grcia les arcaiques sn sempre vestides
La diferncia entre les escultures egpcies i orientals i les gregues : Els egipcis i orientals usen al llarg del temps els mateixos esquemes vlids durant segles i sense gran evoluci Lescultura arcaica grega, no est contenta de plasmar el cos hum amb el sistema heretat del proper orient, sin que busca descobrir la veritable natura de la forma humana i en el transcurs de 200 anys les formes es van transformant fins que a finals de lpoca arcaica arriba a una gran similitud amb el cos hum.
Aix s molt possible perqu els escultors no es limiten a copiar els seus mestres sin que basant-se en el que fan els mestres intenten descobrir noves formes de modelar el cos hum fins a representar les formes anatmiques molt properes a la realitat. En els
29
EVA M.KOPPEL
kuros saprecia ms levoluci del cos hum, mentre que en les kore es pot veure millor levoluci del vestit. MATERIALS I TCNIQUES No sn exclusius dpoca arcaica. La majoria descultures sn de marbre, algunes de pedra i poques en terracota i fusta. No es correspon amb la realitat ja qu a lpoca clssica es feien ms en bronze (de les que ens nhan arribat poques) i en poca arcaica en marbre (de les que ens nhan arribat bastantes). Perqu aquesta diferncia? Al 480 aC els perses en les guerres mdiques conquisten parts de Grcia i destrueixen algunes ciutats. Una daquestes s Atenes. A lAcrpolis hi havia temples decorats, tesaures plens descultures exemptes de Kuros i Korai, que els perses destrueixen. Aix els grecs no les poden reutilitzar perqu estan trencades i antiquades. No les volen tornar a collocar per tampoc les volen llenar perqu pertanyen a la divinitat. Aix, abans de reconstruir lAcrpolis les enterren en forats3 (tant la decoraci escultrica com les escultures exemptes). A finals de segle XIX sn descobertes, per aix ens han arribat tantes escultures dpoca arcaica. A partir dinicis dpoca clssica, les tcniques del bronze es fan ms sofisticades i prefereixen el bronze al marbre, perqu t una cohesi en s mateix s a dir, que permet realitzar lescultura sense cap recolzament i permet fer escultures en moviment sense perill de qu es trenquin. Aix durant tota lpoca clssica i a principis de lhellenstica es tornen a collocar a santuaris escultures en bronze i algunes tamb en marbre. Al arribar els romans els agraden molt aquestes escultures i realitzen un espoli i se les emporten a Roma, on sexposen sobretot en contexts pblics per tamb en romans (a les domus dels ms rics). Al segle I aC arriba un punt en que la demanda s tant gran que comencen a aflorar tallers de copistes en un principi a Grcia, per desprs tamb a Roma per artesans grecs i romans. Copien els originals en marbre o bronze, independentment del material original. Arribem a lantiguitat tardana : Arriba el cristianisme que aborrece lescultura grega i les copies perqu representen a dus de la religi grega i romana i les treuen. Amb la crisi de lImperi rom (segle III-IV dC) hi ha carncia de materials aix que es reutilitzen sobretot el bronze (que era car). Es fon i es torna a utilitzar per crear objectes, fins i tot armes. El marbre s difcilment reutilitzable i el procs s car.
El resultat s que desapareixen tant els originals grecs en bronze, com les copies romanes en bronze. Aix ens han arribat molts pocs exemples en bronze i molts ms en marbre. Per tant coneixem lescultura grega en bronze a partir de les cpies romanes en marbre i per les fonts antigues, per exemple, Plini. Una excepci sn els guerrers de Riace (trobats en un naufragi).
3
El problema derivat dels perses s que dna la impressi que dna la impressi que els grecs no van enterrar les escultures arcaiques de seguida, aix que pot ser que nhi hagi alguna de clssica. 30
EVA M.KOPPEL
Pel que fa a la fusta i a livori, autors com Pausnies o Plini ens han deixat algunes fonts descrivint escultura de tamany natural. La fusta podia ser local o b exportada, i per tant cara i preciosa. A partir dun cert moment es combina lor i livori (criselefantina) sobre un nucli de fusta. Livori es collocava pels llocs nus i lor en vestimentes i ornamentaci. Es van utilitzar fustes de diferents tipus. Un exemple sn les figures criselefantines de Delfos, una femenina i2 de masculines. Representen Apollo i Artemis i a la seva mare Leto. s de finals de lpoca arcaica i sha conservat perqu ja a lantiguitat es va enterrar. Tamb dpoca arcaica ens han arribat petites escultures en ivori o fusta i que reflecteixen aquestes escultures de gran tamany que coneixem per les fonts. A lpoca clssica no susava la fusta, noms per les criselefantines, com la de Zeus dOlmpia i lAtenea Partenos ambdues de Fdies Pel que fa a lescultura arquitectnica, el ms freqent s la pedra i el marbre pels santuaris (a dins i a fora). Poc el bronze, livori i la terracota. El marbre procedeix de les cclades (Paros i Naxos). A la primera meitat de segle VI susa sobretot el de Naxos per a la meitat de segle es canvia i es prefereix el de Paros, que s ms fi. No s fins al segle VI que es descobreixen pedreres de marbre daltres zones locals (com el Mont Hymetos o el marbre del Pentlic). Ara b no es deixa dusar el marbre de Paros i Naxos. PROCS ESCULPIR ESCULTURA DE MARBRE 1. Es realitza un model en terracota per a que el comitent pogus saber qu sanava a fer i perqu lartes pogus delegar als seus deixebles. 2. Desprs es buscava un bloc o estrat de marbre, un bloc cbic amb les proporcions adequades i per no trobar-se esquerdes a dins. Per alleugerir el pes, la figura sesbossava a la mateixa pedrera i es deixava amb la forma que tidria amb 1 o 3 cm de ms del que finalment seria. Sabem que s aix perqu a les pedreres de Naxos shan trobat figures que quedaren sense realitzar-se perqu tenen imperfeccions, forats... 3. Es transportava amb vaixell, per rius o mar, perqu era la forma ms fcil, rpida i segura. 4. Al taller se li dona la forma definitiva. Les eines que susen sn : - Cincel punxegut, que es colpejava contra la superfcie de forma obliqua - Es polia amb pedra pmez - Es retocava amb un cisell tallant (parpelles, plecs del vestit...) - A ms susaven el cisell de cap rom i un taladro continu (que es comena a usar, per poc a poca clssica. No s fins a poca hellenstica i sobretot romana que sestn el seu us, per ja susava abans). 5. Se suposa que lacabat definitiu no es feia fins que estava collocada (sobretot les ms grans) per por a qu es fes malb la superfcie. Normalment les escultures no estaven fetes per blocs sin que sensamblaven les parts. Si lescultura tenia vestit, aquest tapava les juntes. En alguns casos es realitzaven amb marbres diferents. En els llocs on escassejava el marbre es feia amb estuc i un cop pintades no es podia apreciar la diferncia amb el marbre. Aix sobserva en les escultures dels governants ptolemaics dEgipte, en que la part anterior es fa de marbre i la posterior en estuc.
31
EVA M.KOPPEL
POLICROMIA Des de linici, la plstica arcaica mostrava una forta coloraci. Es policromava desprs de collocar lescultura. En la majoria no conservem la pintura. Se suposa que les vestimentes es cobrien amb una capa vermella, blava, groga o verda de tons forts. Se li afegien motius (per exemple el meandre). Alguns plecs de vegades es pinten i decoren. Els ulls, les celles, els mugrons, es destacaven amb marr. El cabell podia ser des de negre a groc (per exemple el cap ros es diu aix perqu encara conserva policromia groga) i cascs i diademes tamb es decoraven. Tamb alguns detalls es dauraven (per exemple les sandlies dHermes). En animals tamb es decoren ulls, morro, potes... La pell de la figura humana i animal es pinta a finals de lpoca arcaica amb verns de color groguenc. En algunes figures hi ha diferenciaci de pell en escultures femenines (ms clara) i masculines (ms fosca), habitual en les cultures antigues. En algunes figures saplica una barreja de cera ms oli sobre tota lescultura (pintada i no pintada) tapant els porus i evitant que es fs malb. Era un procs que shavia danar repetint perqu el verns sanava desgastant. Alguns detalls que safegien en relleus i escultures eren daltres materials. Per exemple, joies de plata, en guerrers les armes de bronze i cavalls les regnes (com el cavall del mausoleu dHalicarns). Quan estava acabada es collocava en una base (que al segle VII era rectangular per ms tard podia ser tant quadrada com rodona). La base tenia un forat en forma de peus. Als llocs on no hi havia marbre o era dolent (al Pelopons o al nord) es feien acroltiques : s a dir, noms es feien de marbre les parts que es veien i la resta es feia en fusta. O tamb amb un nucli de fusta i cobertes per ropatges. Tamb es feien escultures amb pedra local de diferents dureses. Algunes pedres eren ms toves i fcils de treballar i sendurien amb el contacte amb laire. Lescultura en pedra es feia de forma semblant a la que es feia en marbre. No es pintava directament a sobre sin que primer sestucava i desprs es pintava sobre lestuc. Lescultura arquitectnica (fins a finals de lpoca arcaica) es realitzava del mateix material que el temple fins que els temples es fan de pedra i la decoraci escultrica es fa de marbre. Alguns temples tamb es fan de marbre i aleshores en la decoraci escultrica es fa servir un marbre millor. Una excepci s el Parten en que tot es fa de marbre del mateix tipus. ESTATURIA EN BRONZE Ja al perode geomtric per fer petites figuretes massisses susa la fosa a la cera perduda. Per fer-ho es fa un model en cera amb forats a la part inferior. El model es cobreix amb una capa de fang i es colloca la pea al forn. Sendureix el fang i la cera es fon i surt pels forats. Al forat que queda sintrodueix bronze lquid. Al refredar-se es trenca la capa de fang i es treu la figura de bronze. Se li donen els acabats i els petits detalls fets amb un instrument punxegut.
32
EVA M.KOPPEL
Aquesta tcnica del colat masss t lmits, ja que s impossible fer amb aquesta tcnica escultura de grans dimensions. Per aix en un moment determinat quan es volen fer escultures de grans tamanys sabandona la tcnica del colat massis i sagafen tcniques usades al proper orient. Una daquestes s lsphirelaton (s a dir, colpejar amb un martell planxes de bronze fins que tinguin la forma volguda). Les diferents parts del cos fetes en sphirelaton es feien per separat i desprs sunien entre si. Antigament es creia que es feien sobre un nucli de fusta i unides amb claus, per ara ja no es creu que es fes servir un nucli de fusta sin que es feien sense i sunien escalfant les parts i soldant. A linterior shi collocava algun tipus de pes (sorra...) per donar estabilitat. Aquesta en un principi va ser la tcnica preferida de lescultura en bronze de lpoca arcaica. Les peces no eren de menys qualitat que les de fosa per lesphirelaton va ser abandonat poc a poc fins a finals del segle VI en que ja no susa. I les escultures es tornen a fer de nou amb fosa per no fosa massissa sin buida. Lobra ms coneguda feta en sphirelaton s el grup de Dredos. s una figura masculina de grans dimensions (80 cm) i dues de femenines ms petites. No hi ha consens sobre qui representen. La teoria ms acceptada s que la masculina s Apollo i les femenines Artemis (la germana dApollo) i Leto (la seva mare). Tampoc no hi ha consens sobre de quina poca sn. Hi ha una hiptesis que argumenta que s de la segona meitat del segle VIII i una segona tesi que s de la primera meitat del segle VII. Altres diuen que no sn les 3 figures de la mateixa poca sin que lApollo s ms antiga (de principis dpoca geomtricaprincipis darcaica) i les altres dues ms tardanes. Altres figures fetes en sphirelaton sn els fragments trobats a Olimpia (per per estil sn fets a Creta). La central t tamany natural i les altres dues sn ms petites. Alguns trets (els relleus de la faldilla, la cara...) sn grecs i altres sn clarament motius orientals. No sabem el significat de les figures. A la meitat de segle VII aC la tcnica de fosa en buit passa dEgipte (dominat pels sates) a Samos, on segons la tradici literria va ser adoptada per Rhoikos i Teodoros, dos escultors. s una tcnica ms complicada que lsphirelaton. Al principi es fan objectes i esttues de tamany mitj per ja a la primera meitat de segle VI es fan de mides monumentals per la millora de la tcnica. Es fan a Samos, Argos, Atenes.... comencen a la segona meitat de segle VI i desplacen per complet lsphirelaton ja que sadapta millor a les tendencies naturalistes imperants al moment. s una tcnica complicada. Les estatues de grans dimensions shavien de fer en grans tallers on treballaven un mestre i ms dun ajudant. Es trobaven a Samos, Argos, Atenes... grans centres de producci i tamb existeixen als santuaris grans com Delfos i Olmpia. Els artesans joves passaven anys aprenent del grans mestres. Els artesans grecs van modificar el sistema egipci perqu fs ms prctic. Els egipcis fonien la barreja al terra i lintroduien amb recipients a travs del coll del motlle dret. Els grecsaboquen el bronze liquid des dun lloc alt al motlle que estava enterrat al terra i aix eviten el perill de que la massa es refreds rpidament i no es distribus per tot el motlle, Aix en un dels punts importants a obtenir laleaci perfecte del coure i estany perqu no es refreds rpid i alhora al refredar-se fos suficientment dur per que no traspasss els 3 cm de gruix.
33
EVA M.KOPPEL
Mtode : 1. Lescultor primer modelava amb fang un esbs de la figura que feia que tingus una idea de com seria. 2. Es fa un nucli de fang barrejat amb sorra i palla reforat amb barres buides de ferro. Es fa de forma molt somera, sense detalls i aleshores es cobreix amb una capa de cera d1 a 3 cm de gruix modelada fins als ms mnims detalls (venes, flocs de cabell, ungles...) Els forats dels ulls, que normalment eren incrustats amb altres materials, es deixaven buits a la cera i shi collocava una bola de fang. 3. Es fa un forat a la part inferior de la cera i altres forats perqu pogus sortir laire calent. 4. Tot el conjunt (nucli de fang i capa de cera) es recobria totalment amb capes superposades de fang. La capa de fang interior reprodueix el model de cera. Es subjecta al nucli amb claus i es fan canals per poder sortir la cera i el vapor. 5. Tot el conjunt es coa al forn. Aix la cera es fon i surt pels canals i alhora el fang exterior sendureix. 6. Es cola el bronze fos pel forat de la cera 7. Al estar fred es trenca el motlle exterior de fang i sextreu al mxim el nucli interior (ja que a la llarga podia fer malb la figura). Es feia un exemplar nic de la figura, ja que es destrua el motlle. Per evitar errors es feia la fosa de les diferents parts de lesttua i desprs sunien amb claus o soldadura. A partir dun cert moment, segons alguns autors al segle V, i altres al segle III el mtode que perd el motlle es substitueix per un de ms perfecte que permet recuperar el model. Amb aquest sistema lartes feia un model amb fang de les dimensions definitives, la superfcie del qual ja mostra tots els detalls que ha de tenir. Sobre el model saplica una cap de guix, que un cop seca es separa del nucli, tallant-la a peces individuals (que normalment corresponien a les diferents parts del cos). Les parets internes del motlle es cobreixen amb una fina capa de cera : amb un pinzell, o amb els dits premsant-la o b colada fosa, de forma que al refredar-se sadhereix a les parets. Aleshores es torna a muntar la figura amb les peces individuals. El nucli es feia amb barres de ferro buides, fang, palla... Es desmunten les peces de guix i a la capa de cera es retoquen els detalls. Al igual com al sistema ms antic es cobreix tot amb capes de fang i es posa al foc. Es fon la cera i es cou el fang i es cola el bronze. LA diferncia entre el sistema antic i el nou es que el primer perd el motlle. Si la fosa no estava ben feta ara no es perd el model o b es reutilitza el motlle per fer-ne ms cpies. Per fer lestatua susa el mateix model, per els detalls ms especfics no es feien fins el recobriment en cera, de manera que feien estatues que sassemblaven molt per no eren idntiques. Es trenca el motlle de fora i de dins i es trenquen els tubs conducte i es fonen o ensamblen les diferents peces. Els forats que deixen les conduccions (de forma quadrada) es tapen amb petites peces de bronze. Finalment els llavis es fan amb una aleaci diferent, ms vermella, Tamb els mugrons es fan ms foscos. En alguns casos hi ha parts de les figures que es fan separadament, com els rnxols del cabell o les armes, joies... Al final tot es poleix. Fins fa poc es pensava que totes les esttues que tenien la superfcie mate es polien perqu tinguessin un to daurat que creien que era molt
34
EVA M.KOPPEL
apreciat a lantiguitat. Aix que es creia que la ptina que es formava sobre les esttues shavia dipositat a la superfcie al llarg dels segles. Aix no s del tot cert ja que hi ha esttues que shan trobat amb una ptina negre que si sanalitza es veu que no es formada pel pas del temps sin que ja es deixava enfosquida a lpoca i alhora aquesta protegia el bronze. Probablement hi havia esttues de tots els tipus. Coexistien totes les modalitats. La policromia de les esttues de bronze al contrari que les de marbre era molt discreta. Els ulls sincrustaven, les pestanyes fetes en bronze a part i els llavis amb una aleaci ms vermellosa. Les dents eren fetes de plata o s. Al acabar-se lesttua es subjectava a una base de marbre o pedra pels peus. La major part de les escultures de grans dimensions del perode arcaic eren de marbre o pedra, ara b per les fonts sabem que es feia escultura en bronze. En conservem pocs fragments : un cap de Zeus dOlmpia i un cap de guerrer dAtenes. Pel que fa a lApollo del Pireu esttua de grans dimensions, hi ha controvrsia sobre si s dpoca arcaica o b s una escultura dpoca romana (segle I) per de tipus arcastic. Si que ens nha arribat darcaica de petites dimensions. Pel que fa a lpoca clssica, la majoria de grans escultures es fan en bronze i no en marbre o pedra ja que el metall t molta ms cohesi i aix no cal subjectar-lo amb puntals. Aix als artistes a principis dpoca clssica que volen imatges en moviment van veure el bronze com un material molt ms idoni. No hi ha acord si el valor material de lescultura en bronze s ms alt que en marbre. Si la pedrera estava propera al lloc on es feia lesttua si que era ms barat, per si era duna pedrera llunyana, com les cclades, el transport era molt car. A ms a si al treballar lesttua de marbre era ms difcil perqu si es cometia un error shavia de comenar de nou. Al contrari el bronze sempre permet fondrel i reutilitzar-lo. Aix el cost dels materials s relatiu i s ms arriscat en marbre. Tornant als materials al perode arcaic tamb es a servir el plom (producte secundari de les mines de plata i de fcil fosa a poca temperatura). Es fan estatues sempre de petites dimensions, ofrenes votives de persones amb poc poder econmic i fetes en motlles reutilitzables. De plata i or nhi ha mines a la prpia Grcia i tamb importades del proper orient. Noms susen per joies i recipients de culte molt valuosos, normalment ornamentats amb relleus figurats. No els agradava als grecs fer estatuetes dor i plata perqu creien que s signe de poder i vinculat al culte. Aix creuen que s poc apropiat fer escultures com ofrena en plata i or. Les poques escultures que tenim constncia per les fonts antigues sn donacions de reis, com de Kroisos, i noms un megalman corinti don a Olmpia una esttua dor de Zeus feta en sphirelaton. Encara que refusaven les esttues dor, no els sembla malament que esttues de bronze recobertes dor o les divori i or per les criselefantines. Pel que fa a esttues criselefantines, les ms antigues sn les de Delfos, una femenina i una altra masculina, ms un bra. Es creu que el grup s Apollo, Artemis i Leto. Van ser trobades en un forat a les excavacions del segle XIX, ja que pertanyen a la divinitat i no podien ser llenades per deurien estar deteriorades o devaluades pel moment.
35
EVA M.KOPPEL
Les dues esttues ms importants criselefantines sn les dAtenea i la de Zeus de 12 metres dalada del Parten i del temple dOlmpia fetes per Fdies. Tamb tenim constncia duna esttua dHera a Argos, feta per Policlet el Jove (s. IV aC). Noms la coneixem per les fonts literries. El fang va ser el material ms usat a tota lantiguitat. Sen troba en grans quantitats, s molt fcil de moldejar i un cop cuit es molt resistent. s molt nombrosa lescultura en terracota, la major part de la votiva s en terracota. s de la gent amb poc poder adquisitiu. A la seva producci veiem un canvi a principis de segle VII. Abans es feia a m o al torn i al llarg del segle VII es fan a partir de motlles, tcnica apresa del proper orient. Aix permet una producci en massa. Els motlles estan fets de fang cuit, en dues parts unides pel centre. El fang tou sintrodueix i per pressi saconsegueix la forma volguda. Sovint es fan les diferents parts per separat, desprs suneixen i recobreixen amb una capa de fang i es retoquen abans de coure. Suposem que existeixen grans quantitats descultura en fang a lantiguitat, per nicament nhan arribat alguns exemples descultura en terracota grega : s la coroplstica. Susava en la decoraci escultrica de temples (per exemple una gorgona de Magna Grcia Itlia-, que adornava probablement un front; i un cap trobat a Calidnia, que es creu que s duna esfinx). La pea ms coneguda s un grup de Zeus raptant a Ganmedes dOlmpia. Es troba actualment a Olmpia tamb. s de principis dpoca clssica. Una escultura aix no pot sortir del no res, sin que hi havia dhaver a finals dpoca arcaica tallers de coroplstica per tota Grcia.
36
EVA M.KOPPEL
ESCULTURA ARCAICA El tema per excellncia de lpoca arcaica s la figura humana, i concretament, el jove nu (kuros) i la noia vestida (kore). Coneixem uns 500 kuroi i 300-350 korai. LA major part en fragments per nhi ha de senceres. Entre el segon quart del segle VII i finals del segle VII, lescultura monumental apareix noms en korai i figures femenines assegudes. Aquesta preferncia de la dona com esttua votiva crida latenci. La societat grega era aleshores eminentment patriarcal. Aix que de moment no sha pogut explicar aquestes circumstncies. La falta de kuroi no s per un problema de conservaci (no hi hauria korai tampoc) i sen conserven molts de ms tardans. A ms en lescutura de petites dimensions nhi ha tamb ms de femenina que de masculina, aix que s un fenomen general. La major part de les esttues votives de mitjans de segle VI sn ofrenes a Artemis o a altres divinitats femenines. Aix fa suposar que la costum simposa om a acte de culte a deeses, per o saben perqu. Potser per influncia de zones del proper orient, on les figures de donants sn tamb femenines. s noms cap a finals de segle VII que a les cclades sesculpeixen els primers Kuroi de grans dimensions. A partir de finals de segle VII principis del VI sesculpeixen ms figures masculines que femenines. I aquelles que shan trobat, la majoria han estat trobades a santuaris del du Apollo. No sabem per la relaci entre els kuroi i Apollo, noms podem dir que cap al 600 aC la veneraci cap a aquest ha guanyat en importncia a la de la seva germana Artemis. Tamb daquest moment pertanyen els kuroi daltres llocs del mediterrani, com tica (santuari del Cap Sunion) o kuroi de context funerari (com el Kuros de Nova York). Al santuari dApollo de Didime, a la costa dAnatlia, serigeixen noms esttues femenines sedents. s noms ms tard (a principis de segle VI) quan comencen a donar-se com a ofrenes esttues masculines, tamb assegudes. A partir dels primers decenis de segle VI el kuros es presenta sempre com a home jove, nu, amb el peu esquerra avanat i els braos caiguts a costat del cos o un doblegat endavant. s al segon quart de segle VI que la temtica es diversifica : es fan tamb kuroi vestits, encara que en menor nombre; a ms sintenta mostrar tamb diferncies pel que a ledat, per mitj de la barba (com el Moscfor). Aix aquests tmids intents dindividualitzaci no sn casuals, sin que els hem de relacionar amb tendncies religioses, filosfiques, poltiques, en que lindividu comena a ser conscient dell mateix en relaci amb els dus, el mn i la societat. Aix la individualitzaci no s noms en lescultura exempta, tamb en cermica pintada apareix signada pels artesans i pintors que la fan. Aix a mitjans de segle VI lindividu pren conscincia com a tal i no noms com a part de la Polis. Un exemple dindividualitzaci s el Genet Rampin : el cos i el cavall sn a lAcropolis mentre que el cap al Louvre. Duu barba i una corona al cap (triomfador dalguns jocs dalgun santuari) :individualitzaci. No s una sola figura, es creu que en sn dos.
37
EVA M.KOPPEL
Alguns investigadors creuen que sn la representaci dels fills del tir dAtenes del moment, anomenat Pisstrat (i els fills Hipias i Hiparcos), que es creu que havien guanyat alguna competici a cavall a un santuari. Altres investigadors neguen que es representin a persones concretes, sin que sn 2 personatges de la mitologia grega (Cstor i Polux, representats sovint a cavall). Un altre exemple dindividualitzaci s el guerres provinent de Samos, molt diferent al Genet Rampin. Aquest est cobert per una cuirassa i casc, presentant una diversitat de formes. En els 2 casos sn individualitzacions per amb mtodes diferents. Hi ha un gran contrast entre els diferents models masculins i la unitat dels femenins. Aix possiblement s simptomtic de la societat grega arcaica. Noms en escultura femenina es fan dos models : dona amb tnica i mantell i dona asseguda (poc freqent i a zones molt determinades Creta, Anatlia...-). Pel que fa a les figures de divinitats, encara que la iconografia ja estava fixada en altres representacions artstiques (com la cermica o escultura arquitectnica) i que ja apareixia en petita estaturia, no coneixem cap figura exempta de grans dimensions anterior al 530 aC que es pugui afirmar que s una figura de divinitat. La nica excepci s la figura colossal de Delos, que noms en tenim alguns fragments. T 9 metres dalt. s la figura de marbre de majors dimensions colocada mai dins dun edifici. Va ser encarregada pels habitants de Naxos pel Santuari dApollo a Delos. Hiptesis : 1. Alguns investigadors creuen que s Apollo, ja que conservem una m que t un forat on hi podrien anar larc i fletxes. 2. Altres investigadors creuen que el forat de la m pot haver estat fet posteriorment quan es va fer una inscripci tamb 200 anys ms tard (al segle IV aC) i que al 600 aC s massa dhora per tenir una representaci duna divinitat. Una esttua de divinitat ja de finals de segle VI s una esttua dAtenea sedent trobada a lAcrpolis dAtenes. Duu lgida (pectoral amb cap de medusa i fet amb pell de serp i amb serps al costat). A poques ms tardanes les esttues de divinitat tamb sn poc freqents. Una excepci s la Nik de Delos (al santuari dApollo. T una inscripci on es citen els escultors Arjemos i Mikiades. Est en la posici caracterstica de lpoca arcaica : amb el genoll a prop de terra i laltre doblegat. s un convencionalisme per mostrar que la figura corre molt rpid. T ales a la part posterior i als turmells. Hi ha dues hiptesis al respecte : 1. s la deessa Nik de la victria 2. No s una representaci exempta sin que s una escultura dun front . es la personificaci de la victria en general, aix ms explicable la relaci amb el santuari dApollo a Delos, al qui se li ofereix per una victria com agrament. A ms de les figures antropomorfes, a lpoca arcaica es representen en escultura exempta (per en menor nombre) animals i ssers fantstics. Els dos apareixen tant a santuaris i tombes. Primer sorgeix la representaci de lleons, de poc desprs del 600 aC per influncia del proper orient. Desprs apareixen les esfinxs (amb cap femen i cos de lle) com lofrena dels habitants de Naxos al santuari dApollo a Delfos (s una figura colossal
38
EVA M.KOPPEL
de 2,32 m). Tamb es representen altres animals : cavalls, gossos, ocells... per apareixen ms tard, cap a mitjans de segle VI. DIMENSIONS DE LES FIGURES. SIGNIFICAT DE LES ESTTUES DIMENSIONS : a) poca primerenca Les figures femenines ms antigues van des del tamany natural (Nikandre 175cm sense plint) fins a 1,5 vegades (2,35 cm la Kor de Samos). Aix quan s 1,5 vegades s escultura monumental. La colossal s pel doble o ms de la dimensi natural. Tamb en femenines en tenim de ms petites que el natural (Dama dAuxerre sense plint 65 cm). b) cap a la segona meitat de segle VI no hi ha cap de colossal de femenina. De masculina tampoc a principis de segle VI. A mitjans de segle VI sen fan diverses, els que venen del santuari de Posid del cap Sunion (3m) o el Kurs (Apollo) de Delos (9m). Els escultors de vegades no tenien la percia per fer escultures colossals, de manera que a les pedreres hi ha escultures colossals que mai es van arribar a acabar perqu hi ha esquerdes al marbre. A partir del segon quart de segle VI disminueix el nombre de kuroi colossals. La majoria sn una mica ms grans del natural. Els colossals provenen dels santuaris i alguns collocats sobre tombes. La dispersi geogrfica i el fet que estaven collocats en temples de diferents divinitats (Apollo, Hera...) fa pensar que no estan relacionats a cap moda local i veneraci de cap divinitat concreta. Alguns autors creuen que sn per influncia directa dEgipte. Tamb alguns investigadors creuen que sn per evidenciar el poder econmic de la persona que els dna. Es creu tamb que podien representar avantpassats mtils de laristocrcia grega (a lpoca arcaica, al segle VI, es creu que els avantpassats eren herois, juga un paper important la genealogia mtica). SIGNIFICAT Com ms detallada s la diferenciaci temtica duna escultura, ms fcil s la seva interpretaci. Ex : La circumstncia que el Genet Rampin sigui un genet que porti una corona al cap : lidentifica com a genet victoris dels jocs dalgun santuari. O b el guerrer de Samos, que duu cuirassa i per tant s un guerrer victoris. Ms complicat s en les figures de kuroi i korai que no tenen cap particularitat. Aquestes figures masculines venen de santuaris, normalment dedicats al Du Apollo. Aix fa pensar a alguns investigadors que eren representacions daquest du. Ara b aquesta teoria cau quan es troben kuroi tamb en tombes que no es diferencien en res dels trobats als santuaris. I tamb es troben en santuaris daltres divinitats (Posid, Atenea, Hera...).
39
EVA M.KOPPEL
De vegades tenim alguna inscripci, a la cuixa o al plint (com lAristdikos al plint-). Indiquen el nom del donant (i en alguns casos tamb el nom del pare i la seva professi). Es feien per demana o agrair a la divinitat, i eren un objecte valus. Tots els investigadors estan dacord en la funci dofrena. Tamb en alguns casos serveixen per indicar el rang social de la persona /famlia/ciutat del donant. (Aix acord que sn ofrenes molt cares i mostra del rang social). A part daquesta funci socio-econmica, tamb un significat trascendent. Ara b, no hi ha acord sobre la interpretaci daquest significat trascendent. Sn imatges del donant o de la divinitat per com que no tenen atributs ni inscripcions sn difcils de distingir. En alguns casos s molt difcil dinterpretar perqu el donant s de sexe diferent al de lesttua (un donant mascul ofereix una kore i una de femenina dna un kuros). Amb les divinitats tamb passen coses semblants (lAcrpolis dAtenes, dedicada a Atena, t molts Kuroi). Aix hi ha dues hiptesis : 1. Els kuroi no tenen identitat. Lnica excepci : Kleobis i Bitn, donats pels habitants dArgos al Du Apollo a Delfos per commemorar un fet histric convertit en llegenda, que coneixem per Herdot. La mare de Kleobis i Bitn era sacerdotessa i havia de viatjar a Delfos per consultar loracle. No va trobar cap bou per tirar del carro i els fills es van oferir a dur ells el carro. LA mare molt agrada demana a Apollo que premis uns fills tant bons i el du els eleva a la vida eterna i a la immortalitat. Tenen inscrit el nom, per aix sabem el significat, per s una excepci. Moltes de les figures estan totalment nues, a diferncia de les esttues dEgipte i del proper orient, on el vestit juga un paper important per deixar constncia del rang de la persona dins la societat. Ara per primer cop lsser hum no es representa com a membre dun grup social determinat sin com a sser hum desprovet de tots els atributs que lidentifiquin. LA nuesa s tamb un element religis : lhome s elevat de la vida terrenal al mn dels dus. Aix el kuros es converteix en smbol de la immortalitat, que s una prerrogativa dels dus. Apollo s qui representa millor aquest fet : s eternament jove i bell. Per aix molts investigadors al veure que sn representacions eternament joves i belles que simbolitzen el desig i la petici dimmortalitat del donant, de ser recordats eternament, tant pels kuroi de context funerari com els dels santuaris. 2. En els de les tombes, la realitat s que quan tenim inscripcions que diuen qui Est a la tomba i ledat, sn gent de poca edat. Els grecs creuen que els que moren joves sn com Kleobis i Biton i seran trets de les penries i duts a la vida eterna amb els dus. En els que es mostra gent ms gran, com el Moscfor, tampoc no representen cap persona concreta, i tamb s un ideal de bellesa amb intencions dimmortalitat. Aix tant els dels santuaris com els de les tombes, expressen un desig dimmortalitat, en el sentit de ser recordats eternament.
40
EVA M.KOPPEL
KORAI Moltes trobades als santuaris i poques trobades a tombes. Les dels santuaris, excepte algun cas, vnen de santuaris dedicats a deesses femenines, sobretot les relacionades amb el matrimoni, amb la polis... (Hera, Artemis, Afrodita i Atenea). A les tombes noms shan trobat unes poques. Noms de lAcrpolis dAtenes ja ens nhan arribat 300, algunes senceres i altres fragments. Com els kuroi es va creure que les dels santuaris representaven a divinitats, per al trobar les funerries cau aquesta teoria. No representen cap divinitat. En una publicaci recent es torna a agafar una antiga teoria en la que es diu que les korai representen a dones reals, perqu les figures de korai dalguna manera, pel que fa a la rica vestimenta, pentinar i atributs de les mans, es corresponen amb les inscripcions de dones joves de les fonts literries de lpoca arcaica. Les inscripcions conservades de vegades diuen el nom dalg concret, com la Nikandre (que diu jo sn Nikandre). Ara b, no sn retrats!. Aquesta teoria no s acceptada per molts investigadors. El fet que siguin ofertes a divinitats verges, com Artemis i Atena com Artemis i Atena, fa que siguin representacions dun ideal de joventut, de ser recordades sempre. Tamb s vlid per les de context funerari. El fet que sempre estiguin vestides no s contradictori amb aquesta hiptesis, perqu a partir dun cert moment TOTES les escultures es representaran vestides (tamv les de divinitat. La primera escultura totalment nua s la Venus de Knidos de Praxteles (de la primera meitat de segle IV). s a dir, la teoria que les korai representen la donant o la divinitat s errnia. EL que s correcte s que sn donacions a la divinitat i que es fa per una voluntat de ser recordat. Una caracterstica molt present s lanomenat somriure arcaic, que els dna un aire especial. Desapareix a finals de segle VI-principis del V. Saconsegueix elevant les comissures dels llavis i accentuant el plec naso-labial. En un moment donat es va pensar que era una expressi de serena alegria. Sabandona aquesta hiptesis perqu tamb tenen somriure arcaic personatges que no poden estar en absolut alegres, com el moribund del front del temple dAfaia a Egina, o les esfinxs (que haurien de fer por, per la funci apotropaca). Aix el que s ms probable s que sigui un convencionalisme per donar expressivitat als trets facials vistos frontalment. Es pretn fer entendre que s la representaci dun sser viu, que pot moures i s capa de fer alguna acci.
41
EVA M.KOPPEL
KORAI Introducci sobre la vestimenta
NY
42
EVA M.KOPPEL
figuretes de bronze dOlimpia

http://ccwf.cc.utexas.edu/~bruceh/cc307/index.html http://www.personal.kent.edu/~khame/GreekArch.Slides.Scroll.05.html
43
EVA M.KOPPEL
FALTEN MOLTS APUNTS FINS AQU. He pasta aquests pk sn de la Eva. 11/12/07 RELLEUS FUNERARIS Lorigen est al segle VII aC per la majoria que ens arriben sn del segle VI. Desapareixen al 500 aC per un decret que prohibia el luxe en el context funerari. Sn esteles sobre scol i tenien un capitell. Estaven coronades per una esfinx i ms tard noms tenen una decoraci vegetal de palemetes (quan apareixen aquestes ja no hi ha capitell). Les esteles podien ser esculpides o pintades. Hi havia figures masculines de perfil. Es comena a deixar espai lliure a baix on (a la base) shi representaven escenes de la vida del difunt o obres tipolgiques (del difunt com a genet o la gorgona corrent). A partir dun cert moment hi ha una tendncia a fer-les ms altes i estretes. A finals de segle VI el grui es redueix fins a ser una placa. El costum de decorar la base es perd a la segona meitat de segle VI i aleshores tota s ocupada per figures humanes esveltes. La manera de representar difunts es variada : nuu, amb mantell o mantell i jitn. De vegades est descal i altres no. De vegades apareixen barbuts o imberbes- De vegades de guerrer :cuirassa, casc, armes (generalment llana) i pocs cops amb escut. Esteles datletes : amb un discbol. La forma evoluciona com els kuroi : cabell (al principi cabell llarg que desprs ser curt o recollit). Malgrat dexistir un esquema sobre la forma de representaci del difunt totes son diferents en el pentinat, atributs i moltes vegades tamb en la posici dels braos. Sn esteles generalment per a homes i es pensava que no nhi havia per a dones i que els pocs fragments de figures femenines satribuen a relleus votius. Ara se sap que si que existien i a mitjans de segle VI es posaven per eren diferents, eren ms quadrats i es presentaven a les difuntes com a matrones, acompanyades per una criada i algunes vegades portant un nen als braos. Exemples : Estela dels 2 germans Estela de Soln Estela del portador de la llana Estela de Karia Estela dAristion Estela del Dypilon Estela del boxejador Estela duna mare amb fill dAnavyssos
44
EVA M.KOPPEL
EPOCA SEVERA (480 a 450 aC) ESCULTURA Temple de Zeus a Olmpia Construit 470-456 aC. No en queda massa dell ja que es va ensulsiar per un terratrmol al segle VI dC i va ser usat com a pedrera de les cases dels pobles vens. Pertenim una descripci de Pausnies. s el ms gran del Pelopons. Els esgraons de lestereobat i lestilobat eren molt alts i no es podien pujar a peu, per aix es construeix una rampa al costat oriental. s dordre dric, 6 x 13 colimnes, pronaos i doble filera de colmnes a la cella. s per tant un temple cannic. Fet de pedra calcaria dolenta, per estava pintada amb estuc, cosa que feia que des de lluny sembls marbre. Les mtopes estan fetes amb marbre de Paros i Naxos. Ens nhan arribat fragments ja que a lesfondrar-se les mtopes van ser el primer en caure i van quedar amagades entre les runes aix que no es van expoliar. Front occidental : Representa una centauromquia : llegenda dels lapites. Peritoo (el rei) es casa amb Daidameia i convida a Hrcules i Teseu i tamb als centaures. Aquests ltims semborratxen i sorgeix la seva naturalesa ms animal i comencen a lluitar contra els lapites i a voler violar les dones. Guanyaran els lapites. Es representa al centre Apollo : s com un centre de calma perqu la resta mostra una gran violncia. s com lull de lhurac. Els personatges lluiten en grups de 2 o 3. Als dos costats del du hi ha els 2 heros que lluiten a favor dels lapites. Tamb en la manera de representar els centaures i als lapites hi ha diferncia, pel que es vol representar la victria del cosmos grec sobre la barbrie exterior : els centaures sn molts, ms realistes, ms expressius (ira, dolor...) i tamb amb barba i cabell despentinat. Els lapites en canvi sn inexpressius, amb el cabell curt i ordenat (per exemple Daidameia, est a punt de ser violada i t una expressi sosegada, ordenada). Pel que fa a Apollo, el seu cap sassembla a lEfeb de Kritios, per lApollo s posterior. En tant que la centauromquia es representa molt, per la presencia del du s estranya perqu no est relacionat amb la lluita. Hi ha moltes teories sobre perqu apareix aqu. A ms Apollo no est relacionat amb Olimpia. Aquest era considerat el du de la puresa, lordre i castigava a qualsevol que goss trencar les normes. A lescena sn els centaures qui les trenquen, trenquen la norma de lhospialitat. Hem de recordar que a Olmpia es congregaven molts estrangers pels jocs olmpics. Aix aquest front vol advertir als atletes que vingussin a Olmpia a competir, que si es portaven malament, Apollo els castigaria. Daltra banda, com els atletes, Apollo tamb es jove. Front oriental : Enomao tenia una filla anomenada Hipodmia. Loracle li va dir a Enomao que seria mort per lhome que es cass amb la seva filla. Aix quan venia un pretendent el reptava a una cursa de cavalls. Sempre guanyava Enomao perqu tenia una cavalls i un carro que els els va regalar Ares. A ms sempre acabava matant el pretendent. Un dia arrib Pelops i Hipodmia shi enamor. Hipodmia soborn lauriga dEnomao perqu li sabotegs el carro al seu pare perqu perds. Es mostra el moment en que Enomao i Pelops juren davant de Zeus acatar el resultat de la cursa. Apareixen :
45
EVA M.KOPPEL
Alfeo-figures-carro-Esterope-Enomao-Zeus-Pelops-Hipodmia-carro-figures-Cladeo Les figures del centre van caure i no se sap massa b lordre que seguien : a) b) c) d) Estrope-Enomao-Zeus-Pelops-Hipodmia Hipodmia-Plops-Zeus-Enomao-Estrope Estrope-Plops-Zeus-Enomao-Daidameia Hipodmia-Enomao-Zeus-Plops-Estrope
Es creu que Zeus miravab al guanyador, i s all on hauria destar situat Plops. Es diferent a laltre front perqu sn figures immvils, tancades en s mateixes. Hi ha una subtil caracteritzaci a cada figura. Per exemple Zeus sagafa el mantell com si estigus nervis, Enomao sembla segur de s mateix o Estrope t un gest de preocupaci. Hi ha una figura dun profeta o endev a la dreta. Est molt ben conservat i s una de les millors obres de lpoca severa. T una posici encorvada, s calb i amb la m a la cara (gest de preocupaci), ja que excepte Zeus, s lnic que sap el resultat de la cursa i que Enomao perd i morir, per aix lendev mira les rodes del carro que t davant. A part de ser una llegenda local, tamb s una advertncia als atletes que acatin el pacte o seran castigats per Zeus. Per primer cop en un front es conquereix la tercera dimensi i el millor exemple s la figura de Daidameia que t un moviment envolvent. Tamb la manera de collocar les quadrigues s innovador : normalment es posaven de cara per aqu es situen de forma oblqua al fons. Una altra novetat s la representaci de les emocions com el dolor, rbia, angoixa, preocupaci, etc. I tamb la representaci humana dels rius. Hi van treballar diferents artesans, aix est clar. El que no se sap massa b s si els dos frontons van ser dissenyats pel mateix artista. Tampoc se sap si es van fer al mateix temps o b primer un i desprs laltre. Si fs aix no hi ha consens sobre quin va ser fet primer. El desig de donar a tota la decoraci escultrica un significagt no noms per Olmpia sin per tota Grcia tamb es dna a les mtopes. MTOPES Lhero que apareix s el fill favorit de Zeus, Hrcules, que es considera un exemple per a tots ja que se li imposen uns treballs molt difcils, no es queixa (acceptar els designis divins sense queixar-se) i sempre en surt victoris. A ms Hercules jugava un paper important en les llegendes fundacionals i als jocs olmpics. El que sesculpeix sn les mtopes que es trobaven a sobre el pronaos i lepistodomos (6 a cada). El cicle comena a la cantonada esquerra de lopistodomo amb el lle de Nemea i acaba a la cantonada dreta del pronaos amb la neteja dels estables dAugies. De vegades Hercules ho fa sol, i altres acompanyat per algun o ambds deus titulars, Atenea i Hermes.
46
EVA M.KOPPEL
De vegades, com en el lle de Nemea es representa el moment just posterior de la histria (ex: el lle ja est mort). En aquesta mtopa hi ha una peculiarietat i s que quan es representa a Hrcules a la cermica pintada es mostrava a un Hercules madur, barbat, fort, etc i en canvi aqu es representa jove, imberbe, cansat (sha de recolzar) etc Ex: Pomes de les Hesprides :Hercules sustenta la bveda celest amb molt desfor mentres que Atenea (que lajuda) ho fa amb una sola m (com si no li dons importncia). Aqu es mostra la diferncia entre un du i un hero, per molt hero que sigui. En la majoria hi ha una composi simple de les mtopes, excepte en la mtopa del Brau de Creta en que predominen les lnies oblques i no les horitzontals i verticals.EL cap dHrcules guarda equilibri amb la del brau encara que sembla que estan en moviment. Lesfor de lhero no noms es mostra en la posici del cos sin que tamb en la musculatura. La nica mtopa que segueix la tradici arcaca de representar la histria s la dHercules i Euristeu. FIGURA CRISELEFENTINA DE ZEUS s ms tardana i feta per Fdies. No ens ha arribat res i tampoc cap cpia de redudes dimensions. Han arribat algunes cpies de parts de les figures i tenim una descripci fora detallada de Pausnies i representat en monedes romanes. Era dor i ivori i feta sobre un nucli de fusta. Feia 12,37 m dalada (com una casa de 4 pisos). Segons Pausnies estava assegut a un tron, nu amb un mantell que li cobria les caderes i lespatlla. A la m esquerra duu un ceptre coronat per una guila i a la dreta una Nik. EL tron era molt luxs i t diferents parts decorades amb relleus, escultures exemptes i pintures. Per exemple es representa la histria de les Nibides (que van ofendre a Leto, mare dApollo i Artemis). La dataci s controvertida. EL dubte fins fa poc era si va ser feta abans o desprs de lAtenea Partenos. Actualment hi ha consens de que s posterior i que va ser feta al 430-410 aC. Ho sabem perqu a Olmpia sha conservat ledifici que va servir de taller a Fdies, just darrera el temple. Es va excavar i shi van trobar els otlles per per les parts daurades de la figura i un tros de cermica amb el nom de Fdies que data daquest perode (430-410 aC), s a dir que ell era all en aquest moment. ESCULTURA EXEMPTA DEPOCA SEVERA A finals de poca classica ja trobavem per exemple en lefeb de Kritios particularitats predecessores de les dpoca severa. Lartista del perode sever elimina les caracterstiques decoratives. Posa mfasis als elements essencials arribant a la simplicitat de formes. Segueix evolucionant la tendcia que comena a finals dpoca arcaca de diferenciar peus i cames i el pes del cos es recolza sobre una cama sobretot i laltre cama es mostra de costar. Tenen la planta del peu totalment sobre la superfcie del plins. El moviment dels peus es transmet al maluc i a les espatlles, de forma que el costat de la cadera de la cama que sustenta el pes est ms alada, i per contrarrestar-ho, lespatlla contraria est ms alada. Tamb per quardar lequilibri, el tors i el cap estan lleugerament girats cap al
47
EVA M.KOPPEL
costat de la cama que t el pes i els braos tamb formen part de lequilibri ja un cau a costat del cos i laltre est flexionat davant del cos. Certes zones de la musculatura es destaquen ms per assolir un major equilibri. Tot aixo aconsegueix lanomenat contrapost o ponderaci que t el mxim exponent en el Dorfor de Policlet. Encara que la major part de les figures sn frontals, tamb hi ha un major inters pel moviment que en alguns casos s violent i altres contingut. A ms es mostra en un moment molt precs i de tal manera que s com un segon daquest moviment. Pollit va explicar-ho amb lexemple del pndol (si el representem vertical no sabem si est en moviment o no, per si el representem de forma oblqua sabem que est en marxa). Sintenta tamb demostrar les emocions, que tamb sn de vegades violentes (en figures determinades, com els brbars) per normalment sn emocions contingudes. A ms tamb es fa una diferenciaci dedats. No noms es representen persones joves, tamb de majors dedat (diferenciades unes de les altres per la barba). Pel que fa a les figures femenines, hi ha un doble canvi. En primer lloc es deixa dusar a finals dpoca arcaica el jitn per tornar al peplos gruixut. Aix comporta que a principis dpoca classica que a les figures no hi hagi una proliferaci de plecs ornamentals, sin que a les figures dpoca severa predominen les zones llises, per aquestes superfcies llises estan acompanyades per pocs plecs que a ms estan collocats a llocs que realment els correspondria. En segon lloc ja la figura no recolza el pes en les dues cames sin en una i laltre la tira de costat. Aix es veu tamb en les robes perqu la cama en que es recolza el pes queda totalment cobera per les acanaladures. En canvi en laltre, el genoll apreta la tela i fa plecs molt naturals. Tamb el moviment es transmet a la cadera i a lespatlla per al anar vestides no saprecia tant. a) FIGURES MASCULINES Una de les primeres escultures daquesta poca sn Els Tiranicides. A principis de segle VI, durant la festa de les Panatenees a Atenes, 2 personatges anomenats Aristogiton i Harmodios ataquen els fills dels tir del moment, anomenats Hipias i Hiparcos. Aquests eren els descendents de Pisstrat, que havia mort i que ara havien succet el seu pare. En la lluita. Harmodios viu i Aristogiton escapa en un primer moment, per s detingut i ajusticiat. De laltra banda, Hiparcos tamb mor. El que no est clar sn els motius pels quals van atacar els tirans. Hi ha dos hiptesis : - Motius personals (la ms estesa) - Motius poltics Al 510 aC Hipias s deposat del tron pels Acmenides i ajudats per Esparta. Aix al 510 aC comena la democrcia. Encara que Harmodios i Aristogiton amb latemptat no aconsegueixen cap canvi poltic, es va crear la llegenda que grcies a ells es va instaurar la democrcia a Atenes. Poc desprs els atenencs van fer elaborar esttues seves a lAgor dAtenes. s un fet molt excepcional (es posaven als temples per no a lagor, lloc pblic i prof).
48
EVA M.KOPPEL
Aquest primer grup de bronze fet poc desprs del 510 va ser realitat per lescultor Antenor (tamb autor de la Kor dAntenor i del front oriental del temple dApollo a Delfos). Al entrar els Prses se la van endur per la gran importncia poltica que li donaven els atenencs. Alexandre Magne va tornar el grup a Atenes ms tard (cap al 333 aC). Deurien ser com dos kuros. Al recuperar el poder els grecs desprs dels perses, van decidir fer unes noves escultures de bronze, ja al 477-476 aC, tamb per ser collocades a lagor dAtenes. Per les fonts i inscripcions sn fetes els escultors Kritios i Nesiotes. No tenim cap original sin noms cpies romanes (les millors conservades sn les del museu de Npols). Les romanes van ser restaurades (i no iguals que les gregues per tant), per sabem com era el grup perqu apareix a la cermica pintada clssica dAtenes. Cada figura est sobre plints independents aix que no sabem en quina posici estaven entre ells, si esquena contra esquena o daltres maneres. Harmodios, el ms jove, avana amb la cama dreta i el bra dret alat sost lespasa sobre el cap i t lesquerra enrera. Aristogiton (FER DESCRIPCIO) Que no es tracten de representacions de persones en un moment concret s evident : els tiranicides eren morts ja i a ms sn representats nus i per tant idealitzats. Ms real s lescena pintada en la cermica pel pintor de Copenhague (apareixen vestits) al 470 aC. El grup escultoric no pretn ser un retrat sin que vol exemplificar conceptes. El fet de dur o no barba diferencia un home gran dun de jove. A ms lanatomia, els muscles del ms gran sn ms durs i ms accentuats i separats entre s per depressions, mentre que la musculatura del jove mostra major bellesa i elasticitat. Tamb es veu per la forma datacar, ja que Harmodios ataca ms obertament amb la m sobre el cap fent servir lespasa de dalt a baix. En canvi Aristogiton amaga a lenemic que est atacant, ja que t el bra enrera. A laltre m que t davant del cos li penja una clmide per ocultar el seu atac i al seu company ms jove. Plasma limpetu del jove i lexperincia del gran. En aquest grup no es va voler honrar als dos personatges noms sin que s un monument a la democrcia.
49
EVA M.KOPPEL
Semblant a Aristogitn s la figura de Zeus del Cap Sunion, que tamb est en actitud datacar. T la cama i el bra esquerra avanats i el bra i cama drets enrera. No sabem a qui representa, hi ha dues teories : Posid : ho sabem per les monedes en una representaci igual, amb un trident a la m. Zeus : per les figures de petites dimensions, que tenen el llamp a la m.
Per la resta, la caa, la barba...no es diu res, Posid i Zeus poden ser iguals. s molt interessant perqu s loriginal grec. Pel que fa a les figures en reps destaca lAuriga de Delfos, tamb original en bronze grec. Pertany a un grup on lauriga est sobre un carro tirat per 4 cavalls. A ms sha troat un petit bra, que pertanyia a la figura dun jove servent que subjectava les regnes dels cavalls, ja que mostrava el moment just abans de comenar la cursa. s possible que hi hagus una figura ms sobre el carro. Ho sabem per una inscripci que diu que Polzal de Gela (ciutat grega de Siclia) va collocar aquest grup per commemorar una victria als jocs ptics de Delfos al 478 o 474 aC. El grup va ser collocat a costat del temple dApollo i es va salvar de la destrucci perqu quan els romans van arribar-hi estava cobert ha qye un moviment de terres al segle IV aC el va tapar. La figura est dreta, el pes el reparteix equitativament entre les dues cames i el peu totalment recolzat al plint. Vesteix una tnica cenyida a la cintura i duu corretges a la part superior del tronc a davant i darrere ja que s la tpica vestimenta dels aurigues, per evitar que onegs al vent mentre corria. Aix porta a una clara diferenciaci de la forma de mostrar la vestimenta a la part inferior (plecs verticals com una columna) i la superior. La inferior no es veia prcticament perqu estava oculta pel carro. Pel contrari, la superior t els plecs ms diversificats, grcies a les corretges. Duu el cabell curt, habitual en aurigues i porta la cinta de la victria. La cara s molt semblant a lEfeb de Kritios i al Cap Ros. b) FIGURES FEMENINES Figures de la deesa Atenea (ja vistes) Lexemple ms paradigmtic de lpoca severa s lAspasia (nom convencional, que era la dona de Fdies). No s lAspasia a qui es representa sin que segurament a una divinitat (Demeter o Afrodita). s una dona madura que pot ser datada a lpoca severa, vestida amb tnica que noms es veu als peus, ja que tota ella est coberta amb un mantell gran que tapa el bra esquerra i enganxat al cos. Noms t la m dreta fora del mantell, on duia un atribut (diferent segons la deesa que fos). s una cpia romana. No tenim loriginal grec. Predominen els espais llisos, acompanyats de pocs plecs, que estan collocats de forma natural.
50
EVA M.KOPPEL
RELLEU DPOCA SEVERA A finals dpoca arcaica desapareix a Atica la lpida funerria decorada amb relleus, probablement per una llei que prohibeix el culte funerari, per la introducci de la democrcia. Existeixen per relleus votius. Es distingeixen de lescultura arquitectnica perqu aquesta era feta per ser vista de lluny i necessitava grans contrastos de llum i ombres. En canvi, els relleus votius eren per ser vistos de prop, per aix les figures amb prou feines destaquen del fons. Entre els relleus votius del perode destaquen : 1. Relleu de marbre dun sol bloc (Museu Nacional de Roma), anomenat Tron Ludovici. s una pea original grega i no sabem el seu s original (es creu que s lespatller del tron colossal dAfrodita, un sarcfag...), per probablement sigui la part superior dun altar. a) Part central : A la part superior hi ha una figura femenina que surt del mar ajudada per 2 figures femenines, una vestint jiton i laltre peplos. Representen el naixement dAfrodita del mar. b) Costat : Figura femenina cremant encens i coberta totalment (cap i cos) per un mantell. c) Altre costat : Figura femenina tocant laulos doble, totalment nua. El que es vol mostrar s lamor sacre de la dona casada i lamor prof (representat per la etaira (= noia) nua. La forma dels vestits permet datar-lo a poca severa. EL que no se sap s on es va fer, encara que es creu que s de la Magna Grcia (sud dItlia o Siclia) i fet en concret per un temple dAfrodita daquesta zona. 2. De poc ms tard s el relleu daltar trobat tamb a la Vila Ludivici de Roma. Actualment est a Boston. a) Centre : Es representa a Eros i a dues figures femenines, una recatadament vestida i laltre amb els pits descoberts. b) Costat : Dona vella acuclillada c) Altre costat : un noi jove tocant la lira i nu. No sabem la interpretaci per estaria segurament relacionada amb Afrodita. La seva dataci es controvertida. Alguns historiadors creuen que s una falsificaci feta al segle passat, basant-se en el tron Ludovici. Actualment s una teoria refusada i la majoria dhistoriadors creuen que s un relleu antic. Pel que fa al seu s alguns creuen que s la part alta dun altar grec. Ara b altres creuen que va ser escultpit en poca romana. 3. Un altre relleu original s la Deesa Atenea, recolzada sobre la cama dreta i lesquerra tirada enrera. Tira el cos endavant mirant una estela que t davant seu. No se sap que representa, perqu a lestela no sha pogut veure cap detall (no hi ha pintura o relleu). Aix que sanomena El dol dAtenea o b Atenea Pensativa. T una gran diversitat de plecs, tant a la part inferior com a la superior. Els de la inferior no tenen en compte el cos (s una reminiscncia dpoca arcaica). La cara t una expressio serena i melanclica, molt caracterstica dpoca severa, pel que se suposa que s un relleu sever i no arcaic. Prov de lAcrpolis dAtenes i actualment est al museu de lAcrpolis.
51
EVA M.KOPPEL
ACRPOLIS DATENES Tur on a dalt t una plana de 250 metres de llarg. T laccs per la part occidental. Estava ocupat ja des dpoca neoltica. A poca micnica hi havia una fortalesa. A poca arcaica es construeixen diferents edificis, el ms important dedicat a la deessa Atenea Polias, on es guardava la imatge de la divinitat (de petites dimensions, fet amb fusta dolivera de larbre sagrat). Aquest edifici tenia uns frontons destacats (loccidental tenia noms un tema, una gigantomquia). Hi havia tamb el Propilaion (o entrada monumental). A la zona on desprs shi ubicaria el Parten, al 540 es comena a construr un edifici de grans dimensions, per al 480 al arribar els perses no estava acabat, sin que noms estaven fetes les bases i els inicis dels tambors dels fusts de les columnes. Aquesta inicial construcci va ser destruda (t el nom de Preparten). El cop ms brusc s larribada dels Perses i la conquesta dAtenes i daltres ciutats (480-479 aC). A Atenes suposa la destrucci de la ciutat i de la totalitat dels seus monuments. Als primers anys desprs de la retirada dels perses, els atenencs dediquen molts esforos a reconstruir la ciutat i els edificis que necessitaven per la vida quotidiana i per hbitat. s noms al 454 aC quan el tresor de la Lliga de Delos (o Confederaci de Delos) s traslladat daquesta illa a Atenes. Lliga de Delos :lliga formada per ciutats gregues sota lhegemonia dAtenes que tenia com a finalitat defensar Grcia amb una gran flota si els perses tornaven. Atenes era lencarregada de construr la flota i la resta de ciutats aportaven principalment diners. El tresor en un principi era guardat al santuari dApollo a Delos. Es port ms tard a Atenes on Pericles (estadista atenenc) aprova un programa dembelliment de la ciutat (pel que usar recursos de la ciutat i els fons de la lliga de Delos).
Al voltant del 450 aC que s el moment de major auge poltic, econmic, militar, cultural... dAtenes sinicia sobre lAcrpolis un bast programa constructiu per Pericles i supervisat per lescultor Fdies. La gaireb totalitat dels edificis i monuments dAtenes van ser fets en una rpida seqncia a la 2ona meitat del segle V aC. Sn (per ordre cronolgic) : 1. Parten 2. Propileus 3. Atenea Nik 4. Erecteion En un primer moment es decideix substituir els 2 temples dedicat a Atenea (Atenea Polia i Atenea Parthenos o Pre-parten). Es comena amb lAtenea Parthenos probablement perqu es van reutilitzar els fonaments de ledifici que es construia a finals de lpoca arcaca. EL PARTEN Aquest nou temple sanomenar Parten i s ledifici ms important i gran de larquitectura clssica de Grcia. Construit en marbre pentlic entre el 447 438 aC, per per la decoraci escultrica es van necessitar 7 anys ms (fins el 432 aC). Tant els elements arquitectnics com escultrics es conserven prou b (la majoria sn al British Museum). Els arquitectes sn ICTINOS i CALCRATES.
52
EVA M.KOPPEL
s un temple dric amb un nombre de columnes fora de lhabitual (8x17 columnes), probablement perqu es va haver dadaptar a les dimensions del pre-parten. T pronaos i opistodom per diferents de la normalitat, ja que la prolongaci de les parets laterals s ms curta i les columnes estan anteposades a aquestes i fa que tingui 6 columnes davant i 6 darrera (i no 2 com s habitual). La cella s una estana que t columnata de 2 pisos. Aquesta no s una doble fila de collumnes paralleles sin que t afegida una collumna a la part posterior, de forma que t forma dU (totes sn driques), i servia per emmarcar a la divinitat. LAtenea Parthenos, lesttua colosal criselefantina, es va construir alhora que es construia el temple, de manera que Fdies t en compte el lloc on aniria lesttua i al revs. Un altre element fora del corrent s que hi ha una segona cella sense conexi directa amb la cella principal sin que t lentrada prpia a travs de lopistodom. T una particularitat que s que les columnes que el sostre ni sn driques ni s una doble columnata sin que sn 4 columnes jniques completes, ja que les columnes jniques sn ms esveltes i necessiten un dimetre menor a la base per assolir una gran alada que les driques. No es veien 2 ordres diferents alhora, sin que les driques quedaven tancades dins la cella. Pel que fa a la segona cella, no sabem el seu s. Hi ha diverses teories: Persones dedicades al culte o servei de lesttua de la deessa. On es guardaven els diners de la lliga de Delos Tesaure dofrenes donades a la divinitat ...
No sabem quina s la certa. Una teoria dun autor sobre la cella : Perqu van posar lesttua dAtenea dins la cella que era una estana fosca, ja que no hi arribava la llum i noms era visible illuminada per torxes o lmpades? Aquest investigador diu que una part del sostre era de marbre translcid de forma que permetia entrar claror a la cella. Aquesta teoria no s acceptada per molts investigadors. La decoraci escultrica del Parten Hi ha alguns elements bon conservats, per altres que no. Lany 1685 un polvor que estava dins el Parten (Grcia aleshores era turca i Vencia atac Grcia), degut a un dispar de can explota. Al 1674 un personatge anomenat Jacques Carrey va ser-hi i en fa dibuixos. La decoraci escultrica vista cronolgicament, s: primer mtopes, segon frontons i tercer fris.
53
EVA M.KOPPEL
MTOPES A la part externa hi ha 92 mtopes (s el cicle de mtopes ms extens de tota larquitectura grega). Originalment totes eren decorades amb relleus escultrics (pero actualment nhan desaparegut moltes i altres estan molt malmeses). Les mtopes fan 1,20 cm dalada i lamplada no s sempre igual per aproximadament fan 1,25 m dample, aix que practicament sn quadrades. Abans de ser esculpides la pea feia uns 35 cm de profunditat, per desprs la placa fa uns 20 cm i les figures destaquen del fons uns 25 cm. Tenen dimensions una mica ms grans que les mtopes del temple de Zeus a Olmpia, per com que ledificaci s ms gran fa que semblin ms petites. Les plaques estaven collocades al seu lloc abans de construir la cornissa. Daten del 447-42 aC. El conjunt de mtopes dels 4 costats de ledifici sha pogut veure que sn escenes de la guerra de Troia, acompanyades de divinitats. Estan emmarcades per 2 mtopes amb Helios (sol sortint del mar) i Selene (entran al mar). Aquesta visi cosmognica la trobem 3 cops al Parten en total. s una invenci de Fdies. No se sap perqu es representa la guerra de Troia al Parten ja que Homer no diu que Atenes va prendre part en aquesta guerra. Ara b, els atenencs sempre havien recalcat que els ancestres van tenir un paper important davant les muralles de Troia. Aix la representaci volia donar per descomptat el seu paper a la guerra. a) SUD : les millor conservades. Mostren una centauromquia, incloent tamb figures de Teseu. A la zona central hi ha 8 plaques que noms coneixem pels dibuixos. Les escenes no encaixen i no estan massa clares. Se suposa que s una llegenda relacionada amb lescultor mtic Ddal. s com a totes les mtopes del Parten que mostren lluites contra pobles foranis i brbars. Aquests temes (amazonomquia, gegantomquia...) serveixen per mostrar el triomf del cosmos grec sobre la barbrie exterior. De forma solapada a ms indiquen quelcom que tothom entenia : la victria dels grecs sobre els perses. A ms la collocaci de representaci dAtenes a llocs principals (Atenea, Teseu...) s una forma de glorificar la ciutat en general i recalcar el paper important que la ciutat va jugar a la victria dels grecs sobre els perses. Aquests temes es repetiran tamb a la base de lAtenea Partenos. Les mtopes de la centuromquia, que sn les millors conservades, veiem que estilisticamentno sn totes iguals. Algunes sn ms dures i lineals i altres al contrari, amb ms volum,... Aix es deu perqu com les mtopes sn el primer element esculpit del Parten, hi actuen un bon nombre dartistes vinguts de moltes zones del mn grec ja que s un gran edifici. Alguns estan ms acostumats a tradicions antigues i altres ms joves a estils innovadors. Aquestes discrepncies destil es donen a les mtopes per ms tard es crea una unitat destil a causa de la creaci del taller del Parten que fa que els escultors obrin de forma ms homognia.
54
EVA M.KOPPEL
55

El Llenguatge de La Imatge Al Mon Grec

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

El Llenguatge de La Imatge Al Mon Grec

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

2. Perode de transici : Cap 2800 i dura uns 100 anys.

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

No sn les niques tipologies existents. Tamb hi ha :

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

a) Individuals : encara que nhi ha dantropomorfes, la majoria sn zoomorfes,

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

Auriga dOlimpia S.VIII

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

Grup de caa de Samos

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

KORAI Introducci sobre la vestimenta

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

figuretes de bronze dOlimpia

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

EL LLENGUATGE DE LA IMATGE AL MN GREC

You might also like