Marc Gomar

Extinci
Sona el despertador. En la rdio entrevisten larqueleg que ha fotografiat els mashco-piro, una tribu allada de lAmazones. Apropar-se a ells s un perill perqu es defensen amb fletxes quan se senten trats o atacats. Ha dormit com anit, desps-anit i totes les nits des que pren Dormidina. Saixeca amb el peu esquerre, com de costum. Tot seguit posa el dret. Allarga les mans, flexiona els colzes, simpulsa sobre el lateral del matals i s'hi incorpora. Van trobar els mashco-piro per casualitat. Cam dels jaciments arqueolgics, lexpedici va fer nit en la cabana dun indi matsigenka. L'endem de mat, en escoltar uns sorolls en la selva, va assegurar que els mashco-piro el cridaven. Es mira a lespill. Compta, lleganyosa, els solcs que li recorren la cara. Les marques del llenol semblen un ritus d'iniciaci tribal, per sn les restes dun malson. Ertic? Potser. Fa molt de temps que no, per tampoc es. T avorrits, per coneguts, els seus dits. Prefereix la carcia del fred. Larqueleg va acompanyar el matsigenka al riu Mare de Du. Els mashcopiro volien matxets. Dormidina somnia desperta amb una aventura extica, agafada de la m dun home que lallibere de lavorriment. La vida atorga a tothom, almenys, una oportunitat de fugir. A 120 metres de distncia, larqueleg va apuntar amb el teleobjectiu els mashco-piro, que miraven a cmera asseguts, en famlia, sobre un tronc. El matsigenka que els va proporcionar els matxets va morir sis dies desprs amb el cor travessat per una fletxa. La cara de son de Dormidina s una crulla dinnocncia i cabreig. Es renta. Les gotes daigua esguiten l'espill. Parpelleja. Sescolta el so de la persiana del ve. La seua est trencada i no baixa, per la cortina, lantifa i les pastilles eviten que la claror la desperte. Li cal un aventurer que li repare la persiana i lescalfe amb calor humana les nits dhivern. Descorre la cortina i el veu pelat de fred. La gorra d'orelles i les ulleres expliquen com ha arribat a la cornisa. Laviador colpeja fort el vidre amb una m mentre se sost amb laltra. En la rdio repassen la llei de la gravetat aplicada als gats. En caigudes de quinze metres, arriben als 90 quilmetres per hora. Laviador pesa vint vegades

Marc Gomar ms i es troba al doble de distncia del sl, per Dormidina no domina la fsica. Es pregunta quant de temps porta penjant. Quan es va gitar, no hi estava. Sense els guants, tindria els dits ms morats que la cara perqu, a ms de la gelada, han daguantar el pes del cos.

Si cauen b, els gats esmorteixen els efectes de limpacte, per aix no evita que nou de cada deu patisquen traumatismes torcics; la meitat, bucals; que un ter es fracture els membres o, un de cada cinc, la columna. Dormidina evita imaginar les conseqncies de la caiguda de laviador que, impacient, colpeja de nou la finestra fins que trenca el vidre. Els guants de pell no eviten que es clave un vidre i emergisca una taca obscura sobre el beix. Els mixanos no cauen b en general. Els han esborrat de 83 illes perqu amenacen el huit per cent de les espcies daus, mamfers i rptils en perill dextinci. Per la guerra mundial contra els gats no ha donat fruit, com demostra el cas de lilla de Macquarie. A conseqncia de la desaparici felina, la poblaci de conills es va multiplicar per deu i van devastar la vegetaci. Laviador, apurat, tracta dobrir la finestra amb una m mentre confia tot lequilibri a laltra. Dormidina li prega amb gestos que no ho intente. Ell, obstinat, aconsegueix despassar el pestell i descobreix massa tard que la finestra sobri cap a fora. Atordit pel cop al cap, amb el somriure de pnic de Dormidina en la retina, cau cinc pisos acaronat pel corrent daire fred.
2