CFA Singuerln 2011-2012 PROVA DACCS ALS CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

GEOGRAFIA
UNITAT DIDCTICA 1

Medi ambient i paisatge

(Foto: Berta Alarc)

Josep-Manel Alarc
https://sites.google.com/site/jmalarco/ https://sites.google.com/site/geografiapacfgs/ jmalarco@gmail.com

-1-

1. Medi ambient i paisatge 1.1 Paper que els factors naturals, socioeconmics, tcnics, poltics i culturals tenen en la configuraci, dinmica i transformaci dels espais geogrfics. 1.2 Principals recursos naturals, hdrics, energtics i primeres matries de Catalunya i Espanya, des de la perspectiva social i econmica, atenent als aspectes descassetat, s, abs i sostenibilitat. 1.3 Localitzaci i identificaci de les problemtiques mediambientals que afecten els espais geogrfics catal i espanyol, i relaci amb les principals poltiques de protecci, conservaci i recuperaci del medi natural.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 1

-2-

1. MEDI AMBIENT I PAISATGE

El Nil

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 2

-3-

1. El relleu Concepte de relleu Conjunt de formes muntanya, tur, altipl, plana, delta, etc. que accidenten la superfcie de la terra. La descripci del relleu s prpia de l'orografia. Un relleu s mesurat segons l'altitud o la distncia vertical entre el cim i el nivell mar, i tamb per l'extensi. Hom parla, per tant, de relleu major si t com a mnim uns quants centenars de metres d'altitud, i de relleu menor en el cas contrari, s a dir, quan no assoleix aquest mnim; els microrelleus tenen dimensions extraordinriament petites. Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l'acci de les forces endgenes i dels agents erosius.

Les forces tectniques produeixen els plegaments (anticlinal, sinclinal), les falles (i en conseqncia els grben i els horste), els fenmens volcnics (cons, crters, colades, etc.). L'erosi per la seva part ataca, destrueix i transforma els relleus preexistents; la seva acci s completada, en certa manera, pel transport dels materials detrtics i per l'acumulaci d'aquells en altres indrets i creant, per tant, un altre tipus de relleu (un delta). Es distingeix, doncs, entre relleu estructural i relleu d'erosi. Els relleus estructurals poden sser primitius o directes (un volc, per exemple) o derivats (un tur testimoni). Si un relleu mant el mateix sentit de la deformaci tectnica s un relleu conforme: un mont correspon per exemple a un anticlinal, una vall a un sinclinal (relleu jurssic); un relleu d'inversi, contrriament, no guarda relaci amb la forma estructural anterior: un sinclinal s ms elevat que l'anticlinal, o, en altres termes, l'estructura de sentit negatiu domina la de sentit positiu (relleu prealp).
Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 3

-4-

Les formes de relleu modelades pels agents erosius depenen de la duresa ms o menys gran de les roques, de les condicions climtiques, i en definitiva de les diverses formes d'erosi: mecnica, qumica, de les aiges, del vent, del gla, antrpica. Muntanyes i alineacions muntanyoses Una muntanya s qualsevol elevaci natural, acusada i abrupta del terreny. La formaci de les muntanyes t diverses causes: els plegaments tectnics, les erupcions volcniques o l'erosi causada sobre part de les masses sedimentries en sn les ms caracterstiques. Perqu una elevaci pugui ser considerada muntanya ha d'existir una diferncia de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres. Elevacions poc importants reben d'ordinari el nom de pujols o turons. s menys determinant l'alada total. Aquesta a tot el mn es mesura (en peus o en metres) a partir del nivell del mar. Per extensi es dna tamb el nom de muntanya als zones i comarques en general muntanyoses. Al mn existeixen moltes muntanyes, la major part d'origen tectnic. Les ms altes i extenses sn a la serralada de l'Himlaia. Altres de molt importants sn: els Andes a l'Amrica del Sud, els Alps i els Pirineus a Europa, les Muntanyes Rocalloses a NordAmrica. Les de formaci volcnica sn nombroses a punts d'sia (illes del Jap i del Pacific Sud) a Europa (Itlia), al nord d'frica (Illes Canries) i en general sn de menys alada que les serralades produdes per plegaments. Les produdes per l'erosi de l'aigua normalment- sobre terrenys sedimentaris sn freqents a les grans esplanades: la regi del Colorado a Nord Amrica n's el cas mes vists. Es tracta normalment de muntanyes ms baixes, per sovint molt escarpades.

2. Principals unitats de relleu i unitats hidrogrfiques frica El continent afric t una superfcie de 30.304.445 km2. Tot i que aquesta extensi s ms petita que no pas sia o Amrica, frica s tres vegades ms gran que Europa. Lestret de Gibraltar separa frica dEuropa, i la pennsula del Sina la uneix a sia. Les terres del continent afric sn situades al nord i al sud de lequador i presenten un contorn compacte i sense penetracions gaire grans del mar; per aix les costes sn poc retallades. Dos grans conjunt dunitats de relleu dextensi molt diferents ocupen el territori afric: zones de cubetes (enfonsaments) i altiplans (bombaments).
Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 4

-5-

El relleu pla i monton s la caracterstica dominant dels paisatges africans. Nombroses planes i cubetes de gran extensi es combinen amb altiplans i relleus allats, de poca altitud, situats enmig dimmenses superfcies planes. Les dimensions de les cubetes poden sobrepassar fcilment els 1.000 km de radi. Noms al nord i a lest dfrica hi ha serralades daltitud considerables. Zones de serralades Hi ha grans accidents del terreny que constitueixen formes de relleu molt destacades i espectaculars; per no sn caracterstics del conjunt del continent afric, perqu sn limitats a espais fora reduts. La serralada de lAtles constitueix una veritable cadena de muntanyes joves situada fonamentalment al Marroc i al nord dAlgria. La major par del relleu de la zona oriental del continent s el resultat de la ruptura del territori en grans blocs allats provocada pels moviment de lescora de la Terra. Aquests blocs sn situats a diverses altituds, alguns enfonsats (fosses) i els altres, elevats (altiplans o serralades). Les fosses poden ser ocupades per llacs, nombrosos i extensos, que sn caracterstics daquesta zona dfrica. De vegades les grans lnies de ruptura que separen aquests blocs (falles) sn aprofitades pels materials de linterior de la Terra per sortir a la superfcie i formar volcans. Aquests volcans poden arribar a tenir altituds considerables, com el Kilimanjaro que fa 5.895 m daltitud. La xarxa fluvial africana Els grans rius africans sn molt diferents entre ells pel que fa a les caracterstiques de llurs cursos, el lloc on desemboquen i la quantitat daigua que porten durant lany. Els rius El Nil s el riu ms llarg del mn (6.671 km). Tant per la longitud com pel cabal i per les caracterstiques del seu curs constitueix un cas excepcional entre els rius africans. El Nil neix a la regi del llac Victria, travessa el desert ms gran de la Terra, el Shara, i aboca laigua a la mar Mediterrnia formant un gran delta. El Senegal, el Nger, el Congo i lOrange desemboquen a loce Atlntic, i el Zambezi i el Limpopo, a loce ndic. El cabal daigua de tots aquests rius s important, per varia segons els climes de les zones per on passen. La majoria presenten moltes dificultats per a la navegaci, a causa del terreny accidentat; ninterrompen el curs cascades, rpids i congostos profunds per salvar els desnivells.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 5

-6Daltra banda, alguns rius no arriben a la mar, sin que desemboquen al centre de les cubetes, on formen llacs, o b laigua es perd a causa de levaporaci, quan travessen zones desrtiques. Els grans llacs Els grans llacs tamb tenen unes caracterstiques molt diferents. Els llacs situats als fons de les fosses de la part oriental dfrica (Victria, Tanganyka, Malawi) sn grans, profunds i permanents. En canvi, els llacs que es localitzen a les cubetes ms o menys desrtiques (Txad, Nger) sn poc profunds; lextensi varia durant lany i a lestaci seca es poden arribar a evaporar completament.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 6

-7sia El relleu asitic Les terres ms elevades i ms enfonsades de la Terra es troben al continent asitic; els cims ms alts sn la serralada de lHimlaia, on culminen en lanomenat sostre del mn, lEverest (8.848 m). Daltra banda, tamb shi troben els punts ms enfonsats del planeta: a la mar Morta, a 397 m per sota del nivell de la mar, i a la depressi de Turfan, a la vora del desert de Gobi, a la Xina, situada 154 m per sota del nivell de la mar. Serralades importants Un seguit de serralades importants de dimensions i altituds diferents ocupen una gran part dsia. Es poden distingir dos grans conjunts: el ms destacat, per lextensi i per laltitud, ocupa tot el sud del continent des de Turquia i el Caucas fins a les serres de la pennsula dIndo-xina; un altre, no tan important, parteix de les serralades del Pamir i Tian Shan vers el nord-est, fins arribar a lestret de Bering. Planes i altiplans immensos Ocupen la resta del territori asitic. Al nord-oest sestn la gran plana siberiana, que es converteix en un altipl a la part oriental del continent. Al sud i a lest les planes no sn tan extenses i ocupen les amples valls dels grans rius, el Tigris i lEufrates, lIndus i el Ganges; o el curs ms baix del Mekong, del Iangts i del Huang He. Els grans altiplans se situen al sud i a lest: laltipl de lIoran, laltipl del Dcan (a lndia), laltipl del Tibet (el ms alt del mn, entre 4.000 i 5.000 m) i laltipl de Monglia. El cinyell de foc del Pacfic Lanomenat cinyell de foc del Pacfic, que envolta aquest oce, es refereix a lexistncia de volcans situats en nombroses illes de lest i del sud-est dsia, properes a les grans fosses marines i que constitueixen una de les zones de la Terra de ms inestabilitat i de ms freqncia de sismes. La xarxa fluvial asitica Els rius asitics es corresponen amb cada una de les unitats climtiques. A la regi rtica correspon un tipus de riu de curs lent i regular que t les fonts a les muntanyes de l'interior del continent i amb una orientaci general sud-nord vers l'oce rtic. Resten glaats 4 o 5 mesos l'any, especialment a la desembocadura, i, en produirse el desgla al curs alt, les pannes s'acumulen al curs baix i formen preses que originen inundacions freqents. El primer dels rius d'aquesta regi s el Ienissei (4 750 km); el segueixen en longitud l'Obi i el Lena. El riu Amur, que pertany a aquesta regi, per que desguassa al Pacfic, participa ja del rgim de les crescudes monsniques.
Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 7

-8-

L'sia interior s essencialment una regi de conques endorreiques, a causa de l'escassetat de precipitacions i al cercle muntanys que impedeixen alhora la formaci de grans rius capaos de travessar les estructures muntanyoses. Molts dels cursos d'aigua es perden a les sorres o fan d'immissaris de llacs o mars interiors, com la Cspia, l'Aral o el llac Balkhas, que, malgrat les aportacions, no poden evitar el procs de dessecaci com a tots els llacs interiors. A part aquestes conques, hom pot esmentar les d'Anatlia, Iran, Armnia, Tibet, Turquestan i les depressions de Sria i Palestina, totes elles amb nombrosos llacs salats, poc profunds (excepci feta de la mar Morta), que s'han convertit sovint en pantans. A l'sia monsnica els rius neixen a les muntanyes alimentats per la fosa de les neus, per tenen com a caracterstica comuna una crescuda determinada per les pluges del mons d'estiu. Sn rius de curs irregular, amb freqents gorges i rpids, amb gran capacitat erosiva i gran cabal i que transporten masses d'alluvions que, en dipositar-se a la desembocadura, formen planes i deltes. Entre els rius ms llargs destaquen el Iangts, el Mekong i l'Huang He, i entre els ms cabalosos, el Iangts, el Ganges i l'Indus. Fora dels rius rtics i dels monsnics, noms el Tigris i l'Eufrates constitueixen una conca fluvial de consideraci, b que situats a la regi de l'sia interior. Els rius de l'sia mediterrnia sn de tipus torrencial; n's l'nica excepci el Kizilirmak, que ve de les muntanyes de l'interior.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 8

-9-

Amrica Relleu americ Una serralada impressionant de muntanyes joves a loest A la costa occidental dels dos subcontinents americans shi aixequen unes cadenes de muntanyes joves impressionants que van des dAlaska fins a la Terra de Foc. A Amrica del Nord sn les muntanyes Rocalloses (McKinley, 6.194 m), globalment amb menys altitud que la serralada dAmrica del Sud, els Andes, on es localitzen les altituds ms grans (Aconcagua, 6.959 m). Les muntanyes Rocalloses i els Andes tenen valls profundes i estretes i altiplans importants, com el Canyon del Colorado i els altiplans andins (4.000 m), entre els qual sobresurt laltipl bolivi.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 9

- 10 En conjunt, les Rocalloses tenen una amplada superior als Andes. A Amrica Central sen redueix lamplria i es converteixen en una successi de muntanyes intermdies.

Aquestes dues serralades constitueixen la part oriental del cinyell de foc del Pacfic, format per nombrosos volcans en activitat sobretot a les serres mexicanes, centreamericanes i als Andes-, les zones de ms activitat ssmica i volcnica dAmrica. Petites serres de muntanyes velles a lest A prop de les costes atlntiques, tant a Amrica del Nord com a Amrica del Sud, hi ha arrengleraments de muntanyes velles, de poca altitud i de dimensions redudes, amb valls amples i cims arrodonits. A Amrica del Nord hi ha als Apalatxes, que no arriben als 2.000 m daltitud. A Amrica del Sud hi ha dos conjunts separats per la conca del Amazones: el masss de les Guaianes i el masss Brasiler, aquests darrer ms extens. Cap cim daquests dos blocs de muntanyes no supera els 3.000 m.

Planes alluvials immenses al centre dels subcontinents Entre les serralades joves de loest i les muntanyes velles de la costa atlntica, tant a Amrica del Nord com a Amrica del Sud, shi troben immenses planes per on passen grans rius i llurs afluents, que ocupen prop de la meitat de la superfcie del continent. A Amrica del Nord noms hi ha una gran plana, formada per la conca del Mississip i del Missouri, i a Amrica del Sud nhi ha tres: la de lOrinoco, la de lAmazones i els seus afluents i la del Paran-Paraguai.

La xarxa fluvial americana D'acord amb la disposici de les grans unitats de relleu, la major part de les aiges del continent americ s evacuada vers l'Atlntic. Tres de les quatre conques fluvials ms grans del mn es troben a Amrica i desguassen a l'oce Atlntic: la de l'AmazonesUcayali amb 7.050.000 km2, la del Mississip-Missouri amb 3.650.000 km2, i la del Riu de la Plata-Paran, amb 3.140.000 km2. Tamb sn grans conques fluvials les del Mackenzie (1.760.000 km2), tributari de l'rtic, el Yukon (855.000 km2) i el Columbia (772.000 km2), tributaris del Pacfic, i l'Orinoco (944.000 km2) i Rio Bravo o Rio Grande (580.000 km2), que desguassen a l'Atlntic. El mateix lloc privilegiat ocupa Amrica pel que fa a la longitud dels rius: l'AmazonesUcayali (6.280 km) i el Mississip-Missouri-Red Rock (5.970 km) sn el segon i el tercer rius ms llargs del mn. Sn tamb molt llargs el Plata-Paran (4.700 km), el Mackenzie (4.241 km), el Purs (3.200 km), afluent de l'Amazones, el Nelson Saskatchewan (3.103 km), que desguassa a la badia de Hudson, el Sant Lloren (3.058 km), tributari de l'Atlntic, etc. Amrica disposa igualment d'algunes de les ms extenses conques lacustres del mn, gaireb totes elles als EUA i al Canad: Superior

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 10

- 11 (84.131 km2), el segon llac del mn quant a superfcie; Huron (61.797 km2), Michigan (58 016 km2), Erie (26.612 km2) i Ontario (18 841 km2), coneguts com els Grans Llacs nord-americans; el Gran Llac dels ssos (31.792 km2), el Gran Llac dels Esclaus (28 438 km2), Winnipeg (24 514 km2), Athabasca (8.080 km2), Reindeer (6.390 km2), Winnipegosis (5.447 km2), Manitoba (4.706 km2) i el Gran Llac Salat (4.690 km2); a l'Amrica Central destaca el llac Nicaragua (8.430 km2) i a la del Sud, el llac Titicaca (8.300 km2).

Oceania Continent que comprn Austrlia, Nova Guinea, Nova Zelanda i les illes de Melansia, Polinsia i Micronsia. Oceania s el continent ms petit de tots i est format per una muni dilles de mides molt desiguals.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 11

- 12 Lelement com daquest continent s loce Pacfic, que banya totes les illes i els arxiplags; la majoria de les illes estan situades al sud de lequador.

Relleu i rius dOceania Un continent format per illes Les grans illes estan situades al sud-oest: sn Austrlia i Tasmnia (7.700.000 km2), que tenen una superfcie que representa les parts dEuropa (10.500.000 km2), i Nova Zelanda i Nova Guinea, amb una extensi molt ms reduda. Austrlia t un relleu molt senzill En la distribuci del relleu australi shi distingeixen tres grans zones: A loest, un gran altipl amb caracterstiques de desert i poca altitud (no arriba a 1.500 m als indrets ms elevats). Al centre, una gran plana, anomenada la Gran Conca Artesiana. Aquesta zona t una extensi considerable (una mica ms de tres vegades Espanya). A lest dAustrlia, de nord a sud i al llarg de la costa, hi ha un arrenglerament muntanys daltitud moderada, la Serralada Australiana, que culmina a les muntanyes de Kosciusko (2.280 m). A linterior de la gran conca un conjunt de rius passen per terrenys molt secs, porten poca aigua i no arriben al mar perqu desemboquen al llac interior Eyre. Noms el Murray i el seu afluent el Darling sn veritables rius que desemboquen a la mar a la costa sud dAustrlia. Nova Zelanda i Nova Guinea Sn unes illes muntanyoses on hi ha alguns volcans; tenen planes costaneres estretes i valls profundes a linterior, per on passen rius curts i cabalosos. Un conjunt molt nombrs dilles formen la resta del continent Una muni dilles es troben al centre i a lest dOceania. Els arxiplags que formen aquestes illes es distribueixen en tres grans conjunts: la Melansia, la Micronsia i la Polinsia. La gran majoria daquestes illes tenen dimensions molt redudes. Sn dorigen volcnic o b estan formades per atols.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 12

- 13 -

LAntrtida s un continent situat en ple casquet polar antrtic. Continent situat al voltant del pol Sud i que juntament amb les illes properes s a l'interior dels 60 de latitud. T 14.100.000 km2 de superfcie, compreses les illes (140.000 km2) i la plataforma continental amb gla flotant (1.160.000 km2) El relleu s poc conegut perqu est cobert totalment per una capa immensa de gla (inlandis) dun gruix que oscilla entre 2.000 i 4.000 m. Un continent glaat La perifria de lAntrtida est formada per nombroses llenges de gla, les glaceres. Quan aquestes entren en contacte amb la mar es parteixen i hi suren: aix es formen uns impressionants blocs de gla, anomenats icebergs. Els icebergs es mouen grcies als corrents marins i sn molt perillosos per a la navegaci. LAntrtida es troba allada completament de la resta dels continents i s despoblada. El medi rtic Els forts vents i les temperatures baixssimes que es produeixen a lAntrtida sn una dificultat per a la supervivncia dels ssers vivents. Noms hi poden accedir durant lestiu missions cientfiques i militars. Lexistncia de riqueses minerals i energtiques al subsl i al fons del mar proper ha generat una srie de tensions entre els pasos que posseeixen rees dinfluncia sobre aquest territori. A ms, aquestes discussions i aquests problemes han estat traspassats al conjunt destat de la comunitat internacional, que pretenen conservar lAntrtida i preservar-la de qualsevol activitat econmica que faci malb aquest medi natural gaireb pur.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 13

- 14 -

Europa Continent situat entre els 71 08 (al cap Nord) i els 36 de latitud nord (a la Punta Marroqu, al sud de la Pennsula Ibrica) i entre els 9 31 de longitud oest (al cap Rock, a Irlanda) i els 67 20 de longitud est (al sector polar dels Urals); s l'extrem nord-occidental de l'antic continent. s separat de l'rtic per l'oce Glacial rtic, d'Amrica per l'oce Atlntic, d'frica per l'estret de Gibraltar i per la mar Mediterrnia, i s unit a sia sense transici; hom pren com a divisria convencional els Urals, la mar Cspia, els rius Emba i Manyc (b que de vegades hom l'ha feta passar per la serralada principal del Caucas), la mar Negra i els estrets del Bsfor i dels Dardanels. Caracterstiques del relleu europeu La gran plana europea La gran plana europea constitueix la unitat de relleu ms extensa daquest continent i nocupa gaireb la meitat de la superfcie. T una forma estreta al cant oest (Blgica i Holanda) i seixampla considerablement en territori de Rssia. Aquesta plana impressionant i montona t petits turons de poca altitud, sobretot a la riba de la mar Bltica. Massissos i altiplans vells Els massissos i els altiplans vells estan situats fonamentalment al nord-oest del continent. Els formen unitats de relleu ms redudes, integrades per muntanyes i altiplans molt antics. El paisatge daquestes unitats de relleu s molt variat: les muntanyes sn de formes arrodonides, tenen poca altitud i estan separades les unes de les altres per valls amples.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 14

- 15 -

Serralades de muntanyes joves Les serralades de muntanyes joves sn situades bsicament al sud dEuropa i constitueixen les elevacions ms importants del continent. El relleu ms o menys accidentat daquestes serralades dificulta les comunicacions entre els vessants daquests sistemes de muntanyes. Els Pirineus (Aneto, 3.404 m), els Alps (Mont Blanc, 4.810 m), els Carpats (Alta Tatra, 2.663 m) i el Caucas (Elbrus, 5.633 m) sn les serralades ms importants.

La xarxa hidrogrfica Malgrat que a Europa el volum total d'aigua desguassada s petit (3.112 km3 l'any), a causa de les dimensions redudes del continent, l'ndex d'escolament per km2, de 319 mm, s el segon del mn, desprs del de l'Amrica del Sud. El riu ms llarg d'Europa s el Volga, que desguassa a la mar Cspia; de 3.530 km de longitud i una conca d'1.360.000 km2, t un cabal mitj anual de 8.000 m3/s. Els seus afluents principals sn el Kama i l'Oka, entre altres. A la mar Cspia desemboca tamb l'Ural; a la mar Negra, el Don, el Dniper, el Dnister i el Danubi, el riu ms llarg de l'Europa occidental; a la mar de Barentsz, el Pecora; i a la mar Blanca, el Dvina septentrional. A l'Europa central desguassen, a la Bltica, el Vstula i l'Oder, i a la mar del Nord, l'Elba, el Rin i el Sena. Van a parar directament a l'Atlntic el Loira, la Garona, el Tajo, el Duero, el Guadiana i el Guadalquivir, i a la Mediterrnia, l'Ebre, el Roine, el Po i el Marica.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 15

- 16 -

La Pennsula Ibrica El relleu El relleu s'articula al voltant d'una gran unitat central, la Meseta, d'elevada altitud mitjana (650 m), encara que el sector septentrional s lleugerament ms alt que el meridional. La Meseta est quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos: serralada Cantbrica al N, serralada Ibrica des de la serralada Cantbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes ms baixes a la frontera N amb Portugal. La Meseta s dividida pel Sistema Central, el qual s'estn des de la serralada Ibrica a Portugal. La part meridional de la Meseta baixa suaument vers Portugal, mentre que la transici de la zona septentrional a Portugal s marcada per un territori accidentat i muntanys. Constituda per grans blocs interromputs per mplies dislocacions transversals d'origen alp, comprn, d'E a W, les serralades d'Aylln, Somosierra, Guadarrama, Gredos (2.592 m) i, ms al N, les serralades de Bjar, Pea de Francia i Gata. Al S del Sistema Central i gaireb de forma parallela s'estenen els Montes de Toledo, que culminen a la serra de Guadalupe (1.603 m). El lmit septentrional de la Meseta s constitut pel masss Galaic i per la serralada Cantbrica, la qual culmina als Picos de Europa (2.648 m). La serralada Ibrica, que tanca la Meseta en direcci NO-SE separant-la de la depressi de l'Ebre, forma successivament les serres de la Demanda, Cebollera i Picos de Urbin, per culminar al Moncayo (2.313 m). Al SE s'estn la depressi de Terol, que divideix la serralada en una cadena occidental (serra d'Albarras, muntanyes de Conca) i una oriental (Maestrat, 2.024 m). El sector meridional de la Meseta resta limitat per Sierra Morena, d'escassa altitud (serra de
Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 16

- 17 Madrona, 1.323 m) per de relleu abrupte, amb alguns passos importants, com el de Despeaperros. La depressi de l'Ebre, que s'estn entre la serralada Ibrica i els Pirineus, resta separada de la Mediterrnia per les serralades litorals catalanes. Els Pirineus, en l'istme que uneix la Pennsula Ibrica amb el continent, presenten una zona axial amb els cims ms destacats (Aneto, 3.404 m; Pocets, 3.375 m; pica d'Estats, 3.115 m) i una alineaci meridional, o Prepirineus, formada per sediments calcaris (Cad, 2.642 m). Al S, les alineacions btiques es divideixen en dos grans conjunts: les serralades Penibtica i Subbtiques. La primera comprn la Serrana de Ronda i la Sierra Nevada, amb la mxima altitud de la Pennsula, el Mulhacn (3.478 m). Les serralades Subbtiques, paralleles a l'anterior, conformen les serres de Grazalema, Cazorla i Segura (1.967 m). Entre les dues se situa la depressi Penibtica, amb la vega de Granada i les foses de Guadix i Baza.

La hidrografia L'ordenaci del relleu espanyol origina una gran desproporci entre l'extensi del vessant fluvial atlntic (400 839 km2) i mediterrani (182 661 km2). L'Ebre (928 km), l'nic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrnia, recull les aiges dels rius pirinencs (Arga, Arag, Gllego, Cinca i Segre) i del vessant NE de la serralada Ibrica (Jaln, Jiloca, Guadalop, Matarranya). A la desembocadura forma un ampli delta de 500 km2.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 17

- 18 -

Altres rius mediterranis sn: Ter (167 km), Llobregat (170 km), Tria (243 km), Xquer (488 km) i Segura (225 km). Els grans rius del vessant atlntic sn: Mio (340 km) amb el seu afluent, el Sil; Duero (913 km) amb la major conca fluvial de la Pennsula (98 160 km2), que recull les aiges de l'Esla, Carrin i Pisuerga per la dreta i del Tormes per l'esquerra; Tajo, el ms llarg dels rius del territori (1 120 km), amb els seus afluents Tajua, Henares, Jarama, Alberche, Titar i Alagn; Guadiana (744 km), que forma frontera amb Portugal en el seu tram inferior; i Guadalquivir (560 km), amb els seus afluents Genil, Guadiana Menor, Guadajoz i Guadalbulln, i que s navegable des de Sevilla fins a la mar. Els rius del vessant cantbric sn curts per de cabal abundant i regular. Els ms importants sn, d'oest a est, el Navia, el Narcea, el Naln, el Sella, el Nerbion i el Bidasoa.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 18

- 19 -

Catalunya El relleu La morfostructura actual de Catalunya respon a aquesta evoluci general. Hom pot distingir tres grans unitats morfostructurals: dues rees muntanyoses els Pirineus i el Sistema Mediterrani Catal que emmarquen una rea interior ms planera, la Depressi Central Catalana.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 19

- 20 Els Pirineus, al nord, constitueixen el tret major de l'estructura del pas; sn una potent serralada alpina, rgidament orientada d'oest a est, on materials predominantment primaris donen unes formes de relleu enrgiques, accentuades per l'erosi glacial. A l'oest, la serralada pirinenca assoleix la mxima altitud i la mxima amplria; vers l'est, davalla i s'aprima fins a arribar a mar. Un conjunt de serres subsidiries, els Prepirineus, formats per materials secundaris i terciaris calcaris, predominantment, s'adossen, parallels, a l'alta muntanya i, davallant progressivament cap al sud, representen una zona de transici entre aquesta i les terres baixes de la Depressi Central. Tamb els Prepirineus sn ms amples i elevats a l'extrem occidental, a la regi de les Nogueres; es redueixen vers l'est, fins que, passat el Llobregat, donen pas a uns relleus ms modestos, que hom anomena Subpirineu. El Sistema Mediterrani, conegut tamb amb el nom de Serralades Costaneres, s constitut per dues alineacions muntanyoses paralleles La Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral separades per una llenca deprimida, la Depressi Prelitoral. Aquest conjunt es disposa parallelament a la costa, amb una orientaci general NE-SW, de forma que, vers el nord-est, convergeix amb els darrers contraforts pirinencs (Serralada Transversal). Aix, els dos grans sistemes orogrfics catalans es disposen segons una estructura que pren l'aparena d'un ventall mig obert cap al sud-oest, i que t com a eix l'extrem nord-oriental del pas. La Depressi Central Catalana se situa entre aquests dos vorells muntanyosos, i s constituda per un conjunt bastant complex de conques d'erosi, planes i altiplans. Catalunya disposa de 699,3 km de costa, la qual, per, presenta poques condicions marineres. La lnia de costa s generalment rectilnia, molt poc articulada, i posseeix molt pocs entrants propis per a l'establiment de ports. Aix s degut, d'una banda, al fet que la costa es disposa parallelament a les alineacions muntanyoses del Sistema Mediterrani; de l'altra, a l'existncia d'un procs avanat de regularitzaci dels accidents costaners (en el qual les aportacions alluvials, la manca d'un onatge important i de marees, i les oscillacions del nivell de la mar han actuat conjuntament). L'indret on l'articulaci de la costa s ms elevada (el cap de Creus) s aquell on les alineacions pirinenques, amb una orientaci est-oest, penetren en la mar. Al nord i al sud d'aquest sector, la faana litoral es caracteritza per l'alternana de sectors de costa brava (aproximadament un 40% del litoral), on el rocam entra directament en contacte amb la mar, i de costa baixa (aproximadament un 60%), on els dipsits moderns oculten el scol rocalls i n'uniformitzen els escassos entrants. La hidrografia La xarxa hidrogrfica es divideix en dos grans sectors: un vessant occidental, o de l'Ebre, format inicialment pel Segre i engruixit progressivament pels seus tributaris, que davalla dels Pirineus fins a confluir amb l'Ebre, i un vessant oriental, format pels rius menors que van desembocant a la Mediterrnia al llarg del litoral catal, des dels Pirineus al delta de l'Ebre. Entre els dos vessants hi ha un marcat desequilibri. El primer, amb una superfcie una mica ms gran, disposa d'un total d'aportacions d'una mitjana de 18.700 hm3 d'aigua anuals. El segon, amb una superfcie semblant, disposa nicament d'una mitjana de 2 020 hm3/any. La causa fonamental d'aquest desequilibri s, naturalment, l'aportaci de l'Ebre, que en la seva confluncia amb el Segre s d'uns 12 000 hm3/any, com a mitjana. Cal tenir en compte, d'altra banda, l'aportaci de les Nogueres, i tamb el fet que en el

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 20

- 21 vessant oriental una part important del drenatge s efectuat mitjanant rieres, de rgim molt irregular, que resten seques una bona part de l'any. Aix, els canals de regadiu han pogut adquirir una importncia ms gran en el vessant de l'Ebre (canals d'Urgell, 478 hm3; alt d'Urgell, 145 hm3; d'Arag i Catalunya, 362 hm3; de Pinyana, 369 hm3, a les comarques lleidatanes; i canal de la dreta i de l'esquerra de l'Ebre, al Montsi i al Baix Ebre, etc) que no a l'oriental (canal de la dreta del Llobregat, 40 hm3, i canal de la Infanta, 70 hm3, al Baix Llobregat i al Barcelons, etc). El marcat desequilibri en el volum dels recursos hdrics de superfcie fa que a moltes comarques (Maresme, Selva, Priorat, Conca de Barber, Terra Alta, Osona, etc) prengui una importncia creixent l'aprofitament de les reserves subterrnies. Catalunya t una relativa riquesa en aiges subterrnies, dins la tnica general de desigualtat entre les diferents comarques, motivada per la complexitat de l'estructura geolgica. Habitualment es presenten aqfers de poca extensi, de funcionament autnom i de tipologia variada (aqfers alluvials, a les planes costaneres; rocallosos, en els materials calcaris i grantics costaners; alluvials i rocallosos relacionats amb els cursos d'aigua interiors; de depressi, en els materials calcaris i detrtics de la Depressi Central i la Prelitoral). Actualment, prop del 50% dels regadius del vessant oriental s'abasta amb recursos hdrics subterranis, mentre que a la conca de l'Ebre aquest percentatge davalla al 7%. L'augment del consum urb i industrial i les fluctuacions en les disponibilitats d'aigua han obligat a prendre en consideraci diverses opcions de transvasament per a resoldre el problema definitivament.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 21

- 22 -

3. Climes i paisatges 1. Identificaci dels elements i factors bsics del clima Els elements del clima sn un conjunt dindicadors o de dades mesurables que en mostren les caracterstiques bsiques. Hi ha molts elements climtics: les precipitacions (pluja, pedra, neu), la temperatura, la insolaci (hores de sol), la pressi atmosfrica, el vent, la humitat de laire, els nvols, la boira, etc. Noms sestudiaran aqu dos dels elements ms importants que defineixen els climes: les precipitacions i les temperatures. Per definir les caracterstiques dun clima noms sn vlids els valors de les precipitacions i de les temperatures si corresponen a mesuraments que shagin fet durant un mnim de 30 anys. Les precipitacions Les precipitacions dun lloc concret durant un perode de temps determinat es mesuren pel nivell que assoleix laigua en un metre quadrat de superfcie durant un dia, un mes, una estaci, un any. Es poden expressar en millmetres dalria o en litres per m3. El volum dun cub de 1.000 mm de d1 m de costat equival a 1.000 litres. 1, 10, 200 o 500 mm dalria de precipitacions sobre una superfcie d1 m2 equivalen respectivament, a 1, 10, 200 o 500 litres. Les precipitacions mensuals sn el resultat de sumar el volum daigua que ha caigut durant els dies dun mes determinat. De la mateixa manera, les precipitacions anuals sn el resultat de sumar la quantitat daigua que ha caigut durant els 12 mesos dun any. Les temperatures Les temperatures es mesuren en graus centgrads en un termmetre. Habitualment es fa referncia a temperatures mitjanes dun mes o duna estaci de lany. Els valors mensuals de les temperatures sn el resultat de sumar totes les temperatures diries i dividir-les pel nombre de dies que t el mes. Les temperatures anuals sobtenen sumant les temperatures mensuals i dividint-les pel nombre de mesos que t un any. Quan es parla de temperatures absolutes, es vol dir que la temperatura ms alta (mxima) o la temperatura ms baixa (mnima) que sha enregistrat un dia, un mes, una estaci, un any o un conjunt danys. En aquest cas, no sn valors mitjans.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 22

- 23 -

CLASSIFICACI ORIENTATIVA DE LES TEMPERATURES MITJANES MENSUALS Ms de 30 graus = extraordinriament clides De 25 a 30 graus = molt clides De 20 a 25 graus = clides De 15 a 20 graus = temperades De 10 a 15 graus = temperades / fresques De 5 a 10 grau = fresques De 0 a 5 graus = fredes De -10 a 0 graus = molt fredes Per sota de 10 graus = extraordinriament fredes CLASSIFICACI ORIENTATIVA DE LES PRECIPITACIONS ANUALS Ms de 3.000 mm = extraordinriament abundants De 2.000 a 3.000 mm = molt abundants De 900 2.000 mm = abundants De 600 a 900 mm = moderades De 300 a 600 mm = escasses De 100 a 300 mm = molt escasses Menys de 100 mm = gaireb nulles

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 23

- 24 -

2. Descripci i localitzaci de les principals varietats climtiques del mn Clima i temps: diferncies Temps: estat de l'atmosfera en un moment determinat (ahir, avui, dem...). Clima: el temps que es repeteix al llarg d'un any. Clima (Les estacions de l'any a Catalunya)

Primavera

Estiu

Tardor

Hivern

Temps

Pluja

Boira

Nvols

Sol

Tempesta

Calamarsa

Neu

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 24

- 25 -

Meteorologia: descriure i predir el temps Els mapes metereolgics ensenyen el temps que fa, el que far i alguna de les coses que fa canviar el temps. Per descriure i predir l' estat del temps es tenen en compte diversos elements Estat de la mar Moviments de les aiges de la mar, s a dir, de les ones o onades

Cel i nvols Presncia o absncia de nvols

Temperatures Grau de calor l'ambient

Precipitacions Aigua de l'atmosfera lquida com la pluja o slida com la neu o la calamarsa que cau sobre la superfcie de la Terra

Vents Aire en moviment

Fred: Menys de 10

Suau: Entre 10 i 20

Els huracans sn vents molt forts, amb pluges tamb molt fortes. S'anomenen tamb ciclons o tifons.

Mar plana: sense ones. Mar arrissada: amb ones. Maregassa: ones molt fortes.

Calor: Ms de 20

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 25

- 26 -

Causes de les diferncies dels climes Per qu son diferents les temperatures?

LATITUD

ALTITUD

PROXIMITAT AL MAR

Ms calor, com ms a prop de l'Equador. Ms fred, quant ms a prop dels Pols.

Cada 1000 metres la temperatura baixa 6 C. A dalt de les muntanyes fa ms fred que a les valls o al costat del mar.

El mar suavitza les temperatures. A la costa, menys calor a l'estiu i menys fred a l'hivern que a les zones interiors.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 26

- 27 -

Instruments de la meteorologia

Termmetre

Pluvimetre

Barmetre

Penell

Anemmetre

Mesura la temperatura de l'aire

Mesura la quantitat de precipitaci

Mesura la pressi , s a dir, el pes de l'aire

Mostra la direcci del vent

Mesura la velocitat del vent

Climogrames, grfics del climes Un climograma s un grfic on es dibuixa l'evoluci de les temperatures (lnia) i la quantitat de precipitacions (barres) en els diversos mesos d'un any. Precipitacions Temperatures

Les barres representen les precipitacions de cada mes en un any.

La lnia mostra les temperatures de tots els mesos d'un any.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 27

- 28 -

Zones climtiques

ZONES FREDES Fa fred tot l'any CLIMES FREDS Clima polar Clima d'alta muntanya

ZONA CLIDA Fa calor tot l'any CLIMES CLIDS Clima equatorial Clima tropical humit Clima tropical sec Clima desrtic

ZONES TEMPERADES Hi ha quatre estacions amb diferents temperatures CLIMES TEMPERATS Clima mediterrani Clima ocenic Clima continental

Hemisferi Nord: entre el Cercle Polar rtic i el Pol Nord Hemisferi Sud: entre el Cercle Polar Antrtic i el Pol Sud El clima d'alta muntanya es dna en qualsevol alta muntanya

Entre el Trpic de Cncer i el Trpic de Capricorn

Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar rtic i el Trpic de Cncer Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antrtic i el Trpic de Capricorn

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 28

- 29 -

El mapa dels climes del mn

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 29

- 30 Climes freds: clima polar

Situaci: zona freda; al costat del Pol Nord i del Pol Sud. Temperatures: fa molt fred. Quasi sempre per sota dels 0C. Als hiverns, de 10 mesos, sempre s de nit i als estius la temperatura no passa dels 10C i sempre s de dia (el Sol de mitjanit). Precipitacions: poques i de neu. Vegetaci: molt poca; tundra - arbustos i molsa- i taiga - boscos perennifolis com els avets i els pins. Fauna: animals amb molt pl i greix per protegir-se del fred; ssos, foques, pingins i rens. Climes freds: clima de muntanya

Situaci: a les altes muntanyes. Temperatures: freda durant tot l'any. A l'estiu no passa els 10C. L'hivern s llarg i fred. Molta diferncia entre el dia i la nit. Precipitacions: plou sovint i moltes vegades neva. S'hi troben neus perptues (neu que no es desf mai) i geleres (gel que no es desf mai). Vegetaci: com ms amunt ms poca. A la part ms baixa hi ha boscos d'avets i pins, prats i a la part ms alta hi ha molses. Fauna: pocs animals: escurons, marmotes, isards, ssos, llames, iacs i insectes. Alguns hivernen (dormen durant l'hivern) i altres emigren (a l'hivern se'n van on fa ms calor).

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 30

- 31 -

Climes temperats: clima mediterrani

Situaci: zones properes a la Mar Mediterrnia; tamb a d'altres llocs com Califrnia i Sud frica. Temperatures: estius calorosos; hiverns suaus. Precipitacions: poques i irregulars; sobretot a la primavera i a la tardor. Rius: cabal irregular; menys cabal a l'estiu; inundacions quan plou molt fort. Vegetaci: arbres de fulla perenne adaptats a la sequera: pins i alzines; arbustos espinosos. Fauna: cabres, porcs senglars, serps, guineus, llangardaixos, sargantanes, escorpins... Climes temperats: clima ocenic

Situaci: s un dels climes de les regions temperades, a prop de les costes dels oceans. Temperatures: l'oce suavitza les temperatures: estius frescos i hiverns suaus. Precipitacions: plou sovint de forma moderada. Rius: tenen un cabal abundant tot l'any perqu plou sovint. Vegetaci: hi ha boscos d'arbres de fulla caduca com el roure, el castanyer, el faig ... i tamb prats verds Fauna: crvols, guineus, llops, ratolins, ocells, foques, ...

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 31

- 32 -

Climes temperats: clima continental

Situaci: s el clima de l'interior dels continents, a les regions temperades. Temperatures: temperatures caloroses a l'estiu i molt fredes a l'hivern. Precipitacions: precipitacions ms abundants a l'estiu. Neva a l'hivern. Rius: cabalosos, amb ms aigua a l'estiu. Vegetaci: dos tipus de paisatges: la taig (boscos de pins i avets) i l'estepa o la praderia (planes cobertes d'herba). Fauna: s, guineu, crvol, llop, cavall, etc. Climes clids: clima equatorial

Situaci: zona clida (Amaznia, Cubeta del Congo, Indonsia). Temperatures: altes, sobre els 25 tot l'any. Precipitacions: moltes i quasi diries. Rius: llargs i molt cabalosos. Vegetaci: Selva o jungla : bosc esps sempre verd. Fauna: ocells, serps, micos, insectes, cocodrils, orangutans, ximpanzs i gorilles, hipoptams...

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 32

- 33 -

Climes clids: clima tropical humit

Situaci: zona clida Temperatures: altes, entre 25 i 35C. Segons el mes de l'any fa ms o menys calor Precipitacions: hi ha una estaci humida llarga (3-4 mesos), amb moltes i fortes pluges. Rius: Cabal abundant: porten molta aigua durant l'estaci de pluges. Vegetaci: arbres com la caoba, el cedre, la noguera, el tamarinde, el cocoter, els manglars, i plantes com el bamb i, especialment, la sabana: herbes molt altes; verdes a l'estaci humida i grogues a l'estaci seca. Fauna: abundant. Hi ha tigres, insectes, ocells molt diversos, rinoceronts, elefants, coatis, etc.. Climes clids: clima tropical sec

Situaci: zona clida. Temperatures: altes, fins a 30C. Segons el mes de l'any fa ms o menys calor . Precipitacions: hi ha dues estacions: una seca, molt llarga ( de 9 a 11 mesos) i una humida molt curta. Vegetaci: Estepa: poca herba, arbustos baixos i espinosos i arbres com l'eucaliptus, les accies, els baobabs.... Fauna: lleons, girafes, zebres, antlops ...

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 33

- 34 Climes clids: clima desrtic

Situaci: zona clida Temperatures: altes, poden arribar a 50C durant el dia, per a la nit fa fred. Precipitacions: no n'hi ha. Vegetaci: molt poca (cactus, palmeres, etc..), excepte als oasis. Fauna: camells, antlops, hienes, xacals, ocells, rptils...

3. Localitzaci de les principals varietats climtiques a Catalunya i Espanya Catalunya Situada dins la zona temperada de l'hemisferi septentrional, Catalunya presenta, ultra les caracterstiques climtiques prpies de la seva latitud, uns trets particulars, que deriven tant de la influncia d'rees prximes (mar Mediterrnia, Europa atlntica, rees continentals peninsulars, que configuren una varietat climtica prpia d'un sector de transici) com de la diversitat del relleu, que accentua aquesta varietat del clima. Les temperatures mitjanes anuals sn relativament elevades: oscillen des de 0C (a les zones ms fredes dels Pirineus) fins als 17C (al sector costaner meridional). El contrast trmic ms accentuat s a les planes interiors de la Depressi Central (amb una amplitud d'uns 18-21C), mentre que al litoral l'oscillaci s menor (13-15C d'amplitud). Aix fa que, mentre que el perill de glaades a l'interior s'estn de novembre a maig, les glaades siguin accidentals al litoral. Les temperatures mximes sn assolides a l'interior (les Garrigues, 43C), i les mnimes, als Pirineus (-30C). La pluviositat s bastant variable: major als Pirineus, Prepirineus, Subpirineu i alguns illots muntanyosos de la Serralada Prelitoral (constituint l'anomenada Catalunya humida), i menor a la resta del territori (Catalunya seca); aquestes dues unitats sn separades per la isohieta dels 700 mm de pluja anuals. El rgim de precipitacions presenta una tendncia equinoccial. En detall, hom pot distingir un sector de rgim tpicament mediterrani, amb estius secs i pluges a la primavera i, sobretot, a la tardor, i un sector de rgim pirinenc, amb abundants precipitacions pel maig i el juny i tendncia a estius humits. La humitat ms elevada a les rees muntanyenques septentrionals i orientals i al litoral, i menor a les planes interiors se situa correntment entre el 65 i el 67% d'humitat relativa.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 34

- 35 -

Reunint aquests diversos factors, hom s'acorda a distingir tres grans dominis climtics a Catalunya: un de clima alp i subalp, a l'alt Pirineu (amb temperatures baixes, innivaci i pluviositat altes), un de clima atlntic, redut a la conca de la Garona (plujs, fresc, humit) i un de clima mediterrani, que ocupa la resta del territori, i que hom pot subdividir en una rea de muntanya alta (Prepirineus, Serralada Transversal, Montseny), que marca la transici del clima subalp al mediterrani, amb un curt perode sec, temperatures ms suaus i pluviositat i innivaci menors, una rea de muntanya mitjana i baixa, a la Serralada Prelitoral, amb pluviositat ja molt inferior, neu escassa i mitjana trmica ms elevada, una rea de litoral (Depressi Prelitoral, Serralada Litoral, planes costaneres), amb precipitacions encara ms baixes, estius secs i tardor plujosa, i una rea de continental (Depressi Central), amb 5-7 mesos de secada i elevada oscillaci trmica anual. Aquest conjunt d'elements climtics determina, juntament amb les caracterstiques pedolgiques i hidrogrfiques, el marc d'aprofitament agrcola del territori catal. En general, hom pot dir que la manca d'aigua s un factor limitador de la producci agrcola en extensos sectors. La Catalunya que no pateix secada resta circumscrita a les rees de clima d'alta muntanya i atlntic. Les rees amb un o dos mesos de secada sn molt extenses. A les planes interiors, continentals, els mesos rids sn quatre, de juny a setembre.

Espanya L'estat espanyol, per la seva latitud i la seva posici, presenta un clima de tipus temperat clid en general. La distribuci del relleu, per, determina tres grans regions climtiques: l'atlntica, la mediterrnia i la interior. La primera, que comprn l'estreta faana de l'Atlntic i de la Cantbrica, rep els vents humits de l'Atlntic, els quals generen gran pluviositat (gaireb sempre superiors als 1 000 mm anuals) i temperatures benignes (hiverns suaus i estius frescs). La mediterrnia comprn la faana mediterrnia i les Balears i t hiverns suaus i estius calorosos; les precipitacions, escasses, es produeixen a la primavera i a la tardor, i disminueixen de N a S, tot originant regions subdesrtiques al SE. L'Espanya interior

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 35

- 36 presenta un clima continental, amb estius calorosos i hiverns freds; les precipitacions sn irregulars i escasses. Les illes Canries tenen un clima subtropical, amb temperatures suaus tot l'any i pluges escasses. Aquestes sn ms freqents al N.

4. La necessitat de protegir els diferents paisatges. Objectius de qualitat paisatgstica per a Catalunya El Conveni europeu del paisatge insta les diverses societats europees a definir uns objectius de qualitat paisatgstica. Com a punt d'encontre entre les aspiracions de la ciutadania, l'opini dels experts i les poltiques pbliques en relaci amb el paisatge, els objectius de qualitat paisatgstica plasmen, de manera fidedigna i desprs d'un intens procs de consulta i participaci pblica, la meta final que una societat es marca a si mateixa en termes de millora dels seus paisatges. Aquesta fou una de les conclusions ms rellevants de la V Trobada dels Tallers, organitzada a Girona el setembre de 2006 pel Consell d'Europa, amb el ttol Els objectius de qualitat paisatgstica: de la teoria a la prctica. Els objectius de qualitat paisatgstica responen a la pregunta, tan senzilla i complexa alhora, de Quin paisatge volem?. Un dels pilars bsics del Conveni europeu del paisatge i, de retruc, de la Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge de Catalunya, sn els objectius de qualitat paisatgstica, que esdevenen una referncia de primer ordre per a les poltiques territorials i sectorials, entitats i societat en general, per continuar avanant cap a un pas amb uns millors paisatges que repercuteixin positivament en la qualitat de vida dels ciutadans.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 36

- 37 Els objectius de qualitat paisatgstica tenen, per tant, un rang estratgic i faciliten l'aven cap a una nova cultura de la gesti i l'ordenaci del territori que exigeix grans dosis de sensibilitat paisatgstica per part de tots els agents que hi intervenen i de la societat en general. Ms enll de la incidncia que tinguin en els instruments propis de la planificaci territorial, urbanstica o sectorial, els objectius de qualitat paisatgstica tamb tenen la funci d'incrementar la conscincia ciutadana en relaci amb el paisatge. Els objectius de qualitat paisatgstica han d'actuar de guia i de marc de referncia no noms per a l'Administraci, en qualsevol dels seus nivells, sin tamb per al conjunt de la ciutadania, tant en l'mbit del que habitualment s'entn per societat civil com en el prpiament individual. Els catlegs de paisatge de Catalunya que elabora l'Observatori del Paisatge sn els principals instruments que preveu la Llei del paisatge per a la definici d'objectius de qualitat paisatgstica a Catalunya. En els catlegs de paisatge, els objectius de qualitat paisatgstica sorgeixen dels atributs, valors i reptes identificats en els paisatges de Catalunya, desprs de recollir l'opini dels ciutadans i dels principals agents socials i econmics presents a cada territori. Aquests objectius es formulen per a cadascun dels set mbits territorials de Catalunya (corresponents amb les set regions en qu s'organitzar en un futur l'estructura poltica administrativa del pas) i per a cada unitat de paisatge identificada en els mateixos catlegs. S'entn per unitat de paisatge les parts del territori amb un mateix carcter paisatgstic i, per tant, amb una idiosincrsia diferenciada de la resta. Els 10 objectius De la llarga i variada llista d'objectius de qualitat paisatgstica definits en els catlegs de paisatge, tant per a les set regions com per a cada unitat de paisatge, n'emergeixen deu que fan referncia a aspectes que sn comuns a la major part de Catalunya: sn els objectius de qualitat paisatgstica per a Catalunya. La llista d'aquests deu objectius de qualitat paisatgstica completa l'estructura dels catlegs de paisatge, tal com es pot observar a la figura segent:

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 37

- 38 -

Catalunya Objectius de qualitat paisatgstica per a Catalunya

mbit territorial Objectius qualitat paisatgstica de

Unitat de paisatge Objectius qualitat paisatgstica de

Criteris i accions

Criteris i accions

Els 10 objectius de qualitat paisatgstica per a Catalunya Uns paisatges ben conservats, gestionats i ordenats, independentment de la seva tipologia (urbans, periurbans, rurals o naturals) i del seu carcter. Uns paisatges vius i dinmics -els existents i els de nova creaci a travs de la intervenci-, capaos d'integrar les inevitables transformacions territorials sense perdre la seva idiosincrsia. Uns paisatges heterogenis, que reflecteixin la rica diversitat paisatgstica de Catalunya i que s'allunyin de l'homogenetzaci. Uns paisatges endreats i harmnics, que evitin el desordre i la fragmentaci. Uns paisatges singulars, que s'allunyin de la banalitzaci. Uns paisatges que mantinguin i potencin els seus referents i valors, tangibles i intangibles (ecolgics, histrics, esttics, socials, productius, simblics i identitaris). Uns paisatges sempre respectuosos amb el llegat del passat. Uns paisatges que transmetin tranquillitat, lliures d'elements dissonants, de sorolls discordants i de contaminaci lumnica i olfactiva. Uns paisatges que puguin ser gaudits sense posar-ne en perill el patrimoni i la idiosincrsia. Uns paisatges que atenguin la diversitat social i contribueixin al benestar individual i social de la poblaci. (Font: Observatori del Paisatge, http://www.catpaisatge.net/cat/objectius.php )

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 38

- 39 -

2. LES INTERVENCIONS HUMANES EN EL MEDI

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 39

- 40 -

1. Identificaci dels riscos ambientals dorigen natural Sn hores dara quatre: 1) Les grans marees; 2) El desbordament dels rius 3) Les sequeres; i 4) Les pluges intenses. Als que cal afegir els tradicionals com els terratrmols, els icebergs, huracans, els corrents marins, tsunamis... Les grans marees Marea s el canvi peridic de nivell del mar, produt principalment per les forces de marea que exerceixen el Sol i la Lluna. Quan aquest nivell s mxim s'anomena "marea alta" o plenamar, i quan aquest nivell s mnim s'anomena "marea baixa" o baixamar. Dues marees altes successives estan separades per un perode de temps de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart. En els mars tancats o petits (com el Mediterrani) les marees sn gaireb imperceptibles, per en els oceans i mars oberts, en canvi, hi pot haver diferncies d'alguns metres entre la baixamar i la plenamar. La influncia gravitatria solar pot augmentar o disminuir la intensitat de les marees. Pot originar marees vives si el Sol i la Lluna estan alineats (succeeix dues vegades al mes, en lluna nova i en lluna plena), i marees mortes (quan la Lluna est en quart creixent i en quart minvant). La pressi atmosfrica tamb influeix, fins a 15cm. Aquestes marees es denominen marees meteorolgiques. (Obtingut de "http://ca.wikipedia.org/wiki/Marea") Tenint en compte que la major part de la humanitat viu a la vora de la mar o de grans masses daigua, els pasos desenvolupats han desenvolupat histricament un seguit de mesures tcniques per guanyar terra a laigua duna banda, s el cas holands i el sistema de plders o grans barreres que permeten dessecar el sl ja des dantuvi; i daltra banda el tradicional mtode de lescullera artificial (obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l'aigua, per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll o per a protegir una obra contra l'acci dels corrents). Valorant doncs aix, avui hi ha dos exemples de gesti davant daquest comportament natural: Els efectes de lhurac Katrina a Filadlfia (EUA) el 29 dagost de 2005, els dics mal conservats no van resistir la pressi del fenomen i inundaren la ciutat produint milers de vctimes i nombrosos danys materials. Els dics que protegeixen Londres de les marees de lestuari del Tamesi, requereixen un alt cost de manteniment, a ms la pressi urbanitzable no descarta en un futur perills importants pels habitants de la city.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 40

- 41 Els icebergs sn comuns a l'estret de Davis , el de Estret de Dinamarca, i l'Atlntic nordoest de febrer a agost i s'han observat algun cop fins i tot a les Bermudes i les illes Madeira; els vaixells estan exposats a gelades en la superestructura d'octubre a maig; la boira persistent pot ser un perill de maig a setembre; hi ha huracans de maig a desembre. El desbordament dels rius Una inundaci s una submersi temporal de terrenys normalment secs, com a conseqncia de l'aportaci inusual i ms o menys sobtada d'una quantitat d'aigua superior a la que pot drenar la llera del riu. Es parla davinguda quan hi un augment inusual del cabal a una llera. La causa s la intensitat de la pluja que desborda el cabal, a travs de la pluja torrencial (clima mediterrani) o del plovisqueig (clima atlntic). Els casos ms greus es troben en les zones de clima monsnic. Els monsons tropicals sn els principals causants d'inundacions; aix els converteix en un dels fenmens naturals ms importants com a causants de morts humanes (un ter, com els huracans). Les xifres de morts poden oscillar entre els centenars i els milers. A Bangla Desh el mons de l'estiu del 1988 provoc 3 000 morts, a causa de l'alta densitat de poblaci concentrada en un espai fcilment inundable i sense recursos tcnics per fer-hi front. Actualment la zona que envolta Bombay a lndia est en perill degut al canvi de vegetaci o desaparici de la mateixa, ja que aquesta actuava de secant de la pluja. Les sequeres Quan sn persistents causen la desertificaci o transformaci d'una regi en rida o desrtica per causa de l'acci humana. Entre les prctiques que l'afavoreixen hi ha la sobrepastura, els conreus excessivament continuats o en rgim de monocultiu exclusiu, els incendis, etc. Pot agreujar la tendncia natural d'un territori a l'aridesa o n'accelera la desertitzaci. Les pluges intenses Per saber-ne ms: http://protecciobalenya.galeon.com/praga.htm El tsunami En japons ona de port, Kunrei-shiki: Tsunami, s una srie d'ones massives que poden tenir lloc desprs d'un terratrmol, activitat volcnica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar. Per al cas ms freqent, els moviments tectnics, els tsunamis sn importants a partir maremots de magnitud de ms de 6.4 a l'escala de Richter i sn vertaderament devastadors a partir de 7. El major tsunami de la histria recent va tenir lloc al sud-est asitic el 26 de desembre de 2004 . Va ser engendrat per un sisme quatre mil metres de profunditat submar de magnitud 9.0 en l'escala de Richter i epicentre vora l'illa de Sumatra i va causar ms de 230.000 vctimes a l'instant (sense comptar les desenes de milers de morts causades per les subsegents epidmies). Els pasos ms afectats foren Indonsia (sobretot la provncia de Banda Aceh de l'illa de Sumatra) i Tailndia, tot i que els efectes devastadors tamb van arribar al llarg de bona part de les costes de l'oce ndic: Bangladesh, ndia, Sri Lanka, Malisia les Maldives i fins i tot Somlia, Kenya, Tanznia i les Illes Seychelles a l'est de l'frica.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 41

- 42 Aquest sisme produiria una cadena de tsunamis que esborrarien literalment del mapa illes, platges i poblacions, que van quedar submergides en una densa capa de llot i aigua. Les onades, algunes de les quals van arribar als 5 metres d'alada, i capaces de desplaar-se a ms de 700 km/h, van trigar dues hores a arribar a les costes de lndia, i sis a Somlia i Kenya. Desprs de la devastadora acci del mar, es presentava un panorama desolador i, a mesura que la xifra de morts creixia, la comunitat internacional comenava a ser conscient de la tragdia. Aix, l'ajuda internacional va arribar rpidament a les zones afectades amb l'objectiu de buscar als morts i enterrar-los, per sobretot, per atendre aquells que van quedar vius i localitzar els que el mar no ha retornat encara. Finalment, el 6 de gener de 2005 es va celebrar una conferncia internacional a Jakarta per a discutir l'ajuda que s'enviaria als pasos afectats, i cinc dies ms tard una reuni de donants a Ginebra per comprometre's.

Tsunamis als Pasos Catalans Els Pasos Catalans tamb han rebut l'impacte de tsunamis. El ms recent fou desprs d'un moviment tectnic prop d'Algria i va causar alguns desperfectes a alguns vaixells atracats als ports del sud de l'illa de Mallorca.

2. El medi ambient El deteriorament del medi ambient Actualment, la degradaci del medi natural s un dels problemes ms greus a escala mundial, especialment als pasos industrialitzats. La intensificaci de les activitats humanes, principalment el creixement de les ciutats i el desenvolupament de la indstria, s la causa principal del deteriorament del lentorn. Principals problemes mediambientals Els problemes mediambientals ms importants sn els segents: La contaminaci de laigua, del sl i de laire.
Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 42

- 43 La desforestaci, s a dir, el retrocs dels boscos. Lerosi del sl, s a dir, la prdua de la capa frtil. La desertitzaci, s a dir, la transformaci dalgunes zones rides en deserts La desertitzaci, s a dir, la transformaci dalgunes zones rides en deserts. Lextinci de moltes espcies animals i vegetals, s a dir, la prdua de la biodiversitat. La desaparici i lalteraci de paisatges naturals. Lefecte hivernacle. Els forats de la capa doz de latmosfera constitueix un problema fora greu: aquest gas fa possible la vida a la Terra perqu priva el pas de la radiaci solar ultraviolada.

Lefecte hivernacle Alguns gasos presents en la part inferior de l'atmosfera, com el CO2, permeten el pas de la radiaci solar (longitud d'ona curta) per no a la radiaci infraroja emesa per la superfcie terrestre desprs de ser escalfada pel Sol. Aquesta radiaci no pot escapar i incrementa la temperatura de l'atmosfera. Aquest procs natural rep el nom d'efecte hivernacle i ha fet possible la vida en el planeta, ja que en absncia d'aquests gasos la temperatura mitjana de la superfcie seria de 18C. No sha de confondre aquest efecte beneficis amb el que seria un increment de l'efecte hivernacle causat per la contaminaci humana Les solucions Durant els darrers anys, cientfics, organitzacions ecologistes i governs busquen solucions per limitar limpacte hum sobre el medi.
Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 43

- 44 -

Les espcies animals i vegetals en perill dextinci i els paisatges naturals de ms inters se salvaguarden grcies a la legislaci mediambiental que obliga a avaluar les conseqncies dalgunes activitats humanes i a impedir-les si sn perjudicials. La signatura dacords internacionals, com el Conveni sobre Biodiversitat i el Tractat de lAntrtida, contribueixen a la protecci de la natura. La contaminaci es redueix grcies a diverses mesures com ara la prohibici dutilitzar productes contaminants (per exemple, els que contenen clor) i ls de tecnologies netes, com les depuradores daiges, els llits fluids a les centrals trmiques i els filtres catalitzadors als vehicles. Altres alternatives sn el reciclatge de residus urbans i industrials, i ls de les anomenades energies netes o suaus. Tanmateix, s ben clar que lnica soluci definitiva per a la conservaci de la Terra s aconseguir un desenvolupament que faci possible lexplotaci dels recursos naturals sense perjudicar el medi ambient. Noms daquesta manera ser possible aconseguir realment un desenvolupament sostenible.

3. La desforestaci Els boscos tropicals en perill Actualment, els boscos ocupen un ter de la superfcie terrestre. Els boscos situats a la zona intertropical representen el 7% del total mundial, la qual cosa fa de la zona clida lrea ms arbrada desprs de la zona boreal. Les reserves boscoses ms grans es troben a lfrica negra i a lAmrica central i meridional, on hi ha hagut menys presncia humana. Els boscos de la zona intertropical contenen ms del 50% de les espcies dssers vius que es coneixen; tot i aix, sn ecosistemes molt delicats a causa de la pobresa del sl i del volum i constncia de la pluja. En les ltimes dcades, les agressions ms fortes de qu sn vctimes aquests boscos procedeixen de les activitats humanes. La rompuda agrcola ha estat intensa, sobretot a Indonsia, on el bosc ha deixat pas als arrossars. La construcci de grans obres pbliques i privades tamb ha tingut importncia, sobretot a lAmaznia. La tala darbres, com ara lhevea, don sextreu cautx i ltex, ha estat excessiva, principalment a Malisia i al Brasil. Els efectes de la desforestaci Darrerament, els boscos de la zona clida shan redut considerablement. La desaparici daquests boscos significa lextinci de moltes espcies animals i vegetals, i tamb duna part de les tribus indgenes que hi viuen. La desforestaci contribueix a ms, a lincrement de lefecte hivernacle i, per tant, influeix en el canvi climtic global.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 44

- 45 -

LAmaznia: la selva ms gran del mn La conca del riu Amazones s a lAmrica del Sud. T els lmits segents: a loest, la serralada dels Andes; al nord, el masss de les Guayanas; a lest, loce Atlntic, i al sud, les regions de Gois i Mato Grosso (Brasil). s la conca amb ms cabal i la ms extensa del planeta. Ocupa uns 6,5 milions de quilmetres quadrats, gaireb 14 vegades lextensi dEspanya, repartit entre 9 pasos: la Guayana francesa, Surinam. Guyana, Veneuela, Colmbia, lEquador, Per, Bolvia i el Brasil. LAmaznia destaca per la gran varietat despcies vegetals i animals (biodiversitat). El tpic que afirma que s el darrer pulm de la Terra no s exacte, tot i que lAmaznia s un important productor doxigen. En un principi, els habitants de la conca amaznica la van talar i la van cremar per cultivar la terra i obtenir llenya. Al principi del segle XX, lexplotaci del cautx va agreujar el problema de la desforestaci. Avui dia, lAmaznia est ms amenaada que mai. La causa principal de la desforestaci s la creaci de colnies agrries i ramaderes. La construcci de lnies frries, aerdroms i carreteres, la creaci dindstries de la fusta, preses i embassaments, lextracci de petroli i de minerals (com ara carb, ferro, urani i or), tamb sn causes de desforestaci. Cada any es destrueix un 0,3% de lAmaznia.

4. La contaminaci La contaminaci atmosfrica

La contaminaci de laire s un del principals problemes ambientals de la zona temperada. Les fbriques, les centrals trmiques, el trnsit, la calefacci, etc., alliberen gasos txics que degraden latmosfera. Aquesta contaminaci t diverses manifestacions:

El boirum s un nvol de partcules i pols present, sobretot, a les grans ciutats. El boirum dificulta la respiraci i dificulta la penetraci dels raigs solars, de manera que contribueix a lescalfament global de la Terra (efecte hivernacle). La pluja cida sorigina fonamentalment a causa de les emissions de dixid de sofre que les indstries, les mines i les centrals trmiques envien a latmosfera. Afecta, bsicament, al nord i al nord-est dEuropa, principalment la franja que va des del Regne Unit a Rssia. Aquesta mena de contaminaci provoca la desaparici de milions dhectrees de boscos i contribueix al deteriorament dels monuments.

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 45

- 46 NDEX 1. MEDI AMBIENT I PAISATGE 1. El relleu 2. Principals unitats de relleu i unitats hidrogrfiques 3. Climes i paisatges 2. LES INTERVENCIONS HUMANES EN EL MEDI 1. Identificaci dels riscos ambientals dorigen natural 2. El medi ambient 3. La desforestaci 4. La contaminaci 2 3 4 22 39 40 42 44 45

Geografia PACFGS UD 1. Medi ambient i paisatge Josep-Manel Alarc 46