Elles també juguen
Amb l'impuls d'un centenar de jugadores, el futbol femeníagafa embranzida a les nostres comarques i cada any són ésels clubs que aposten per les noies
●
Text:
Carmina Oliveras
/ Fotos: J
osep Rojas, Eudald Redó, FF Torroella i CEManresa.
De mica en mica el futbol femení es consolida al Bages i ho fa amb l'empenta d'uncentenar de noies que aquesta temporada juguen en algun dels cinc equips sènior que téla comarca. Després de la desaparició virtual del Torroella i del descens del CE Manresala temporada passada, enguany els cinc conjunts bagencs coincideixen, amb objectiusdiferents, a la Segona Divisió femenina. Són el FC Artés, la UE Balconada, el CFSantpedor, el CE Súria, i l'esmentat CE Manresa.La mitjana d'edat d'aquests equips és molt jove, al voltant dels 20 anys, però sempre hi hales excepcions que confirmen la regla. El fet que hi hagi pocs conjunts que tinguin equipsfemenins de base en categoria juvenil i cadet fa que hi hagi nendes de 14 anys – edatmínima per jugar amb les sènior- que estiguin competint al costat de dones de 36, que juguena futbol per una raó molt diferent. “ Quan tenia 15 anys, a Manresa no hi haviapossibilitat ni de jugar ni d'entrenar-se amb cap equip femení, si volies jugar a futbol hohavies de fer amb els nois”, explica Txus Culebras, capitana de la Balconada i alhora lamés veterana de l'equip. Amb la creació d'aquesta temporada, de l'equip femení dels eubarri, Culebras no s'ho va pensar dues vegades: “jo hi vull jugar!”.Cada vegada són més els clubs que aposten per tenir un equip femení a les seves files.Però el veritable motor són les mateixes noies. Com la Balconada, l'Artés va néixer delno-res, sense cap tipus d'esperiència en el futbol de fèmines. La llavor la van posar ungrup d'amigues, moltes provients del futbol sala. Ara, després de tres anys el clubartesenc, les noies s'han convertit, com reconeix Manel Parreño, actual president del'Artés, en “la cirereta del pastís”.Les que van anar literalment a trucar a la porta del president del club de futbol del seupoble són les noies del Súria. Volien jugar a futbol. Alba Cano, jugadora del Súria, explicaque “vam anar a parlar amb el president i ens va dir que quan fóssim coma mínim 11noies tornéssim, que en parlariem”. I aixó ho van fer. Després de reunir les noiesnecessàries, “vam tornar a parlar amb el club” i, a partir d'aquí, el Súria els va obrir lesportes. “Ens van posar un horari per entrenar-nos, ens van buscar un entrenador i vamcomençar a jugar”.Sigui com sigui, per iniciativa d'un grup de noies – com el Súria- o per iniciativa del mateixclub – com la Balconada-, el fet és que els equips femenins estan proliferant al Bages. Iaixò només vol dir una cosa: que les noies també volen i poden jugar a futbol. I el nivell?Amb els anys, segur, ha d'anar cap amunt. De moment, la llauna ja s'ha obert.I és que tot inici és dur i, en el cas del futbol femení, a vegades pot ser molt dur. Lasurienca Eva Carmona explica, sense perdre el somriure, les pallisses que van rebre l'anypassat, quan es va posar en marxa l'equip femení: “ens golejaven partit rere partit”. ElSúria va acabar la temporada 2007-2008 en última posició, amb 4 punts. Van guanyar un
Add a Comment