Butllet del "Club de Lectura" de novel.

la negra de la Biblioteca la Bbila

L'H Confidencial

http://es.geocities.com/biblioteca_bobila/

Nm. 23

ELS SECRETS DE LA NEGRA

La histria de La Negra va comenar fa poc ms dun any. Justament, el setembre de 1985, en una de les primeres sessions de treball per preparar la programaci editorial dels mesos segents i de lany 1986 moment dels 10 anys dexistncia dEdicions de la Magrana, leditor, Carles-Jordi Guardiola, i jo mateix coincidrem en un projecte com. Els dos havem madurat per separat la mateixa idea. La idea, el projecte aleshores encara sense nom, s avui la realitat de La Negra. La coincidncia sorg duna mateixa anlisi de lmbit i del mn editorial catal. Ens havem adonat dun fenomen creixent en el nou gust del lector que tamb es tradua, per part dels autors, en una prctica creixent quant al conreu del gnere. rem lluny dels seixanta, quan el lector i la societat exigien a la literatura moltes ms coses de les que la literatura pot oferir. Aleshores, des duna perspectiva nacionalista i sota la situaci dasfxia poltica i histrica que es vivia, lacte de la creaci literria, com a element culte i referencial didentitat nacional, prenia un caire transcendent que deixava poques possibilitats a un tipus de literatura considerada un subgnere i menor. Del cant de lesquerra, que lgicament instrumentalitzava la cultura com un mbit on es produa debat ideolgic i des don calia potenciar-lo, un gnere de la mena del policac, negre o de misteri, no solament participava de les caracterstiques dites anteriorment subgnere menor sin que, a ms, era titllat de literatura devasi; lluny, doncs, dels interessos ideolgics i socials que volia transmetre a travs de les manifestacions culturals. Com a subgnere devasi podia esdevenir un nou opi per a les conscincies populars. Daltra banda, la societat franquista era impermeable i silenciava totes les contradiccions poltiques i econmiques dun sisstema social que, tant pel que fa al seu centre el gran capital com a la seva perifria els desheretats, els marginats, el lumpen, genera la majoria de les causes de conflicte tradicionalment

BIBLIOTECA LA BBILA

L'Hospitalet / Esplugues

recollides pels autors del gnere. Lharmonia aparent duna societat sense conflicte amb una censura disposada a evitar que es produs qualsevol escletxa ideolgica imped que una societat industrial com la catalana i lespanyola, en general desenvolups un gnere tpic i ben representatiu de la societat industrial dels nostres dies. La Negra es pretn que sigui una collecci que cohesioni, aglutini i doni a conixer la major part de la producci narrativa catalana de les caracterstiques que defineixen el gnere de misteri, policac, negre o despionatge. I aix ho afirmem amb un profund respecte pels altres editors que han incorporat aquests gneres en els seus catlegs. No intueixo que shi pugui declarar cap guerra oberta, almenys per la nostra part. En aquest sentit i pel merescut pes i prestigi que una collecci com Seleccions de La Cua de Palla ha anat guanyant al llarg daquests anys vuitanta, s lgic i natural que una collecci com La Negra es relacioni amb les Seleccions. Les relacions entre les dues colleccions jo les veig duna transparncia absoluta, entre daltres motius i com a ra principal perqu sn dues colleccions diferents. I ho continuaran sent si en el futur els criteris de selecci de les dues sn els mateixos seguits fins ara. Aix doncs, cap relaci de conflicte sin, ms aviat, de complementarietat. I aquesta afirmaci em porta a precisar encara ms la intencionalitat, la finalitat i els criteris que articulen una collecci com La Negra. La Negra no sorgeix solament com una collecci amb qu es pretn articular i cohesionar tota una srie de projectes esparsos dels autors catalans que fins ara no tenien al mercat editorial catal una collecci prpia i especfica de gnere, sin que, a ms, La Negra sorgeix tamb per la voluntat de cobrir un espai narratiu que en aquests moments s voluntriament excls dels criteris dedici que configuren una collecci com Seleccions de La Cua de Palla, que, amb un criteri ben legtim, defineix el gnere negre com a especficament americ. Crec el mateix. Per un criteri com aquest deixa marginada de cara al lector catal tota la tradici europea de novella policaca. Per tant, els criteris de selecci de La Negra giren entorn de tres nuclis dinters. En primer lloc, la producci dautor catal. En segon lloc, la producci dautor europeu. I en tercer lloc, els dos propsits anteriors no exclouen la possibilitat dincorporar-hi algun ttol o autor de la producci americana. Afortunadamant, loferta s tan gran que em sembla del tot possible. Els dos primers sn els definidors de la collecci. El tercer s complementari i secundari dins els criteris generals.
Els secrets de La Negra, a lex Broch. Literatura catalana dels anys vuitanta (1991)

Fuster, Jaume. Sota el signe de Sagitari Martn, Andreu. Muts i a la gbia Pedrolo, Manuel de. Es vessa una sang fcil Serra, Antoni. L'arqueloga va somriure abans de morir Daeninckx, Didier. Memria mortal Martn, Andreu. Si s no s Pires, Jos Cardoso. Balada de la platja dels gossos Serra, Antoni. Espurnes de sang Scerbanenco, Giorgio. Els milanesos maten en dissabte Martn, Andreu. Barcelona connection Maresma, Assumpci. El complot dels anells Vian, Boris. Escopir sobre les vostres tombes Pedrolo, Manuel de. L'inspector fa tard Daeninckx, Didier. El gegant inacabat Himes, Chester. Quin assassinat ms bstia Arnal, Rafael. Puta misria!

Macdonald, Ross. La costa brbara Villard, Marc. Un cotxe a la nit Assumpta Margenat. Escapa't d'Andorra Martn, Andreu. Prtesi Borrs, Dami. Qui la fa, la paga Castellanos, Emili. Us matar a tots Aritzeta, Margarida. El correu de Trpoli Martn, Andreu. Jess a l'infern Malet, Lo. Carrer de l'estaci, 120 Rendell, Ruth. Judici de pedra Aritzeta, Margarida. Tie Break Vian, Boris. Elles no s'en adonen Serra, Antoni. Cita a Belgrad Woolrich, Cornell. La nvia de negre Aritzeta, Margarida. El cau del llop Le Breton, August. Rifif Palou, Josep. La gallina cega Lloret, Antoni. Micmac Guitart, Joan. Amanita muscaria Greene, Graham. L'agent confidencial Cuys, Emmanuel. Taques al marge Vian, Boris. Mort als lletjos Martn, Andreu. Per l'amor de Du Serra, Antoni. L'avinguda de la fosca Oliver, Maria Antnia. El sol que fa l'nec Margenat, Assumpta. Manolo Ortiz, Jordi. Crim a les ligues

RBA se hace con el control de la editorial La Magrana

BARCELONA.- El grupo RBA Editores ha adquirido el 90% de la editorial catalana La Magrana. El director de La Magrana, Carles-Jordi Guardiola, justific ayer la venta por el crecimiento de La Magrana en los ltimos aos, que ha generado muchas necesidades y ha exigido nuevos planteamientos y soluciones. Segn Guardiola, La Magrana, que haba dejado de tener las ventajas de una pequea editorial, ya no se poda gobernar de manera artesanal, necesitaba de una plataforma para crecer y la asociacin con RBA, adems de garantizar el futuro de la editorial, me permitir volver a ejercer de lo que verdaderamente me gusta, ser editor, informa la agencia Efe. El director de RBA-Libros, Oriol Castany, que precisamente inici su trabajo editorial en La Magrana hace 25 aos, remarc ayer que el acuerdo contempla que La Magrana seguir siendo un sello independiente. En opinin de Castany, que se hizo cargo del rea de librera de RBA el pasado mes de marzo, contar con el catlogo consolidado de La Magrana es preferible a tener que partir de cero, como inicialmente nos habamos planteado cuando decidimos editar en cataln. El acuerdo alcanzado por los dos sellos prev que Guardiola contine dentro de la nueva estructura como director de ediciones de La Magrana, que a partir del 1 de octubre pasar a ser distribuida por RBA Libros. A partir de octubre, La Magrana renovar la imagen y diseo de sus libros y establecer tres grandes lneas editoriales. Ficcin de calidad, en la que se combinarn autores catalanes con las traducciones; no ficcin, ms abierta y divulgativa, y la lnea escolar, con lecturas y textos de apoyo a la escuela, segn Castany quien anunci algunos ttulos que aparecern bajo el nuevo proyecto: City, Alejandro Baricco; una biografa de Dal del colombiano Carlos Lozano, un libro de cocina de Ferran Adri y recuperar una obra olvidada de 1938 de Kressuan Taylor. La Magrana, fundada en 1975, comenz a editar unos aos despus y entre sus primeras publicaciones predominaban los libros polticos, aunque pronto entr en el terreno de la literatura y, sobre todo, de los libros juveniles. Su coleccin ms conocida es L Esparver que ha publicado ms de 140 ttulos y ha vendido ms de un millor de ejemplares de esta coleccin que est destinada al pblico escolar. En literatura catalana La Magrana ha optado por autores contemporneos como Jess Moncada, Maria Barbal, Maria Antonia Oliver, Jaume Fuster, Pere Calders, Manuel de Pedrolo o Isabel Clara Sim. Los libros de cocina y gastronoma, humor, viajes, y dos colecciones de ensayo son otras de las lneas editoriales que completan el catlogo.
El Mundo, 20 de septiembre de 2000

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40.

Jaume Fuster. Sota el signe de Sagitari Andreu Martn. Muts i a la gbia Manuel de Pedrolo. Es vessa una sang fcil Antoni Serra. L'arqueloga va somriure abans de morir Maria Antnia Oliver. Estudi en lila Graham Greene. El tercer home Mag Rossell. El parany sus Didier Daeninckx. Memria mortal M. A. Capmany. El jaqu de la democrcia Eric Ambler. La mscara de Dimitrios Andreu Martn. Si s no s Jos Cardoso Pires. Balada de la platja dels gossos Antoni Serra. Espurnes de sang Giorgio Scerbanenco. Els milanesos maten en dissabte Andreu Martn. Barcelona connection Assumpci Maresma. El complot dels anells Mag Rossell. Fara Maria Antnia Oliver. Antpodes Boris Vian. Escopir sobre les vostres tombes Manuel de Pedrolo. L'inspector fa tard Fruttero & Lucentini. El palio de les contrades mortes Graham Greene. Una pistola a sou Didier Daeninckx. El gegant inacabat Chester Himes. Quin assassinat ms bstia J.P. Manchette. Nada Jordi Teixid. Marro Antoni Serra. RIP, senyor Mosqueiro Sol Serrat. Canya o mitjana R. Arnal, T. Satorre. Puta misria! Ross Macdonald. La costa brbara Albert Simonin. No toqueu la guita Marc Villard. Un cotxe a la nit Assumpta Margenat. Escapa't d'Andorra Andreu Martn. Prtesi Dami Borrs. Qui la fa, la paga Emili Castellanos. Us matar a tots Margarida Aritzeta. El correu de Trpoli Andreu Martn. Jess a l'infern Leo Malet, Carrer de l'estaci, 120 Ruth Rendell. Judici de pedra

41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50. 51. 52. 53. 54. 55. 56. 57. 58. 59. 60. 61. 62.

Josep Surroca. Mala sort Margarida Aritzeta. Tie Break Boris Vian. Elles no se n'adonen Antoni Serra. Cita a Belgrad Cornell Woolrich. La nvia de negre Sol Serrat. El fill de la Lola Margarida Aritzeta. El cau del llop Auguste Le Breton. Rifif Josep Palou. La gallina cega Jaume Fuster, Antoni Lloret. Mic mac Joan Guitart. Amanita Muscaria Boris Vian. Tots els morts tenen la mateixa pell Graham Greene. L'agent confidencial Emmanuel Cuys. Taques al marge Boris Vian. Mort als lletjos Andreu Martn. Per l'amor de Du Antoni Serra. L'avinguda de la fosca Maria-Antnia Oliver. El sol que fa l'nec Jordi Teixidor. A.B. Magnus Manuel Quinto. Sobrerroca Assumpta Margenat. Manolo Jordi Ortiz. Crim a les ligues

"La Cua de Palla" i "La Negra" han estat les millors colleccions de novella negra en catal. Mentre la primera s'ocupava de la novella negra americana, la segona ho feia de la europea i de la catalana, amb un repartiment del mercat exemplar. Ara un els problemes dels autors catalans del gnere s el de trobar editorials que els vulguin publicar, i s que des de la meitat de la dcada dels noranta no existeix cap collecci de novella negra en catal, fet que ha portat als lectors a llegir gnere en castell. Tot i que tmidament, el mn editorial en castell es comena a recuperar de la desfeta de les colleccions de gnere, amb colleccions com "Huella de sangre", "Mano Negra", "Gimlet"... i potser aviat els editors catalans tornaran a adonar-se de la importncia que t l'existncia de colleccions de gnere, amb un director de collecci que faci una bona selecci d'autors i ttols.

BIBLIOTECA LA BBILA

http://es.geocities.com/biblioteca_bobila

Plaa de la Bbila, 1 08906 L'HOSPITALET Tel. 934 80 74 38 Fax 934 38 76 67 E-mail b.hospitalet.lb@diba.es

Matins (excepte juliol i agost): dimecres, dijous i dissabte de 10 a 13,30 h Tardes: de dilluns a divendres de 16 a 20,30 h.

HORARI