FREINET

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCOLA TRADICIONAL

– El mestre és el centre de l’ensenyament i no deixava expressar la creativitat dels
alumnes, que aprenien mitjançant el càstig i la disciplina.
– L’activitat escolar estava programada i organitzada. Consideraven que tots els
alumnes havien d’aprendre lo mateix i al mateix ritme, de manera que no es
tenien en compte les capacitats evolutives de cada nen.

CARACTERÍSTIQUES QUE VOLIA IMPULSAR FREINET

– Va trobar un nou mètode d’aprenentatge a l’escola, que consistia a aprendre
d’igual forma que adquiries els coneixements en la vida quotidiana. Aquesta
forma d’aprenentatge era el mètode natural, que consistia en què, els nens,
exploressin i experimentessin el medi i així anaven adquirint nous coneixements.
Per portar-lo a cau va dividir l’aula en diferents espais i proposava fer sortides a
l’exterior, com per exemple, al camp, visitar tallers artesans locals.
– De la mateixa manera per aprendre, va crear el tanteig experimental, on
l’adquisició de coneixements es basava en les pròpies experiències i exercicis.
Per tant, considerava que el nen aprenia mitjançant la pràctica, per exemple,
aprèn a llegir, llegint.
– Freinet també va descobrir el mètode pel qual els nens aprenien conjuntament, la
realització de projectes es feien en comú, com per exemple, redactar una revista
de l’escola, o un periòdic, ...

ACTIVITAT
– TÍTOL
Sortida al bosc
– EDAT
2 - 6 anys
– DURACIÓ
2 hores
– PLANIFICACIÓ PRÈVIA

Es tracta de que els nens facin una observació lliure en un passeig pel bosc, on
podran agafar fulles, pinyes, flors... tot allò que els cridi l’atenció, per tal de
comentar-ho desprès a l’aula.

– OBJECTIU
 L’observació i exploració, de forma directa e indirecta, de la realitat de l’entorn,
mitjançant els sentits, d’alguns elements de l’entorn i de les característiques
morfològiques i funcionals que es donen.

Identificar les qualitats dels elements que es poden trobar en el nostre entorn.

Recordar les característiquesi les sensacions percebudes de la interacció amb el

medi ambient, sense l’existència de cap tipus d’estímul.

– DESENVOLUPAMENT

En aquesta activitat, l’educador només farà de guia i no imposarà cap pauta o

norma. Per tant, ha de deixar als infants que explorin i que s’expressin de
manera lliure.

Un cop a l’aula ha de mantenir aquesta lliure expressió, però, la reforçarà

mitjançant algun complement. La mestre començarà fent un petit recordatori de
la sortida. Els hi farà preguntes, comentaran... i a partir d’aquí, es continuarà la
xerrada depenent de les experiències i sensacions dels nens.

El mestre o la mestra deixarà de tenir protagonisme a l’aula, i d’aquesta manera

els nens tindran total llibertat per escollir el tema que volen treballar. La
conversa podrà variar depenent dels interessos que comentin els nens, i la
recolzarem en aquest centre d’interès, podrien ser les plantes, o els animals, ... I
d’aquesta manera ajudarem als nens que no van poder gaudir de l’observació
d’aquella planta o animal.

L’educadora tindrà un seguit d’activitats preparades que seran dinàmiques

flexibles i obertes. Aquesta activitat sempre ha d’estar plantejada d’una manera
molt lliure, flexible i oberta, tal i com Freinet feia, moure’s segons l’interès del
nen.

– VARIANTS

Aquesta activitat es podrà modificar depenent dels interessos que mostrin els
infants. Doncs, si als nens i nens el que més lis ha cridat l’atenció al bosc són les
flors i són la causa de tot un seguit de comentaris l’activitat que es realitzarà
posteriorment estarà molt relacionada amb les flors. Un altre centre d’interès
podrien ser les fulles, o els animals, ... això depèn dels alumnes.