Professional Documents
Culture Documents
Final
Memria
Final
Pg.
Memria
Final
Dedicatria
i
agraments
Agraments
Magradaria
aprofitar
aquestes
lnies
per
manifestar
el
meu
agrament
a
totes
les
persones
que
han
fet
possible
lelaboraci
daquesta
Memria
de
Final
de
Mster:
des
dels
companys
i
companyes
i
consultors
amb
els
que
he
compartit
aquests
dos
intensos
anys
a
la
UOC,
al
grup
de
treball
daquest
darrer
semestre
i
en
especial
al
tutor
del
Projecte,
en
Vicent
Part,
per
la
feina
ben
feta
que
sempre
ens
ha
sabut
transmetre.
Finalment,
i
per
sobre
de
tot,
a
la
Mar.
Pel
sacrifici
que
ha
suposat
les
llargues
hores
que
he
dedicat
al
Mster
i
que
han
estat
arrabassades
de
les
nostres
estones
de
lleure
i
per
motivar-me
en
moments
desangelats
de
la
singladura.
Moltes
grcies
a
tots
!
No
saprn
res
si
no
s
mitjanant
la
conquesta
activa.
Lalumne
ha
de
reinventar
enlloc
de
repetir
Jean
Piaget,
1983
2 Pg.
Memria
Final
ndex
1.
Introducci
.........................................................................................................................
5
2.
Resum
executiu
..................................................................................................................
6
3.
Contextualitzaci
................................................................................................................
7
4.
Justificaci
..........................................................................................................................
8
5.
Anlisi
de
necessitats
de
lorganitzaci
.............................................................................
11
1.
Detecci
de
les
necessitats.
...........................................................................................................
11
Necessitats
institucionals
.............................................................................................................
11
Carcter
institucional.
..................................................................................................................
11
Recursos
humans.
........................................................................................................................
12
2.
Dotaci
tecnolgica.
......................................................................................................................
14
3.
Definici
dels
continguts
del
campus
virtual.
................................................................................
15
4.
Aportaci
econmica
del
campus
virtual.
.....................................................................................
17
5.
Anlisi
de
riscos.
............................................................................................................................
17
6.
Anlisi
de
la
viabilitat
i
de
limpacte
previst.
.................................................................................
19
7.
Mesurar
lxit
del
Projecte.
...........................................................................................................
20
8.
Calendari
previst.
...........................................................................................................................
22
6.
Objectius
..........................................................................................................................
23
1.
Objectius
generals
.........................................................................................................................
23
2.
Objectius
especfics
.......................................................................................................................
23
7.
1.
2.
3.
Continguts
i
Competncies
...............................................................................................
27
Continguts:
....................................................................................................................................
27
Competncies
................................................................................................................................
29
Connexions
amb
altres
matries
del
Batxillerat
............................................................................
30
8.
Planificaci
.......................................................................................................................
32
1.
Planificaci
de
tasques.
.................................................................................................................
32
9.
1.
2.
3.
4.
5.
Disseny.
............................................................................................................................
34
Model
pedaggic
...........................................................................................................................
34
Consideracions
metodolgiques.
...................................................................................................
36
Planificaci
de
les
tasques:
ordre
dels
continguts
/
accions
a
desenvolupar
................................
38
Disseny
dactivitats
........................................................................................................................
39
Disseny
de
lavaluaci
....................................................................................................................
41
Criteris
davaluaci
......................................................................................................................
41
6.
Disseny
tecnolgic
i
definici
de
les
possibilitats
tecno-pedaggiques
de
la
plataforma.
............
44
10.
Desenvolupament
............................................................................................................
48
1.
Accs
al
campus
virtual
Dokeos.
....................................................................................................
49
2.
Estructura
on
es
mostra
la
informaci
del
curs
combinat
dEducaci
Fsica
a
Dokeos.
................
50
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
3
Pg.
Memria
Final
3. Lliurament de tasques. .................................................................................................................. 52 4. Mostra de la Unitat Didctica dACTIVITAT FSICA i SALUT ........................................................... 53 5. Valoraci de tot el desenvolupament duna Unitat Didctica. ...................................................... 54
11.
implementaci
del
Projecte
..............................................................................................
55
1.
Etapes
de
la
implementaci.
..........................................................................................................
55
2.
Validaci
de
continguts.
.................................................................................................................
56
3.
Accs
al
campus
virtual
..................................................................................................................
57
4.
Incorporaci
dels
continguts
al
Campus
Virtual
............................................................................
59
5.
Formaci
........................................................................................................................................
60
12.
Avaluaci
.........................................................................................................................
61
1.
Lavaluaci
respecte
el
procs
densenyament-aprenentatge
......................................................
63
2.
Instruments
davaluaci
de
laplicaci
del
Projecte.
.....................................................................
63
3.
Pautes
de
revisi
i
millora
..............................................................................................................
66
4.
Avaluaci
de
la
unitat
didctica
de
mostra
....................................................................................
67
13.
Conclusions
......................................................................................................................
68
14.
Cronograma
final
..............................................................................................................
70
15.
Bibliografia
citada
............................................................................................................
71
16.
Bibliografia
dampliaci
....................................................................................................
74
17.
Annexos
...........................................................................................................................
75
1.
ANNEX
1
........................................................................................................................................
75
2.
ANNEX
2
........................................................................................................................................
77
3.
ANNEX
3
........................................................................................................................................
82
4.
ANNEX
4
........................................................................................................................................
84
5.
ANNEX
5
........................................................................................................................................
85
6.
ANNEX
6.
.......................................................................................................................................
87
7.
ANNEX
7.
.......................................................................................................................................
88
8.
ANNEX
8.
.......................................................................................................................................
90
9.
ANNEX
9.
.......................................................................................................................................
91
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
4
Pg.
Memria
Final
1.
Introducci
El
projecte
que
es
presenta
en
aquesta
memria
final
t
lobjectiu
de
desenvolupar
una
formaci
combinada
en
lentorn
del
batxillerat,
en
concret
dins
lassignatura
dEducaci
Fsica.
Fins
ara
els
continguts
conceptuals
que
formen
part
del
currculum
de
lEducaci
Fsica
es
presentaven
de
forma
magistral
i
amb
una
gran
crrega
unidireccional.
La
inquietud
dapropar
la
aquesta
vessant
ms
conceptual
de
lEducaci
Fsica
als
estudiants
del
primer
curs
de
batxillerat
s
leix
vertebrador
del
Projecte.
Es
pretn
que
mitjanant
una
metodologia
que
potenci
una
major
implicaci
de
lalumnat,
el
docent
deixi
de
ser
la
referncia
de
la
formaci
i
siguin
els
estudiants
els
protagonistes
i
autogestors
de
la
seva
formaci.
El
carcter
innovador
del
Projecte
ha
estat
vist
amb
molt
dinters
per
lequip
directiu
del
centre
i
troba
un
espai
molt
adequat
en
laposta
per
les
noves
tecnologies
que
la
instituci
ja
fa
uns
anys
va
endegar.
La
formaci
mixta
es
du
a
terme
en
una
aula
virtual
integrada
a
cavall
entre
la
Intranet
del
centre
i
la
plataforma
de
codi
obert
Dokeos,
ambds
elements
esdevenen
claus
per
a
que
els
destinataris
i
el
professorat
interactun
i
es
presentin
les
activitats
que
possibiliten
el
procs
densenyament
i
daprenentatge.
El
nivell
de
presencialitat
s
mnim,
centrant
la
major
part
de
lactivitat
formativa
en
la
virtualitat
que
amb
lajut
de
les
noves
tecnologies
fomenta
la
participaci
i
implicaci
dels
aprenents.
Es
guanya
daquesta
forma
ms
sessions
de
presencialitat
per
les
prctiques
fsiques
que
es
duen
a
terme
al
pavell
del
centre.
En
els
diferents
apartats
es
mostren
les
fases
que
han
conformat
el
projecte,
des
de
la
contextualitzaci
i
anlisi
dels
agents
implicats,
al
disseny
i
posterior
desenvolupament
de
la
proposta
formativa.
El
model
dassignatura
que
es
proposa
simplementar
el
proper
curs
acadmic
Linforme
clou
amb
una
avaluaci
de
les
intencions
que
han
portat
a
desenvolupar
el
present
Projecte
i
de
la
viabilitat
del
mateix
atenent
a
factors
tecno-pedaggics.
5 Pg.
Memria
Final
2.
Resum
executiu
La
proposta
formativa
que
es
proposa
est
adreada
a
lalumnat
de
batxillerat
que
est
cursant
dins
el
primer
curs
lassignatura
dEducaci
Fsica.
Lobjectiu
s
aconseguir
transmetre
tota
la
part
conceptual
del
currculum
de
lassignatura
mitjanant
una
formaci
combinada,
on
la
presencialitat
i
la
virtualitat
conviuran
en
el
procs
densenyament-aprenentatge.
La
irrupci
de
les
noves
tecnologies
en
lmbit
de
leducaci
no
pot
quedar
al
marge
de
la
docncia
en
lEducaci
Fsica,
el
present
Projecte
mostra
la
integraci
duna
metodologia
mixta
que
acosti
a
lalumnat
a
la
part
ms
conceptual
de
lassignatura.
Tota
la
proposta
gira
entorn
laplicaci
de
les
tecnologies
innovadores
i
sota
un
model
pedaggic
eclctic
que
integra
el
des
de
linstructivisme
al
construccionisme,
passant
pel
cognitivisme.
Tots
els
mitjans
emprats
pedaggicament
persegueixen
un
com
denominador:
assolir
els
objectius
de
la
formaci
mitjanant
la
participaci
proactiva
dels
estudiants.
Es
proposen
activitats
de
collaboraci
i
intercanvi
dexperincies
i
coneixements
per
enfortir
laprenentatge
significatiu
dels
continguts.
El
Projecte
que
es
mostra
pretn
integrar
mitjans
2.0
en
lassignatura
dEducaci
Fsica
seguint
en
la
lnia
dinnovaci
tecnolgica
que
el
centre
va
endegar
a
diferents
nivells
ja
fa
5
anys.
El
comproms
i
suport
des
de
direcci
del
centre
i
dels
professors
implicats
en
la
formaci
auguren
una
bona
evoluci
en
diverses
fases
per
a
implementar-ho
a
altres
nivells.
En
el
desenvolupament
del
projecte,
es
modularitza
la
implementaci
prevista
per
al
curs
2011-2012
a
partir
duna
planificaci
estratgica
que
permetr
analitzar-ne
la
seva
evoluci
a
partir
dindicadors,
veuren
limpacte
assolit
i
plantejar-se,
prvia
avaluaci,
la
sostenibilitat
i
modificacions
i
millores
a
dur
a
terme.
La
infraestructura
tecnolgica
es
fonamenta
en
la
Intranet
del
centre
i
en
una
plataforma
externa,
Dokeos,
que
allotja
laula
virtual
on
discorrer
majoritriament
el
curs.
El
gruix
del
projecte,
respecte
les
activitats
formatives
dE-A
ser
desenvolupat
ms
endavant,
el
present
mostra
una
unitat
prototip
per
a
observar
les
funcionalitats
i
la
gesti
de
la
plataforma.
Si
b
tot
el
disseny,
desenvolupament
i
avaluaci
est
degudament
estructurat
en
la
memria
que
es
presenta.
6 Pg.
Memria
Final
3.
Contextualitzaci
El
projecte
es
desenvolupa
en
un
centre
concertat
on
es
duen
a
terme
les
segents
etapes
formatives:
Educaci
Secundria
Obligatria,
Cicles
Formatius
de
Grau
Mitj
i
Superior
i
Batxillerat.
Est
ubicat
a
la
capital
del
Pla
dUrgell,
Mollerussa
i
lalumnat
que
hi
rep
formaci
prov
gaireb
a
parts
iguals
de
la
mateixa
ciutat
de
Mollerussa
i
de
la
resta
de
comarca.
Linstitut
compta
amb
3
lnies
dESO,
que
ronden
la
trentena
dalumnes
cadascuna.
Dues
lnies
de
Batxillerat
i
12
aules
ms
on
es
cursen
els
CFGM
i
GS.
Tot
el
centre
disposa
daccs
a
internet
via
WI-FI,
de
projectors
a
la
totalitat
daules
i
lalumnat
des
de
2008,
com
a
centre
pilot,
forma
part
del
projecte
1x1,
noms
ests
per
tot
Catalunya
el
curs
passat.
El
projecte
es
centrar
en
el
currculum
de
lEducaci
Fsica
dins
els
estudis
de
primer
de
Batxillerat.
LEducaci
Fsica
s
una
assignatura
comuna,
dues
hores
setmanals,
obligatria
de
cursar
a
totes
les
modalitats
en
aquesta
etapa
de
formaci.
Les
dues
aules
de
batxillerat
estan
conformades
per
prop
duna
trentena
dalumnes
cadascuna.
La
majoria
dels
estudiants
de
batxillerat
provenen
del
propi
centre,
noms
quatre
sn
de
nova
incorporaci.
Lrea
dEducaci
Fsica
pertany,
dins
lorganigrama
de
centre,
al
Departament
dExpressi
juntament
amb
lEducaci
Visual
i
Plstica
i
lEducaci
Musical.
La
docncia
de
lEducaci
Fsica
s
impartida
per
dos
professors
que
es
distribueixen
de
la
segent
forma
els
diferents
nivells:
lun
dna
classes
a
1r
i
3r
dESO
i
laltre
als
4ts
i
Batxillerats.
Laposta
tecnolgica
de
lescola
queda
descrita
en
la
visi
recollida
dins
el
carcter
propi
del
centre,
on
sesmenta
latenci
especial
a
les
innovacions
pedaggiques
i
a
la
millora
contnua
per
adaptar-se
a
les
exigncies
dun
mn
dinmic
i
en
constant
evoluci.
La
proposta
dun
canvi
metodolgic
entesa
per
part
dels
docents
encarregats
de
lEducaci
Fsica
prov
de
la
necessitat
dimplicar
a
lalumnat
en
lassignatura
a
partir
de
lexperincia
dels
anys
de
docncia,
de
la
irrupci
de
les
noves
tecnologies
a
les
aules
i
de
laposta
per
la
innovaci
que
fa
el
centre
educatiu.
7 Pg.
Memria
Final
4.
Justificaci
La
vessant
ms
terica
i
conceptual
esdev
molt
feixuga
per
lalumnat
de
Batxillerat
i
en
massa
ocasions
des
del
departament
dExpressi
sopta
pel
mer
lliurament
duns
apunts,
articles
o
presentacions
que
podrien
ser
adaptats
a
una
nova
forma
daprenentatge
tot
aprofitant
les
noves
tecnologies.
Es
proposa
dissenyar
tot
el
procs
densenyamentaprenentatge
per
intercanviar
continguts
i
coneixements
tot
fent
el
seguiment
dels
mateixos
i
la
pertinent
avaluaci.
Les
oportunitats
que
ofereixen
les
Tecnologies
de
la
Informaci
i
la
Comunicaci
(TIC)
juntament
amb
els
recursos
materials
que
la
infraestructura
del
centre
possibiliten,
conviden
a
fer
un
canvi
metodolgic,
on
els
estudiants
esdevinguin
el
centre
del
procs
formatiu
tot
guanyant
en
proactivitat
i
interacci.
La
innovaci
en
el
camp
de
lEducaci
Fsica
dins
el
centre
s
un
argument
prou
slid
sobre
el
que
fonamentar
el
projecte
a
endegar.
El
projecte
que
es
pretn
dur
a
la
prctica
es
basa
en
el
disseny
dun
campus
virtual
com
a
complement
de
la
formaci
tradicional
que
simparteix
entre
el
professorat
de
lassignatura
dEducaci
Fsica,
es
tracta
duna
formaci
Blended
Learning,
que
si
b
no
pot
suplir
la
prctica
esportiva,
si
pot
complementar-ne
els
continguts
conceptuals,
procedimentals
i
actitudinals
i
les
competncies
a
assolir.
Cal
no
perdre
mai
de
vista
que
es
tracta
dun
ensenyament
reglat
i
pautat
per
un
marc
lectiu
de
carcter
legislatiu.
Quant
a
la
vessant
tecnolgica,
cal
explicar
que
el
centre
compta
amb
plataforma
digital,
es
tracta
de
la
plataforma
GIC
de
lempresa
Pedagogia
Interactiva
(http://www.pedagogiainteractiva.com),
que
s
la
comunament
emprada
per
la
interacci
entre
professorat
i
alumnat,
ja
sigui
via
correu
electrnic
o
b
amb
lintercanvi
de
fitxers.
El
professor
que
imparteix
lEducaci
Fsica
al
batxillerat,
s
a
ms
dinamitzador
TIC
a
lescola
i
co-responsable
de
la
intranet
(GIC).
El
centre
compta
amb
la
plataforma
interactiva
GIC,
per
no
ens
ofereix,
a
dia
davui,
totes
les
possibilitats
tecnopedaggiques
que
en
aquest
moment
es
necessiten.
Davant
aquesta
manca
destructura
interna
a
la
GIC
on
implementar
el
campus
virtual,
soptar
per
una
plataforma
de
codi
obert
i
gratuta,
davant
les
majors
possibilitats
que
ofereixen
respecte
la
GIC
que
tenim
al
centre,
que
est
pendent
duna
nova
versi
ms
actualitzada.
La
plataforma
open
source
escollida
tot
valorant
les
funcionalitats
i
la
interfcie
fora
intutiva
que
presenta
s
Dokeos
(http://www.dokeos.com/es),
tot
i
estar
pendents
de
levoluci
de
Chamilo
(http://www.chamilo.org),
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
8
Pg.
Memria
Final
nou
projecte
de-learning
i
collaboraci
que
han
format
un
gran
nombre
de
programadors
escindits
de
Dokeos.
Shan
tingut
en
compte
estudis
comparatius
com
el
dAlmirall
(2005)
i
on
es
valoren
interfcies,
accessibilitat
i
estructura
interna.
El
paquet
de
software
Dokeos
(versi
2.0
recentment
actualitzada
-04/03/11)
permet
crear,
administrar
i
fer
el
seguiment
de
cursos
tot
aconseguint
la
gesti
de
laprenentatge
i
ladministraci
de
recursos
educatius.
Al
tractar-se
duna
eina
LMS
de
codi
obert
hi
ha
al
darrera
una
comunitat
dorganitzacions
que
ja
lutilitzen
i
de
desenvolupadors
que
vetllen
per
optimitzar
les
seves
funcionalitats,
motius
que
justifiquen
la
tria
tant
a
nivell
econmic
com
tecnopedaggic.
Cal
tenir
en
compte
quin
ser
el
plus
que
aportar
la
formaci
proposada
:
als
estudiants
en
el
procs
de
formaci,
doncs
tindran
la
possibilitat
daprendre
combinant
el
treball
collaboratiu
i
lindividual
alhora
que
interactuaran
amb
recursos
i
eines
que
possiblement
trobaran
en
el
seu
futur
universitari
o
laboral.
A
la
resta
de
professorat
si
observen
la
viabilitat
del
projecte.
Lescola
est
immersa
en
el
projecte
1x1,
com
ja
sha
esmentat,
per
la
major
part
dels
docents
es
limiten
a
ls
del
llibre
digital
exclusivament
i
altres
es
mostren
molt
ms
reticents
i
impermeables
a
laposta
digital
que
leducaci
necessita
en
ple
segle
XXI.
En
diferents
reunions
de
claustre
es
posa
de
manifest
la
necessitat
i
inquietud
de
conixer
experincies
que
vagin
ms
enll
de
la
visualitzaci
de
continguts
des
dun
monitor
dun
porttil.
A
la
prpia
instituci,
que
pot
veure
en
el
projecte
un
model
a
implantar
en
altres
camps
formatius
dins
lescola,
ja
que
fins
al
moment
mai
ho
han
contemplat
de
forma
fefaent.
A
ms
s
fidel
a
la
visi
institucional
danar
de
la
m
amb
les
millores
tecnolgiques
del
mn
canviant
en
que
vivim.
Per
a
la
justificaci
del
canvi
a
nivell
pedaggic
que
es
proposa
cal
tenir
en
compte
el
triangle
interactiu
proposat
per
COLL
(2004)
,
que
sn:
professor,
alumnes
i
continguts.
Tots
tres
agents
seran
claus
i
alhora
desenvolupats
exhaustivament
per
a
que
la
proposta
de
la
nova
metodologia
esdevingui
eficient.
Mitjanant
el
projecte
sincidir
en
els
continguts,
objectius
i
competncies
que
desenvolupa
el
currculum
del
batxillerat
i
en
enaltir
la
importncia
que
des
del
Departament
dEducaci
es
vol
donar
a
l'alumnat,
que
ha
de
ser
el
protagonista
del
seu
aprenentatge,
mentre
que
el
professorat
ha
de
ser
el
facilitador
d'aquest
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
9 Pg.
Memria
Final
aprenentatge, guiant-lo i orientant-lo. Adquireix, per tant, una gran importncia en aquesta etapa l'autonomia de l'alumnat en la gesti de les activitats fsiques.
1 0 Pg.
Memria
Final
Necessitats
institucionals
a. b. Recursos
humans
Dotaci
tecnolgica
Les enquestes es poden visualitzar a lannex, i de la valoraci i anlisi de les dades podrem afirmar i comprovar la situaci real daquests tres mbits. Coneixedors de la importncia daquest tres puntals per a la fase de disseny que ms tard es desenvolupar, tot seguit sanalitzen els trets que els caracteritzen.
Carcter institucional.
A nivell dinstituci, es pot veure en el Projecte un model a implantar en altres camps formatius dins lescola, ja que fins al moment mai ho han contemplat de forma fefaent. A ms s fidel a la visi institucional danar de la m amb les millores tecnolgiques del mn canviant en que vivim. s necessari constatar aquestes impressions inicials a partir duna recollida de dades de lequip de direcci. Es presenta lentrevista a lannex, aix com una valoraci de la mateixa en lapartat resultats rellevants de les enquestes i entrevistes, dins aquest mateix punt. El suport de la Instituci i la llibertat per a innovar en noves experincies metodolgiques dna un al de motivaci en el moment de dur a terme la proposta formativa endegada.
1 1 Pg.
Memria
Final
Recursos humans.
Els destinataris de la formaci proposada sn els alumnes de 1r de Batxillerat del centre. La seva edat volta els 16 i 17 anys. La majoria dells han cursat estudis obligatoris al mateix Institut, ben pocs arriben des daltres llocs per a estudiar el batxillerat. Es pot afirmar que la gran majoria, doncs, estan avesats al treball mitjanant ls de les TIC, recordem que el centre ja porta 4 anys en el Projecte 1x1. Els estudiants als que va dirigit el procs de formaci, tindran la possibilitat daprendre combinant el treball collaboratiu i lindividual alhora que interactuaran amb recursos i eines que possiblement trobaran en el seu futur universitari o laboral. Per aquest motiu resulta interessant obtenir informaci sobre les seves competncies en el terreny digital i tamb les seves experincies en aprenentatge collaboratiu. Mostra de lenquesta preliminar, es pot consultar a lannex 1, dirigida a lalumnat de 4t dESO i Batxillerat per detectar necessitats i preferncies respecte laplicaci didctica de la proposta formativa. De la informaci recollida sen far la pertinent valoraci i esdevindr clau en lelaboraci del disseny formatiu. Degut als anys que porten de treball en la plataforma de centre, sembla ser que lalumnat no tindr cap mena de problema per a interactuar en una interfcie molt semblant i amb unes eines prou conegudes dins el context acadmic. Malgrat aquesta intuci es creu convenient avalar-ho a partir dunes enquestes que lalumnat ha respost i que sadjunten a lannex 1 i 2. Pel que fa al professorat, tal com sexposa en la introducci del Projecte, inicialment noms nestarien implicats els dEducaci Fsica, per tant ser dins el departament on es focalitzar el Projecte. Per aquest motiu semprendr un grup de discussi entre el professorat implicat en la docncia de lactivitat fsica per extreuren dades reals sobre necessitats i estat actual de la situaci docent. Les informacions recollides sannexaran al Projecte.
1 2 Pg.
Memria
Final
Lactual professor dEducaci Fsica al Batxillerat reuneix els requisits de formaci i competncies digitals per a afrontar la proposta pedaggica, est capacitat per a crear i definir eines de treball que donin sentit i eficcia a aquest tipus de formaci mitjanant material i informaci mudable i mutant. A partir dels tems que es valoren en lenquesta adreada als formadors, es pot consultar a lannex 5, obtindrem dades relacionades amb la formaci docent i alguna pertanyent a com veuen a les famlies de lalumnat. Aquestes dades potser no sn ara imprescindibles, per en una fase avanada del Projecte poden ser dutilitat per a saber com respira a nivell de TIC la resta del claustre i alhora generar impacte al centre. Un punt destacable en aquest apartat s tamb copsar lopini del professorat que t contacte amb les famlies, majoritriament tutors, al respecte del treball collaboratiu. Els tutors mantenen un contacte directe amb les famlies i daquesta interacci podem rebre les seves opinions i inquietuds al respecte del treball collaboratiu. Cal explicar que linstitut ja porta dos anys duent a la prctica el Projecte FAIG (consulta online del projecte FAIG) en els cursos inicials de lESO, fonamentat en aquesta metodologia. Lexperincia dicta que certes famlies no entenen massa b aquest model pedaggic, lexperincia en FAIG aix ho indica quan els tutors reben els inputs de les famlies, per tant cal curar-se en salut i tenir cura dexplicar b la nova proposta formativa a implementar tant als estudiants com a les famlies. En el perode anterior a lacabament de curs senviaran les enquestes a docents i alumant de 4t dESO i 1r de Batxillerat per aconseguir les dades abans dacabar el curs per aix poder contextualitzar millor el Projecte. Resultat de les enquestes dels alumnes. Una vegada fet el buidat i anlisi de les informacions que han aportat els estudiants (Annex 2), s el moment de fer-ne una valoraci que a ben segur ser interessant per a poder afrontar les properes etapes del disseny de forma ben fonamentada. A grans trets es pot observar com no hi haur cap mena de problemtica per a utilitzar lordinador personal, tant a laula com a les respectives llars. Aix mateix es pot corroborar el bon nivell de competncia digital que sels pressuposava, doncs satansa al noranta per cent el grup destudiants que creu tenir un coneixement mitj alt de les habilitats tecnolgiques. A nivell de ls que es fa de la xarxa dInternet sen destacarien dues dades, primera i prpia de ledat fra la dependncia de les xarxes socials i en segon lloc la utilitzaci altssima, ratlla el setanta-cinc per cent, de la
1 3 Pg.
Memria
Final
xarxa per a realitzar les tasques diries de lescola. Fet que confirma la ferma aposta per les noves tecnologies que el centre va endegar fa anys. Respecte al treball collaboratiu la mostra confirma que tot lalumnat ha treballat alguna vegada collaborativament online, si b no de forma contnua si puntualment. Hi troben dificultats de tota mena, no sen destaca cap en particular, des de lorganitzaci a la manca de coneixement o tcniques idnies per aquest tipus de treball. Fet que cal tenir en compte en lestructura de la implementaci donant un paper clau lexplicaci de les eines amb les que treballaran. Com a part positiva de les experincies collaboratives online sen destaquen el trencar amb la rutina de les classes magistrals i tamb la possibilitat que aquest model didctic ofereix de compartir i interactuar amb companys de diferents aules. Aspecte a considerar per a les agrupacions en diverses activitats que en massa ocasions es tendeix a fer noms entre iguals de la mateixa aula, menystenint lopci dampliar-ho a ms poblaci que ens ofereixen les eines 2.0. Acabem la valoraci observant que lapartat conceptual de lassignatura dEducaci Fsica no s pas de la devoci dels enquestats, s dir, si b no la ignoren si que la veuen com a complementria. Sobta per que gaireb un de cada quatre li dna molta importncia, fet que potser b condicionat per saber lorigen de lenquesta, el mateix professor dEF, i que potser volien quedar b. s el moment daprofitar el Projecte per a donar una empenta a la vessant conceptual i fer que lalumnat vegi en els continguts terics una base per a la prctica esportiva i pel coneixement de fets socials que lenvolten relacionats amb la cultura fsico-esportiva.
2. Dotaci
tecnolgica.
Quant
a
la
vessant
tecnolgica,
cal
explicar
que
el
centre
compta
amb
plataforma
digital,
es
tracta
de
la
plataforma
GIC
de
lempresa
Pedagogia
Interactiva
(http://www.pedagogiainteractiva.com),
que
s
la
comunament
emprada
per
la
interacci
entre
professorat
i
alumnat,
ja
sigui
via
correu
electrnic
o
b
amb
lintercanvi
de
fitxers.
El
professor
que
imparteix
lEducaci
Fsica
al
batxillerat,
s
a
ms
dinamitzador
TIC
a
lescola
i
co-responsable
de
la
intranet
(GIC).
El
centre
compta
amb
la
plataforma
interactiva
GIC,
per
no
ofereix,
a
dia
davui,
totes
les
possibilitats
tecnopedaggiques
que
en
aquest
moment
es
necessiten.
Davant
aquesta
manca
destructura
interna
a
la
GIC
on
implementar
el
campus
virtual,
soptar
per
una
plataforma
de
codi
obert
i
gratuta,
davant
les
majors
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
1
4
Pg.
Memria
Final
possibilitats que ofereixen respecte la GIC que tenim al centre, que est pendent duna nova versi ms actualitzada. La plataforma open source on es desenvolupar i implementar el Projecte, tot valorant les funcionalitats i la interfcie fora intutiva que presenta, tot i no comptar amb la llengua catalana, s Dokeos (http://www.dokeos.com/es), tot i estar pendents de levoluci de Chamilo (http://www.chamilo.org), nou Projecte de-learning i collaboraci que han format un gran nombre de programadors escindits de Dokeos. La proposta del campus virtual es basa i es nodreix de les funcionalitats que la plataforma open source escollida ens facilita. Aquesta relaci significa que els objectius que es volen aconseguir seran perfectament factibles si simplementa la formaci en la plataforma triada. Dins de la dotaci tecnolgica no sha dobviar la connexi a internet de que disposa el centre. En lactualitat es compta amb la contractaci de 5 lnies ADSL de 20 Mb cadascuna i a ledifici es disposa de 21 punts de connexi wifi (Acces Points), distributs estratgicament, que permeten una facilitat de connexi molt bona per a lalumnat i docents. Pel que fa a espai on treballar mitjanant connexi a internet, tal com sha explicat no comporta cap dificultat dins ledifici escolar, doncs tots els alumnes compten amb orinador personal a laula i accs a internet en tot moment i lloc. Si que cal tenir en compte quin tipus de connexi i assidutat daccs a la xarxa tenen quan abandonen el centre escolar. Mitjanant les enquestes es podran obtenir aquestes informacions. A nivell de programari semprar el ms corrent en funci dels resultats de les enquestes que respondran lalumnat. I en cas dutilitzar altres eines diferents o poc conegudes pels usuaris es facilitaria el corresponent dossier o tutorial, aix com una demostraci en sessi presencial si es creu necessari. El responsable del disseny i implementaci del campus virtual ser el professor dEducaci Fsica de Batxillerat, si ms no, inicialment. Les competncies necessries que ha de reunir lencarregat de la formaci en la fase de disseny sn evidents i assumibles pel docent assignat. En properes dates es pot contemplar la implementaci en altres nivells de lESO i llavors ja implicaria la intervenci de ms docents o tcnics en el Projecte.
Memria
Final
Dins cada unitat didctica sobretot sincidir en el procs densenyament-aprenentatge a partir de la vessant ms conceptual tot fomentant un esperit crtic i participatiu entre lalumnat. A ms del continguts curriculars, el mtode formatiu que es proposa implica el treball de continguts tecnolgics com : domini dhabilitats de recerca i accs a la interfcie del campus i a informaci externa mitjanant eines web 2.0. gesti i aprenentatge del treball en grup quan es presenten activitats a resoldre de forma collaborativa. Lanlisi del Projecte ens condueix a justificar com el nou model formatiu facilitar el treball dels continguts que hem esmentat. Les moltes definicions de Blended Learning coincideixen en un tret fonamental que s la combinaci, la integraci de la presencialitat i la virtualitat, de forma que soptimitza el procs daprenentatge, (Bartolom i Aliello (2006)). Aquest model t unes caracterstiques que difereixen de lemprat fins ara, que era merament instruccional i on la participaci en lassoliment de significats de forma ms autnoma per part de lalumnat era gaireb nulla. Per aquest motiu la proposta formativa aportar: Una major utilitzaci de material didctic disponible a la xarxa, que fins ara semprava nicament en classes presencials. Tamb es pot diversificar la presentaci dels diferents tipus de material multimdia a treballar. La combinaci dambdues modalitats permet fomentar la retroalimentaci, una interacci facilitada pel nou mitj. Es guanya flexibilitat en la disposici de temps, la possibilitat del treball asincrnic dna una autonomia i llibertat a lalumnat que fomenta la responsabilitat i planificaci personal. Des de la perspectiva del professor implica un canvi en la forma dimpartir continguts i un domini de les habilitats tecnolgiques.
1 6 Pg.
Memria
Final
Finalment cal donar importncia a que no es perd la interacci fsica, entre el mateix alumnat i tamb el professor, la combinaci presencial permet establir vincles entre els actors de la formaci
Analitzats els avantatges de la formaci Blended Learning, es fa una aposta ferma per aquest model, ajudats per la visi de centre, la infraestructura de que es disposa i intentant que la proposta qualli en el centre i lalumnat.
4.
Les despeses econmiques que el Projecte comportar inicialment sn imperceptibles. Tal com sha explicat en lapartat de recursos humans, s el professor dEducaci Fsica qui es fa crrec del disseny i implementaci del campus virtual. No es descarta en propers cursos la implicaci de ms professorat dEducaci Fsica, aix com altres docents pertanyents a diferents departaments, si arriba aquest moment potser es pot demanar a direcci de centre unes hores complementries per a desenvolupar aquesta tasca de gesti i disseny. En lactualitat les caracterstiques del professor que desenvolupar el Projecte li permeten aglutinar tot el moviment i feina que comporta dins les seves hores lectives que ja t assignades. A nivell dinfraestructures no cal ampliar ni modificar res, doncs la dotaci de la que disposa linstitut pot assumir perfectament la proposta. Quant a la plataforma emprada, sutilitzar una de codi lliure i gratuta, mentre sespera lactualitzaci de la intranet de centre. Respecte al programari necessari, es far anar el que ja en disposa lalumnat per compte propi o b sels facilitar si es dna el cas. Sempre es mirar de treballar amb eines i aplicacions existents a la xarxa dInternet i de cost zero.
5.
Anlisi de riscos.
Mitjanant lelaboraci dun informe DAFO es posar de manifest el context, objectius, recursos, les fortaleses i debilitats, les oportunitats i les amenaces del Projecte tecno-pedaggic que simplantar.
FORTALESES
DEBILITATS
1 7 Pg.
Memria
Final
experincies metodolgiques. Dotaci de recursos tcnics del centre. Es compta amb
OPORTUNITATS
al nou model pedaggic i desenvolupar el Projecte. Poca experincia de partida dels aprenents en
AMENACES
- Dinamisme i aires a Internet metodolgica amb en connexi inhalmbrica dinnovaci a tota lescolabasats un
dinmiques de treball collaboratiu. - Excessiva responsabilitat recaiguda sobre el docent Dependncia duna plataforma externa per a la encarregat del disseny i implementaci. implementaci del Projecte, mentre no es reversioni la - Temps centre. intranet del ajustat per a implementar-ho tot, doncs el curs comena la segona setmana de setembre. - Modificacions curriculars des de la conselleria dEnsenyament a les que estem exposats els darrers anys.
INTERNA EXTERNA
ANLISI
laplicaci de les noves tecnologies un lmbit educatiu. ample de banda suficient per pautardinstreball de-Learning. -Proposta que fomenta la proactivitat entre els estudiants Experincia dels destinataris en treball mitjanant eines
i docent. TIC. -Assoliment habilitats tecnolgiques de lalumnat per a Aprofitar lesde competncies en el Campus virtual, fins
ANLISI
al moment als continguts de lEducaci Fsica. apropar-losfora novedoses per lalumnat. - El model educatiu de l'EEES prioritza sense cap - Possibilitat dimplementar el campus virtual la capacitat despesa econmica, a partir de programari Open Source. d'aprendre a aprendre en un entorn participatiu. I molts dels alumnes del batxillerat cursaran estudis de grau, per tant s important una experincia en aquest sentit. Consolidar lassignatura dEducaci Fsica i el seu
currculum al batxillerat.
Planificaci estratgica. A partir de lanlisi DAFO es fixen les oportunitats i amenaces que el context on el centre es troba situat poden tenir una incidncia en major o menor grau i que la influncia que exerceixen poden facilitar o restringir la consecuci dels objectius. Aquests factors externs no sn controlables, per cal tenir-los presents per aprofitar-los o per preveure possibles fuites en el Projecte a aplicar. Per altra banda, des de lanlisi interna es coneixen les fortaleses i debilitats respecte la quantitat i qualitat de recursos i processos davant el Projecte a desenvolupar, en aquest bloc les variables i factors dels elements que apareguin si sn controlables. En el disseny instruccional, es t en compte com aprofitar i amplificar tant les fortaleses com oportunitats que han aparegut al DAFO, com tamb com defensar i enfortir les amenaces i debilitats respectivament que shan detectat. Per tant lestratgia gira entorn tots els elements que shan detectat en la graella anteriorment exposada. A partir de les debilitats i amenaces que apareixen es pot rectificar algun punt:
1 8 Pg.
Memria
Final
Crear una comissi o equip de treball entre els professors dEducaci Fsica, evitant daquesta forma que recaigui excessiva feina sobre una persona sola, si ms no per anys venidors.
Prestar especial atenci en lelaboraci del calendari dimplementaci, aconseguint un mxim de racionalitzaci en les diferents tasques a realitzar.
Vetllar levoluci tant de la plataforma de centre com de lexterna que adaptem per a la implementaci de lacci formativa.
Des del departament estar al dia i amb informaci actualitzada al respecte del currculum dEducaci Fsica al batxillerat.
Aix mateix, tamb es pot reforar els punts forts i les oportunitats detectades aprofundint en: La predisposici institucional al respecte de projectes innovadors relacionats amb les noves tecnologies, es considerar fonamental fer pblica la proposta a direcci i altres estaments a nivell de Catalunya. El manteniment i millora de tota la infraestructura que possibilita laccs a internet mitjanant la banda ampla de la que disposa el centre. La inexistent despesa econmica que suposa el Projecte endegat, tot aprofitant coneixements i habilitats del professor implicat i del tipus de plataforma escollida.
6.
El
Projecte
a
desenvolupar
compta
amb
laprovaci
del
professorat
dEducaci
Fsica
i
del
departament
dExpressi.
Aix
mateix
la
direcci
del
centre
troba
ambiciosa
la
proposta
i
molt
en
la
lnia
institucional
dacord
amb
les
seves
actuacions
respecte
lmbit
de
les
noves
tecnologies
i
la
millora
metodolgica.
En
diferents
reunions
de
claustre
es
posa
de
manifest
la
necessitat
i
inquietud
de
conixer
experincies
que
vagin
ms
enll
de
la
visualitzaci
de
continguts
des
de
la
pantalla
dun
porttil.
Per
tant,
es
creu
que
cal
fer
partcips
de
la
proposta
formativa
a
tot
lequip
docent;
si
b
des
duna
perspectiva
molt
ms
general
i
analitzant
les
seves
mires.
La
viabilitat
econmica
no
suposa
cap
impediment
doncs
el
programari
necessari
(DOKEOS
o
CHAMILO)
per
dur
a
terme
lacci
formativa
s
totalment
gratut
alhora
que
es
podr
vincular
amb
la
plataforma
GIC
ja
existent
al
centre
mitjanant
un
enlla
intern.
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
1
9
Pg.
Memria
Final
Quant a recursos humans. El manteniment del campus virtual correr a crrec del dinamitzador TIC de lescola i professor dEducaci Fsica al Batxillerat, punt ja exposat a direcci de centre i que considera lgic i necessari. Lactualitzaci seguiment de les tasques del campus sn responsabilitat del professor titular de lassignatura dEducaci Fsica de Batxillerat. La necessitat dun domini de lentorn virtual i dadquirir les competncies bsiques per moures en la nova proposta formativa entre lalumnat no ser dificultosa, doncs la gran majoria ja porta tres anys en el Projecte 1x1 i gaudint dels recursos de la plataforma GIC (intranet), per tant hi estan avesats al treball en entorns virtuals. Aquest tret dels destinataris de la formaci fa pensar en una bona acceptaci del Projecte entre lalumnat. Diferents estudis, Echazarreta (2009), avalen que el desenvolupament de projectes collaboratius s una de les estratgies metodolgiques vlides per a posar en prctica aquest particular enfocament de l'ensenyament, ja que permet a l'alumnat aprendre conjuntament i compartir tant responsabilitats com xits. El Projecte que es presenta ha de fonamentar-se en una gran eficcia per a augmentar la motivaci, millorar el rendiment, potenciar les habilitats socials i desenvolupar les capacitats d'aprenentatge dels destinataris. Pel que fa a la viabilitat en termes de temps sadjunta un calendari, al darrer punt daquest apartat, de les tasques a desenvolupar que permet pensar en una correcta implementaci ja per linici del proper curs acadmic.
7.
L'xit
d'un
Projecte
dependr
en
bona
mesura
d'una
adequada
planificaci
i
estructuraci
prvia.
Per
aquest
motiu
es
dna
una
importncia
cabdal
a
la
temporalitzaci,
tot
retocant-la
i
adaptant-la
a
la
situaci
real
del
Projecte.
Tant
els
objectius
que
es
volen
assolir
com
els
continguts
del
Projecte
i
la
metodologia
que
a
aplicar
han
dsser
articulats
a
partir
de
lestructura
plantejada
i
el
seu
desenvolupament.
Per
a
mesurar
lxit
del
Projecte
cal
tenir
en
compte
aspectes
fonamentals
com:
la
disponibilitat
dels
recursos,
la
tria
dels
materials
correctes
per
al
treball
collaboratiu
i
la
varietat
multimdia
dels
mateixos,
la
distribuci
temporal
de
les
activitats
2
0
Pg.
Memria
Final
i els mecanismes de seguiment, els mecanismes davaluaci de les activitats i del procs densenyament. Finalment tamb es cal tenir en compte la satisfacci dels destinataris
Tots aquests punts un cop analitzats han de permetre una reflexi sobre el desenvolupament del Projecte i reorientar-lo segons les necessitats que es vagin detectant.
2 1 Pg.
Memria
Final
8. Calendari
previst.
Les
tasques
a
desenvolupar
en
aquesta
etapa
les
podem
veure
pautades
en
el
calendari
del
Projecte,
diagrama
de
Gantt.
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
2
2
Pg.
Memria
Final
6.
Objectius
1. Objectius
generals
Lobjectiu
principal
del
projecte
s
desenvolupar
un
model
pedaggic
innovador
a
lassignatura
dEducaci
Fsica
i
en
concret
dins
la
vessant
conceptual.
Integrar
dins
un
campus
virtual
la
reorganitzaci
de
lassignatura
dEducaci
Fsica
proporcionant
a
lestudiant
espais
i
eines
que
fomentin
la
interactivitat
de
forma
funcional
i
atractiva.
Potenciar
ls
de
les
noves
tecnologies
en
lmbit
del
procs
densenyament
i
daprenentatge
del
propi
centre.
2. Objectius
especfics
Fomentar
el
treball
collaboratiu
i
dexpressi
dopinions
entre
lalumnat
a
partir
del
campus
virtual.
Obtenir
un
alt
grau
de
satisfacci
entre
els
agents
que
formen
part
del
procs
densenyament- aprenentatge.
Dissenyar
una
metodologia
daprenentatge
adaptada
al
context
especfic
de
lEducaci
Fsica
per
al
treball
dels
continguts
conceptuals.
Fomentar
ls
de
les
eines
2.0
entre
lalumnat
que
hi
pren
part
i
realitzar
activitats
conjuntes
per
als
estudiants,
tant
de
carcter
sincrnic
com
asincrnic.
Animar
a
la
participaci
en
el
projecte,
o
en
similars,
a
altres
departaments
del
centre
Promoure
la
participaci
en
activitats
collaboratives
prpies
de
lassignatura
dEducaci
Fsica
i
tamb
dmbits
transversals.
2 3 Pg.
Memria
Final
Diversificant els objectius entre els que han dassolir els docents i els estudiants en finalitzar la implantaci del projecte es podrien detallar a mode dampliaci sota la segent disposici: A nivell del docent: Familiaritzar-se amb lentorn virtual, elements, eines de planificaci, maneig de les habilitats comunicatives. Guanyar habilitat en les eines de planificaci que com a docent virtual haur de dominar. Conixer lampli ventall de materials i recursos multimdia i els seus trets ms interessants pel procs dEA i llur seguiment. Desenvolupar activitats dEA basades en la transferncia de la informaci. Blocs, wikis, frums, xats. Conixer aspectes rellevants i de disseny de lavaluaci de la formaci online. Totes les activitats proposades persegueixen la construcci de coneixements tant a partir del treball individual com cooperatiu. A nivell del discent: Assolir per part de lalumnat les competncies curriculars de lEducaci Fsica al batxillerat. Ser capaos de comprendre la lectura de textos complexes i reflexionar sobre el seu contingut. Redactar sobre la opini personal sobre un tema concret. Reflexionar i analitzar una situaci concreta plantejada des duna activitat o tasca. Comunicar-se verbalment de manera fluda i coherent en exposicions orals i debats asincrnics.
Lassoliment
daquest
objectius
savaluaran
a
partir
dindicadors
objectivables
que
seran
elaborats
per
aquest
fi,
si
b
alguns
dells
noms
podran
ser
valorats
quan
acabi
el
curs
acadmic
i
no
en
el
aquesta
fase
del
Projecte.
Es
considera
interessant
esmentar
en
aquest
punt
els
objectius
curriculars
que
no
cal
perdre
de
vista
en
el
disseny
i
elaboraci
de
les
diferents
activitats
que
conformaran
la
proposta
formativa
mixta.
Aquests
objectius
vnen
establerts
pel
DECRET
142/2008
(DOGC
nm.
5183
-
29/07/2008)
encarregat
de
lordenaci
dels
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
2
4
Pg.
Memria
Final
ensenyaments del batxillerat. Aix la matria dEducaci Fsica del Batxillerat t com a finalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Conixer, experimentar i valorar els efectes positius de la inclusi de lactivitat fsica i les tcniques
de relaxaci en els hbits personals, per a la millora de la salut i de la qualitat de vida, aix com de les relacions interpersonals i socials. 2. Elaborar i dur a la prctica un programa dactivitat fsica saludable, per a la consecuci duns
objectius, ajustats a les necessitats i caracterstiques de les persones a qui estigui adreat, a partir de lavaluaci de lestat inicial. 3. Organitzar i participar en activitats fsiques en el temps de lleure, valorant els seus aspectes
positius i essent capaos doptimitzar els recursos disponibles, resolent les dificultats o els conflictes amb el dileg i el treball en equip. 4. Practicar habilitats motrius diverses, exercitar les capacitats fsiques per resoldre situacions
motrius diferents, aconseguir un bon domini i autocontrol del cos i constatar la importncia de la responsabilitat, la perseverana i lesfor per aconseguir una millora. 5. Participar activament en lorganitzaci o realitzaci dactivitats fsiques en el medi natural,
respectant el medi ambient i adoptant les mesures de seguretat adequades. 6. Adoptar una actitud crtica davant aquells aspectes de les activitats fsiques i esportives que no
siguin adequats per a un correcte desenvolupament personal i social, com les prctiques nocives relacionades amb lmbit de la salut, la recreaci, o relacionades amb lesport i la competici. 7. Dissenyar i executar activitats dexpressi corporal, essent capaos de valorar-les com a mitj de
creixement
personal
i
de
comunicaci
amb
els
altres,
respectant
la
seva
diversitat.
8. 9.
Aquests
objectius
es
duen
a
la
prctica
al
centre
desenvolupant
un
tercer
nivell
de
concreci
que
queda
reflectit
en
la
programaci
daula,
amb
les
corresponents
Unitats
Didctiques
especfiques
i
temporalitzades
adequadament.
Des
de
la
formaci
Blended
Learning
que
es
proposa
en
el
present
Projecte,
el
disseny
i
estructura
elaborats
pretendran
assolir
el
objectius
esmentats
des
de
la
vessant
ms
conceptual
i
reflexiva,
per
a
fer-los
ms
assumibles
pels
participants.
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
2
5
Pg.
Conixer i valorar les sortides professionals relacionades amb lmbit de leducaci fsica i lesport. Valorar, conixer i utilitzar les possibilitats que les tecnologies de la informaci i la comunicaci i
Memria
Final
2 6 Pg.
Memria
Final
7. Continguts
i
Competncies
1. Continguts:
Els
continguts
que
sincorporen
en
aquesta
etapa
cerquen
una
major
transcendncia
personal
i
social,
que
facin
el
nostre
alumnat
ms
competent
i
donar
resposta
a
les
noves
demandes
de
la
societat,
aix
com
procurar
la
formaci
integral
tant
dels
nois
com
de
les
noies.
Lestructura
dels
continguts
desenvolupats
durant
el
primer
curs
del
batxillerat
es
conforma
dun
bloc
com
inicial:
lactivitat
fsica
i
la
salut,
a
ms
de
tres
blocs,
tots
ells
interrelacionats
en
molts
casos,
l'activitat
fsica
recreativa,
l'expressi
corporal
i
l'activitat
fsica
i
l'esport.
Es
pot
observar
com
la
salut
i
el
temps
de
lleure
esdevenen
pilars
bsics
dels
continguts
per
a
un
ensenyament
que
intenta
anar
lligat
amb
la
vida
quotidiana.
Seguidament
sexposen
aquests
blocs
juntament
amb
els
continguts
a
desenvolupar:
Comuns
a
tots
els
blocs:
Utilitzaci
de
les
TIC
per
a
la
cerca,
anlisi
i
contrast
d'informaci
relativa
a
l'educaci
fsica.
Identificaci,
descripci
i
valoraci
de
les
diferents
sortides
professionals
relacionades
amb
l'educaci
fsica
i
la
salut,
el
lleure
i
l'esport.
Rebuig
de
situacions
de
desigualtat
i
discriminaci
en
l'mbit
de
l'activitat
fisicoesportiva.
L'activitat
fsica
i
la
salut:
Anlisi
i
reflexi
crtica
sobre
el
concepte
de
salut.
Experimentaci,
caracteritzaci
i
valoraci
dels
beneficis
i
riscos
de
l'activitat
fsica
com
a
hbit
de
vida
saludable.
Planificaci
i
execuci
del
treball
de
les
qualitats
fsiques
relacionades
amb
la
salut
i
realitzaci
de
proves
d'avaluaci
de
la
condici
fsica.
Valoraci
i
anlisi
crtica
dels
conceptes
de
prevenci
i
seguretat
en
l'activitat
fsica.
Experimentaci
i
execuci
de
diferents
activitats
que
hi
estiguin
relacionades.
Anlisi
i
reflexi
crtica
de
la
influncia
d'alguns
hbits
i
prctiques
socials
negatius
per
a
la
salut.
2 7 Pg.
Memria
Final
Descripci, valoraci i experimentaci dels elements que constitueixen l'autocontrol corporal: la higiene, l'alimentaci equilibrada, el descans i la relaxaci. Aplicaci de tcniques de relaxaci a la vida diria com a mitj de coneixement personal i recurs de compensaci de tensions i desequilibris. Valoraci i acceptaci de valors com la responsabilitat, la perseverana i l'esfor per aconseguir una millora de la condici fsica i de la salut. Caracteritzaci de l'activitat fsica teraputica i valoraci i participaci en activitats fsiques adaptades. L'activitat fsica recreativa i l'expressi corporal Anlisi i reflexi crtica sobre el concepte de lleure. Reconeixement de la importncia de l'activitat fsica en el temps de lleure. Estudi crtic i valoraci de l'oferta d'activitats fsiques de l'entorn. Collaboraci en l'organitzaci i realitzaci d'activitats en el medi, mostrant una actitud de respecte per la seva conservaci. Identificaci, anlisi i experimentaci dels elements que conformen l'organitzaci d'activitats fsiques: recursos, processos i avaluaci dels resultats. Valoraci de la importncia del treball en equip. Exercitaci de diferents i variades activitats recreatives i valoraci de les habilitats personals i socials que es posen en joc. Creaci, experimentaci i organitzaci d'activitats individuals i en grup que afavoreixin la comunicaci i l'expressi per mitj del llenguatge corporal, utilitzant si escau un suport rtmic. Valoraci de les activitats com a mitjans de creixement personal i respecte per les composicions dels altres. Experimentaci, comprensi i prctica de diferents jocs i esports, modificats segons els objectius que es vulguin aconseguir. L'activitat fsica i l'esport Descripci i valoraci de l'organitzaci de l'esport. Caracteritzaci de diferents tipus d'esports i competicions. Reconeixement de les implicacions personals i socials que representa practicar regularment un esport. Identificaci i anlisi crtica dels valors individuals i socials de l'esport. Establiment de relacions entre els valors dels jocs d'altres cultures i poques i l'esport en les societats actuals.
2 8 Pg.
Memria
Final
Anlisi crtica de l'esport com a fenomen social i cultural i de la seva repercussi en els mitjans de comunicaci. Experimentaci, organitzaci i execuci prctica de diferents esports individuals i collectius amb aparells manuals i sense. Identificaci i exercitaci de les qualitats fsiques, habilitats motrius i principis tcnico-tctics que es posen en joc en diferents activitats esportives. Coneixement i aplicaci dels principis i mtodes de l'entrenament: volum, freqncia i intensitat. Tots els continguts exposats queden integrats, en major o menor mesura en les diferents activitats densenyament-aprenentatge que integren el Projecte formatiu.
2. Competncies
Les
competncies
que
l'alumnat
ha
d'adquirir
en
el
marc
de
la
matria
d'educaci
fsica
del
batxillerat
es
poden
sintetitzar
en
tres
(DECRET
142/2008),
que
dins
el
Projecte
no
estarien
pas
massa
treballades,
doncs
pertanyen
a
la
vessant
ms
prctica
i
procedimental
de
lassignatura:
La
competncia
en
el
domini
corporal
i
postural.
La
competncia
en
l'adquisici
d'un
estil
de
vida
saludable.
La
competncia
en
l'ocupaci
activa
del
temps
de
lleure.
A
ms
daquestes
competncies
especfiques,
lEducaci
Fsica
contribueix
especialment
a
altres
competncies
generals
del
Batxillerat,
aquestes
si
estan
presents
activament
en
el
Projecte:
la
competncia
comunicativa.
la
competncia
personal
i
interpersonal
la
competncia
de
coneixement
i
interacci
amb
el
mn,
La
implantaci
del
model
formatiu
basat
en
laprenentatge
compartit
(BL)
condiciona
el
desenvolupament
per
part
de
lalumnat
de
altres
competncies,
que
mitjanant
el
campus
virtual
proposat
es
poden
treballar
de
forma
integrada,
com
sn:
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
2
9
Pg.
Memria
Final
permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports. El lligam amb el Projecte s ben clar i gran part de les activitats dE-A giren entorn aquesta competncia grcies al treball amb les TIC. La competncia en recerca. Facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per
aplicar un mtode lgic i raonable que possibiliti trobar respostes a preguntes o resoldre problemes. La relaci amb el Projecte s clara, doncs lalumnat exercitar procediments lligats a la recerca, al tractament de la informaci, a la interpretaci, a largumentaci, a la redacci de conclusions i a lexposici de resultats. Es dissenyen tasques que potencin la capacitat emprenedora dels estudiants. la competncia digital. Facultat de mobilitzar en situacions diverses el conjunt de capacitats i
destreses derivades dels coneixements terics i prctics bsics de la societat de la informaci, de la seva cultura i dels seus productes, aix com de les bones prctiques del seu entorn. En el present Projecte sempren les eines tecnolgiques per a tractar la informaci i per a gaudir de les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals. Es potencien els entorns no presencials de la comunicaci digital emprant xats i frums dins el campus virtual.
Memria
Final
En el Projecte es plantegen tasques on sanalitza la realitat social referenciada a les activitats fsiques i esportives. En podem trobar un exemple en una activitat danlisi de lesport de competici com a agent econmic on shi encabeixen moltes variables dEconomia de lempresa, consum, oferta i demanda i organitzaci empresarial. - del Batxillerat de Cincies i Tecnologia: Biologia
Trobem una clara relaci amb els continguts del Projecte en el bloc desport i activitat fsica, on els continguts dels apunts que es lliuren es relacionen amb el cos hum, els hbits saludables, els riscos i lactivitat fsica des del punt de vista teraputic. - del Batxillerat dArts, especialment darts escniques, msica i dansa.
En el bloc dactivitats dexpressi corporal selabora un wiki per part dels estudiants on es treballen continguts relacionats amb lexpressi corporal, la msica i la dansa. En la fase de disseny es tindran en compte vries de les competncies tranversals fins aqu anomenades emprant mitjans i eines digitals que permeten i faciliten assolir aquestes capacitats.
3 1 Pg.
Memria
Final
8.
Planificaci
1. Planificaci
de
tasques.
Per
elaborar
tot
el
procs
de
lacci
formativa
proposada,
semprar
el
model
de
disseny
instruccional
ADDIE,
permetent
una
implementaci
de
forma
seqencial
seguint
les
pautes
que
possibilitaran
desenvolupar
el
projecte:
imatge
extreta
de
moga.cat
Planificaci Es determinaran les necessitats que ha de resoldre lacci formativa dins lEducaci Fsica i en el si del departament dExpressi i de la instituci. Disseny Es documentaran les necessitats curriculars marcades pel Departament dEducaci. Es definiran les possibilitats centrades en les funcionalitats de la plataforma Dokeos o Chamilo. Es dissenyaran les estructures necessries dins el campus virtual per assolir els objectius de la formaci. Es descriuran les potencialitats dels destinataris de la formaci i les seves caracterstiques. Es determinaran els recursos disponibles (humans, materials i tecnolgics). Es far una aproximaci acurada del temps necessari per a portar a terme el disseny de lacci formativa. Es pautaran els mtodes de seguiment i davaluaci del Projecte formatiu.
3 2 Pg.
Memria
Final
Es determinaran la metodologia dels materials, els objectius generals i lenfocament didctic general dacord al currculum dEF al batxillerat.
Es descriuran els formats, dissenys, continguts i modes de distribuci dels materials de lassignatura dEF dins el campus virtual Dokeos i vinculaci amb la intranet de centre.
Es determinaran lencaix de diferents recursos per treballar collaborativament com wikis, xats, videoconferncies
Es seqenciar el material, les activitats i lavaluaci en lespai temps del curs acadmic. Es dissenyaran aspectes del seguiment i avaluaci del procs daprenentatge. Es definiran els rols dels actors de lacci formativa, (alumnes, docents, continguts). Es crear algun prototip previ, si escau.
Implementaci Es posar en prctica un prototip, si sescau. Es desenvolupar lapartat tcnic dins de Dokeos. Es procedir a la implantaci del disseny dins el campus virtual. Es presentar a la instituci (direcci de centre) al departament dExpressi i a lalumnat destinatari (1r de batxillerat). Avaluaci En la segent temporalitzaci es representa de forma grfica els terminis aproximats per a la realitzaci del projecte, tot tenint en compte les fases elementals dADDIE i les dates del semestre de la UOC, segons la previsi de la Guia de Projectes, en que es realitzaran les tasques encomanades. Es procedir a lanlisi, seguiment i avaluaci del procs dimplementaci tant a nivell de disseny tcnic com instruccional. Sinclour el campus virtual dins lacci formativa de lassignatura de batxillerat de 1r curs.
Afegir GANT
3 3 Pg.
Memria
Final
9. Disseny.
Sinicia
aquesta
fase
que
posar
en
prctica
i
concretar
la
formaci
proposada
tenint
en
compte
totes
les
dades
que
shan
pogut
extreure
de
la
fase
anterior
danlisi.
El
disseny
estar
emparat
per
uns
objectius
que
sota
una
estratgia
pedaggica
es
planificar
dacord
una
modularitzaci
i
seqenciaci
dels
continguts.
Primerament
sidentifica
el
model
pedaggic
emprat
en
la
formaci.
1. Model
pedaggic
La
formaci
mixta
que
es
dur
a
terme
en
el
present
Projecte
s
una
combinaci
eclctica
de
diversos
models
pedaggics
(instructivisme,
constructivisme,
humanisme,
cognitivisme),
teories
que
es
troben
darrera
de
les
tcniques
i
estratgies
que
ms
sutilitzaran
en
la
formaci
proposada,
tal
com
esmenta
Tomei
(2003).
Cada
model
formatiu
emprat
ha
daportar
positivament
per
assolir
els
objectius
previstos,
de
forma
que
facilitin
laprenentatge
significatiu
tot
desenvolupant
les
estructures
mentals
i
les
competncies
especfiques
dels
estudiants.
La
proposta
entre
altres
teories
abans
esmentades,
intenta
incidir
en
els
principis
del
constructivisme
(Ausubel,
1978)
i
persegueix
un
aprenentatge
centrat
en
l'alumnat
majoritriament,
que
desenvolupi
experincies
a
partir
d'un
plantejament
tecno-pedaggic
que
miri
d'afavorir
el
procs
de
reflexi
i
d'implicar-lo
en
unes
accions
formatives
que
es
converteixin
en
rellevants
perqu
tinguin
en
compte
les
seves
experincies
prvies
i
al
mateix
temps
es
connectin
amb
el
seu
mn
real.
En
el
Projecte
es
poden
trobar
activitats
de
recerca
i
anlisi
per
a
una
posterior
elaboraci
dun
lloc
web
(site),
tamb
lectures
darticles
sobre
els
que
caldr
aportar
opini
i
reflexi,
aquestes
accions
es
desenvoluparan
en
un
entorn
2.0
adequat
a
aquest
model
constructivista.
La
quadrcula
de
paradigmes
pedaggics
d'e-learning
de
Coomey
i
Stephenson
(2001,
citats
per
Almirall
et
al.,
2007)
es
basa
en
el
control
per
part
de
l'alumnat
o
del
professorat
de
dues
variables:
el
procs
d'aprenentatge,
i
el
contingut
i
les
tasques.
En
el
sector
Nord-Est
les
tasques
d'aprenentatge
estan
especificades,
per
els
estudiants
controlen
com
treballar
i
assolir
les
metes
i
tasques
establertes.
El
disseny
general
del
Projecte
formatiu
gira
entorn
aquest
plantejament
en
relaci
al
procs,
tot
posant
a
disposici
de
l'alumnat
eines
per
a
l'aprenentatge
autogestionat.
3 4 Pg.
Memria
Final
Quadrcula
paradigmes
pedaggics
elaborada
per
Coomey
i
Stephenson
Es tindr en compte el model reformulat de la quadrcula de Coomey i Stephenson aportat per Llorens (2008), on es proposa que el desenvolupament de la tecnologia de xarxes i dels estndards de producci de continguts en lnia ha esdevingut un fet emergent en el disseny formatiu orientat a le-learning i que no sha dobviar. Tot seguit es mostra la imatge del nou eix (z) que determina el lloc de confluncia de les interaccions provocades per les eines tecnolgiques. El quadrant passa a ser tridimensional i dotat de vuit punts de referncia que contextualitzen les diferents pedagogies de le-learning.
Quadrants
tridimensionals,
modificaci
a
partir
de
la
quadrcula
de
Coomey
i
Stephenson
3 5 Pg.
Memria
Final
El Learning by Doing descrit per Shank (1999) estar present en diverses activitats que es proposaran a partir de treballar en experincies desenvolupades per lalumnat. Aquesta metodologia tracta de donar mfasi en les accions que lalumne desenvolupa mentre aprn. En la proposta es plantegen tasques que cedeixen a lalumnat lautonomia necessria per anar-se impregnar-se de coneixements en base a la feina que van realitzant, en podria ser un exemple el treball en webquest que es presenten en el Projecte. Tenint en compte les arquitectures de disseny de Clark (2002), instruccions assistides per computadores, la que ms sajusta al model pedaggic de la proposta s utilitzar una arquitectura exploratria, doncs lalumnat que ha de rebre la formaci ja est familiaritzat majoritriament amb lentorn i els continguts que es desenvoluparan. Es dissenyen i sabasteixen de xarxes de recursos pertinents i rellevants per a la formaci. s lalumne qui pren control del procs. Amb aquesta breu aproximaci sha descrit el carcter eclctic del model pedaggic present en la proposta formativa del Projecte.
2. Consideracions
metodolgiques.
Lexposat
en
aquest
apartat
sn
els
trets
que
el
Departament
dEducaci
Fsica
del
centre
considera
bsics,
per
cal
tenir
en
compte
que
no
deixen
de
ser
directrius
generals.
A
l'hora
de
la
prctica,
cada
un
dels
membres
del
Departament
en
far
una
aplicaci
segons
el
seu
criteri
i
la
seva
manera
particular
denfocar
les
sessions
i
les
unitats
didctiques.
Amb
lobjectiu
de
contextualitzat
la
vessant
metodolgica
que
es
du
a
terme
en
el
Projecte,
es
fa
esment
del
component
metodolgic
en
les
sessions
prctiques,
sempre
presencials,
dEducaci
Fsica
que
apareix
sota
diferents
estratgies
dacord
les
caracterstiques
dels
continguts
a
impartir.
-
Per
regla
general
en
el
bloc
dactivitats
esportives,
es
t
clar
que
dites
activitats
sn
ms
un
mitj
per
a
aconseguir
els
objectius
de
l'assignatura,
que
no
un
fi
en
si
mateix.
Sutilitzaran
estratgies
globals
en
les
presentacions
i
desprs
ms
analtiques
quan
es
tracti
daprofundir
en
aspectes
tcnics
de
les
habilitats
especfiques.
Tot
aix
cercant,
prcticament
des
de
la
primera
sessi
i
en
cada
una
d'elles,
l'aplicaci
prctica
d'aquestes
habilitats
en
el
desenvolupament
global
de
l'esport
o
el
joc.
3 6 Pg.
Memria
Final
-
En
el
treball
de
la
condici
fsica
es
busca
un
major
desenvolupament
dels
alumnes,
sobretot
pel
que
fa
a
les
qualitats
instrumentals,
per
fent-los
prendre
conscincia
de
l'efectivitat
i
la
forma
d'actuar
dels
principis
de
l'entrenament,
com
sn
el
de
la
individualitzaci
o
la
progressi.
Aix,
alternarem
mtodes
d'instrucci
directe
amb
sistemes
ms
oberts,
com
sn
el
descobriment
guiat
o
fins
i
tot
la
resoluci
de
problemes
(per
a
qestions
com
la
divisi
de
l'esfor
en
sries,
la
recuperaci
adient...).
-
En
aquesta
etapa,
on
els
nostres
alumnes
ja
tenen
un
nivell
de
maduresa
prxim
al
d'individus
adults,
se'ls
poden
encarregar
tasques
d'execuci
amb
un
alt
nivell
d'autonomia,
com
lassignaci
de
tasques.
Tal
com
l'elaboraci
i
el
muntatge
de
representacions
dramtiques,
rtmiques,
o
fins
i
tot
la
creaci
de
planificacions
personals
d'entrenament
o
progressions
per
a
l'aprenentatge
d'habilitats
de
forma
autnoma.
El
professor
aqu
adoptaria
un
paper
de
guia,
de
mediador,
de
facilitador
i
de
suggeridor
d'estratgies,
bibliografia,
webgrafia
-
En
els
blocs
d'activitats
esportives
i
a
les
de
carcter
recreatiu,
les
d'expressi
i
activitats
en
el
medi
natural,
l'estratgia
ser
global,
centrant
l'atenci
en
els
objectius
actitudinals.
Noms
utilitzarem
comandament
directe
o
resoluci
de
problemes
en
alguns
aspectes
concrets
(maneig
de
brixola,
...)
La
metodologia
en
la
matria
dEducaci
Fsica
pretn
donar
el
mxim
protagonisme
a
lalumnat,
es
pretendr
assolir
amb
lobjectiu
de
potenciar
la
reflexi
i
presa
de
decisions
quant
a
les
prpies
necessitats
lactivitat
fsica,
creant
hbits
de
vida
permanents.
El
professor
tractar
en
tot
moment
que
lalumne
simpliqui
progressivament
en
lactivitat:
Donant
i
seleccionant
la
informaci
necessria
perqu
lalumnat
vagi
sedimentant
el
seu
aprenentatge.
Utilitzant
exercicis
individuals
i
de
grup
i
activitats
grupals
que
obliguin
a
la
mxima
implicaci
de
lalumnat
en
el
desenvolupament
dels
mateixos.
Organitzant
i
supervisant
el
treball
del
alumnes
informant
contnuament
dels
resultats
relacionats
amb
el
desenvolupament
del
procs.
A
mesura
que
es
van
desenvolupant
les
programacions
i
el
procs
densenyament/aprenentatge
avana
es
fomentar
la
responsabilitat
en
lalumnat
mitjanant
la
realitzaci
dactivitats
proposades
per
ells.
Un
primer
pas
ser
la
proposta
de
jocs,
ms
endavant
desports
i
finalment
del
treball
de
condici
fsica.
-
Tots
els
exercicis
i
activitats,
tant
a
nivell
individual
com
de
grup,
afavoriran
la
reflexi
sobre
els
lligams
entre
el
cos,
lactivitat
fsica,
la
salut,
la
qualitat
de
vida.
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
3
7
Pg.
Memria
Final
Pel que fa a la metodologia a aplicar en els continguts terics, base del Projecte dAplicaci, es cercar donar als conceptes una concepci ms constructivista, recolzant-nos en la formaci virtual que aprofita les eines multimdia i en xarxa que la plataforma virtual brinda. Daquesta forma mitjanant un aprenentatge collaboratiu es pretn fomentar la reflexi i compartici dinformaci i coneixements. Si ho identifiquem en la part de continguts del Projecte i com es du a la prctica aquesta estratgia en la metodologia es concretaria de la segent forma: Compartir informaci i coneixements: Als frums de debat. Participaci en xats de conversa pautada. Realitzaci de formularis per obtenir i analitzar informaci.
Construcci de coneixements: Creaci dun lloc web, on saportar reflexi envers temes plantejats. Construcci dun wiki en grup sobre temtica establerta. Elaboraci dun mapa de conceptes. Realitzar un bloc on mostrar les tasques encomanades. opinar i rebatre arguments respecte un article de lectura
Formar-se des de la collaboraci: Treballs en espais compartits sota entorns web 2.0 (site, wiki, GoogleDocs)
3 8 Pg.
Memria
Final
Estructuraci
dels
blocs
temtics
de
la
formaci
La combinaci de sessions virtuals i presencials queda reflectit en lanterior taula, de mode que es pot comprovar com nicament es realitzaran 6 sessions a laula, sempre amb el suport de projector i ordinadors porttils. La resta dactivitats es duran a terme sota lorganitzaci personal de cada estudiant, a mode de deures, intentant sempre acomplir els terminis pautats en cada tasca. Resulta difcil quantificar el nombre dhores necessries, per sempre es tindr en compte una lgica sollicitaci de temps.
4. Disseny
dactivitats
En
aquest
apartat
es
considera
clau
poder
treballar
de
manera
conjunta
i
molt
directa
amb
el
professorat
implicat
en
el
Projecte,
per
tant
els
docents
dEducaci
Fsica
i
en
major
manera
el
que
imparteix
docncia
al
batxillerat.
El
motiu
no
s
altre
que
crear
un
entorn
virtual
til,
prctic,
real,
atractiu
i
efectiu.
La
seqenciaci
de
les
activitats
que
possibilitaran
el
procs
densenyament-aprenentatge
de
la
vessant
conceptual
queden
distribudes
en
el
segent
grfic.
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
3
9
Pg.
Memria
Final
Detall
de
les
activitats
compreses
en
els
blocs
temtics
Es pot apreciar en la imatge que shan distribut les activitats dacord el bloc temtic al que shan associat i les eines que permeten desenvolupar millor les tasques plantejades, de forma que es mira de compaginar diferents estratgies didctiques. Sha tingut en compte a nivell de continguts els coneixements que se suposa tenen assimilats els estudiants del seu bagatge al llarg de lESO (per exemple: lexpressi corporal), daquesta forma els temes ms feixucs i potser ms desconeguts es tracten de forma ms collaborativa per a que mitjanant diferents interaccions amb els companys i professors puguin aconseguir un aprenentatge construt en base al seu treball. Per altra banda en els continguts, potser ms tcnics i dotats duna especial especificitat, com podrien ser lactivitat fsica respecte la salut i la recreaci, es proposen pedagogies ms dirigides tot compaginant-les amb altres ms autnomes i de recerca.
4 0 Pg.
Memria
Final
Tamb ha estat determinant en el moment de plantejar el disseny les habilitats i capacitats que els usuaris del campus virtual tenen de les eines presentades. La majoria daplicacions ja han estat utilitzades per ells. A partir daquest disseny es pretn assolir els objectius de la proposta formativa, doncs sha tingut en compte variables relacionades amb el tipus de contingut, les experincies dels destinataris i tamb de les eines virtuals a emprar.
5. Disseny
de
lavaluaci
Per
a
dissenyar
lavaluaci
sha
revisat
diferents
models
propers
a
la
formaci
de-Learning.
Tal
com
es
presenta
en
la
fase
davaluaci
del
Projecte,
el
model
dels
quatre
nivells
de
Kirkpatrick
(1999),
tot
i
ser
utilitzat
per
a
lavaluaci
daccions
formatives
tradicionals
diferents
autors
el
consideren
prou
vlid
per
a
una
activitat
formativa
mixta.
Lalumnat
ser
avaluat
en
cada
bloc
temtic,
tal
com
sespecifica
en
lacci
formativa
(tests,
activitats
i
participaci
en
frum).
Per
tamb
sha
de
donar
pes
a
les
diferents
activitats
de
participaci
que
es
promoguin
al
llarg
del
curs.
Una
avaluaci
formativa
ha
de
complimentar
la
sumatria.
Lavaluaci
comprn
els
tres
mbits
que
el
currculum
descriu
que
sn
el
PROCEDIMENTAL,
el
CONCEPTUAL
i
lACTITUDINAL.
En
el
Projecte
es
desenvolupa
exclusivament
lavaluaci
del
la
vessant
conceptual,
que
es
basar
en
unes
activitats
que
es
valoraran
convenientment.
a)
Exmens
escrits
i
qestionaris
online.
b)
Activitats;
participaci
en
frums
de
debat,
treballs
en
blocs
i
recensions
sollicitats,
elaboraci
de
webquest,
lectura
i
reflexi
sobre
articles.
c)
Treballs
especfics
(en
les
situacions
previstes
amb
anterioritat
dimpossibilitat
de
prctica
esportiva
o
per
compensar
un
%
de
sessions
no
realitzades
per
trimestre
o
curs...).
Criteris davaluaci
Les
pautes
sobre
les
que
es
regeix
lavaluaci
de
lassignatura
al
Batxillerat
sn
normatives
i
es
poden
visualitzat
en
el
decret
que
les
explica.
En
la
fase
de
disseny
que
es
du
a
terme
s
el
moment
dexplicar
qu
es
tindr
en
compte
en
el
moment
davaluar.
Totes
les
activitats
que
es
presenten
per
a
cada
bloc
de
continguts
seran
valorades
sota
els
segents
criteris:
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
4
1
Pg.
Memria
Final
Comprovar si sassoleixen els objectius proposats Valorar el procs del treball continuat Valorar el grau dassoliment de competncies especfiques en relaci als continguts. Valorar les competncies tranversals. Valorar la participaci i interacci en debats i frums. Es proporcionaran valoracions qualitatives i tamb quantitatives
El conjunt dactivitats integrades en el Projecte es valoraran sota el segent barem: Trim. Bloc temtic Activitat Fsica i Salut Fsica Tipus dactivitat Control teric: Qualitats Fsiques Lectura i Recensi dun article sobre Rendiment Esportiu Participaci frum de debat sobre el Dopatge Control teric: Activitats de lleure Elaboraci dun Bloc: aprofundim en (tria duna activitat) Treball colaboratiu online sobre com organitzar una trobada multiesportiva intercentres. Confecci formulari sobre events esportius de lleure de la comarca. Respondre qestionari: fonaments terics de lexpressi corporal. Participaci en un xat sobre el vdeos dExpressi visionats. Elaboraci dun wiki : Trets caracterstics de les manifestacions expressives. Elaboraci duna Webquest: Pros i contres de lesport dalt rendiment. Realitzaci compartida dun mapa conceptual. Elaboraci dun lloc web: % conceptes 50% 30% 20% 40% 20% 20% 20%
Activitat 1 Recreativa
4 2 Pg.
Memria
Final
vs
Esport
20% 50%
La nota que se nextreu suposar el 25% del cmput global de lassignatura de cada trimestre, que correspondr a lmbit conceptual. Es recorda que cada trimestre simpartiran els continguts conceptuals a partir del Projecte i mitjanant el campus virtual. El valors dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals estaran dins daquests percentatges: Continguts procedimentals conceptuals actitudinals Consideracions a tenir en compte per a lavaluaci conceptual en el Projecte: El lliurament de cada activitat dEnsenyament-Aprenentatge i les valoracions que delles se % nota E.F. 60 % 25 % 15 %
nextreguin promitjar per a obtenir la nota trimestral de conceptes. La participaci activa a les sessions prctiques dEducaci Fsica i el realitzar el mxim de
prctica esportiva, aix com la participaci en debats i xats virtuals afectar de forma positiva la nota ACTITUDINAL. Protocol per a alumnes lesionats. El lliurament en retard, sobre la data marcada, de qualsevol activitat dE-A penalitzar en dos
4 3 Pg.
Memria
Final
Els alumnes que per motius fsics no poden desenvolupar gran part de les sessions prctiques o en queden exempts hauran de presentar un justificant mdic adduint les raons que els eximeix de la prctica esportiva temporalment o total. Aquests que ho justifiquin degudament seran avaluats a partir de lelaboraci dun treball. Els treballs els podran consultar a la plataforma Dokeos, dins lapartat Activitats complementries, on sels permetr la consulta de les pautes relatives a les tasques que hauran de realitzar aquests alumnes amb exempci total o parcial dEducaci Fsica. Protocol per al lliurament de treballs i activitats. Totes les tasques encomanades i que tinguin una data de lliurament es lliuraran en els terminis i espais indicats en el calendari del Campus, aix com a la informaci de la tasca. nicament es podr fer en m i en paper prvia consulta amb el professor. Sobrepassar la data de lliurament suposar una disminuci de la nota del treball en dos punts i dun punt a lactitud final de lavaluaci . Les activitats de caire conceptual que es desenvoluparan a partir de les tasques compartides al campus virtual seran avaluades a partir duna rbrica que es presenta a lAnnex 7 i 8.
A
la
carpeta
Documentos
es
podran
afegir
els
arxius
en
format
PDF
o
word
i
estaran
vinculats
a
cada
4
4
Pg.
Memria
Final
bloc temtic que li pertoqui. A Lecciones sestructuren els blocs temtics dEducaci Fsica. Dins Medios de Comunicacin sallotjaran els vdeos, les imatges, els mapes conceptuals, arxius flash i altres mitjans audiovisuals que puguin aportar informaci per a treballar els continguts. A Enlaces es podr vincular planes externes i aplicatius de la xarxa dInternet tils i necessaris per a la consecuci de les tasques (GoogleDocs, A.nnotate, Delicious, Blogger) . A lapartat Ejercicios selaboraran qestionaris i activitats dins el campus vlides per a valorar el grau de coneixements adquirit. El tauler del curs queda centralitzat a Anuncios, espai on es mostraran informacions especfiques de la formaci. b) Eines dinteracci. Possibiliten la relaci entre els actors del triangle interactiu proposat per COLL (2004): professor, alumnes i continguts.
Leina Agenda pautar les dates i temps per a preparar i lliurar tasques i activitats encomanades. A Tareas es creen i presenten les tasques a desenvolupar al llarg de cada trimestre. Foro, Chat i Wiki ens pemetran la participaci sncrona i asncrona en funci del que es pretn en cada moment didctic. Al no comptar amb gestor de correu electrnic Dokeos, sutilitzar le-mail de la intranet de lescola per a la interacci directa entre professor i alumne. En certs casos puntuals tamb es far s de la bstia de la intranet per a fer lliuraments. c) Eines dadministraci i gesti. Lusabilitat daquests recursos de control ha de permetre gestionar tots els continguts i donar-los-hi el carcter adient segons els objectius de la formaci.
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
4
5
Pg.
Memria
Final
A partir de les eines que ens ofereix la plataforma Dokeos i altres dexternes vinculades es proposa el segent llistat delements que sutilitzaran en la proposta de Projecte de B-learning dins lEducaci Fsica al Batxillerat:
EINES de COMUNICACI
ALUMNE
Wiki, Bloc (treball collaboratiu) Objectes daprenetatge (multimdia, ja siguin de creaci prpia o reutilitzats i adaptats) Zona de fitxers Calendari
PROFESSOR Autoavaluaci Bstia de suggeriments Consulta dubtes tcnics via e-mail Xat Test i/o qestionaris automatizats Control i registre de tasques Registre de participacions en zones de discussi
ALUMNE
Per
a
ledici
de
continguts
i
activitats
proposats
saprofitaran
al
mxim
els
recursos
que
ens
ofereix
la
xarxa
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
4
6
Pg.
Memria
Final
Internet, des de repositoris dactivitats, portals educatius, experincies didctiques i metodolgiques compartides a les eines web 2.0 disponibles en el marc de la xarxa social. El conjunt daquests recursos i activitats estaran plantejats, implementats i organitzats al campus virtual aprofitant lamplitud i funcionalitat que ens ofereixen les eines de Dokeos. Seguidament es presenten els continguts presents dins el Campus Virtual.
Estructura
dels
continguts
presents
al
Campus
Virtual
A lannex 9 de la memria es pot consultar un conjunt de vdeo tutorials per a tutoritzar les tasques ms comunes que es duen a terme a la Plataforma virtual Dokeos.
4 7 Pg.
Memria
Final
10. Desenvolupament
En
aquesta
fase
es
desenvoluparan
els
mduls
didctics
i
lentorn
virtual
de
la
plataforma
virtual
tenint
en
compte
els
aspectes,
riscos
i
oportunitats
descrites
anteriorment
en
la
fase
danlisi.
s
en
aquesta
etapa
on
selabora
el
material
necessari
pel
professor
i
lalumne,
es
realitzen
les
proves
i
es
revisen
abans
de
la
fase
dimplementaci.
En
el
desenvolupament
daquest
entorn
virtual
es
t
en
compte:
discussi format pels dos professors dEducaci Fsica del centre desprs dun intercanvi dimpressions al respecte de la formaci requerida per a lalumnat de batxillerat, considera oport desplegar els continguts curriculars en els formats i condicions que seguidament es mostraran.
Guies dajuda per lalumne. A la zona de Tutorials del campus es podria presentar un document
que facilitar la navegaci pels espais del campus virtual si en properes implantacions resulta necessari, per un cop valorada lenquesta realitzada als destinataris (Annex 2) en el moment actual no resulta imprescindible per lalta experincia en entorns virtuals que presenten els estudiants.
Revisi del material existent. Desprs de posar en prctica simulada de la 1a unitat didctica es
valorar juntament amb els professors dEF si el material aportat, les activitats suggerides i els mitjans emprats sn els ms idonis o b necessiten dun canvi o modificaci per assolir els objectius pretesos en el Projecte daplicaci.
Revisi del curs. Es realitza una primera valoraci efectuant una verificaci completa dels
El campus virtual ubicat a DOKEOS contindr els continguts a desenvolupar en cada bloc temtic del Projecte daplicaci i tamb les activitats complementries per a casos especfics.
4 8 Pg.
Memria
Final
Interfcie
daccs
al
Campus
Virtual
Seguidament apareix el nom del curs Conceptes dEF, que s el que shaur de triar. La seqncia lgica de navegaci pel campus virtual Dokeos en el moment en que es vol accedir a les diferents activitats del curs Conceptes dEF ser la que descriu el segent grfic.
4 9 Pg.
Memria
Final
Seqenciaci
lgica
de
navegaci
per
la
interfcie
del
campus
virtual
a
Dokeos
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
5
0
Pg.
Memria
Final
El campus estar vinculat a la Plataforma GIC, ja existent, del centre i tamb a la xarxa dInternet des don es podr accedir a eines i recursos externs i existents a la xarxa que es consideren prou vlids per a ser utilitzats. A la interfcie Dokeos i des del perfil dadministrador els continguts que es van afegint a cada unitat didctica tenen la segent aparena.
Continguts
de
la
UD
des
del
perfil
administrador
Quan els estudiants accedeixen a la formaci i cliquen damunt la lli Activitat Fsica i Salut, els hi ha daparixer el seguit dactivitats mostrades en lanterior imatge, amb la seqencia marcada. Ladministrador del curs virtual, en aquest cas el professor dEducaci Fsica al batxillerat, s lencarregat de crear i personalitzar el conjunt dapartats i eines abans descrites del campus virtual Dokeos. En la zona de Descripci del Curs lalumnat ha de trobar tota la informaci relativa a la formaci que rebr durant el curs de lassignatura dEF des de lmbit conceptual. Aix es divideix aquest apartat en: Descripci General de la formaci que es dur a terme. Objectius, sexpliquen que es pretn que assoleixin tots els estudiants en acabar el curs.
5 1 Pg.
Memria
Final
Recursos Humans i Tcnics, espai on sespecifiquen els papers del professor i dels estudiants en la formaci proposada.
Metodologia. Tal com sha exposat en lapartat danlisi, el model eclctic metodolgicament parlant pel que sha apostat en lacci formativa s explicat per a que lalumnat entengui qu sespera de les seves actuacions. Es cercar una pro activitat que cal que la tinguin present i aqu sels descriu.
Avaluaci. En aquest apartat sespecifica el barem que semprar per avaluar el conjunt dactivitats de cada unitat didctica. Tamb sesmenta com sactuar en casos atpics de lesions i absncies de prctica esportiva puntual.
En la zona de Llions els alumnes poden trobar les quatre unitats didctiques que es desenvoluparan al llarg del curs acadmic 2011-12. s important saber-se moure en aquest espai, per aquest motiu shan afegit uns breus video-tutorials a lannex 9, amb lobjectiu de conixer millor la interfcie de Dokeos, doncs encara que sn alumnes i professorat avesats a navegar per lentorn de la plataforma del centre, en la nova versi de Dokeos 2.0, no s massa clara la interfcie de treball. Lapartat dEnllaos, dna accs a hipervincles que ladministrador ha triat per a facilitar la recerca de certs continguts, recordem el rol de guia i mediador que es dna al docent.
3. Lliurament
de
tasques.
Les
tasques
realitzades
que
comportin
el
lliurament
dun
arxiu
seran
enviades
a
la
bstia
del
grup
classe
que
cada
alumne/a
disposa
a
la
intranet
de
centre.
Sempre
es
tindr
en
compte
el
termini
per
al
lliurament
dactivitats
o
dintervencions,
doncs
aquesta
dada
queda
reflectida
en
lapartat
davaluaci.
En
cas
de
lincompliment
de
les
pautes
temporals
per
a
cada
tasca
sen
veur
afectada
la
valoraci
de
la
mateixa.
La
bstia
de
la
intranet
mostra
informaci
exacta
del
dia
i
hora
que
ha
estat
enviat
larxiu,
tamb
les
intervencions
en
frums
i
debats
asncrons
deixen
referncia
temporal
de
laportaci.
5 2 Pg.
Memria
Final
Presentaci del tema la Condici MDM. Vdeo i text Fsica Lectura i opini de larticle: Exercicis desaconsellats per les sessions dEF
PDF extern allotjat a Lectura i aportaci individual i rplica als a.nnotate.com comentaris dels companys sobre larticle: - Ejercicios desaconsejados en Educacin Fsica Es presenta les pautes a tenir en compte per a fer una bona recensi. Conjunt dadreces externes on cercar informaci especfica sobre Condici Fsica.
Frum.
Zona dinteracci al respecte del tema: el dopatge en el mn esportiu. Es suggereixen unes preguntes per a encetar lintercanvi dimpressions. - Creus que sense dopatge s'aconseguirien les mateixes marques? - s igual de determinant el prendre substncies prohibides en qualsevol disciplina esportiva? - Penses que una opci podria ser deixar total llibertat a qui es vulgui dopar? - Creus que es posen tots els instruments per a aconseguir acabar amb aquesta xacra de l'esport?
a
Apunts
dEntrenament
i
Qualitats
Fsiques
Bsiques
que
caldr
estudiar
per
a
poder
respondre
les
preguntes
que
es
plantejaran
5
3
Pg.
Memria
Final
ms
endavant,
previ
avs
a
la
zona
dAnuncis
Control
Entrenament
i
QFB
Exercicis.
En
la
zona
dexercicis
apareixen
20
preguntes
de
resposta
oberta
i
de
relacionar.
El
valor
de
les
mateixes
est
ja
ponderat,
de
forma
que
en
acabar
el
control
lalumne
ja
obtindria
el
resultat.
No
estar
actiu
el
control
per
a
lalumnat
fins
que
sanunci
a
la
zona
dAnuncis.
Taula
model
de
continguts
i
formats
amb
les
respectives
descripcions
de
les
tasques
a
desenvolupar
5 4 Pg.
Memria
Final
1. Etapes
de
la
implementaci.
Letapa
dimplementaci
sestructura
en
les
segents
fases:
Fases mbit dactuaci Fase 1
(maig-junysetembre de 2011)
Accions
Campus Virtual
Allotjar i estructurar tots els recursos necessaris per al procs densenyament-aprenentatge que el Projecte formatiu precisa.
Adequaci de la Plataforma de centre per a poderla vincular al campus virtual extern. Coneixement de tots els recursos aplicats al projecte que estan encaminats a una nova metodologia docent.
Fase 2
(darrera setmana juny11)
Docent
Comunicaci i lliurament del material de suport necessari per a la implantaci del Projecte a tot el professorat dEF.
Establir els mtodes per a facilitar i guiar als estudiants en les etapes on ells esdevenen protagonistes de laprenentatge.
Adequaci de les programacions del curs 2011-12 incloent-hi els diferents recursos TIC, aix com esmentar el rol de protagonistes de lalumnat en la nova metodologia.
5 5 Pg.
Memria
Final
Fase 3
(1a setmana setembre11)
Instituci
Presentaci de la proposta formativa. Corroborar el comproms de la direcci del centre en portar a la prctica el Projecte BL dEF. Conscienciar a lequip directiu de la necessitat de caminar en aquesta direcci pel que a la introducci de les TIC a laula es refereix.
Fase 4
(2a setmana setembre11 i de forma continuada)
Estudiants
Presentaci de la formaci dEF de la vessant conceptual a laula. Realitzaci duna sessi presencial per a familiaritzar-se amb lentorn del campus virtual. Conscienciar a lalumnat del nou model pedaggic on ells sn els protagonistes majoritaris de la seva formaci.
2. Validaci
de
continguts.
El
professorat
dEducaci
Fsica
ser
lencarregat
de
la
recerca
i
elaboraci
de
continguts,
si
sescau,
per
a
ser
utilitzats
en
la
formaci
mixta
que
es
proposa.
El
centre
en
letapa
de
batxillerat
no
compta
amb
llibre
digital
dEducaci
Fsica,
per
tant
els
articles,
documents
i
altres
activitats
que
conformin
els
continguts
digitals
han
de
ser
validats
pels
docents.
El
Projecte
intenta
en
tot
moment
mantenir
uns
criteris
respecte
a
la
qualitat
dels
continguts,
daquesta
forma
tot
el
que
es
publiqui
o
senllaci
al
campus
virtual
ha
estat
o
ser
revisat
prviament
i
en
tot
moment
es
facilitaran
les
fonts
i
origen
dels
mateixos.
Tamb
s
t
en
compte
la
producci
de
continguts
per
part
dels
docents
dEF,
mitjanant
aplicacions
online
es
poden
dissenyar
activitats
tils
per
al
procs
densenyament- aprenentatge
que
sinseriran
en
el
mdul
formatiu
pertinent.
Tots
els
continguts
emprats
seran
contextualitzats
en
lestructura
curricular
de
lassignatura
i
vinculats
a
la
unitat
didctica
que
li
correspongui
dacord
la
disposici
que
es
presenta
al
Projecte
daplicaci.
5 6 Pg.
Memria
Final
En
aquesta
etapa
de
la
implementaci
els
destinataris,
alumnes
de
1r
de
batxillerat,
rebran
la
informaci
de
com
funciona
el
Campus
Virtual.
Es
realitzar
just
a
linici
de
curs
i
mitjanant
una
sessi
presencial
a
laula.
Procediment: Des de la plana web de lescola entrar mitjanant lusuari i contrasenya respectiu a la intranet de centre.
Memria
Final
Arriba el moment dintroduir lusuari i contrasenya que sels facilitar a tot lalumnat que els permeti accedir als continguts del Projecte daplicaci dins Dokeos.
En aquest moment ja sels mostrar la interfcie on es desenvoluparan els continguts conceptuals de lEducaci Fsica del 1r curs de batxillerat.
5 8 Pg.
Memria
Final
5 9 Pg.
Memria
Final
Responsable
Tasca
Creaci duna unitat didctica de mostra, la 1a, per a poder observar les funcionalitats de la plataforma i la usabilitat.
de
Departament EF
Recerca i revisi del material necessari per la formaci virtual dEF al batxillerat.
Afegir els continguts en els diferents formats (PDF, Docs, enllaos) al campus virtual Dokeos. Comprovaci de que totes les activitats vinculades als continguts implementats funcionen. Vetllar pel funcionament del campus virtual i
Departament EF
tenir en compte les possibles modificacions o actualitzacions de material de cara al proper curs.
5. Formaci
La
formaci
necessria
que
cal
dur
a
terme
per
a
la
correcta
aplicaci
del
Projecte
formatiu
queda
reduda
a
una
sessi
presencial
que
es
desenvolupar
a
laula
respectiva
de
cada
grup
de
1r
de
batxillerat.
Es
facilitar
a
lalumnat
una
breu
guia
en
format
digital
com
a
recordatori
de
la
sessi
presencial
informativa
de
laccs
al
campus
virtual
que
contindr
els
enllaos
i
passos
principals
per
interactuar
amb
laula
virtual.
Quant
a
lequip
docent,
com
que
el
que
imparteix
classe
dEF
a
batxillerat
s
el
mateix
que
ha
elaborat
el
Projecte
daplicaci
tampoc
s
necessari
esmerar-hi
temps
de
formaci.
Altra
cosa
s
que
en
properes
aplicacions,
en
nivells
inferiors
dESO,
si
que
comportaria
una
actuaci
formativa
en
el
si
del
departament
dEducaci
Fsica
que
afectaria
a
tot
el
professorat
que
el
composa.
6 0 Pg.
Memria
Final
12. Avaluaci
El
Projecte
formatiu
que
es
proposa
arriba
a
la
fase
avaluativa
i
es
basar
en
un
model
adequat
per
a
accions
formatives
de
blended
learning.
Fent
una
mica
de
recerca
en
aquest
mbit
es
pot
asseverar
que
dins
de
lavaluaci
en
le-Learning
es
pot
plantejar
des
de
diferents
enfocs,
Rubio
(2003)
en
fa
una
aproximaci
als
diferents
models,
eines
i
experincies
que
tenen
com
a
finalitat
determinar
la
qualitat
de
la
formaci
virtual
com
s
el
cas
del
Projecte
combinat
que
es
proposa.
Dels
diferents
enfocs
mostrats
per
Rubio,
lenfoc
parcial
s
el
que
ms
sadiu
a
la
formaci
que
es
presenta,
perqu
semfatitza
en
lactivitat
formativa,
els
materials,
els
recursos
tecnolgics
i
el
rol
docent.
Pertanyent
a
la
mateixa
lnia
es
troba
el
model
dels
quatre
nivells
de
Kirkpatrick
(1999),
que
si
b
ha
estat
utilitzat
per
a
lavaluaci
daccions
formatives
tradicionals,
diferents
autors
dactualitat
navalen
el
seu
s
en
le-Learning
(Belanger
i
Jordan,
2000,
Rosenberg,
2001).
Nivell
Fases
Aplicabilitat en el Projecte
Mitjanant qestionaris dopini que els estudiants
REACCI - Impressi
responen sobt un feedback sobre el procs de formaci rebut (veure Annex Avaluaci: Valoraci de Continguts). Aix mateix, sobtindr una valoraci de caire ms qualitativa mitjanant un grup de discussi entre el professorat dEducaci Fsica. A partir de les rbriques i correcci de les diferents
tasques que es desenvolupen al llarg del procs dEA, sestableix una valoraci dels coneixements i habilitats adquirits, tenint en compte la virtualitat de moltes activitats proposades. Aquesta fase s ms difcil de valorar en el present Projecte, doncs a curt termini resulta complicat detectar si les competncies adquirides les apliquen i les assimilen de forma que en situacions semblants els alumnes mostressin una eficincia davant una tasca semblant. En propers cursos es pot avaluar el nivell de transferncia si el Projecte saplica de forma continuada.
TRANSFERNCIA 3 - Eficincia
6 1 Pg.
Memria
Final
mesurables amb la implantaci del Projecte? En una discussi de grup entre el professorat dEducaci Fsica cal esbrinar les conseqncies que la formaci Blended Learning ha tingut en lassignatura (veure valoraci del grup de discussi a lannex). Quatre nivells de Kirkpatrick
Atenent a aquestes fases i a les eines que se nextreuen es pot fer una bona revisi de com el procs formatiu sha desenvolupat i quin impacte i acceptaci ha tingut. Per determinar la qualitat educativa mitjanant el suport tecnolgic cal considerar-la en relaci als cinc pilars que constitueixen el marc teric enunciat per SLOAN Consortium. Es tracta de fer una comparaci tenint en compte els segents criteris: Efectivitat de laprenentatge. Vnen donades per les decisions de Disseny desenvolupades a Dokeos i a la Intranet de centre relacionades amb els continguts i les activitats pedaggiques de lEducaci Fsica al batxillerat. Satisfacci del professorat. Els docents es mostren satisfets sempre que senten que ofereixen un ensenyament de qualitat que implica a lalumnat i que el fa crixer. Aquest s el comproms amb el que el docent que aplica el Projecte creu i grcies al suport tcnic, habilitats digitals i reconeixement institucional desenvolupar la formaci conceptual al batxillerat de forma combinada (BL). En endavant ms professors hauran de ser els que passin al davant de altres projectes a diferents nivells de lESO i la sensaci de satisfacci s primordial per engrescar-los mentre al darrera la feina estigui ben feta. Satisfacci dels estudiants respecte laccs i qualitat de lexperincia tecnolgica-educativa. La interdependncia dels agents implicats en lensenyament-aprenentatge han de crear una sensaci clida i eficient, de manera que la interacci amb els mitjans oferts, amb el professor i amb la resta de companys siguin elements que fonamentin la producci de coneixement i en conseqncia la superaci de lassignatura. A lAnnex es pot observar el formulari de satisfacci que lalumnat ha de respondre en acabar la formaci. Comproms institucional en recolzar la innovaci. El posicionament de la direcci de lescola i la instituci sempre ha estat de suport i empenta davant de la proposta daplicaci (veure entrevista a Direcci a lAnnex), doncs est en la lnia del carcter propi del centre.
6 2 Pg.
Memria
Final
Relaci cost-benefici econmic de la proposta. En la proposta formativa que es presenta aquest punt no t importncia i es podria obviar, doncs tant la plataforma que allotja laula virtual com la despesa del tcnic encarregat de la implementaci s nulla. Si b cal tenir present per a properes ampliacions del Projecte, si es dna el cas.
Memria
Final
Han de permetre avaluar els coneixements i competncies dacord els objectius plantejats en la formaci. Relacionades amb la figura del docent: Grup de discussi. La posta en com entre el professorat dEF ha de possibilitar una valoraci de ls donat a cada material emprat per a validar la seva continutat al curs. Visi qualitativa del procs dE-A. Un cop analitzat el conjunt del Projecte daplicaci al batxillerat i observant-ne les qualificacions obtingudes per lalumnat s el moment demetre una valoraci al respecte de caire ms qualitatiu. Sense tenir en compte les notes merament numriques, cal avaluar la nova metodologia emprada per a impartir els continguts de lassignatura. Relacionades amb la plataforma (vessant tecnolgica): Qestionari dusabilitat i funcionalitat. Ha de facilitar informaci quan al rendiment de la proposta estrictament en laspecte ms tcnic. Les problemtiques o confusions sorgides durant el curs que shagin detectat s necessari que tinguin el tractament adequat per a retroalimentar el disseny de nou i fer ms funcional el campus virtual. Actualitzaci de la intranet de centre (vetllar les actualitzacions anunciades). Tal com sha comentat en la fase de disseny lactualitzaci de la nova versi de la intranet del centre est ben a prop. Si es produs durant el curs 2011-2012, cal tenir-la molt en compte doncs les notcies que es tenen al respecte sembla que farien possible implementar el curs ntegrament en el campus virtual del centre. En la segent taula sespecifiquen el conjunt dinstruments que possibiliten una avaluaci per a les diferents dimensions que integren el Projecte formatiu proposat.
6 4 Pg.
Memria
Final
Indicadors
Instruments davaluaci
- Qestionaris - Escales de valoraci - Eines de control (visites al
campus, intervencions als frums)
- Acceptaci i seguiment de la formaci. - Quantitat dintervencions i visites al campus virtual. - Capacitaci pel compliment de les accions
Alumnes
Docents
metodolgiques. - Domini de les competncies digitals relacionades amb la formaci BL. - Pertinena a lestructura organitzativa del curs de batxillerat.
Disseny pedaggic
- Correspondncia entre objectius i continguts curriculars. - Correspondncia del material emprat amb lacci formativa. - Usabilitat del campus virtual. - Funcionalitat del campus virtual.
Disseny tecnolgic
- Vinculaci del campus virtual amb la intranet de centre. - Reutilitzaci dels recursos emprats en el curs.
6 5 Pg.
Memria
Final
La implantaci que es dur a terme durant el curs acadmic vinent ser avaluada en finalitzar cada etapa trimestral, de forma que la detecci de possibles millores pugui aplicar-se de forma immediata i repercuteixi en els segent trimestre si s possible. Lagent encarregat daquesta avaluaci i revisi s el professorat del Departament dEducaci Fsica.
6 6 Pg.
Memria
Final
6 7 Pg.
Memria
Final
13. Conclusions
Quan
va
sorgir
la
idea
de
vincular
lassignatura
dEducaci
Fsica
a
les
noves
tecnologies
des
del
primer
moment
es
va
tenir
en
compte
la
poltica
de
la
instituci
educativa
que
ha
apostat
per
la
innovaci
tecnolgica
i
ha
dotat
duna
infraestructura
encertada
per
a
facilitar-ne
el
treball
de
docents
i
estudiants.
Els
propsits
inicials
despertaven
la
inquietud
per
arribar
a
lalumnat
des
dun
model
pedaggic
un
pl
diferenciat
del
que
fins
al
moment
havien
experimentat.
Sha
analitzat,
dissenyat
i
desenvolupat
una
estructura
en
la
que
es
pot
sustentar
perfectament
tot
un
procs
formatiu
que
t
la
seva
finestra
en
el
campus
virtual
que
es
proposa.
Si
b
la
plataforma
pensada
inicialment
no
ha
resps
a
les
expectatives
si
ha
servit
per
a
fer
pilotatge
i
valorar-ne
un
possible
canvi
que
es
podria
portar
a
la
prctica
en
breu.
El
nou
plantejament
metodolgic
que
sha
creat
pretn
que
lalumnat
passi
a
ser
lactor
protagonista
de
la
seva
formaci,
trencant
amb
leducaci
ms
tradicional.
Les
TIC
tenen
un
paper
fonamental
en
aquest
canvi
de
rol
que
el
projecte
atorga
al
discent.
Les
aplicacions
que
permeten
comunicaci
sense
compartir
espai
ni
temps
catapulten
les
potencialitats
del
nou
paradigma
educatiu
des
de
la
irrupci
de
les
noves
tecnologies
a
laula.
Tamb
pren
un
paper
interessant
la
recerca
dinformaci
i
el
seu
filtratge
per
aportar
als
companys
daula
opinions
i
coneixements
tot
millorant
la
capacitat
dexpressi
i
interacci
entre
alumnat
i
tamb
professorat.
Avaluaci
de
la
implementaci,
de
laprenentatge
desenvolupament
Parlar
de
limpacte
i
abast
El Projecte neix d'uns objectius generals. Per tant, diguem-li aquests propsits o expectatives, a la finalitzaci del Projecte, han de quedar reflectits. Han de tenir una valoraci. Pensa i exposa de quina manera pot arribar a influir o incidir el Projecte en un procs de millora a partir de projectes d'innovaci de la teva tasca docent i, no noms de la teva, sin de l'assignatura. Evidentment, esmenta les TIC. Les TIC aplicades a l'ensenyament. Les TIC com a mitj. I, un dels ms importants, com has pogut crear un nou plantejament metodolgic a partir de l'acci de les TIC. Pensa tamb en termes d'impactes. A mi tamb m'agrada dir-li, en termes de "ressonncia". Quin tipus de ress pot tenir el teu Projecte en la teva comunitat educativa. Al Departament. Al centre. Ms enll? I, entre altres, perqu no acabar intentant mostrar projecci. Aquests tipus de projectes "demanen massa esforos" per implementar-los de manera que tinguin data de caducitat. Cal preveure un inici, per cal continuar fent cam.
6
8
Pg.
Memria
Final
Per suposat, no oblides els estudiants, encara que si fas esmena a una possible millora, evidentment ja ests citant-los. Ells sn "sagrats". Sn l'autntica ra de ser de qualsevol procs formatiu, sigui presencial, sigui virtual.
I com t'he dit... qualsevol aspecte ms que consideris oport. Vinga, espero haver-te pogut ajudar. Si no s aix, de veritat... tornam a demanar i m'intentar explicar de diferent manera. Com a conclusi, i encara que sigui redundant, busca el valor afegit del teu Projecte.
6 9 Pg.
Memria
Final
7 0 Pg.
Memria
Final
7 1 Pg.
Memria
Final
TOMEI,
LAWRENCE
A.
(2003).
Challenges
of
Teaching
with
Technology
Across
the
Curriculum:
issues
and
Solutions.
London:
Information
Science
Puyblishin.
Llorens,
F
.
Reformulaci
de
la
quadrcula
de
Coomey-Stephenson.
Presentaci
[en
lnia].
[Consulta:
abril
de
2011].
http://www.authorstream.com/Presentation/fllorensc-93737-Quadr-cula-Coomey-Stephenson-reformulada-
learning-educaci-connectivisme-constructivisme-quadrants-Education-ppt-powerpoint/
Picciano,
A
and
Dziuban,
Ch.
(2007).
Blended
learning.
Research
perspectives.
SLOAN
Center
for
on
line
education
.Needham.
USA.
Rubio,
Maria
Jos
(2003).
Enfoques
y
modelos
de
evaluacin
del
e-learning.
Revista
ELectrnica
de
Investigacin
y
Evaluacin
Educativa,
v.
9,
n.
2.
En
lnia:
http://www.uv.es/RELIEVE/v9n2/RELIEVEv9n2_1.htm.
[Consulta:
maig
de
2011].
Belanger,
F.
i
Jordan,
D.H.
(2000)
Evaluation
and
Implementation
of
Distance
Learning:
technologies,
tools
and
techniques.
London.
Idea
Group
Publishing.
Rosenberg,
M.
(2001).
E-learning:
Estrategias
para
transmitir
conocimiento
en
la
era
digital.
Bogot.
McGraw- Hill
Intramericana.
Schank,
R.
C.,
Berman,
t.
r.
&
Macperson,
K.
A.
(1999).
Learning
by
doing.
In
C.
M.
Reigeluth
(Ed.),
Instructional
Design
Theories
and
Models:
A
New
Paradigm
of
Instructional
Theory
(Vol.
II)
(pp.
161181).
Mahwah,
NJ:
Lawrence
Erlbaum
Associates.
Projecte
FAIG.
http://issuu.com/lasallemollerussa/docs/projecte_faig_lasalle_mollerussa.
Consulta
en
lnea:
mar
de
2011.
Bartolom
A.
y
Aiello
M.
(2006).
Nuevas
tecnologas
y
necesidades
formativas
Blended
Learning
y
nuevos
perfiles
en
comunicacin
audiovisual.
Espaa:
TELOS.
Projecte
FAIG.
http://issuu.com/lasallemollerussa/docs/projecte_faig_lasalle_mollerussa.
Consulta
en
lnea:
mar
de
2011.
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
7
2
Pg.
Memria
Final
7 3 Pg.
Memria
Final
7 4 Pg.
Memria
Final
17. Annexos
1. ANNEX
1
Enquesta
als
destinataris
de
la
formaci
blended
learning
dEF.
7 5 Pg.
Memria
Final
7 6 Pg.
Memria
Final
2. ANNEX
2
Buidat
de
lenquesta
adreada
als
destinataris
de
la
formaci.
Respostes
1:
Buidat del qestionari sobre formaci dirigit als destinataris, disponible al segent enlla: http://bit.ly/jPKovz
7 7 Pg.
Memria
Final
Respostes 2:
Buidat del qestionari sobre formaci dirigit als destinataris, disponible al segent enlla: http://bit.ly/jPKovz
7 8 Pg.
Memria
Final
Respostes 3:
Buidat
del
qestionari
sobre
formaci
dirigit
als
destinataris,
disponible
al
segent
enlla:
http://bit.ly/jPKovz
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
7
9
Pg.
Memria
Final
Respostes 4:
8 0 Pg.
Memria
Final
Buidat del qestionari sobre formaci dirigit als destinataris, disponible al segent enlla: http://bit.ly/jPKovz
8 1 Pg.
Memria
Final
3. ANNEX
3
Transcripci
de
lentrevista
al
Director
de
Centre.
Quin
paper
tenen
les
noves
tecnologies
en
lmbit
de
leducaci?
Sembla
ser
que
s
un
cam
pel
que
transita
la
societat
des
de
ja
fa
uns
anys
i
el
mn
educatiu
no
en
pot
pas
quedar
al
marge.
Fins
i
tot
sense
fer
cap
actuaci
des
de
ladministraci
en
els
primers
anys,
les
noves
tecnologies
han
anat
envaint
les
aules.
Actualment
les
noves
tecnologies
ja
sn
presents
als
centres,
on
professorat
i
alumnat
miren
de
conviure
i
innovar
en
aquest
camp.
Com
aposta
el
seu
centre
en
les
noves
tecnologies?
Des
de
fa
6
anys
que
la
nostra
escola
va
creure
en
les
noves
tecnologies
i
a
ttol
particular
va
contactar
amb
lempresa
Pedagogia
Interactiva
per
a
installar
un
Intranet.
Aquest
fet
va
comportar
larribada
dels
porttils
a
les
aules.
Sense
cap
ajut
de
ladministraci,
fou
una
aposta
arriscada
que
les
famlies
varen
entendre
majoritriament.
Varem
dotar
tots
els
espais
del
centre
amb
canons
projectors,
xarxa
wi-fi
i
porttils
per
a
tot
el
professorat
el
primer
any.
El
primer
any
no
es
comptava
encara
amb
llibres
digitals,
foren
els
professors
els
qui
preparaven
les
activitats
adequades
per
als
continguts
de
cada
curs.
El
cam
ha
estat
dur
i
ple
de
dificultats,
s
el
que
passa
quan
ets
pioner
en
alguna
experincia.
A
dia
davui
estem
adherits
al
pla
Educat
1x1
i
seguim
convisquen
cada
cop
millor
amb
els
avenos
tecnolgics.
El
professorat
ha
acceptat
amb
grat
aquesta
inclusi
tecnolgica?
Sortosament
comptem
amb
bons
professionals
que
estan
en
formaci
contnua
i
amb
ganes
destar
al
dia.
Des
del
centre
es
va
optar
per
oferir
cursos
de
formaci
genrics
i
tamb
altres
ms
especfics
per
a
qui
volia
concretar
una
mica
ms.
Evidentment
que
sempre
es
poden
fer
millor
les
coses,
tenim
docents
crtics
que
ajuden
a
revisar
les
actuacions
i
que
crec
que
ajuden
a
que
les
experincies
que
es
van
succeint
cada
cop
siguin
ms
eficients.
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
8
2
Pg.
Memria
Final
Tamb trobem un cert sector ms conservador i reticent al canvi, crec que la inrcia de la majoria els va convencent de que no s una opci a triar, s un cam a recrrer, amb ms o menys intensitat, per no hi podem quedar al marge.
La
Salle
Catalunya
sembla
ser
que
est
al
dia
en
les
noves
tecnologies
en
els
seus
centres.
Si,
sempre
hem
rebut
el
suport
de
la
instituci.
Des
de
Salle
Catalunya
ens
han
facilitat
informaci
i
tcnics
de
la
seva
facultat
dinformtica.
Mitjanant
la
intranet
estem
interrelacionades
totes
les
escoles
Salle
de
Catalunya,
semet
un
butllet
electrnic
mensual
que
publicita
les
activitats
de
caire
acadmic,
institucional
i
de
lleure
que
es
desenvolupen
en
els
centres
de
Catalunya.
Com
a
centre
pioner
hem
estat
model
per
a
altres
escoles
i
tamb
per
a
centres
de
altres
delegacions.
A
primers
dany
vrem
rebre
la
visita
de
director
i
caps
de
departament
dinformtica
del
districte
de
Madrid
per
veure
com
tenim
organitzada
aquesta
faceta
a
Mollerussa.
Com
veu
el
Projecte
que
des
dEducaci
Fsica
es
presenta
de
cara
al
curs
vinent.
Al
llarg
daquests
anys
shan
anat
creant
experincies
individuals
i
en
grup
departamental,
per
sempre
han
estat
molt
puntuals,
dactivitats
ms
concretes.
El
Projecte
que
es
presenta
ofereix
una
visi
ms
global
i
que
abraa
tot
un
curs
acadmic,
sembla
una
proposta
molt
fonamentada
i
lligada
perfectament
amb
els
continguts
curriculars
que
cal
respectar
al
batxillerat.
Aquest
Projecte
va
en
relaci
amb
la
idiosincrsia
de
lescola,
que
ja
en
el
seu
Carcter
Propi
anuncia
que
es
vol
moure
sempre
amb
el
dinamisme
que
comporta
la
innovaci,
per
tant,
s
totalment
benvingut
i
segur
que
ser
exitosa
la
seva
aplicaci.
Entrevista
disponible
al
segent
enlla:
https://docs.google.com/document/d/183vBlhOkr604BrKJhcLAFggqTH5v-cp2jZYoIrvH0Oo/edit?hl=ca
8 3 Pg.
Memria
Final
4. ANNEX
4
Enquesta
als
estudiants
sobre
els
continguts
de
la
formaci
BL
al
batxillerat.
8 4 Pg.
Memria
Final
5. ANNEX
5
Enquesta a docents del centre.
8 5 Pg.
Memria
Final
8 6 Pg.
Memria
Final
6. ANNEX
6.
Valoraci
Qualitativa
de
la
implantaci
del
BL
a
lEF
de
batxillerat.
8 7 Pg.
Memria
Final
7. ANNEX
7.
RBRICA
per
a
les
Participacions
als
Frums
de
Debat.
CONTINGUTS No apte PARTICIPACI (20 %)
T dues No ha accedit al frum en el temps programat T un mnim duna intervenci en els terminis programats intervencions que sajusten al tema i aporta coneixements adquirits. T tres o ms intervencions que a ms dajustar-se al tema demostren uns coneixements transversals.
QUALIFICACI
No s respectus amb lopini dels dems participants. No utilitza correctament els conceptes.
8 8 Pg.
Memria
Final
Aporta poca bibliografia i no No aporta bibliografia. del tot pertinent al tema. Comet errades al referenciar-la. Aporta bibliografia actual i pertinent al tema de debat. T algun error al referenciar-la. Aporta bibliografia pertinent, actualitzada i ben referenciada.
PUNTUACI FINAL
8 9 Pg.
Memria
Final
8. ANNEX
8.
Rbrica
de
lAvaluaci
den
treball
en
grup.
CORRECTE
BONA
EXCELLENT
- Incorpora suggeriments de diversos membres - Actitud positiva - Defineixen els terminis de presentaci del treball.
Mster
Universitari
dEducaci
i
TIC
9
0
Pg.
Memria
Final
9. ANNEX
9.
Vdeo-Tutorials
de
la
plataforma
Dokeos:
-
Introducci
a
la
plataforma
Dokeos
=>
http://youtu.be/P40I3HZt15g
(funcions
i
possibilitats)
-
Com
crear
un
curs
=>
http://www.youtube.com/user/centrodetelematicagt
-
p/u/11/qitpFJtqMA4
-
Com
assignar
contrasenya
a
estudiants
per
al
curs
=>
http://www.youtube.com/user/centrodetelematicagt
-
p/u/10/7VRhDFYCApw
-
Com
publicar
anuncis
al
tauler
=>
http://youtu.be/1dBLuo43zBI
-
Com
Inserir
vdeos
=>
http://youtu.be/nIjlW3Cto00
Memria
Final
9 2 Pg.
Pg.