EDICI: CENTRE TECNOLGIC FORESTAL DE CATALUNYA (CTFC) Ctra.

Sant Lloren, Km 2 (Direcci Port del Compte) 25280 Solsona AMB LA COL.LABORACI DE:

DIRECCI I COORDINACI: Rosa M. Florensa i Guiu AUTORIA: Anna Bodet i Gmez i Susanna Cardona i Cots COLLABORACI: Isabel Rodrguez i Castillo, Francesc Alts i Nolla, ngels Montilla i Maldonado i Mnica Romero i Ruiz DISSENY: Departament de Comunicaci CTFC Dipsit Legal: L. 1410-2011 FOTOS: Galeria fotogrfica del Moians CFI Cercs-Bergued Patronat de turisme del Solsons

Aquesta diagnosi sha realitzat dins del marc dels Projectes Innovadors: Catcentral 2.0 Innovaci i Talent del Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya, per els anys 2010-2011. En formen part el Consorci de Formaci i dIniciatives Cercs-Bergued (Bergued), el Consorci per la Promoci Municipis del Moians (Moians) i el Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya (Solsons).

En aquesta diagnosi sanalitza el sector turstic de les tres comarques objecte destudi, com un sector bsic per leconomia rural juntament amb altres activitats , amb la perspectiva de fomentar la innovaci i aquells elements que incentivin el dinamisme econmic i la competitivitat de les activitats empresarials.

Aquestes entitats entenen la ruralitat com un espai amb activitat econmica dinmica i diversificada, infraestructures i serveis suficients i de qualitat, i que preservin el territori i les seves riqueses naturals i culturals. El grup de treball s conscient de la importncia social, econmica i estratgica que representa el sector turstic en el conjunt de leconomia catalana, sector que representa l11% de la riquesa i de locupaci del pas. Catalunya sha convertit en el primer dest del turisme internacional de lEstat espanyol i en el cinqu en importncia a nivell europeu. A ms a ms, noms la hostaleria catalana dona feina directa al 6% de la poblaci activa. Una de les caracterstiques que comparteixen diferents comarques rurals de linterior de Catalunya s la seva base econmica; fins a mitjans dels anys 80, fonamentaven la seva economia en lagricultura i la ramaderia. Quan es va produir ladhesi dEspanya a la CEE aquesta economia va estar mantinguda fortament mitjanant els ajuts comunitaris que alhora van comportar una reestructuraci daquests sectors. No obstant aix, amb el canvi de segle, van coincidint la Nova Reforma de la Poltica Agrria Comunitria amb els canvis generacionals de les persones dinamitzadores de les petites i mitjanes empreses del mn rural, juntament amb els canvis en les demandes de la societat; per aquests motius i com a producte resultant daquests canvis shan anat configurant modificacions en totes les activitats i dinmiques econmiques que es produeixen en aquests territoris. En alguns daquests territoris sest desenvolupant lactivitat turstica com a punt bsic de dinamitzaci de leconomia de la zona, i en altres zones sestan implantant petites i mitjanes empreses, la majoria de les quals tenen un caire familiar, que pretenen desenvolupar les seves activitats en els sectors industrials i de serveis, superant els diferents reptes que comporta lactivaci diniciatives empresarials en un entorn rural. Aquestes comarques, disposen de recursos a diferents nivells: Elevada riquesa natural, ambiental i paisatgstica, amb nombrosos paisatges, boscos i espais naturals significatius. Ric patrimoni arquitectnic i cultural dispers per les seves contrades. Lexistncia i el valor daquests recursos, inherents a les diferents comarques, en alguns casos contrasten amb lincipient desenvolupament socioeconmic i turstic en les mateixes, i mostren que les estratgies desenvolupades fins ara no han tingut els resultats esperats o han estat insuficients. Amb el projecte global Catcentral 2.0 Innovaci i Talent, es cerquen les iniciatives innovadores i talentoses desenvolupades i les dinmiques que les fan possibles per tal dimpulsar i implementar mesures per millorar la qualitat de vida, la generaci de riquesa i la competitivitat territorial. El present estudi semmarca en la lnia estratgica de suport al sector emergent del turisme i avalua i planteja accions per tal de consolidar el turisme i cercar noves oportunitats i sortides innovadores en aquest context de crisi tant profund en el que ens trobem actualment.

Lobjectiu principal daquest estudi, s conixer la situaci actual de les empreses del sector turstic al territori objecte dactuaci, i detectar alguns dels elements ms rellevants en el present i en el futur del sector

Els objectius especfics sn:

-

Identificar el producte turstic que es desenvolupa i el seu posicionament Identificar i analitzar els factors de competitivitat de les empreses turstiques del Bergued, el Moians i el Solsons. Analitzar loferta turstica i les seves relacions internes Analitzar la demanda turstica i la seva percepci del mercat Definir propostes operatives, per tal de reforar diferents factors, que afavoreixin el desenvolupament de les empreses turstiques, del territori objecte dactuaci

La metodologia de treball daquesta anlisi es divideix en les segents fases: Fase 1. Fase documental o fase prvia. Lanlisi bibliogrfica, documental i estadstica ha servit per contextualitzar lestudi i per elaborar el marc teric. Shan consultat fonts secundries dinformaci, s a dir, altres estudis i informes, continguts relacionats amb el sector turstic del territori objecte destudi i estadstiques oficials. Els objectius fonamentals daquesta fase han estat:
-

Desenvolupament duna exhaustiva tasca de recerca, recopilaci i anlisis de tota la documentaci i informaci que ja estava disponible en estudis i publicacions sobre el sector turstic. Shan definit els subsectors objecte destudi Sha dissenyat els documents principals de treball que han estat: lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial, que sha dissenyat conjuntament entre les tres entitats que participen en el projecte: el Consorci de Formaci i dIniciatives Cercs-Bergued (Bergued), el Consorci per la Promoci Municipis del Moians (Moians) i el Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya (Solsons). les fitxes diniciatives turstiques destacades

Fase 2. Fase experimental. Aquesta fase agrupa totes les actuacions prpies del treball de camp. Els seus objectius principals sn:
-

Revisi de la metodologia plantejada, fonamentalment els qestionaris, basant-se en mostrejos pretest. Selecci de les empreses turstiques del territori objecte dactuaci (Bergued, Moians i Solsons). Per seleccionar les empreses sha contat amb la collaboraci de les tres entitats que participen en el projecte, el Consorci de Formaci i dIniciatives Cercs-Bergued (Bergued), el Consorci per la Promoci Municipis del Moians (Moians) i el Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya (Solsons). Shan seleccionat les empreses a partir de les bases de dades que disposava cada una de les entitats i a partir de la seva experincia i coneixement del territori.

Desenvolupament del treball de camp quantitatiu: Lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial sha dissenyat tenint en compte, duna banda els objectius de lestudi i daltra els objectius duna altra acci del projecte Catcentral 2.0. Innovaci i Talent. Aquesta consisteix en la elaboraci duna diagnosi per conixer la situaci dels tres territoris, integrats en el projecte, per tal didentificar la competitivitat de les empreses de tots els sectors, i el talent en la poblaci, en aquests territoris. Per a la validaci sha realitzat una proba pilot, passant les preguntes a cinc persones expertes en el tema. Shan adjuntat altres preguntes de valoraci sobre la mateixa enquesta. En funci de les opinions recollides en la valoraci sha procedit a la depuraci i lenquesta definitiva ha estat linstrument principal de recollida de dades per a lobtenci de resultats. Cont un total de 54 preguntes, la majoria delles tancades, multiresposta o dicotmiques, altres amb opcions a respostes obertes A travs de les enquestes sha recollit informaci sobre els segents mbits: A.-Caracterstiques de lempresa B.-Activitats relacionades amb el procs de creaci de lempresa i capital relacional (consideracions especfiques sobre la transferncia de coneixement, la collaboraci amb altres entitats i empreses, les relacions comercials i ampliaci de nous mercats) C.-Activitats relacionades amb la gesti empresarial D.-Activitats relacionades amb el procs dinternacionalitzaci E.-Activitats relacionades amb la qualitat F.-Activitats relacionades amb el capital tecnolgic (innovaci i inversi tecnolgica. Activitats de valor afegit) G.-Capital hum (plantilla, perfil professional, requeriments i necessitats futures en matria de recursos humans) H.-Infraestructures i comunicaci Annex I: Especfic pel sector agroalimentari Annex II: Especfic per sector turstic Les preguntes proposades eren, en la seva majoria, tancades. El subjecte havia de seleccionar una o vries opcions, segons el cas, entre una srie preassignada de categories, considerant les escollides aquelles que millor saproximen a la seva opini o situaci. En algunes de les preguntes shan deixat una de les opcions obertes, daquesta manera sha intentat no limitar la informaci i ampliar aix el coneixement del marc de referncia en el que shan desenvolupat les opinions i les actituds dels subjectes enquestats.

Cada una de les entitats que participen en el projecte Catcentral 2.0. Innovaci i Talent, ha estat la responsables de realitzar les enquestes al seu territori. En primer lloc, pel coneixement que cada una t de la realitat del seu territori, i en segon lloc, perqu el teixit empresarial i altres entitats de promoci econmica daquests territoris collaboren habitualment amb aquestes entitats, coneixen la seva manera de treballar i a les persones de referncia que formen lequip; aix ha facilitat molt la realitzaci de les enquestes. En un primer moment es va contactar, telefnicament, amb cada una de les empreses objecte destudi, amb la finalitat dinformar-les sobre el projecte, i particularment sobre lestudi, i conixer la seva disponibilitat a lhora de participar. Si lempresa es mostrava interessada se li feia arribar, a travs del correu electrnic lenquesta juntament amb un trptic informatiu sobre el projecte. La majoria de les enquestes shan fet de manera presencial, excepte alguna delles, que per exprs desig de la persona interessada, lha contestat ella mateixa i ens lha retornat per correu electrnic o b sha realitzat telefnicament. Lmbit daquesta anlisi comprn totes les empreses del sector turstic de les comarques del Bergued, el Moians i el Solsons. s a dir, aquelles empreses lactivitat principal o secundria est relacionada amb loferiment de productes i serveis relacionats amb el turisme. Aquestes activitats estan agrupades en els segents codis de Classificaci Nacional dActivitats Econmiques (CNAE):
Taula 1: Grups dactivitat segons codi CNAE I Hostaleria 55 - Serveis dallotjament 551 - Hoteles i allotjaments similars 552 - Allotjaments turstics i altres allotjaments de curta estncia 553 - Cmpings i aparcaments per a caravanes 56 - Serveis dpats i begudes 561 - Restaurants y llocs de menjars 563 - Establiments de begudes 79 - Activitats dagncies de viatges, operadors turstics, serveis de reserves i activitats relacionades 5510 - Hoteles i allotjaments similars 5520 - Allotjaments turstics i altres allotjaments de curta estncia. Albergs/Apartaments turstics/Cases de turisme rural/Bungalows 5530 - Cmpings i aparcaments per a caravanes, refugis de muntanya 5610 - Restaurants i llocs de menjars

5630 - Establiments de begudes Bars/Tavernes/Discoteques/Cafs N Activitats administratives y serveis auxiliars

791 - Activitats dagncies de viatges i operadors turstics

7911 - Activitats de les agncies de de viatges

93 - Activitats esportives, recreatives i dentreteniment

7912 - Activitats dels operadors turstics R Activitats artstiques, recreatives i dentreteniment 9329 - Altres activitats recreatives y 932 - Activitats recreatives i dentreteniment. Parcs recreatius sense dentreteniment allotjament/Fires/Lloguer material esbarjo Activitats recreatives i culturals. Guies turstics, caiac, btt, escalada...)

Font: Elaboraci prpia en base al codi CNAE

Les fitxes Iniciatives turstiques destacades, shan dissenyat per tal de recollir les iniciatives turstiques de la comarca que resulten destacables i necessries per contextualitzar lestat del turisme i del teixit empresarial de la zona pel que fa a creativitat, talent i innovaci i visi de futur, eixos sobre els que gira el projecte. Les fitxes es componen dels apartats segents:
Capalera Fotografia illustrativa de la comarca on es localitza la iniciativa

Ttol de la iniciativa Nom de la iniciativa i si escau, el seu mbit territorial

Descripci Resum sobre la iniciativa, qui la impulsa, quins objectius t i en que consisteix

Tipus diniciativa Classificaci de la iniciativa en 4 categories (veure taules segents)

Valoraci Valoraci de la singularitat, la qualitat i la innovaci de la iniciativa

Clster temtic Clster temtic en el qual es pot incloure la iniciativa

Modalitat de turisme Modalitat de turisme segons les motivacions principals de la visita

Valors clau Elements que justifiquen la inclusi de la iniciativa al recull

Potencial turstic Valoraci del potencial per atreure visitants de la iniciativa, sobt amb la combinaci de les valoracions

Les iniciatives del recull estan classificades en les categories segents, adaptades segons les proposades en lestudi Turisme sostenible: experincies europees aplicables a Catalunya (Andr, M. et al. 2007).
Tipus diniciativa Categories Marca - certificaci Iniciatives relacionades amb la creaci de marques o certificacions per incentivar o millorar qualsevol aspecte de la indstria turstica. Iniciatives de creaci de producte turstic ents com un conjunt de serveis de viatge (allotjament i/o transport i/o gastronomia i/o activitats) que es presenten com un sol producte en una localitzaci concreta. Iniciatives destinades a la difusi i promoci dactivitats, recursos o territoris, siguin pbliques o privades. Iniciatives que en forma de normatives, convenis, aliances,... afecten de forma directa o indirecta el turisme. Tamb shi inclouen les iniciatives dutes a terme per les administracions que incideixen en el model de turisme dun territori.

Producte turstic

Promoci

Organitzativa - associativa

Els criteris de valoraci de les iniciatives, que shan establert especficament segons les finalitats del present estudi, es defineixen a la taula segent:
Criteris Descripci Element/ iniciativa com en el seu context territorial Element/ iniciativa com a Catalunya per amb un inters elevat en el seu context territorial Element/ iniciativa escs a Catalunya Element/ iniciativa gaireb nic a Catalunya Baixa Correcta Bona Excellent Valor

Singularitat

Qualitat Element/ iniciativa poc innovador Element/ iniciativa innovador en el seu context territorial Innovaci Element/ iniciativa innovador a Catalunya Element/ iniciativa molt innovador a Catalunya Mitjanant la combinaci daquests tres valors, sestableix el potencial de la iniciativa, ents com la capacitat que pot tenir per progressar, evolucionar i per crear noves sinrgies que reverteixin en un augment del nombre de visitants o en la millora de les expectatives de la zona. Els productes i activitats turstiques shan classificat seguint les categories proposades en lestudi Clsters Turstics de Catalunya (Anton et al.,2006) i en el Mster Tesi Acadmica Una proposta dorganitzaci turstica del territori: el cas de Catalunya (Blasco, D.) que proposen una nova territorialitzaci turstica de Catalunya en base a Clsters turstics com a mbit organitzatiu de referncia en termes de gesti del turisme, innovaci turstica i competitivitat.
Productes i activitats turstiques Categories segons Clsters temtics Salut, bellesa i benestar Actiu i Aventura Natura Productes turstics relacionats amb balnearis i centres spa i wellness. Productes turstics actius, daventura, de golf, de neu, de nutica i esports daigua i les destinacions de turisme esportiu. Productes turstics basats en parcs naturals, parcs nacionals, espais dinters nacional, reserves marines naturals i ornitolgiques, parcs zoolgics i jardins botnics. Productes turstics relacionats amb larquitectura, la histria i els museus, la gastronomia i els productes vincoles, i els esdeveniments i festivals. Destinacions doci i/o de nit, de sol i platja, i de compres. Productes turstics relacionats amb pavellons firals, sales de congressos i reunions i auditoris.

Cultura Oci Reunions i empresa

Les modalitats de turisme shan establert segons les motivacions principals de la visita.
Modalitat de turisme Categories Turisme motivat per la visita drees naturals poc alterades amb la finalitat de gaudir, apreciar i estudiar llurs atractius naturals i manifestacions culturals associades, amb un baix impacte ambiental i en benefici de les poblacions locals. Turisme motivat per les activitats que es practiquen servint-se bsicament dels recursos que ofereix la natura en el medi en qu es desenvolupen i a les quals els s inherent el factor risc. Turisme motivat per una demanda pel contacte amb lentorn autcton i que tingui una interrelaci amb la societat local. Activitats realitzades a lespai rural, estructurades per una oferta integrada doci. Turisme motivat per les activitats de recrrer camins sense vehicles de motor, fent servir preferentment els senders senyalitzats amb aquesta finalitat, i amb lobjectiu dentrar en contacte amb lentorn, ja sigui natural, cultural o social. Activitats per conixer els aspectes culturals i el patrimonials que oferta un territori, ja sigui histric, social, religis, que tenen en com haver estat creats per lhome. Turisme motivat principalment per les activitats relacionades amb la gastronomia dun territori, fires i jornades gastronmiques, degustacions, jornades de cuina i productes agroalimentaris tradicionals,... Turisme motivat per la visita a fbriques, grans construccions civils i tot el llegat de la Revoluci Industrial. Turisme motivat per esdeveniments de carcter ldic i festiu, com festes populars, trobades, tradicions i altres actes daquest caire.

Ecoturisme

Turisme esportiu i daventura

Turisme rural

Senderisme, cicloturisme, turisme eqestre

Turisme cultural

Turisme eno-gastronmic

Turisme industrial Turisme ldic i festiu

Els Valors Clau, sn els elements que justifiquen la inclusi de la fitxa al recull.

Fase 3. Fase danlisi o fase dexplotaci de la informaci i avaluaci de resultats. Aquesta fase agrupa tant les tasques danlisis dels resultats de lestudi com la informaci recollida en la fase documental i en la fase experimental precedents i ha donat lloc a linforme final. En aquesta fase shan processat les dades i la informaci obtingudes, generades tant a la indagaci documental com a la recopilaci a travs de les enquestes. Finalment sha realitzat un tractament estadstic de les dades obtingudes.

El projecte Catcentral 2.0 es centra en les comarques del Solsons, Bergued i la comarca natural del Moians.

Les tres comarques sn comarques centrals dinterior, si b el Bergued i Solsons es consideren, dacord amb la Llei dalta muntanya, comarques de muntanya, i el Moians comarca dinterior. Per les seves propietats fsiques i geogrfiques, aquestes comarques presenten unes particularitats molt clares en relaci amb altres territoris. El desenvolupament de lactivitat humana ha hagut de fer front a nombroses dificultats derivades de lallament i de les condicions climtiques i geogrfiques. Aquests territoris es caracteritzen per: Tenir un relleu, altitud, pendent i/o un clima limitadors en alguns casos de les activitats econmiques. Disposar de recursos que sn escassos en el conjunt del territori de Catalunya, especialment d'aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals. Tenir una baixa densitat de poblaci en relaci amb el valor mitj de Catalunya (232 hab/km ).
2

Taula 2: Caracterstiques generals de les comarques Comarca Solsons Bergued Moians MITJANES TOTALS Municipis 15 31 10 56 Altitud de la capital (m) 664 704 717 695 Superfcie 2 (km ) 1.001,2 1.184,9 337,8 2.523,9 Habitants (2010) 13.730 41.683 12.922 68.335 Densitat de poblaci 2 (hab/km ) 13,7 35,23 33.4 16,31

Font: DPTOP de la Generalitat de Catalunya

En conjunt ocupen 2.524 km i agrupen un total de 56 municipis. L'any 2010 hi havia 68.335 habitants, amb una 2 densitat de poblaci mitjana de 16,31 habitants/km . Lactivitat econmica daquestes comarques ha canviat fora al llarg de les darreres dcades. La industrialitzaci del segle XIX tingu relativa incidncia en les comarques dinterior, on fbriques de llana mogudes per la mecnica hidrulica, serradores, molins hidrulics i empreses productores delectricitat foren les ms rellevants. Durant els anys seixanta hi va haver un altre tipus dindustrialitzaci, relacionada directament amb els tallers de confecci i de muntatges metallrgics, que aprofitaren loferta de m dobra rural poc qualificada, concentrada en alguns nuclis importants. Aquesta dur dues dcades, degut a la forta competncia de la m dobra asitica sorgida a mitjans dels anys vuitanta. Aix doncs, lexpansi de lactivitat manufacturera es concentr principalment a Barcelona i la conca del Llobregat, quedant lactivitat de les comarques ms occidentals limitada a la disponibilitat daigua i a activitats com serradores, mines i pedreres, manufactures dobjectes de fusta, metall o cermica. Actualment el capital industrial de les comarques rurals de muntanya es situa en les nuclis ms grans, sobretot a lrea prepirinenca. Les activitats agrcoles, ramaderes i forestals eren predominants fins fa ben poc. Avui en dia per lactivitat agrria daquestes comarques ha sofert una important davallada, depn de les subvencions i dingressos ms segurs daltres activitats complementries. La producci agrcola sorienta bsicament a lalimentaci de bestiar (farratges i prats i pastures). Pel que fa al turisme, les zones que tenen ms xit, venen determinades principalment per les capitals de comarca, les estacions desqu alp com Port del Compte o Rasos de Peguera, els espais naturals protegits com el Cad-Moixer, els esports daventura. La intensificaci daquestes activitats turstiques han comportat un desenvolupament urbanstic, que a la vegada alimentava leconomia local. La poblaci ocupada en el sector serveis saccentua en comarques com el Bergued que tenen consolidada la realitzaci daquestes activitats.
Taula 3: Percentatge de poblaci ocupada per sectors lany 2010 Agricultura Bergued Solsons Moians Rgim SS Autnoms Rgim SS Autnoms Rgim SS Autnoms 1,1 12,8 2,4 26,2 1,2 9,4 Indstria 23 9,5 25,5 8,1 42,6 12,2 Construcci 15 18,4 14,1 17,8 6,9 23,4 Serveis 60,9 59,4 58 47,9 49,3 55

Font: Idescat/Departament de Treball

A grans trets sha produt una evoluci de les comarques rurals de muntanya que han passat duna economia basada en lagricultura, la ramaderia i la silvicultura, juntament amb lexplotaci hidroelctrica, a una economia sostinguda pel turisme i la construcci.

Extensi: 338 km Poblaci: 12.922 h [2010] UTM: 4237 x ; 46300 y

El Moians, s una comarca natural formada per 10 municipis, que tot i estar situats administrativament en tres comarques diferents (Bages, Osona i Valls Oriental), t una identitat prpia, marcada per una climatologia diferenciada, una vegetaci i uns ecosistemes particulars, una economia distintiva i diversificada i tot un conjunt de trets caracterstics diferencials que juntament amb el sentiment dels seus habitants fan que vulgui constituir-se tamb com a comarca administrativa. Aquests trets distintius, li donen tamb un inters turstic i cultural prou interessant. Es situa en un altipl a la Depressi Central Catalana, a la crulla de les depressions de la Plana de Vic, el Pla del Bages i el Valls, amb una altitud mitjana de 700 m i cims com el Puig Rod, el serrat de Sant Joan, la Costa del Pol o Sant Cugat de Gavadons que sobrepassen els 1000 metres sobre el nivell del mar. La seva condici diferencial comena per aquestes caracterstiques geogrfiques, quedant en la seva vessant nord com un balc sobre la Plana de Vic i els Pirineus. El seu lmit de llevant, queda delimitat per la Serralada Prelitoral, amb la presencia visible del Montseny, i al sud i oest forma un altipl respecte al Pla del Bages fent tamb de balc sobre Montserrat i de corredor biolgic amb el Parc Natural de Sant Lloren del Munt. La xarxa hidrogrfica s molt densa i profundament encaixada, fins a uns 200 m. s al Moians on sestableix la divisria daiges entre el sistema que va a parar al Llobregat i el que porta al Congost-Gurri i que finalment condueixi al Bess. L'eix hidrogrfic s la riera de Calders, que aboca les seves aiges al Llobregat i es anomenada amb diversos noms al llarg del seu recorregut: riera Golarda o de Marf en el curs mitj i riera de Fontscalents a la capalera. Rep per la dreta el torrent Mal i les rieres del Gai, de Castellnou, de l'Om i el torrent de Riusec, i per l'esquerra la riera de Sant Joan amb la de Talamanca. Es produeixen fenmens crstics de circulaci subterrnia, com el del Toll de Moi, en relaci amb el torrent Mal.

El clima pot catalogar-se com a Mediterrani continentalitzat, amb caracterstiques dels dos climes, amb un rgim de precipitacions amb patr mediterrani per amb temperatures ms extremes. Al Moians, est condicionat per l'altitud i sobretot pel relleu. La seva situaci elevada i el fet que no hi ha cap barrera muntanyosa fa que tingui una pluviositat i humitat relativa menor respecte a altres zones limtrofes. La geografia condiciona tamb les temperatures, fora contrastades entre el dia i la nit, en general molt baixes a lhivern i bastant altes a lestiu. Lhivern s lestaci mes seca ja que a lestiu, sobretot al mes dagost abunden les pluges tempestuoses. El total de precipitacions no sobrepassa gaire els 600 mm anuals (fins a 50 mm de neu).

Shan trobat indicis de la presncia de l'home a la zona des del Paleoltic Mitj (entre 100.000 aC. i 40.000 aC.), encara avui es conserven jaciments paleontolgics importants com la cova d'El Toll, habitada en temps prehistrics, restes de sepulcres megaltics i dlmens en diferents estats de conservaci. La vila de Moi, que ha donat nom al Moians, t el seu origen en un alou comtal repoblat per Guifr I a la fi del s. IX. Lany 939, al consagrar el bisbe de Vic, Jordi, lesglsia li supedit les esglsies venes de Sant Feliu de Rodors, Sant Pere de Ferrerons, Santa Coloma Sasserra, Sant Andreu de Castellcir, Sant Llogari de Castellet o de la Sala i el castell de Marf. Aix qued configurat un ample territori entorn de Moi, nucli central de la futura sotsvegueria de Moians. Els altres nuclis que ara formen el Moians, com Castellterol, l'Estany i Terrassola, consten des del 898 i el 929; al mateix segle X apareixen els llocs de Gavadons i de l'Espina i tamb Calders i Granera. El Moians va ser sotsvegueria fins la Nova Planta borbnica. La majoria dels autors de comarcalitzacions anteriors a 1936 reconeixien l'existncia del Moians.

El Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN), protegia inicialment 2.050,84 hectrees del Moians, dividides en quatre espais no connectats entre si: L'aiguavs de la solana del Puig Rod corresponent a la vall del torrent Mal del Riu, capalera de la Riera de Passerell. Les obagues i les solanes del torrent de la Fbrega, entre el Mol de Marf i les proximitats de la casa de la Fbrega. Les obagues de la Serra del Soler de Terrades entre aiges avall del Mol del Perer i el torrent del Gomis, i les de la Riera d'Ol per sota del Mas de Sant Miquel i el Castell. L'obaga de la Riera de Malrub entre la carretera de Moi i els termes d'Aviny i Moi. Lany 2010, la Generalitat va aprovar lampliaci daquests espais naturals del Moians, passant de tenir 2.050,84 hectrees protegides a 10.583,77 i anomenant-se espai del Moians i la Riera de Muntanyola com a conseqncia de la inclusi en lespai de l'mbit de Muntanyola, que no pertany a l'mbit histric i geogrfic del Moians. Es van incloure dins d'aquest espai els terrenys que contenien elements d'inters natural (vegetals, faunstics, hbitats, patrimoni geolgic,...) en els termes municipals de Moi, Santa Maria d'Ol, l'Estany, Castellcir, Collsuspina, i Muntanyola. Daquesta manera es van connectar els ENP per millorar la representaci de determinats elements de la biodiversitat i del patrimoni geolgic presents en l'mbit natural del Moians.

La distribuci de la superfcie dels espais per municipi s la segent:

Taula 4: Espais Naturals Protegits al Moians Municipi Aviny Castellcir Castellterol Collsuspina L'Estany Moi Muntanyola Santa Maria d'Ol TOTALS
Font: Generalitat de Catalunya

PEIN (ha) 9,18 144,47 273,97 -155,73 1.131,09 -336,4 2.050,84

Ampliaci (ha) -705,180 -816,70 668,11 4.156,74 1.096,44 1.089,75 8.532,93

Total (ha) 9,18 849,65 273,97 816,70 8.23,84 5.287,83 1.096,44 1.426,15 10.583,77

L'espai abraa un conjunt de relleus calcaris i margosos, que assoleixen una altitud mxima propera als 1.000 m, caracterstics de l'altipl ondulat del Moians: capaleres de les rieres d'Ol i del Sec (al nord-oest), Puig Rod (nord-est), la Morenota (al pla de Moi) i Castellterol (al sud). Tamb inclou diversos espais d'inters geolgic com el sistema crstic en calcries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament sal prxim a Santa Maria d'Ol. El paisatge actual del Moians s un mosaic complex d'usos del territori, on els boscos mai no formen grans extensions contnues. Tot i aix, la vegetaci de l'ENP s predominantment forestal, de carcter submediterrani, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procs de regeneraci. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de sec) de gran inters per a la diversitat biolgica. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua, amb trams en un bon estat de conservaci, sn representatius dels de la zona mitjana de la conca del Llobregat. Sn importants les rieres sobre lloses calcries prpies de les capaleres dels rius de carcter mediterrani.

Les principals formacions vegetals que trobem amb Moians sn la roureda seca de roure martinenc (BuxoQuercetum pubescentis) i menys difosa al sector nord-oest la roureda de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). En el paisatge actual, les rouredes han estat majoritriament substitudes per pinedes secundries de pi roig. Sota aquests boscos predominen les pastures xeromesfiles de jona i plantatge mitj (PlantaginiAphyllanthetum). Els fenassars, joncedes i bardisses, entre d'altres formacions, sn tamb freqents. Als fondals apareixen fragments de boscos de ribera, amb avellanoses i bosquines mixtes de caducifolis. Els alzinars sn poc freqents en els conjunt de la zona forestada, en gran part substituts per extenses garrigues. La flora d'aquest espai presenta l'inters de conservar alguns elements submediterranis fora rars a la resta del territori catal, com per exemple el gav frutics (Ononis fruticosa). Aix mateix, apareixen formacions singulars com les brolles de bruc vermell (Ericetum arboreo-cinerae), molt rares a les rees descalcificades.

Pel que fa a la fauna, lespai s tamb un molt bon representant de la fauna forestal, amb una tpica influncia mediterrnia. s una zona molt rica en densitat i diversitat de carnvors com la fagina (Martes foina), guineu (Vulpes vulpes), geneta (Genetta genetta), tur (Mustela putorius),... Actualment est sent colonitzant pel vis americ (Mustela vison). Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses rees d'inters per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'liga marcenca (Circaetus gallicus), aix com d'una rea de campeig de l'liga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).

De la fauna invertebrada cal destacar la presncia de diverses singularitats de diferents grups, amb predomini dels elements mediterraneoibrics. Els lepidpters mostren una gran diversitat i algunes espcies rares com Meleageonia daphnis. Dins de l'espai existeix una important representaci de la fauna d'heterpters, molts d'ells prou reconeguts a la Pennsula Ibrica (Plagiotylus maculatus, Criocoris piceicornis, ...). Dels molluscs cal remarcar l'inters d'espcies xerfiles com Trochoidea murcica o l'endemisme Moitessiera olleri. Tamb destaquen les espcies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la lldriga (L. Lutra), aix com diversos peixos autctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el ttil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany.

Els 10 municipis que formen el Moians, estan ubicats a lextrem de tres comarques: Valls Oriental, Bages i Osona: Calders, lEstany, Moi, Monistrol de Calders i Santa Maria dOl (el Bages) Castellcir, Castellterol, Granera i Sant Quirze Safaja (el Valls Oriental) Collsuspina ( Osona). A nivell demogrfic el Moians amb una taxa de creixement del 50,25% respecte lany 1991, ha passat a doblar prcticament el nombre total de poblaci en aquest perode. Les principals vies de comunicaci de la comarca sn les carreteres C-25 Cervera-Girona (eix transversal), la C59, que uneix el Valls Oriental amb el Moians i la N-141-C que uneix Manresa amb Vic passant per Moi. El Moians es troba a menys duna hora de cotxe de Barcelona, i relativament a prop de ciutats important com Manresa (27 km.) i Vic (25 km.).

Actualment, a data de 2010, el territori compta amb una poblaci de 12.922 habitants i es preveu una projecci de la poblaci per a lany 2015 de 16.000 habitants. Sha de tenir molt present que el nombre de poblaci es duplica els dies festius, caps de setmana i perode destiu com a conseqncia del gran nombre de segones residncies existents (un total de 2308 comptabilitzades lany 2005). La poblaci potencial per a lany 2015 de segona residncia dels deu municipis sestimaria entorn unes 10.040 persones.
Taula 5: Caracterstiques principals dels municipis del Moians Superfcie Altitud Poblaci Municipi 2 (km ) (msnm) (2010) Calders 33,10 552 934 Castellcir 34,2 693 664 Castellterol 31,9 726 2.387 Collsuspina 15,1 901 347 Granera 23,7 768 79 LEstany 10,25 870 389 Moi 75,29 717 5.713 Monistrol de Calders 21,96 447 690 Sant Quirze Safaja 26,2 627 640 Santa Maria dOl 66,18 542 1079 TOTAL/MITJANA 337,88 684,3 12.922
Font: Institut destadstica de Catalunya. IDESCAT

Densitat 2 (hab/km ) 28,22 19,42 74,83 22,98 3,33 37,95 75,88 31,42 24,43 16,3 33,48

Els municipis que formen part del Moians es caracteritzen per tenir una estructura socioeconmica molt similar, amb una economia que ha estat tradicionalment agrcola, amb lexcepci dels nuclis com Moi o Castellterol, que van desenvolupar-se al voltant de la indstria txtil. L'agricultura s essencialment cerealista (blat), en competncia, al sector septentrional, amb les patates i el blat de moro. Shi havia conreat tamb ametllers, oliveres i fora vinya. A partir dels anys 70, la crisi industrial per una banda i la falta de relleu generacional a lagricultura per un altra van anar minvant aquests sectors, al mateix temps que es produa un augment de la poblaci de segona residncia i del turisme de pas que, atrets per la natura, la qualitat de vida i la tradici familiar passaven els dies festius i els perodes destiueig al territori. Aquest factor va contribuir a desenvolupar i dinamitzar leconomia dels pobles, tot afavorint el sector terciari amb el creixement del sector serveis, que actualment representa ms de la meitat dels treballadors en actiu de la comarca, la indstria i la construcci ocupen en conjunt al 32% dels treballadors que estan en actiu al Moians. Avui dia, tot i continuar essent una zona amb paisatge eminentment agrcola, amb nombroses masies envoltades de camps de conreu de cereals i amb explotacions ramaderes fixes (estables i granges, especialment de porcs) noms un 7 % de la poblaci activa es dedica a lagricultura, la zona ha apostat per un desenvolupament del territori basat en un model on hi convergeixin el sector primari amb els sectors definits com a emergents (serveis turstics, serveis a les persones, indstria alimentria i ecolgica).

Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball obtingudes de lIDESCAT.

Extensi: 1.185 km Poblaci: 40.424 h [2010] UTM: 4047 x ; 46619 y

La comarca del Bergued es troba entre el Prepirineu i la depressi Central. Participa de tres regions morfolgiques diferents: l'alt Pirineu, el Prepirineu i la depressi de l'Ebre, tot i que tant pel medi fsic com per aspectes socioculturals es diferencia clarament en dues unitats o subcomarques: lAlt Bergued i el Baix Bergued. LAlt Bergued s la part septentrional de la comarca. Es tracta duna zona molt muntanyosa, intensament afectada pels plegaments alpins. Encapalada pel Pirineu axial, comprn els massissos de materials paleozoics del Moixer (2.260 m), el Puigllanada (2.406 m) i la Tosa dAlp (2.531 m), les mximes alades de la comarca. El paisatge s agrest i escarpat, i es suavitza a mesura que ens acostem a la meitat sud de la comarca. Les serres interiors del Prepirineu, amb la serra del Cad (Coma Bona 2.530 m), de Costafreda (2.173 m), masss de Pedraforca (2.497 m) i les serres de Gisclareny, Falgars, Catllars, Puig Lluent, Faig- i-Branca, serra del Verd, d'Ensija, Rasos de Peguera i la serra de Queralt, conformen l'Alt Bergued. L'emplaament de Berga, a la zona central, marca el punt d'inflexi de l'orografia, on la muntanya es suavitza, el Baix Bergued t com a tret caracterstic aquest paisatge ms planer, tot i que a la part central de la comarca, on entren en contacte el Prepirineu i la depressi Central, hi trobem les serralades de Picancel, Capolat i la Quar amb altituds que oscillen entre els 1.000 i els 1.500 metres. El territori del Bergued est fortament marcat pel riu Llobregat, que neix a Castellar de N'Hug. Al nord, el lmit del Pirineu separa la capalera del Llobregat de les del Segre (a la Cerdanya i l'Alt Urgell) i el Rigard, de la conca del Ter (al Ripolls).

El clima de la comarca presenta trets comuns com lelevada pluviositat i la influncia mediterrnia. La tardor s lestaci ms plujosa i lhivern la ms seca. En les cotes superiors, el clima s dalta muntanya, amb hiverns freds i estius frescos i humits de poca durada. El clima de les parts ms baixes s de predomini mediterrani amb influncies de muntanya. Aix doncs, pel fet de tenir una influncia mediterrnia marcada, el clima del Bergued es caracteritza per la seva irregularitat pel que fa a pluges, temperatures, nevades... Les nevades normalment es produeixen de novembre a abril, llevat de l'alta muntanya, on neva fins al maig. Tot i els trets comuns, depenent de laltitud de la zona de la comarca podem trobar: Clima alp: a altituds superiors als 2.300 m, clima molt fred amb temperatures baixes i abundants i precipitacions en forma de neu a lhivern. Clima subalp: entre els 2.300 i els 1.500 m daltitud, amb precipitacions abundants superiors als 1.200 mm anuals i que es produeixen preferentment a la primavera. Els hiverns sn llargs i freds i els estius curts i frescos. Clima mediterrani dalta muntanya: entre els 800 i els 1.500 m, clima s mediterrani amb influncia de lalta muntanya, la precipitaci est al voltant dels 800 mm anuals, essent ms abundant a finals destiu. Els estius sn plujosos i frescos i els hiverns llargs, freds i secs. Mediterrani de muntanya mitjana: a altituds inferiors als 800 m. Els hiverns sn ms moderats i els estius sn ms calorosos i secs.

Es tracta duna comarca poblada des dantic, amb algun indici de poblament neoltic. El primer grup histric ben identificat s el dels pastors megaltics, que ocuparen tota la comarca, constituren un grup fora homogeni amb els del Solsons i una bona part del Bages, i perduraren durant l'edat del bronze. Durant la conquesta romana, la comarca era habitada pels bergistans (bergist), que li han donat el nom. A l'inici del s IX, l'antic pagus de Bergued, formava part dels dominis del comte Sunifred d'Urgell-Cerdanya i del bisbat d'Urgell. El 879 Guifr el Pels inici novament el repoblament del baix Bergued; a la seva mort, el pagus pass al comte Mir de Cerdanya; els comtes de Cerdanya convertiren Berga en cap del comtat de Berga; que fou incorporat el 1117 al patrimoni dels comtes de Barcelona. En aquesta poca es bastiren per tot el territori ms dun centenar d'esglsies, entre les quals destaquen, Sant Jaume de Frontany, Sant Andreu de Sags, Sant Quirze de Pedret i sobretot els monestirs de Sant Lloren prop Bag i Serrateix. Posteriorment, Berga esdevingu un gran centre de la indstria de la llana. Les fbriques aprofitaren la fora del curs alt del riu Llobregat. Desprs de diferents alts i baixos, vingu l'esplendor de la indstria cotonera, i a mitjan s. XVIII fou la capdavantera en aquest ram. El territori de la demarcaci del Bergued, correspon, amb petites modificacions, al del comtat i posterior vegueria i partit judicial de Berga.

El Bergued t una extensi de 118.489 ha, de les quals 37.858 disposen dalguna protecci en base al Pla dEspais dInters Natural. Dels 31 municipis del Bergued, 25 tenen alguna part del seu territori incls en el PEIN, representant en conjunt un 31,95 % del territori del Bergued. La major part despais protegits es troben a lAlt Bergued. La Serra del Cad- Moixer, situada a lextrem nord de la comarca, amb 41.060 ha compreses entre el Bergued, lAlt Urgell i la Cerdanya est catalogada com a Parc Natural (el ms extens de Catalunya). Cal destacar la clara asimetria entre els dos vessants de muntanya. A la serra del Cad, la solana contrasta fortament amb limponent espadat del vessant nord. Al Moixer es dna el fenomen invers. Lespai gaudeix duna bona xarxa ditineraris per fer a peu, en bicicleta o en cotxe, i tamb t un servei de guies. Les oficines dinformaci del parc es troben a Bag. El Masss del Pedraforca amb 1.750 ha, declarat com a Paratge natural dinters nacional, s una muntanya tradicional de lalpinisme i excursionisme catal i representa tot un smbol en el paisatge de la comarca.

La Serra de Montgrony, principalment al Ripolls, amb 3.542 ha, constitueix de fet una prolongaci de la serra del Cad-Moixer. Mant bosquines en bon estat de conservaci. La Serra del Verd, amb 2.317 ha, que enllaa amb el Port del Comte per loest, conserva una bona representaci dels animals amb requeriments subalpins montans, al lmit de la seva rea de distribuci. Les Serres de Busa - els Bastets-Lord, principalment al Solsons, amb 4.924 ha, corresponen a lalta conca del Cardener. La Serra dEnsija i els Rasos de Peguera, amb 3.882 ha, constitueix un dels lmits meridionals a Catalunya de la vegetaci alpina i subalpina. La Serra de Queralt, amb 635 ha, en contacte directe amb les terres de la Depressi Central. La Serra del Catllars, amb 5.605 ha. s un espai de gran diversitat biolgica. La Serra de Picancel, amb 2.244 ha, situada al lmit entre el Prepirineu del Bergued i laltipl del Lluans. La Riera de Merls, amb 70 ha, representa una de les poques mostres dels sistemes naturals de la conca del Llobregat en bon estat de conservaci, comarques del Bergued, Osona i Ripolls. Els tres Hereus, amb 312 ha, mostra la transici entre la vegetaci submediterrnia i la mediterrnia. Cont les restes dun antic poblat ibric. La Riera de Navel, amb 575 ha, comprn una rea forestal fora extensa als municipis de Montmajor i Viver i Serrateix.
Taula 6: Espais Naturals Protegits al Bergued Nom de lENP Serres del Cad-Moixer Masss del Pedraforca Serra de Montgrony Serra del Verd Serres de Busa-els Bastets de Lord Serra dEnsija-els Rasos de Peguera Serra de Queralt Serra de Catllars Serra de Picancel Riera de Merls Els Tres Hereus Riera de Navel TOTALS Municipis del Bergued Bag, Castellar de nHug, Gisclareny, Gsol, Guardiola de Bergued, Saldes, Vallcebre Gsol, Saldes Castellar de nHug Gsol Montmajor Castellar del Riu, Cercs, Fgols, Gsol, Saldes, Vallcebre Berga, Capolat, Castellar del Riu Castell de lAreny, Guardiola de Bergued, la Nou de Bergued Cercs, la Quar, Vilada Borred, la Quar, Sags, Santa Maria de Merls Avi, Casserres Montmajor, Viver i Serrateix PEIN Bergued (ha) 19.002 1.750 620 1.250 355 3.827,5 635 5.387,5 2.244 54 312 575 2.050,84 ha Total PEIN (ha) 41.060 1.750 3.452 2.317 4.924 3.882 635 5.605 2244 70 312 575 10.583,77 ha

Font: Generalitat de Catalunya. Pla comarcal de muntanya.

La variabilitat geogrfica del Bergued crea una gran diversitat de paisatges, a la comarca hi podem trobar des despcies tpiques dambients mediterranis fins a altres prpies dalta muntanya. La vegetaci del Baix Bergued t un carcter mediterrani continental, fins a uns 500 m daltitud hi predomina el bosc d'alzina carrasca o, levoluci daquest amb pi blanc, garrigues, brolles o pasturatge sec de jona. Ms amunt els boscos dominants sn els de roures i pinassa. A l'Alt Bergued la pinassa s substituda pel pi roig, la vegetaci dominant s de tipus submediterrani amb rouredes amb boix i pinedes de pi roig. En algunes zones frescals de difcil accs trobem restes de fagedes. A les zones elevades, per damunt dels 1.600 m, apareix el paisatge subalp amb bosc de pi negre i extensos pasturatges. Als cims ms elevats apareix l'estatge alp amb els prats naturals. El 63% dels boscs de la comarca sn de conferes, als quals cal afegir part del 30% de bosc mixt (conferes i caducifolis).

La distribuci de la fauna segueix en bona mesura els canvis en laltitud i de vegetaci. Per aquesta causa podem trobar espcies prpies de diferents ambients. Entre els mamfers destaca l'isard (Rupicapra pyrenaica), el crvol (Cervus elaphus) i el cabirol (Capreolus capreolus), que s'havien extingit fa molts anys i han tornat a poblar la zona grcies a les repoblacions que s'hi han efectuat en els darrers 50 anys. Altres mamfers interessants sn la marta (Martes martes), l'ermini (Mustela erminea), la marmota (Marmota marmota) o la musaranya nana (Suncus etruscus). Actualment, ha tornat a aparixer una espcie extingida, el llop (Canis lupus). Degut a que es tracta dun territori relativament poc poblat tamb hi podem trobar espcies que necessiten poca presncia humana com per exemple lliga daurada (Aquila chrysaetos), el trencals (Gypaetus barbatus), el voltor (Gyps fulvus), el gall fer (Tetrao urogallus), el picot negre (Dryocopus martius), que habiten els boscos vells de conferes i altres espcies com el mussol pirinenc (Aegolius funereus) o el trencapinyes (Loxia curvirostra). Pel que fa als rptils, destaquen el llangardaix verd o lluert (Lacerta viridis), de color verd i brillant, i la serp verda-i-groga (Coluber viridiflavus), l'escur pirinenc (Vipera aspis) o les serps llises (Coronella sp.). Entre els amfibis, destaquem el trit pirinenc (Euproctus asper), espcie sols present al Pirineu i amb bones poblacions en alguns rierols d'aiges fredes i oxigenades, la granota roja (Rana temporaria) i el ttil (Alytes obstetricans), de crit inconfusible.

La comarca del Bergued limita al nord amb la Cerdanya i al nord-est amb el Ripolls, a lest limita amb Osona, al sud amb el Bages, al sud-oest amb el Solsons, i al nord-oest amb lAlt Urgell. Berga se situa al centre de la comarca. Administrativament es troba dins la provncia de Barcelona. Les principals vies de comunicaci existents sn les carreteres C-16 Barcelona-Puigcerd (eix del Llobregat) i C26 Alfarrs-Olot (eix prepirinenc). Totes dues transcorren per Berga i la C-16 passa pel tnel del Cad, que permet la comunicaci fcil i cmoda de la comarca amb la Cerdanya, Andorra i Frana. Les empreses dautocars que operen a la comarca sn principalment Autocars Ramon Planas i Alsina Graells.

El Bergued agrupa trenta-un municipis, repartits en 1.184,9 km . En general, els termes municipals sn fora 2 extensos i nhi ha tretze de ms de 40 km . La relaci entre el territori tan extens i no gaire poblat (40.424 hab., 2 dacord amb el padr del 2010) ens dona una densitat de poblaci fora baixa: 35,1 hab./km . Berga, Gironella i Puig-reig sn els dos municipis ms poblats amb 16.596 habitants en el cas de Berga. I concentren ms del 60% de la poblaci de la comarca. La majoria de municipis tenen menys de 2.000 habitants, per sobre noms hi ha a ms a ms dels tres ja citats Bag (2.119 hab.) i Avi (2.223 hab.).

Taula 7: Caracterstiques principals dels municipis del Bergued Superfcie Altitud Poblaci 2 (km ) (msnm) (2010) Avi 27,2 667 2.223 Bag 43,1 785 2.119 Berga 22,5 704 16.596 Borred 43,6 854 530 Capolat 34,3 1.279 81 Casserres 28,9 617 1.599 Castell de l'Areny 24,6 953 76 Castellar de N'Hug 48,8 1.395 221 Castellar del Riu 32,6 1.234 143 Cercs 46,9 720 1331 L'Espunyola 35,5 759 260 Fgols 29,5 1.154 49 Gironella 6,8 469 4.844 Gisclareny 36,7 1.339 34 Gsol 55,5 1.432 223 Guardiola de Bergued 61,8 720 948 Montclar 22,1 728 119 Montmajor 75,8 756 478 La Nou de Bergued 25 676 149 Olvan 35,6 553 893 La Pobla de Lillet 51,3 843 1322 Puig-reig 46,2 455 4.238 La Quar 37,9 1.069 61 Sags 44,9 738 135 Saldes 66,6 1.240 336 St. Jaume de Frontany 21,2 1.072 30 St. Juli de Cerdanyola 12 950 255 Sta. M de Merls 51,4 532 151 Vallcebre 27,9 1.110 269 Vilada 22,5 757 519 Viver i Serrateix 66,8 786 192 TOTAL/MITJANA 1.150,8 km 882,1 msnm 40.424 hab. Municipi
Font: Generalitat de Catalunya. Consell Comarcal del Bergued

Densitat 2 (hab/km ) 81,7 49,2 737,6 12,2 2,4 55,3 3,1 4,5 4,4 28,4 7,3 1,7 712,4 0,9 4,0 15,3 5,4 6,3 6,0 25,1 25,8 91,7 1,6 3,0 5,0 1,4 21,3 2,9 9,6 23,1 2,9 2 35,1 hab/km

En general, la poblaci del Bergued ha evolucionat d'una manera irregular, dins una tendncia general de descens a causa de l'emigraci que seguia el corrent del Llobregat, la introducci de noves fonts de riquesa (conreu del blat de moro i millora general de l'agricultura al s. XVIII, modernitzaci de la indstria txtil al XIX, explotaci del lignit al XX) fren i invert en alguns moments aquesta tendncia. Durant la segona meitat del s. XX, l'evoluci demogrfica fou marcada pel despoblament constant, un dels ms elevats de Catalunya. Des dels 47.953 h del 1960, fins al 1970 el descens va ser del 4,4%; del 1970 al 1981, del 8,7%; del 1981 al 1991 del 8,2% i del 1991 al 2001 tingu lloc un cert alentiment de la tendncia (2,2%). Els darrers anys l'evoluci de la poblaci ha pres la tendncia contrria, cap a una recuperaci: el nombre d'habitants va passar a ser de 39.746 h el 2005 i de 40.064 h el 2006. Berga, el cap de comarca, s una de les poques poblacions que no han alterat la seva tendncia al creixement i concentra el 2010, amb 16.596 h el 41 2 % del total comarcal. El 2001, la densitat era de 35,2 h/km , prcticament la mateixa que el 2010. En la dcada 1990-2000, la mitjana anual de la taxa bruta de creixement fou de -5,3 (mitjana catalana: 0,5), lany 2010 aquesta taxa segueix sent negativa amb un valor de -3,81 , la poblaci s una de les ms envellides de Catalunya (un 22,16% de poblaci s major de 65 anys al 2010, mentre que la del conjunt de Catalunya s del 16,7%; un 67,6% en edat adulta i un 15,4% de menors de 15 anys).

Taula 8: Creixement de la poblaci al Bergued. 2010 Taxa bruta de natalitat Taxa bruta de mortalitat Creixement natural Creixement migratori Creixement total 8,20 11,88 -3,69 -0,12 -3,81

Font: Idescat. Informaci extreta del banc destadstiques de municipis i comarques. Unitats: Taxa bruta per mil habitants

Un total de 11.395 habitants del Bergued estaven donats dalta a la Seguretat Social el 31 de desembre de 2010, representant el 42% de la poblaci en edat de treballar (16-64 anys). La majoria de les persones ocupades del Bergued ho fan com a autnoms en el sector serveis, seguit per la indstria. El sector agrcola pot considerar-se minoritari al Bergued amb quotes de l1 al 13 % de la poblaci ocupada. Les limitacions als conreus sn molt grans, especialment a lAlt Bergued amb relleus molt muntanyosos. L'agricultura, durant els anys vuitanta, va anar passant a dependre cada vegada ms d'una ramaderia explotada de manera ms intensiva i centrada en el bestiar porc i el bov. Fet que ha provocat un increment de pastures i el conreu de cereals com lordi o el farratge per alimentar el bestiar. Els conreus llenyosos (vinya, olivera i fruiters) sn gaireb extingits i la patata, un conreu tradicional al Bergued, ha sofert una davallada drstica. El conjunt de la superfcie forestal ocupa el 48% del territori, per l'explotaci de la fusta est poc desenvolupada i tampoc no s'ha consolidat aquest sector industrial.

Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball obtingudes de lIDESCAT.

Extensi: 1.001 km Poblaci: 13.730 h (2010) UTM: 3775 x ; 46506 y

La comarca del Solsons, t una superfcie de 1001,2 km , est situada a la Catalunya central i limita al nord amb les serres prepirinenques dOliana, Odn, Port del Comte (2.383 m) i Serra del Verd (2.274 m) que la separen de lAlt Urgell i del Bergued. Al nord-est salcen els relleus caracterstics del conglomerat de la serra de Busa (1.520m) i dEls Bastets. La Vall de Lord, petit territori amb unitat geogrfica i histrica dins del Solsons, sestn per la Vall dOra. La comarca presenta un relleu amb grans contrastos. Al nord shi troben els primers replecs dels Pirineus, s on trobem el punt ms alt de la comarca, a 2.383 m. En canvi, el centre i el sud trobem caracterstiques prpies dels altiplans de la Depressi Central, amb altituds entre els 650 i els 900 metres. Aquest altipl sobre a les terres baixes de la Segarra, del Bages i del curs mitj del Segre. El relleu suau est trencat per la serra de Pins, a lextrem sud de la comarca, que assoleix una alada mxima de 937 metres. Els boscos ocupen ms de la meitat de la superfcie del Solsons, per la diferncia dalades fa que hi hagi una gran varietat destatges de vegetaci. Aix, a les terres baixes, que van ser molt castigades pel gran foc del mes de juliol del 1998, hi predomina el pi blanc i la pinassa. A partir de 800 metres comena a aparixer el pi roig i, finalment, per sobre dels 1.700 metres, predominen els boscos dalta muntanya de pi negre. El curs hdric ms important de la comarca s el riu Cardener, lafluent ms important del Llobregat, que la travessa de nord a sud. El Cardener t un rgim molt irregular, amb un mxim a la primavera a conseqncia del desgla. Actualment est regulat pels embassaments de Sant Pon i la Llosa del Cavall. El naixement del Cardener es troba a la vall de Lord, una subcomarca que t una personalitat geogrfica i histrica diferenciada del conjunt del Solsons. El sector occidental de la comarca est travessat per petits torrents i rieres que pertanyen a la conca hidrogrfica del Segre.

Les precipitacions anuals mitjanes oscillen entre els 400 i els 600 mm a les terres baixes, mentre que a la part alta s'arriba fins als 700 mm. Els darrers anys, sembla haver-se accentuat el contrast; s superior la pluviositat al N de Lladurs i Sant Lloren, fins a arribar als 900 mm, mentre que s superior la secada a la banda de Navs. Predominen els vents del NW, o pallars, humit, i del NE que sol produir algunes glaades tardanes. Hi ha fonts abundoses, especialment les del Cardener, a la Coma, de la riera Salada, a Cambrils, de Lladurs i Canalda (canalitzades fins a Solsona). Trobem tamb un pou de gla natural, o bfia, al Port de Comte.

El poblament prehistric s excepcionalment ben documentat d'en del neoltic, a travs dels enterraments de la cultura dels sepulcres de fossa, que cobreixen la major part de la comarca. La romanitzaci fou intensa, Solsona (l'antiga Setelsis lacetana) fou un petit nucli urb, en sn tamb coneguts diversos jaciments rurals. El Solsons va pertnyer, en la seva major part, al comtat de Cardona (desprs ducat), dins el qual comprenia la batllia de Sant Lloren de Morunys, la de Solsona (excepte l'extrem nord-occidental), la part septentrional i occidental de la de Cardona i un petit sector de la de Tor. Tota la comarca, sense excepcions notables, form part de la vegueria de Cervera, des de la Nova Planta, el 1716, del corregiment de Cervera. La divisi comarcal del 1936 inclogu a la comarca del Solsons el terme de Llanera, el qual l'any 1968 fou annexat al municipi segarrenc de Tor de Riubregs, i la llei de modificaci comarcal del 1990 hi agreg el municipi de la Molsosa, fins aleshores pertanyent a l'Anoia.

El Solsons t una extensi de 100.120 ha , de les quals 11.934,75 disposen dalguna protecci en base al Pla dEspais dInters Natural. Dels 15 municipis del Solsons, 8 tenen alguna part del seu territori incls en el PEIN, representant en conjunt un 11,92 % del territori del Solsons. El Miracle, amb 233,62 ha., s un espai natural que acull una petita mostra representativa dels paisatges submediterranis dels altiplans centrals catalans, alhora que conserva alguns elements d'especial inters natural. Serra de Busa Els Bastets Lord, amb 5.018,15 ha., s un espai geolgicament diferenciat de la resta de serres prepirinenques, pel fet destar format de materials margosos pertinents a la Depressi Central, alats per efecte de lorognia alpina mentre es deposaven els conglomerats oligocens. Ribera Salada, amb 513,02 ha., s un dels Plans d'Espais d'Inters Natural aprovat definitivament el mes de febrer de l'any 2000. Serra dEnsija Els Rasos de Peguera, amb 4.326,22 ha., la serra constitueix un dels lmits meridionals, a Catalunya, de la vegetaci alpina i subalpina, tamb cal destacar, a les parts ms altes, el prats alpins amb nombroses espcies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret. A les zones ms baixes les pinedes sn l'espcie predominant tot i que tamb hi trobem rouredes de roure martinenc amb boix i fagedes a les zones obagues. Serra del Turp i mora Condal Valldan, amb 3.709, 08 ha., la vegetaci majoritria s la pineda. La zona forestal permet mantenir la continutat a leix Pre-pirinenc entre les serres dAuben, de Turp i dOdn- Port del Comte. Lespai est format per pinedes de pinassa i retalls de sls agrcoles a les fons de vall. La Serra del Verd, amb 3.040,73 ha., enllaa amb el Port del Comte per loest, conserva una bona representaci dels animals amb requeriments subalpins montans, al lmit de la seva rea de distribuci. s una serra del Prepirineu situada a cavall de les comarques del Solsons (tot el vessant sud), l'Alt Urgell (la part occidental del vessant nord) i el Bergued (la part oriental del vessant nord).

Serres dOdn Port del Comte amb 10.954,51 ha., lEspai Natural est format per les dues serralades dOdn i de Port del Comte (amb el padr del Quatre Batlles, 2.382 metres, com a punt ms alt) constitueix un paratge sobretot dalta muntanya caracteritzat pels frondosos boscos de pi negre i els prats naturals.
Taula 9: Espais Naturals Protegits al Solsons Nom de lENP El Miracle Serra de Busa Els Bastets - Lord Municipis del Solsons PEIN Solsons (ha) 233,62 4.674,90 513,02 47,94 1.987,17 1.113,72 3.364,38 11.934,75 ha Total PEIN (ha) 233,62 5.018,15 513,02 4.326,22 3.709,08 3.040,73 10.954,51 27.795,33 ha

Riner, Pins Guixers, Lladurs, Odn, Sant Lloren de Morunys, Navs Ribera Salada Lladurs, Odn Serra dEnsija Els Rasos de Peguera Guixers Serra de Turp i mora Condal Odn, Lladurs Valldan Serra del Verd Guixers, La Coma i la Pedra Serres dOdn Port del Comte Odn, Guixers TOTALS
Font: Generalitat de Catalunya. Pla comarcal de muntanya.

La vegetaci s principalment submediterrnia calccola, relativament xerfila i continental. De S a N es succeeixen, esquemticament, les zones segents: domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae), amb infiltraci d'espcies xerfiles de les planes del Segre; domini del bosc de roure valenci i de la pinassa (VioloQuercetum fagineae); paisatge submediterrani xric amb influncies mediterrnies molt importants (carrascars, garrigues, dhuc brolles als solells; pastures de jona i fenal molt extenses); en els contraforts pirinencs situats al N de Solsona es fa la transici del bosc de roure valenci al de roure martinenc (BuxoQuercetum pubescentis); els paisatges de roureda amb boix, de Sant Lloren de Morunys i de ms amunt, mostren amb plenitud el carcter submediterrani; a partir de 1300-1400 m les pinedes de pi roig semblen completament naturals; a l'estatge subalp, del pi negre, sn molt extenses les pastures d'ussona (Festuca scoparia), que atenyen l'estatge alp, poc representat a la comarca.

A la comarca del Solsons, trobem representades especies de mamfers ms propis de muntanya, com l'isard (Rupicapra pyrenaica), la llebre (Lepus europaeus), l'ermini (Mustela erminea), i el gat fer (Felis silvestris) juntament amb altres que es distribueixen per tota la comarca com la guineu, el teix, el senglar, la geneta i el conill. Les aus ms importants a les zones de muntanya sn l'liga daurada (Aquila chrysaetos), el voltor voltor (Gyps fulvus), el gall fer (Tetrao urogallus), la perdiu (Alectoris rufa), el falc (Falco sp.), l'astor (Accipiter gentilis), la merla (Turdus merula), les gralles de bec groc (Pyrrhocorax graculus) i vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), el duc (Bubo bubo) i el picot negre (Dryocopus martius). A la resta de la comarca es poden trobar espcies com l'aligot, la cabrota, el mussol, el xut, l'liba, l'estoret, els corbs, garses, picots, l'nec gola verda, la polla d'aigua i la majoria de moixons insectvors i granvors, predominants a la Catalunya interior.

La comarca limita al nord amb lAlt Urgell, al nord-est amb el Bergued, al sud-est amb el Bages, al sud amb lAnoia, al sud-oest amb la Segarra, i a loest amb la Noguera. Les comunicacions principals per carretera sn la C-26 eix prepirinenc (Alfarrs-Olot) i la C-55 (Abrera-Solsona). Hi ha serveis dautobusos en lnia regular que recorren la comarca i la connecten amb altres capitals comarcals, principalment de la companyia Alsina Graells SA. L'any 2000, s'inaugur la variant de Sria, que complet l'anomenat Eix del Cardener i que uneix el cap comarcal, Solsona, amb la capital del Bages, Manresa.

El Solsons agrupa quinze municipis, repartits en 1.001,2 km . La densitat de poblaci de la comarca, amb 13,7 2 hab./km , s una de les ms baixes de Catalunya. Els municipis tenen majoritriament una superfcie mitjana o 2 extensa, ja que ms de la meitat tenen una superfcie superior als 50 km , entre els quals destaca Navs (145,3 2 2 2 2 2 km ), Lladurs (128 km ), Odn (114,4 km ), Pins (104,3 km ) i Pinell de Solsons (91,1 km ). La poblaci total de la comarca s de 13.730 habitants (segons el padr del 2010); el cap comarcal, Solsona, s el municipi ms poblat (9.219 h). La resta de municipis estan molt poc poblats, tots amb menys de 1.000 habitants exceptuant Sant Lloren de Morunys amb 1.077 h, dotze municipis en tenen menys de 300.
Taula 10: Caracterstiques principals dels municipis del Solsons Superfcie Altitud Poblaci 2 (km ) (msnm) (2010) Castellar de la Ribera 60.2 657 156 Clariana de Cardener 40.8 500 150 Coma i la Pedra, la 60.6 1004 271 Guixers 66.4 840 135 Lladurs 128 834 193 Llobera 39.2 855 209 Molsosa, la 26.9 667 117 Navs 145.3 610 276 Odn 114.4 1130 264 Olius 54.8 742 841 Pinell de Solsons 91.1 800 215 Pins 104.3 823 315 Riner 47.1 830 292 Sant Lloren de Morunys 4.3 925 1077 Solsona 17.7 664 9219 TOTAL 1.001.2 km 792.06 13.730 Municipi
Font: Generalitat de Catalunya. Consell Comarcal del Bergued

Densitat 2 (hab/km ) 2.6 3.7 4.5 2.0 1.5 5,3 4.4 1.9 2.3 15.3 2.4 3.0 6.2 248.2 520.8 13,7

La poblaci del Solsons va arribar als seu mxim histric lany 1860, amb 16.182 hab. i amb una densitat de 2 16,2 hab./km . Des de la meitat del segle XIX s'inici una forta davallada que experimentaren tots els municipis i que represent una prdua del 60% de la poblaci, ms de 6.000 hab. en aproximadament una dcada. El 2001, la poblaci era d'11.466 hab., amb una densitat d'11,5 hab./km . En el perode 1998-2001 el cens augment en 191 persones, a un ritme anual del 0,6%. El saldo vegetatiu fou del -1,5, el saldo migratori, del 6,3 i el creixement total de la poblaci, del 4,7. En aquest interval sis municipis de la comarca perderen poblaci: Lladurs (que pass de 250 hab. a 220 hab.), Llobera (de 240 hab. a 218 hab.), la Molsosa (de 135 hab. a 134 hab.), Odn (de 280 hab. a 277 h) i Pins (de 317 hab. a 308 hab.). Solsona, el cap comarcal, concentrava el 64% de la poblaci, amb 7 344 hab., i un creixement absolut de 172 persones respecte a les dades del 1998. Tan sols dos nuclis, a ms de Solsona, superaven el mig miler d'habitants: Sant Lloren de Morunys (921 hab.) i Olius (566 hab.), que aplegaven el 13% del cens. La distribuci de la poblaci per grans trams d'edat presentava una estructura demogrfica amb tendncia cap a l'envelliment, ats que el 13,5% tenia menys de 15 anys, el 65,5% era poblaci adulta i el 21% sobrepassava els 65 anys.
2

Taula 11: Creixement de la poblaci. 2010 Taxa bruta de natalitat Taxa bruta de mortalitat Creixement natural Creixement migratori Creixement total 11,52 10,06 1,46 2,19 3,64

Font: Idescat. Informaci extreta del banc destadstiques de municipis i comarques. Unitats: Taxa bruta per mil habitants

El sector primari mant un pes important a la comarca. La producci agrcola, ramadera i forestal es combinen per garantir les rendes i la consistncia del sector. Les activitats de diversificaci de la producci agrria creixen a diferent ritme que a les altres comarques de muntanya, tot i que negocis dagroturisme tenen una important implantaci a la comarca. La ramaderia, ha disminut una mica en abandonar-se moltes cases de pags i reduir-se les masoveries. L'any 2003 se censaren 123.185 caps de bestiar porc, 12.545 de bov, 31.238 d'ov i 1.646 de cabr. En el mateix any, el total de terres conreades era de 18 098 ha (18 035 ha de sec i 63 ha de regadiu). Els cultius ms importants sn els cereals (13.584 ha), principalment l'ordi (8.992 ha) i el blat (4.264 ha); els conreus farratgers (1.644 ha) i les lleguminoses (953 ha). Encara es mantenen petites fbriques txtils, de llonganisses o tallers menestrals, com els de ganivets, a Solsona i a Sant Lloren de Morunys. Al Solsons el sector industrial destacava fins fa ben poc, per la seva importncia, la indstria era diversificada i concentrada a Solsona, Olius, Sant Lloren de Morunys i Guixers. El sector terciari ha anat evolucionant i actualment s el sector que aplega ms ocupats.

Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball obtingudes de lIDESCAT.

El turisme s un sector clau per a leconomia catalana, aporta el 12% del PIB i dna feina a gaireb 400.000 persones, contribueix activament a lequilibri territorial de Catalunya i fa present Catalunya al mn.

Segons lEnquesta de poblaci activa, a partir de lany 2011 Catalunya s la primera CA de lEstat en volum de poblaci ocupada en activitats de la indstria turstica. En total, 371,8 mil persones van treballar en el sector turstic catal (17% del total estatal), un 6,7% ms que lany anterior. Respecte el conjunt de treballadors ocupats en activitats turstiques de Catalunya, el 56% sn homes i el 44% dones. Aix doncs, durant el 2n. Trimestre de 2011, Catalunya va obtenir una taxa docupaci del 90,3% en el sector turstic. La indstria turstica catalana genera un 12% dels ocupats del conjunt dactivitats econmiques de Catalunya i el 16,5% dels ocupats del sector serveis de Catalunya. Donada la conjuntura de profunda crisi econmica en la que est immers el pas, sespera que el sector turstic pugui ser un dels que contribueixin en major mesura a sortir de la crisi per la via de la creaci docupaci, ja que s un sector intensiu en m dobra i de manera indirecta pot contribuir a dinamitzar altres sectors de lactivitat. El turisme constitueix un motor econmic amb un elevat efecte d'arrossegament sobre altres activitats. A ms, en lactual conjuntura, dinestabilitat als pasos de la ribera sud de la Mediterrnia, com Tunsia, Egipte o Marroc, i la possible millora de la situaci econmica en alguns dels nostres mercats preferencials, el sector turstic de Catalunya pot tenir una oportunitat de creixement addicional. Tanmateix, si finalitzen aquests conflictes en les destinacions competidores de l'rea mediterrnia, i continua la incertesa sobre la situaci de les economies dels nostres mercats ms importants, la situaci podria canviar rpidament, en aquest escenari s important continuar impulsant poltiques d'ordenaci i promoci de la nostra oferta turstica, a fi d'afegir-hi valor en un entorn de major competncia. Caldr tamb prestar una atenci destacada als mercats emissors emergents com Xina, ndia o Brasil. El desenvolupament turstic integrat en el medi natural i social s un factor de dinamitzaci i reactivaci econmica a tot el territori. Els principals actius turstics catalans sn la situaci geogrfica de Catalunya, la diversitat dels seus recursos naturals, el patrimoni artstic i cultural i el carcter obert del poble catal, aix com el gran nombre, capacitat i qualitat de les empreses que presten serveis als turistes. Aix doncs, en aquest marc dactivitat, el govern est impulsant la redacci del Pla Estratgic del Turisme a Catalunya 2011-2015, un document que seguir els criteris de la UE i de lOrganitzaci Mundial del Turisme i contar amb la participaci i dileg amb tots els sectors implicats, potenciant una major implicaci del sector en lAgncia Catalana de Turisme, entitat de referncia per la promoci turstica de Catalunya, aquesta entitat, adscrita al Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya, vetlla per la imatge i la millora del desenvolupament turstic de Catalunya El Pla contemplar la potenciaci de la marca Catalunya als mercats europeus i mundials; la creaci duna lnia de suport per a les empreses turstiques; la modernitzaci del turisme, en especial de les infraestructures i serveis, i la professionalitzaci del sector. Caldr veure per, lencaix en aquesta estructura, tant pel que fa a participaci com a promoci conjunta, de les comarques rurals amb sectors turstics incipients o poc desenvolupats i amb menys capacitat de fer-se sentir a nivell catal.

Tradicionalment, en matria de gesti turstica, el territori catal sha distribut en marques turstiques, nhi ha un total de 9 que inclouen la totalitat del territori catal: Val dAran Pirineus Costa Brava Costa de Barcelona (Maresme/Costa del Garraf) Catalunya Central CATALUNYA CENTRAL Barcelona Terres de Lleida Costa Daurada Terres de lEbre

VAL DARAN PIRINEUS

COSTA BRAVA

TERRES DE LLEIDA

BARCELONA

COSTA BARCELONA: TERRES DE LEBRE COSTA DAURADA

COSTA DEL MARESME COSTA DEL GARRAF

Les comarques del territori Catcentral es troben en dues marques turstiques diferents:

MARCA TURSTICA PIRINEUS

TERRITORIS DINFLUNCIA

Comarques: Alt Urgell Alta Ribagora Bergued Cerdanya Garrotxa Pallars Juss Pallars Sobir Ripolls Solsons Val dAran Alt Empord

Comprn la llarga franja septentrional de Catalunya que ocupa la serralada dels Pirineus i tamb el sector muntanyenc dels Prepirineus.

PRINCIPALS TEMS
Natura (alts cims /zones lacustres de gran bellesa ) Esports d`hivern (Baqueira-Beret, Bo-Tall, la Molina) Esports d`aventura Excursionisme, alpinisme Escalada Gastronomia Patrimoni romnic important (Ripoll, la Seu d`Urgell, Sant Pere de Rodes) Parcs naturals (Aigestortes, volcans de la Garrotxa, Cad-Moixer) i zones protegides Poblacions amb molt de carcter (Puigcerd, Solsona, Olot) Agroturisme i bona oferta d`allotjament

PROMOCI TURSTICA
Ajuntaments de la zona Associaci de Turisme de la Vall de Lord Associaci la Garrotxa, Terra d`Acolliment Turstic Consorci de Turisme de l`Alt Bergued Consorci del Parc Fluvial del Llobregat Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya Patronat Comarcal de Turisme de l`Alta Ribagora Patronat Comarcal de Turisme del Bergued Patronat Comarcal de Turisme del Pallars Sobir Patronat Comarcal de Turisme i Desenvolupament Econmic del Solsons Patronat Municipal de Turisme Alp la Molina-Massella Patronat Municipal de Turisme de la Vall Fosca de la Torre de Cabdella Patronat Municipal de Turisme de Puigcerd

ENS DE PROMOCI
Oficina de Promoci Turstica de la Diputaci de Barcelona Travessera de les Corts, 131-159. Recinte Maternitat. Pavell Lactncia 08028 - Barcelona Tel: 934 022 966 Fax: 934 022 968 op.turistica@diba.es http://www.turismetotal.org Patronat de Turisme Costa Brava Girona Sant Francesc, 19, 4art 17001 - Girona Tel: 972 208401 Fax: 972 221570 costabrava@costabrava.org http://www.costabrava.org Torisme Val d'Aran Ctra. de Gausach, 1 25530 - Vielha Tel: 973 640688 Fax: 973 643060 torisme@aran.org http://www.aran.org Patronat de Turisme de Terres de Lleida Rambla Ferran, 18, 3r 25007 - Lleida Tel: 973 245408 Fax: 973 245558 lleidatur@lleidatur.es http://www.lleidatur.es

ALTRES MARQUES ASSOCIADES:

Pirineus de Girona Cerdanya La Molina

www.costabrava.org
Vall de Lord

www.cerdanya.org
Terres de Lleida

www.lamolina.com
Val dAran

www.valldelord.com

www.visitpirineus.com

www.aran.org

MARCA TURSTICA CATALUNYA CENTRAL

TERRITORIS DINFLUNCIA

Comarques: Anoia Bages Osona Valls Occidental Valls Oriental

Agrupa les terres interiors de Catalunya, compren les grans planes de la Depressi Central i Prelitoral i la muntanya de Montserrat.

PRINCIPALS TEMS
Patrimoni natural Ciutats de gran tradici histrica i monumental o de mercat (Vic, Manresa, Cardona, Igualada, Terrassa, Sabadell, Granollers, etc.) Zones de muntanya (Montseny, Guilleries) Termalisme (Caldes de Montbui, la Garriga) Esports Gastronomia Arquitectura industrial al Ter i el Llobregat Zones emblemtiques (monestir i la muntanya de Montserrat) Patrimoni cultural i monumental (monestirs de l'Estany i Sant Cugat, etc.) Discreta oferta d'allotjament

PROMOCI TURSTICA
Consorci de Turisme del Cardener Consorci de Turisme del Valls Occidental Consorci de Turisme del Valls Oriental Consorci de Turisme Paisatges del Ter d`Osona Consorci per a la Promoci dels Municipis del Lluans Consorci per a la promoci dels municipis del Moians Consorci per a la Promoci Turstica de la Vall de Sau-Collsacabra Consorci per a la Promoci Turstica de l`Alta Anoia Consorci per a la Promoci Turstica de les Valls del Montcau Consorci Promoci Turstica Portes del Montseny, Alt Congost, la Plana de Vic Osona Turisme

ENS DE PROMOCI
Oficina de Promoci Turstica de la Diputaci de Barcelona Travessera de les Corts, 131-159. Recinte Maternitat.Pavell Lactncia 08028 - Barcelona Tel: 934 022 966 Fax: 934 022 968 op.turistica@diba.es http://www.turismetotal.org

ALTRES MARQUES ASSOCIADES:

Baix Llobregat Valls Oriental Portes del Montseny

www.elbaixllobregat.net/turisme
Paisatges del Ter

www.turismevalles.net
Osona turisme

www.portesdelmontseny.com
Vall de Sau Collsacabra

www.paisatgesdelter.com

www.osonaturisme.com
Valls del Montcau

www.vallsdelmontcau.org

Aquest sistema de distribuci territorial, no ha donat uns resultats del tot satisfactoris. Molts territoris no es senten representats i/o identificats amb aquesta estructura actual, fet que provoca que sorgeixin moltes iniciatives dmbit territorial redut i que en molts casos shagin de duplicar esforos, amb el malbaratament de recursos que aix suposa. Les comarques de linterior de Catalunya, en sn un bon exemple. Aquesta estructuraci ha donat molt pocs resultats en quant a promoci i projecci exterior del producte turstic catal. Segons dades de lObservatori del Turisme a Catalunya, les dues marques territorials que tenen un fort potencial per elles mateixes sn la marca Catalunya i la marca Barcelona. Igualment, lEstudi Exploratori de les Marques Turstiques de Catalunya a la web 2.0 (Gonzalez,2010) conclou que el sector turstic catal senfronta a tres amenaces principals en lentorn 2.0: la invisibilitat de moltes marques turstiques, donada la seva escassa presncia als continguts generats pels usuaris, que fan ms difcil que puguin estar presents fins i tot a les primeres fases dinspiraci de potencials visitants, la inestabilitat de reputaci i imatge de vries destinacions que, tot i estar presents en els continguts 2.0 ho estan en un volum baix, fet que pot ocasionar un no alineament entre realitat i imatge projectada on-line i finalment la insatisfacci en algunes destinacions principals del mercat catal, manifestada a traves de les valoracions dels turistes respecte a serveis claus dins lexperincia global a tota la destinaci com son lallotjament i la restauraci. Aix doncs, aquestes reflexions sobre ladequaci de les marques existents, tant pel que fa a labast de cadascuna com a lestructura de funcionament conjunta, han fet palesa la necessitat dinnovar i dur a terme una clara aposta per la diferenciaci de loferta turstica, basant-la en la qualitat i la identitat i en la capacitat de diferenciaci dels productes turstics de cada zona. Establint una nova agrupaci segons les caracterstiques bsiques del producte turstic i els seus nexes duni reals, daqu han sorgit els clsters o clubs de producte turstic. Competitivitat i innovaci

La competitivitat es pot considerar, com la capacitat de les empreses dobtenir i mantenir un avantatge competitiu sostenible, la qual s a la vegada el resultat de la innovaci empresarial, s a dir, de la generaci de nous processos, productes i negocis que siguin adequadament valorats pel mercat (Anton, 2006)

Segons Anton et al (2006), alguns dels factors o recursos determinants de lavantatge competitiu, agrupats segons la naturalesa del seu origen, poden ser: Factors locals o territorials: derivats del marc institucional en qu es desenvolupa lactivitat empresarial, sn les caracterstiques econmiques, socials, poltiques i ambientals que configuren lentorn de lempresa. Aquests factors expliquen les diferncies entre empreses situades en territoris desiguals, com per exemple les situades dins un clster i les situades fora, per no les diferncies entre empreses dun mateix territori. Factors relacionats amb lentorn competitiu, com la intensitat de la competncia, determinada al mateix temps per una srie de variables estructurals de la indstria, amb el nivell de rendibilitat del sector al qual pertany lempresa. Factors de la mateixa empresa, les seves caracterstiques estratgiques i organitzatives, sn els que permeten a les empreses obtenir una major singularitat i lavantatge competitiu en el context dels altres dos grups. Els factors principals daquest tipus de factors sn els intangibles, com les capacitats directives, les poltiques de recursos humans, tecnolgiques i comercials, sn menys susceptibles de ser copiats o imitats.

Els diversos tipus de recursos i capacitats existents poden ser classificats en quatre categories principals (Guia, 2000): Recursos primaris, com els recursos financers (valor dels actius financers de lempresa), els bns de producci (elements tangibles que poden interferir en la producci) i el component hum (elements humans que aporten informaci i habilitats). Recursos relacionals, apareguts de les mltiples combinacions possibles dels recursos primaris. Aquests recursos generen normes, obligacions, expectatives i una xarxa de relacions tant internes com externes als actors econmics. Recursos industrials, derivats de lestructura de la indstria, intangibles i obtinguts com a resultat de lacci collectiva de lempresa, el valor dels quals depn de les caracterstiques del mercat. Recursos territorials, derivats de la localitzaci de lempresa i compartits per totes les empreses de la mateixa rea geogrfica. Aquests recursos poden tenir valor estratgic per la competncia interterritorial, per mai per la competncia intraterritorial.

Font: Prats,2005

Clsters empresarials i innovaci Un clster s un grup dempreses del mateix negoci que comparteixen reptes estratgics. El clster s un instrument altament efectiu per endegar iniciatives per reforar la competitivitat de les empreses ja que permet desenvolupar habilitats clau, tecnologies, relacions en xarxa entre els fabricants, la clientela i els provedors. Els principals protagonistes dels clsters sn els empresaris, en formen la base i en parlen en clau destratgia competitiva. Aquests sistemes territorials dinnovaci estimulen el lideratge, el sistema de valors, el nivell de formaci especialitzada o les relacions en xarxa entre els principals agents. s important que els clsters existents al territori estiguin connectats amb els parcs cientfics i tecnolgics qu, si segueixen una estratgia adequada, contribuiran a la dinamitzaci dels clsters a l'esdevenir zones prioritries de localitzaci: pols datracci de talent, dempreses innovadores i de generaci de noves empreses de base tecnolgica diferencial. El model de clsters, aix com altres models terics que parlen de lavantatge competitiu, fan referncia a lefecte que lentorn territorial genera sobre lavantatge competitiu. El desenvolupament dels clsters s liderat majoritriament per les empreses o per collectius empresarials. No obstant aix, s possible que en determinats casos siguin les administracions pbliques les que adoptin el liderat. El teixit empresarial i les administracions pbliques, igual que els centres de R+D, es necessiten per poder assolir les caracterstiques imprescindibles per esdevenir un clster innovador. Un sistema dinnovaci pot definir-se com el conjunt de les organitzacions institucionals i empresarials que, dins dun determinat mbit geogrfic, interactuen entre si amb la finalitat dassignar recursos a la realitzaci i difusi de coneixements sobre les quals es basen els processos dinnovaci (Buesa, 2002). Segons Porter (1999), s important institucionalitzar les relacions i els lligams entre els participants del clster per mantenir la seva salut i sostenibilitat. Cal tamb reforar lestructura social i latenci a la relaci personal, donant ms importncia a la gent i a la gesti que a la planta i al producte.

Clster turstic i innovaci Porter (1992) en el seu estudi dels clsters a Catalunya, va designar com a clster catal la indstria turstica. En el turisme la localitzaci pren especial rellevncia, al igual que la proximitat, sobretot quan ens referim a una destinaci turstica concreta en la que lespai hi juga un paper fonamental. Segons Hjalager (2000) les poltiques pbliques en turisme en les destinacions han anat majoritriament destinades a proveir les infraestructures fsiques i a planificar ls del sl. En el marc dels clsters es pretn arribar ms enll i que les poltiques pbliques arribin tamb a nivells culturals, poltics, socials incloent temes mediambientals, econmics i tecnolgics, aportant una major sensaci de comunitat. En lestudi El Reforament de lAvantatge Competitiu del Sector Turisme a Catalunya (2006), es va determinar la dimensi dels clsters tenint en compte tres criteris: geogrfics (connexi real per carretera), relacions comercials (distncia necessria per cobrir les necessitats de les empreses turstiques) i la tipologia doferta i demanda existent. De la combinaci daquests tres factors es van obtenir dos grans clsters, el del segment de sol i platja, i el segment natura, cadascun dels quals es divideix en clsters ms petits.

El clster temtic de Salut, Bellesa i Benestar est format pels municipis de Catalunya que tenen productes turstics relacionats amb balnearis i centres spa, wellness i retreat. El clster temtic de Natura est constitut pels diferents municipis de Catalunya que tenen en el seu territori parcs naturals, parcs nacionals, espais dinters nacional, reserves marines naturals i ornitolgiques, parcs zoolgics i jardins botnics. El clster temtic de Cultura est format pels municipis que contenen productes turstics entesos com a recursos turstics que compten amb una mnima infraestructura de comercialitzaci turstica, relacionats amb larquitectura, la histria i els museus, la gastronomia i els productes vincoles, i diferents esdeveniments singualrs i festivals. El clster temtic dActiu i dAventura consta dels diferents municipis que contenen productes turstics actius, daventura, de golf, de neu, de nutica i esports daigua i les destinacions de turisme esportiu. El clster temtic dOci est format pels municipis que sn destinacions doci i/o de nit, de sol i platja, i de compres. Daltra banda, tamb hi ha inclosos els municipis que tenen parcs datraccions, temtics o casinos. El clster de Reunions i Empresa est constitut pels municipis que tenen productes turstics relacionats amb pavellons firals, sales de congressos i reunions i auditoris.

Segons Blasco (2008), la clusteritzaci pot ser un fenomen especialment rellevant en el sector turstic, a partir duna srie de factors: El producte turstic per definici s laglomeraci de determinats serveis, com a mnim allotjament + restauraci. Des del punt de vista de loferta, el nucli bsic dorganitzaci habitual en el turisme s la destinaci turstica, per definici una aglomeraci dempreses turstiques ms o menys especialitzades que exploten els recursos amb potencial turstic dun territori concret. Per la delimitaci de la destinaci potencialment ms competitiva pot no coincidir amb els lmits administratius actuals. Pel que fa a la demanda, es constata que la varietat i concentraci de loferta juga un paper primordial en el procs de compra. En aquest context, la clusteritzaci ofereix sinrgies i avantatges en aspectes com: la promoci, la formaci dun contingent hum qualificat compartit, la regulaci del sector, centrals de compres i altres serveis compartits, ... La formaci, potenciaci i sostenibilitat de clsters turstics competitius esdev un repte per a les estructures de govern de les destinacions actuals. A partir del coneixement acumulat, es constata que els clsters es mostren com una bona soluci per tal daconseguir lobjectiu del desenvolupament regional, aprofitant de la millor forma possible els recursos existents, i potenciant les relacions entre els agents adequats. Per aix, cal repensar la configuraci actual de productes turstics, per tal didentificar possibles noves rees geogrfiques productives, que actualment passen inadvertides.

Es pot constatar que efectivament existeixen criteris que permeten organitzar les destinacions turstiques en base a criteris innovadors, orientats a la demanda, per mitj de la classificaci dels productes existents, prescindint dels criteris administratius (Blasco,2008).

Clubs de producte La Generalitat de Catalunya, a travs de Catalunya Turisme, ha materialitzat aquestes premisses amb la creaci dels Clubs de Producte. Els Clubs de Producte sn programes dirigits a empreses i entitats del sector turstic catal, per a la promoci i ajut a la comercialitzaci de loferta turstica, segons la seva segmentaci. Des de la seva creaci lany 1996, fins lactualitat, engloba unes 400 empreses i entitats. Actualment, lAgncia Catalana de Turisme compta amb cinc clubs: Club de Turisme Actiu-Natura, el Club de Turisme Cultural, el Club de Turisme Gastronmic, el Club de Turisme de Golf i el Club de Turisme de Salut i Benestar. Lobjectiu dels Clubs s definir, conjuntament amb el sector privat i entitats membres de cada club, les estratgies i els plans de promoci ajustats a les necessitats de cada producte, en funci de les circumstncies del seu mercat. Cada club est format per empreses, entitats i professionals especialitzats en cadascun daquests productes, que han de fer-se socis del club. Turisme de Catalunya posa a disposici dels membres del Club els coneixements, infraestructures, contactes i recursos econmics necessaris per rendibilitzar les accions de promoci realitzades des de Turisme de Catalunya per cada producte concret i ofereix: Lassessorament professional en matria de promoci turstica, basat en el coneixement i lanlisi de cadascun dels mercats. La definici destratgies promocionals i dajut a la comercialitzaci, ajustades a les exigncies de la demanda i a les caracterstiques de cada mercat. La confecci i aplicaci dun Pla d'Accions especficament dissenyat en funci dels interessos dels membres del Club.

El sector terciari ocupa actualment un 60 % de la poblaci activa del Moians. A partir dels anys 70, l'auge de les segones residncies i turisme rural han compensat lleugerament el declivi agrcola i industrial. La infraestructura turstica, pel que fa als allotjaments, es compon dun total de set establiments dhotels, fondes i pensions, amb 167 places. Hi ha vint-i-quatre establiments de turisme rural (inclosos els bungalows El Solei de la Caseta), amb 314 places, un cmping amb 130 unitats dacampada. En general, els establiments de turisme rural estan repartits per tota la comarca, en vuit municipis. Moi s la poblaci que en t ms, amb 6 establiments, seguit de Calders amb quatre i Collsuspina i Castellterol amb tres. Set dels deu municipis del Moians compten amb un establiment hoteler: Calders, Castellterol, Collsuspina, Moi, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria dOl. A Sant Quirze Safaja shi troba lnic cmping de la zona.

Taula 12: Oferta turstica dallotjament al Moians (2010) Tipus allotjament Hotels/Hostals 1 Estrella 2 Estrelles 3 Estrelles 4 Estrelles Turisme rural Casa de poble compartida Casa de poble independent Masia Masoveria Cmpings 1a categoria 2a categoria 3a categoria TOTAL
Font: Consorci per a la promoci dels municipis del Moians

Nombre destabliments

Places

7
2 3 -2

167
58 71 -38

24
-----

314
-----

1
-1 -32

325
-325 -806

Pel que fa a loferta complementria de restauraci, a la comarca hi ha 42 restaurants i bar-restaurants. El municipi amb mes serveis de restauraci s Moi seguit per Castellterol.

La comarca sengloba dins la marca turstica Catalunya Central. Els eixos del producte turstic que ofereix es basen en els valors intrnsecs dun territori rural amb ric amb valors paisatgstics i etnolgics diferenciats. Un dels principals recursos endgens del territori s la seva situaci geogrfica, molt propera a grans nuclis de poblaci de Catalunya, com Manresa, Vic o Berga i relativament propera a Barcelona, i a la vegada molt integrada en un paisatge rural, amb viles i pobles que preserven lessncia de la vida a pags. Aquests recursos inherents al Moians, juntament amb els esforos que shan fet des de la comarca durant la darrera dcada per planificar i dissenyar actuacions que asseguressin un desenvolupament sostenible tant urbanstica com ecolgicament, fan que un dels pilars del seu desenvolupament turstic sigui el turisme rural, en el qual el visitant cerca el contacte amb lentorn autcton i la interrelaci directa amb la societat local.

El turisme de segona residncia s molt important a la zona, que fins i tot duplica la seva poblaci en perodes festiu i caps de setmana, aquest tipus de turisme fa s especialment els serveis de restauraci i activitats ldico-festives. El seu patrimoni natural, amb boscos, fonts, espais naturals protegits i paisatges naturals de gran bellesa, el doten de possibilitats per incentivar lecoturisme i el turisme actiu i daventura, amb la creaci dempreses que explotin aquest sector com Rivendel Moi, empresa sorgida a la zona especialitzada en activitats de turisme natural i cultural en lmbit del Moians o iniciatives com el Raid Fred de Castellterol, que est organitzat pel Centre Excursionista Castellterol i agrupa equips d'arreu d'Espanya per realitzar una cursa competitiva on hi ha entre daltres proves de rpel, tirolina o BTT. La comarca del ofereix un elevat potencial per desenvolupar productes de turisme cultural. Lespecificitat i exclusivitat del seu patrimoni artstic i histric sn una bona base per a incentivar latractiu de diferents sectors de visitants. En aquet aspecte, cal destacar lEcomuseu del Moians una iniciativa que aglutina, amb coherncia i creativitat, recursos dels diferents municipis en un nic producte, donant-li un plus datractiu per tal desdevenir un producte turstic ms potent Moi ha dinamitzat dues ofertes turstiques rellevants el Museu Arxiu Comarcal Casa Rafael Casanova i les Coves del Toll. Al municipi de Calders shi troba la Colnia Jorba, mostra de les colnies industrials dels segles XIX-XX, apta pels interessats en el turisme industrial. Els productes agroalimentaris han estat i sn elements distintius de qualitat a la comarca del Moians, terra de bolets i carns de qualitat, disposa duna slida base per incentivar un turisme gastronmic. Des de les especies ms tpiques a la tardor com el rovell, la llenega o el fredolic fins a altres de gran valor com el cep o el rossinyol poden trobar-se al Moians. Destaca tamb la producci de carn i embotis de qualitat, que trobem en plats tpics de la zona com el Baiaton, un plat elaborat amb patata i col trinxada acompanyat per rosquillons fregits de cansalada. Cada poble del Moians celebra la festa major, que en la majoria de casos te ledici destiu i la dhivern. Tamb s festa senyalada a la comarca la Sant Antoni Abat, destacant la de Monistrol de Calders, amb els tradicionals tres tombs i jocs dhabilitat amb cavalls. Sn tpics a ms a ms, els aplecs, arrossades i caminades populars. A banda de les ja citades, la mxima afluncia de turisme ldico-festiu, es dona en festes com la festa barroca de Moi o la festa de lescudella de Castellterol o les diverses fires que sorganitzen durant lany.
Taula 13: Principals festes del Moians Festa Festa de Sant AntoniAbat. Joc de la botifarra Sant Fruits, Festa Major dHivern Festa de lescudella Setmana Santa a Moi La Moixiganga a Castellterol, la paraula i la Dansa e n la Passi e Crist Vine a Jugar Festa Barroca. Retorn al 1714 Diada de Sant Andreu. Festa Major dhivern Municipi Monistrol de Calders Temtica i activitats Tradicional dOficis, cavalcada dels tres tombs i cursa dhabilitat amb cavall on ens genets han de tibar una botifarra penjada en una corda Festa Popular Festa gastronmica Els armats i process de divendres sant Representaci de dansa tradicional que recrea la passi de Crist, dissabte sant a laire lliure Artesania i joc tradicional Cercaviles histriques, representacions teatrals, mercats dpoca,... Festa Major amb arrossada popular Perode Entitat organitzadora Ajuntament de Monistrol de Calders Consorci del Moians Ajuntament de Castellterol Festa gastronmica Armats de Moi i altres Ajuntament de Castellterol Ajuntament de Castellcir Patronat de Museus de Moi Ajuntament de Moi Ajuntament de Castellcir

Gener

Castellterol Castellterol Moi

Gener Febrer Mar Abril Abril

Castellterol

Castellcir Moi Castellcir

Agost Setembre Novembre

Font: Elaboraci prpia en base al Calendari de Fires de Catalunya i festacat.cat

La taula segent cont la relaci de fires i mercats ms destacats del Moians:

Taula 14: Fires i mercats al Moians Fira Fira-Mercat de Sant Vicen Fira de Sant Josep Firartesania Mercat de la Prehistria Fira de la Joguina Fira d'Artesania Fira Ramadera i d'Activitats Agroalimentries Municipi Calders Castellterol Granera Moi Castellcir Castellterol Oferta que shi exposa Productes tradicionals i artesans Antiquaris, brocanters i colleccionistes Mostra doficis i artesania Diversitat de tallers i activitats sobre la prehistria Artesania i joc tradicional Bestiar, maquinria, automoci, artesania i comer en general Bestiar, productes agroalimentaris, doficis tradicionals Entitats de turisme i lleure del Moians i la Catalunya Central Exposici i venda de bolets, herbes remeieres i productes derivats. Concurs de pastors i mercat de productes agroalimentaris tradicionals Artesania, productes de la terra Perode Gener Mar Maig Maig Agost Agost Entitat organitzadora Ajuntament de CaldersConsorci del Moians Ajuntament de Castellterol Ajuntament de GraneraConsorci del Moians Ajuntament de MoiPatronat de Museus de Moi Ajuntament de Castellcir Ajuntament de Castellterol Ajuntament de Castellterol Consorci del Moians Ajuntament de Castellterol Ajuntament de Castellterol Ajuntament de lEstanyConsorci del Moians Ajuntament de Santa Maria d'Ol- Consorci del Moians

Castellterol

Setembre

Fira Moians turisme i Itinerant lleure Fira del Bolet i de les Herbes Remeieres Concurs de gossos datura Fira de la Purssima Fira de Nadal Castellterol

Octubre

Octubre

Castellterol LEstany

Novembre Desembre Desembre

Santa Maria d'Ol Productes artesans, naturals i de pags

Font: Elaboraci prpia en base a dades de Calendari de Fires de Catalunya, Consorci del Moians i festacatalunya.cat

Al Moians hi ha una oficina de turisme adscrita a la Xarxa dOficines de Turisme de Catalunya, est gestionada pel Consorci del Moians i es situa a Moi.
Taula 15: Oficines de turisme al Moians Adrea CP Telfon 93 8301418 Joies 12-13, Cal Carner 08180 93 8208000

Poblaci Moi

Adrea electrnica turisme@consorcidelmoianes.cat

Font: Catalunya Turisme

Disseminats pel territori es troben altres 5 punts locals dinformaci turstica que sobren en poques dafluncia de visitants.
Taula 16: Punts dinformaci locals al Moians Adrea CP Telfon Plaa de la pedrera, s/n Pit de Castellcir: Avda. Santa Coloma- Plaa Abat Escarr Monestir i Museu de l'Estany Pl. del Monestir, 4 Plaa Major (antiga pres) Les Poues de la Ginebreda Crta. Castellterol - Moi C59 08275 08183 93 8301418 93 8301418

Poblaci Monistrol de Calders Castellcir

Adrea electrnica turisme@consorcidelmoianes.cat turisme@consorcidelmoianes.cat

l'Estany Calders Castellterol

08148 08275

93 8303040 938301418 938301418

turisme@consorcidelmoianes.cat turisme@consorcidelmoianes.cat turisme@consorcidelmoianes.cat

Font: Consorci del Moians

Tot seguit es presenta el recull diniciatives turstiques destacables de la comarca.

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

ECOMUSEU DEL MOIANS
Descripci
L'Ecomuseu del Moians s un projecte territorial i transversal que t com a objectiu bsic revaloritzar el patrimoni existent al Moians i convertir-lo en un producte turstic cultural, mediambiental, social i econmic per tal de generar activitat econmica i nous llocs de treball en els deu municipis del Moians. Es situa per tot el territori del Moians i compta amb ms de 100 llocs visitables, mostra les activitats econmiques i els processos preindustrials, que es desenvolupaven al pas al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. Les rees temtiques principals, que constitueixen el fil argumental dels diferents radials i que configuren l'Ecomuseu del Moians sn: - Lexplotaci dels recursos del bosc (Castellcir) - Lexplotaci de la fora de laigua (Calders) - Les transformacions de laigua (Castellterol) - Les transformacions de la terra (Sant Quirze Safaja) - La producci i lexplotaci de la pedra (Monistrol de Calders) - Els molins hidrulics (Moi) - De la manufactura a la moderna indstria txtil (Santa Maria dOl) - Els antics sistemes de transport i de comunicaci (Collsuspina) - La fora de laigua i de la terra (LEstany) - Lexplotaci dels recursos animals (Granera)

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Projecte que lliga i dona sentit a tot un territori, revaloritzant els elements autctons en dess.

Clster temtic

Modalitat turisme

cultura

cultural-industrial

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

TASTAMDescripci
Campanya organitzada pel Consorci del Moians en el marc del projecte El Moians ve de gust amb lobjectiu daugmentar la presncia dels productes de qualitat del Moians als restaurants de la comarca, a travs de lelaboraci de plats amb un percentatge daquests productes dels quals alguns sn de producci ecolgica. Es basa en la presncia a les cartes del restaurants de diferents plats elaborats a partir daquestes premisses, amb productes de la terra que van canviant en funci de la temporada. Prviament a la posada en marxa de Tastam, els productors, elaboradors i restauradors van participar en un cicle de quatre sessions. El programa inclou tastos de productes del Moians i tallers de cuina impartits per un mestre de cuina Alguns dels trets distintius de la campanya sn: Donar a conixer els productes del Moians. Ser una eina al servei dels productors del camp i dels oficis de l'alimentaci. Ser una manera d'entendre la relaci entre el productor i el consumidor. Establir un marc per posar els productes d'excellncia a la taula gastronmica. Crear noves experincies de turisme al Moians.

Tipus diniciativa

Promoci
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Actuaci que materialitza, donat imatge i visibilitat a tot un projecte de desenvolupament turstic.

Clster temtic

Modalitat turisme

cultura

gastronmic

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

EL MOIANS VE DE GUST
Descripci
El Moians Ve de Gust s un projecte desenvolupat pel Consorci del Moians que t com a objectiu principal potenciar els productes autctons a partir de la marca territorial "El Moians ve de gust". El projecte es basa en la dinamitzaci turstica de forma transversal, de manera que la valoritzaci i posicionament turstica dels municipis que lintegren es basi en la posta en valor del territori, aprofitant no nicament els paisatges i recursos naturals, culturals i etnolgics sin tamb lactivitat agrria i agroalimentria. Es tracta de posicionar el Moians com un dest turstic gastronmic, generant nous productes turstics eno-gastronmics que ajudin al coneixement, promoci i comercialitzaci dels productes de la zona i incideixin en la diversificaci i increment de l'oferta turstica de qualitat, a travs d'una campanya de sensibilitzaci, promoci i difusi de la gran diversitat i qualitat gastronmica i alimentria del Moians. En el marc del mateix shan realitzat diverses accions: frums, xerrades degustacions relacionades amb el mn de la gastronomia i l'alimentaci campanya tastam La iniciativa ha implicat als productors agroalimentaris, les empreses de serveis turstics (allotjament, restauraci, activitats turstiques i ldiques , etc.), gastrnoms i els propis ajuntaments.

Tipus diniciativa

Marca/certificaci
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Iniciativa completa que lliga el sector primari, la gastronomia i el turisme. Relaciona diferents agents amb un objectiu com.

Clster temtic

Modalitat turisme

cultura

gastronmic

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

CONSORCI DEL MOIANS
Descripci
El Consorci per la promoci dels municipis del Moians s una entitat local, integrada per 10 ajuntaments de la zona, els Consells Comarcals del Bages i del Valls Oriental, la Diputaci de Barcelona i lAssociaci de Serveis Turstics del Moians que vertebra les principals activitats de desenvolupament del Moians. El seu objectiu principal s la promoci econmica dels municipis del Moians planificant i executant accions destinades a dinamitzar econmicament el territori. Treballa en diferents mbits estructurats en deu grans rees, entre les quals trobem lrea de dinamitzaci turstica i comercial i lrea de lecomuseu, relacionades directament amb el desenvolupament turstic de la comarca. El consorci gestiona una pgina web que inclou la promoci de la zona, a ladrea electrnica: http://www.consorcidelmoianes.cat El lloc web s molt prctic i complet i shi pot trobar informaci sobre el Moians. Entre altres apartats cont informaci sobre: els municipis recursos turstics (llocs dinters i rutes turstiques) serveis turstics (allotjaments, restaurants, empreses dactivitats, oficines de turisme, artesans) fires i festes comer agenda dactivitats actualitzada enllaos a altres institucions, ajuntaments, culturals, empreses,...

Tipus diniciativa

Associativa/organitzativa
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Instituci molt activa, pilar del desenvolupament del seu territori.

Clster temtic

Modalitat turisme

--

general

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

MOIANS TERRITORIS SERENS
Descripci

El projecte "territoris serens" estableix una xarxa de territoris, que actualment est formada pel Lluans, la Vall del Ges, Oris i Bisaura, el Moians i Cabrers, amb 33 municipis en total que aposten per un model de desenvolupament endogen centrat en les persones i la potenciaci de la participaci, fent de la "serenitat" el paradigma d'estil de vida. Aquesta s una tendncia creixent a l'Europa Central, que aposta especialment pel desenvolupament sostenible i d'acord amb la tradici territorial. La reflexi estratgica dels Territoris Serens neix durant el desenvolupament del Pla d'Innovaci d'Osona, quan diversos municipis veuen necessari establir un model de desenvolupament alternatiu. El projecte gira al voltant de 3 eixos: Territori i entorn, Cicle de vida (atenci a les persones) i Treball i economia,

Des d'aquestes tres ptiques sestructuren poltiques i projectes que no perdin de vista la "serenitat" com a manera de fer. El projecte comporta l'execuci de 35 actuacions entre els que destaquen: accions formatives d'autoocupaci, creaci de la taula gastronmica, conservaci del patrimoni, etc.

Tipus diniciativa

Associativa/organitzativa
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Espai de reflexi i planificaci. Treball en xarxa.

Clster temtic

Modalitat turisme

---

general

Potencial

Mitj

El sector terciari ocupa actualment el 60 % de la poblaci activa de la comarca. A partir de les dues darreres dcades del s. XX, l'auge del turisme rural a la comarca (muntanyisme, pistes d'esqu als rasos de Peguera, santuari de Queralt, monuments romnics, la Patum de Berga) ha compensat lleugerament el declivi industrial. Lany 2001 hi havia 48 residncies cases de pags amb 446 places, 13 cmpings amb unes 3 000 places i 45 establiments hotelers amb prop de 1 000 places. El 2010, la infraestructura turstica, pel que fa als allotjaments, es compon dun total de 54 establiments dhotels i pensions, amb 1.412 places. Hi ha divuit cmpings, amb 5.318 unitats dacampada, i hi ha 127 establiments de turisme rural, amb 1.135 places. En general, els establiments hotelers i les pensions estan repartits per tota la comarca, en vint-i-un municipis. Berga i Castellar de nHug sn les poblacions que en tenen ms: set i sis, respectivament. Els cmpings i els establiments de turisme rural tamb es troben fora escampats. A Saldes i a Borred hi ha dos cmpings, i les poblacions on hi ha ms allotjaments de turisme rural sn Casserres (divuit), Sags (dotze), Olvan (onze) i Capolat (vuit).
Taula 17: Oferta turstica dallotjament al Bergued (2010) Tipus allotjament Hotels/Hostals 1 Estrella 2 Estrelles 3 Estrelles 4 Estrelles Turisme rural Casa de poble compartida Casa de poble independent Masia Masoveria Cmpings 1a categoria 2a categoria 3a categoria TOTAL Nombre destabliments 54 23 23 8 127 1 9 12 105 18 4 8 6 304 Places 1.412 409 606 397 1135 5 65 155 910 5.318 1.820 2.266 1.232 8.775

Font: Elaboraci prpia amb dades de lIDESCAT i del Departament dEmpresa i Innovaci

Pel que fa a loferta complementria de restauraci, a la comarca hi ha 22 restaurants i 102 restaurants bar. A la comarca hi ha vuit establiments dagncies de viatges, set dels quals tenen la seu a Catalunya i una s una sucursal amb la seu fora de Catalunya.

La comarca del Bergued sengloba dins la marca turstica dels Pirineus-Prepirineus. Els eixos del producte turstic que ofereix es basen en la riquesa natural i cultural de la comarca: rees de lleure, espais naturals, fonts, miradors, refugis i centres de natura que afavoreixen la prctica del turisme actiu, els esports i laventura i elements histrico-artstics de gran vlua. Lexistncia de grans espais naturals poc alterats, ha motivat la declaraci de diversos espais protegits. A nivell turstic, pel turisme actiu i de natura, destaquen el Parc Natural del Cad-Moixer (declarat el 1983) i el paratge natural d'inters nacional del Pedraforca (1982) amb lemblemtic masss del Pedraforca i les fonts del Llobregat, el masss de Puigllanada, les valls de Grixer i del Bastareny . Els paisatges naturals de la comarca sn ideals per al turisme esportiu, per a la prctica dels esports daventura. Diverses empreses organitzen activitats de senderisme i excursions per visitar els espais naturals, llacs i camins llegendaris (Bonviure, el Cam dels Bons Homes,...), es poden fer tamb, activitats aries i de paracaigudisme (espais de parapent), i cal remarcar tamb el turisme de neu amb l'estaci d'esqu dels Rasos de Peguera (oberta el 1974).

A banda dels esports, a la comarca tamb te gran projecci el turisme rural, el Bergued est ple de pobles amb encant i entorns rurals pels que busquen gaudir de la tranquillitat i la vida rural. Segons dades de lIdescat, el 2010 hi havia al Bergued 127 cases de turisme rural actives amb 1.135 places. Pel que fa als productes de turisme cultural destaca el llegat de lart romnic catal, amb especial importncia de les construccions aixecades entre els segles X i comenaments del XIII, com lantiga cannica de Sant Jaume de Frontany, on destaca la cpula i la faana ornamentada, lesglsia de Santa Maria dAvi, la plaa Major de Bag, lesglsia romnica de Sant Pau de Casserres on encara es pot veure alguna resta de la pintura mural original, lesglsia romnica de Sant Sadurn de Rotgers (Borred) o lesglsia de Sant Joan (Berga), entre altres. Per tot el territori trobem tamb altres recursos interessants pel turisme cultural com el centre Picasso de Gsol, els jardins Artigas dissenyats per Gaud a la Pobla de Lillet o la ciutat de Berga amb places, carrers i edificis singulars com la plaa de Catalunya, amb un conjunt artstic que cont la histria de Catalunya en relleus en pedra, la plaa de Sant Joan, on hi trobem lesglsia romnica de Sant Joan i el Palau dels Peguera, el carrer Major, la Casa Toms Pujol, els Quatre Cantons, ledifici modernista Casa Barons, el mol de la Sal, la plaa de Sant Pere (plaa medieval que aplega les festes de la Patum),... El Bergued conserva interessants i nombrosos testimonis de la Revoluci industrial per a tots els interessats en el turisme industrial. Els museus industrials que actualment hi ha sn antigues colnies txtils o explotacions mineres abandonades que es situaven a mitjans del segle XIX i principis del XX al llarg del riu Llobregat. Un exemple s el Museu Colnia Vidal, a Puig-reig, que avui en dia s un dels mxims exponents del turisme industrial de Catalunya o la colnia txtil de Viladomiu nou, a Gironella. La colnia obrera de Sant Corneli, a Cercs s el testimoni de les explotacions del carb, fora importants a la comarca, avui dia, les seves installacions i la galeria de Sant Rom constitueixen un centre dinterpretaci dedicat a la mineria del carb del Bergued. Es tracta del Museu de les Mines de Cercs, que forma part del sistema del Museu Nacional de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya. Juntament amb el Museu de les Mines de Cercs, les mines de carb a cel obert de Fumanya formen part del punt de partida duna ruta minera que connecta els municipis de Cercs, Fgols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Bergued i recorre espais duna gran bellesa per linterior del Parc Natural del Cad-Moixer, la serra dEnsija i els rasos de Peguera. El turisme gastronmic, s tamb important al Bergued, que presumeix de tenir una de les gastronomies amb ms histria de Catalunya. El producte estrella sn els bolets, per tamb selaboren plats tradicionals amb productes endmics com els psols negres o el blat de moro escairat. Plats elaborats amb carns de cria i de caa autctona de qualitat com la vedella amb bolets o les tpiques patates emmascarades completen una carta rica i variada que es pot degustar en 21 restaurants (102 bar-restaurants). Les festes tradicionals, font dun important turisme ldico-festiu, tenen la representaci ms important i coneguda arreu en la Patum de Berga, La Patum engloba tota una srie de celebracions que tenen el seu punt culminant la nit del dia de Corpus i la del diumenge segent. Es tracta duna festa ancestral, que es troba ja documentada lany 1525 i que anteriorment es deia bulla. Sorganitzen un seguit dactes, que inclouen balls i danses (com ara el Tirabol), msica, parlaments de les autoritats, gegants, bestiari (lliga s el smbol ms distingit de la festa i representa la ciutat de Berga alliberada del jou feudal)... per el moment culminant es produeix Dijous de Corpus, al vespre, quan es toca el tabal a la plaa de Sant Pere, plena de gom a gom i salten els plens, que simbolitzen la disbauxa infernal dels dimonis. La gran tradici folklrica de la comarca no es basa noms en la Patum, ja que cal esmentar altres festes tradicionals, com ara la Fia-faia a Bag i Sant Juli de Cerdanyola: el capvespre de Nadal, es cremen unes torxes anomenades faies mentre es canta, que se celebra la viglia de Nada, els Elois a Berga, la Festa del Segar i el Batre a Avi o el Roseret a Cercs. Una de les manifestacions ms singulars de la comarca s el Concurs Internacional de Gossos dAtura que sorganitza a Castellar de nHug (el tercer diumenge dagost) en qu els pastors i els seus gossos demostren les seves habilitats davant el ramat. Durant la tardor, el temps de bolets. Sn molts els pobles que organitzen festes dels bolets, concursos de boletaires i mercats de bolets. Altres actes que es succeeixen al llarg de tot lany sn els romiatges, els aplecs, les festes majors, les gales, les truitades i de caire ms festiu les rutes i les caminades populars, la segent taula mostra les principals festivitats que tenen lloc durant lany a la comarca.

Taula 18: Principals festes del Bergued Fira Els Pastorets de lAmetlla de Merola Municipi Puig-reig Temtica i activitats Perode Gener Entitat organitzadora Associaci cultural Esplai Ajuntament de Puig-reig Ajuntament dOlvan Ajuntament de Cercs Ajuntament de Berga Ajuntament de Berga

Esdeveniment singular amb un concert teatralitzat de temtica nadalenca Festa tradicional que es celebra per La Corrida de Puig-reig Puig-reig Sant Antoni, sobre el mn dels cavalls i els productes elaborats del porc Festa de Sant Sebasti o Arrossada popular i mostra Olvan pat dels pobres dartesania Festa tradicional de Sant Jordi amb El roseret Cercs balls tradicionals, trobades i una cargolada popular Festa popular de Corpus, amb La Patum Berga elements tradicionals com passades de gegants, plens, tirabol i patum Trobadories den Guillem Festival amb concerts, cursos i de Bergued. Berga trobada internacional de msica antiga Aplec de joves dels Pasos Catalans, amb actuacions musicals, tallers i Rebrot Berga activitats poltiques, certamen literari,... Festival musical amb actuacions Trobada dacordionistes de Saldes dacordions i altres instruments Maaners tradicionals del Pirineu Demostraci prctica de les feines de Festa del Segar i del Batre Avi segar i batre i activitats complementries, fira dartesania. Festa tradicional amb remullada dels genets des dels balcons en record del Festa dels Elois Berga gremi dels traginers i altres actes tradicionals. Esdeveniments singulars amb una Concurs Internacional de Castellar de competici dhabilitat en les tasques Gossos dAtura nHug de dirigir un ramat. Festa gastronmica amb actes, tallers Festa del Bolet Montclar i exposicions boletaires Esdeveniment singular amb una Lonze de setembre i Gironella representaci teatral histrica a laire Gironella lliure Festa tradicional amb una caminada Diada nacional de La Pobla de fins al Castell de la Vila, hissada de la senyera i Catalunya Lillet esmorzar popular Representaci teatral histrica i pat Retaule de Santa Maria i Serrateix popular a lentorn de fogueres a la Sant Urbici Plaa del monestir Esdeveniment singular, la viglia de Bag Nadal es cremen torxes faies i Festa de la fia-faia de Bag Sant Juli de cants tradicionals. Cerdanyola. Es fan fogueres i jocs i balls. Esdeveniment singular amb Pessebre vivent de la Pobla Pobla de lescenificaci de les escenes del de Lillet Lillet pessebre pels carrers de la vila.
Font: Elaboraci prpia en base al Calendari de Fires de Catalunya i festacat.cat

Gener Gener Maig

Juny

Juny - Juliol

Juliol

Maulets Ajuntament de Saldes Consorci lAlt Bergued Ajuntament dAvi Ajuntament de Berga Ajuntament de Castellar de nHug Ajuntament de Montclar Ajuntament de Gironella Ajuntament de la Pobla de Lillet Ajuntament de Gironella Ajuntaments de Bag i Sant Juli de Cerdanyola Asso.de la Fia-faia Aj.Pobla de Lillet. Agrupaci teatral amics del Romea

Juliol

Juliol

Juliol

Agost Setembre Setembre

Setembre

Octubre

Desembre

Desembre Gener

Les fires de la comarca del Bergued se celebren, principalment, als municipis de Gironella, Berga, Bag i Puigreig. Seguint el Calendari de Fires de Catalunya, tot seguit senumeren les fires ms destacades.

Taula 19: Fires i mercats del Bergued Fira Fira de Reis Fira de la Tfona del Bergued Fira de Sant Josep Exposici Industrial i Comercial de lAlt Llobregat Fira Txtil de Cal Rosal Municipi Montclar Olvan Gironella Oferta que shi exposa Artesania popular, Turr, maquinria agrcola i vehicles. Exposici i activitats relacionades amb la tfona Motor. Models dantiquari i actuals Multisectorial Perode Gener Febrer Mar Entitat organitzadora Ajuntament de Montclar Ajuntament dOlvanIbertruf Ajuntament de Gironella

Gironella

Mar

Ajuntament de Gironella Ajuntament dOlvanGremi dArtesans Txtils de Catalunya Ajuntament de Berga Ajuntament de BagConsorci de turisme de lAlt Bergued Ajuntament de Berga

Olvan

Multisectorial Comer, indstria, serveis, turisme, maquinria Mostra dartesania, oficis tradicionals, productes agroalimentaris Bestiar i productes relacionats, maquinria agrcola. Vehicles docasi Fira gastronmica, tallers, cursos formatius, pats i diverses activitats formatgeres. Degustaci i venda de productes relacionats amb el bolet i la gastronomia del Bergued Mostra dartesania i productes agroalimentaris Productes relacionats amb el mn del bolet Bestiar, maquinria, automoci, artesania darreu de Catalunya i comer en general Multisectorial Mostra dartesania

Abril

Fira de Maig

Berga

Maig

Mercat Medieval Fira de Santa Tecla. Mercat de Vehicles dOcasi Mostra de formatges artesans de Catalunya Mercat del bolet a Cal Rosal Mercat artesanal de Saldes Bergabolet

Bag

Juliol

Berga

Setembre

Borred

Setembre

Ajuntament de Borred

Olvan

SetembreNovembre

Ajuntament dOlvan Ajuntament de SaldesConsorci de turisme de lAlt Bergued Ajuntament de Berga Ajuntament de BagConsorci de turisme de lAlt Bergued Ajuntament de Puig-reig Ajuntament de Gironella

Saldes

Octubre

Berga

Octubre

Fira de Tots Sants Fira de Sant Mart Fira de la Purssima

Bag Puig-reig Gironella

Novembre Novembre Desembre

Font: Elaboraci prpia en base al Calendari de Fires de Catalunya i festacat.cat

Al Bergued shi localitzen les oficines de turisme adscrites a la Xarxa dOficines de Turisme de Catalunya segents:
Taula 20: Oficines de turisme del Bergued Poblaci Bag Berga Berga Castellar de nHug Gironella Gsol La Pobla de Lillet Saldes Vallcebre
Font: Catalunya Turisme

Adrea C. de la Pujada a Palau, 7 C. dels ngels, 7 Ctra. C 16, km 96,200 Pl. de lAjuntament Torre de lAmo. Colnia de Viladomiu C. del Conseller Agust Carol i Foix, s/n Parc de Xesco Boix Pl. del Pedraforca, s/n Escoles Velles

CP 08695 08600 08600 08696 08680 25716 08696 08697 08699

Telfon 93 8244862 93 8211384 93 8221500 93 8257097 93 8380093 97 3370016 93 8236146 93 8258046 93 8227031

Adrea electrnica tur.baga@diba.es aj022.ofturisme@ajberga.es turisme@elbergeda.cat muntanya@cingles.org info@parcfluvial.org cmuntanya@minorisa.es tur.lillet@diba.es tur.saldes@diba.es turvallcebre@diba.es

Tot seguit es presenta el recull diniciatives turstiques de la comarca.

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

TERRITORI MAQUIS BAGES/BERGUED
Descripci
Projecte turstic i formatiu creat pels consells comarcals de les dues comarques i els consorcis del Parc Fluvial del Llobregat, de Turisme de lAlt Bergued i de Promoci Turstica del Cardener, amb el suport econmic del Memorial Democrtic. La iniciativa es basa en la important petjada deixada pels maquis en la memria histrica de la zona i ofereix al visitant descobrir la histria duna manera atractiva, per alhora respectant el rigor histric, amb propostes educatives, pensades per a les famlies, les escoles o altres tipus de visitant. Inclou activitats nocturnes, jocs de pistes per a grups descolars i petites excursions pels paisatges ms vinculats als maquis. Al Bergued, espais com Castellar de nHug, la Pobla de Lillet, Borred, Vilada i les colnies estan molt vinculats amb els seus boscos, muntanyes i masies a lactivitat dels maquis. Sha posat en funcionament una pgina web: www.territorimaquis.cat

A la web shi pot consultar tant informaci histrica com loferta dactivitats que inclou jocs virtuals i sobre el terreny, rutes i visites. Al lloc web del projecte tamb shi poden descarregar els materials didctics per a escoles i instituts. El projecte t la seva seu fsica ms visible a Castellnou de Bages, on shi ubica el Museu dels Maquis, ja que s en aquesta poblaci on van matar al maqui bergued Ramon Vila Caracremada, lltim maqui catal.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Projecte que dota de contingut un intangible com la memria histrica. Possibilitat destablir xarxa amb altres punts que treballen aquests continguts com lAnoia, Cantbria o Teruel. 52

Clster temtic

Modalitat turisme

cultura

cutural

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

CONSORCI DE TURISME DE LALT BERGUED
Descripci
El Consorci de Turisme de lAlt Bergued, constitut lany 2001, t com a finalitat millorar, promocionar i fomentar el turisme i el comer a lAlt Bergued. Est integrat per tots els ajuntaments de la zona, altres entitats relacionades la gesti municipal i empreses i associacions de caire turstic. T com a rgans de govern, el Consell General i el Comit Executiu i coordina les actuacions en matria de turisme a la zona. Entre altres activitats, actua com a ens gestor per a la implantaci del sistema de qualitat SICTED a la comarca i ha posat en marxa el programa Geocaching Alt Bergued. El consorci gestiona la pgina web de promoci de la zona, a ladrea: www.altbergueda.com El lloc web s molt prctic i complet i shi pot trobar informaci prctica i ben organitzada sobre lAlt Bergued. Entre altres apartats cont informaci sobre: els municipis llocs dinters cultural i natural, serveis turstics (allotjaments, restaurants, empreses dactivitats, oficines de turisme, artesans) rutes en cotxe (itineraris culturals, paisatgstics, temtics), senderisme (itineraris classificats, travesses, senders, paquets turstics), agenda dactivitats actualitzada, enllaos a altres institucions, ajuntaments, culturals, empreses,...

Tipus diniciativa

Associativa/organitzativa
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Instituci molt activa, amb actuacions de qualitat, important per la planificaci i desenvolupament ordenat del seu territori.
53

Clster temtic

Modalitat turisme

--

general

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

ESTADES CULINRIES
Descripci
Paquet turstic complet amb diverses possibilitats que inclou allotjament, pats i activitats formatives teriques i prctiques que giren al voltant de la gastronomia catalana i del Bergued. Les estades culinries es desenvolupen al Mol del Cas a Bag i estam concebudes per poder aprofundir en el coneixement i en lelaboraci dels productes de la cuina catalana. Les modalitats que sofereixen actualment sn: Del bosc a la cuina basada en aprendre a conixer els bolets, les seves caracterstiques i les tcniques per incorporar-los a la taula. Del jard a la cuina dna a conixer els productes del jard i de lhort, com es cultiven, recullen i com es poden incorporar a la nostra alimentaci. La cuina del Bergued Complementa els dos programes de temporada, les flors i els bolets i pretn donar a conixer la cuina berguedana tradicional i lactual. Productes i receptes que es conserven al bergued en el marc de la cuina tradicional catalana.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Font: www.altbergueda.com

Valors clau
Iniciativa enginyosa i completa que lliga gastronomia, turisme i formaci.

Clster temtic

Modalitat turisme

cultura

54

gastronmic

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

GEOCACHING ALT BERGUED
Descripci
El geocaching (geocerca) s un joc mundial per a usuaris de GPS (Global Positioning System), conegut com geoamagatall GPS, o Geocaching. El joc involucra a un usuari de GPS que amaga un tresor i desprs publica les coordenades exactes perqu altres usuaris de GPS puguin anar a la recerca del tresor. Aix doncs, la idea bsica s localitzar contenidors amagats a l'aire lliure, anomenats geoamagatalls, i compartir les experincies en lnia. Les niques regles sn que si es treu alguna cosa del recipient, se n'hauria de deixar una altra a canvi i escriure unes paraules sobre la visita en el quadern de registre. Actualment, hi ha 767.375 tresors amagats en tot el mn, els jugadors de geocerca solen ser de totes les edats, amb un alt sentiment de comunitat i de suport al medi ambient i el seu nombre va augmentant significativament. El Consorci de Turisme de l'Alt Bergued ha fet 17 geoamagatalls on ha collocat diferents cachs en municipis de l'Alt Bergued: Mirador de la Devesa. Bag Mirador Joan Casanova, Santuari de Falgars. La Pobla de Lillet Mirador de Queralt. Berga Mirador de la Nou. La Nou de Bergued Mirador de les Heures. Borred (aturada al municipi de la Quar) Mirador dels Rasos de Peguera. Castellar del Riu Mirador del Coll de Josa. Gsol Mirador de Sant Rom de la Clusa. Castell de l'Areny Mirador de La Figuerassa. Cercs Mirador de la Gargallosa. Gisclareny Mirador de Fumanya. Fgols Mirador cap al Picacncel. Vilada Mirador. Guardiola de Bergued (aturada al municipi de Sant Juli de Cerdanyola) Mirador del Pedraforca. Saldes Mirador de Sant Jaume de Frontany. St. Jaume de Frontany Mirador a les Deveses. Sant Juli de Cerdanyola Mirador de Cap Deig. Vallcebre

Tipus diniciativa

Promoci
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Font: www.altbergueda.com

Valors clau
Iniciativa econmica i relativament innovadora, es desenvolupa a nivell mundial.
55

Clster temtic

Modalitat turisme

oci

ldic

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

CAM DELS BONS HOMES
Descripci
Itinerari turstic senyalitzat entre el Santuari de Queralt a Berga (Catalunya, Espanya) i el castell de Montsegur (Arija, Frana), basat en les rutes de migraci que van utilitzar els Ctars o Bons Homes durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisici. Actualment s un Sender de Gran Recorregut (GR-107) i es pot recrrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya. Disposen dun carnet que sha de segellar en els diferents punts per obtenir el Diploma acreditatiu de la realitzaci de la ruta. Es promociona mitjanant la pgina web: http://www.camidelsbonshomes.com, pgina molt completa amb informaci sobre la ruta, els serveis turstics dels municipis pels quals discorre i diverses publicacions que es poden comprar on-line. Est dinamitzat per un consell Regulador, constitut el 1998, format per. 4 consells comarcals (Bergued, Cerdanya, Alt Urgell i Solsons), les Diputacions de Lleida i Barcelona, el parc Natural del Cad-Moixer i 65 empreses del sector turstic. El consell treballa amb els objectius de: Desenvolupament socio-econmic del territori pel qual passa la ruta. Protecci de la marca Cam dels Bons Homes i la qualitat dels serveis, activitats i productes oferts. Manteniment del Cam dels Bons Homes a la Banda Catalana.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Projecte integral que lliga i dna sentit a tot un territori: Multicomarcal / Internacional
56

Clster temtic

Modalitat turisme

cultura

cultural

Potencial

Alt

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

PARC AVENTURA
Descripci
Parc Aventura son parcs daventures que es componen de circuits amb activitats installats dalt del arbres. Al Bergued hi ha un Borred Parc Aventura a Borred i Pedraforca Parc Aventura a Saldes. Es troba dins el recinte del Cmping Campalans de Borred i shi poden realitzar circuits per poder anar darbre en arbre sense tocar terra, realitzant ponts tibetans, escales, tirolines, salt de Tarzan, xarxes, tnels,... Hi ha circuits per a totes les edats: Verd (circuit infantil) per als ms petits. Els circuits Blaus per a tota la famlia. Els circuits Vermells per als ms intrpids. Els circuits Negres per als ms atrevits. s una activitat adequada per a realitzar en famlia o en grup i es complementa amb altres d'activitats a l'entorn del parc com rutes a peu, amb segway, orientaci, tir amb arc, descens de barrancs,... Estan gestionat per empreses de guiatge de muntanya de Bag:

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau

Font: www.parcaventura.com

Projecte que dona funcionalitat al territori i complementa altres recursos: Complementarietat

57

Clster temtic

Modalitat turisme

actiu-aventura

aventura

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

CAVALLS DE VENT
Descripci
Ruta circular per fer a peu de 97 quilmetres que transcorre ntegrament dins del Parc Natural del Cad-Moixer. Litinerari es pot dividir en 8 etapes entre els 8 refugis de muntanya que es troben al llarg del recorregut on es segellar un carnet acreditatiu: Refugi Sant Jordi. Refugi de Rebost. Refugi Niu de l'liga. Refugi Serrat de les Esposes. Refugi Cortals d'Ingla. Refugi Prats d'Aguil. Refugi Llus Estasen. Refugi del Gresolet. La travessa es desenvolupa en unes alades dentre els 910 metres i els 2.510 metres amb un desnivell total positiu daproximadament 5.200 metres i t una dificultat mitja-alta. El punt de sortida i el sentit per realitzar-ho s lliure i tot el recorregut est senyalitzat amb una marca taronja. La ruta es pot fer en travessa per permet inscriures en una categoria competitiva en menys de 24h o menys de 36h.
A la pgina web www.cavallsdelvent.com, shi pot trobar ms informaci i la central de reserves Cada any es celebra al me dOctubre la Cursa Cavalls del Vent- Salomon Nature Trails, amb sortida des de Bag i nit inclosa en carrera, amb una ruta de 80 quilmetres i diferents versions infantils per categories amb recorreguts entre 500 metres i 2400 metres.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Coordinaci dagents, atracci de visitants per ell mateix. Possibilitat de crear xarxa amb altres iniciatives similars com Carros de foc o altres internacionals.

Clster temtic

Modalitat turisme

actiu-aventura

senderisme

Potencial

Mitj

58

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

CARNET CULTURAL DEL BERGUED
Descripci
El Carnet Cultura s una iniciativa del Grup de Cultura del Bergued, es tracta d'una eina per tota aquella persona que vulgui gaudir de diferents descomptes tot visitant els recursos culturals de la comarca. Aquest carnet pretn afavorir lincrement de circulaci dels visitants dins la prpia comarca i que aix faci incrementar el nombre de visitants de cada recurs oferint descomptes en la compra dentrades. El carnet s segellable, en cada recurs visitat ens posaran un segell, quan estigui tot complert es pot entrar en un sorteig anual. El carnet es pot aconseguir als Recursos Turstics implicats en la iniciativa i als Allotjaments Turstics de la Comarca Formen part daquesta iniciativa un total de 20 recursos turstics culturals:
Museu del Ciment Asland - Museu del Pastor. -Esglsia romnica de Sant Vicen de Rus. Castellar de nHug Jardins Artigas - Tren del ciment - Santa Maria de Lillet. La Pobla de Lillet Mina de petroli de Riutort - Monestir de Sant Lloren. Guardiola de Bergued Centre Medieval i dels ctars - Sala de les Pintures del palau de Pins. Bag Esglsia romnica de Sant Sadurn de Rotgers. Borred Visita autoguiada a lesglsia de Sant Jaume de Frontany Museu de les Mines de Cercs - Esglsia pre-romnica de Sant Quirze de Pedret. Cercs Esglsia visigtica-pre-romnica de Sant Vicen dObiols Museu de lart del bolet. Montmajor Fuives. Olvan Centre dinterpretaci de la Torre de lAmo de Viladomiu Nou. Gironella Museu de la colnia Vidal - Centre dinterpretaci de lesglsia de Cal Pons. Puig-reig

Tipus diniciativa

Promoci
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Projecte integral que lliga diferents recursos del territori: Collaboraci / Complementarietat / Repte
59

Clster temtic

Modalitat turisme

cultura

cultural-industrial

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

FORMATJAZZ
Descripci
Formatjazz s una activitat novedosa sorgida al Bergued que vincula: el formatge el jazz La jornada ha sorgit arran de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya que se celebra cada any a Borred a principis del mes de setembre, lactivitat s porta a terme abans de la mostra com a promoci de la mateixa i est dedicada als formatges daltres pasos. Consisteix en un concert a laire lliure un grup de jazz acompanyat duna degustaci de formatge daltres pasos, en la primera edici ha estat el quartet valles Jazzspirit i el tast de 9 formatges de la regi francesa de lArija). El tast sacompanya duna copa de vi Abadal, pa artes del forn Pa i Xocolata de Borred i dun postre de xocolata de la Dolceria Pujol de Berga. Es preveu que si t continutat cada any es centrar en els formatges dun pas diferent, a la iniciativa shi poden sumar altres productes en posteriors edicions.

Tipus diniciativa

Promoci
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Font: www.altbergued.com

Valors clau
Projecte que aprofita diferents necessitats per oferir un producte ms potent i complet.

Clster temtic

Modalitat turisme

oci

gastronmic

Potencial

Mitj

60

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

TREN DEL CIMENT
Descripci
El tren del ciment va ser el ms petit dels Ferrocarrils d's pblic que tingu l'Estat Espanyol, doncs la seva amplada de via tenia 60 centmetres. Fou construt per la Companyia General d'Asfalts i Prtland "Asland" pel transport de ciment de la fbrica del Clot del Moro. El seu recorregut s'iniciava a la mateixa fbrica del Clot del Moro, i anava fins a Guardiola de Bergued on enllaava amb els Ferrocarrils Catalans, on es feien els transbords tant de ciment com de mercaderies diverses. Aquest ferrocarril, que va deixar de funcionar lany 1963 es va reconstruir en un dels seus trams i es va obrir lany 2005. El recorregut actual s de 3,2 quilmetres, sortint de l'antiga estaci de l'empalme "La Pobla de Lillet" , a continuaci, la lnia voreja la muntanya per un cam formigonat compartit amb vehicles. El traat s'endinsa entre les cases del poble, sense deixar mai el traat tipus "tramvia" i s'arriba al baixador de La Pobla Centre. La via segueix el seu cam sortint del nucli i passant ben aviat per un pont metllic sobre el riu Llobregat. Vorejant una fbrica de cartr i alguna trinxera s'arriba a l'estaci de Jardins Artigas. A partir d'aqu, la via torna a recolzar-se sobre balast i arriba a Castellar de n'Hug. El carrilet es tanca a lhivern. Disposa de la pgina web: http://www.trendelciment.cat gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya FGC, que amb informaci turstica sobre tot el recorregut i central de reserves.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Iniciativa que restaura els valors patrimonials passats del territori i li dona un plus per a la captaci de visitants.

61

Clster temtic

Modalitat turisme

cultura

industrial

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

CONSORCI DEL PARC FLUVIAL DEL LLOBREGAT COLNIES TEXTILS DEL LLOBREGAT
Descripci
El Parc Fluvial del Llobregat s un consorci creat lany 2003, format per ajuntaments, consells, diputacions i diferents entitats de la comarca, que treballa per fomentar el desenvolupament econmic i turstic del territori de les colnies txtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, histric i cultural. L'mbit d'actuaci del Parc Fluvial del Llobregat s'estn des de Berga (Bergued) fins a Balsareny (Bages) i comprn un territori en el qual podem trobar 18 fbriques i colnies txtils que es comenaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX. El territori dactuaci del Parc inclou els municipis que formen part del Parc Fluvial i els habitants de les 18 colnies txtils situades, a tocar del riu Llobregat, entre Berga i Balsareny, les quals acullen uns 2.500 habitants i ms duna seixantena dempreses de tot tipus: dalimentaci, fusteria, autnoms, petites empreses txtils, etc. Compta amb dues oficines de turisme, situades l'antiga estaci de tren de Cal Vidal i a la torre de l'amo de la colnia de Viladomiu Nou (Gironella), on est ubicada la seu del Consorci. Disposa de la pgina web: http://www.parcfluvial.cat, on ofereix tot tipus dinformaci sobre les colnies txtils i les activitats que shi desenvolupen: rutes industrials i culturals, visites teatralitzades, museus com el de la Colnia Vidal (forma part del museu de la Cincia i la Tcnica de Catalunya) centres dinterpretaci i una mplia gamma dactivitats educatives.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Projecte integral que lliga i dna sentit a tot un territori: Collaboraci / Complementarietat

62

Clster temtic

Modalitat turisme

cultura

industrial

Potencial

Alt

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

CLUB DELS SABORS DEL BERGUED
Descripci
El Club dels Sabors del Bergued s una iniciativa del Consorci de Formaci i d'Iniciatives Cercs-Bergued, el Consell Comarcal del Bergued, Hostaleria i Turisme del Bergued i Productors Agroalimentaris del Bergued, sorgida del projecte Posa el Bergued al teu plat. Lobjectiu daquest club s posar en contacte els agricultors, productors i restauradors de la comarca i donar a conixer la varietat i la qualitat dels productes del Bergued. El Club sidentifica per un segell que es pot trobar en els restaurants i en els productes agroalimentaris, aquest segell no s noms una marca de qualitat, ja que implica collaboraci, sostenibilitat i potenciaci de tot el conjunt del territori. El Club dels Sabors s un projecte ben estructurat amb una bona estratgia de difusi exterior, de moment conta amb 19 productors i 22 restaurants adherits. Entre les accions daquesta iniciativa destaquen: Ledici de 5 materials audiovisuals de promoci dels productes agroalimentaris i la cuina del bergued. La creaci de 5 rutes gastronmiques (la ruta dels formatges, la dels embotits i la carn, la de les tradicions, la dels bolets i la del pa, la pastisseria i els dolos) La creaci dun dispositiu per a telfons mbils des del qual es podran descarregar les fitxes don comprar i on menjar a la comarca.

Tipus diniciativa

Marca/certificaci
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Iniciativa que implica directament els productors en la promoci del territori, dissenyada de forma innovadora i diferenciada envers iniciatives similars.

63

Clster temtic

Modalitat turisme

cultura

gastronmic

Potencial

Alt

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

HOSTALERIA I TURISME DEL BERGUED
Descripci
Associaci amb seu a Berga, que aglutina la major part de bars, restaurants, cmpings, hotels i altres allotjaments i empreses dactivitats de la comarca del Bergued. Tenen com a objectius defensar i representar els drets i els interessos de lhostaleria, oferir formaci qualificada i personalitzada pel sector i potenciar lhostaleria i el turisme. Disposen de la pgina web: http://www.berguedaturisme.com i del blog http://www.claudecanvi.blogspot.com La pgina web s promocional de disseny molt visual i cont informaci organitzada sobre allotjaments i restauraci de la comarca, juntament amb informaci general de la comarca pel que fa a monuments i indrets, festes i tradicions, fires i mercats, campanyes i tot tipus dactivitats que poden fer-se al Bergued. Participa en diferents projectes de promoci com el Pla de Foment del Turisme del Bergued, que va ser impulsat pel Consell Comarcal, frut del Pla de Marketing del Bergued, gestiona marques turstiques i campanyes gastronmiques com la La Cuina del Bolet (www.cuinadelbolet.com) que agrupa i promociona diferents restaurants adherits que ofereixen mens gastronmics inspirats en els bolets i tots els actes que giren al voltant del mn boletaire. El blog Claudecanvi s un espai dinformaci ms especfic pels socis, amb intercanvi dexperincies i reflexions sobre el model del turisme i altre temes relacionats de la comarca.

Tipus diniciativa

Associativa/organitzativa
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Espai per realitzar un front com entre tots els que treballen i viuen amb el turisme. Collaboraci
64

Clster temtic

Modalitat turisme

--

general

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

RUTA DE LERMIT
Descripci
Ruta circular, que es desenvolupa en l'entorn dels rius Llobregat i l'Arija, el Parc Natural Cad Moixer, els Rasos de Tubau i la Serra del Catllars. La cota superior s de 2520 m. i la inferior de 800 m., transcorre per 11 municipis i pot fer-se en tres modalitats: a peu, en btt o a cavall. Pot iniciar-se des dalgun dels 5 refugis per on passa: Niu de lliga La Closa Mol de Serradell Merola Arderic Erols Els visitants reben una Tarja de Pas que han de segellar als allotjaments oficials, es fa una classificaci per temps en cada modalitat. Est gestionada per lAssociaci Amics de la ruta de lErmit i lempresa de guies de muntanya Cingles que ofereix servei de guiatge, lloguer de material i transport dequipatges empresa de guies de muntanya. Disposa duna pgina web: http://www.rutaermita.com, amb informaci sobre la ruta, els allotjaments i central de reserves. La pgina web s millorable pel que fa a la organitzaci dels continguts i la seva practicitat.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Iniciativa poc madura per amb possibilitat datracci de visitants i de creaci de xarxa.

Clster temtic

Modalitat turisme

65

actiu-aventura

senderisme

Potencial

Mitj

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

UN DIA AMB RICARD, PASTOR DE BAG
Descripci
Activitat dun dia de durada que combina el gaudi de la natura i el descobriment duna feina tradicional com s la de pastor d'ovelles. Es porta a terme als prats de Coma Bella (Coll de Pal), a uns 2.000 m daltitud, al parc del Cad-Moixer. Els visitants acompanyen a un pastor dovelles ripolleses durant un dia de treball, participant en les activitats prpies de la feina de pastor com sn: treure el ramat direcci a las pastures poden veure com treballen els gossos musicar un collar fer un sarr de pastor Al mateix temps que coneixen els paratges del Parc Natural, la vegetaci i la fauna amb el pastor com a guia. Lactivitat inclou un esmorzar de carn de xai a la brasa amb torrades i es complementa amb la venda de carn de lexplotaci del propi pastor: carn del Cad-Moixer, que tamb es pot comprar on-line a la web: http://www.carndelcadimoixero.com, el transport arriba a tot Catalunya.
Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

Grup: L5 i L6.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Font: www.elbergueda.cat

Valors clau
Iniciativa innovadora, que sest implantant a algunes comarques de muntanya. Exportable a altres feines i/o professions.
66

Clster temtic

Modalitat turisme

natura/cultura

rural

Potencial

Mitj

El sector terciari ocupa actualment el 53 % de la poblaci activa de la comarca. El turisme d'estiu i l'estiueig, en els darrers vint-i-cinc anys ha adquirit un increment notable. L'allau estiuenca procedeix de la Segarra, el Bages, el Valls i el Baix Llobregat. Fins els anys 1970-75, per, no s'han iniciat les urbanitzacions destinades a construir torretes d'estiueig, en nombre respectable a alguns llocs, com la de Sant Just, al pant de Sant Pon, o la del Port de Comte, entorn de lestaci d'esqu de Port de Comte, inaugurada el 1973, amb onze pistes, un telesella, onze telesqus i altres serveis auxiliars que han perms d'intensificar el turisme d'hivern a la comarca. El turisme comena a sser un sector important a la comarca a partir dels anys noranta, especialment el turisme rural (el 2002 es comptabilitzaren 270 places a residncies cases de pags, actualment nhi ha ms de 1.000). Loferta destabliments turstics est ben distribuda per tot el Solsons; a la majoria de municipis de la comarca hi ha algun tipus o altre doferta dallotjaments. La infraestructura turstica dallotjaments es compon de 23 establiments dhotel i 14 de pensions, amb quasi 1.000 places que se situen principalment a Solsona. Dins de loferta hotelera de qualitat destaca un hotel de quatre estrelles. Els establiments de turisme rural sn els ms nombrosos, ja que en sn 96 amb 585 places i la majoria es troben a Lladurs, Odn, Navs i Pins. Hi ha cinc cmpings, en cinc municipis diferents (Clariana de Cardener, Navs, Odn, Sant Lloren de Morunys i Solsona).
Taula 21: Oferta turstica dallotjament al Solsons (2010) Tipus allotjament Hotels 1 Estrella 2 Estrelles 3 Estrelles 4 Estrelles Pensions 1 Estrella 2 Estrelles Turisme rural Casa de poble compartida Casa de poble independent Masia Masoveria Cmpings 1a categoria 2a categoria 3a categoria TOTAL Nombre destabliments 23 7 11 4 1 14 4 10 96 15 1 80 5 1 3 1 218 Places 671 139 329 158 45 320 77 243 585 74 11 500 1.923 750 1088 85 3.999

Font: Elaboraci prpia amb dades de lIDESCAT i del Departament dEmpresa i Innovaci

Pel que fa a loferta complementaria de restauraci, ala comarca hi ha 45 restaurants i 38 restaurants bar.

La comarca del Solsons sengloba dins la marca turstica dels Pirineus-Prepirineus. Els eixos del seu producte turstic, es diferencien en dos grans territoris dins la comarca: zona nord, amb elements com el patrimoni natural, lesqu, ... i la zona centre i sud, amb elements com el patrimoni cultural i lagroturisme. Lobertura de lestaci de Port del Comte, en una poca en qu les comunicacions amb altres zones dels Pirineus eren difcils, va fer que el Solsons es converts en una de les comarques ms visitades pels esquiadors catalans, per la proximitat amb les principals ciutats del pas, actualment lestaci, que es va remodelar, torna a estar oberta desprs duns anys de tancament, donant a la comarca la seva quota de turisme de neu. Es troba a cavall dels termes municipals de la Coma i la Pedra i Odn, entre els 1.700 m i 2.400 m de cota, des don es pot veure un extens panorama dels Pirineus. A la comarca, per, es poden practicar molts altres esports font del turisme esportiu, com ara el golf, al camp de la Ribera Salada, a Solsona, lesqu aqutic, al pant de Sant Pon, i a la majoria de municipis hi ha installacions de tir al plat (amb fossa universal), tenis i nataci. Daltra banda, la comarca s ideal per al turisme actiu i de natura, amb la prctica de lexcursionisme, la bicicleta de muntanya i lespeleologia, degut a la varietat i bellesa dels seus paisatges. Cap al nord de la comarca, a la zona ms muntanyosa, hi trobem avencs i coves on shi poden practicar els esports ms aventurers, com ara lescalada o el descens de barrancs. El Solsons t un important patrimoni artstic, ideal pel turisme cultural. Destaquen les nombroses esglsies romniques, que tenen el valor afegit destar ubicades en entorns de gran bellesa, i els castells o torres de defensa de gaireb tots els nuclis de poblaci importants. Els millors exemples darquitectura romnica els podem trobar a Sant Lloren de Morunys (Sant Lloren), Navs (monestir de Sant Pere de Graudescales) i Olius (Sant Esteve). Sant Lloren de Morunys, situat al peu del Port del Comte, a la riba dreta del Cardener; conserva part de les muralles i quatre portals. Lesglsia de la vila correspon a un antic monestir benedict que va donar origen a la poblaci en el segle XI; t tres naus, conserva retaules gtics de lEsperit Sant, i t un altar major barroc. A Navs hi ha moltes esglsies romniques i diverses masies i petits nuclis de poblaci; tamb hi ha les restes dels castells de Navs i Besora. Sant Esteve dOlius s una esglsia duna nau, volta de can, decoraci llombarda i una bonica cripta. Altres edificis antics sn el Palau Episcopal (1779), avui dia convertit en museu, alguns castells medievals com ara els de Riner, Ardvol, Lladurs o Clariana de Cardener. Un dels punts turstics, alhora que centre de turisme religis, de la comarca s el santuari del Miracle, situat dins el terme de Riner, s un centre de devoci popular que es remunta al segle XV, tot i que lesglsia actual s del XVII. Destaca el monumental retaule major, un dels ms espectaculars que es conserven del barroc catal. La ciutat de Solsona alberga un important patrimoni arquitectnic i artstic. Destaca la catedral de Santa Maria, amb un conjunt delements romnics, gtics i barrocs, el Museu Dioces, que est ubicat al Palau Episcopal i que conserva un important llegat arqueolgic i artstic, aix com tamb una bona mostra de cases senyorials. Des de lany 1998 es pot visitar el Museu del Ganivet i Eines de Tall que recull mostres de la producci duna prspera indstria, avui prcticament desapareguda. De la resta de punts dinters es poden esmentar la vall de Lord, formada pels municipis de Sant Lloren de Morunys, Guixers, i la Coma i la Pedra. A banda duns paratges duna bellesa espectacular, ideals per a la prctica de lexcursionisme o el ciclisme de muntanya, hi trobem el Museu de la vall de Lord, a Sant Lloren de Morunys. Al sud de la comarca, el santuari de Santa Maria de Pins, ubicat al centre geogrfic de Catalunya, s un altre punt que atreu un bon nombre de visitants. Daltra banda, les serres de Busa, Bastets i Lord, les serres dOdn i Port del Comte, la serra del Verd, la Ribera Salada, el Miracle, la serra dEnsija i els rasos de Peguera, i la serra del Turp sn alguns dels espais naturals del Solsons ms destacats.

La caa i la pesca sn activitats molt comunes i arrelades, ja que les condicions de la comarca sn immillorables. La cacera ms popular s la del porc senglar, que abunda a les conques del Cardener, i la pesca ms habitual s la de la truita, el barb, la bagra i la perca americana. Aquestes activitats tradicionals han influt en el receptari de la comarca, que s propi de les zones de muntanya. Hi ha carns excellents, de caa o granja: conill, xai, vedella, pollastre de corral, guatlla o senglar. A la comarca tamb sn experts en el porc i tots els seus derivats, com ara la botifarra negra, la blanca, el donegal de llengua... Alguns dels bolets ms fcils de trobar en els boscos sn els rovellons, les llenegues o els fredolics, i per tant tenen la funci imprescindible de completar els plats de carns, bases dun turisme gastronmic que sest implantant a la zona. A la comarca es celebren diverses festes de llarga tradici, amb una important afluncia de visitants que practiquen el turisme ldico-festiu, com la Festa Major de Solsona, a mitjan setembre, quan la ciutat ret homenatge i devoci a la mare de Du del Claustre, que s la seva patrona des de fa ms de 350 anys. A mitjan maig, per la Fira de Sant Isidre a Solsona, parallelament a lexposici firal agrcola i ramadera, la pagesia celebra la diada del seu patr, amb mostres de la vida i el treball del pags. Per sens dubte, la festa ms coneguda s el Carnaval de Solsona.. Es tracta dun Carnaval , molt diferent del que es fa en altres llocs: es puja un ruc de cartr al campanar del poble, que deixa anar una pixada que mulla tota la gentada que hi ha a la plaa, tamb hi ha els gegants bojos que giren i giren sense parar, seguint la msica del pasdoble Bufi.

Taula 22: Principals festes del Solsons Festa Cavalcada dels Reis Festa de Sant Antoni Abat Carnaval Municipi Solsona Solsona Solsona Temtica i activitats Festa tradicional. Festa tradicional amb tres tombs. Festa tradicional, gegants, penjada del ruc i moltes actvitats complementries. Festa Tradicional. Festa tradicional, representaci nadalenca. Festa tradicional, representaci nadalenca. Perode Gener Gener Febrer Mar Setembre Desembre Gener Desembre Gener Entitat organitzadora Ajuntament de Solsona Cofestas Associaci de festes del Carnaval de Solsona Ajuntament de Solsona Centre Cultural dArdvol Ajuntament dArdvol Ajuntament de Navs i Ajuntament de Montmajor

Festa Major de Solsona Pessebre Vivent dArdvol

Solsona Ardvol

Pessebre Vivent de Vilandeny

Navs

Font: Elaboraci prpia en base al Calendari de Fires de Catalunya i festacat.cat

Altres festes tamb importants del Solsons: Festa de Sant Antoni (Sant Lloren de Morunys), Festa Major de Sant Marc ( La Coma), Jornades Gastronmiques de la Vall de Lord, Festa Major del Castellvell (Olius), Aplec al Santuari de Massarrbies (Lladurs), Festa Major de Sant Climen (Pinell de Solsons), Diada dArts i Oficis de la Vall de Lord (Sant Lloren de Morunys), Festa Major de Santa Margarida (Navs), Festa Major de Lladurs, Festa Major del Miracle (Riner), Festa Major de Sant Lloren de Morunys, Festa Major de Castellar de la Ribera, Festa Major de la Molsosa, Festa Major dOdn, Festa Major de Su, Festa de laparici de la Mare de Du (Pins), Festa Major de Pins, Festa Major de Pinell de Solsons, Festa Major de Freixinet, Festa de la Merc (Odn), Festa Major de Navs, Festa Major de la Pedra, Festa de les Noies dArdvol.

Seguint el Calendari de Fires i de Catalunya, tot seguit senumeren les fires ms destacables.
Taula 23: Fires i mercats al Solsons (2010) Fira Fira del Trumfo i la Tfona Autocamp Fira de Sant Isidre Fira de Sant Pon de Prades de la Molsosa Fira de Productes Artesans Fira del Caador Municipi Solsona Solsona Solsona Prades de la Molsosa Pins Oferta que shi exposa Patates, alimentaci, artesania, eines del camp, jornada gastronmica Vehicles docasi. Agricultura, ramaderia i silvicultura, indstria, artesania i comer en general Productes artesanals, alimentaci, manualitats, demostraci oficis artesans, etc. Artesania Productes i serveis relacionats amb el mn de la caa Productes artesanals, alimentaci, manualitats, demostraci oficis artesans, maquinria agrcola, etc. Productes artesanals, alimentaci, manualitats, Productes artesanals, alimentaci, Productes alimentaris, joguines, artesania Perode Mar Abril Maig Entitat organitzadora Solsons Fires Solsons Fires Consell Comarcal del Solsons Associaci Cultural de Prades Ajuntament de Pins Societat de Caadors Esportius de Solsona i Comarca Cofestas

Maig

Maig Maig Juny

Solsona

Fira de la Torregassa Fira de lEmpelt Fira del Bolet i del Boletaire Fira de Santa Llcia de Navs

Olius

Setembre

Llobera Solsona Navs

Octubre Octubre Desembre

Ajuntament de Llobera Solsons Fires Ajuntament de Navs

Font: Calendari de Fires de Catalunya 2010

Al Solsons hi ha dues oficines de turisme adscrites a la Xarxa dOficines de Turisme de Catalunya

Taula 24: Oficines de turisme del Solsons

Poblaci
Solsona Sant Lloren de Morunys
Font: Catalunya Turisme

Adrea
Ctra. de Bassella, 1 Ctra. De Berga s/n

Cp
25280 25282

Telfon
973 482310 973492181

Adrea electrnica
turisme@turismesolsones.com Tinfoavalldelord.com

Tot seguit es presenta el recull diniciatives turstiques de la comarca.

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

PRODUCTES ARTESANS I DE QUALITAT DEL SOLSONS
Descripci
LAssociaci creada per la iniciativa duns quants artesans/es i productors/es de la comarca amb el recolzament de la Delegaci del Solsons de la Cambra de Comer i Indstria de Lleida, lAssociaci Teixit Rural, el diari Celsona informaci i el suport de ladministraci local de la comarca. La finalitat de l'associaci s vetllar i treballar per la promoci, la difusi, la millora de la professionalitat, la garantia de la qualitat i la comercialitzaci dels productes de totes tres activitats i fer conixer les persones que ho fan possible. La formen tres collectius: Artesania darts i oficis: Amb pedra, fusta ferro, vidre, coure, vmet, espart, pigments i altres materials amb els que es treballa en lartesania del Solsons. Des del llegat de lartesania ganivetera, les costums i tradicions vinculades al mn geganter, oficis dahir readaptats als usos actuals fins a lartesania creativa i de disseny. Producci agroalimentria: Des de productes tradicionals com embotits, formatges, conserves, la pastisseria o licors, fins innovadors pats vegetals i plats precuinats elaborats amb treball artesanal. Producci alimentria ecolgica: Productes darreu de la comarca amb una qualitat diferenciada. Provinents de les diferents explotacions ecolgiques del Solsons, com per exemple carn de vedella i daviram, cereals, llegums, hortalisses, patates, pats vegetals.

Disposen de la pgina web: http://www.artesansdelsolsones.com en la qual shi pot trobar informaci sobre els diferents associats i sobre activitats dinters relacionades.

Tipus diniciativa

Marca/certificaci
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Marca novedosa pel fet que agrupa productes molt diferents i complementaris dun territori, des daliments fins a oficis sota la premissa de lelaboraci artesana.

Clster temtic

Modalitat turisme

--

general

Potencial

Mitj

71

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

CAM DELS BONS HOMES
Descripci
Itinerari turstic senyalitzat entre el Santuari de Queralt a Berga (Catalunya, Espanya) i el castell de Montsegur (Arija, Frana), basat en les rutes de migraci que van utilitzar els Ctars o Bons Homes durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisici. Actualment s un Sender de Gran Recorregut (GR-107) i es pot recrrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya. Disposen dun carnet que sha de segellar en els diferents punts per obtenir el Diploma acreditatiu de la realitzaci de la ruta. Es promociona mitjanant la pgina web: http://www.camidelsbonshomes.com, pgina molt completa amb informaci sobre la ruta, els serveis turstics dels municipis pels quals discorre i diverses publicacions que es poden comprar on-line. Est dinamitzat per un consell Regulador, constitut el 1998, format per. 4 consells comarcals (Bergued, Cerdanya, Alt Urgell i Solsons), les Diputacions de Lleida i Barcelona, el parc Natural del Cad-Moixer i 65 empreses del sector turstic. El consell treballa amb els objectius de: Desenvolupament socio-econmic del territori pel qual passa la ruta. Protecci de la marca Cam dels Bons Homes i la qualitat dels serveis, activitats i productes oferts. Manteniment del Cam dels Bons Homes a la Banda Catalana.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Projecte integral que lliga i dna sentit a tot un territori: Multicomarcal / Internacional

Clster temtic

Modalitat turisme

cultura

cultural

Potencial

Alt

72

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

ASSOCIACI DE TURISME DE LA VALL DE LORD
Descripci
Associaci que te com a finalitat promocionar la Vall de Lord i donar a conixer als visitants les seves principals caracterstiques, els serveis que shi poden trobar i tamb tots aquells esdeveniments que poden ser del seu inters. Est formada per representants de tot el sector turstic de la Vall de Lord, ajuntaments de la zona i altres institucions. Disposa de loficina de turisme de la Vall, situada a Sant Lloren de Morunys i porta tota la gesti turstica i la promoci de la zona. Disposa de la pgina web: http://www.lavalldelord.com On shi pot trobar: Llibret explicatiu de la Vall de Lord Atractius turstics de la Vall de Lord Activitats a la Vall de Lord Rutes de senderisme Rutes de BTT Explicaci de l'esglsia Parroquial de Sant Lloren Guia d'allotjaments i restaurants de la comarca

Tipus diniciativa

Associativa/organitzativa
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Associaci impulsada pel propi territori, que apropa les institucions i implica al sector en la seva prpia gesti.

Clster temtic

Modalitat turisme

---

general

Potencial

Mitj

73

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

EL PAINTBALL DEL CENTRE DE CATALUNYA
Descripci
El Paintaball Solsons est situat a les Cases de Matamarg, al municipi de Pins, on segons els vilatans es situa el centre geogrfic de Catalunya. Les installacions estan gestionades per lempresa Oci i Aventura Mamarg, S.L. i 2 compten amb 25.000 m repartits en tres escenaris de joc. El paintball, s un joc que consisteix a marcar els components de lequip contrari amb unes boles de gelatina amb colorant a dins, que es disparen amb unes marcadores o escopetes daire comprimit (CO 2, nitrogen, etc.). Disposa de la pgina web: http://www.paintballsolsones.es En la qual shi pot trobar informaci sobre les activitats, tarifes, fotografies i central de reserves online.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Projecte que dona funcionalitat al territori i complementa altres recursos: Complementarietat

Clster temtic

Modalitat turisme

actiu-aventura

esportiu-aventura

Potencial

Mitj

74

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

PARC DAVENTURA
Descripci
Parc dactivitats daventura amb diferents circuits i activitats sobre els arbres, situat a lestaci desqu de Port del Comte Disposa de quatre circuits diferents daventura situats entre els arbres i a diferents altures, on shan de superar mltiples obstacles i llanar-se en tirolina. Circuit verd: diversi i aventura pels ms petits (fins a 5 anys) Circuit blau: dificultat baixa per tots Circuit vermell: nivell superior de dificultat dels obstacles i ms altura Circuit negre: tirolina de ms de 170 m (a partir de 16 anys) Est obert de juny a setembre i s una activitat adequada per a realitzar en famlia o en grup, complementa i dona funcionalitat a lestaci desqu en les poques en no hi ha neu.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Projecte que dona funcionalitat al territori i complementa altres recursos: Complementarietat

Clster temtic

Modalitat turisme

actiu-aventura

esportiu-aventura

Potencial

Mitj
75

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

PATRONAT DE TURISME - SOLSONS TURSTIC CONSORCIAT
Descripci
El Patronat Comarcal de Turisme del Solsons i Desenvolupament Econmic del Solsons s lentitat que sencarrega de la promoci turstica de la comarca, depn del Consell Comarcal del Solsons i te les competncies de la promoci i foment de la indstria, el comer i el turisme, l'agricultura i la ramaderia, i, en general, qualsevol activitat econmica que pugi ser organitzada, promoguda o fomentada des del Consell Comarcal. Lany 2006 amb lobjectiu de millorar, promocionar i fomentar el turisme a la comarca del Solsons s va crear el Solsons turstic consorciat, integrat pel Patronat de Turisme de la Diputaci de Lleida, el Consell Comarcal del Solsons, l'Ajuntament de Solsona, els Ajuntaments de la Vall de Lord: Sant Lloren, La Coma i la Pedra i Guixers, el Patronat Comarcal de Turisme del Solsons, la Cambra de Comer de Lleida, el Gremi d'Hostaleria del Solsons, Turisme Rural Associaci del Solsons (TRAS), Uni de Botiguers i Comerciants de Solsona (UBIC) i l'Associaci de Turisme de la Vall de Lord. Gestiona el portal web dinformaci turstica de la comarca. Inclou informaci sobre els establiments turstics de la comarca, les 23 rutes que es poden realitzar a peu o amb bicicleta, mapes del Solsons, de la Vall de Lord, de Solsona i de Sant Lloren de Morunys. Shi pot trobar entre altres informaci sobre: Llocs d'inters / Rutes / Fires i festes / Gastronomia / Activitats / Artesania / Allotjaments / Mapes

Tipus diniciativa

Associativa/organitzativa
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Instituci important per la planificaci i desenvolupament ordenat del seu territori.

Clster temtic

Modalitat turisme

---

general

Potencial

Mitj
76

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

POBLE RURAL PUIG-ARNAU PUBILL
Descripci
El poble rural Puig-Arnau Pubill, es troba situat en una finca de 250 hectrees a Canalda (Odn). Ofereix un innovador concepte d'agroturisme, basat en la recuperaci fidel d'elements histrics sostenibles i autctons de l'alta muntanya. Es tracta del primer poble rural a Espanya, composat de 12 masies d'agroturisme equipades amb totes les comoditats i restaurades respectant les tradicions de la cultura arquitectnica de la comarca. S'ha destinat una part important de la finca a preservar la gran riquesa de la cultura agroalimentria de la comarca, creant explotacions agrries autctones, activitats ramaderes, un jard botnic amb prop de cent varietats de plantes i arbres, i un rac dels antics oficis. Tots els productes s'adeqen a la zona, respectant el ritme de les estacions i la producci. Cal destacar la granja d'animals: ovelles, cavalls, conills, necs, gallines, paons reials, guatlles, perdius..., la finca t una gran varietat de fauna auctctona: porcs senglars, cavirols, guilles, esquirols, teixons, voltors, i diverses espcies d'ocells Sofereixen activitats ldiques vinculades amb la natura i el seu paisatge: piscina coberta i climatitzada envoltada d'un bosc d'alzineres, zona de pcnic, cascades, escalada lliure i via ferrada, pont tibet, caiac, tir amb arc, parcs infantils, bdminton, senderisme amb rutes marcades dins i fora de la finca, excursions en bicicleta, futbol, bsquet, voleibol, petanca, ping-pong... Tamb disposen d'unes quadres antigues amb vistes a la muntanya, habilitades com a sales de convencions i dotades amb tots els equipament tcnics que tamb sutilitzen per banquets i celebracions.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Iniciativa innovadora i completa, amb potencial per atreure visitants per ella mateixa.
77

Clster temtic

Modalitat turisme

Cultura/Natura

Rural

Potencial

Alt

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

TERRITORI DE MASIES
Descripci
El projecte Territori de Masies-Turisme i cultura al sud del Solsons, va nixer impulsat des de la societat civil, amb un procs participatiu i de treball en xarxa en el qual hi ha involucrades les associacions culturals de la zona, lassociaci Turisme Rural del Solsons, diferents entitats professionals, associacions de propietaris forestals i els ajuntaments de Pins, la Molsosa, Pinell del Solsons, Riner, Clariana de Cardener i Llobera. La iniciativa pretn promocionar el sud del Solsons i el seu patrimoni cultural material i immaterial en base a un turisme cultural amb identitat prpia, a la creaci de productes turstics i rutes per a la interpretaci del patrimoni, a la realitzaci dactivitats i jornades destinades a pblics diversos, aix com la promoci de les fires i les activitats festives tradicionals del territori, tot plegat destinat tant a la mateixa poblaci del Solsons com als visitants. Els eixos del seu desenvolupament turstic es basen en la Catalunya Vella (relacionada amb la ruta nacional del Pirineu Comtal), el Barroc i el Carlisme. Disposa de la pgina web: http://www.territoridemasies.cat de promoci de la zona, amb informaci sobre el territori, rutes i dades organitzades sobre on menjar i on dormir, i lagenda desdeveniments. En lactualitat el grup de treball est format per unes 60 persones que pertanyen a ms de 30 entitats i ens locals i prop de 40 empreses relacionades amb el turisme o el producte local.

Tipus diniciativa

Producte turstic
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Treball sorgit de la iniciativa popular, amb bona qualitat i planificaci, esfor important de creaci i materialitzaci del treball en xarxa

Clster temtic

Modalitat turisme

cultura

cultural

Potencial

Mitj

78

INICIATIVES TURSTIQUES DESTACADES

GREMI DHOSTALERIA DEL SOLSONS
Descripci
El gremi dhostaleria del Solsons s lassociaci que agrupa als diferents establiments hostalers de la comarca del Solsons. s una entitat sorgida de la Cambra de Comer i Indstria de Solsona, que defensa ens interessos del sector i ofereix als seus associats serveis dassessorament legal, cursos de formaci, descomptes, grups de compres i normatives entre altres. Disposa de la pgina web: http://www.hostaleriadelsolsones.com de promoci de la comarca, amb informaci sobre el Solsons i dades organitzades sobre on menjar i on dormir, i lagenda desdeveniments. Promociona sobretot els allotjaments i la gastronomia.

Tipus diniciativa

Associativa/organitzativa
Valoraci
Singularitat Qualitat Innovaci

Valors clau
Espai per realitzar un front com entre tots els que treballen i viuen amb el turisme. Collaboraci

Clster temtic

Modalitat turisme

---

general

Potencial

Mitj

79

LEnquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial ha estat dissenyada per tal determinar lestat de les empreses de les tres comarques envers aquests tres mbits centrals del projecte. Han contestat lenquesta un total de 56 empreses relacionades amb el sector turstic, les empreses han estat agrupades segons el seu codi de Classificaci Nacional dActivitats Econmiques (CNAE):
Taula 25: Grups dactivitat segons codi CNAE 55 - Serveis dallotjament I Hosteleria 551 - Hoteles i allotjaments similars 5510 - Hoteles i allotjaments similars 5520 - Allotjaments turstics i altres 552 - Allotjaments turstics i altres allotjaments de curta estncia. allotjaments de curta estncia Albergs/Apartaments turstics/Cases de turisme rural/Bungalows 553 - Cmpings i aparcaments per a 5530 - Cmpings i aparcaments per a caravanes caravanes, refugis de muntanya 561 - Restaurants y llocs de menjars 5610 - Restaurants i llocs de menjars 5630 - Establiments de begudes 563 - Establiments de begudes Bars/Tavernes/Discoteques/Cafs N Activitats administratives y serveis auxiliars 791 - Activitats dagncies de viatges i operadors turstics 7911 - Activitats de les agncies de de viatges

56 - Serveis dpats i begudes

79 - Activitats dagncies de viatges, operadors turstics, serveis de reserves i activitats relacionades

93 - Activitats esportives, recreatives i dentreteniment

7912 - Activitats dels operadors turstics R Activitats artstiques, recreatives i dentreteniment 9329 - Altres activitats recreatives y 932 - Activitats recreatives i dentreteniment. Parcs recreatius sense dentreteniment allotjament/Fires/Lloguer material esbarjo Activitats recreatives i culturals. Guies turstics, caiac, btt, escalada...)

Font: Elaboraci prpia en base al codi CNAE

El nombre denquestes per cada comarca sha calculat segons la seva poblaci. Taula 26: Distribuci territorial de les empreses enquestades Bergued Moians Solsons 17 16 20

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

TIPOLOGIA DEMPRESES

Sectors dactivitat
La composici de la mostra dempreses enquestades reflexa la tipologia dactivitats que ens trobem al sector turstic de les tres comarques, el 29% corresponen a cases de turisme rural, apartaments turstics i albergs, seguit del 25 % que corresponen a restaurants i els 24 % a empreses dactivitats recreatives i culturals. La majoria daquestes empreses es dediquen al guiatge i a lorganitzaci dexcursions i activitats a la natura
Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

Antiguitat de lempresa:
La majoria dempreses, un 83 %, tenen ms de 6 anys i un 65 % ms de 10 anys dantiguitat. Noms hi ha un 4 % dempreses de nova creaci, de menys de 3 anys dantiguitat.

Evoluci del personal:

En totes les comarques les empreses han mantingut o han augmentat lleugerament el nmero de persones treballadores contractades.

Creixement de la plantilla:
Majoritriament, el nombre de treballadors/es contractats ha augmentat en un rang dentre 2-5 nous contractats/ades des de la fundaci de lempresa fins a lactualitat.

TIPOLOGIA DEMPRESES Evoluci de la plantilla

La majoria dempreses del Bergued, el 59%, van comenar amb una plantilla dentre 2 i 5 persones, actualment aquest percentatge sha redut fins el 47%. Cal destacar que, levoluci del personal contractat al Bergued ha estat positiva ja que, en lactualitat, el 37% de les empreses tenen entre 10 i 20 treballadors. En el cas del Moians, un 73% dempreses van iniciar la seva activitat amb una plantilla entre 2 i 5 treballadors. La tendncia ha estat positiva i shan anat augmentant el nombre dempleats, actualment un 17% de les empreses tenen entre 6-10 treballadors, un 6% entre 10 i 20 i un altre 6% ms de 20 persones en plantilla.

mbit territorial dactuaci

Al Solsons, sha donat el cas a la inversa, ja de partida el 67% de les empreses es situaven en els rangs dentre 2 i 10 treballadors. Actualment, prcticament el mateix percentatge disposa dentre 2-5 treballadors, un 6 % dempreses han evolucionat cap al rang entre 10 i 20 per ha desaparegut del grfic el rang dentre 6-10.

mbit territorial dactuaci

Lactivitat comercial majoritria de les empreses del Catcentral es circumscriu a lmbit territorial catal, amb un 35% de les transaccions comercials, seguit per les provinents de la mateixa comarca amb un 19%. A continuaci, amb uns percentatges similars es situen els mercats estatal, local i europeu. La comarca del Bergued est clarament especialitzada en el mercat catal, amb ms dun 70% de la quota de mercat situada en aquest mbit territorial. Tant el Moians com el Solsons tenen major equilibri entre els diferents territoris dactuaci, destacant els ms propers al Moians i els ms allunyats al Solsons.

Evoluci de les vendes

Levoluci de les vendes dels productes en els darrers tres anys s lleugerament positiva per les empreses de les tres comarques. El 35% afirmen que han augmentat moderadament les vendes i el 15% les han augmentat mpliament. Cal tenir en compte per que un 35% de les empreses han disminut les seves vendes, en major o menor grau.

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

COMPETITIVITAT

Soc competitiu...
Els factors de competitivitat ms destacats segons les empreses de les tres comarques sn el producte o servei, la qualitat i la innovaci, tecnologia o talent. La visi dels seus punts forts s radicalment diferent en cada comarca, les empreses del Bergued es veuen competitives en producte o servei, les del Moians en una gran proporci en Innovaci i talent i les Solsonines en costos per amb proporcions ms equilibrades.

Bergued

Moians

Solsons

Estratgies de competitivitat
Les estratgies ms importants per augmentar la competitivitat sn la qualitat de productes i serveis, oferir productes i serveis atractius i adequats a les necessitats actuals, i diferenciats de la competncia. Un 80 % dels empresaris del Moians consideren tamb important adaptar-se a la clientela i menys dun 10 % creuen que els preus baixos els faran ms competitius.

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

PRODUCTES I SERVEIS

Producte estrella:
La meitat dempreses dels tres territoris ofereixen algun tipus de producte o activitat que defineixen com producte estrella. Aquests sn molt variats, en funci de lactivitat principal de les empreses, destaquen per exemple piscines climatitzades, mojitos i chillout, menjar japons, lentorn, fer rutes amb ruc, assessoria cultural o menjars com les patates de pastor o el plat del dimoni.

La majoria dempreses del Moians no tenen previst oferir nous productes a curt termini, la meitat de les empreses del Solsons i el Bergued tampoc sho han plantejat com un objectiu a curt termini. Els nous productes que pensen oferir algunes empreses com a productes estrella sn tant variats com wifi, inflables, productes escolars, paquets dactivitats com concert + sopar, noves ofertes, pla-B o ampliaci de les installacions.

32 % pla estratgic
El 68% de les empreses enquestades afirmen que no tenen cap pla estratgic definit, per als propers tres anys.

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

CREACI DE LEMPRESA

Per qu crear una empresa?

Els principals motius que van impulsar els enquestats i enquestades a crear la seva prpia empresa van ser: posar en prctica les prpies idees, en segon lloc la tradici familiar i amb un percentatge molt similar aconseguir la independncia personal.

Si fem lanlisi per comarques veiem que la tradici familiar t un gran pes al Bergued, on s la motivaci majoritria, al Moians domina la voluntat de posar en prctica les prpies idees i al Solsons, juntament amb aquesta, la motivaci daconseguir la independncia personal i professional.

El 64% dels empresaris i empresries van demanar suport professional a persones i/o organismes especialitzats durant el procs de creaci de lempresa. Especialment les empreses del Moians, que van contar amb lassessorament del CMM - Consorci del Moians. (al grfic correspon a la columna CFI)

Al Bergued, les empreses es van decantar per demanar suport a organismes oficials com el Consorci de Formaci i dIniciatives Cercs-Bergued (CFI) o consultories, al Solsons, les empreses han confiat ms en collegues professionals, amics o familiars i al Moians sobretot han contactat amb el Consorci del Moians.
Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

CREACI DE LEMPRESA

Ajudes a lhora de crear lempresa?

Les ajudes pbliques no van ser decisives en el moment de prendre la decisi de crear lempresa, un 61% dels enquestats i enquestades no creu que les ajudes contribussin en aquest procs de creaci de lempresa.

Com valora els serveis i programes de creaci dempreses?

La valoraci sobre els serveis i programes relacionats amb la creaci dempreses s en general positivat, ja que ms dun 80% dels enquestats pensen que sn encertats i tils i adequats a les necessitats de lempresariat, fet que fa que collaborin positivament a tenir xit en el procs de creaci de lempresa. Per altra banda, el mateix percentatge pensen que no sn prou coneguts i que seria millor disposar de menys ajudes oficials per deixar a lempresariat ms llibertat dacci.

Analitzant els resultats per comarques, al Solsons i Bergued es mant la tendncia mostrada en conjunt, els serveis i programes es consideren positivament per creuen falta difusi i que la gent els conegui. Bergued

Solsons

En canvi al Moians la opini general s molt ms negativa, els consideren insuficients, poc coneguts, promocionats de forma poc eficient i no estan dacord amb el sistema demanant ms llibertat dacci pels empresaris, creuen per, que contribueixen a lxit. Moians

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

CREACI DE LEMPRESA

Els inconvenients..
Com a principals inconvenients a lhora de crear una empresa, els empresaris/ries destaquen, en primer lloc, la falta de capital inicial, seguida per la situaci econmica actual i les crregues fiscals.

...al territori
Per les empreses del Moians els principals inconvenients sn tres: la falta de capital inicial, la situaci econmica i la competncia o sector per aquest ordre. En les altres dues comarques estan ms repartits, destacant al Solsons molt per sobre dels altres la situaci econmica actual. Les empreses del Bergued, consideren que el principal inconvenient a lhora de crear una empresa s la falta de capital inicial.

Altres inconvenients que van plantejar els enquestats i enquestades van ser factors diversos com qestions familiars, incompetncia de les administracions i demora dels processos, lexcs de burocrcia i permisos, massa crrega de normatives i problemes amb entitats financeres.

El 74% de les empreses enquestades dels tres territoris, opinen que actualment s ms difcil crear una empresa. Cal destacar que noms un 8% pensen que s ms fcil tot i els esforos i programes engegats per les administracions en aquests aspectes.

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

CLIENTS

Quantitat absoluta de clients

Pel que fa al nmero absolut de clients registrats, el 41% de les empreses tenen una cartera de ms de 100 clients, daquestes el 12% tenen de 101 a 200 i el 29% ms de 200 clients. El 59% restant tenen menys de 100 clients registrats, daquestes el 12% tenen entre 51 i 100, el 41% tenen entre 26 i 50 clients i el 6% tenen registrats menys de 25 clients.

Tipologia de clients
La tipologia de clients ms habitual s la que podem denominar familiar i poblaci en general. Aquesta tendncia es la dominant a les tres comarques, com mostra el grfic de la part inferior. s ms habitual, amb poca diferncia en el cmput global, el collectiu de jovent que el de la tercera edat, fet que es dona sobretot al Bergued on prcticament no hi ha clients de la tercera edat.

La majoria dempreses del Solsons tenen entre 26-50 clients anuals, seguides per les que en tenen de 101 a 200, al Bergued la major part en tenen mes de 200 i al Moians trobem en proporcions similars les que tenen entre 26-50 clients a lany i les que en tenen ms de 200.

A les tres comarques la tipologia de clients mes habitual correspon al client familiar, i poblaci en general. Al Bergued prcticament no hi ha clients que siguin especficament de la tercera edat, collectiu que s el tercer en importncia al Moians. Les empreses de la comarca del Solsons sn les que presenten una tipologia de clientela ms diversa (poblaci en general, famlies, activitats empresarials, jovent, tercera edat, etc..).

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

ENTS
La major afluncia de clients es dona a lestiu i la tardor, essent la temporada dhivern la ms fluixa de lany. Un 60 % dels enquestats/ades han escollit lestiu com la seva temporada de ms feina.

CLIENTS

A les comarques del Bergued i Solsons lafluncia s similar, concentrada bsicament a lestiu i amb lhivern com a temporada de menor afluncia. Al Moians est ms repartida: la tardor t la mxima afluncia seguda de lestiu i en menor importncia la primavera.

Moians

Bergued

Solsons

Prcticament en un 80% , el temps destada dels clients als establiments o el perode de realitzaci de les activitats s dun cap de setmana, en la resta dels casos s de ponts dun mnim de 3 dies. Aquesta s la tendncia del tres territoris, predominen les estades curtes de dos o tres dies, anant disminuint la freqncia amb lincrement de la durada del perode.

Bergued

Moians

Solsons

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

CLIENTS

Origen dels clients

En conjunt observem que la major part del la clientela del territori CatCentral est composada per clients de Catalunya, majoritriament de Barcelona.

Per demarcacions, al Bergued la majoria dels clients sn, de forma absoluta, de la provncia de Barcelona, seguits pels de Girona. Al Solsons predominen clients de la resta de lEstat espanyol i de Lleida i al Moians dominen tamb amb ms dun 80% els Barcelonins, amb una petita proporci de gironins i lleidatans.

Bergued

Solsons

Moians

Aspectes ms valorats
La percepci de les empreses sobre que els aspectes ms valorats per la seva clientela indica que el que ms valora s, en primer lloc, el bon tracte i lamabilitat del personal, seguit per la qualitat del producte o servei i les caracterstiques diferenciades daquest.

Aquesta percepci coincideix en les empreses de les tres comarques per separat, tret del Moians on donen ms importncia a les caracterstiques diferenciades del producte o servei.
Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

RELACIONS EMPRESARIALS

Noms un 2% de les empreses produeixen o es subcontracten per a altres empreses del sector ms grans. Aquest fet es deu tant per la naturalesa del sector turstic com a la tipologia de petita i mitjana empresa caracterstica daquesta zona.

Les empreses utilitzen canals de distribuci diferents i variats per comercialitzar els seus productes i serveis, el ms utilitzat amb un 36% s internet, seguit pel 30% dempreses que fan la comercialitzaci directament. Amb proporcions al voltant del 10% trobem els que utilitzen majoristes, grans superfcies o minoristes com a canals de distribuci habituals.

Lorigen dels provedors de la majoria dempreses (93%), sn dmbit nacional, ja sigui local (20%), comarcal (29%), catal (33%) o de la resta de lestat espanyol (11%). Tant sols el 7% de les empreses tenen provedors dmbit internacional.

RELACIONS AL SECTOR

Empreses del sector

La majoria dempreses (74%) tenen relaci amb altres establiments del seu sector, per comarques les que ms el relacionen sn les del Bergued, on prcticament totes mantenen contactes constants, al Solsons ho fan tamb amb bona proporci, ms del 80% i on menys es relacionen s la Moians, on noms un 45% dempresaris i empresries diuen relacionar-se amb altres.

Em relaciono...
La tipologia dempreses amb les que ms es relacionen al Bergued sn empreses dactivitats recreatives i culturals, allotjaments i restauraci i solen tenir-hi una cooperaci puntual. A les altres dues comarques es segueix ms o menys el mateix patr, les cooperacions puntuals superen en poc a la cooperaci regular.

Relacions exteriors
El 72% de les empreses no es relacionen amb empreses del sector internacionals, del 28% que ho fan, les del Bergued sn les que mantenen ms contactes de forma regular.

COLLABORACI

Collaboro...
El nivell de collaboraci entre les empreses de la prpia comarca es qualificat clarament com a millorable al Solsons, tamb com a millorable i per altra part, com a molt bo al Bergued. Al Moians, en canvi, una gran majoria dempresaris i empresries veuen suficient el nivell de collaboraci del sector a la comarca.

Que trobo a faltar

La majoria dempresaris i empresries troben a faltar al seu territori empreses que realitzin activitats recreatives i culturals, com a complement als seus negocis, un 20% creuen que falten allotjaments, un 15 % agncies de viatge i finalment un 10% troben a faltar restaurants.

El Moians i Bergued creuen que el seu territori no necessita ms empreses turstiques, fet potser contradictori amb les caracterstiques de cada zona, el Bergued s una destinaci madura amb un sector turstic ben desenvolupat i evolucionat, en canvi al Moians tot just sest comenant a desenvolupar aquest sector. Aquesta valoraci pot tenir a veure amb la percepci de la competncia com a factor negatiu al Moians. Al Solsons, que es trobaria en estat de desenvolupament turstic intermedi, les proporcions sigualen amb predomini dels que creuen que falten ms empreses turstiques.

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

QUALITAT

Qualitat
El 56% de les empreses enquestades tenen algun tipus de certificaci de qualitat. En aquest percentatge shi inclouen tamb altres certificacions de caire mediambiental o turstic. El 53 % dels empresaris pensa que la certificaci de qualitat no els ajudaria a obtenir un posicionament diferenciat al mercat.

La majoria creuen en els principals avantatges de la certificaci de la qualitat sn que els permet millorar el prestigi de lempresa i esdevenir una bona eina de promoci, a ms de garantir la qualitat de productes o serveis i millorar tota la gesti interna de lempresa, optimitzant els recursos i reduint costos. Un 13% creuen que la certificaci de la qualitat s til per a incrementar la clientela o per aconseguir la seva fidelitzaci.

MARQUES COLLECTIVES / TERRITORIALS

Impulsades per associacions, gremis o grups en general per identificar i/o protegir un producte o un servei o distingir qualsevol altra identitat que posin en com. Els diferents components del grup utilitzen la marca collectiva sota la vigilncia de lorganitzaci.

Marca impulsada pel Consorci de Formaci i d'Iniciatives Cercs-Bergued, el Consell Comarcal del Bergued, Hostaleria i Turisme del Bergued i Productors Agroalimentaris del Bergued, sorgida del projecte Posa el Bergued al teu plat. Sidentifica per un segell que es pot trobar en restaurants i productes agroalimentaris, segell que implica collaboraci, sostenibilitat i potenciaci de tot el conjunt del territori.

Marca creada des del Consorci del Moians, pretn que els productes d'aquesta comarca i els plats que se'n deriven es converteixin en un element de promoci i diversificaci turstica i en un dinamitzador econmic per als municipis del Moians. El projecte sha materialitzat amb una campanya de sensibilitzaci, promoci i difusi de la gran diversitat i qualitat gastronmica i alimentria del Moians.

El 25% de les empreses enquestades, formen part daquestes marques promogudes des dels territoris del Moians i del Bergued

MARQUES CERTIFICABLES DE QUALITAT

Les Certificacions de Qualitat presents en les empreses turstiques de les tres comarques sn:

ISO 9001
Comprn un conjunt de normes de qualitat establertes per la Organitzaci Internacional per la Estandarditzaci (ISO), sn aplicables a qualsevol tipus dorganitzaci (empreses de producci, empreses de serveis, administracions,...), no sn especfiques de turisme. Estan reconegudes internacionalment i adaptades a cada pas per les entitats oficials de normalitzaci, que en el cas dEspanya s AENOR (Asociacin Espaola de Normalizacin y Certificacin). La norma ISO:9001 s una norma per a la certificaci de les empreses. Aquesta norma recull els requisits a seguir per una empresa per tal de certificar el seu Sistema de Gesti de la Qualitat. Fa referncia a dos grups de requisits: 1. 2. Les necessitats o expectatives establertes (caracterstiques que cadasc estableix); Les implcites u obligatries (caracterstiques que es pressuposa han de complir)

Est estructurada en quatre grans captols, basats en el cicle PDCA o cicle de Deming:

Responsabilitat de la Direcci. Gesti dels recursos. Gesti dels processos. Mesura, anlisis i millora AVANTATGES
ISO 9001. Model del procs de gesti de la qualitat. (Font: www.cidem.es)

INCONVENIENTS No especfica per TURISME COSTOS: elevats per lempresa

un 5 % dels establiments del Catcentral amb alguna certificaci han optat per la ISO 9001

Reconegut a nivell INTERNACIONAL

Q DE QUALITAT
La Marca Qualitat Turstica Espanyola (Q) parteix de mitjans dels anys 90, impulsada per la Secretaria dEstat de Comer i Turisme. El distintiu Q certifica la qualitat de tot establiment turstic, que compleixi les normes de qualitat exigides d'acord amb la seva categoria. Aquestes normes es refereixen tant a serveis com a productes o a installacions. L'obtenci d'aquest segell s fa d'acord amb una auditoria realitzada per empreses acreditades independents. Els valors que ha volgut donar aquesta marca sn: PRESTIGI DIFERENCIACI- FIABILITAT- RIGOR-PROMOCI Shan impulsat diferents sistemes de qualitat, entre els que estan vigents actualment trobem: Sistema de Qualitat en Estacions dEsqu i Muntanya, Sistema de Qualitat dHotels i Apartaments Turstics, Sistema de Qualitat en Agncies de Viatge, Sistema de Qualitat en el Sector de Cmpings, Sistema de Qualitat en el Sector de Restaurants, Sistema de Qualitat per a Cases Rurals, Sistema de Qualitat per Espais Naturals Protegits,... AVANTATGES Present en el 10 % destabliments certificats Especfica de TURISME Reconeguda a nivell ESPANYOL INCONVENIENTS COSTOS: elevats per lempresa

SIGTED
El Sistema Integral de Qualitat Turstica en Destins SICTED s un sistema promogut per la Secretara General de Turismo del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio i la Federacin Espaola de Municipios y Provincias, i t com a objectiu estratgic impulsar la qualitat en les destinacions turstiques; harmonitzar els nivells sectorials, afavorint les actuacions integrals en les destinacions a llarg termini, i reforar el teixit empresarial.

El sistema aborda en el mateix procs i en la seva totalitat tots els subsectors que formen part de l'activitat turstica d'una determinada destinaci. Persegueix un nivell de qualitat homogeni en els serveis oferts al turista dins un mateix dest, augmentant aix el nivell de satisfacci general i la percepci positiva del turista. Entre altres eines, compta amb 28 manuals de bones prctiques, un per cada ofici. Ofereix a les empreses/serveis turstics adherits un pla de formaci, visites dassistncia tcnica por part dassessors homologats, tallers collectius, grups de treball que desenvolupen propostes de millora per al dest i avaluacions que contrasten ladequaci de lempresa o servei als estndards de qualitat. Tot aix culmina en lobtenci del distintiu Comproms de Qualitat Turstica. Certificaci majoritria al Catcentral, amb un 47 % destabliments certificats. El Consorci de Turisme de l'Alt Bergued actua com a ens gestor per a la implantaci d'aquest sistema a la comarca. Actualment, al Bergued hi ha 62 empreses certificades i 26 que estan en procs d'aconseguir el distintiu. AVANTATGES Sistema amb una nova concepci territorial, s impulsat a un nivell institucional ms proper a lempresari/a. Alt nivell de promoci i assessorament. Reconegut lmbit ESPANYOL INCONVENIENTS COSTOS MITJANS

MARQUES CERTIFICABLES DE MEDI AMBIENT

ISO 14001 /EMAS
La certificaci ISO 14001 i el sistema dauditoria i gesti ambiental EMAS sn sistemes voluntaris de gesti ambiental que promouen la millora contnua del comportament ambiental de les empreses, compten amb un reconeixement internacional. Lempresa turstica ha estat en molts casos capdavantera en la incorporaci daquests estndards a la seva gesti.

Els procediments i les accions que shan dimplementar per aconseguir-los no sn ni fcils ni barats, per comporten beneficis com: Obtenir uns estndards de gesti ambiental reconeguts internacionalment. Donar a lestabliment una nova imatge de sostenibilitat. Implementar un sistema de gesti ambiental que ajudi a millorar la qualitat ambiental de lestabliment, reduir costos corrents i sensibilitzar el personal i els clients en matria ambiental. Iniciar un procs de millora permanent en aquest sentit. AVANTATGES Un 10 % de les empreses amb alguna certificaci tenien aquestes certificacions ambientals RECONEGUTS INTERNACIONALMENT INCONVENIENTS COSTOS: elevats per lempresa

EL DISTINTIU DE GARANTIA DE QUALITAT AMBIENTAL

s un sistema, impulsat per la Generalitat de Catalunya, per identificar aquells productes i serveis que reuneixen determinades propietats o caracterstiques que els fa ms respectuosos amb el medi ambient. L's del distintiu est restringit a aquells productes i serveis que han estat sotmesos voluntriament pels seus productors, comercialitzadors i titulars al sistema de verificaci establert. El distintiu vol per una banda, promoure el disseny, la producci, la comercialitzaci, l's i el consum de productes i de serveis que afavoreixen la minimitzaci de residus o b la recuperaci i reutilitzaci dels subproductes, les matries i les substncies que contenen, i tamb dels que suposen un estalvi de recursos, especialment d'energia i aigua. I per altra banda, proporcionar als usuaris i als consumidors una informaci millor i ms fiable sobre la qualitat ambiental dels productes i dels serveis que els orienti en les seves decisions d's o de compra. s compatible amb altres sistemes oficials de garantia de qualitat ambiental. AVANTATGES Present en un 16 % de les empreses enquestades COSTOS MODERATS al voltant dels 300 euros anuals INCONVENIENTS Noms reconegut en lmbit CATAL

ETIQUETA ECOLGICA
s un sistema voluntari creat lany 1992 per la Uni Europea per identificar els productes i els serveis ms respectuosos amb el medi ambient. s vlida a tots els estats membres de la Uni Europea, Noruega, Liechtenstein i Islndia i totalment voluntria.

Representa haver complert uns criteris ambientals selectius i transparents. Els consumidors sasseguren triar opcions que redueixen els efectes ambientals adversos i contribueixen a ls efica dels recursos. A Catalunya latorga la Direcci General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. El sistema est coordinat amb altres sistemes d'etiquetatge o de certificaci de la qualitat i en particular, amb el sistema d'etiquetatge energtic i el sistema d'agricultura ecolgica. AVANTATGES Present en un 10 % de les empreses enquestades Reconegut en tot lmbit EUROPEU INCONVENIENTS COSTOS MITJANS al voltant dels 500 anuals

RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL

La responsabilitat social empresarial (RSE) s la integraci voluntria, per part de les empreses, de preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials, processos productius i relacions amb els grups dinters com sn clients, provedors, treballadors, accionistes... Ser socialment responsable no noms significa complir plenament amb les obligacions jurdiques, sin tamb anar ms enll, invertint en el capital hum i en les relacions amb lentorn i la societat que opera.

Responsabilitat social empresarial

El 54% de les empreses enquestades apliquen criteris de RSE en la seva gesti empresarial, sobretot en lmbit social i medi ambiental. En canvi, noms una empresa del total de la mostra t implantat un Sistema de RSE en la seva empresa.

RSE.PIME
El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya en collaboraci amb el Consell General de Cambres de Catalunya, promouen el programa RSE.PIME, que t per objectiu la implantaci de la Responsabilitat Social Empresarial a les petites i mitjanes empreses catalanes aix com el foment duna nova cultura empresarial que millori la seva gesti.

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

INTERNACIONALITZACI

Exportaci

El 37% de les empreses enquestades exporten els seus productes o serveis a lexterior. Tot i aquest percentatge, relativament baix, un 24 % daquestes afirmen que el percentatge de facturaci que correspon a lexportaci s baix (05%). Un 10% el consideren moderat (530%) i noms 3% opina que s alt (< 50%).

La meitat del total dexportacions es fan a pasos de la Uni Europea, especialment pasos vens com Frana i Itlia. Laltra meitat restant es reparteix equitativament entre els Estat Units, frica i sia i la categoria: Altres.

100 %
Eines dinternacionalitzaci
Els mecanismes de suport a lexportaci, que les empreses utilitzen en el procs dinternacionalitzaci, sn diversos, el 29% han escollit la categoria Altres, i utilitzen per exemple revistes especialitzades, inserci en webs de promoci internacional, publicitat en altres webs. Un 24% participen en jornades de contactes i tamb participen en fires i congressos diversos.

NO

INNOVACI EN CONEIXEMENT
Tres quartes parts de les empreses, no realitzen cap tipus dactivitat o intercanvi amb universitats, associacions o altres empreses del sector.

La majoria de les empreses (88%) no destinen cap partida pressupostaria en concepte de R+D+i. En el Moians aquesta afirmaci s compleix en el 100% de les empreses enquestades. Al Bergued s on ms empreses interverteixen en R+D+i, amb ms dun 20% que realitzen inversions en aquet mbit.

El Bergued s la comarca que ms relaci t amb aquestes entitats, ja que gaireb un 45% de les empreses daquest territori afirmen que realitzen algun tipus dactivitat amb lescola Joviat, associacions de turisme o universitats.

El 49 % de les empreses han invertit en tecnologia en els darrers 3 anys

Pel que fa a la inversi tecnolgica realitzada, el 34% de les empreses enquestades han realitzat algun tipus dinversi en qualitat, el 24% en aspectes ambientals i un 19% en la millora del procs de producci. Un 13% han invertit en wifi, i millora i modernitzaci dels serveis informtics pels clients i per la seva prpia xarxa informtica.

El 67% de les empreses enquestades, no utilitza patents, drets de propietat o tecnologia prpia. UTILITZA PATENTS, DRETS DE PROPIETAT O TECNOLOGIA PRPIA SI NO NC 29% 67% 4% 100%

PROMOCI

La majoria dempreses enquestades, forma part dalguna associaci o gremi. Els principals motius pels que en forma part sn que li ofereixen avantatges i serveis com rebre informaci i assessorament (33%), representar el sector (21%), i buscar nous canals de promoci i comercialitzaci(19%). Un 14% valoren la formaci que lassociaci i/o gremi els ofereix pel fer destar associat.

El 86 % utilitzen internet com a eina habitual de treball: promoci/correu electrnic/reserves

Canals per la interacci amb els clients

La major part dinteraccions amb els clients (un 68%) es fan a traves de tres canals principals: la web convencional o web 1.0, el correu electrnic i les xarxes socials. Un 15% utilitzen la telefonia. Cal destacar que noms un 7% han entrat en el mn de la web 2.0, i que les visites comercials tamb shan redut a la mnima expressi.

Un 80 % no tenen pla de mrqueting

Assistncia a fires o congressos

La meitat de les empreses assisteixen a fires i/o congressos moltes vegades (12%) o alguna vegada (38%). El 17% denquestats/ades no assisteix mai a cap fira o congrs, i un 33% poques vegades.

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

PERSONAL

Tipus de contractes:
El 36% de les empreses, tenen persones contractades amb contractes indefinits a temps complet i la majoria daquestes (un 16 % del total dempreses) tenen entre 1 persona amb aquest tipus de contracte. El 20% de les empreses, estan formades per autnoms, daquestes, el 15% sobre el total dempreses, tenen 1 sola persona treballadora com a autnoma. El 15% de les empreses, tenen persones contractades amb contractes indefinits a temps parcial i la majoria daquestes (11% sobre el total dempreses) tenen entre 2 i 5 persones en plantilla, amb aquesta modalitat de contractaci. El 5% de les empreses, tenen persones contractades amb contractes temporals a temps complet, el percentatge daquestes empreses amb 2-6 persones treballadores, representa un 3% del total dempreses. El 19% de les empreses, tenen personal contractat amb contractes temporals a temps parcial. l 2% de les empreses, tenen personal contractat amb la tipologia de contracte indefinit fix discontinu.

Tipus de contracte:
Aut: Autnoms TTC: Temporal a temps complet TTP: Temporal a temps parcial ITC: Indefinit a temps complet ITP: Indefinit a temps parcial IFD: Indefinit fix discontinu

Nivell destudis de la plantilla:

El 22% de les empreses, tenen personal amb estudis de formaci professional de grau superior, el 13% del total de les empreses tenen 1 persona treballadora amb aquest nivell destudis. Un 11% de les empreses, tenen personal amb estudis de formaci professional de grau mitj, el 5% del total de les empreses tenen 1 persona treballadora amb aquest nivell destudis. El 21% de les empreses tenen persones contractades amb estudis universitaris de grau superior (doctorat, enginyeria, llicenciatura), daquestes el 14% del total dempreses noms t contractada 1 persona amb estudis universitaris. El 33% de les empreses, tenen persones contractades amb altres estudis, generalment de formaci bsica, entre 2-5 persones l11%, entre 610 persones el 7% i entre 11-20 persones el 4%, del total de les empreses.

Nivell destudis: Us: Universitaris grau superior UM: Universitaris grau mig FPS: Formaci professional grau sup.
FPM: Formaci professional grau mig ALT: Altres

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

PERFILS PROFESSIONALS

Perfils professionals
Tres quartes parts de les empreses consideren que tenen els diferents perfils professionals coberts. Al Moians, aquest percentatge puja fins al 100%, per contra a la comarca del Bergued noms el 40% de les empreses, opinen que tenen els perfils professionals coberts. El 26% del total de les empreses que creuen que no tenen els perfils professionals coberts, opinen que els perfils necessaris pel futur de lempresa, son per sobre de tots gent amb coneixement didiomes, tamb monitors dactivitats i tcnics esportius. En alguns casos afirmen que no estan coberts per qestions econmiques.

El 61% de les empreses enquestades, consideren que no tenen dificultats per trobar persones treballadores qualificades i implicades a lhora de cobrir els llocs de treball.

FORMACI
Pla de formaci Facilita formaci al personal

Formaci
Pel que fa a la formaci del personal, un 63% dempreses no tenen cap mena de pla de formaci, un 28% el t de forma explicita, mentre que el 9% restant afirma que disposa dun pla de formaci de forma informal. Ms de la meitat de les empreses (59%), afirmen haver facilitat formaci al seu personal, en el darrer any. Al Bergued i al Solsons les empreses han realitzat formaci en temes concrets aplicats al seu negoci i en hostaleria i recepci principalment. A ms a ms de la prevenci de riscos laborals, com en totes les comarques, al Moians les empreses tamb han realitzat formaci sobre promoci, innovaci i noves tecnologies.

Prctiques formatives
El 41% de les empreses, ofereixen places de prctiques formatives als centres del territori. Al Bergued veuen amb ms reticncia aquestes prctiques per lesfor que suposen per lempresa i els resultats obtinguts a les altres dues comarques en tenen una percepci ms positiva, les consideren interessants i una molt bona opci, perqu els alumnes realitzin la formaci prctica directament a les empreses.

Font: Elaboraci prpia en base a les dades de extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial

Com valoren la qualitat i eficincia dels serveis i recursos que els ofereix la seva comarca els empresaris del... BERGUED Xarxa viria
El 56 % dels enquestats/ades pensen que la xarxa viria s pot qualificar de bona o molt bona, per contra del 33 % que pensa que es regular

Serveis logstics
Pel que fa als serveis logstics la percepci general s que sn regulars o dolents (67 %)

Comunicacions (telefonia mbil, ADSL..)

Les comunicacions mitjanant telefonia sn clarament millorables segons el 64 % dels empresaris/ries

Comer nacional i internacional

Curiosament la situaci del Bergued en referncia al comer nacional i internacional s valorada en un 50% com a bona i en un 50% com a regular o dolenta

Formaci
Tres quartes parts defineixen la situaci formativa de la comarca com a regular o dolenta

Recerca i dinnovaci (R+D+i)

En recerca i innovaci la proporci dinsatisfets s tamb de tres quartes parts de la mostra

Serveis empresarials
Els serveis empresarials es valoren com a bons i regulars amb el mateix percentatge

Tractament de residus
Els residus es tracten correctament, aix ho reflexen el 63% de valoracions positives

Sl industrial
El sl industrial es valorat, en general, positivament per un 60 % denquestats/ades

Com valoren la qualitat i eficincia dels serveis i recursos que els ofereix la seva comarca els empresaris del... MOIANS Xarxa viria
La meitat de la mostra qualifica la xarxa viria del Moians de regular

Serveis logstics
Pel que fa als serveis logstics la percepci general s que sn bons o regulars a parts iguals (50 %)

Comunicacions (telefonia mbil, ADSL..)

Les comunicacions mitjanant telefonia sn regulars per la meitat dels empresaris/ries

Comer nacional i internacional

La situaci del Moians en referncia al comer nacional i internacional s valorada com a regular en un 75% dels casos i com a bona i en un 25%

Formaci
Tres quartes parts defineixen la situaci formativa de la comarca com a bona

Recerca i dinnovaci (R+D+i)

En recerca i innovaci domina la opini que la situaci de la comarca pot definir-se com a regular.

Serveis empresarials
Els serveis empresarials es valoren com a bons i regulars amb el mateix percentatge

Tractament de residus
El tractament de residus s valorat com a regular per un 75 % del total, la resta el qualifiquen de bo.

Sl industrial
El mateix passa amb el sl industrial, un 75% denquestats/ades el valoren com a regular, per el 25% restant com a dolent

Com valoren la qualitat i eficincia dels serveis i recursos que els ofereix la seva comarca els empresaris del... SOLSONS Xarxa viria
La majoria dels enquestats/ades tenen una opini negativa sobre la xarxa viria del Solsons, noms un 9% la qualifiquen com a bona

Serveis logstics
Pel que fa als serveis logstics la percepci general s que sn regulars o dolents (75%)

Comunicacions (telefonia mbil, ADSL..)

Les comunicacions mitjanant telefonia sn clarament millorables segons el 75% dels empresaris/ries

Comer nacional i internacional

La situaci del Solsons en referncia al comer nacional i internacional s valorada com a regular o dolenta per tres quartes parts dels empresaris/ries

Formaci
La qualificaci majoritria de la situaci formativa de la comarca s tamb regular o dolenta

Recerca i dinnovaci (R+D+I)

En recerca i innovaci la proporci dinsatisfets s del 60% front al 40% restant que la qualifica de bona

Serveis empresarials
Els serveis empresarials es valoren com a regulars en un 73%dels casos

Tractament de residus
Els residus es tracten correctament, aix ho reflexen el 64% de valoracions positives

Sl industrial
El sl industrial es valorat, positiva i negativament en les mateixes proporcions

REPTES DE FUTUR...
Segons les empreses de les tres comarques, aquests sn els principals obstacles amb els que es troben actualment i els reptes ms importants que creuen que hauran dafrontar en el futur.

Els principals obstacles:

Les dificultats econmiques, la falta de liquiditat i la manca de finanament per a millorar les seves installacions, activitats o serveis. Lexcessiva burocrcia pel que fa als permisos, trmits fiscals i requisits lhora de crear una nova empresa o engegar una nova activitat. La disminuci de la clientela, que pot arribar a produir un abaratiment dels preus. La baixa qualificaci de les persones que comencen a treballar en el sector, juntament amb la poca experincia professional. Deficincies en infraestructures, el repte ms important s el servei de carretes, sobretot en poques de neu, internet i telefonia. La crisi de confiana en la que est immers el sector.

Els principals reptes:

Millorar la professionalitzaci del sector. Disminuir els costos i oferir ms serveis amb la mateixa qualitat. Aconseguir la diferenciaci del producte comarcal. Millorar la comercialitzaci dels productes Produir nous productes. Promoci i projecci exterior de la comarca i dels establiments en particular. Creure en les potencialitats del territori i tenir confiana en els propis productes. Innovar i ser creatius. Tenir capacitat dadaptaci.

Segons les dades obtingudes de lanlisi dels resultats de lenquesta realitzada, podem concloure que les empreses del sector turstic de les comarques del territori Catcentral (Bergued, Moians i Solsons) estudiades: Tenen el perfil de microempreses i petites empreses, generalment de carcter familiar, que es dediquen principalment a les activitats de turisme rural i allotjament, restauraci i realitzaci dactivitats recreatives i culturals. Tenen majoritriament, una antiguitat de ms de 6 anys i han mantingut o augmentat lleugerament (entre 2 i 5 nous contractats) la seva plantilla laboral des de la seva fundaci. Hi treballen, en proporcions similars, treballadors i treballadores autnoms, altres amb contracte de treball indefinit a temps complet i personal amb contracte temporal a temps parcial. El seu nivell formatiu predominant s de formaci bsica, seguit de la formaci professional, de grau mig o superior, i els treballadors amb estudis universitaris. El seu mbit de treball es circumscriu a Catalunya, amb clientela de proximitat de tipologia familiar o poblaci en general. La cartera de clients ms important la formen els procedents de Barcelona, especialment a les comarques del Moians i el Bergued. La temporada alta sol ser lestiu i la tardor i les estades o la durada de realitzaci de les activitats sol ser majoritriament dun cap de setmana o ponts de dos o tres dies, al Moians cal destacar tamb el turisme de segona residncia, amb una incidncia molt important sobre el sector turstic de la comarca. Basen la seva oferta comercial en productes i serveis de qualitat, atractius i adaptats a les necessitats actuals, i la majoria pensen millorar la qualitat dels productes o serveis i/o ampliar la seva oferta per a incrementar el seu volum de negoci a curt termini. Desenvolupen el seu treball en un mbit de proximitat, tant pel que fa a la clientela com als provedors, pertanyents prcticament en la seva totalitat a lmbit catal, comarcal i local. Les seves relacions laborals es produeixen tamb amb empreses del sector que realitzen activitats complementries a la seva a nivell local i comarcal. No han rebut ajudes o subvencions per al desenvolupament del seu procs dinternacionalitzaci, noms un 37% de les empreses exporten els seus productes o serveis i la majoria daquestes qualifiquen el seu volum dexportaci com a baix. Per millorar-ho participen en revistes especialitzades, insereixen publicitat en webs de promoci internacional o participen en jornades de contactes, fires i congressos. Tenen majoritriament, els diferents perfils professionals coberts. Dels que falten per cobrir destaquen treballadors amb coneixement didiomes, monitors dactivitats i tcnics esportius. Una part daquestes empreses, t dificultats per trobar personal qualificat amb un grau dimplicaci satisfactori i altres no cobreixen els llocs de treball vacants per qestions econmiques. Faciliten formaci al seu personal, tot i no tenir-ho establert en un pla de formaci formal. La formaci fa referncia a temes concrets aplicats al seu negoci, temes dhostaleria i recepci i prevenci de riscos laborals. Tot i que valoren positivament els processos de prctiques professionalitzadores, al considerar-les interessants i una bona opci, perqu lalumnat realitzi la formaci prctica directament a les empreses, tamb qestionen els resultats obtinguts en relaci a lesfor que suposen per lempresa. Van crear-se per la inquietud de posar en prctica les prpies idees de lempresari, per tradici familiar i per aconseguir independncia personal; per fer-ho es va demanar suport a persones o organismes especialitzats, collegues professionals i amics o familiars. Els principals inconvenients a afrontar sn la falta de capital inicial, la situaci econmica actual i les crregues fiscals que han de suportar. Tot i els esforos fets per les administracions, tres quartes parts de les empreses opinen que actualment s ms difcil crear una empresa.

No va ser decisiva per la seva creaci lexistncia dajudes pbliques. Lopini que mereixen els serveis i programes relacionats amb la creaci dempreses s en general positiva, es veuen encertats i tils, adequats a les necessitats de lempresariat i es creu que collaboren a tenir xit en el procs de creaci duna empresa. Ara b, en contrapartida, es creu que no sn prou coneguts i que seria millor disposar de menys ajudes oficials per deixar a lempresariat ms llibertat dacci. Tenen algun tipus de certificaci o pertanyen a alguna marca de qualitat en una proporci del 50% i apliquen criteris de Responsabilitat Social Empresarial (RSE). El segell de certificaci es vist com a positiu en el sentit de permetre augmentar el prestigi de lempresa i esdevenir una bona eina de promoci. Les certificacions majoritries presents sn el SIGTED (Sistema integral de Qualitat Turstica en Destins) amb un 47% destabliments certificats, seguit per les marques Club de Sabors del Bergued o el Moians ve de gust, amb un 25% dadhesions, el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, amb un 16 % i la Q de Qualitat Turstica, lEMAS i lEtiqueta Ecolgica de la Uni Europea amb un 10% cadascun. Han fet, amb una proporci del 50%, algun tipus dinversi tecnolgica en els darrers tres anys. Els principals objectius daquesta inversi han estat, qualitat, aspectes ambientals, millora del procs productiu i wifi i serveis informtics. Formen part dalguna associaci o gremi i valoren daquest fet rebre informaci i assessorament, representar el sector i buscar nous canals de promoci i comercialitzaci. Algunes de les empreses que no formen part de cap gremi o associaci, opinen que no hi ha cap motiu important per no fer-ho, simplement no sha donat loportunitat. No realitzen generalment activitats o intercanvis amb universitats, associacions o altres empreses del sector i no acostumen a destinar cap partida pressupostaria a R+D+i, la major part delles no utilitzen patents, drets de propietat o tecnologia prpia. Utilitzen internet com a eina habitual de treball, sobretot pel que fa a promoci dels seus productes i serveis, correu electrnic i gesti de reserves, sn usuaris de les xarxes socials per encara poques empreses shan iniciat en el mn de la web i continguts 2.0. No tenen pla de mrqueting i no assisteixen a fires i/o congressos habitualment. Coincideixen en que caldria millorar a les tres comarques les comunicacions mitjanant telefonia, ADSL, etc. i la recerca i innovaci. Al Bergued, caldria millorar especialment els serveis logstics i la formaci. Al Moians, mostren ms insatisfacci amb el sl industrial, la xarxa viria, el comer nacional i internacional i el tractament de residus. Al Solsons, les valoracions sn ms negatives en general i caldria millorar especialment la xarxa viria, els serveis logstics i les comunicacions, a ms a ms del comer nacional i internacional, la formaci i els serveis empresarials. Veuen com a principals obstacles amb que es troben actualment, les dificultats econmiques com la falta de liquiditat i la manca de finanament, lexcessiva burocrcia i crregues fiscals, les deficincies en infraestructures, la disminuci de la clientela, la baixa qualificaci i poca experincia de les persones que comencen a treballar en el sector i la crisi de confiana en la que creuen que est immers tot el sector. Creuen que els principals reptes que han dafrontar en un futur immediat sn, la millora de la professionalitzaci del sector, disminuir els costos sense que sen ressenti la qualitat, aconseguir la diferenciaci del producte comarcal produint nous productes i oferint nous serveis, millorar la comercialitzaci, promoci i projecci exterior de la comarca i de les seves empreses en particular i creure en les potencialitats del territori, tenint confiana i capacitat dadaptaci per a poder innovar, ser creatius i assolir lxit empresarial.

El recull diniciatives turstiques destacades ha descrit un total de 27 experincies, de les quals nou es desenvolupen a la comarca del Solsons, quinze al Bergued i cinc al Moians. Cal fer constar que aquest recull no pretn ser un inventari de totes les iniciatives existents al territori, sin destacar-ne algunes que poden resultar interessants, innovadores o singulars per alguna de les seves caracterstiques o, que resulten necessries per contextualitzar lestat del sector de la comarca. Agrupades per temtiques, 3 experincies corresponen a certificacions o marques de qualitat, una a cada comarca i 7 iniciatives sn de carcter organitzatiu-associatiu. Shan descrit 14 productes turstics, tot i que en alguns casos caldria denominar-los activitats turstiques, ja que faltaria vincular directament lactivitat amb algun altre servei com lallotjament, el transport o la gastronomia per obtenir un producte turstic com a tal. Finalment, quatre iniciatives corresponen a accions directes de promoci.
Taula 27: Iniciatives turstiques destacades del territori Catcentral agrupades per tipus Iniciativa
Productes artesans i de qualitat del Solsons Club dels sabors del Bergued El Moians ve de gust Associaci de turisme de la Vall de Lord Gremi dhostaleria del Solsons Patronat comarcal de turisme del Solsons Consorci de turisme de lAlt Bergued Hostaleria i turisme del Bergued Consorci del Moians Moians Territoris Serens Cam dels Bons Homes Territori Maquis Bages/Bergued Ecomuseu del Moians Tren del ciment Colnies txtils del Llobregat Poble rural Puig-Arnau Pubill Un dia amb un pastor de Bag Estades culinries Paintball Solsons Parc daventura Port del Comte Territori de masies Borred Pedraforca Parc Aventura Cavalls de vent Ruta de lermit Geocatching Alt Bergued Carnet cultural del Bergued Formatjazz Tastam
Font: Elaboraci prpia

Tipus
Marca-Certificaci Marca-Certificaci Marca-Certificaci Organitzativa-Associativa Organitzativa-Associativa Organitzativa-Associativa Organitzativa Associativa Organitzativa-Associativa Organitzativa-Associativa Organitzativa-Associativa Producte turstic Producte turstic Producte turstic Producte turstic Producte turstic Producte turstic Producte turstic Producte turstic Producte turstic Producte turstic Producte turstic Producte turstic Producte turstic Producte turstic Promoci Promoci Promoci Promoci

Localitzaci
Solsons Bergued Moians Solsons Solsons Solsons Bergued Bergued Moians Moians Bergued-Bages Moians Bergued Bergued Solsons Bergued Bergued Solsons Solsons Solsons Bergued Bergued Bergued Bergued Bergued Bergued Moians

Turisme
General Gastronmic Gastronmic General General General General General General General Cultural Cultural Cultural-industrial Industrial Industrial Rural Rural Gastronmic Esportiu-aventura Esportiu-aventura Cultural Esportiu-aventura Senderisme Senderisme Ldic Cultural-industrial Gastron.-cultural Gastronmic

Potencial
Mitj Alt Mitj Mitj Mitj Mitj Mitj Mitj Mitj Mitj Alt Mitj Mitj Mitj Alt Alt Mitj Mitj Mitj Mitj Mitj Mitj Mitj Mitj Mitj Mitj Mitj Mitj

Bergued-Solsons

Segons el potencial, ents com la capacitat que pot tenir la iniciativa per progressar, evolucionar i per crear noves sinrgies que reverteixin en un augment del nombre de visitants o en la millora de les expectatives de la zona, les iniciatives ms destacades sn el Club de Sabors del Bergued, ja que s una iniciativa que implica directament els productors en la promoci del territori i est dissenyada de forma innovadora i diferenciada envers altres iniciatives similars, el Cam dels Bons Homes, que es desenvolupa a les comarques del Bergued i el Solsons, que s un projecte integral dabast internacional, que lliga i dna sentit a tot un territori, les Colnies Txtils del Llobregat, al Bergued, que tamb tenen valors de complementarietat per tot un territori i una elevada qualitat i singularitat i el Poble Rural Puig-Arnau Pubill, al Solsons, una iniciativa innovadora i completa, amb potencial per atreure visitants per ella mateixa. Cal destacar tamb lEcomuseu del Moians, que revaloritza elements autctons en dess i pot esdevenir tamb una iniciativa amb un elevat potencial.

Aix doncs, daquesta diagnosi es desprn que tot i que als tres territoris sha realitzat un esfor des de les institucions per tal dincentivar el desenvolupament socioeconmic del territori en general i del turisme, com a sector clau del mateix en particular veiem que tot i estar molt properes territorialment, les tres comarques que formen part del projecte Catcentral 2.0: Innovaci i Talent, presenten diferncies significatives en quant a maduresa i desenvolupament del seu sector turstic: Al Moians sha fet un treball important en quan a planificaci i cerca de model, bona mostra en sn estudis com el Pla dAcci Territorial del Moians (2008/2011), que en els seus programes operatius nm. 1: Dinamitzaci del sector primari, els serveis turstics, els productes locals i ecomuseu, nm. 5: Disseny i planificaci dun desenvolupament sostenible pel Moians i nm.7: Aprofundiment del Treball en xarxa, planifiquen accions orientades a impulsar i ordenar el model de desenvolupament turstic de la comarca, i que ha perms materialitzar projectes importants per la zona com lEcomuseu. Destaca tamb el projecte Territoris serens, en el qual hi participa el Moians juntament als territoris de Bisaura, Cabrers i Lluans, que dissenya un model alternatiu de desenvolupament daquests territoris, centrat en la gent que hi viu, potenciant la participaci i el dinamisme dels agents i recursos propis i fent de la "serenitat" un paradigma de l'estil de vida que shi persegueix. En el seu eix 3, planifica accions en matria turstica per tal de crear Estratgies de suport i de promoci dels productes locals, (lnia estratgica 2: Un turisme lligat al territori i la seva gent). En els propers temps, cal fer un esfor per tal que aquestes accions impliquin directament al sector privat, element indispensable i destinatari final de totes les accions institucionals, impulsar lagrupaci dels empresaris a nivell privat en forma de gremis o associacions com lassociaci de serveis turstics del Moians, fent un treball important de creaci de xarxa i complicitats entre els diferents empresaris i agents per tal que es treballi conjuntament per un benefici com, canviant la visi de competidors per la de collaboradors i sorgeixin a ms, noves iniciatives empresarials al territori. El Bergued, t un sector turstic ms madur, amb una base slida i una oferta ms estructurada i consolidada, tal i com mostra la quantitat dassociacions i iniciatives sorgides del propi territori com lAssociaci dAgroturisme del Bergued, lAssociaci dEmpreses i Activitats Turstiques del Bergued, la Cooperativa de Ramaders de Muntanya o el Gremi Comarcal dHostaleria del Bergued. LInforme Estratgic del Bergued (2008), impulsat pel Consell Comarcal i la Diputaci de Barcelona, proporciona una visi global del territori mitjanant una anlisi de les poltiques de desenvolupament. En el seu captol 5 fa incidncia a les possibilitats del turisme sostenible de base cultural, esportiva i rural a la comarca. Com a conseqncia en part, de la maduresa del sector i per altra part, daltres factors socials, poltics i econmics, la comarca presenta en alguns casos una excessiva compartimentaci entre les competncies dels diferents organismes i institucions, fet que dificulta una necessria labor conjunta de promoci i projecci exterior del Bergued. s fa molt necessria pel desenvolupament futur, una coordinaci entre les diferents institucions amb competncies turstiques o una modificaci de la distribuci de competncies per tal de treure un major profit conjunt del treball de tots i maximitzar el potencial dels elements tant tcnics com patrimonials dels quals disposa la comarca. El Solsons, compta un teixit empresarial organitzat i dinmic, agrupat en diversos gremis i associacions, que de moment no han tingut una guia o suport institucional clar. A nivell comarcal no existeixen projectes en vigor de planificaci estratgica en matria turstica. A finals del passat any 2011, el Patronat Comarcal de Turisme del Solsons ha iniciat la redacci del Pla de foment turstic del Solsons, que es basar en la participaci dels empresaris del sector i far un anlisi de la situaci actual del turisme al Solsons, per tal de definir el model de desenvolupament turstic per a la comarca i proposar accions que permetran potenciar loferta turstica de tots els municipis del Solsons. Els municipis del sud de la comarca, shan organitzat i han finalitzat ja la primera fase del projecte Territori de Masies, que dinamitza i promociona el territori i la cultura del sud del Solsons a partir del treball en xarxa entre entitats culturals, iniciatives de turisme, dhostaleria, agricultors/ramaders de productes locals i/o de qualitat i totes les persones interessades. La temtica principal a treballar al Solsons es basa en la planificaci conjunta, i lapropament entre les administracions i el sector privat, creant mecanismes de suport a lempresariat i treballant conjuntament pel desenvolupament de la comarca.

s important a tot el territori Catcentral: organitzar per a poder innovar. Cal definir o perfilar el model de territori i de desenvolupament turstic desitjat, redefinir les funcions i competncies de cadascun dels membres que tenen veu en la planificaci i gesti turstica i impulsar la participaci i collaboraci entre els agents pblics i privats i tota la ciutadania. Les institucions han de posar a labast de lempresariat, associacions i ciutadania instruments per generar dinmiques dactuaci positives, consensuades i efectives i per millorar limpacte de les seves actuacions. Les bases sobre les quals cal treballar, coincideixen en diferents estudis i planificacions realitzades en aquesta matria a la zona, aix doncs per generar aquesta dinmica positiva cal insistir en: El treball en xarxa Indispensable pel desenvolupament actual, ha ser una eina bsica per trencar la compartimentaci de competncies i funcions, cal treballar en xarxa i establir ponts de dileg entre poltics, empreses, institucions, tcnics, agents econmics, associacions, emprenedors, entitats i ciutadania per integrar les diferents escales i interessos implicats en el desenvolupament turstic. La societat de la informaci en la que vivim ens posa molt fcil utilitzar aquesta metodologia pel nostre treball diari. El coneixement com a font innovaci El coneixement s la base per a poder innovar i expressar la creativitat i el talent inherent al territori. Cal revaloritzar el patrimoni immaterial, el saber que ens han transms les generacions anteriors i crear noves fonts de coneixements. En aquest sentit la formaci hi juga un paper important, juntament amb altres recursos com els bancs dexperts i recursos i els serveis dassessorament i acompanyament a les empreses, emprenedors i ciutadania en general. Cooperaci institucional En territoris eminentment rurals com sn els del projecte Catcentral pren encara ms importncia la cooperaci entre les diferents institucions, que a vegades estan molt allunyades geogrficament les unes de les altres. En aquests temps de minva de recursos s essencial cooperar i treballar en com per a poder desenvolupar les accions necessries.

Consideracions prvies Les lnies dactuaci i accions que aqu es presenten shan designat segons els resultats de la diagnosi dels sectors turstic i agroalimentari realitzada a les tres comarques, en els eixos dinnovaci i talent sobre els que ha versat tot el projecte Catcentral 2.0. Aix doncs, les lnies dactuaci que shan considerat sestructuren segons el segent esquema: A. Accions de suport a les empreses del sector turstic A1. Accions de creaci de xarxa A2. Servei dacompanyament o assessorament professional puntual A3. Sistema local dinnovaci adreat a microempreses i Pimes. A4. Millores estructurals dels serveis que ofereixen les comarques B. Accions formatives B1. Formaci contnua B2. Formaci professional per a locupaci B3. Valoraci i/o acreditaci de la formaci i lexperincia laboral C. Accions de promoci dels serveis de creaci dempreses i foment de lemprenedoria. C1. Promoci del Serveis de Creaci dempreses i foment de lemprenedoria C2. Foment de lesperit empresarial

Aquestes accions es consideren prioritries per al desenvolupament i la diversificaci del conjunt del territori objecte dactuaci: les comarca del Bergued el Moians i el Solsons. En aquest sentit, no sn accions que shagin demprendre de manera unilateral per alguna de les administracions pbliques de la comarca, sin pel conjunt dagents (tant pblics com privats) que puguin tenir incidncia sobre el territori. Les accions, prenen en consideraci no noms les aportacions realitzades pels agents que han participat al llarg de letapa de diagnosi, sin tamb experincies daltres territoris. Les tres entitats promotores del projecte, el Consorci de Formaci i dIniciatives Cercs-Bergued (Bergued), el Consorci per la Promoci Municipis del Moians (Moians) i el Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya (Solsons) i la Xarxa dentitats de desenvolupament econmic que sest impulsant des del mateix projecte per a esdevenir un espai de relaci institucional i tcnico-professionals en el camp del desenvolupament econmic, poden oferir eines de collaboraci per a desenvolupar aquestes accions des de la vessant del territori. Aquest document presenta un seguit de lnies dactuaci que es podrien considerar sectorials prioritries i un conjunt dactuacions de carcter ms transversal, s a dir, que poden tenir repercussions sobre els diferents sectors dactivitat de les tres comarques, que caldria potenciar. A ttol esquemtic, es presenten les accions atenent a la seva implementaci, identificant els possibles agents implicats, tant interns com externs al territori, les possibles vies de finanament, quan aquestes puguin ser diferents al finanament ordinari del que depenen i el termini en el qual es poden implementar les accions (curt: 1 a 2 anys; mig: 2 a 4 anys; llarg: ms de 4 anys).

Articular i coordinar de manera efectiva els serveis existents i oferts per diferents agents a les empreses, per no duplicar recursos i atenent a unes especialitzacions concretes que demana el sector turstic, del territori objecte dactuaci.

A1. Accions de creaci de xarxa

A11. Programa de collaboraci conjunta entre les
empreses del mateix sector. rees de Promoci Econmica dels tres territoris. CFI, CM i CTFC. Serveis dassessorament a la gesti empresarial, dels tres territoris. Cambra de Comer i Indstria de Lleida i de Barcelona. Associacions empresarials, de productors, elaboradors, etc.. Gremis dhostaleria, etc...

A12. Programa dintercanvi dexperincies amb altres

territoris.

Empreses del sector turstic. Productors/es agroalimentaris. Artesans/es.

A13. Programa de contacte entre els diferents sectors

relacionats amb el turisme.

A14. Implantar el Sistema Integral de Qualitat Turstica en Destins SICTED a les tres comarques. A15. Incentivar ladhesi als Clubs de productes de la
Generalitat de Catalunya.

A2. Servei dacompanyament o assessorament professional puntual

A21. Donar a conixer, des del territori, els serveis
existents que tenen la finalitat dacompanyar les empreses, en els canvis continuats que han dafrontar. Empreses del sector turstic. Persones emprenedores. CFI, CM i CTFC. rees de Promoci Econmica. Servei dassessorament a la gesti empresarial i a lemprenedoria, dels tres territoris. Associacions, gremis i sindicats professionals

A22. Disseny deines per a la millora de la gesti i

organitzaci del sector.

A23. Centralitzar i definir les funcions dels servei

tcnic de suport i coordinaci de les empreses turstiques.

A3. Sistema local dinnovaci adreat a microempreses i Pimes

A31. Donar suport i assessorament a les empreses per
utilitzar i treure profit del mn 2.0. Empreses del sector turstic. Persones emprenedores. CFI, CM CTFC: amb el Rural Living Lab, ESDI (Espai Social de Innovaci) i en sollicitud com a ENOLL (European Network of Living Labs).

A32. Crear un frum dinnovaci del sector.

A4. Millores estructurals dels serveis que ofereixen les comarques

A41. Millora de les infraestructures .
Curt termini: A1/A2/A3 Llarg termini: A4

Teixit empresarial.

Diferents agents pblics i privats interns i externs, de les tres comarques.

INCASOL. Departament dEmpresa i Ocupaci. Cambra de Comer i Indstria Barcelona/Lleida Patronat de Promoci Econmica de la Diputaci de Lleida i de Barcelona. ACC1 / TECNIO.

Varis programes i iniciatives per a la innovaci i recerca . Per a projectes de inversi de les empreses: ajuts Leader.

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

A11

Programa de collaboraci conjunta entre les empreses del mateix sector. Establir un programa anual de contacte i collaboraci entre les empreses del sector turstic, aquest programa ha de contenir la temporalitzaci i el pressupostant de totes les activitats i ha de ser consensuat amb les empreses del sector. Algunes actuacions que haur de contenir sn: Jornades de contactes Taules rodones dintercanvi dexperincies Meses de creaci de nous productes i paquets dactivitats Meses destabliment de projectes comuns La collaboraci i dileg conjunt entre els membres del mateix sector s bsica per tal de crear un clima de creativitat, prosperitat i que sorgeixin noves alternatives i oportunitats de negoci entre els empresaris. Les actuacions A11, A12 i A13 planifiquen programes de contactes i intercanvi dexperincies a diferents nivells, aquests programes poden convergir en el moment de la realitzaci dalguns actes, de manera que en la mateixa jornada sabordin actuacions planificades en diferents programes. A12. Programa dintercanvi dexperincies amb altres territoris

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades

A13. Programa de contactes entre els diferents sectors relacionats amb el turisme
A14. Implantar el Sistema Integral de Qualitat Turstica en Destins SICTED a les tres comarques A15. Incentivar ladhesi als Clubs de Producte de la Generalitat de Catalunya

Vies de finanament i recursos humans destinats

Personal tcnic dels centres de recerca i desenvolupament del territori Varis programes i iniciatives per a la innovaci i recerca

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Anual

Empreses del sector turstic Persones emprenedores

Agents implicats

rees de Promoci Econmica dels tres territoris CFI, CM i CTFC Associacions empresarials Gremis dhostaleria, etc... Diputaci de Barcelona i de Lleida (Patronats de turisme)
Resultats previstos

Programa dintercanvi dexperincies del sector turstic del Moians, Solsons i Bergued
Indicadors de seguiment

Nombre dentitats que shan involucrat en lactuaci Existncia del programa Nombre dactuacions realitzades

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

A12

Programa dintercanvi dexperincies amb altres territoris Establir un programa dintercanvi dexperincies amb algun territori que estigui desenvolupant programes i activitats turstiques que siguin exitosos i puguin resultar dinters per les comarques del territori Catcentral. Aquest programa podr ser anual o bianual, i es valorar segons lexperincia de la primera edici, algunes actuacions que haur de contenir sn: Exposici del producte turstic i les activitats ms destacades que sestan duent a terme al territori convidat. Jornada de contactes i intercanvi dexperincies entre els empresaris/ries dels dos territoris Programaci de contactes de seguiment, aquests contactes no cal que siguin presencials, poden fer-se per vdeo-conferncia o altres mitjans tecnolgics. El coneixement i contacte amb experincies reals que estan funcionant en altres territoris poden ampliar la visi de lempresariat i incentivar-lo a posar en marxa noves iniciatives que reverteixin en una millora de la seva empresa i del sector en general. Compartir experincies suposa un bona forma denriquiment personal i professional, al mateix temps que establim contactes i nexes duni amb altres territoris. Les actuacions A11, A12 i A13 planifiquen programes de contactes i intercanvi dexperincies a diferents nivells, aquests programes poden convergir en el moment de la realitzaci dalguns actes, de manera que en la mateixa jornada sabordin actuacions planificades en diferents programes. A11. Establir un programa de collaboraci conjunta entre les empreses del mateix sector

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades

A13. Programa de contactes entre els diferents sectors relacionats amb el turisme
Vies de finanament i recursos humans destinats

Personal tcnic dels centres de recerca i desenvolupament del territori Varis programes i iniciatives per a la innovaci i recerca

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Any 1: Establiment de contactes i preparaci del programa Any 2: Realitzaci de la jornada Any 3 o Any 4 i posteriors: Continutat de les accions

Empreses del sector turstic Persones emprenedores

Agents implicats

rees de Promoci Econmica dels tres territoris CFI, CM i CTFC Associacions empresarials / Gremis dhostaleria, etc... Diputaci de Barcelona i de Lleida (Patronats de turisme)
Resultats previstos

Programa dintercanvi dexperincies amb altres territoris

Indicadors de seguiment

Nombre dentitats que shan involucrat en lactuaci Existncia del programa Nombre dactuacions realitzades

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

A13

Programa de contactes entre els diferents sectors relacionats amb el turisme. Establir un programa de contactes amb empreses i organismes dels diferents sectors relacionats amb el turisme: hostaleria, activitats recreatives, productors agroalimentaris, artesans, restauraci,... Aquesta actuaci tindr com a objectiu millorar la comunicaci entre sectors complementaris i establir lnies de treball com entre les diferents empreses. La collaboraci i dileg conjunt entre tot el ventall dagents i empreses que treballen o tenen relaci amb lmbit del turisme, pot aportar una millora de les relacions entre diferents empreses i organitzacions i pot generar lnies de treball conjuntes en benefici del conjunt del territori. Les actuacions A11, A12 i A13 planifiquen programes de contactes i intercanvi dexperincies a diferents nivells, aquests programes poden convergir en el moment de la realitzaci dalguns actes, de manera que en la mateixa jornada sabordin actuacions planificades en diferents programes. A11. Establir un programa de collaboraci conjunta entre les empreses del mateix sector A12. Programa dintercanvi dexperincies amb altres territoris A14. Implantar el Sistema Integral de Qualitat Turstica en Destins SICTED a les tres comarques

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades

Vies de finanament i recursos humans destinats

Personal tcnic dels centres de recerca i desenvolupament del territori Varis programes i iniciatives per a la innovaci i recerca

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Any 1: Establiment de contactes i preparaci del programa Any 2: Realitzaci de lacte Any 3 o Any 4 i posteriors: Continutat de les accions

Empreses relacionades amb el sector turstic Persones emprenedores

Agents implicats:

rees de Promoci Econmica dels tres territoris CFI, CM i CTFC Associacions empresarials Gremis dhostaleria, etc... Diputaci de Barcelona i de Lleida (Patronats de turisme)
Resultats previstos

Programa de contactes entre tots els agents relacionats amb el sector turstic
Indicadors de seguiment

Nombre dentitats que shan involucrat en lactuaci Existncia del programa Nombre dactuacions realitzades

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

A14

Implantar el Sistema Integral de Qualitat Turstica en Destins SICTED a les tres comarques

Promoure la implantaci del Sistema Integral de Qualitat Turstica en Destins SICTED, a les tres comarques del territori Catcentral.
Descripci

Determinar un ens gestor (en el cas del Bergued s el Consorci de Turisme de l'Alt Bergued) Promocionar entre els empresaris/ries aquesta opci com a lnia estratgica de desenvolupament del territori.

Estudiar laprovaci dincentius a nivell local o comarcal per les empreses que implantin el sistema i fer-ne un seguiment acurat. Aquesta certificaci ja sest implantant a la comarca del Bergued amb un bon nivell dacceptaci per part del sector. Es considera la ms interessant actualment, degut a que aborda en el mateix procs i en la seva totalitat tots els subsectors que formen part de l'activitat turstica d'una destinaci. Persegueix un nivell de qualitat homogeni en els serveis oferts al turista dins un mateix dest, augmentant aix el nivell de satisfacci general i la percepci positiva del turista envers la visita.
A11. Establir un programa de collaboraci conjunta entre les empreses del mateix sector
Actuacions relacionades

Justificaci

A12. Programa dintercanvi dexperincies amb altres territoris A13. Programa de contactes entre els diferents sectors relacionats amb el turisme A15. Incentivar ladhesi als Clubs de Producte de la Generalitat de Catalunya

Vies de finanament i recursos humans destinats

Patronats de Promoci Econmica Ajuntaments i consells comarcals

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Contnua

Empreses relacionades amb el sector turstic Persones emprenedores

Agents implicats

rees de Promoci Econmica dels tres territoris CFI, CM i CTFC Consorci de turisme de lAlt Bergued Administraci local Gremis i associacions del sector
Resultats previstos

Increment del nombre dempreses dels tres territoris que signen el Comproms de Qualitat Turstica
Indicadors de seguiment

Nombre dinstitucions implicades Nombre dempreses certificades

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

A15

Incentivar ladhesi als Clubs de Producte de la Generalitat de Catalunya Promoure ladhesi de les empreses turstiques de les tres comarques als Clubs de Producte que els correspongui de lAgncia Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya: Club de Turisme Actiu-Natura, el Club de Turisme Cultural, el Club de Turisme Gastronmic, el Club de Turisme de Golf i el Club de Turisme de Salut i Benestar.

Descripci

Realitzar una campanya informativa/divulgativa entre els empreses turstiques Oferir assessorament pel procs dadhesi Estudiar laprovaci dincentius a nivell local o comarcal per les empreses que shi adhereixin i fer-ne un seguiment acurat. Els Clubs de Producte sn programes dirigits a empreses i entitats del sector turstic catal, per a la promoci i ajut a la comercialitzaci de loferta turstica, segons la seva segmentaci. Lobjectiu dels Clubs s definir, conjuntament amb el sector privat i entitats membres de cada club, les estratgies i els plans de promoci ajustats a les necessitats de cada producte, en funci de les circumstncies del seu mercat. Aix doncs, ladhesi als Clubs pot aportar beneficis per lempresari i per incentivar la innovaci al sector. A11. Establir un programa de collaboraci conjunta entre les empreses del mateix sector A14. Implantar el Sistema Integral de Qualitat Turstica en Destins SICTED a les tres comarques Patronats de Promoci Econmica Ajuntaments i consells comarcals

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Contnua

Empreses relacionades amb el sector turstic Persones emprenedores

Agents implicats

rees de Promoci Econmica dels tres territoris CFI, CM i CTFC Consorci de turisme de lAlt Bergued Administraci local Gremis i associacions del sector
Resultats previstos

Millora de les competncies de les empreses i de la collaboraci al sector turstic Increment del nombre dempreses dels tres territoris que sadhereixen als Clubs de Producte
Indicadors de seguiment

Nombre dinstitucions implicades Nombre dempreses adherides

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

A21

Donar a conixer, des del territori, els serveis existents que tenen la finalitat dacompanyar les empreses, en els canvis continuats que han dafrontar Donar a conixer mitjanant la realitzaci dun catleg on-line de serveis dels quals poden disposar les empreses per tal de rebre suport i/o assessorament per millorar la seva gesti i adaptar-se als canvis que es produeixen al mercat, sobretot envers: Professionalitzaci del sector Transferncia tecnolgica i gesti del coneixement. Foment de la innovaci Una gran part de les empreses del sector turstic no tenen coneixement sobre els temes que treballa cada instituci i sobre quins serveis podria oferir-li, de la mateixa manera no disposen dinformaci sobre els programes de la Generalitat de Catalunya que podrien serlos dinters en aquests mbits. Aquesta actuaci est estretament relacionada amb la A23 A23. Centralitzar i definir les funcions dels servei tcnic de suport i coordinaci de les empreses turstiques Recursos humans del rees de Promoci Econmica dels tres territoris CFI, CM i CTFC

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Any 1 amb accions de continuitat

Empreses relacionades amb el sector turstic Persones emprenedores

Agents implicats

Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis dhostaleria, Associacions de turisme, Associacions dartesans i productors de qualitat) CFI, CM i CTFC Administraci local rees de Promoci Econmica dels tres territoris Diputaci de Barcelona i de Lleida (Patronats de turisme)
Resultats previstos

Increment del coneixement sobre els serveis i programes dacompanyament dempreses del territori
Indicadors de seguiment

Nombre dempreses assessorades Nombre dempreses que prenen part en algun programa

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

A22

Disseny deines per a la millora de la gesti i organitzaci del sector Disseny deines, en collaboraci amb els gremis i associacions del sector, per tal de millorar la competitivitat de les empreses del sector incidint, en la millora de: qualitat presentaci promoci comercialitzaci dels productes i serveis Aquestes eines, que poden anar des de manuals, cursos i xerrades fins a assessorament personal, es prioritzaran segons les necessitats que es tractin en les jornades dintercanvi establertes en les programes de les actuacions A11.A12,A13 La millora de la competitivitat de les empreses s essencial per la supervivncia de les mateixes en aquest context de dificultats en que ens trobem actualment, millorar factors com la qualitat o la promoci tindran un efecte immediat sobre la competitivitat de lempresa en el mercat. A11. Establir un programa de collaboraci conjunta entre les empreses del mateix sector A12. Programa dintercanvi dexperincies amb altres territoris A13. Programa de contactes entre els diferents sectors relacionats amb el turisme Patronats de Promoci Econmica

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 2
Pblic objectiu

Contnua

Empreses relacionades amb el sector turstic Persones emprenedores

Agents implicats

Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis dhostaleria, Associacions de turisme, Associacions dartesans i productors de qualitat) CFI, CM i CTFC Administraci local rees de Promoci Econmica dels tres territoris Diputaci de Barcelona i de Lleida (Patronats de turisme)
Resultats previstos

Millora de la competitivitat de les empreses del sector turstic

Indicadors de seguiment

Nombre deines dissenyades

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

A23

Centralitzar i definir les funcions dels servei tcnic de suport i coordinaci de les empreses turstiques Establir un dileg entre les diferents institucions que treballen amb temes relacionats amb la gesti empresarial a cada comarca. Ordenar la oferta daquests serveis i millorar la collaboraci entre les diferents entitats. Redistribuir les competncies i el personal si s necessari. Lexistncia de moltes institucions diferents com patronats, consorcis, centres de promoci econmica, serveis dajuntaments i consells comarcals,... que treballen en el mateix territori en temes similars i amb funcions en molts casos paralleles provoca un dificultats a lempresariat i als nous emprenedors i una duplicitat tasques a ladministraci. s necessari, reordenar tots aquests serveis i redistribuir competncies de manera que amb tots els recursos disponibles es pugui generar un major impacte i una millor actuaci de cada a la societat.

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

A21. Donar a conixer, des del territori, els serveis existents que tenen la finalitat dacompanyar les empreses, en els canvis continuats que han dafrontar ---

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Contnua

Empreses relacionades amb el sector turstic Persones emprenedores

Agents implicats

Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis dhostaleria, Associacions de turisme, Associacions dartesans i productors de qualitat) CFI, CM i CTFC Administraci local i comarcal rees de Promoci Econmica dels tres territoris / Consorcis Diputaci de Barcelona i de Lleida (Patronats de turisme)
Resultats previstos

Millora de la coordinaci entre institucions Millora i simplificaci del servei ofert

Indicadors de seguiment

Nombre de canvis realitzats

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

A31

Donar suport i assessorament a les empreses per utilitzar i treure profit del mn 2.0 Creaci dun servei de tutoritzaci i assessorament a les empreses sobre les noves tecnologies per tal que sadaptin rpidament als canvis daquestes tecnologies, essencials en el mn del turisme. Web 2.0 / You tube /Flickr /Wikiloc /Slideshare / Xarxes socials (Facebook /Twitter / Twenty...) La majoria dempreses dels sector turstic que han participat en aquest projecte utilitzen internet com a primera eina de treball, tant en promoci com en gesti diria. Molt poques, per shan iniciat en el mn 2.0, la web 2.0 ofereix a lempresa: La bidireccionalitat: la web es collaborativa. La ubiqitat: estar a tot arreu i amb tot tipus de dispositius. La necessitat didentitat digital: tant a nivell personal com a nivell empresarial. Amb les eines 2.0 lempresa pot: Atraure visites al nostre lloc web. Obtenir informaci sobre els hbits de consum del pblic objectiu. Descobrir nous segments de mercat. Branding i notorietat de marca fer-se conegut. Mostrar informaci sobre lempresa, explicada pels propis clients (s ms creble). Interactuar i fidelitzar els clients.

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

C22. Escola daprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent Recursos humans del rees de Promoci Econmica dels tres territoris CFI, CM i CTFC

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Contnua

Empreses relacionades amb el sector turstic Persones emprenedores

Agents implicats

Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis dhostaleria, Associacions de turisme, Associacions dartesans i productors de qualitat) CFI, CM i CTFC rees de Promoci Econmica dels tres territoris / Consorcis Centres de formaci
Resultats previstos

Millora de les capacitats de lempresariat en noves tecnologies Millora de la promoci i difusi de les empreses turstiques Millora de la projecci exterior del territori
Indicadors de seguiment

Nombre dempreses assessorades Nombre dempreses que utilitzen alguna eina 2.0

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

A32

Crear un frum dinnovaci del sector en collaboraci amb els gremis, associacions i centres tecnolgics o de desenvolupament per estimular la creaci de producte i innovaci Creaci dun frum virtual destinat a gremis, associacions, centres tecnolgics o de desenvolupament que serveixi per estimular la creaci de producte i la innovaci. En el frum hi podrien publicar les seves opinions i debatre sobre aspectes relacionats amb la innovaci al sector totes les persones i institucions implicades, i presentar i intercanviar experincies. La iniciativa ha de servir per interrelacionar institucions, tcnics, empresaris, emprenedors i poblaci en general i per engegar projectes de cooperaci. No existeix un frum de debat i intercanvi al qual hi puguin accedir tots els nivells implicats en el turisme, aquest dileg pot enriquir a tots els mbits i generar propostes realistes i adaptades a les necessitats dels empresaris/ries per part de ladministraci i en definitiva, apropar tots els actors entre si. ---

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

---

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Contnua

Administracions amb competncies turstiques Personal tcnic amb competncies en turisme Empreses dels tres territoris
Agents implicats

Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis dhostaleria, Associacions de turisme, Associacions dartesans i productors de qualitat) CFI, CM i CTFC rees de Promoci Econmica dels tres territoris / Consorcis Centres de formaci
Resultats previstos

Millora de la comunicaci administraci-personal tcnic- territori Major implicaci del sector envers la innovaci i la creaci de producte
Indicadors de seguiment

Creaci del frum Nombre dintervencions Projectes conjunts sorgits

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

A41

Millora de les infraestructures Millora estructural de la qualitat i eficincia dels serveis i recursos que els ofereixen les comarques pel que fa especialment a:

Descripci

Comunicacions de telefonia mbil, ADSL,... Serveis de Recerca i Innovaci Xarxa viria Abaratiment o formules bonificades dadquisici de sl industrial Segons les necessitats de cada comarca (dades extretes de lenquesta Emprenedoria, Innovaci i Talent en el teixit empresarial ) Un bon nivell de la xarxa de comunicacions, la xarxa viria,.. en definitiva de les infraestructures bsiques s essencial per assolir lxit en una destinaci turstica. Davant una deficincia en alguna infraestructura bsica, poc pot fer-hi lempresariat a nivell individual o collectiu i configura una part importat de la impressi que sendur el visitant sobre el global de la seva visita.
---

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Finanament ordinari per obres i serveis

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Contnua / llarg termini

Empreses dels tres territoris Poblaci en general

Agents implicats

Diferents agents pblics i privats interns i externs, de les tres comarques

Resultats previstos

Millora de les infraestructures a cada comarca Millora de la percepci dels visitants sobre la destinaci
Indicadors de seguiment

Nombre dinfraestructures o serveis millorats Grau de satisfacci de lempresariat

Promoure la formaci de les persones treballadores en el sector de la indstria agroalimentria de les tres comarques. Formaci especialitzada que permeti ladquisici de coneixements i/o habilitats en els diferents subsectors del sector turstic, que respongui a les necessitats, tant de les empreses com de les persones treballadores, de qualificaci i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econmic i a la cohesi social del territori. Promoure la validaci i/o acreditaci de la formaci i lexperincia laboral de les persones treballadores de les tres comarques, que els facilitar el reconeixement acadmic de lexperincia laboral adquirida i la validaci de la formaci realitzada. B1. Formaci contnua CFI, CM i CTFC / Empreses. Entitats de formaci. Associacions professionals . Centres i entitats de formaci. Sindicats i patronals. Patronats del Promoci Econmica Administraci pblica. CFI, CM i CTFC / Empreses. Centres i entitats de formaci. Associacions professionals. Sindicats i patronals. Oficines de Treball de la Generalitat CFI, CM i CTFC / Empreses. Centres dEducaci Secundria. Centres i entitats de formaci. Associacions professionals. Sindicats i patronals. Patronats del Promoci Econmica Administraci pblica.

B11. Accions formatives de carcter sectorial.

Persones ocupades. Empreses.

B2. Formaci professional per a locupaci

B21. Accions de formaci professinalitzadora. B22. PQPI: programes de qualificaci professional

inicial.

Persones treballadores en situaci datur. Empreses.

B3. Valoraci i/o acreditaci de la formaci i lexperincia laboral

B31. Programa QUALIFICAT. B32. Programa ACREDITAT.

Persones ocupades. Persones treballadores en situaci datur. Empreses.

Oficis Personal de recepci / Tcnics/ques dactivitats recreatives (informaci extreta de les enquestes) Tcnics/ques esportius. Hostaleria i turisme (HT) Administraci i gesti (ADG) rea Econmica i financera, anlisis de marges i costos. Tcniques de gesti empresarial / Comptabilitat. Angls / Francs. Comer i mrqueting (COM) Venda/Comercial / Comer exterior/Internacionalitzaci. Informtica i comunicacions (IFC) TIC i Web 2.0. Curt termini: .Diagnosi i enquestes de necessitats formatives / .Revisi de loferta formativa Termini disponible al territori / .Implementaci dalguns cursos demandats: B1 / B2. Mig termini: .Implementaci de programes PQPI: B2 / .Difusi dels programes QUALIFICAT i ACREDITAT: B3. rees formatives prioritries.

Servei dOcupaci de Catalunya (SOC). Les ordinries per a la formaci ocupacional i Consorci per a la formaci contnua de continua. Catalunya / Fundacin Tripartita. Programes dAprenentatge Permanent (PAP) Departament dEnsenyament. Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi natural. Accions generals complementries Diagnosi del perfil dels i les treballadores ocupades i aturades, per conixer les necessitats formatives actuals del sector. Enquesta de necessitats formatives. Seguiment i avaluaci de la incidncia de les accions formatives. Publicaci de resultats.

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

B11

Accions formatives de carcter sectorial Dissenyar i planificar un Pla de Formaci sectorial, pel sector turstic de les tres comarques. Formaci especialitzada que permeti ladquisici de coneixements i/o habilitats en els diferents subsectors turstic; tant per a millorar la capacitaci en les competncies del personal treballador, com per cobrir problemes o necessitats de crisi. A lhora de dissenyar aquest Pla, es tindran en compte les necessitats de formaci del sector que shan detectat en la diagnosi , i que estan relacionades amb les segents ocupacions: Personal de recepci Tcnics/ques dactivitats recreatives Tcnics/ques esportius Malgrat que ja existeixen incitatives similars a les tres comarques, caldria dissenyar un Pla de Formaci Contnua als tres territoris, consensuat entre les parts implicades (empreses, entitats formatives, Consorci de Formaci Contnua, sindicats i patronals). Aquest Pla serviria per ajustar loferta de formaci contnua a les necessitats reals de les empreses del sector turstic i proporcionar a les persones treballadores els coneixements i prctiques adequades a les competncies professionals requerides. El fet de dissenyar un Pla de Formaci Continua conjunt per les tres comarques, faria que es pogus ampliar loferta formativa i soptimitzessin els recursos econmics. Caldria incidir, especialment, en els mbits on les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat, per tal de contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat daquestes empreses. B2. Formaci professional per a locupaci Convocatries de subvencions del SOC, del Consorci de Formaci Contnua i de la Fundacin Tripartita Entitats locals Personal tcnic dels centres de formaci i desenvolupament del territori.

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic Objectiu:

Anual o bianual (en funci de les convocatries de subvenci)

Persones ocupades del sector turstic Empreses turstic

Agents implicats

CFI, CM i CTFC Empreses Centres i entitats de formaci Associacions professionals Sindicats i patronals
Resultats previstos

Pla de Formaci Contnua pel sector turstic del Bergued, Moians i Solsons
Indicadors de seguiment

Nivell de consens en el disseny del Pla de Formaci, entre les entitats i els agents socials implicats. Nombre daccions de formaci planificades Nombre daccions de formaci realitzades Nombre de persones treballadores a qui van adreades les accions formatives Nombre de persones que realitzen les accions de formaci

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

B21

Accions de formaci professionalitzadora Planificar accions de formaci professionalitzadora al territori objecte dactuaci: 24 accions formatives adreades a 15 alumnes, cadascuna, de durada variable en funci de cada acci. Una formaci que respongui a les necessitats, tant de les empreses com de les persones treballadores en situaci datur, de qualificaci i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econmic i a la cohesi social del territori. Les accions formatives sagruparan en plans formatius de diferents rees professionals i es duran a terme per entitats pbliques i/o als centres de formaci collaboradors del SOC, del territori. Lexecuci del pla formatiu es dur a terme amb la realitzaci de les diferents accions formatives despecialitats incloses dins lrea professional objecte del pla, amb lobjectiu que els alumnes adquireixen les competncies tcnico-professionals previstes en cada acci. A lhora de planificar les accions, es tindran en compte les necessitats de formaci que shan detectat en la diagnosi , i que estan relacionades amb les segents famlies professionals i especialitats formatives, subjectes al Catleg de Qualificaci Professional vigent: Hostaleria i turisme (HT) Administraci i gesti (ADG) rea Econmica i financera, anlisis de marges i costos Tcniques de gesti empresarial Comptabilitat Angls Francs Comer i mrqueting (COM) Venda/Comercial Comer exterior/Internacionalitzaci Informtica i comunicacions (IFC) TIC i Web 2.0 Es prioritzaran les accions formatives que sadrecin a lobtenci de certificats de professionalitat, relacionats amb les famlies professionals demandades. Aquesta acci contribuir a millorar locupabilitat de les persones treballadores en el sector de la indstria agroalimentria de les tres comarques, especialment daquelles que tenen ms dificultats per a la seva inserci laboral o per al manteniment de la seva ocupaci. Caldria incidir, especialment, en els mbits on les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat, per tal de contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat de les empreses daquest sector. B1. Formaci contnua Convocatries de subvencions del SOC Altres convocatries relacionades amb activitats de formaci Programes dAprenentatge Permanent (PAP) Entitats locals Personal tcnic dels centres de formaci i desenvolupament del territori

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades

Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1

Anual o bianual (en funci de les convocatries de subvenci)

Pblic Objectiu:

Persones treballadores en situaci datur, del sector turstic Empreses turstiques

Agents implicats

CFI, CM i CTFC Empreses Centres i entitats de formaci Associacions professionals Sindicats i patronals
Resultats previstos

24 accions de formaci professionalitzadora 360 persones formades en diferents famlies professionals (veure apartat de descripci)
Indicadors de seguiment

Nivell de consens en la planificaci de les accions, entre les entitats implicades. Nombre daccions de formaci planificades Nombre de persones treballadores en situaci datur a qui van adreades les accions formatives Grau dimplementaci de les accions de formaci. Nombre de persones que realitzen les accions de formaci Grau de satisfacci de les persones, al finalitzar lacci

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

B22

Programes de Qualificaci Professional Inicial (PQPI) Planificar 3 PQPI, un a cada comarca. Els PQPI aniran adreats a grups de 15 alumnes dentre 16 i 24 anys, que no hagin obtingut el ttol de graduat en educaci secundria obligatria i que estiguin en situaci datur. El programa tindr una durada de 1900h, aproximadament, al llarg dun curs escolar i es combinar la formaci terica amb prctiques a les empreses. Els programes simpartiran o en un IES o en una centre o entitat de formaci inscrita en el Registre de centres i entitats de formaci del Servei d'Ocupaci de Catalunya que, prviament, el Departament d'Ensenyament hagi autoritzat en la mateixa convocatria. Aquesta formaci inclour especialitats formatives o perfils, relacionats amb el sector turstic : A. Especialitats formatives amb perfil PQPI no adreades a lobtenci de certificats de professionalitat- vinculades als programes formatius PQPI del Departament dEnsenyament B. Perfils PQPI que incorporen certificats de professionalitat regulats pels Reials Decrets corresponents. Aquests programes permetran oferir a les persones joves daquests territoris, la formaci bsica i professional que els permeti una inserci social i laboral, en el sector turstic, o la seva continutat formativa en estudis superiors relacionats amb aquest mbit professional. La diagnosi posa de manifest que la majoria dempreses, de les tres comarques, valoren positivament els processos de prctiques professionalitzadores. Aquesta predisposici, facilitaria la collaboraci entre els centres de formaci i el teixit empresarial a lhora de planificar les prctiques dels PQPI. Caldria incidir, especialment, en les especialitats i perfils on les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat. Aquesta actuaci facilitaria la permanncia del jovent al territori, i facilitaria la continutat generacional de moltes de les empreses familiars, de petita i mitjana dimensi, que existeixen al territori. B1. Formaci continua Convocatries de subvencions del SOC i del Departament dEnsenyament Entitats locals Personal tcnic dels centres de formaci i desenvolupament del territori.

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic Objectiu

Curs escolar

Joves de 16 a 25 anys, que no hagin obtingut el ttol de graduat en educaci secundria obligatria i que es trobin en situaci datur
Agents implicats

CFI, CM i CTFC / Empreses Centres dEducaci Secundria / Centres i entitats de formaci Associacions professionals / Sindicats i patronals
Resultats previstos

45 joves formats (teoria i prctiques en empreses) en especialitats o perfils relacionats amb el sector turstic, a travs programes de qualificaci professional inicial.
Indicadors de seguiment

Nombre de PQPI planificats Nombre de Joves que es beneficiaran dels PQPI / Grau de satisfacci de lalumnat Grau de satisfacci de les empreses on han realitzat les prctiques. Percentatge dInserci laboral, al finalitzar els programes

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

B31

Difusi del programa QUALIFICAT Impulsar una campanya de difusi del programa QUALIFICAT del Departament dEnsenyament, entre les entitats i les empreses i les persones treballadores del sector turstic, al territori objecte dactuaci: Xerrades informatives, per part del personal tcnic del Departament dEnsenyament (STT Catalunya Central) Dptic informatiu Xarxes socials i Web La finalitat de la campanya de difusi, s informar sobre els objectius del programa, els collectius a qui va adreat, els trmits necessaris, els centres acreditats del territori, i la normativa aplicable. Aquest a acci permetr posar en valor la formaci rebuda al llarg de la vida o lexperincia laboral de moltes persones que han treballat, o treballen, en el sector turstic. La diagnosi posa de manifest que ms de la meitat de les empreses, de les tres comarques, han facilitat, en el darrer any, laccs a diferents accions de formaci. Aquesta formaci, impartida per altres entitats, es podria validar amb lobjectiu destablir vincles entre aquesta formaci i la formaci professional del sistema educatiu. El reconeixement d'aquests vincles faria possible que les persones que superin la formaci puguin gaudir dels efectes acadmics de la formaci professional del sistema educatiu. B1. Formaci continua B2. Formaci professional per a locupaci Entitats locals Personal tcnic dels centres de formaci i desenvolupament del territori. Administraci pblica

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 2
Pblic Objectiu

Anual (en funci de la en funci de la convocatria)

Entitats, empreses i persones treballadores del sector turstic.

Agents implicats

CFI, CM i CTFC Empreses Centres educatius autoritzats que participen en el programa QUALIFICAT Centres i entitats de formaci Associacions professionals / Sindicats i patronals SOC / Departament dEnsenyament
Resultats previstos

Augment de sollicituds del programa QUALIFICAT, a les tres comarques Augment de persones treballadores que han validat la seva experincia laboral Augment de persones treballadores que han validat la formaci rebuda per empreses o entitats
Indicadors de seguiment

Nombre de sollicituds anuals dinscripci al programa QUALIFICAT Nombre de persones treballadores, del sector turstic, que es beneficiaran del programa Nombre dempreses, del sector turstic, que es beneficiaran del programa Nombre de persones que validaran la seva formaci Percentatge de persones que superen la prova final de validaci. Nombre dunitats formatives, mduls professionals o rdits que es validen Nombre de persones que validaran la seva experincia laboral

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

B32

Difusi del programa ACREDITAT Impulsar una campanya de difusi del programa ACREDITAT de la Generalitat de Catalunya, entre les entitats i les empreses i les persones treballadores del sector turstic, al territori objecte dactuaci.: Xerrades informatives, per part del personal tcnic del Departament dEnsenyament (STT Catalunya Central) Dptic informatiu Xarxes socials i Web La finalitat de la campanya de difusi, s informar sobre el procs dacreditaci, mbits professionals, centres, calendari, etc... Aquest procediment permet demostrar que la persona capacitada per desenvolupar una activitat professional en la qual ja t experincia pugui aconseguir una acreditaci oficial. Consta de tres etapes: Assessorament / Avaluaci / Acreditaci de la competncia Moltes persones daquests territoris, fa temps que treballen en el sector turstic i han adquirit les seves competncies professionals en el mateix lloc de treball, mitjanant la prctica, lexperincia professional i vies no formals de formaci. Per tant, sn persones que tenen les competncies, per no lacreditaci oficial. Aquest procediment permet a les persones que hi participen, aconseguir una certificaci que els pot servir per arribar a obtenir un certificat de professionalitat, un ttol de formaci professional o totes dues coses i facilita, daquesta manera, la seva integraci laboral, la promoci professional i el reconeixement social. B1. Formaci continua B2. Formaci professional per a locupaci Entitats locals Personal tcnic dels centres de formaci i desenvolupament del territori. Administraci pblica

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic Objectiu:

Anual (en funci de la convocatria)

Entitats, empreses i persones treballadores del sector turstic.

Agents implicats:

CFI, CM i CTFC / Empreses Centres educatius autoritzats que participen en el programa ACREDITAT / Centres i entitats de formaci Associacions professionals / Sindicats i patronals SOC / Departament dEnsenyament Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte / Ministerio de Empleo y Seguridad Social
Resultats previstos

Augment de sollicituds del procediment ACREDITAT, a les tres comarques Incloure lmbit turstic, en la propera convocatria de ACREDITAT Augment de persones treballadores, del sector turstic, que han aconseguit la certificaci que acredita seva experincia laboral
Indicadors de seguiment

Nombre de sollicituds anuals al procediment ACREDITAT Nombre de persones treballadores, del sector turstic, que es beneficiaran del programa Nombre de persones que aconseguiran la certificaci que acredita seva experincia laboral

Promoure de forma eficient els serveis de creaci dempreses existents al territori. Reforar les eines i aquests serveis ja existents entorn lemprenedoria, fentlos ms eficients i tils per a la persona emprenedora. Coordinar el treball de tots els serveis pblics i privats de les comarques per no duplicar esforos i assolir millors resultats en conjunt. Treballar amb els alumnes dESO, Batxillerat o Formaci Professional, el foment de lemprenedoria, lesperit empresarial i lactivaci del talent, a travs de la creaci de projectes i apropant lalumnat al coneixement de les empreses del territori, als sectors dactivitat ms representatius i als sectors emergents, que es podrien implementar en un futur prxim. C1. Promoci del Serveis de creaci dempreses i foment de lemprenedoria Poblaci en general. C11. Promoci dels serveis de creaci dempreses i del foment de lemprenedoria existents al territori. Alumnat de secundria. Serveis dassessorament i formaci tant pblics com privats. Persones emprenedores amb una idea de negoci o que lhagin iniciat en els 3 o 4 anys anteriors . Empreses dels tres territoris. C2. Foment de lesperit empresarial IES, Escoles de secundria. Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis dhostaleria, Associacions de Turisme, Associacions dartesans i productors de qualitat). Sindicats agraris i no agraris. Delegacions les Cambres de Comer i Indstria. Administraci local. rees de Promoci Econmica dels tres territoris. CFI, CM i CTFC. Serveis dassessorament a lemprenedoria dels tres territoris. Sindicats professionals. C13. Fira de lemprenedoria de la Catalunya Central. IES, Escoles de secundria. Cambra de Comer i Indstria de Lleida i de Barcelona. Diputaci de Barcelona i de Lleida.

C12. Concurs de lemprenedor de lany de la Catalunya Central.

C14. Formaci per a persones emprenedores.

C21. Tallers demprenedoria en lmbit educatiu. C22. Escola daprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent. C23. Prctiques en empreses.

Alumnat. Empreses dels tres territoris.

Curt termini: C1 / C2

Servei dOcupaci de Catalunya (SOC). Pla INICIA. Patronat de Promoci Econmica del diferents territoris.

Plans docupaci i/o lnia de projectes innovadors del Departament dEmpresa i Ocupaci Lnia de Filons docupaci i foment de leconomia social. Plan Avanza. Per a projectes dinversi de les empreses: ajuts Leader.

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

C11

Promoci dels serveis de creaci dempreses i del foment de lemprenedoria existents al territori. Les actuacions per promoure i millorar limpacte daquests serveis inclouen: Realitzar una jornada divulgativa sobre els serveis de creaci dempreses a les tres comarques: - Pla inicia per la creaci dempreses - Programes europeus Leader + /Proder - Vivers dempreses i centres dempreses i innovaci - Serveis diniciatives empresarials dels ajuntaments - Assessories i gestories privades Coordinar a nivell comarcal tots els agents pblics i privats que treballen en lmbit de la creaci dempreses i foment de lemprenedoria amb lobjectiu de coordinar i millorar de forma conjunta els serveis oferts. Elaborar un catleg on-line conjunt de serveis de creaci dempreses i foment de lemprenedoria adaptat a cada comarca. Participar a la fira de lemprenedoria de la Catalunya Central. Tant la Generalitat de Catalunya, com les Diputacions i altres institucions comarcals i locals disposen de serveis dajuda a la creaci dempreses i de foment de lemprenedoria, tal i com han constatat les enquestes realitzades tant la seva existncia com els serveis i ajuda que poden oferir sn fora desconeguts per lempresariat i la poblaci en general. Aquests serveis, tot i tenir el mateix territori dactuaci no treballen de forma coordinada. C12. Fira de lemprenedoria de la Catalunya Central. Plans docupaci i/o lnia de projectes innovadors del Departament dEmpresa i Ocupaci Lnia de Filons docupaci i foment de leconomia social Plan Avanza Per a projectes dinversi de les empreses: ajuts Leader

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades

Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0 Pla de dinamitzaci de leconomia cooperativa del Bergued Pla dacci estratgic del Moians Pla estratgic del Centre de Negocis CEI Solsons
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Any 1: Establiment de contactes i treball en xarxa Any 2: Realitzaci de la jornada i del catleg on-line Any 3 i posteriors: Continutat de les accions Poblaci en general, persones emprenedores i alumnat de secundria Empreses dels tres territoris

Agents implicats

rees de Promoci Econmica dels tres territoris / CFI, CM i CTFC Serveis dassessorament a lemprenedoria pblics i privats dels tres territoris Sindicats professionals / IES, Escoles de secundria Cambra de Comer i Indstria de Lleida i de Barcelona / Diputaci de Barcelona i de Lleida
Resultats previstos

Millora del la informaci de la poblaci sobre els recursos disponibles Increment del nombre de persones que fan us daquests serveis Augment del nombre dempreses creades
Indicadors de seguiment

Nombre dentitats que shan involucrat en lactuaci / Nombre de reunions realitzades Nombre dassessoraments realitzats / Nombre dempreses creades

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

C12

Concurs de lemprenedor de lany de la Catalunya Central Establir les bases dun premi de periodicitat anual destinat a premiar i donar rellevncia al fet de lemprenedoria a la Catalunya Central. Lentrega daquest premi, que pot comptar amb ms duna categoria (p. ex Premi a lemprenedor de lany per iniciatives empresarials / Premi al treball de recerca en lmbit educatiu / Premi a la innovaci...) en faria durant la fira de lemprenedoria. El fet de poder optar a la consecuci dun premi, dna un plus de motivaci tant per les iniciatives empresarials com per lalumnat que participa en aquestes experincies. Un premi suposa tamb una bona font de promoci mtua que resulta relativament econmica en relaci al seu impacte meditic. C11. Promoci dels serveis de creaci dempreses i del foment de lemprenedoria existents al territori. C13. Fira de lemprenedoria de la Catalunya Central C21. Tallers demprenedoria en lmbit educatiu

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Patronats de Promoci Econmica Ajuntaments i consells comarcals

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0 Pla de dinamitzaci de leconomia cooperativa del Bergued Pla dacci estratgic del Moians Pla estratgic del Centre de Negocis CEI Solsons
Any dinici Durada de lactuaci

Any 2

Any 1: Definici de categories / Dotaci econmica o tipus de premi / Planificaci i difusi Any 2: Primer edici dels premis coincidint amb la primera edici de la fira de lemprenedoria de la Catalunya Central Any 3 i posteriors: Anual

Pblic objectiu

Poblaci en general, persones emprenedores i alumnat de secundria A tota persona emprenedora en els darrers 3 o 4 anys Empreses dels tres territoris
Agents implicats

rees de Promoci Econmica dels tres territoris / Ajuntaments CFI, CM i CTFC / Serveis dassessorament a lemprenedoria dels tres territoris. Empreses i sindicats professionals / IES, Escoles de secundria. Cambra de Comer i Indstria de Lleida i de Barcelona / Diputaci de Barcelona i de Lleida
Resultats previstos

Difusi entre la poblaci en general de lemprenedoria i de les iniciatives que es porten a terme al propi territori Creaci dun clima positiu envers la creaci dempreses i lautoocupaci Increment de la motivaci en nous emprenedors i alumnat
Indicadors de seguiment

Nombre dinscrits al concurs Nombre dentitats implicades en la organitzaci Nombre dimpactes publicitaris generats (articles en diaris /notes de premsa / aparicions en rdios, televisi, internet,... generades per ledici dels premis

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

C13

Fira de lemprenedoria de la Catalunya Central Realitzar una fira itinerant que subicar cada any en una de les tres comarques. Es mostraran les experincies emprenedores de la mateixa comarca en diferents sectors, experincies exitoses daltres comarques, i es donaran a conixer els serveis de creaci dempreses i foment de lemprenedoria. Exposici dels treballs realitzats pels alumnes dels instituts que han participat en el projecte. Entrega de premis del concurs a lemprenedor de lany de la Catalunya Central Com a activitats complementries a la fira poden fer-se: Portes obertes als establiments turstics de la comarca Vals dactivitats i serveis turstics de la zona La fira pot anar acompanyada de degustacions de productes autctons o pats populars. Tal i com ha quedat reflectit a la diagnosi, a les tres comarques les fires i esdeveniments populars estan fora arrelats entre la societat local. Donada aquesta idiosincrsia, de cara a arribar als diferents sectors socials una fira pot tenir un impacte molt major que altres tipus desdeveniment de promoci o informaci. C11. Promoci dels serveis de creaci dempreses i del foment de lemprenedoria existents al territori. C12. Concurs de lemprenedor de lany de la Catalunya Central C21. Tallers demprenedoria en lmbit educatiu

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Patronats de Promoci Econmica Ajuntaments i consells comarcals

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 2
Pblic objectiu

Anual

Poblaci en general, persones emprenedores i alumnat de secundria A tota persona emprenedora en els darrers 3 o 4 anys Serveis dassessorament i formaci tant locals com els de ladministraci amb competncies en la matria. Empreses dels tres territoris
Agents implicats

rees de Promoci Econmica dels tres territoris / Ajuntaments Club de Sabors del Bergued / El Moians ve de gust / Artesans del Solsons CFI, CM i CTFC / Serveis dassessorament a lemprenedoria dels tres territoris. Empreses i sindicats professionals / IES, Escoles de secundria. Cambra de Comer i Indstria de Lleida i de Barcelona / Diputaci de Barcelona i de Lleida
Resultats previstos

Difusi entre la poblaci en general de lemprenedoria i dels serveis i ajuts dels quals es disposa Creaci dun clima positiu envers la creaci dempreses i lautoocupaci Aportar idees i generar sortides a lactual crisi econmica i de confiana
Indicadors de seguiment

Nombre dexpositors de la fira / Nombre dassistents a la fira Nombre dactivitats complementries organitzades

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

C14

Formaci per a persones emprenedores Generar una oferta formativa mplia, que pot incloure cursos, xerrades, trobades,... i adaptada a les necessitats especfiques de les comarques centrals de Catalunya, aquesta oferta es compondr de:

Descripci

Formaci general sobre lemprenedoria, amb cursos genrics com Aprn a crear la teva empresa i gestionar el teu negoci adreats a tots els emprenedors. Formaci especfica donant suport a mbits concrets del sector turstic i del tipus de negoci que es vol emprendre. Coordinar la formaci amb totes les entitats que ofereixen formaci a la comarca. Publicar on-line un calendari de totes les accions planificades a les tres comarques. La formaci s essencial per millorar les competncies dels nous emprenedors. En aquest mbit encara es fa ms necessria si tenim en compte que la majoria de la poblaci no ha rebut mai formaci sobre gesti empresarial, ja que no est inclosa en el currculum dels ensenyaments obligatoris ni de la majoria densenyaments universitaris del nostre pas.

Justificaci

Actuacions relacionades

B11. Oferta adequada a la demanda en el Pla formatiu sectorial B21. Cursos del SOC: diversitat doferta adequada a la demanda de les empreses. B22. PQPI: programes de qualificaci professional inicial. B23. Programa QUALIFICAT`.
Associaci Catalana de Municipis Consorci de formaci continua de Catalunya. Servei dOcupaci de Catalunya (SOC). Altres vies de finanament ordinari de formaci

Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0 Pla de dinamitzaci de leconomia cooperativa del Bergued Pla dacci estratgic del Moians Pla estratgic del Centre de Negocis EI Solsons
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Contnua

Poblaci en general, persones emprenedores i alumnat de secundria o universitari Persones emprenedores amb una idea de negoci o que lhagin iniciat en els 3 o 4 anys anteriors
Agents implicats

rees de Promoci Econmica dels tres territoris / CFI, CM i CTFC Serveis dassessorament a lemprenedoria dels tres territoris Sindicats professionals IES, Escoles de secundria, Universitats Cambra de Comer i Indstria de Lleida i de Barcelona / Diputaci de Barcelona i de Lleida
Resultats previstos

Millora de les competncies bsiques en gesti empresarial Contribuci a lxit futur de les empreses de nova creaci
Indicadors de seguiment

Nombre de cursos impartits Nombre dalumnes formats Nombre dinstitucions implicades en el procs formatiu

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

C21

Tallers demprenedoria en lmbit educatiu Elaborar un programa formatiu adreat als alumnes dinstituts de secundria i de mduls de formaci professional de les tres comarques format per: Preparaci de continguts especfics dels material pedaggic Coneix leconomia del Bergued, Moians o Solsons Taller prctic demprenedoria a laula consistent en la creaci dun projecte empresarial a laula amb lobjectiu de difondre la cultura emprenedora entre lalumnat. Es treballar de manera transversal permetent als alumnes adquirir competncies i valors bsics com el treball en equip, aspectes de comunicaci o la iniciativa en la presa de decisions. Visita a noves empreses en sectors tradicionals innovats i emergents. Oferta dassessorament en els treballs de recerca de 2n de batxillerat per part de les entitats implicades en la promoci econmica i gesti empresarial de cada comarca i de les empreses que shi ofereixin voluntriament. El foment de lesperit empresarial, de la creativitat personal i dels valors del treball ha estat oblidat en el nostre sistema educatiu. Aquests valors haurien de comenar a incorporar-se en les primeres etapes de desenvolupament de la nostra societat. Lelaboraci de tot un programa formatiu coherent, amb materials de suport i una temporalitzaci dactivitats variades pot incidir molt positivament en lacompliment daquest objectiu. C12. Fira de lemprenedoria de la Catalunya Central Departament densenyament Altres vies de finanament ordinari de formaci

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0 Pla de dinamitzaci de leconomia cooperativa del Bergued Pla dacci estratgic del Moians Pla estratgic del Centre de Negocis CEI Solsons
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Any 1: Elaboraci dels materials Any 2: Inici de la impartici Any 3 i posteriors: Continutat Alumnat de les escoles de secundria i formaci professional de les tres comarques Empreses dels tres territoris

Agents implicats

IES, Escoles de secundria Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis dhostaleria, Associacions de turisme, Associacions dartesans i productors de qualitat) Sindicats / CFI, CM i CTFC Departament densenyament / Administraci local
Resultats previstos

Increment del coneixement sobre la realitat econmica de la prpia comarca i de les possibilitats docupaci futura, creaci duna visi positiva sobre lautoocupaci i emprenedoria
Indicadors de seguiment

Nombre de tallers realitzats Nombre de centres que implementen el programa Nombre dalumnes formats

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

C22

Escola daprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent. Promoure als centres deducaci secundria obligatria (ESO) tallers professionals per fomentar ladquisici de coneixements per a facilitar la promoci social i laboral dels joves, que potencin lxit escolar i millorin les possibilitats daccs al treball. Cada taller es desenvolupar seguint un centre dinters trimestral relacionat amb els continguts curriculars de lESO. Leducaci formal no ha de deixar de banda el mn del treball, especialment en letapa deducaci secundria obligatori, el fet de realitzar tallers professionals pot aportar als joves una altra visi, que millorar les seves capacitats socials i laborals. Lescola daprenents pot millorar la formaci i laccs al mn del treball dels joves, especialment daquells que finalitzen la seva etatpa educativa amb la ESO. Aquesta actuaci est estretament lligada amb la C23, el programa Escola-Empresa Departament densenyament Altres vies de finanament ordinari de formaci

Descripci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Any 1: Preparaci dels tallers Any 2: Inici de les activitats Any 3 i posteriors: Continutat

Alumnat Empreses dels tres territoris

Agents implicats

IES, Escoles de secundria Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis dhostaleria, Associacions de turisme, Associacions dartesans i productors de qualitat) Sindicats CFI, CM i CTFC Departament densenyament Administraci local
Resultats previstos

Increment del coneixement sobre la realitat econmica de la prpia comarca i de les possibilitats docupaci futura, creaci duna visi positiva sobre lautoocupaci i emprenedoria
Indicadors de seguiment

Nombre de centres que implementen el programa Nombre dalumnes participants Nombre dempreses implicades

DIAGNOSI DEL SECTOR TURSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Lnia estratgica:

Actuaci:

C23

Prctiques en empreses del sector turstic. Promoure el programa escola-empresa per alumnat de 4art ESO.

Descripci

Coordinar el programa entre els centres educatius de les tres comarques, els gremis i les empreses del sector turstic. Establir mecanismes per tal que les prctiques resultin profitoses tant per lalumne com per lempresa. El programa escola-empresa facilita a lalumnat desmotivat amb els estudis un sistema perqu continu estudiant mitjanant un curs mixt que combina les classes teriques als matins amb les prctiques a diferents empreses a les tardes. Daquesta manera els joves aprenen a valorar el treball i poden descobrir la seva vocaci laboral i lempresa obt uns serveis a baix cost i una futura borsa laboral. C22. Escola daprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent. Departament densenyament Altres vies de finanament ordinari de formaci

Justificaci

Actuacions relacionades Vies de finanament i recursos humans destinats

Instruments de planificaci en els que es recolza lactuaci

Catcentral 2.0 Pla de dinamitzaci de leconomia cooperativa del Bergued Pla dacci estratgic del Moians Pla estratgic del Centre de Negocis CEI Solsons
Any dinici Durada de lactuaci

Any 1
Pblic objectiu

Contnua

Alumnat Empreses dels tres territoris

Agents implicats:

IES, Escoles de secundria. Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis dhostaleria, Associacions de Turisme, Associacions dartesans i productors de qualitat) Sindicats CFI, CM i CTFC Departament densenyament
Resultats previstos

Millora de la formaci professional dels alumnes Augment de talent en els alumnes dESO Millora en el funcionament de les empreses
Indicadors de seguiment

Nombre dalumnes que fan prctiques a empeses del sector turstic Nombre dempreses que acullen persones en prctiques Hores de prctiques efectuades

Anton S., Guia J., Prats Ll., Russo P. (2006). Clsters Turstics de Catalunya. Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili. (Generalitat de Catalunya, MIMEO) Anton, S. (2004); De los procesos de diversificacin y cualificacin a los productos tursticos emergentes: cambios y oportunidades en la dinmica reciente del turismo litoral. Papeles de economa espaola, turismo: los retos de un sector estratgico, nm. 102. Badal, F i Guzman, C. (1985). L'estudi del medi. Geografia del Bergued. Berga: Centre d'Estudis Berguedans. Badal, F i Pedrals, X. (1988). Municipis i comarques. Marterial grfic per a treballar l'mbit local i comarcal. Barcelona: Diputaci de Barcelona (rea d'Educaci) / ICE de la UAB. Blasco, D. (2008) Una proposta dorganitzaci turstica del territori: el cas de Catalunya. UdG Cerdan, R. i altres (1994). El Bergued. Biblioteca Comarcal de Catalunya, volum n 4. Manresa: Edicions Intercomarcals. Chinchilla, M i Crespo, M. (1980). Guia del Parc Nacional d'Aigestortes-St.Maurici. Barcelona: Ketres Editora. Consell Comarcal del Bergued. (2001). El Bergued: un espai nic. Berga:mbit de recerques del Bergued. Consell Comarcal del Bergued. Guia prctica del Bergued. Berga. Corbet, G i Ovenden, D. (1982). Manual de los mamferos de Espaa iEuropa. Barcelona: Omega. Descobrir Catalunya n 1. El Bergued. (1997). Estudis del Bergued 1. (1982). XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Juny 1979 . Berga: Centre d'Estudis Berguedans. Folch, R. (1981). La vegetaci del Pasos catalans. Barcelona:Ketres Editora. Forcada, I. i Rossell, M. Itineraris pel Moians. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. (Collecci Guies del Centre Excursionista de Catalunya, nm. 11). Garcia-Petit, J. (1997). Fauna del parc Natural del Cad- Moixer. Barcelona: Lynx Edicions. Histria natural dels Pasos Catalans. Volums 1, 7, 9, 10, 12, 13, 14. (1985). Barcelona: Enciclopdia Catalana. Llad,F. Els Espais Naturals Protegits al Bergued en el PEIN Massachs, V. (1981). Itineraris geolgics: Bages, Bergued, Anoia i Solsons. Manresa: Centre d'Estudis Geolgics Valent Massachs Muntaner, J. i altres. (1981). Atlas dels ocells nidificants de Catalunya iAndorra. Barcelona: Ketres Editora. Porter, M.E. (1992); Els avantatges competitius de Catalunya; Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Prats, L. i Guia, J. (2005); The destination as a local system of innovation en Swarbrooke, J., et al. (eds); Networking and partnership in destinations and development management, Arnhem ATLAS. Revista cultural del Bergued L'EROL n 18, 24, 30, 39, 47, 54, 59, 69. Berga: mbit de recerques del Bergued. Rodrguez, J.L. Aproximaci a la Toponmia del Moians. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Collecci "Cam Ral", nm. 30). Sauer, F. (1983). Aus terrestres. Guies de Natura Blume. Barcelona: Blume. Sen, M. (1992). El Bergued. Collecci les comarques de Catalunya, n 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governaci. Vigo, J. (1976). L'alta muntanya catalana. Flora i vegetaci.Centre excursionista de Catalunya. Barcelona: Montblanc-Martin. Vila, X. El Moians: Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2008. (Collecci Cam Ral, nm. 28). Vilads, R. i altres. (1985). Guia del Bergued. Berga: mbit de recerques del Bergued. VV AA. (1988). Bag, la capital histrica de l'Alt Bergued. Bag: Ajuntament de la Vila de Bag.

ACC1. Competitivitat per lempresa. http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/ Bergued Bibliografia. http://www.xtec.es/~jfigols1/index.htm CRP de Berga. http://www.xtec.es/crp-bergueda/ Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya.

http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio
El Bergued. http://www.bergueda.org/ El Bergued.com. http://www.com-bergueda.com/ El cam dels Bons Homes. http://www.ajberga.es/turisme/camibh_fr.htm El Moians. http://www.moianes.net/galeria/ Festa Catalunya http://www.festacatalunya.cat Portal digital del Bergued. http://www.bergueda.net/ Turisme del Moians. http://www.consorcidelmoianes.cat/ca/turisme Turisme del Solsons. http://www.turismesolsones.com/ Visites pel romnic. http://www.bergueda.net/spal/index.htm

Taula 1: Grups dactivitat segons codi CNAE Taula 2: Caracterstiques generals de les comarques Taula 3: Percentatge de poblaci ocupada per sectors lany 2010 Taula 4: Espais Naturals Protegits al Moians Taula 5: Caracterstiques principals dels municipis del Moians Taula 6: Espais Naturals Protegits al Bergued Taula 7: Caracterstiques principals dels municipis del Bergued Taula 8: Creixement de la poblaci al Bergued. 2010 Taula 9: Espais Naturals Protegits al Solsons Taula 10: Caracterstiques principals dels municipis del Solsons Taula 11: Creixement de la poblaci. 2010 Taula 12: Oferta turstica dallotjament al Moians (2010) Taula 13: Principals festes del Moians Taula 14: Fires i mercats al Moians Taula 15: Oficines de turisme al Moians Taula 16: Punts dinformaci locals al Moians Taula 17: Oferta turstica dallotjament al Bergued (2010) Taula 18: Principals festes del Bergued Taula 19: Fires i mercats del Bergued Taula 20: Oficines de turisme del Bergued Taula 21: Oferta turstica dallotjament al Solsons (2010) Taula 22: Principals festes del Solsons Taula 23: Fires i mercats al Solsons (2010) Taula 24: Oficines de turisme del Solsons Taula 25: Grups dactivitat segons codi CNAE Taula 26: Distribuci territorial de les empreses enquestades Taula 27: Iniciatives turstiques destacades del territori Catcentral agrupades per tipus

5 10 10 13 14 18 20 21 25 26 27 38 39 40 40 41 47 49 50 51 67 69 70 70 80 80 110