~a

ng a,

a orgad s
so s
1

L' expo ici de le Llengi"e Me ite ~ranie per .Q na. i la nanife fa i de 1 er .ltu oes

En una generaci biblica, en els quaranta anys entre 1881 i 1921, es va formar una generaci de joves fervents hebreu parlants amb I'hebreu com a nic smbol de nacionalisme lingstic. El renaixement de I'hebreu era una realitat i el somni d'Elizer ben Yehuda va veure's materialitzat quan el 29 de novembre de 1922 les autoritats del Mandat Britanic el van reconeixer oficialment

TEXT: SLVIA SCHNESSEL

FOTOS: JORDI BOLEDA I ANNA BRESOL

a iniciativa de I'IEI de portar a L1eida aques ta exposici de les L1enges Mediterranies, organitzada per Lingua Mn, Casa de les L1en ges, s un esdeveniment que ens enriqueix. Al lIarg de la historia molts pobles han sofert la imposici d'altres Ilenges hegem6niques mal grat que a les cases la Ilengua pr6pia continu ava passant de pares a fills. Perque quan una \lengua perd presencia pblica, la familia esde v el darrer espai d'intimitat lingstica. Aquesta

la seva independencia deis turcs. ABen Ye huda I va captivar la idea de recuperaci deis drets deis blgars en la seva terra nacional. Al segle XIX diverses nacions europees havien reviscut d'aquesta manera, not6riament els grecs, descendents de la classica Atenes, en 1829, i els italians, hereus de la c1assica Roma, en 1849. Inflit per aquests renaixements, va comprendre que el concepte europeu d'integri tat nacional devia aplicar-se tamb al seu po

Ben Yehuda es va assentar en Jerusalem, on vivien la majoria deis jueus del pas, utilitzant-Ia com a base per a la difusi de les seves idees en la Terra d'lsrael i en la diaspora. Va adoptar tres plans d'acci: "Hebreu a casa", "Hebreu a I'escola" i "Paraules, paraules, paraules". Pel que fa a 1'''Hebreu a casa", ja abans d'arribar a la \lavors Palestina i com a resultat del seu exit en la primera conversa prolongada en hebreu, Ben Yehud havia decidit parlar noms en he breu amb. tot jueu qui trobs. Aquesta primera conversa va tenir \loc amb Gutzel Zelicovich o amb Mordeji Edelman, en un cafe del Bule vard Montmartre a Pars. Havent comprovat pel seu compte que podia parlar en hebreu sense ensopegades amb els seus amics i coneguts, vola que I'hebreu fas la seva nica \lengua desprs d'arribar a Israel. No li va resultar massa difcil, excepte potser per la falta de vocables per a certs temes. En desembarcar en Yafo amb la seva dona, i par

Les onades immigratories van comen9ar I'any 1981

experiencia la comparteixen I'hebreu i el catala. En la seva obra pionera sobre restauracions de \lenges, el lingista nord-america Einar Haugen va escriure: "Sembla que tals movi ments es remunten a una sola persona, que va ser capa9 d'enfocar les insatisfaccions del seu poble. Havent sorgit d'un grup on el \lenguat ge havia estat descuidat, aquests reformadors van tenir sovint una motivaci ms que pura ment intellectual per establir I'existencia de la seva lIengua. La seva aportaci es va convertir en una contribuci a I'a\liberament general del grup, un mitja de rebeHi i un smbol d'unitat". En el renaixement de I'hebreu, considerat un deis esdeveniments soci-lingstics ms ex cepcionals deis temps moderns, aquesta ca racteritzaci constitueix una veritat que s'av eminentment amb Elizer Ben Yehuda. Elizer' Ben Yehuda, originalment Elizer It zjak Perelman, va nixer en I'aldea lituana de Luzhky el 7 de gener de 1858. Com tots els nens jueus d'aquest temps i 1I0c, va estudi ar hebreu a molt primerenca edat com a part d'una educaci religiosa. Havent destacat en els estudis va ser enviat a una yeshiv (acade mia rabnica) amb l'esperan9a que es conver tiria en rab. No obstant aix6, com molts joves jueus promissoris d'aquesta epoca a l'Europa Oriental, va acabar per abandonar-la i ingres sar en un institut de batxillerat rus, completant els seus estudis com alumne extern en 1877. Aquest any Rssia proclamava la guerra a l'lm peri Otoma per ajudar els blgars a recuperar ble. Si els blgars, un poble ni classic ni antic, podien exigir i obtenir un estat propi, tamb els jueus -Poble del L1ibre i hereus de la hist6rica Jerusalem-, mereixien el mateix. Israel, la terra deis jueus, comptava amb pocs d'e\ls al segle XIX, i I'hebreu era de fet noms una \leng,ua es crita, no parlada, per6 tals obstacles no I sem blaven insuperables. Els jueus havien de retor nar a la seva terra hist6rica i comenc;;ar a parlar de nou la seva \lengua. Animat per aquestes idees, va decidir tras\la dar-se a Palestina. Va partir de Rssia en 1878 a Pars a estudiar medicina, amb el prop6sit de ser til en el futur a la comunitat jueva d'lsrael. Els seus problemes de salut (tuberculosi), no li van permetre continuar els estudis encara que no va vaciHar en les seves conviccions i en 1881 va arribar a la terra enyorada amb els seus plans de renaixement de la \lengua hebrea intactes. Ja tenia publicats diversos articles en diaris hebreus a I'estranger, sobre la triple qesti del renaixement del poble hebreu, de la seva terra i de la seva Ilengua. Aquests articles serien considerats com precursors del sionis me poltic modern, doncs inclouen els elements basics del nacionalisme jueu: I'assentament en la patria nacional i el renaixement de la \lengua, la literatura i la cultura hebrees.

L'exposici de L1enges Mediterranies a I'IEI de L1eida

El vi 'kosher' i la 'menora', dos smbols inequvocs deis jueus

lar amb un canvista de diners jueu, un hostaler jueu i un carreter jueu, va sentir gran entusias me. Perque havia trobat gent simple que el par lava, potser amb errors encara que amb ms o menys naturalitat i fluidesa. Pero Sen Yehud volia que els jueus en Israel parlessin exclusi vament en hebreu. Per tant, en 1882, quan va nixer el seu primer fil/ Sen Sin Sen Yehud (o Itamar Sen Av, com se'l coneixia generalment), la seva dona Dbora va haver de prometre-li que el nounat seria el primer nen de parla ex clusivament hebrea en la historia moderna. Aquest era un esdeveniment simbolic molt important per al futur del renaixement, doncs amb un nen a casa, els pares i els visitants haurien de parlar i conversar en forma natural noms en hebreu, sobre els assumptes ms quotidians. Quan finalment el nen comencs a parlar pel seu compte, Sen Yehud tindria una vvida demostraci que el renaixement de la I/engua era realment factible. Com va escriure en la introducci al seu diccionari: "Si una Ilen gua que va deixar de ser parlada, sense que res quedi d'el/a I/evat del que resta de la nostra, pot tornar a ser la I/engua parlada d'un individu en totes les necessitats de la seva vida, no cap posar en dubte que pot convertir-se en la I/en gua parlada d'una comunitat". I aixo va ser el que va ocrrer. Itamar Sen Av descriu en la seva autobiografia algunes de les drastiques precaucions adoptades pel seu pare per assegurar que el seu fil/ escolts i desprs parls noms hebreu. Quan a la casa, per exemple, arribaven visitants que no sabien hebreu, Sen Yehuda I'enviava al I/it perque no sents cap Ilengua estrangera. Tampoc no per metia que el fil/ escolts "ni el piular deis ocel/s, ni els reni/ls de cava/ls, ni la bramadissa d'ases, ni el voleteig de papallones, perque fins i tot aquestes veus eren estranyes, de cap manera hebrees". El nen va comenar a parlar a la rela tivament tardana edat de quatre anys. La seva

1"

re e o ,.
[
L.

en" r : rD
('" j

f;. (}..; r1

a~

-f

61~

9~ Q r
,..

Q)

"
Q)
'O
Q)
~

9e 9
,.
,..

n r ,. ro

t:

r1 n

ot

(] ,....
J\

J:

en Q) O

>
o.

" o

o t::::::

:J:

iJ:i~

~~

La lIengua hebrea va ser la identitat compartida del poble jueu arreu la diaspora
mare no podia ajustar-se a I'exigencia de par lar-li noms en hebreu. Cert dia, quan el marit es trobava fora de casa, la mare va comenar a entonar inadvertidament canons de bressol en rus. Sen Yehuda havia tornat aviat i quan la va sentir, es va enfurir i va comenar a cridar. Itamar va escriure sobre I'amarga escena que

va seguir: "Em va sacsejar molt veure al pare coleric i a la mare entristida i en /lagrimes; la parla es va apartar deis meus l/avis i la mudesa va arribar a la meva boca". El fet que hagus un nen a casa accentua va la necessitat de buscar paraules apropiades per denominar les coses mundanes de la vida diaria. Sen Yehuda va encunyar nous vocables hebreus com ninot, gelat, gelea, truita, moca dor, tova/lola, bicicleta i centenars ms. A me sura que el nen creixia, creixia I'hebreu, tant en lxic com en naturalitat. Sen Yehuda i la seva famlia de parla hebrea es van transformar en una lIegenda viva, en una encarnaci del renai xement que tots havien d'emular. De tots els passos donats per Sen Yehuda per reviure I'hebreu, la utilitzaci de 1'''Hebreu en les escoles" va ser sens dubte el ms im portant. Els seus primers articles, escrits quan encara es trobava a I'exterior, tractaven de com el lIenguatge rus havia arrelat entre els joves de Rssia, fins i tot entre aquells per als que no era la lIengua materna, per mitja de la seva introducci com Ilengua d'aprenentatge en les escoles. En base al mateix principi, va preco nitzar que rabins i mestres utilitzessin I'hebreu en les escoles jueves d'lsrael per a totes les assignatures, tant religioses com seculars. Sen Yehuda va comprendre que el renaixement po dria tenir exit, especial i potser exclusivament, si la jove generad del pas comencs a parlar I/iurement I'hebreu. Per tant, quan Nissim Sejar, director de I'escola Tora i Avoda de l'Alliance Isralite Universelle en Jerusalem, li va propo sar en 1882 que ensenys en I'esmentada es cola, va accedir. Bejar va comprendre la neces sitat d'utilitzar I'hebreu a I'escola perque, per primera vegada, nens de diferents comunitats jueves estudiaven a la mateixa classe sense tenir un altre Ilenguatge com fora de I'hebreu. El metode de Sejar consistia en ensenyar he breu per mitja de I'hebreu, sistema directe sen se traducci a altres idiomes, que ja s'havia utilitzat amb el frances i altres lIenges. Sejar I'havia aplicat en hebreu a l'Escola de l'Alliance a Istanbul, que dirigs abans de traslladar-se a Jerusalem. Per raons de salut, Sen Yehuda va poder exercir noms un breu perode de temps, pero el seu ensenyament de I'hebreu va tenir molt exit. Als pocs mesos, els nens ja xerraven fluidament sobre temes diaris relacionats amb el menjar, la beguda i la vestimenta, aix com d'esdeveniments diversos dins i fora de la /lar. Sen Yehuda estava convenut que si els nens podien aprendre hebreu a I'escola des d'una edat bastant primerenca, es convertirien en hebreu parlants unilinges quan fossin ma jors. Com va declarar al diari Hatzvi en 1886: "la /lengua hebrea passaria de la sinagoga a I'escola, de I'escola a la llar i finalment es trans formaria en una lIengua viva". I aixi va ser. L'exemple personal de Sen Ye huda i el seu exit en la docencia van impressi onar molt altres mestres, que es veien immer sos en problemes com la falta de mestres, de textos, de materials com jocs o canons, de terminologies, etc. David Yudlevitz, un mestre vetera, va escriure en 1928: "En una atmosfera dificil, sense /libres, sense expressionS, voca bies, verbs i centenars de substantius, havem de comenar a ensenyar... s impossible des criure o imaginar les pressions sota les quals es van sembrar les primeres lIavors... Els ma terials didactics per a I'ensenyament primari en hebreu eren limitats... Ens sentem semi muts, tartamudejavem, parlavem amb les mans i els

ulls". Un altre prominent educador, David Ye In, va escriure: "Cada mestre tenia el seu pro pi text didactic en frances o rus i organitzava la seva activitat adaptant-Ia a I'hebreu... Ca da mestre de poble era de fet un membre de l'Academia (de la L1engua Hebrea), quant a la creaci de vocables al seu gust, i cadascun, per descomptat, utilitzava les seves propies invencions". No obstant aix, a mesura que transcorria el temps els problemes es resolien i va emergir una jove generaci de parla hebrea, assegurant ms enlla de qualsevol dubte que el renaixement seria un exit. Sen Yehuda vola atreure tamb adults a les seves idees. Desprs d'escriure durant diver sos anys en el diari local Hajavatzlet, va co menyar a publicar en 1884 el seu propi diari Hatzv, per a I'ensenyament d'adults. Els diaris en hebreu d'aquest temps eren encara una no vetat (el primer d'ells va apareixer a mitjans de la decada de 1850), especialment el seu, que volia emular ni ms n menys que Le Fgaro de Pars, amb un diari hebreu que abords tots els temes d'interes per a un poble que viu al seu propi pas, que inclogus notcies internacio nals i locals, butlletins referents al clima, a les modes, etc., i que virtualment tot home jueu en la Terra d'lsrael a finals del segle XIX, pogus lIegir i comprendre sense malta dificultat un di ari hebreu.

Hebreu

L'hebreu s la lIengua de les tribus de I'antiga terra d'lsrael. A partir del segle VII aC experimenta un retrocs que es completa amb la diaspora del poble jueu per I'ocupaci de I'imperi Roma. Deixa de parlar-se a partir del segle 11 de, pero es mant com a lIengua de cultura entre les comunitats jueves d'Europa. L'Estat d'/srael, creat el 1947, 'adopta com a lIengua oficial i en promou la revitalitzaci desprs de segles d'usos basicament Iitrgics.

: <......

Venien a recomen9ar les seves vides en la terra deis seus ancestres

ra promesa als seus ancestres. Eren receptius a les seves idees i estaven disposats a parlar en hebreu, com ell exiga sense cessar. De fet, molts ja ho sabien en arribar altres desitjaven millorar-Io o comenyar a estudiar-lo. El parla ven amb els fills a casa, i en les lIars d'infants i escoles que van establir a tot elllarg del pas. D'aquesta manera, en una generaci bblica, en els 40 anys entre 1881 i 1921, es va formar un nucl de joves fervents hebreu parlants, amb I'hebreu com a nic smbol de nacionalis me lingstic. Les autoritats del Mandat Sritanic van reconeixer I'hebreu com la lIengua oficial deis jueus a Palestina el 29 de novembre de 1922.

Els jueus eren avids lectors

Sen Yehuda estava convenyut que publicant un diari a baix preu, la gent entendria que era possible expressar tot el que es volgus en he breu i que s'incrementaria la seva disposici a valer-se delllenguatge per transmetre les seves idees. Introdu'ia en ell noves paraules com ara itn (diari), orej (redactor), mivrak (telegrama), jaial (soldat),mani (subscriptor), ofn (moda), etc. Els jueus eren avids lectors i el diari de Sen Yehuda va fer molt per expandir les seves idees i neologismes tant en la Terra d'lsrael com en la diaspora. Per ajudar als futurs parlants lectors en hebreu, va comenyar a compilar un dccio nari que havia iniciat a Paris. Es tractava d'un breu lIistat bilinge en hebreu i frances, escrit al dors d'una Ilibreta d'apunts que utilitzava per anotar la seva Ilista de queviures. Per, tal com ho explica ell mateix en la introducci al seu diccionari, en comenyar a parlar en hebreu a diari va sentir cada vegada ms la falta de vocables. Elllistat se'n va anar fent cada vega da ms lIarg i va comenyar a publicar-lo en els seus diaris, per ajudar a futurs hebreu parlants que ensopeguessin amb problemes similars. A casa i amb els seus amics, podia utilitzar la lIengua ms o menys com desitjava. Per si vola que tota la societat utilitzs I'hebreu, les paraules havien de ser precises i exactes, amb regles filolgiques estrictes. Per tant, es va convertir en un lexicgraf cientfico Els resultats deis seus ardus esforyos, treballant a vegades 18 hores per dia, eren sorprenents van culmi nar amb el seu "Diccionari Complet d'Hebreu Antc i Modern", monumental obra en 17 vo lums. Va ser completat desprs de la seva mort per la seva segona dona, Jemda, i pel seu fill, i encara avui s singular en els annals de la lexi cografia hebrea. Per ajudar-Io en el seu diccio nari i resoldre diversos problemes de termino loga, pronuncaci, ortografia, puntuaci, etc., relacionats amb la forma i el tipus d'hebreu,

Eren joves idealistes...

El renaixement hebreu era un fet i el somni de Sen Yehuda al lIarg de tota la seva vida es va veure materialitzat. Lamentablement, a pe nes un mes desprs va sucumbir com a con seqencia de la tuberculosi que patia des de la seva estada a Pars. Sovint es va dir que abans de Sen Yehuda I'hebreu era una Ilengua mor ta que ell va reviure sense ajuda i miraculosa ment. Per no s exagerat afirmar que abans del primer artiele de Sen Yehuda en 1879, ms del 50% deis homes jueus comprenien el Pentateuc i les pregaries quotidianes, un 20% poda Ilegir un lIibre hebreu de certa dificultat, una proporci molt ms alta a Europa Orien tal, frica del Nord i lemen, i en un percentatge molt menor als pa'isos d'Occident. Sobre el paper de Sen Yehuda en el renai xement de la Ilengua, es va dir: "Abans d'ell, els jueus podien parlar hebreu; desprs d'ell, ho van fer". " ... Cal noms un home assenyat, destre i actiu, amb inciativa que dediqui totes les seves energies a la seva causa, i aquesta progressara sens dubte malgrat els obsta eles... " En la restauraci de la Ilengua hebrea, aquest home va ser Elizer Sen Yehud.

La famlia com a nucli per perpetrar la identitat del poble

Sen Yehuda va fundar en 1890 el Consell de la L1engua Hebrea, precursor de I'Academia de la L1engua, suprem arbitre i autortat en totes les materies pertinents al'hebreu. Aquestes van ser les mesures principals per realitzar el seu somni de renaixement del Ilen guatge. No va estar sol. Va comptar amb el su port de la societat que I'envoltava. I a vegades tamb li era hostil. El que ms va auxiliar Sen Yehuda en la seva croada va ser que al 1881, any en que va arribar a la Ilavors Palestina, van comenyar les primeres onades immigratries de colons jueus al pas. La majoria eren, com ell, joves, instru'its i idealistes, de similars rera fons socoeconmics jueus d'Europa Oriental, decidits a recomenyar les seves vides en la ter