TEMA 2: DESENVOLUPAMENT SENSORIAL

2.1.- DESENVOLUPAMENT SENSORIAL DE L’INFANT

- Primer contacte amb els SENTITS, avanç de néixer, dins del ventre de la
mare.
- És el primer pas en el procés de formació de les funcions cognitives i
afectives.
- Ajuda a construir-se com a ésser i a pensar com una totalitat. Ja que al
principi creu que ell i la mare són 1.

2.2.- SENSACIÓ I PERCEPCIÓ. LLEIS DE LA GESTALT

- Des del moment en que es troba fora del ventre, les sensacions fan que
senti i percebi tot el que procedeix del seu entorn i del seu organisme.
• EL PROCÉS SENSORIAL I PERCEPTIU:
- Les sensacions són els processos per mitja dels quals la informació
sensorial arriba al cervell.
- Les sensacions són processos neuronals que es reben des de les
cèl·lules receptores i transmeten les dades a les neurones.
Aquestes ho dirigeixen al cervell que serà el processi la resposta.

CÈL·LULES NEURON CERVEL

DADE
RECEPTOR L

SENSACIÓ  Impressió produïda per l’excitació originada en un

receptor sensorial, a causa d’un estímul provinent de l’exterior
o de l’interior.
PERCEPCIÓ  És la possibilitat d’organitzar els estímuls i de poder
diferenciar uns objectes dels altres.
Es considera un primer pas cap al desenvolupament cognitiu i
estan molt lligats a les sensacions.

• PRINCIPIS D’ORGANITZACIÓ PERCEPTIVA: LLEIS DE LA GESTALT

- Corrent psicològic que va ajudar a conèixer millor les percepcions
(visual sobretot).
- Ajuda per entendre la percepció d’un nen:
 La percepció és un tot. Quan varia un element, varia la
percepció.
 No s’exerceix sobre elements aïllats, sinó en camps
perceptius.
 Està organitzada i estructurada, té una càrrega genètica
important.
 La percepció d’una infant està organitzada des de que neix i
afecta la manera de percebre els estímuls de l’entorn.

1.- Llei de la pregnància o de la bona forma:

La percepció humana tendeix a percebre les coses de la manera més
senzilla possible, equilibrada, estable i regular.
Aquesta llei es considera el principi bàsic de la resta.
2.- Llei de la proximitat:
La ment tendeix a agrupar com un mateix objecte, elements que
estan pròxims en l’espai.

3.- Llei de la semblança:

Es tendeix a agrupar elements semblants.

4.- Llei del tancament:

Tendència a clausurar les bretxes existents en una figura, es perceben

figures completes encara que no ho són.
5.- Llei de la continuïtat:
Es tendeix a percebre com si fossin part d’una mateixa figura els
estímuls que guarden entre sí una continuïtat.
6.- Llei de la figura fons:

La figura és l’objecte sobre el qual es localitza l’atenció, el fons és al

darrera o envolta la figura. Quan la relació figura - fons és ambigua,
no som capaços de veure-les alhora.
7.- Llei de la predisposició perceptiva:

Moltes vegades es sent allò que s’espera percebre i encaixa amb

idees preconcebudes. Les expectatives influeixen en la manera de
percebre.
 2.3.- CLASSES DE SENSACIONS:
• EXTEROCEPTIVES:
- Són les sensacions que reben els estímuls del món exterior.
- Els receptors sensorials estan situats en els òrgans dels sentits.

ESTÍMU SENYALS ÒRGANS ENVIEN CÒRTEX ANÀLISI

L • INTRACEPTIVES:DELS CEREBR
SENSAC
- Són les sensacions, dels estímuls de les quals, provenen de
l’organisme:
IÓ
 PROPIOCEPTIVES: íntimament relacionades amb el
moviment i gairebé tota la informació prové de la vista.

RECEPTORS TO MUSCULAR,
CÒRTE
SENSORIALS: ENVIEN INFO X POSICIÓ EN L’ESPAI,
ES PERCEP
Músculs, tendons, DISPOSICIÓ DELS
CEREB
oïda interna MEMBRES, MOVIMENT
RAL
I EQUILIBRI

 VISCEROCEPTIVES: També s’anomenen interoceptives.

RECEPTORS Sensacions
SENSORIALS essencials per la
Per sota ESTATS
: homeòstasis
del AFECTIUS, (equilibri dels
Òrgans
còrtex EMOCIONS, processos
interns,
Cor, metabòlics interns):
Conductes per
2.4.-SISTEMES SENSORIALS disminuir el
- La percepció i processament de les sensacions es duen a terme a través
dels diferents sistemes sensorial o sentits.
- En el nen apareixen en el següent ordre:
1. Tacte 2. Vestibular 3. Gust 4. Olfacte 5. Oïda
6. Vista

• EL TACTE:
- Proporciona informació de les qualitats
palpables dels objectes.
- L’òrgan més gran del cos és la pell. Pell glabra Pell amb borrisol

És un òrgan complex i vital per l’organisme.

- Es compon de dos teixits: cutani (la dermis)
i subcutani (l’epdermis).
- Té diferents receptors i cadascú capta
diferents estímuls: temperatura (fred i calor),
Corpuscle de Corpuscle de Corpuscle de Terminacions Corpuscle de

tacte (pressió i vibració) i dolor. Krause Ruffini paccini nervioses lliures Meissner

 Corpuscle de Pacinni: percep el grau

de pressió ( consistència i pes dels objectes).
 Corpuscles de Meissner: s’encarreguen de les sensacions de
contacte (forma i grandària).
 Terminacions nervioses lliures: receptors del dolor.
 Corpuscles de Ruffini: capten els canvis de temperatura
amb la calor.
 Corpuscle de Krausse: perceben la sensació de fred.
 - DESENVOLUPAMENT:
 El fetus és sensible al tacte i el nadó té una sensibilitat tàctil
molt precoç.
 El tacte i la sensibilitat cutània és el sentit que es
desenvolupa primer.
 El nounat explora la font d’alimentació a través de la
sensibilitat bucal.
 El nadó exerceix la percepció tàctil amb la boca, desprès
amb les mans i els peus.
 Als 6-7 mesos evoluciona i comença a utilitzar altres zones:
dits, àrea genital, galtes...
- TRASTORNS:
El més freqüent és la insensibilitat tàctil, es pot tenir en
qualsevol sensació tàctil a causa de deficiències en els receptors.

• SISTEMA CINESTÈSIC:
- Es pot percebre el to muscular, el moviment i la disposició del seus
membres, el pes i la disposició a l’espai. EQUILIBRI  Sistema
sensorial
- Aquesta informació la recull de la vista i el tacte, però l’acció la fa
el sistema cinestèsic.
- Ho forma: L’Aparell vestibular i els receptors sensorials dels
músculs i dels tendons.
 APARELL VESTIBULAR:
- Proporciona dades sensorials i provoca
reaccions relacionades amb l’equilibri i
fa mecanismes automàtics.
- Està situat en la part laberíntica de
l’oïda.
- Està format per: Sacs vestibulars, canals
semicirculars i nervi vestibular (transmet
la informació al cervell).
 RECEPTORS SENSORIALS DELS MÚSCULS I DELS TENDONS:
- Donen informació sobre el to muscular, la disposició dels
membres i la relació entre ells.
- DESENVOLUPAMENT:
El nounat ja percep el moviment. S’anirà desenvolupant amb el
desenvolupament psicomotriu.
- TRASTORNS:
A causa de trastorns congènits, traumatismes o infeccions (otitis
continuades) pot aparèixer una pèrdua de l’equilibri,
descoordinació dels moviments, etc.

• EL GUST:
- Sentit essencialment químic (si no hi ha una
substància, no està en funcionament).
- L’aparell gustatiu està a la cavitat bucal.
- La llengua, la laringe i la faringe són els òrgans
on es troben els receptors gustatius: botons
(protuberàncies de la llengua en les papil·les
linguals).
- Des de les papil·les surten les fibres nervioses
que conformen el nervi gustatiu, que és el que
 porta la informació al cervell.
- Les qualitats que distingeixen són: amarg, àcid,
salat, dolç. I cadascuna es percep en una
zona de la llengua.
- El sabor és el gust + l’olfacte.
- DESENVOLUPAMENT:
Avanç de néixer ja es tenen papil·les gustatives que funcionen.
- TRASTORNS:
A causa d’alteracions parcials o totals en els receptors sensorials,
es poden produir:
 Hipoagèusia: disminució de la sensibilitat gustativa.
 Agèusia: falta de sensibilitat gustativa.
 Paragèusia: falta de la interpretació del gust (no és com el
daltonisme, que hi ha errors d’interpretació, sinó que no es
reconeix el gust).

• L’OLFACTE:
- És un sentit químic, molt lligat al gust,
però no sempre.
- Es perceben qualitats i canvi quantitatius
dels olors.
- L’aparell olfactiu es troba a la part superior
de les fosses nasals, són a l’orifici d’entrada
que condueix al bulb olfactori totes les
substàncies oloroses.
- Els receptors estan en la mucosa olfactiva
(pituïtària groga)al sostre de les fosses.
- DESENVOLUPAMENT:
 Al néixer, el sentit de l’olfacte ja està desenvolupat.
 El nadó discrimina i té tendència i preferència cap a olors
conegudes (com la de la mare).
 Desenvolupament màxim als tres anys, la seva evolució va
lligada al gust.
- TRASTORNS:
Per problemes en la pituïtària (receptor) es pot produir la
insensibilitat olfactiva: És la pèrdua parcial o total de les
capacitats olfactives.

• L’OÏDA:
- És l’òrgan que recull les vibracions sonores del medi i les
transporta en impulsos elèctrics que són interpretats a l’escorça
cerebral.
- L’orella és la seu de l’aparell auditiu i de l’aparell vestibular.
 - L’aparell auditiu es composa de:
 OÏDA EXTERNA - Pavelló de l’orella: recull les
SEPARATS PER
LA MEMBRANA
ones sonores
TIMPÀNICA - Conducte auditiu extern: 2,5 cm

 OÏDA MITJANA - Caixa del timpà: 3 ossets

articulats  martell, enclusa, estrep.
- Trompa d’Eustaqui: comunica amb la
faringe i serveix per airejar l’oïda.
- Finestres oval i rodona: obertures en
la part de l’orella.
 OÏDA INTERNA - Perla còclea: fluid líquid.
- Òrgan de corti: cèl·lules ciliades 
RECEPTOR
- Nervi acústic: envia la informació al
cervell

ESTÍMUL VIBRACIÓ CÈL·LULES

AUDITIU CILIADES
IMPACTE DEL SO
Ones sonores Especialitzades:
Mecanisme: força, so
OÏDA MITJANA intensitat
ORELLA

CONDU Cadena Òrgan

CTE d’ossets: es de corti
belluguen
AUDITIU
depenent de la Impuls
intensitat o el

Finestra
Nervi
TIMP oval
À
CÒCLEA

- DESENVOLUPAMENT:
 El nen, al néixer, té una sordesa parcial perquè el nervi
auditiu està immadur. El conducte auditiu està tapat per la
mucositat.
 Al moment de néixer pot distingir timbre, to i so, capacitat
de localitzar el so (la perd als pocs dies de néixer, però amb
el temps la recupera) i no reacciona a són monòtons.
 A les 12h distingeix el llenguatge humà. Als 2 dies distingeix
els sons intensos i als 7 dies reconeix la veu dels pares. Als
2 mesos és capaç de dirigir l’atenció al so (girar el cap). Als
3 mesos, els crida l’atenció el so musical.
- TRASTORNS:
 Segons la localització:
 - TRANSMISSIÓ: oïda externa o mitjana.
- RECEPCIÓ: oïda interna.
 Segons el nivell funcional:
- SORDESA TOTAL: per destrucció bilateral de les
estructures acústiques.
- HIPOACÚSIA: pèrdua uni o bilateral, en diferents graus. Es
pot corregir amb audiòfons o pròtesi.
Té una agudesa auditiva insuficient, que li dificulta
l’aprenentatge i necessita actuacions determinades. ACI 
adaptació curricular individualitzada.
 Segons la pèrdua, hi ha diferents graus:
- Sordesa lleugera: o mala audició, sol passar
desapercebuda. Menys 40db
- Sordesa mitjana: De 40 a 65db
- Sordesa severa: pèrdua entre 65 i 85 db
- Sordesa profunda: Més 85 db.

• LA VISTA
- Destinat a captar la llum per mitjà del sistema visual.
- L’òrgan és l’ull i es localitza en les òrbites entre els ossos de la
cara i el crani.
- En l’òrbita es troba el globus, la parpella i l’aparell lacrimal.
- La parpella, les celles i el lacrimal serveixen per protegir i
conservar l’ull.
- GLOBUS OCULAR: Tres capes, tres cambres i el cristal·lí.
 CAPES:
 Externa Escleròtica: opac i llis, no deixa
passar la llum.
Còrnia: transparent, deixa passar la
llum.

 Mitjana (ÚVEA) Cos ciliar

Iris - Centre: pupil·la 
determina la quantitat de
llum
- Posterior: coroide 
cambra fosca, adaptació
a la llum

 Interna (RETINA) Fòvea: regió central, regula

l’agudesa
visual.
Bastonets: receptors claredat
Cons: receptors color
FOTORECEPTORS
Disc del nervi òtic

 CAMBRES:
 Anterior i posterior: conté l’ humor aquós (99%
H2O), regula la pressió.
  Central (VÍTRIA): conté l’ humor vitri (gelatinós),
darrera del cristal·lí.
 Cristal·lí: lent biconvexa (sense nervi), conjunt de
capes transparents.

LLUM

CÒRNIA PUPIL·LA
CRISTAL·LÍ
(Capa externa) a través (diafragma) passa
(2a lent)

Envia la
llum

LÒBUL OCCIPITAL NERVI RETINA

transmet (imatge

Impressionada)

- DESENVOLUPAMENT:
 El nadó distingeix fosc i clar. Poca visió.
 Al mes fixa un objecte gran i el segueix 90º. Als dos mesos
acomoda la mirada i segueix 180º. Al tercer mes ho segueix
completament.
 Al 4 mes ja té horitzó visual, al 6 mes ha adquirit mà - ull i
percep la profunditat. Als 8 mesos examina objectes amb
deteniment.
 A l’any té l’agudesa visual d’un adult.

- TRASTORNS:
 De refracció:
 MIOPIA - Els rajos lluminosos convergeixen avanç
d’arribar a la
retina.
- La imatge es forma davant de la retina i
només es
veuen bé els objectes que estan a prop.
 HIPERMETROPIA - Els rajos es convergeixen
darrera de la retina.
- La imatge es forma darrera i només
es veuen bé els objectes que són
lluny.
- Es corregeix amb lents convergents.
 ASTIGMATISME - La còrnia no refracta la llum i els
rajos no
convergeixen en el punt de la retina
adequat.
- Es distorsionen les formes.
- Es corregeix amb lents cilíndriques.
 De mobilitat:
  ESTRABISME - Pèrdua del paral·lelisme normal de
l’ull.
- Es corregeix tapant l’ull sà, per
procurar que el cervell rebi les
imatges que li envia l’altre ull.
- Pot ser unilateral o bilateral i es
classifiquen en: CONVERGENTS i
DIVERGENTS, segons la direcció dels
eixos visuals.
- Es fan exercicis per enfortir els
músculs de l’ull afectat. En casos
s’utilitza la cirurgia.
- El nounat té un estrabisme normal,
però si a partir dels 6 mesos
persisteix s’haurà de corregir perquè
hi ha una alteració en la visió.
 De percepció:
 DALTONISME - Alteració de la percepció dels colors,
per una
Deficiència en els corns (receptors
colors).
- Solen confondre: verd/vermell
 Alteracions més greus:
 AMBLIOPIA - Disminució de l’agudesa
visual. No són
capaços de percebre detalls en les
formes.
- Causat per un procés patològic
ocular o
Cerebral, i van empitjorant.
 CEGUESA - Falta de visió o d’absència de la
percepció visual (una
persona cega pot ser que no tingui cap
problema als ulls, sinó al cervell).
- CAUSES: anomalies o lesió al cervell o al
nervi òptic, traumatismes, infeccions...

2.5.- ESTIMULACIÓ SENSORIAL

• Mètode basat en teories científiques que pretenen potenciar al màxim
les possibilitats dels nens per facilitar-los el desenvolupament i els
aprenentatges futurs. Es pot fer naturalment.
• Quan l’estimulació és programada i intencionada els resultats es
multipliquen.
• No pretén forçar el progrés normal i lògic del nen, perquè podria ser
contraproduent.
• OBJECTIU: afavorir l’evolució.
• L’estimulació no s’ha de confondre amb l’estimulació precoç.
• L’estimulació precoç és un mètode terapèutic que pretén rehabilitar
al nen amb alteracions o retards en el desenvolupament.
• La diferència entre l’estimulació i l’estimulació precoç, és que
l’estimulació precoç l’ha de portar a terme un especialista (logopeda,
psicomotricista, fisioterapeuta...).
• MÈTODES D’ESTIMULACIÓ PRECOÇ:
 - Domman-Delacato (nens amb lesió cerebral): Mètode dels VITS de
intel·ligència.
- Andrea Rets (nens amb greu disminució psíquica)
• La proposta d’estimulació és una introducció i s’ha de realitzar avanç
dels tres anys i avanç que es completi la maduració neuropsicològica.
• Les activitats estan classificades segons el desenvolupament de cada
àrea sensorial i s’intenta seguir un ordre de complexitat gradual.
• S’ha de procurar que no sigui sistemàtic, s’ha de fer flexible ja que
s’ha de tenir en compte la maduració de cada nen.
• Activitats pensades individualment, però es pot ampliar al grup
modificant-les.
• Estan classificades, però s’haurien de globalitzar i ser multi sensorials
que és com es reben els estímuls naturalment.

• GUIA INICIAL:
- ESTIMULACIÓ DEL TACTE (Maria Montessori)
 El material ha de contenir alguna qualitat tàctil perceptible:
grandària, consistència, forma, textura, pes...
 La mida i pes han de ser adequats i han de ser atractius per
cridar l’atenció dels nens.
 S’ha de complir la normativa de l’Unió Europea.
- ESTIMULACIÓ DEL GUST
 El gust es desenvolupament segons els aliments que es van
introduint en la dieta del nen.
 Les activitats s’han de tenir en compte els aliments que els
nens poden menjar, les intoleràncies i les al·lèrgies que
tinguin.
Ex  Un nen amb 6 mesos no li donis galetes perquè fins
els 7 mesos no pot menjar gluten. O no li donis pernil,
perquè s’ofegarà.
- ESTIMULACIÓ DE L’OLFACTE
 S’ha de dirigir amb cura l’activitat, perquè el material vagi
al nas i no a la boca, com solen fer els nens, perquè hi
haurà coses que no puguin menjar.
- ESTIMULACIÓ DE L’OÏDA
 Amb els nens SEMPRE s’ha d’intentar establir contacte
visual crea empatia.
 S’ha d’utilitzar un vocabulari senzill i parlar pausadament,
amb una intensitat de la veu normal.
 El material ha de ser variat i contenir diferents qualitats
sonores: timbre, to, freqüència i intensitat.
 Per treballar l’oïda s’ha d’intentar que l’aula estigui
tranquil·la.
 A partir d’un any, l’estimulació auditiva es pot produir amb
contes (amb onomatopeies), cançons i diferents dites.
- ESTIMULACIÓ DE LA VISTA
 El material ha de ser variat i atraient en grandària, amb
colors vius i contrastos (blanc/negre, vermell/negre...). Han
d’estar en el camp visual del nen.

2.6.- OBSERVACIÓ I REGISTRE SENSORIAL

 • L’observació és un dels principals eines de que disposen els
educadors a l’hora d’advertir qualsevol problema.
• A l’escola es registra TOT: s’han d’anotar les incidències en fixes que
permetin fer-ne un seguiment.
• És necessari tenir tota la informació que els pares donin del nen per
coneixe’l i així poder advertir problemes.
• Pautes d’observació sensorial:
- Comprovar si hi ha algun problema de matis en el
desenvolupament.
- Assegurar-nos d’observar cada nen, es sol fixar-se en els extrems
dins de classe.
- Per observar el desenvolupament sensorial, hem de saber que hi
ha tres fases:
 CAPTACIÓ: és la percepció de l’estímul, hi ha una resposta
reflexa.
 SEGUIMENT: segueix l’estímul amb els sentits
corresponents, la resposta ja té un sentit.
 RECONEIXEMENT: reconeix l’estímul i la seva resposta és
pensada.

2.7.- NENS AMB NECESSITATS SENSORIALS EDUCATIVES ESPECIALS

• Retard funcional o alteració sensorial, els nens que ho tinguin sempre
poden millorar amb un treball específic o atenció individualitzada.
• Els nens poden està amb els altres nens (AULA COMUNA) o ve han
d’anar a un centre específic (AULA ESPECÍFICA).
• Sempre han de seguir un programa elaborat i executat per un
especialista, a vegades també ho pot fer la mestra.
• L’especialista elabora un pla d’actuació perquè el nen faci una
programació específica: ACI  adaptació curricular individualitzat (pot
incloure totes o algunes àrees).
• Quan hi ha un nen amb retard funcional (immaduresa o lentitud en el
desenvolupament sensorial) amb estimulació aconseguirem el nivell
òptim.
• Necessitem un suport i estimulació adequada, moltes vegades amb
una mestra individual, i pot millorar enseguida.
• TOTES LES ACTIVITATS PER ESTIMULAR ELS SENTITS HAN
D’ENGLOBAR LES TRES FASES DE DESENVOLUPAMENT SENSORIAL.
• Amb els nens que necessiten suport, sempre han de començar per la
primera fase (captació) i després les altres dues en ordre. S’ha de
tenir paciència, no es pot pressionar al nen, hem de ser comprensius.
• S’ha de presentar les activitats de manera motivadora i
engrescadora, pujant l’autoestima del nen.