ENLLAOS 1. http://www-eupm.upc.es/~cmem/activitats/ 2. http://www.periodictable.com/ 3. http://www.webelements.com/ 4. http://www.matls.com/ 5. http://www.matscieng.sunysb.edu/ 6. http://www.chem.ox.ac.uk/icl/keyes/structure_of_solids/ 7. http://metallography.aasp.net/ 8. http://met.kth.se/ia/free/atlas 9. http://kth.se/pd/ 10. http://cst-www.nrl.navy.mil/lattice/ 11. http://www.tg.rim.org.jp/kanai/chemistry/ 12.

http://polymer-age.co.uk/ 13. http://www.goodfellow.com/ 14. http://www.normas.com/ 15. http://www.aenor.es/ 16. http://www.ulsab.org/ 17. http://www.ceramics.com/ 18. http://www.acers.org/resources.asp 19. http://www.ceramics.nist.gov/ 20. http://www.msel.nist.gov/ 21. http://www.plasticx.com/ 22. http://www.sni.org.pc/comites/comite025 23. http://www.foundrymag.com/ 24. http://www.rubber.com/ 25. http://www.icv.csic.es/ 26. http://www.secv.es/

BIBLIOGRAFA
27. Askeland, Donald R. Ciencia e Ingeniera de los materiales. 3 edicin. PWS Publishing Company. Mexico. 2001. 28. Bao Iturbe, C. Modelizacin y optimizacin de la seleccin de materiales para aplicaciones industriales. Ed. Microforma. CIUDAD 1994. 29. Barroso Herrero, S. y Ibez Ulargui, J. Introduccin al conocimiento de materiales. Ed. CIUDAD 1996. 30. Callister, W. D. Introduccin a la ciencia e ingeniera de los materiales. Ed. Revert, S. A. Barcelona. 1996. Vol. 1. 31. Callister, W. D. Introduccin a la ciencia e ingeniera de los materiales. Ed. Revert, S. A. Barcelona. 1996. Vol. 2. 32. Callister, W. D., Jr. Materials Science and Engineering: an introduction. 5th edition. John Wiley & Sons. New York. 1999. 33. Callister, W. D. Materials Science and Engineering: an introduction. 3th edition. John Wiley & Sons. New York. 1993.
Pg. 1 de 13

34. Coca Rebollero, P. y Rosique Jimnez, J. Ciencia de los materiales: teora, ensayos y tratamientos. Ed. Pirmide. Madrid. 2000. 35. Fernndez Carrasquilla, J. y Lasheras Esteban, J. M.. Ciencia de materiales. Ed. Donostiarra. San Sebastin. 1997. 36. Flinn, R. A. y Trojan, P. K. Materiales de ingeniera y sus aplicaciones. 4 edicin. McGraw-Hill. Bogot. 1991. 37. Garca Ledesma, R. Ciencia de materiales: Elec. UPM. Madrid. 1998. 38. Garca Ledesma, R. Ciencia de materiales: Mec. UPM. Madrid. 2001. 39. Gonzlez Vias, W. Ciencia de los materiales. CIUDAD 1998. 40. Guitin Rivera, F. Los materiales y la industria. CIUDAD 1996. 41. Gutirrez-Solana, F. y Setin, J. Gua de estudio de Ciencia de los materiales. Fundamentos y problemas. I. La Estructura de los materiales. Ed. Federico Gutirrez-Solana y Jess Setin. Santander. 1992. 42. Gutirrez-Solana, F., Gonzlez, J. J., Setin, J. y Varona, J. M. Gua de estudio de Ciencia de los materiales. Fundamentos y problemas. II. Comportamiento mecnico de los materiales. Ed. Federico Gutirrez-Solana, Javier J. Gonzlez Martnez, Jess Setin Marqunez y Jos M Varona Ruiz. Santander. 1992. 43. Jimnez Expsito, J. Cuestiones y problemas de ciencia de los materiales. CIUDAD 2000. 44. Lorenzo Gutirrez, L. Ciencia de los materiales. I: especialidad elctrica y electrnica. CIUDAD 2001. 45. Shackelford, J. F. y Gemes, A. Introduccin a la ciencia de materiales para ingenieros. 4 edicin. Ed. Prentice Hall Iberia, SRL. Madrid. 1998. 46. Thornton, P. A. y Colangelo, V. J. Ciencia de materiales para ingeniera. Ed. Prentice-Hall Hispanoamericana. Mxico. 1987. 47. Smith, W. F. Fundamentos de la Ciencia e Ingeniera de Materiales. 3 edicin. McGraw-Hill. Madrid.1998. 48. Van Vlack, L. H. Elements of Materials Science and Engineering. 6thedition. Addison-Wesley Publishing Company. USA. 1989. 49. Harris, B. y Bunsell, A. R. Structure and properties of engineering materials. Longman Group Limited. London. 1977. 50. Ashby, M. F. y Jones, D. R. H. Engineering Materials 2. An Introduction to Microstructures, Processing and Design. Pergamon Press. Oxford. 1992. 51. Ashby, M. F. y Jones, D. R. H. Engineering Materials 1. An Introduction to their Properties and Applications. Pergamon Press. Oxford. 1993. 52. Ashby, M. F. Materials Selection in Mechanical Design. Oxforf-Pergamon Press. London. 1992. 53. LIBRO QUMICA PARA ENLACES. Nivel Estudiante. 54. Hume-Rothery, Raynor, G. V. The Structure of Metals and Alloys. The Institute of Metals. London 1956. 55. Verhoeven, J. D. Fundamentos de Metalurgia Fsica. Ed. Limusa. Mxico D. F. 1987. 56. Pero-Sanz Elorz, J. A. Ciencia e Ingeniera de Materiales. Estructura, transformaciones, propiedades y seleccin. 4 edicin. Dossat 2000. Madrid. 2000. 57. Otero Huertas, E. Corrosin y degradacin de materiales. Sntesis. Madrid. 1997.

Pg. 2 de 13

MATERIALS. ESQUEMA GENERAL

Composici + estructura

Dutilitzaci Propietats De conformat

Materials (s)

Estructurals

Funcionals

Mecnica Estructures Transmissions etc...

Elctrics ptics Magntics etc...

Pg. 3 de 13

Materials (composici)

Metalls

Polmers

Cermics

Compsits

Materials (estructura)

Cristallins

Metalls

Amorfs

Ferris

No ferris

Acers

Foses

Aluminis Coures Magnesis Titani etc

Pg. 4 de 13

Polmers

Termoplstics

Termoestables

Elastmers

Cermics

Oxdics

No oxdics

Compsits

Partcules

Fibres

Lmines

Contnues Discontnues Unidireccionals Capes

Pg. 5 de 13

MESURA DE CAPES Mesureu el gruix de les capes segents: Lescala de referncia i la micrografia estan preses amb els mateixos augments.

Pg. 6 de 13

DURESA Determineu la duresa vickers del material assajat a la foto de lesquerra. Lassaig sha fet amb 30 Kg de crrega

0.1 mm

Pg. 7 de 13

DETERMINACI DE LINDEX DE MIDA DE GRA (G)

INTRODUCCI La difusi s el fenomen pel qual els toms i molcules es desplacen al s d'un material. Aquest fenomen t repercussi en molts dels aspectes, per exemple, als tractaments termoqumics (cementaci, nitruraci,..), i en altres com en el creixement de gra que estudiem en aquesta prctica. Els lmits de gra son un defecte tpic de la estructura cristallina i per tant en condicions adequades tendeixen a desaparixer o b minimitzar-se. Aix comporta que en aquestes condicions els grans tendeixen a crixer ( a ms gran mida de gra, ms petita superfcie de lmit de gra). OBJECTE Amb aquesta prctica pretenem la determinaci objectiva de la mida relacionant-ho amb el comportament mecnic del material. Per all seguirem la normativa UNE 7280-72, encara ara s'indica un resumen operatiu de la mateixa. MTODE DE TREBALL El mtode es el que s'indica a continuaci: 1.- Per obtenir una videocpia de la estructura a determinar el gra, demana-ho al professor de prctiques i anota els augments de la mateixa. 2.- Marcar sobre la videocpia una circumferncia de 60 mm de dimetre. 3.- Realitza el compte de gra en el interior de la circumferncia, diferenciant els que han quedat tallats per la lnia de la circumferncia.

4.- Aplicar la segent frmula: n = N1 + 1/2 N2 essent: n el nombre convencional de gra totals 1 2 N1 el no de gra el contorn dels quals est completament dins de la circumferncia. N2 el nombre de grans tallats per la circumferncia.

Pg. 8 de 13

5- Aplicar l'altre frmula: m = n (g /A) essent: m el nmero de grans per millmetre quadrat g els augments de la videocpia A l'rea del cercle en millmetres quadrats n el nmero convencional de grans totals.
2

6.- Amb el valor de m, anar a la taula III de la norma UNE 7-280-72 que figura al final de la prctica, buscar l'interval de les columnes de valors lmit, (d'excls)- fins (incls), que correspon al nostre valor de m, per poder llegir el valor de l'ndex de mida de gra G, a la primera columna.

7.- G es el valor de mida de gra d'aquest acer.

Pg. 9 de 13

ANALISI DIMATGE s una tcnica que s' utilitza molt per a quantificar les fases presents en un material (especialment metalls). Es requereix un programa especfic o algun de retoc fotogrfic com Photoshop ( a partir de la versi 5. En els programes no especfics cal reduir la imatge a blanc i negre i mesurar els dos valors. Passos: 1- Carregar la imatge 2- Fer-ne una cpia amb un altre nom i carregar-la

Pg. 10 de 13

3- Convertir la imatge a escala de grisos ImageMode---grayscale

4- Convertir la imatge a duotone Image---Adjust---Treshold

Pg. 11 de 13

Apareix una pantalla com la segent:

Es pot veure la distribuci dels tons de gris en la finestra petita. Noms cal desplaar el triangle (senyalat amb la fletxa carbassa) amb el cursor per tal de convertir els tons de grisos triats en negre. En aquest moment ens hem de fitxar en la cpia per tal de transformar a to negre, o blanc , exactament la porci que nosaltres avaluem que corresponen a la mateixa fase.

Pg. 12 de 13

5- Mesurar el blanc o el negre (quantitat de fase). Image-----Histogram

Veiem en la finestra petita que la zona de lesquerra correspon al to negre i la de la dreta al blanc. Amb el cursor (prement el boto esquerre i arrossegant) seleccionem el tros de la dreta ( correspon a la fase de color blanc) . Veiem a larrossegar els nivells de gris que seleccionem, les comptes que suposen i el percentatge ( percentil). Donat que hem transformat la imatge a blanc i negre ,les comptes i el percentil no es mouen excepte en els dos extrems, quan seleccionem el blanc o el negre. Sha de tenir compte de seleccionar des de lextrem ,ja que en cas contrari tindrem percentatge 0%.

Pg. 13 de 13