La meva història personal

Nana Diakité 4tD. Bamako (Mali)

Aquesta foto és laeroport del meu paísAquesta és la foto de lentrada de laeroportdel meu país.

Primer començaré per laeroport es diu laeroport deSenou del meu país ,allí quan em acomiadar-me dels

meus amics ,aquest moment era molt trist per mi.Desprès de tot axó vaig tornar a lavió des daquí finsaquí jo vaig pensar molt .Arribar em vaig sentir moltestranya però també vaig tenir lemoció veure un país bo. Quan vaig sortir de la sala despera i vaig veure la mevamare això era una altra emoció que mai vaig oblidar .Lavida daquí era molt estranya per mi i també vaig plorar.Algunes nits plorava perquè el meu país i també els meusamics el trobava a falta però mai em vaig dir res a lameva mare per que no volia decebre- la. Emvaig penedir per venir .El que em fa mal és que la gentes reia de mi, del meu color de pell i no tenia amics emsentia sola rebutjada. Jo estava molta trista en aquestmoment no tenia cap amb quin podria parlar dels meusproblemes .La meva vida no tenia sentit. Quan els meusantics amics em trucaven això em feia plorar.

Mai emvaig imaginar que em sentiria tan trista aquí ni tampocque em quedaria sola sense amics. El que m¶agrada

daquí és que les dones i els nens tenen el dret de fer idir el que vulguin i tambè les dones poden denunciar elsseus marit quan la maltrete llavors al meu paìs es elcontrari els tenen el dret de fer tots el que volen sonnomés els hommes i tampoc les dones no podendenunciar els seu marit quan la maltrete.En el futurmagradaria ser una estilista perquè magrada molt lamoda ,sobretot, els vestits del meu país.