Welcome to Scribd. Sign in or start your free trial to enjoy unlimited e-books, audiobooks & documents.Find out more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Habermas economia i politica - Un vague futur i una advertència del passat

Habermas economia i politica - Un vague futur i una advertència del passat

Ratings: (0)|Views: 772|Likes:
Published by blasito78

More info:

Categories:Types, Speeches
Published by: blasito78 on Mar 17, 2012
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as DOC, PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

03/17/2012

pdf

text

original

 
Un vague futur i una advertència del passat
.
 Ressenya del pensament d'Habermas sobre les crisis del capitalisme..
L'objecte d'aquesta contribució és revisar les idees que Habermas desenvolupà entorn a les crisis del sistema capitalista, a començaments dels anys 70 i fer-ho a la llum dela crisi actual. La conclusió és que la legitimació en una societat complexa com la nostraha derivat des d'una combinació equilibrada entre món de la vida i sistema, a un sistemaque funciona sol; donant com a resultat el privatisme cívic, l'alienació i una administracióaberrant. Això no consitueix un problema si assumim que la complexitat, i l'augment de ladesregulació comporten aquesta possibilitat.Als capítols inicials de
 Problemes de legitimació en el capitalisme tardà
(1973)
1
, J. Habermas afirma que el capitalisme liberal té propensió a les crisis econòmiques comles que es desnvolupen a partir de la manca d'ànim de lucre i altres revessos financers.D'altra banda, a la segona part del llibre, Habermas explica que en capitalisme tardà lescrisis econòmiques del capitalisme liberal s'han reoslt de manera diferent. És a dir, demanera més social, amb la intervenció del govern en lloc de fer-ho de forma autònoma.Habermas explica també, i interpreta la noció de 'crisi' en termes de quatre àrees principals que n etiquetades com a crisi econòmica, crisi de la racionalitat, delegitimació, i de motivació. El que posa en evidència amb aquestes descripcions és que lasocietat capitalista inevitablement esdevé d'algun mode socialista, conduint a un conflicteideològic que al seu torn desemboca en problemes normatius, de legitimitat, operacionalsi econòmics. Malgrat la força argumentativa que Habermas posa en suport de lesdemandes prosocials, la qüestió de la incertesa normativa i motivacional no sembla ser tan problemàtica com ell pensa. Perquè, si el capitalisme tardà està en última instànciaguiat per l'individualisme possessiu (ni que sigui indirectament), no podria ser quequalsevol crisi emergent i la seva solució es troben ja legitimades, en constituir un efectecongènit al mateix sistema econòmic? En altres paraules, quins problemes pot haver enl'art burgés, en l'individualisme possessiu, el cientificisme i la llei formal (burgesa) si ellsmateixos són resultat i conseqüència d'un capitalisme tardà autolegitimat? A més, no éstambé el cas que en el capitalisme liberal també existeixen alguns aspectes i preocupacions socials en el seu govern, encara que aquest sigui proporcionalment mésreduït?La segona part de l'obra comença amb una anàlisi del capitalisme tardà, i dels seus problemes i crisis. Al primer capítol de la segona part, en primer lloc, identifica l'abast delcapitalisme tardà i el distingeix del capitalisme liberal: "capitalisme organitzat o regulatestatalment es refereix a l'estadi avançat del procés d'acumulació... el pros deconcentració econòmica... i les empreses multinacionals... organització dels mercats de béns, capital i treball... i la substitució parcial del mecanisme de mercat per la intervencióestatal"
2
 D'altra banda, Habermas analitza el capitalisme taren termes de quatreatributs: sistema econòmic, sistema administratiu, legitimació del sistema i estructura declasses. En essència, aquestes àrees de la societat s'associen respectivament amb la
1
Jürgen Habermas:
Problemas de legitimación en el capitalismo tardío
.Ed. Cátedra, 1999.
2
Op. cit.: p. 68.
 
intervenció del govern en la orientació del mercat, les estratègies de mercat, el capital i lamà d'obra per al sistema econòmic; la planificació global, el cicle econòmic, la regulaciófiscal i financera, la productivitat, la infraestructura i l'economia internacional per alsistema administratiu; les relacions de producció, els valors universals, la formació devoluntats, el privatisme polític i la corresponent ideologia del rendiment (traspassada alsistema educatiu) per al sistema de legitimació; i l'anonimat social i la integració social entermes de fixació de preus, estructura dels salaris, la inflació i altres factors regulatsestatalment en termes de benestar públic, i la formació de quasi-grups per l'estructura declasses.Els capítols 2 i 3 delimiten els problemes i les crisis pel que fa als sistemes il'estructura que es presenten en el primer capítol. Aquestes característiques però,serveixen al propòsit propagandístic al servei del seu pensament d'esquerres en lloc de laidentificació de les mancances originals i úniques del sistema capitalista tardà. A més,altres formes de govern contenen els mateixos problemes o similars. No obstant això, tres problemes globals es presenten com a íntimament connectats amb el capitalisme tardà;són els problemes en l'equilibri ecològic, en l'equilibri antropològic, i en l'equilibriinternacional. Amb més detall, aquests problemes es refereixen principalment a la finituddels recursos per a l'equilibri ecològic, els sistemes de personalitat, la socialització i lalleialtat de les masses per a l'equilibri antropològic, i l'establiment d'autolimitacions (en ladespesa militar) a escala global per mantenir l'equilibri internacional. De nou, aquests problemes n també conseqüència d'altres sistemes socioecomics i, per tant,irrellevants per identificar on radica la deslegitimació del capitalisme tardà. Per tant, lescrisis exclusives d'aquest sistema haurien de tenir un pes argumentatiu més gran.Aquestes crisis inclouen l'economia, la racionalitat, la legitimaci la motivació.Habermas defineix aquestes de la sent manera: les crisis econòmiques n lacontinuació en la manca d'acumulació, les crisis de la racionalitat inclouen un sistemaadministratiu deficient pel que a la seva capacitat per dirigir o regular l'economia, elsistema de legitimació està estretament relacionat amb el sistema de racionalitat en tantque continuació del primer condueix a una pèrdua de legitimitat; i les crisis de motivacióes refereixen als canvis en les estructures normatives, com ara els sistemes morals i lescosmovisions que poden conduir a una transformació significativa de la legitimació.D'altra banda, una crisi de motivació turbulenta podria portar a la caiguda dels valorseconòmics modificant així la noció de capitalisme dins del capitalisme tardà.La resta de la segona part fa referència a aquests quatre tipus de crisis amb mésdetall. La crisi econòmica s'analitza més enllà de l'augment de la regulació social del'Estat en benefici d'un "interés col·lectiu capitalista ortodox". A més, la suposada "lluitade classes" del capitalisme tardà pot conduir a la regulació, la inflació i la crisi. "Lesintervencions de l'Estat són accions, encara que instrumentals, per a la realització elcapital, d'una voluntat no-capitalista, col·lectiva... l'activitat administrativa ha d'identificar la crisi. En aquestes condicions, els processos econòmics ja no poden ésser concebutscom a moviments immanents a l'autoregulació del sistema econòmic".
3
Per tant, laintervenció del govern en el capitalisme tardà no només està al servei de l'economia sinóque sovint esdevé un obstacle per la mateixa. La pregunta aquí és: a quins beneficiss'aplica la intervenció i si són suficientment efectius com per justificar una major legitimació del govern. Ara bé, no és cert que en el capitalisme liberal també es regulenalguns aspectes de l'economia, en menor mesura? i si és així, no és cert també que unacerta voluntat capitalista col·lectiva ha estat sempre un element del capitalisme?
3
Op. cit.: p. 88.
 
La crisi de la racionalitat sorgeix quan l'Estat no compleix amb el seu paper quasi-econòmic en el capitalisme tardà. A més, quan l'interés col·lectiu representat pel governentra en conflicte amb els interessos privats, emergeix una paralització, donant lloc a unefecte deslegitimador. "En aquesta situació, l'intes colectiu capitalista en elmanteniment del sistema entra en competència amb els grups de capital individual. Elcicle de la crisi és reemplaçat per la inflació i la crisi permanent en les finances públiques".
4
No obstant això, es tracta de l'interés capitalista de les masses competint ambl'interés capitalista de grups autònoms, i tot es manté dins d'aquest horitzó d'interessos.Sempre que uns i altres tinguin l'oportunitat de continuar essent capitalistes no es produiràcap crisi de legitimació i la racionalitat es corregirà en favor dels rics com qualsevol Estatcapitalista faria. "Les conseqüències problemàtiques d'una socialització de la producció, potenciades mitjançant la intervenció de l'Estat poden destruir les condicions per l'aplicació d'instruments importants de la intervenció de l'Estat mateix".
5
 A continuac, si un govern és incapaç de complir les seves tasquesadministratives designades perd legitimitat. Això es fonamenta en la interpretachermenèutica de la seva tasca i així esdevé directament relacionat amb els aspectesmotivacionals de la legitimació. "Aparentment, les tradicions poden mantenir la forçalegitimadora només en la mesura en que no se separin dels sistemes interpretatius quegaranteixen la continuïtat i la identitat".
6
D'altra banda, sempre que un cert grau de privatisme civil o domini públic despolititzat segueixi eixistint dins del capitalismeavançat, mai es produirà una crisi de legitimació completa. És a dir, si les estructuresnormatives de llibertat i les oportunitats econòmiques no queden massa afectades, nosorgirà una crisi greu. Així, la llibertat i l'interés econòmic encara constitueixen elsaspectes motivacionals del capitalisme tardà.Habermas analitza l'art, l'individualisme possessiu, el cientificisme, la moraluniversalista i el valor de canvi per identificar encara més el capitalisme tardà. Els valorsde canvi fan referència a aquells individus "que no reprodueixen les seves vides a travésde les rendes del treball".
7
A més, l'individualisme possessiu, que abans es centrava en lariquesa privada és ara més dependent de la infraestructura que ajuda a l'acumulaciód'aquesta riquesa. El cientificisme és la promoció d'un positivisme científic que potconduir a una consciència comuna. L'art, especialment el modern, "reforça la divergènciaentre els valors facilitats pel sistema sociocultural i els demandats pels sistemes político-econòmics".
8
Finalment, la moral universalista es refereix a la matriu de valors quesorgeixen en el capitalisme tardà com a lleis formals que permeten la creació intencionalde valors fins a un cert punt.En conclusió, afirma Habermas que la crisi econòmica es dilueix en el capitalismetardà, i que si la crisi econòmica es perpetua, el total del sistema mateix, incloent elsistema administratiu, ha de canviar les seves motivacions si el govern actual volromandre legitimat. Habermas ho explica en relació amb els quatre tipus de crisis abansresumits. La qüestió és, però, si aquests tipus de crisis sorgeixen efectivament o no.Habermas descriu el que passa dins aquest sistema i el que podria passar, però no ofereix proves concloents de la continuitat de la crisi econòmica en el capitalisme tardà.
4
Op. cit.: p. 90.
5
Op. cit.: p. 96.
6
Op. cit.: p. 125.
7
Op. cit.: p. 145.
8
Op. cit.: p. 149.

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->