Despres d'unes hores de poderme fer a la idea de la noticia, de passar per un estat de xoc, de no poder reaccionar, de nergarmo una

i altra vegada,de tremolar-me la veu cada vegada que deia el teu nom, de tenir els ulls fixats en un lloc que ni tan sols mirava nomes pensant en tot el que hem viscut junts,de voler continuar dien que no, que no pot ser,despres de tot aix!!! Continuo estan igual... No hem vui creure, que ja no et tornar a veure mes, que no em tornaras a abrassar, que no em tornaras a treure una rialla, que no podre demanarte cap consell, que no podre tornar-te a dir de nou un simple gracies. Gracies per donar a tothom el carinyo que en un precis moment necessitavam, perque no vui creurem res del que ha passat, vui pensar que tornaras Xesco... S que s absurd que diga tot aix, si, u admeto, per no puc dir res mes, no puc pensar que ja no et tornar a veure, perque sem cau el mn a sobre... S, cada persona en el seu mn deixa una marca, i tu aqu l'has deixat i molt ... I preguntar-se el perque, perque tu i perque d'aquesta no ten as pogut sortir, tu ets fort, i dic que ets perque no deixaras mai de se com i qui ets! Perque ets t i com tu, no hi ha ning, i tal com ets i com has actuat sempre i com has sapigut donar carinyo sempre, aixi d'aquesta manera, i amb la teva mirada i el teu somriure que es teu i nomes teu, et recordarem! T'estimo Xesco!