La tornada impossible dEn Colom per les Canries

Pere Fors i Malleu

Abril 2009

Quan llegim sobre la descoberta d'Amrica trobem diferents textos histrics que situen accions navals a les illes Canries, l'nic arxiplag del vell mn atribut a la corona castellana; en aquests textos s'hi troben sovint incoherncies que ens indiquen que podrien haver estat modificats i que, all on ara hi posa Canries abans hi figurava un altre nom. Per demostrar aquest falsejament explicarem amb arguments cientfics quina era la manera de navegar d'Europa cap al Carib i viceversa amb vaixells de vela, i d'aquesta manera entendrem per qu l'acci no va poder passar all.

Fig. 1. Pilot Chart de l'Atntic Nord, mes de setembre

Textos d'accions que no van passar a les Illes Canries

Pel que fa a la descoberta d'Amrica i als segles posteriors, molt sovint trobem evidncies de que al llegir que una acci va passar en un lloc determinat, no necessriament va ser aix. La corona espanyola en mans de dinasties castellanes o d'obedincia castellana, al llarg dels segles va anar reescrivint la histria per situar Castella al centre de molts fets histrics, i d'aquesta manera es va anar apropiant dels resultats dels altres regnes peninsulars. Aquest article estudiar alguns d'aquests fets situats a les Illes Canries. L'arxiplag Canari ha passat a la

histria que coneixem com les niques illes castellanes del vell mn 1, i en aquest intent d'apropiar-se de la histria, moltes accions que degueren passar en illes catalanes o portugueses s'han traslladat a aquestes. A continuaci exposem tres textos on apareixen incongruentment les illes Canries i que, un cop analitzats, han de permetre comprendre l'afirmaci anterior. El primer d'aquests textos s la carta que escriu en arribar del seu primer viatge l'Almirall Colom als
1 Ara sabem que pertanyien a la Corona Catalano-Aragonesa.

Reis Catlics per mitj de l'Escriv de Raci d'ndies2 i que signa amb lloc i data: Feta a la calavera3 sobre les illes Canries, a XV de febrer4 de l'any Mil CCCCLXXXXIII.5, amb postdata el catorze de mar en el port de Lisboa6. Al segon text, en la relaci del tercer viatge den Colom, al relat de l'anada, s'hi pot llegir: I vaig navegar a l'illa de Madeira per un cam no acostumat a fi i efecte d'evitar un escndol que podia sorgir amb una armada de Frana que m'esperava al cap Sant Vicen. I d'all a les Canries d'on vaig partir amb una nau i dues caravelles7. L'anomenat Francisco Lpez de Gmara, a la seva Histria de les ndies, escriu: "Arm Cristbal Coln seis naves costa de los Reyes Catlicos, sin otras dos que adelante despachara a su hermano Bartolom. Parti de Cdiz ao de 1497; algunos aaden uno, y otros lo quitan. Dej el camino de Canarias, por unos corsarios franceses que robavan yentes y vinientes de Indias y de aquellas islas"8 En el primer text que citem tothom est d'acord en qu l'acci no va passar a les Canries, entre altres coses perqu ning no discuteix la veracitat del recorregut del primer viatge de tornada, relatat dia a dia en el diari den Colom, on justament aquests dies se situa a prop de les Illes Aores. El fet que estigus datada en una illa o altra, tampoc no afectaria de manera substancial la histria oficial de la descoberta d'Amrica i per aix no s motiu de discussi. Sembla ms aviat una precauci poltica de l'Almirall, o un nyap d'algun censor de terra endins. En aquest sentit, Ferran Colom a la Histria del Almirante, rebat tot una srie de punts falsos que l'Agustin Justiniano escriu a les seves obres. En un d'aquests punts, En Ferran escriu: "La sptima falsedad es que volvi por las islas Canarias, el qual viaje no es propio de la vuelta de aquellos navos" 9,

per tant, queda clar que la ruta estava perfectament fixada. Tamb, Jos Lus Comellas ens parla d'aquesta carta den Colom a en Santngel a la tornada del primer viatge: Algunos autores citan un trabajo de Demetrio Ramos que se refiere a las precauciones de Coln al fechar su carta a Santngel junto a las islas de Canaria cuando realmente se encontraba frente a las Azores10. Al segon text li manca coherncia, per no dir que no t ni solta ni volta. Per anar al Carib necessitaven passar per Canries, per no per Madeira que significava un recorregut de 100 milles ms, s a dir un 16% ms de viatge. Per tant el i vaig navegar a l'illa de Madeira per un cam no acostumat no t sentit, ja que no hi solien anar i tot fa pensar que en aquest cas Madeira no s la illa on passa l'acci. Tamb podria ser que aquest text tan confs, volgus dir que va anar a Canries pel cam no acostumat, fent escala a Madeira, per tampoc pren sentit, ja que si l'armada francesa era al cap Sant Vicen, justament per aquest recorregut s'hi acostaven molt ms i, en conseqncia, incrementaven el risc. Per tant, dedum tamb que el Cap Sant Vicen tampoc no s el cap en qesti, ja que ning no se situar estratgicament en un lloc per interceptar uns vaixells si aquest lloc no es troba en el cam o ruta habitual d'aquests vaixells que volen assaltar11. Sortint de Huelva pots arribar a Canries en lnia recta sense topar amb cap cap, i el de Sant Vicen et queda molt lluny (vegeu fig. 11). En canvi, sortint de Pals (l'Empord), tens molts caps on interceptar un vaixell que baixa cap a l'estret per anar a les Illes Canries: Begur, Dnia, les Illes Formigues de Mrcia, el Cap de Gata, i els diferents caps de l'estret de Gibraltar. Per tant, en aquest cas s que alg hauria de desviar el seu recorregut per un cam no acostumat a fi efecte d'evitar l'armada de Frana; podrien perfectament passar per les Illes Balears per evitar de costejar la costa continental catalana, i evitar la punta de Dnia. En l'ltim text, de Francisco Lpez de Gmara, est clar que l'acci tampoc no es refereix a les citades Illes Canries, ja que per all hi passaven els que anaven a Amrica, per mai els que en tornaven. Per entendre aix explicarem la forma de navegar en els trajectes d'anada i tornada d'Amrica, amb vaixells de vela, que no ha canviat substancialment en els ltims 500 anys.

2 LEscriv de Raci de la Corona dArag s en Llus de Santngel. 3 Antiga denominaci catalana de caravella. 4 Segons la cpia del diari den Colom, el 17 de febrer estaven a dos dies d'arribar a les Illes Aores. 5 CRISTFOR COLOM, Carta den Colom en arribar del seu primer viatge als Reis Catlics per mitj de l'Escriv de Raci de la Corona dArag, al 1493, 6 En aquest cas hi ha una altra incongruncia flagrant en la postdata i estant en mar de Castella, em vingu tan de vent de sud i sud-est que em fu descarregar els vaixells. Ms avui he arribat a aquest port de Lisboa, ja que venint de les Illes Aores no passes mai per aiges castellanes per anar a a Lisboa. 7 Cpia del diari den Colom, Relaci del Tercer Viatge. 8 FRANCISCO LPEZ DE GMARA, Historia General de las Indias; Biblioteca de Autores Espaoles, XX, M. Rivadeneyra, Editor; Madrid, 1877, p. 209. 9 HERNANDO COLN, Histria del Almirante, (Historia 16, Crnicas de Amrica, 1, 3a edici, Madrid, 1985, p. 52

10 JOS LUIS COMELLAS, El cielo de Coln, Ediciones Tabapress, Madrid, 1991, p. 226. 11 El Cap St. Vicen s un excellent lloc on interceptar vaixells en el viatge de tornada d'Amrica, o viatjants de rutes entre el Mediterrani i el nord d'Europa i viceversa.

Com navegaven a l'poca den Colom per anar i tornar d'Amrica

En Colom va fer ja en el seu primer viatge d'anada i tornada el bon cam, la ruta adequada, ja sigui per la seva experincia com a navegant o b, com diuen alguns per casualitat; l'nic que diferencia els dos primers viatges den Colom amb els que es van continuar fent fins a l'arribada del vapor s l'poca de l'any.
AN50 ROUTES FROM THE CANARY ISLANDS

africana des de l'alada de Lisboa passant per Canries i desprs girant cap a l'oest a l'alada de Cap Verd i dirigint-se cap al Carib (vegeu fig. 3 i fig. 11). Ja en el cam d'frica al Carib, primer baixen lleugerament al sud i desprs tornen a pujar lleugerament al nord, paralleles a les grans illes del Carib, la Hispaniola i Cuba. En Colom, com no podia ser d'una altra manera, va utilitzar aquesta ruta, i per aix portava vaixells aparellats amb veles quadrades, noms tils per a navegaci amb vents portants, que sn els que van amb la direcci del vaixell.

Fig 2. AN54, la ruta de Colom, World Cruising Routes, de Jimmy Cornell. P. 71.

Per navegar per Europa, l'estiu era bo, per per anar al Carib no, ja que de juny a novembre s l'poca dels ciclons. Si b els primers viatges a les Amriques van fer-se a l'estiu, aquest aspecte el van corregir molt rpidament. Centrant-nos en la ruta, si b per anar al Carib s molt recomanable parar a Canries i desprs a Cap Verd, per tornar cap a Europa noms es pot parar a les illes Aores. I per qu? Doncs perqu als oceans hi ha uns rgims de corrents molt regulars i uns vents, establerts en certes poques de l'any, que forcen rutes i temporades. Tots hem sentit a parlar de la corrent del Golf; s una corrent de grans masses d'aigua, que des de fa milers d'anys fa el recorregut portant aigua calenta del Golf de Mxic cap a Europa. Aquesta aigua escalfa les costes atlntiques del nostre continent i el fa habitable. Igual que aquesta, n'hi ha d'altres menys conegudes pels no experts. Totes les corrents de superfcie solen anar amb els vents i sn d'aiges clides; per contraposici, les corrents d'aiges fredes van per sota12. Unes d'aquestes corrents clides, la corrent de les Canries i la Nord Equatorial, sn les que acompanyen els vents Alisis, i vent i corrent baixen parallels a la costa europea i
12 Aquest s l'esquema en general, ja que la salinitat de l'aigua influeix en la densitat i, per tant, a igual salinitat la calenta va per sobre; per, si apareix una massa d'aigua dola fosa dels casquets polars, pot anar per sobre la calenta.

Fig. 3. Les corrents de supercie a l'Atlntic nord, World Cruising Routes, Jimmy Cornell. P. 35.

El 1492 ja feia molts anys que es coneixien els rgims dels alisis a l'alada de Canries i tamb a la latitud de Cap Verd. Per tant, no podien equivocarse intentant anar a Amrica per un lloc erroni. Respecte a la tornada, en Colom, que havia navegat molt per l'Atlntic per les rutes comercials habituals i fins a Islndia, de ben segur que sabia que els vents predominants a totes les costes europees sn de l'oest. Tamb sabien que a les illes Aores, conegudes des del S XIV13, situades 1000 milles a l'oest d'Europa, a mig Atlntic, els vents majoritaris prcticament tot l'any seguien essent d'oest a est. Per tant, en Colom havia de saber que podria tornar pels volts de la latitud 38N 14, on a ms a ms podria fer una escala molt convenient per reabastir-se. Tots hem sentit a parlar tamb de l'Anticicl de les Aores, que ben b no s a les Aores sin una mica ms al sud i una mica ms a l'oest. Aquest anticicl es desplaa lleugerament, per sempre per la mateixa zona. Un anticicl s una zona d'altes pressions i, per tant, de bon temps, mar calmat i absncia de vent al seu centre, o vents variables i dbils; per, com que les pressions
13 Apareixen ja, i molt ben dibuixades, a l'Atles Catal d'Abraham i Jaduf Cresques, de 1375. 14 Latitud mitjana de les Illes Aores.

tendeixen a equilibrar-se, es genera un vent al voltant de l'anticicl per cobrir les zones de menys pressi. Com que aquest vent surt creuant les isbares amb un angle d'uns 30 graus (vegeu figura 4), els vents que es produeixen giren en sentit horari al voltant de l'anticicl, aportant aire cap al seu entorn en zones de menys pressi; en les depressions el vent entra amb el mateix angle, per girant en sentit antihorari15.

Per qu no es pot tornar del Carib a Canries directament

Aquests rgims de vents i corrents fa fora inviable la possibilitat que algun navegant torns via Canries. I per veure les possibilitats d'aquest trajecte, hem anat a buscar un llibre que es pot considerar la bblia de les rutes martimes a vela: el World Cruising Routes, den Jimmy Cornell16, que recull ms de 500 rutes per tot el mn per fer en vaixells de vela. Estudiant aquest llibre no hem trobat cap ruta des de cap punt del Carib fins a les Illes Canries; en canvi, s que hem trobat la ruta d'anada den Colom, la AN54 de 3328 milles (vegeu figura 2), i la de tornada fins les Aores la AN89 de 2157 milles. Seguint buscant altres rutes que passin per Canries en sentit contrari als vents i corrents majoritaris, no n'hem trobat cap, ni tan sols la ruta per anar des de Brasil fins a Gibraltar la AT22B de 4134 milles (fig. 6), que, tot i que si dibuixssim la lnia ms curta passaria per aquestes illes, la ruta real no hi passa i, desprs de creuar l'equador, puja en direcci nord deixant les Canries a centenars de milles a l'est, i a la latitud de l'Estret de Gibraltar gira 90 en direcci est. Amb tant de trajecte aniria molt b poder fer una escala en aquestes illes, per no s viable, degut al rgim de vents i corrents que ja hem esmentat (vegeu fig. 6).
TRANSEQUATORIAL ROUTES IN THE ATLANTIC

Fig. 4. Funcionament d'un anticicl i una baixa pressi, amb l'angle de sortida del vent. Patrn de Yate, Ricardo GazteluIturri i Itsaso Ibez. P. 209.

En conseqncia, tot el trajecte d'anada i tornada d'Amrica es realitza amb els vents produts per la diferncia de pressi atmosfrica entre l'anticicl de les Aores i el seu entorn; s a dir, fent tota la volta a aquest anticicl i, per tant, amb moltes garanties de poder navegar sempre amb vents portants. Aquesta s, en trets generals, l'explicaci de la forma de navegar entre Europa i el mar Carib. La temporalitat ve definida bsicament per dues coses: aprofitar les poques que els vents sn ms constants i evitar l'poca dels huracans. En Colom no coneixia els huracans, ja que es formen pel cam d'Amrica a latituds baixes, entre 10 i 25 de mitjana, i el seu punt ms lgid s al golf de Mxic. Desprs, en la seva tornada a Europa al voltant del fams anticicl, van perdent la fora i es converteixen en les fortes tempestes de ponent que arriben a les costes europees durant l'estiu i part de la tardor. Per tant, si els europeus no havien anat ni tornat mai d'Amrica no ho coneixien.

Fig. 6. World Cruising Routes, Atlntic, rea tranequatorial, de Jimmy Cornell. P. 172.

Fig. 5. Zona de ciclons de l'Atlntic World Cruising Routes, de Jimmy Cornell. P. 27. 15 Aquest s el funcionament a l'hemisferi nord; a l'hemisferi sud l'anticicl va en sentit antihorari i la baixa en sentit horari.

Remuntar amb un vaixell de vela uns vents contraris com els alisis s prcticament impossible; el vent s fort, amb una mitjana de 17 a 25 nusos, i dies que poden arribar als 35 i 45 nusos, si hi navegues en

16 JIMMY CORNELL, World Cruising Routes; Editorial Adlard Coles Nautical, London, 1995.

contra hi has de sumar la teva velocitat (vent aparent)17, la incomoditat de l'escora del vaixell, i el fet de que, com que no pots anar totalment en contra del vent, has d'anar fent ziga-zagues. Un vaixell modern pot cenyir a 45 del vent, Per una caravella, que eren les embarcacions ms cenyidores de l'poca, ho feia a sis quartes, 67,5 del vent 18, Les naus cenyien encara menys. A tot aix cal sumar-hi unes onades impressionants i, per si no fos prou, la deriva del vaixell i la corrent en contra que cada dia se t'end 12 milles endarrere. Lnica possibilitat de passar per aquestes illes tornat del Carib amb un vaixell de vela i sense motor s fent el recorregut Carib-Aores-Canries. La ruta fins a les illes Aores ja la coneixem, i des d'aquestes fins a Canries s'hi va per la AN136A o la AN136B de 746 i 622 milles respectivament, depenent de la illa de destinaci. Per aquesta ruta no t cap lgica si el punt de destinaci final s Cadis o l'estret de Gibraltar, ja que per anar des de les Aores fins a l'estret passant per Canries s'haurien de navegar 471 milles de ms, un 43% ms de trajecte, i per fer-ho ms complicat no s'encadenen b les millors poques per fer les travesses. De la Hispaniola a les Aores la bona poca s de maig fins a juny; d'Aores a Canries s de Juny a Agost; i de Canries a Gibraltar s de l'abril fins al maig. Ja podeu veure que no s gens fcil navegar, i que certes rutes no poden tenir sentit; si dins del perode d'un any pots anar i tornar d'Amrica, s absurd fer una ruta amb una escala que t'obliga a parar un mnim de 8 mesos a les Illes Canries.
AN89 Virgin Islands to Azores

AN136 Azores to Canary Islands

Fig. 8. World Cruising Routes, de Jimmy Cornell. P. 147.

AN58 Canary Islands to Gibraltar

Fig. 9. World Cruising Routes de Jimmy Cornell. P. 79

Per veure la inoperativitat d'aquest viatge noms cal estudiar el segon viatge de tornada del propi Colom, que va intentar fins l'ltim moment tornar en direcci a Canries, i, cansat i esgotat desprs de moltes setmanes, va haver de renunciar i dirigir-se altre cop cap a latituds ms altes.

Fig. 7. World Cruising Routes de Jimmy Cornell. P. 106. Fig. 10.Recorregut del segon viatge de Colom.

17 Si es navega a favor del vent, la velocitat del vaixell es resta de la real del vent, si es navega en contra, aquesta velocitat se suma, i per tant la velocitat aparent s superior (ex. 257 = 18, 25+7 =32, la diferncia s molt important) 18 LUIS M. CON CUENCA, La carabela Nia de Cdiz y el primer viaje de Coln, Editorial de la Diputacin Provincial de Cdiz, Cadiz 1993, p. 23.

Si volem aprofundir en el tema podem anar a buscar la informaci cientfica ms important respecte a aix, un compendi de mapes de diferents zones del mn, en aquest cas les de l'Atlntic Nord. Aquest compendi de cartes, les Pilot Chart19, est compost
19 Defence Mapping Agency of the Department of Defence and by the department of Commerce, and published by the Defence Mapping Agency uder the authority of the Secretary of Defence.

per una carta per cada mes de l'any, subdividida en diferents zones i amb la informaci de vents i corrents per a cada rea, entre moltes altres informacions 20. Les Pilot Chart sn fruit de segles d'experincia, i de ben segur que ja Colom va dedicar-se a recollir informaci d'aquest tipus amb el mateix objectiu. Mirant aquests mapes es pot entendre fcilment la importncia dels vents i corrents portants estables, i sense ser un mapa isobric del temps es pot veure clarament la zona dels anticiclons, sense vent i amb poca corrent, i el seu entorn amb corrents i vents que li donen la volta en sentit horari. Per fer travesses oceniques els navegants utilitzem aquestes eines complementries que hem esmentat. La primera, la World Cruising Routes et serveix per planificar distncies, coordenades, best time i aporta descripcions i consells. La segona eina, la Pilot Chart, s la concreci que et permet saber qu pot passar al teu entorn si et desvies de la ruta establerta o si t'endarrereixes. Aquest treball exhaustiu, les Pilot Chart, sn una base important del llibre citat anteriorment, el World Cruising Routes, i per tant les conclusions sn exactament les mateixes.

Fig. 11. Pilot Chart de l'Atntic Nord, mes de setembre, detall de la zona entre l'estret de Gibraltar les illes Aores, i les illes de Cap Verd, amb les Illes Canries i Madeira

20 La carta representa d'una forma grfica les mitjanes obtingudes de dades meteorolgiques i oceanogrfiques recollides durant els ltims 100 anys per ajudar al navegant a seleccionar les rutes ms rpides i segures. S'hi pot trobar la informaci en diferents colors: en negre la variaci magntica i les rutes de cercles mxims; en vermell les alades d'onades, tempestes, ciclons extratropicals i temperatura de l'aire; en blau les direccions i forces del vent, pressi atmosfrica i visibilitat; en verd les corrents i ciclons tropicals. Explicaci de la rosa dels vents: les roses dels vents en color blau estan localitzades a tots els centres de cada quadrat de cinc graus. Cada rosa mostra la distribuci dels vents que han prevalgut en cada rea durant un considerable perode de temps. Els percentatges de vent estan resumits per a les calmes i per als punts de comps cardinals i intercardinals. Les fletxes volen amb el vent, i indiquen la direcci d'on habufat el vent. La llargada de la tija, mesurada des de la part exterior del cercle fins la fi de la tija visible ( no necessriament fins al final de l'ltima ploma), i utilitzant l'escala de ms avall, dna el percentatge del nmero total d'observacions en les quals el vent ha bufat d'aquesta direcci. El nmero de plomes representa la fora mitjana del vent en l'escala Beaufort. El nmero del centre del cercle s el percentatge de les calmes. Quan la fletxa s massa llarga (ms del 29%) per encabir-la convenientment dins del quadrat de cinc graus, el percentatge s'indica numricament sobre la tija. Per exemple, la rosa dels vents de mostra s'hauria de llegir de la segent manera: en les observacions documentades la mitjana dels vents ha estat la segent: Del N 40%, fora 7: del NE 19% fora 7; del E 6% fora 5; del SE 5% fora 5: del S 5% fora 5; del SW 9% fora 5; de l'W 8% fora 5 del NW 5% fora 4; i un 3% de calmes.

Amb tota aquesta argumentaci podem dir sense por a equivocar-nos que els vaixells yentes y vinientes de Indias no passaven per les illes Canries al viatge de tornada si desprs havien d'anar al continent europeu.