16 de novembre de 2011 LA DEMOCRCIA ASSETJADA De la refeudalitzaci dels rgims liberals per Llus Mesana Robert A.

Dahl, en el seu llibre La democrcia: Una guia pels ciutadans fa un reps a la histria de la democrcia, des dels seus inicis coneguts fins als nostres dies; intenta tamb fer una explicaci de qu s que entenem per democrcia i quines institucions sn necessries per l'existncia de la democrcia moderna; les diferents menes de sistemes democrtics que han existit tot al llarg de la histria; i tamb les condicions que afavoreixen o desfavoreixen l'aparici i manteniment del sistema democrtic. Al darrer captol del llibre, que porta per ttol El viatge inacabat, Dahl exposa qualcuns dels reptes que la democrcia, creu, haur de superar en el futur per subsistir i enfortir-se. Un futur que avui ja s present. Passats ms de 10 anys d'en que Dahl conceb el llibre esmentat, havent deixat enrere el segle XX i entrant a cavall a la segona dcada del segle XXI; la meva intenci ser la de fer un breu anlisi dels canvis que ha patit en els darrers anys la democrcia. Uns canvis que com veurem l'han posat al lmit, gaireb, de l'abisme. Dahl apuntava quatre grans reptes a superar en el nou segle: L'ordre econmic, la internacionalitzaci, la diversitat cultural i l'educaci cvica. Ens trobam en situaci d'afirmar que tot sembla apuntar que avui la democrcia no se n'ha sortit d'aquests aspectes; ans al contrari, es troba en gravssim perill. L'autor en el seu llibre descriu la relaci d'equilibris de la democrcia amb el capitalisme de mercat. Aquests equilibris avui s'has trencat: El capitalisme liberal s'ha convertit en un capitalisme salvatge; una mena de capitalisme que no sembla exagerat dir que est matant la democrcia. s prou evident com per haver-ho de justificar. Si hom fa una ullada als diaris de seguida s'adonar que les paraules mercat o FMI han subordinat la paraula parlament, i gaireb han suplantat els mots govern democrtic. Ms interessant doncs que demostrar si realment la democrcia est en crisi, ser intentar esbrinar-ne les causes. Aix doncs, defensar que aquestes sn el canvi en l'aportaci relativa dels factors productius al PIB, i el consegent canvi en les retribucions dels factors; i la deslocalitzaci produda a ran de la caiguda de la URSS; aix com l'acceleraci produda per la internacionalitzaci
1

dels estats democrtics cap a subjectes poltics ms amplis, que sovint no compleixen els requeriments necessaris per l'existncia del govern popular. Aix mateix veurem qualque exemple d'aquesta crisi democrtica, aix com els seus efectes materials. Aix id, anem per feina. El canvi en la retribuci dels factors productius, consegent al canvi en l'aportaci relativa que en fan al PIB. Un mal presagi De forma molt resumida, emprant una anlisi marxista, la riquesa de la societat es produeix mitjanant la conjugaci de tres factors productius: La terra, el capital i el treball. Un breu exemple: Un pags -amb factor productiu treballllaura un camp -factor productiu terra-, amb una arada -factor productiu capitali en treu blat. El sistema d'accs dels individus a la riquesa generada per aquest sistema es basa en un sistema de propietat: La retribuci dels factors productius. Aix, per illustrar-ho amb un exemple, si tens un pis -factor productiu terra- i el llogues percebrs de la seva explotaci una renda, un lloguer; si tens una patent d'una mquina -factor productiu capital- percebrs de l's que en facin tercers uns interessos; si l'nic que tens sn les teves mans, en contraprestaci del factor productiu treball que tens en la teva propietat rebrs tamb una contraprestaci, el salari. Com en tot sistema de propietat la retribuci dels factors depn en cada moment de l'oferta i la demanda, i per tant del mercat. El problema s que l'aven tecnolgic ha portat a una progressiva substituci del factor productiu treball, pel factor productiu capital. Si fem una ullada al passat, a bona part de la literatura i del cinema futurista de fa uns anys, sovint s'hi dibuixava un futur -de forma optimista- on les mquines feien la feina dels homes, i els homes es dedicaven a tasques ms nobles que no al treballar. I aqu tenim l'origen del problema, aquest futur en certa mesura ha arribat: L'aportaci relativa del factor productiu treball a la riquesa generada minva progressivament en relaci a la del factor productiu capital, que augmenta. Les mquines substitueixen l'home. I fins aqu cap problema. Aix, en principi no s cap drama. Cal recordar que treballar tampoc s res meravells, de fet s una activitat poc desitjable. Treball ve de tripalium, que en llat vol dir literalment tortura. Per molt que la nostra moral jueu cristiana, moral esclava, ens hagi fet creure que el treball s bo, que dignifica l'home, que s una tasca noble, que ens realitza, etc.; en realitat s la ms fastiguejant de les activitats que pugui realitzar l'home.
2

El problema s que la realitat no s ben b com a les pellcules. Si b s cert que en gran mesura el factor productiu capital ha substitut el factor productiu treball, no s cert que hagi servit per aconseguir un mn millor on els homes poden prescindir en menor o major mesura de treballar. I el problema el trobam en el sistema de retribuci dels factors, basats en un sistema de tinena molt desigual: La immensa majoria de la poblaci de les nostres societats democrtiques noms t per sobreviure la seva fora, el seu treball. El problema s que en la progressiva substituci de treball per capital, la demanda de treball cau, tot i que l'oferta es mantengui constant o fins i tot cresqui. En un mercat, amb una demanda ms o manco flexible, si la demanda cau i l'oferta es mant constant, llavors el preu -en aquest cas el salari- davalla. Si a sobre hi ha una determinada legislaci laboral que fora la rigidesa de les corbes o que estableix salaris mnims, apareixer l'atur. La riquesa generada pot esser la mateixa o superior, per aquest canvi en l'aportaci relativa i en la seva retribuci en priva d'accs una quantitat creixent de la poblaci. Tot i que es generi ms riquesa que mai, aquells que vivien de l'explotaci del seu treball, s a dir, la majoria, en perden ara l'accs i queden exclosos dels mitjans de supervivncia humana. En una economia on el treball s gaireb prescindible noms qui t terra i capital sobreviu. Cal dir que no estam davant d'un cas d'expulsi sectorial de treball. Tot i que nesquin nous sectors productius i filons d'ocupaci difcilment podrien generar els volums d'ocupaci necessaris per mantenir els preus del treball de dins del mercat laboral. Al marge de les problemtiques socials evidents que aquesta realitat genera; la problemtica que ens ocupa no s directament aquesta, sin com aix afecta la democrcia. Sembla evident: El poder -encara que sia econmic- pateix una centralitzaci creixent en una minoria, i converteix una gran majoria en prescindible per aquesta minoria. La democrcia occidental actual se sustenta en una mplia classe mitjana, treballadora. La seva existncia i capacitat d'influncia implica una descentralitzaci del poder que genera una gran pluralitat. I aquesta pluralitat sorgida de la descentralitzaci social del poder s la base pel manteniment de la democrcia. La necessitat de treball en les economies industrials del segle XIX i XX, vital per poder moure el sistema productiu, havia dotat d'un gran poder i d'una gran
3

influncia aquest segment social; car sense factor productiu treball era impossible que els qui gaudien de la propietat dels altres dos factors s'enriquissin. Al marge de les institucions democrtiques, els treballadors tenien molt a dir, i la importncia de la seva existncia en el procs productiu els apoderava d'una gran capacitat negociadora, fruit de la qual segurament trobam el manteniment i el creixement del sistema democrtic en el decurs de la segona meitat del segle passat. La democrcia i les concessions dels poderosos ara ja no els hi sn necessries, el principi d'igualtat de vot est quedant superat per un creixement brutal de les diferncies de poder entre uns molts i uns pocs. La manca d'equitat s'ha disparat, la democrcia est en perill. Tot aix ha engegat un procs perills, molt perills. La refeudalitzaci de la nostra societat. Un agreujant: La deslocalitzaci post sovitica Amb la caiguda del mur de Berln, i la posterior desaparici de la URSS s'acabava el perill de les inestabilitats internacionals entre blocs. No hi havia perill doncs que els pasos aliens, principalment els poc desenvolupats, caiguessin sota un sistema que abolia la propietat privada. A ms, les institucions creades a partir dels acords de Bretton Woods, com per exemple l'Organitzaci Mundial del Comer (desprs de la non nata OCI i del GATT), el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial dibuixen un mn sense fronteres, on els capitals es poden moure lliurement arreu del planeta. Cal recordar que la implementaci prctica dels acords de Brettoon Woods fets entre els Estats Units i el Regne Unit l'any 1944 no ha estat tangible -com a mnim pels pasos europeus- fins gaireb l'actualitat. Reconstruts els pasos europeus desprs de la II Guerra Mundial, un cop desapareguda l'alternativa sovitica i un cop acabades les prrrogues dels acords forades per la construcci poltica d'Europa, per primera vegada aquests acords s'apliquen de forma incontestable1. Exportar doncs capital a pasos estrangers, traslladar els processos productius des del centre -des del mn occidental- arreu del mn cap a la perifria ja no t riscos significatius. I s rentable. Aquest procs, de deslocalitzaci de parts importants del procs productiu cap a pasos amb una m d'obra ms barata, ha agreujat encara ms la situaci de
1 CARRERAS, A. El siglo XX, entre rupturas y prosperidad (1914-2000), dins Historia Econmica de Europa. Siglos XV-XX, Barcelona: Crtica, 2003, pgines 238-413 4

qui a Europa i a la resta de pasos del primer mn noms tenia les seves prpies mans per subsistir. La globalitzaci ha portat a un augment brutal de l'oferta de treball, mentre la demanda tendeix a minvar. La deslocalitzaci ha agreujat doncs l'afebliment dels segments socials que vivien de l'explotaci del factor productiu treball, i que eren un dels pilars en qu fins ara s'havia sostengut la democrcia. Un paper ben semblant han jugat els fluxos migratoris, originats per les mateixes causes susdites en el cas de la deslocalitzaci. Tot plegat, un repte gegant del qual la democrcia en sortir reforada o desapareixer. La refeudalitzaci, conseqncia del capitalisme salvatge Al segle IX es produa segurament la caiguda moral i material ms gran de la histria de la humanitat coneguda. La privatitzaci de l'Estat rom conseqncia de les invasions brbares deixava un nou rgim econmic i social imperant a Europa, un rgim que enfonsaria durant segles la humanitat en la misria, un rgim que seria el ms fosc que segurament hagi conegut mai l'home: El feudalisme. El feudalisme es caracteritzava a grans trets per la inexistncia prctica de l'Estat. L'Estat, el rei, era un element social purament simblic. El poder real el tenien els senyors feudals, que tenien plens poders sobre els seus feus. Tot el que hi havia en ells era de la seva propietat i per tant en podien fer el que volguessin: Els prats, els boscos, les pastures, les muntanyes, els rius, els camps de conreu, els habitatges i les edificacions, el bestiar i les persones. Tot era seu, i en podien disposar. El principi de sobirania es fonamentava doncs en la propietat, una propietat centralitzada en unes poques mans. Desprs d'un cert procs de recentralitzaci del poder en el rei durant l'etapa absolutista; amb la decapitaci de Llus XVI l'any 1793, el poble, la naci, passa d'esser un subjecte subordinat al poder del rei, a esdevenir el subjecte de legitimaci. La naci esdev en Estat. L'Estat es converteix aix en la institucionalitzaci mateixa de la societat, i s'imposava el criteri -almanco ideal- d'una persona, un vot. El liberalisme comenava a caminar, i amb ell la seva essncia: Cap home podia imposar el seu poder sobre cap altre home, l'nic poder legtim imposable a l'home era aquell que sorgia de la voluntat de la societat, una societat composta per homes iguals que expressaven llur voluntat collectiva mitjanant la Llei, a la qual tots quedaven sotmesos. El poder de la propietat romandria subordinat doncs al poder del vot. I el poder del vot, en esser l'ltim, es convertia en el poder sobir.

Avui vivim de nou un procs semblant al succet al segle IX, amb la privatitzaci dels estats democrtics. Decisions que fins fa ben poc es votaven en parlaments democrtics elegits per sufragi universal ara es prenen en juntes d'accionistes, on noms qui t accions -moltes accions- pot votar. Quan la sobirania de la propietat s'imposa a la del vot, la democrcia liberal mor. Com veurem, tornar al feudalisme implica tornar a un sistema de calamitats morals, de fam i de misria social. Tornar al feudalisme vol dir tornar a submergir-nos en la foscor. Un mitj: La internacionalitzaci Malauradament la internacionalitzaci avui s'ha convertit en un dels mitjans emprats pel desmantellament del sistema democrtic. Com a demcrata i nacionalista defens que les instncies de sobirania s'han d'adaptar a les realitats nacionals. Si b tenc la profunda convicci que la unitat collectiva humana per naturalesa s la naci, que n's la unitat antropolgica bsica, i l'nica legitimada per imposar a l'individu un poder diferent del propi; sc conscient que les nacions no sn realitats esttiques sin dinmiques. Des d'una visi simplista, una naci s una comunitat de persones que es comuniquen, i que per tant es vehiculen a travs d'una mateixa llengua. El procs de globalitzaci fa que el marc comunicatiu vess les fronteres de les antigues nacions i s'ampli a nivell global. Lluny d'intentar posar portes al camp hem d'acceptar la realitat i evitar caure en la melangia. Les causes sn poltiques, per sobretot tecnolgiques. Potser hom parla ja ms mitjanant Internet amb un ciutad nip amb qui comparteix nombrosos interessos, que amb el venat que viu devora ca seva i que no coneix sovint ni el seu nom. La realitat s que ara la comunitat que es comunica tendeix a esser global, i per tant la naci tendeix tamb, de forma indestriable, a esser global. Sembla lgic doncs, anar dotant aquesta naci incipient de sobirania, a mesura que va creixent i aigualint les petites nacions del mn local del segle passat. Evidentment, el procs de construcci d'aquesta naci global s progressiu i per tant l'apoderament sobir tamb ho hauria d'esser en el mateix nivell progressiu. En sc partidari i pens que s'ha de fer. El problema no s doncs la transferncia de poders dels estats-naci a subjectes supranacionals, sin el fet que aquests darrers no siguin democrtics. La
6

internacionalitzaci ha esdevengut aix una excusa pel desmantellament dels sistemes liberals del mn occidental. Les competncies transferides sn fetes a institucions que res tenen a veure amb les institucions prpies de la democrcia. La Uni Europea d'en el Tractat de Lisboa, els anomenats mercats i les institucions sorgides de Bretton Woods en sn amb tota seguretat exemples prou illustradors. Ho sn com a mnim aquests dies, en qu totes soletes, sense cap urna de per mig, han aconseguit enderrocar dos governs democrticament elegits a Europa. Curiosament dos governs que tenen la seu a les dues ciutats bressols de les dues primeres societats democrtiques de la histria coneguda: Atenes i Roma. Ser fruit de l'atzar? Probablement no. Les conseqncies de tot plegat: La misria collectiva Com tot seguit veurem, la democrcia, en un sentit material, s un sistema ptim. La seva absncia porta sovint al desastre collectiu. Primer que res cal dir que existeixen al mn dues formes d'enriquir-se: L'expropiaci i la creaci de valor afegit. Hom pot enriquir-se furtant o treballant. La primera opci s socialment destructiva car sovint implica violncia i destrucci, alhora que crea inseguretat i desincentiva l'esfor i la creaci de valor. Si b uns pocs tenen incentius naturals a emprar aquesta via per augmentar la seva utilitat individual, la conseqncia social agregada s desastrosa, completament ineficient. La segona permet un desenvolupament material satisfactori, ptim des d'un punt de vista agregat, tot i que la utilitat de certs individus no sia tan alta. La riquesa i el benestar d'una societat depn de la seva capacitat de generar un sistema d'incentius, un marc legal, que faci que a hom li surti ms a compte generar valor que expropiar el valor generat per tercers. Aquest sistema d'incentius ptim s'aconsegueix d'una forma efica mitjanant el sistema democrtic; que imposa un ordre basat en l'imperi de la Llei, un imperi fet pels ciutadans que no volen esser robats. El sistema legal i institucional democrtic reprimeix la inrcia natural a l'expropiaci dels forts sobre els febles, evitant aix la violncia i l's de la fora i generant un marc idoni per la innovaci, la creaci de valor i el desenvolupament. Aquesta s segurament la gran virtut prctica de la democrcia. s un sistema que estableix un marc idoni per al desenvolupament hum. Actualment, amb el desmantellament progressiu dels sistemes democrtics,
7

s'est produint un canvi en el sistema d'incentius. El fet susdit, que el treball no sia ja necessari, porta que uns pocs estiguin imposant la seva voluntat a la majoria. En aquestes elits els hi surt ja ms a compte expropiar que generar valor, el benestar social est perillosament comproms, i tot plegat s un smbol de la feblesa de la democrcia als pasos occidentals. Si aquest trist avenir s'acompleix i els nous senyors feudals converteixen novament els ciutadans en serfs, ens espera la misria collectiva. L'acceleraci del procs: Les reformes educatives, la persecuci d'Internet i la crisi econmica Dahl apuntava en el seu llibre, com a una instituci inseparable de la democrcia, la competncia cvica. Certament noms una societat conformada d'individus lliures ser una societat lliure. Sapientia porta libertatis. I la llibertat de les persones s directament proporcional al seu coneixement de la realitat. La llibertat s capacitat de tria, i sense coneixement, sense res a on agafar-se, no hi ha res que triar, no hi ha llibertat. Noms una societat en qu la comunicaci entre individus sia lliure i no hi hagi barreres per la transmissi de les idees, ser forta. Contrriament, una societat que esquarteri els seus ciutadans i els mantengui allats i desinformats ser una societat feble, i democrticament vulnerable. Aix doncs el sistema educatiu i els mitjans d'informaci i comunicaci, especialment els lliures com Internet, juguen un paper essencial en el sistema democrtic. Sn el baluard del sistema, de la societat lliure. Com a elements claus surten tamb malparats del procs que patim. Com hem dit, per eliminar la democrcia s indispensable eliminar-los. D'aqu la reforma universitria anomenada Bolonya, tamb fruit de la homogenetzaci internacional, i l'actual Estratgia Universitat 2015 dissenyada per Ana Patrcia Botin, filla d'Emilio Botn i presidenta de Banesto, que implica el desmantellament del sistema universitari pblic, lliure i universal. D'aqu tamb els atacs contra la lliure compartici d'informaci i d'idees imposada a Internet, fins ara l'nic continent lliure, mitjanant l'anomenada Llei Sinde, que converteix la xarxa espanyola en una xarxa amb filtres d'entrada i sortida, com la de la Xina. Per ms cridaner que aix s la crisi econmica que vivim. s conegut que en
8

aquesta crisi els mecanismes anticclics de gesti de la demanda keynesians no sorgeixen efecte, ans al contrari. La doctrina de manual ha passat de la despesa per a la reactivaci a la contenci per no se sap ben b qu. I no s un error, simplement denota actuacions diferents per menes de crisis diferents. Des de la superaci del sostre maltusi a finals del segle XVIII a la Gran Bretanya, la tecnologia ha perms crixer per sobre de la disponibilitats de recursos. La tecnologia ha fet els recursos illimitats. I aix ve essent aix des de llavors, com a mnim al mn desenvolupat. Les crisis que hi ha hagut fins a dia d'avui tenien un fort component psicolgic i consistien en la caiguda de la demanda agregada de l'economia, amb la consegent deflaci i la caiguda de la producci i per tant de l'oferta agregada. La duraci d'aquestes crisis amb els mecanismes correctors que invent Keynes poques vegades superaven els 10 anys. La crisi que avui vivim emper no s d'aquesta mena. Pasos que la iniciaren amb anterioritat que nosaltres, com el Jap o diversos pasos de l'Amrica llatina, encara estan, des dels anys 80, en crisi. Gaireb 30 anys. I han estat caracteritzades -i aix tamb s nou- per la crisi dels seus respectius deutes sobirans. Aix s aix segurament perqu no ens trobam davant d'una crisi de demanda, sin que vivim una crisi d'oferta. Per, si estam d'acord que des de la Revoluci Industrial l'aven tecnolgic permet superar la limitaci de recursos, la pregunta que ens haurem de fer s com l'oferta agregada de l'economia minva. La resposta per ventura la podem trobar al continent asitic, a la primera meitat del segle passat. Mohandas Gandhi descobr cap a l'any 1930 que la clau de la independncia de la ndia era rompre el monopoli sobre la sal que imposava la corona britnica. En un clima clid on els aliments de seguida es fan malb la sal s vital per conservar-los. De qualque forma la sal regulava el bategar de la ndia, i si el seu control passava al poble, la ndia seria lliure. Avui la nostra sal s segurament el petroli, que s controlat de forma no democrtica per un crtel que porta per nom OPEP. Reduint l'oferta de petroli es redueixen les ofertes agregades de totes les economies modernes, es redueix doncs la producci, i davant una demanda estable, que vol satisfer les seves necessitats, els preus pugen, sumat amb l'atur que genera la caiguda de la producci, es genera exclusi social. I en caure les rendes del treball, sobre les quals se sustenten els sistemes fiscals actuals, els ingressos de l'Estat
9

desapareixen. Si a sobre et collen de forma coactiva el deute sobir, la decisi de supervivncia no s de l'Estat, sin dels seus creditors. Ens trobam doncs, probablement, davant una crisi econmica artificial, de carcter coercitiu. Existeixen tecnologies que permeten la reducci del consum de petroli d'una forma increble, existeixen energies alternatives, per la compra de les patents d'aquests sistemes tecnolgics les silencia. Mantenir el monopoli de la sal els hi s una prioritat mxima. Quan els grans possedors del factor productiu capital han deixat de necessitar la fora del treball per enriquir-se, s'han volgut desfer de totes les concessions que li havien atorgat. I en aix estam, en una crisi de disseny que no sabem quan acabar. O potser s: Quan la coacci hagi fet l'efecte que aquests poders sense nom tenguin per oport. Segurament quan els sistemes democrtics occidentals es trobin completament desmantellat. Els incentius han canviat. Si no som capaos de refer-los en un nou marc de relacions humanes, el liberalisme haur mort. I quan el liberalisme mor, noms queda misria. Hem de pensar per que aquests canvis no representen una fatalitat, podrien suposar un gran triomf de l'intellecte hum collectiu. Aquesta nova situaci podria enfortir la democrcia i augmentar de forma considerable el benestar social, per s cert que no hi deixa una situaci gens procliu, s cert que ha apoderat uns poders que ara intenten enderrocar-la. Tenc la plena convicci per, que la democrcia sobreviur en la mesura que se spiga adaptar en aquests canvis, i en la mesura que la majoria tengui la determinaci d'imposarse sobre aquesta minoria. El futur no s una fatalitat. No hi ha un nic futur, sin molts. Depn de nosaltres triar quin volem.

Els continguts d'aquest document estan subjectes a una llicncia de Reconeixement Compartirigual de Creative Commons. Se'n permet ls comercial de lobra i de les possibles obres que se'n puguin derivar, la distribuci de les quals sha de fer amb una llicncia igual a la que regula lobra original.

10