Professional Documents
Culture Documents
ng a,
a orgad s
so s
1
L' expo ici de le Llengi"e Me ite ~ranie per .Q na. i la nanife fa i de 1 er .ltu oes
En una generaci biblica, en els quaranta anys entre 1881 i 1921, es va formar una generaci de joves fervents hebreu parlants amb I'hebreu com a nic smbol de nacionalisme lingstic. El renaixement de I'hebreu era una realitat i el somni d'Elizer ben Yehuda va veure's materialitzat quan el 29 de novembre de 1922 les autoritats del Mandat Britanic el van reconeixer oficialment
a iniciativa de I'IEI de portar a L1eida aques ta exposici de les L1enges Mediterranies, organitzada per Lingua Mn, Casa de les L1en ges, s un esdeveniment que ens enriqueix. Al lIarg de la historia molts pobles han sofert la imposici d'altres Ilenges hegem6niques mal grat que a les cases la Ilengua pr6pia continu ava passant de pares a fills. Perque quan una \lengua perd presencia pblica, la familia esde v el darrer espai d'intimitat lingstica. Aquesta
la seva independencia deis turcs. ABen Ye huda I va captivar la idea de recuperaci deis drets deis blgars en la seva terra nacional. Al segle XIX diverses nacions europees havien reviscut d'aquesta manera, not6riament els grecs, descendents de la classica Atenes, en 1829, i els italians, hereus de la c1assica Roma, en 1849. Inflit per aquests renaixements, va comprendre que el concepte europeu d'integri tat nacional devia aplicar-se tamb al seu po
Ben Yehuda es va assentar en Jerusalem, on vivien la majoria deis jueus del pas, utilitzant-Ia com a base per a la difusi de les seves idees en la Terra d'lsrael i en la diaspora. Va adoptar tres plans d'acci: "Hebreu a casa", "Hebreu a I'escola" i "Paraules, paraules, paraules". Pel que fa a 1'''Hebreu a casa", ja abans d'arribar a la \lavors Palestina i com a resultat del seu exit en la primera conversa prolongada en hebreu, Ben Yehud havia decidit parlar noms en he breu amb. tot jueu qui trobs. Aquesta primera conversa va tenir \loc amb Gutzel Zelicovich o amb Mordeji Edelman, en un cafe del Bule vard Montmartre a Pars. Havent comprovat pel seu compte que podia parlar en hebreu sense ensopegades amb els seus amics i coneguts, vola que I'hebreu fas la seva nica \lengua desprs d'arribar a Israel. No li va resultar massa difcil, excepte potser per la falta de vocables per a certs temes. En desembarcar en Yafo amb la seva dona, i par
1"
re e o ,.
[
L.
en" r : rD
('" j
f;. (}..; r1
a~
-f
61~
9~ Q r
,..
Q)
"
Q)
'O
Q)
~
9e 9
,.
,..
n r ,. ro
t:
r1 n
ot
(] ,....
J\
J:
en Q) O
>
o.
" o
o t::::::
:J:
iJ:i~
~~
La lIengua hebrea va ser la identitat compartida del poble jueu arreu la diaspora
mare no podia ajustar-se a I'exigencia de par lar-li noms en hebreu. Cert dia, quan el marit es trobava fora de casa, la mare va comenar a entonar inadvertidament canons de bressol en rus. Sen Yehuda havia tornat aviat i quan la va sentir, es va enfurir i va comenar a cridar. Itamar va escriure sobre I'amarga escena que
va seguir: "Em va sacsejar molt veure al pare coleric i a la mare entristida i en /lagrimes; la parla es va apartar deis meus l/avis i la mudesa va arribar a la meva boca". El fet que hagus un nen a casa accentua va la necessitat de buscar paraules apropiades per denominar les coses mundanes de la vida diaria. Sen Yehuda va encunyar nous vocables hebreus com ninot, gelat, gelea, truita, moca dor, tova/lola, bicicleta i centenars ms. A me sura que el nen creixia, creixia I'hebreu, tant en lxic com en naturalitat. Sen Yehuda i la seva famlia de parla hebrea es van transformar en una lIegenda viva, en una encarnaci del renai xement que tots havien d'emular. De tots els passos donats per Sen Yehuda per reviure I'hebreu, la utilitzaci de 1'''Hebreu en les escoles" va ser sens dubte el ms im portant. Els seus primers articles, escrits quan encara es trobava a I'exterior, tractaven de com el lIenguatge rus havia arrelat entre els joves de Rssia, fins i tot entre aquells per als que no era la lIengua materna, per mitja de la seva introducci com Ilengua d'aprenentatge en les escoles. En base al mateix principi, va preco nitzar que rabins i mestres utilitzessin I'hebreu en les escoles jueves d'lsrael per a totes les assignatures, tant religioses com seculars. Sen Yehuda va comprendre que el renaixement po dria tenir exit, especial i potser exclusivament, si la jove generad del pas comencs a parlar I/iurement I'hebreu. Per tant, quan Nissim Sejar, director de I'escola Tora i Avoda de l'Alliance Isralite Universelle en Jerusalem, li va propo sar en 1882 que ensenys en I'esmentada es cola, va accedir. Bejar va comprendre la neces sitat d'utilitzar I'hebreu a I'escola perque, per primera vegada, nens de diferents comunitats jueves estudiaven a la mateixa classe sense tenir un altre Ilenguatge com fora de I'hebreu. El metode de Sejar consistia en ensenyar he breu per mitja de I'hebreu, sistema directe sen se traducci a altres idiomes, que ja s'havia utilitzat amb el frances i altres lIenges. Sejar I'havia aplicat en hebreu a l'Escola de l'Alliance a Istanbul, que dirigs abans de traslladar-se a Jerusalem. Per raons de salut, Sen Yehuda va poder exercir noms un breu perode de temps, pero el seu ensenyament de I'hebreu va tenir molt exit. Als pocs mesos, els nens ja xerraven fluidament sobre temes diaris relacionats amb el menjar, la beguda i la vestimenta, aix com d'esdeveniments diversos dins i fora de la /lar. Sen Yehuda estava convenut que si els nens podien aprendre hebreu a I'escola des d'una edat bastant primerenca, es convertirien en hebreu parlants unilinges quan fossin ma jors. Com va declarar al diari Hatzvi en 1886: "la /lengua hebrea passaria de la sinagoga a I'escola, de I'escola a la llar i finalment es trans formaria en una lIengua viva". I aixi va ser. L'exemple personal de Sen Ye huda i el seu exit en la docencia van impressi onar molt altres mestres, que es veien immer sos en problemes com la falta de mestres, de textos, de materials com jocs o canons, de terminologies, etc. David Yudlevitz, un mestre vetera, va escriure en 1928: "En una atmosfera dificil, sense /libres, sense expressionS, voca bies, verbs i centenars de substantius, havem de comenar a ensenyar... s impossible des criure o imaginar les pressions sota les quals es van sembrar les primeres lIavors... Els ma terials didactics per a I'ensenyament primari en hebreu eren limitats... Ens sentem semi muts, tartamudejavem, parlavem amb les mans i els
ulls". Un altre prominent educador, David Ye In, va escriure: "Cada mestre tenia el seu pro pi text didactic en frances o rus i organitzava la seva activitat adaptant-Ia a I'hebreu... Ca da mestre de poble era de fet un membre de l'Academia (de la L1engua Hebrea), quant a la creaci de vocables al seu gust, i cadascun, per descomptat, utilitzava les seves propies invencions". No obstant aix, a mesura que transcorria el temps els problemes es resolien i va emergir una jove generaci de parla hebrea, assegurant ms enlla de qualsevol dubte que el renaixement seria un exit. Sen Yehuda vola atreure tamb adults a les seves idees. Desprs d'escriure durant diver sos anys en el diari local Hajavatzlet, va co menyar a publicar en 1884 el seu propi diari Hatzv, per a I'ensenyament d'adults. Els diaris en hebreu d'aquest temps eren encara una no vetat (el primer d'ells va apareixer a mitjans de la decada de 1850), especialment el seu, que volia emular ni ms n menys que Le Fgaro de Pars, amb un diari hebreu que abords tots els temes d'interes per a un poble que viu al seu propi pas, que inclogus notcies internacio nals i locals, butlletins referents al clima, a les modes, etc., i que virtualment tot home jueu en la Terra d'lsrael a finals del segle XIX, pogus lIegir i comprendre sense malta dificultat un di ari hebreu.
Hebreu
L'hebreu s la lIengua de les tribus de I'antiga terra d'lsrael. A partir del segle VII aC experimenta un retrocs que es completa amb la diaspora del poble jueu per I'ocupaci de I'imperi Roma. Deixa de parlar-se a partir del segle 11 de, pero es mant com a lIengua de cultura entre les comunitats jueves d'Europa. L'Estat d'/srael, creat el 1947, 'adopta com a lIengua oficial i en promou la revitalitzaci desprs de segles d'usos basicament Iitrgics.
: <......