2 Dossiergeopacfgsud 2 Territoriiactivitatseconòmiques

CFA Singuerlin 2011-2012 PROVA DACCS ALS CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
GEOGRAFIA
UNITAT DIDCTICA 2
Territori i activitats econmiques
Josep-Manel Alarc
https://sites.google.com/site/jmalarco/ https://sites.google.com/site/geografiapacfgs/ jmalarco@gmail.com
-1-
2. Territori i activitats econmiques
Identifica els canvis i les permanncies en les activitats econmiques a Catalunya i Espanya. Descriu els canvis que produeix la industrialitzaci de lagricultura, la ramaderia i la pesca en el marc de la Uni Europea i en el mn. Descriu el model de desenvolupament del teixit industrial catal i espanyol, i els processos de reestructuraci productiva i deslocalitzaci que pateix, i els relaciona amb els canvis socials, econmics, ambientals i culturals. Relaciona el creixent protagonisme del sector serveis, especialment del subsectors dels transports i la distribuci, i el turisme i els canvis en el hbits de consum, amb l'impacte social, econmic i ambiental que provoquen. Identifica els canvis en les politiques deducaci, sanitat i serveis socials. Interpreta documents i informacions de contingut geogrfic procedents de fonts diverses (cartogrfiques, estadstiques, grfiques, textos, imatges, etc.) per a interpretar fenmens territorials i les seves interrelacions.
Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 1
-2-
2.1 Globalitzaci, mundialitzaci
-3-
1. El sistema econmic mundial La desintegraci del bloc comunista ha provocat que gaireb tots els pasos del mn formin un nic espai econmic. L'explosi de les relacions econmiques mundials i els grans canvis que s'estan esdevenint en els darrers anys permeten parlar de l'existncia d'una economia mundial. 1.1 Leconomia global Evoluci del sistema econmic mundial Des de finals del segle XVIII l'economia ha anat mundialitzant-se. Primerament es va mundialitzar el comer i, grcies a aix, per exemple, la Gran Bretanya va poder convertir-se, durant el segle XIX, en el taller del mn i inundar-lo de productes manufacturats. Desprs de la II Guerra Mundial, el procs de mundialitzaci de l'economia es va accelerar i actualment afecta tots els factors econmics: la producci, el comer, les finances, la publicitat, les patents, el canvi de moneda, etc. Gaireb tot el mn depn, ms o menys intensament, de tot el mn en tots o alguns d'aquests processos econmics. Per aquest motiu es pot parlar d'una economia global, s a dir, d'una economia mundial integrada. L'economia global ha estat possible per: la reducci del preu dels transports i de les comunicacions i per l'existncia d'ordinadors, que permeten comunicar-se amb qualsevol indret del mn en qesti de segons. Caracterstiques de l'economia global Actualment, el sistema econmic es caracteritza, principalment per quatre tendncies: 1) El creixement del comer internacional. El flux de mercaderies s'ha multiplicat per ms de 20 en els darrers vint anys. Ell transformat en un mercat planetari. 2) La mundialitzaci de la producci. Gran part de la producci i el comer mundials sn fets per multinacionals, s a dir, empreses registrades en un pas per amb filials a altres pasos del mn. Aquestes empreses estan comenant a situar cada fase de la producci en aquells pasos que els ofereixen majors avantatges salarials, fiscals, formaci de la m d'obra, etc. 3) El boom dels fluxos financers. Cada dia es mou en el mn un bili de dlars. La majoria d'aquests fluxos financers no sn pagaments per un servei o una mercaderia, com succea anteriorment, sin fenmens merament especulatius, que intenten guanys mitjanant la compra i la venda contnua de monedes, bons, fons de pensions, etc.
-44) La interrelaci d'uns i altres punts del planeta. Una decisi poltica o econmica presa a l'altra punta del planeta per un una gran empresa provoca reaccions en cadena, de les qual cap pas no s'escapa. No obstant aix, l'existncia d'un nic sistema econmic no que s'hagin superat les desigualtats econmiques i socials tremendes que hi ha entre uns i altres pasos del mn. 1.2 Les organitzacions i els frums econmics internacionals L'economia mundial promou l'existncia d'una srie d'organitzacions econmiques internacionals que serveixen de frums de discussi i acord entre els diversos pasos per al foment del comer i de la cooperaci econmica i per prendre decisions que harmonitzin les poltiques econmiques i monetries. En destaquen les segents: El Fons Monetari Internacional (FMI), que va sorgir el 1944 amb l'objectiu de promoure l'estabilitat de les monedes i facilitar el comer internacional. Actualment, el seu principal escenari d'acci s el dels pasos subdesenvolupats, als quals concedeix crdits a canvi que duguin a terme poltiques econmiques dures. El Banc Mundial, que va sorgir, tamb, el 1944 amb l'objectiu d'afavorir la reconstrucci econmica d'Europa desprs de la II Guerra Mundial. Actualment finana projectes de desenvolupament als pasos ms pobres. L'Organitzaci Mundial del Comer, Seu del Banc Mundial que va sorgir el 1994 del si del GATT, organitzaci que promou acords que liberalitzin cada vegada ms sectors del comer mundial. L'Organitzaci de Cooperaci i Desenvolupament Econmic (OCDE), creada el 1948 amb la finalitat d'estendre l'economia i 1'ocupaci laboral i millorar el nivell de vida. Actualment t 24 membres, tots pertanyents al mn occidental desenvolupat. Entre aquestes organitzacions internacionals hi ha tamb el G-7 reuni de les set economies ms fortes del mn (els Estats Units, el Canad, el Jap, Alemanya, Frana, Itlia i la Gran Bretanya), amb l'objectiu d'orientar la direcci de l'economia i la poltica mundials. Entre aquests set pasos controlen el 60% del producte brut mundial, i les
-5seves metrpolis sn autntics centres de control de l'economia. Rssia assisteix a les reunions com a observador.
-6-
1.3 Les organitzacions econmiques regionals Al mateix temps que es mundialitza l'economia, t lloc un procs de regionalitzaci econmica, s a dir, de creaci d'organitzacions econmiques que lliguen una srie de pasos d'una determinada regi del mn. La majoria tenen com a finalitat la potenciaci de les relacions comercials entre els seus membres i dificultar l'accs de tercers pasos als seus mercats. Les organitzacions econmiques regionals principals sn les segents: La Uni Europea (UE), formada per les economies ms fortes dEuropa i en procs dampliaci cap a lEst. La UE funciona ja com a mercat nic i els seus objectius sn la uni econmica (amb una nica moneda i una poltica econmica comuna dels Estats que en sn membres) i la uni poltica, encara per definir. A Amrica destaquen el NAFTA o TLC (Tractat de Lliure Comer), signat el 1994 pel Canad, els Estats Units i Mxic; Merco-sud, zona de mercat com entre el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i l'Argentina, i el Pacte And, (Bolvia, Colmbia, Xile, l'Equador i el Per). A l'frica les organitzacions principals sn la Uni del Magreb rab, la Conferncia de la Cooperaci per al Desenvolupament de 1'frica Austral i la Comunitat Econmica de 1'frica Occidental. 2. Com funciona el sistema mn En el sistema mn, el pes de cada una de les parts s molt diferent. Lesquema que representa millor la forma de funcionar el mn s el que distingeix un centre, una perifria i un seguit de pasos intermedis. Els fluxos de mercaderies, capitals i informaci s'esdevenen d'acord amb el poder dels pasos. El centre est format pels pasos ms desenvolupats: els Estat Units, l'Europa occidental i el Jap. Aquest grup de pasos tenen un PIB per cpita elevat, un nivell educatiu alt, una tecnologia molt avanada, una xarxa de comunicacions excellent i una llarga tradici comercial amb tot el mn. Aquest grup de pasos centrals dominen tamb les organitzacions internacionals. La perifria est formada pels pasos menys desenvolupats. Sn pasos amb una renda baixssima, amb estructures gaireb inexistents, gaireb sense indstria, mancats de tecnologia, amb un nombre de professionals qualificats escs i amb una agricultura de rendiments baixos. Els Estats centrals, directament o per mitj de grans empreses transnacionals, produeixen un flux intens cap als pasos de la perifria: concedeixen crdits, cedeixen patents, estableixen societats filials, controlen explotacions i cadenes de distribuci i venen tota classe de productes
-7-
Els Estats perifrics subministren al centre primeres matries, productes artesans, llocs d'esbarjo i turisme, productes agrcoles o pesquers, etc. La desigualtat dels intercanvis consolida les relacions de dependncia de la perifria respecte al centre. Tanmateix les relacions centre-perifria es caracteritzen pel seu dinamisme: antics pasos perifrics poden iniciar un procs de desenvolupament rpid i passar a convertir-se en centres regionals (pasos del sud-est asitic, per exemple). 2.1 Els Estats Units, la gran potncia mundial Els Estats Units es configuren com la gran superpotncia mundial. E1 seu domini internacional s'estn en tots els mbits: En l'mbit poltic tenen una gran influncia sobre les decisions de l'ONU i la resta de les organitzacions internacionals. En l'mbit militar posseeix l'exrcit ms poders i ms ben equipat del mn. La seva xarxa de tractats militars permet que 1'exrcit nord-americ sigui present a tots els continents. En l'mbit econmic, els Estats Units produeixen ms del 20% de la riquesa mundial. Les seves multinacionals controlen la gran part de la producci i el comer internacionals i el dlar s la divisa de referncia mundial. En l'mbit cultural, la cultura anglo-saxona s'ha convertit en la cultura popular internacional i les investigacions de les seves empreses i universitats lideren els rumbs de la vida cientfica. En els darrers temps, els Estats Units s'enfronten, per, a diversos problemes greus: la dura competncia industrial del Jap, la cpia dels seus productes per part de la Xina i altres pasos asitics i el gran deute exterior, que fa dels Estats Units el pas ms endeutat del mn. 2.2 Les potncies militars: Rssia i la Xina Rssia i la Xina sn dos pasos amb una gran influncia poltica i militar, per amb un pes econmic molt menor. Rssia est immersa, en aquest moment, en un procs de transici cap a l'economia de mercat i cap a la democrcia que provoca greus tensions socials. Malgrat la crisi econmica, el seu paper internacional de primera lnia est justificat pel poder de lexrcit i per la influncia poltica que exerceix en territoris habitats per eslaus. La Xina s el pas ms poblat de la terra, la qual cosa fa que tingui tamb l'exrcit ms nombrs. A la potncia militar s'uneix la influncia poltica i
-8cultural que exerceix a sia. En els ltims temps est tenint lloc un fort creixement econmic auspiciat per la poltica iniciada per Deng Xiao Ping. 2.3 Les potncies econmiques: Alemanya i el Jap Alemanya i el Jap han viscut una histria parallela durant el segle XX. Han estat dues de les potncies econmiques, poltiques i militars de la primera meitat del segle, per la desfeta en la II Guerra Mundial les va deixar en un estat de prostraci econmica i dependncia poltica. Des dels anys 1950, els dos pasos van iniciar un procs de creixement econmic espectacular, que va rebre el nom de miracle, de tal manera que, en l'actualitat, el Jap s la segona potncia econmica del mn i Alemanya, la tercera. Aquesta potncia econmica no es correspon amb una influncia poltica anloga. Cap dels dos pasos no s membre del Consell de Seguretat de l'ONU i els seus exrcits sn petits, nicament defensius. Des de la reunificaci, Alemanya sembla iniciar una poltica internacional ms activa, com ho demostra la seva intervenci a favor del reconeixement d'Eslovnia, Crocia i Bsnia, desprs de la desintegraci de Iugoslvia, i l'ampliaci de la UE cap al nord i lest.
-9-
2.2 Centre-perifria, nord-sud
- 10 -
1. Una relaci jerarquitzada. Els pasos centrals Pasos desenvolupats El resultat d'aquest procs s una relaci jerarquitzada entre llocs i regions del planeta que, de manera resumida queda definit per l'existncia de zones centrals i zones perifriques. Aix, les zones o pasos centrals dins del sistema mundial sn: els que controlen el comer i la tecnologia, mantenen alts nivells de productivitat, tenen economies diversificades i, en conseqncia, gaudeixen d'ingressos fora elevats. Ats que durant anys aquests indicadors han estat identificats amb el progrs i el desenvolupament, a aquests pasos sovint se'ls coneix com a desenvolupats. Molts dels pasos desenvolupats estan situats en el hemisferi septentrional (Europa Occidental, Amrica del Nord i Jap) i sovint se'ls coneix tamb com a pasos del Nord que alguns altres que han assolit un nivell de desenvolupament similar estan situats en l'hemisferi sud (Austrlia, Nova Zelanda, Sud-frica). Origen de la desigualtat L'xit dels pasos centrals desenvolupats o del Nord fonamentat en el domini i l'explotaci sobre altres regions. Inicialment, aquesta dominaci es va aconseguir a travs de locupaci militar, el control social i la imposici cultural (el colonialisme i l'imperialisme); posteriorment es mant a travs de frmules de dependncia financera, comercial i cultural. 2. Una relaci jerarquitzada. Pasos perifrics Els pasos perifrics sn els que mantenen economies molt especialitzades, poc complexes i amb baixos nivells de productivitat perqu disposen de poca tecnologia o de tecnologia antiquada. Les seves relacions comercials amb lexterior sn depenents i desavantatjoses. Durant anys, molts d'aquests pasos tamb han estat coneguts com el Tercer Mn, seguint una imatge que atribua la preponderncia (el Primer Mn) als pasos capitalistes desenvolupats per davant dels pasos socialistes (Segon Mn). Aquests pasos del Tercer Mn estan situats principalment a l'hemisferi sud. s clar, entre el qualificatiu de central i el de perifric hi ha un ampli ventall de possibilitats (com per exemple 'existncia de pasos semiperifrics o zones capaces d'explotar altres pasos per que a la vegada sn dominades per pasos prpiament centrals). La jerarquia no s inamovible: levoluci s, precisament, un dels trets caracterstics del sistema mundial actual.
- 11 -
- 12 -
3. Causes i conseqncies de la globalitzaci El neocolonialisme Als anys 60 del segle XX molts dels territoris colonitzats van assolir la independncia poltica i tamb desitjaven arribar a tenir independncia econmica. Tanmateix, s en aquest moment histric quan el sistema mundial capitalista avana ms decididament cap a formes ms complexes d'integraci i interdependncia. Molts dels lligams del colonialisme i l'imperialisme es mantingueren tot canviant algunes de les formes i els mtodes de relaci. Aquest neocolonialisme mant i fins i tot amplia la influncia dels pasos centrals en relaci a les noves administracions independents, ara a travs d'acords comercials, contractes financers i convenis estratgics. En qualsevol cas, perdura la influncia cultural, lingstica, educativa, poltica i institucional de les potncies centrals, ja sigui directament o mitjanant les seves empreses. El paper de les empreses multinacionals En aquest context, destaca el neoimperialisme de les grans empreses transnacionals (o multinacionals), que installen sucursals per produir les mateixes mercaderies que en els pasos d'origen, obren noves empreses a travs de la captaci de capitals i mercats locals, o b noves empreses que aprofiten les millors condicions (sous, primeres matries, etc.), la producci de les quals s destinada exclusivament a l'exportaci. En molt pocs anys, algunes d'aquestes companyies transnacionals assoleixen nivells de riquesa superiors a la de molts Estats i el seu poder i capacitat de control sobre les
- 13 economies (i les poltiques) locals arriba a condicionar l'evoluci poltica i social (no ja noms l'econmica) de molts pasos perifrics. Aquestes companyies han contribut decisivament, tot i que no exclusivament, al fet que les dues darreres dcades del segle XX siguin conegudes com les de la globalitzaci ja que en aquest perode les relacions econmiques, poltiques i culturals internacionals han esdevingut ms importants en nombre i en transcendncia que les que sn estrictament nacionals, prpies o exclusives dun pas. Per tal dassegurar un creixement ms rpid i tenir un control ms efectiu del mercat, algunes daquestes empreses han iniciat processos de compra o fusi entre elles adoptant comportaments quasi monopolsitics. Aquest s el cas dalgunes companyies informtiques (Microsoft, IBM, etc.) o dalguns grans bancs. Les innovacions tecnolgiques Tamb han contribut a la globalitzaci: des de les aportacions en el camp dels transports (autombils ms rpids i segurs; ampliaci de les xarxes dautopistes; trens de gran velocitat; homogenetzaci dels sistemes de crrega grcies als contenidors, etc.) i les comunicacions (difusi dels telfons mbils; introducci de fax, xarxes de fibra ptica; generalitzaci de les comunicacions per satllit, del correu electrnic i d'Internet, etc.) fins a les innovacions en biotecnologia, microelectrnica, etc. Moltes d'aquestes innovacions han condut tamb a introduir canvis de mentalitat respecte a plantejaments tics i esttics que els mitjans de transport i telecomunicacions han ajudat a dispersar Mundialitzaci dels mercats i del consum En aquest sentit, la globalitzaci tamb sidentifica amb el creixement, mundialitzaci i homogenetzaci dels mercats i de les pautes de consum i de comportament. S'emfasitza la cultura del diner i de la propietat com a smbols de posici social (determinats productes seleven a la categoria de mites o paradigmes: MercecedesBenz, Chanel); s'universalitzen preferncies com la Coca-Cola i es generalitzen patrons socials abans molt locals (les pizzes, el Nadal); es banalitzen i comercialitzen tradicions antigues i singularitats culturals (convertides en i atraccions turstiques). La internacionalitzaci de la televisi i d les pellcules sn factors essencials en la transmissi d'aquests valors i d'aquests criteris alhora que resulten un instrument bsic de limperialisme lingstic i cultural. All que abans passava i era conegut en lmbit local, regional o estatal, ara t una transcendncia universal i immediata de manera que ms que mai, el mn s'ha fet petit i la seva lgica local sha convertit en la d'una aldea global. Una nova divisi internacional del treball Amb tot, potser un dels elements que ms ha consolidat la globalitzaci s la nova divisi del treball que consisteix a desplaar part dels processos productius vers pasos perifrics i semiperifrics per aconseguir costos de producci ms baixos i, espececialment, pagar salaris menors.
- 14 La nova divisi internacional del treball tamb es reflecteix en els pasos centrals en la notable especialitzaci assolida pel sector terciari avanat o empreses de serveis, dedicades a millorar-ne i assegurar la productivitat o els intercanvis. Tamb cal destacar un altre factor decisiu que contribueix a la globalitzaci i s l'emergncia d'un mercat mundial financer que, grcies a la immediatesa que ofereix la informtica, s capa de controlar sobre el conjunt de les inversions mundials decisions preses a les borses de Tquio, Hong Kong, Nova York, Frankfurt o Londres. Integraci i homogenetzaci, desigualtats i desequilibris El resultat d'aquest procs de globalitzaci s, per una banda, la integraci de la prctica totalitat del planeta en el sistema mundial capitalista i, per l'altra, la polaritzaci d'aquest sistema entre els pasos centrals i els pasos perifrics. La distncia entre les regions ms prsperes i les ms pobres s'ha incrementat notablemente des del 1960, tant per l'enriquiment d'unes com per la depauperaci de les altres. Igualment cal recordar que el sistema mundial afecta quasi tot el globus per no totes les persones (ni totes de la mateixa manera) i que la generalitzaci de pasos centrals i perifrics amaga tamb grans i greus disparitats internes. Aix, mentre que moltes vegades les elits poltiques i econmiques de molts pasos subdesenvolupats gaudeixen dels beneficis del progrs i el desenvolupament, tamb cada vegada capes ms mplies de poblaci dels pasos rics subsisteixen per sota dels mnims de qualitat de vida que les estadstiques atribueixen als seus pasos. 4. Les regions dins del sistema global Llocs i regions: territoris de la globalitzaci En aquest context de progressiva globalitzaci, cada lloc i cada regi t el seu paper especfic dins del sistema competitiu mundial i, d'aquests diferents papers, neix la interdependncia entre ells. El desenvolupament de cada lloc afecta i s afectat pel desenvolupament de molts altres llocs i la major o menor influncia d'uns sobre altres. L'evoluci del sistema mundial s, de fet, una successi canviant de papers i protagonismes de llocs i regions en constant transformaci: el progrs o la marginaci d'un lloc o regi s conseqncia de la seva correlaci de forces amb altres llocs i regions, per tamb s producte de com s i com ha estat aquest lloc, de manera que la histria de cada indret resulta un element imprescindible per a dentendrel. S'ha fet cada vegada ms pals el reconeixement que una bona part del que s'esdev en la quotidinaetat cada dia est ms influenciat per esdeveniments que estan ms enll del mn local i que, d'una manera una mica imprecisa, satribueix un procs imparable de globalitzaci. Per exemple, quan les empreses decideixen quin lloc del mn s millor per a les seves operacions, els obrers de les antigues fbriques veuen perillar els seus llocs de treball i les administracions locals i nacionals s'adonen de fins a quin punt les seves actuacions poltiques resulten impotents per impedir aquests canvis en els seus territoris.
- 15 El global i el local son interdependents Si sentenen els canvis que passen al voltant, es comenar a comprendre com els canvis que es desenvolupen d'una manera generalitzada afecten el propi mn. Alhora, tot el que passa localment en el mn immediat, dalguna na manera contribueix a perfilar els esdeveniments i les perspectives del conjunt. Els mons dels quals es forma part estan interconnectats, sn interdependents, vegades ho estiguin de manera imprecisa o aparent. Per exemple: l'esportista de Los ngeles que vol comprar unes espardenyes d'atletisme, entra en contacte amb l'adolescent que les fabrica a Indonsia, tot i que llurs respectius mons estiguin molt allunyats de les esferes de poder que decideixen quin model estar de moda aquesta temporada i on conv situar el prxim taller de calat. Si es vol entendre el carcter local de les vides, la naturalesa canviant dels llocs on es viu, ens fa falta, per una banda, burxar en un context cada vegada ms ampli i global del qual tots en formen part i, per altra banda, comprendre quins elements caracteritzen, distingeixen i fan nic el context local. Cultura i identitat
El significat de cultura
El procs de globalitzaci tamb est plantejant un repte seris no noms al significat de lloc sin tamb al significat de cultura. Tant els contactes personals com les relacions econmiques, poltiques i culturals s'han anat estenent per tot el planeta. Al bell mig d'aquesta interconnexi global, llocs i cultures pateixen una considerable reestructuraci. Aix, es qestionen moltes de les prctiques, de les tradicions i de les creences que fins ara eren la base de moltes societats locals i regionals. No solament es perden, transformen, introdueixen i homogenetzen festes, msiques, idiomes, o pautes alimentries (per esmentar alguns aspectes que permetien fixar la territorialitat i la identitat) sin que les possibilitats tecnolgiques (especialment evidents en el cas d'Internet) creen noves frmules, nous criteris, noves perspectives que obren les portes a l'aparici de comunitats virtuals sense continutat espacial i sense arrelament territorial. Un altre exemple de tot aix pot ser la continuada barreja cultural que generen, entre altres factors, les migracions.
El significat didentitat
Si lloc i cultura sn dos conceptes clau en el mn contemporani, un tercer s el d'identitat, estretament relacionat amb els dos anteriors. Sovint la identitat cultural ha estat interpretada de manera interrelacionada amb un lloc o amb una identitat nacional. La identitat territorial pot ser forta des del moment en qu la gent s'identifica amb una llar-casa-poble-ptria i se sent forastera en altres indrets. Tamb hi ha pobles amb una clara identitat i que no tenen un territori, com passa en el cas del poble gitano. Un espai d'identitat que ara mateix s'est construint s el de l'Europa unida: a quina identitat personal i cultural s'est apellant en aquest procs de construcci? qui hi pot ser incls? qui en queda excls? Els casos de Bsnia, Rwanda, Txetxnia o el poble
- 16 Tmil demostren l'arrelament i l'efervescncia dels nacionalismes en determinats territoris.
- 17 -
Textos
La globalizacin para las empresas de mi grupo, es la libertad de invertir cuando y donde quieran, de producir lo que quieran, de comprar y vender donde quieran y sufrir las menores restricciones posibles derivadas de la legislacin laboral y convenciones sociales Percy Barnevik, antiguo presidente director general de ABB (Asea-Brown Boveri) La globalizacin se presenta como una ideologa que enaltece el fundamentalismo del mercado, exalta la libertad de comercio, impulsa el flujo libre de los factores de la produccin (excepcin hecha de la mano de obra, que continua sometida a numerosas restricciones de diverso tipo), propugna el desmantelamiento del Estado, asume la monarqua del capital, promueve el uso de las nuevas tecnologas, favorece la homologacin de las costumbres y la imitacin de las pautas de consumo y fortalece la sociedad consumista Sistema Econmico Latinoamericano. Se puede definir como la constelacin de centros con fuerte poder econmico y fines lucrativos, unidos por intereses paralelos, cuyas decisiones dominan los mercados mundiales, especialmente los financieros, usando para ello la ms avanzada tecnologa y aprovechando la ausencia o debilidad de medidas reguladoras y de controles pblicos. El resultado es la creciente concentracin planetaria de las riquezas y del poder econmico Jos Luis Sampedro, catedrtico de estructura econmica y escritor. Estamos asistiendo a un fenmeno extraordinariamente positivo, quiz lo mejor que le ha ocurrido a la humanidad en toda su Historia, que es la internacionalizacin total del planeta, la disolucin progresiva de fronteras en todos los campos, en lo cultural, en lo tecnolgico, lo econmico. Pero eso crea una inseguridad, una especie de temor a lo desconocido, que es lo que alimenta la retraccin nacionalista Mario Vargas Llosa, escritor. Es un proceso de integracin de los mercados de bienes, servicios, capitales y quizs incluso de mano de obra, proceso que se ha desarrollado continuamente desde la Segunda Guerra Mundial y que no ha cambiado de forma significativa desde entonces Martn Wolf, editor asociado y editorialista de The Financial Times. Proceso nefasto mediante el cual los pueblos han cedido el poder sobre sus economas y sus sociedades a fuerzas globales y antidemocrticas, tales como los mercados, las agencias de calificacin de deuda, etctera Alain Touraine, socilogo. En la actualidad, con la cada constante en los costes de transporte y comunicacin, y la reduccin de las barreras creadas por los seres humanos frente al flujo de bienes, servicios y capitales (aunque persisten barreras importantes al libre movimiento de trabajadores), tenemos un proceso de globalizacin anlogo a los procesos anteriores en los que se formaron las economas nacionales. Por desgracia, carecemos de un Gobierno mundial, responsable ante los pueblos de todos los pases, que supervise el proceso de globalizacin de modo comparable a cmo los gobiernos nacionales guiaron el proceso de nacionalizacin de la economa. En vez de ello, tenemos un sistema Gobierno global sin Estado global, en el cual un puado de instituciones Banco mundial, FMI, OMC- y unos pocos participantes- ministros de Finanzas, Economa y Comercio, estrechamente vinculados a algunos intereses financieros y comerciales- controlan el escenario, pero muchos de los afectados por sus decisiones no tienen casi voz. Joseph E. Stiglitz, economista.
http://paspespuyas.com/comunidad/index.php/c/2005/12/26/definiciones_de_la_globali zacion
- 18 -
2.3 Tipus de paisatges agraris
(foto: Berta Alarc)
- 19 -
1. El paisatge agrari s una variant dels paisatges humans o resultants de lacci de les persones en el medi natural amb diverses finalitats. El paisatge agrari es modifica per obtenir productes de plantes i arbres, s fora divers i noms es dna en l11% de les terres emergides. 1.2 Elements del paisatge agrari Primer element Xarxa de parcelles, forma que adopten les unitats de conreu. Classificacions: 1. Forma - allargada, disposada longitudinalment sobre una lnia (comunicacions, recs, etc.) - concentrada 2. Grandria latifundis: grans zones de conreus. minifundis: petites parcelles, generalment de propietat diversa.
3. Lmit - camps oberts (openfields), de climes secs, propietats mitjanes o latifundis. - camps tancats (bocage), de climes humits i algunes explotacions ramaderes. - bancals (adaptaci al vessant muntanys). - Hortes. Segon element Tipus de conreu: herbacis (blat): paisatge monocrom i uniforme. arbustius: canya de sucre, vinya, alguns tipus dagricultura de plantaci. Arboris: explotacions fructcoles. Tercer element Sistema de conreu regadiu, si li cal regatge artificial amb constncia. sec, la humitat ve de les precipitacions. Quart element Habitat rural, forma que adopta la installaci humana.
- 20 -
allargassada. radial. concentrada. dispersa. 1.3 Factors del paisatge agrari

Fsics
Agricultura extensiva
clima, relleu i grau Conreus de fertilitat del sl intensius
Mxim de benefici amb mnim de capital i m dobra Relleu pla, paisatge regular, latifundis i camps oberts Clima humit i abundor de rius Mxima productivitat en espai redut (arrossars SE dsia, plders holandesos)
1. Pressi demogrfica Revoluci Industrial: maquinria, adobs qumics, 2. Grau de desenvolupament plaguicides, regatge 2 Humans econmic 3. Culturals i Com formes religioses. Exemple: absncia de histrics ramaderia en zones idnies a lndia
bocage
- 21 -
2. Lagricultura als pasos desenvolupats Zona: de clima temperat, excepte Amrica del Sud, la Xina, Turquia i frica del Nord.
- 22 -
3. Lagricultura als pasos subdesenvolupats Zona: de clima intertropical, inclosa Amrica del Sud, la Xina, Turquia i la franja nord dfrica.
(foto: Berta Alarc)
- 23 -
4. Els paisatges agraris a Espanya Alguns indicadors 1. Espanya pas desenvolupat i desena potncia industrial del mn. 2. Agricultura, des dels 1960: Mecanitzaci Aplicaci industrial al camp Reducci de la poblaci dedicada 3. Diversitat molt gran entre comunitats autnomes.
- 24 -
5. Els paisatge agrari catal
- 25 -
2.4 La indstria: processos productius i distribuci geogrfica
- 26 -
1. Concepte Activitat econmica que transforma primers matries (fusta, mineral, cot) en productes elaborats (mobles, vies de tren, camises). Aix ho fa amb maquinria moguda per fonts denergia (electricitat, carb). 2. Els motors de la indstria: primeres matries i fonts denergia
- 27 -
- 28 -
3. La indstria als pasos desenvolupats
- 29 -
4. La indstria als pasos subdesenvolupats
- 30 -
5. La indstria a Espanya i Catalunya
- 31 -
- 32 -
2.5 Les activitats terciries: els serveis, el comer i el turisme
- 33 -
1. Les activitats terciries. Els serveis Les anomenades activitats terciries apleguen aquelles activitats que ofereixen a la poblaci serveis comercials, financers, culturals, sanitaris, etc. Una caracterstica d'aquestes activitats s que estableixen una relaci directa amb els clients; per aix, els serveis se solen installar a prop d'all on viu la gent. La difusi dels serveis va associada, en general, amb el desenvolupament econmic. Per aix, si puja el nivell de renda d'una poblaci, tamb augmenta el volum dels serveis que la societat en conjunt i cada persona en particular demanen. En el pla collectiu es creen ms serveis i ms bons, mentre que en el pla particular n'augmenta el consum: ms canals de televisi, ms vendes de discos, vacances ms llargues que permeten anar a uns llocs ms llunyans, etc. 2. El sector terciari 2.1 Les activitats de servei Si les activitats primries sn les que d'una manera directa o indirecta depenen dels recursos naturals (des de l'agricultura i la ramaderia fins a la pesca o la mineria) i les activitats secundries sn les que manufacturen bns industrials, les activitats terciries no utilitzen primeres matries ni produeixen bns, sin que ofereixen serveis. D'en dels inicis de la Revoluci Industrial, grcies als progressos de la tecnologia i de la cincia ha estat possible produir quantitats ms elevades de productes agrcoles i industrials amb menys treballadors i alliberant aix m d'obra. Als pasos industrialitzats una bona part d'aquesta m d'obra s'ha orientat cap al sector dels serveis, que ha anat creixent en importncia, tant en relaci amb el nombre de llocs de treball com pel que fa a la riquesa que genera, fins a arribar a ser el sector predominant. Actualment unes determinades activitats terciries (com el turisme o el comer) tamb es veuen com una font de desenvolupament econmic per a pasos perifrics que no han estat mai industrialitzats. De fet, tots els pasos, sigui quin en sigui el nivell de desenvolupament, tendeixen a incrementar el volum de poblaci ocupada en els serveis.
- 34 2.2 La gran diversitat del sector dels serveis Un dels trets caracterstics daquest sector s la gran diversitat dactivitats que comprn: ladministraci pblica, serveis financers, comer, transport i comunicacions, activitats relacionades amb la cultura, els esports, loci, el turisme, serveis sanitaris i educatius, els relacionats amb la transmissi de la informaci (rdio, televisi, premsa) o amb lassessoria (advocats, publicistes, consultors), etc. Aix doncs, coexisteixen grans empreses (com una companyia aria) juntament amb treballadors per compte propi (un petit transportista). Alguns subsectors necessiten les ms altes tecnologies (una emissora de televisi) i de professionals molt especialitzats (un agent de banca i borsa), mentre que en altres subsectors la qualificaci exigida s mnima (un escombriaire). Alguns serveis s'ofereixen des de l'administraci pblica i uns altres sn producte de la iniciativa privada. Algunes activitats es relacionen amb el consum directe final, mentre que uns altres s'incorporen com a passos intermedis. En un intent de classificar aquestes activitats a vegades es distingeix el terciari clssic (que inclou els transports i les feines ms rutinries) del quaternari (o conjunt d'activitats ms qualificades i tecnificades o de gesti). Tanmateix, potser una classificaci ms generalitzada i amb un component ms geogrfic s la que diferencia entre serveis a les empreses (adreats a la producci i, per tant, localitzats preferentment a prop dels llocs d'activitat econmica) i serveis a les persones (adreats a la demanda final i situats, doncs, ms a prop dels consumidors i en funci del seu poder adquisitiu). 2.3 El sector dels serveis als pasos desenvolupats Als pasos desenvolupats els progressos tcnics i els cientfics originen un transvasament de poblaci des de les activitats agrcoles i industrials cap als serveis . Al Regne Unit, per exemple, ha tingut lloc una disminuci de la poblaci agrria, que l'any 1997 se situava en l'1,8% de la poblaci activa. Un cop es van haver assolit els mxims valors de la poblaci industrial, que poden arribar fins al 45%, aquesta poblaci ha anat disminuint fins al 20,4% a mesura que hi ha augmentat el nivell de desenvolupament. El doble descens de la poblaci agrria i industrial en un medi econmic cada vegada ms elevat ha perms una forta expansi del sector dels serveis, que ha arribat a concentrar el 77,8% de la poblaci activa total. La participaci del sector dels serveis en el valor afegit total s avui tamb sempre superior al 50% prcticament a tots els pasos desenvolupats. Aix doncs, el creixement econmic ms gran s el que fomenta l'expansi dels serveis ms moderns i alhora els de ms nivell tecnolgic. Catalunya segueix aquest model de creixement econmic, b que amb retard, per mostra una distribuci de la poblaci de l'ordre del 12% de poblaci activa agrria el 1996, el 28% de poblaci activa industrial i el 60% de poblaci dedicada als serveis. Si de cas es constaten unes certes diferncies entre els pasos desenvolupats. Aix, mentre que als Estats Units i al Jap els serveis fets per empreses privades sn els que
- 35 prevalen, a Europa la tradici de l'Estat del benestar fa que el sector pblic hi sigui predominant, especialment en relaci amb els serveis educatius i sanitaris. Als pasos desenvolupats els serveis se situen preferentment a les ciutats. Tanmateix, com que hi ha tants centres urbans i les comunicacions es troben tan desenvolupades, una bona part de la poblaci t accs fcil a qualsevol servei, malgrat que hi ha unes rees ms ben equipades que unes altres.
Eero Saarinen, arquitecte, edifici TWA Terminal, JFK Aeroport de NovaYork,
2.4 E1 sector dels serveis als pasos subdesenvolupats Als pasos pobres els serveis es localitzen a les zones ms desenvolupades, que s on es concentra la indstria i on viu la burgesia amb un poder adquisitiu ms gran. Tamb a les grans ciutats, que s on hi ha el poder poltic i financer, amb moltes persones dedicades a ladministraci, l'ensenyament, l'exrcit, el comer, etc. A les regions rurals perifriques, allunyades dels centres urbans i de la capital, els serveis sn escassos perqu la clientela t poc poder adquisitiu. Una gran part dels serveis sn pblics, atesos i finanats per l'Estat, per, a causa de les redudes possibilitats econmiques, aquests serveis acostumen a ser insuficients per al conjunt de la poblaci i no arriben a uns nivells de qualitat mnima acceptable. En alguns pasos subdesenvolupats hi ha un percentatge molt elevat de poblaci que treballa al sector terciari. Aquesta xifra no ha d'amagar la situaci real ni implica necessriament un desenvolupament. Els immigrants que des del camp van a buscar feina a la ciutat i no poden collocar-se a la indstria fan feines diverses, com s ara serveis domstics, enllustradors de sabates, venedors ambulants, missatgers, ferrovellers, etc.; sn activitats que s'inclouen dins el marc dels serveis, per es tracta d'un sector terciari marginal sovint en el context de l'economia submergida o illegal, moltes vegades nica possibilitat de supervivncia per a moltes persones.
- 36 -
3. Causes de l'expansi del sector terciari 3.1 Canvis en els processos productius Un dels elements clau que permeten entendre la gran expansi del sector dels serveis a les darreres dcades s la fragmentaci dels processos productius industrials. Les propostes recents de localitzaci industrial tendeixen a la descentralitzaci de la producci i busquen els indrets on les condicions (de m d'obra, d'obtenci de primeres matries, d'energia, etc.) siguin ms favorables Per aix els transports i les comunicacions s'han convertit en una part important del procs productiu que dna ocupaci a molta gent En aquest sentit, la gesti empresarial ha esdevingut una pea clau de tot procs A vegades alguns moments de la producci s'externalitzen, s a dir, deriven cap a unes altres empreses i generen una notable activitat financera, d'assegurances, d'assessoria, de seguretat, etc. Els nous processos i sistemes productius tamb donen importncia al disseny, la publicitat, el mrqueting, els serveis postvenda, etc. Una caracterstica de molts d'aquests serveis s la volatilitat de les empreses que s'hi dediquen i, com a conseqncia, la creixent inestabilitat laboral. 3.2 Globalitzaci i internacionalitzaci La progressiva internacionalitzaci de moltes grans empreses ha estat possible grcies a les noves tecnologies, els transports i les comunicacions, per, alhora, s'ha entrat en una dinmica segons la qual cal modernitzar constantment els equipaments els serveis utilitzats per garantir l'eficincia i, sobretot, la competitivitat de les empreses. Aquestes propostes tamb s'han traslladat a la gesti de les universitats i dels hospitals, de les ciutats i de les regions, perqu tamb han entrat en aquesta mateixa dinmica. Aquestes entitats queden fora de joc si no disposen dels mitjans, dels contactes que les insereixen en els circuits internacionals.
- 37 -
3.3 La societat del consum i del benestar Als pasos desenvolupats la reducci de la setmana laboral i l'increment del temps lliure ha comportat un augment considerable de la demanda de serveis, ja siguin directament relacionats amb l'oci (lleure i esports) i el turisme; b hi ha influt el poder adquisitiu ms alt dels treballadors (a causa de la incorporaci de la dona al mercat de treball). Aix, per exemple, la possibilitat de disposar de cotxe genera molts serveis relacionats amb el vehicle, per tamb afavoreix que les famlies es desplacin, es decideixin a construir una segona residncia, etc. La definitiva urbanitzaci de la societat no noms ha fet ampliar l'mbit fsic de les ciutats, amb una demanda conseqentment ms elevada de transports comeros i equipaments, sin que ha consolidat unes pautes de comportament consumista basades en el sector terciari. Les noves tecnologies (des dels satllits fins a Internet) i sobretot la publicitat ajuden a difondre imatges, informacions i idees que sn assimilades i consumides rpidament, amb la qual cosa s'incrementa tamb la demanda de serveis. Tot i que als darrers anys les poltiques privatitzadores n'han trencat la tendncia, d'en de la II Guerra Mundia i lEstat del benestar ha generalitzat el proveir de mltiples serveis i equipaments amb crrec a ladministraci pblica: educaci, sanitat, cultura, seguretat, transports, gesti d'infraestructures, equipaments pblics, etc. L'allargament de l'esperana de vida o la reducci de la mortalitat infantil s una conseqncia d'aquest bens ms gran, per tamb comporta dedicar ms esfor a nous serveis, com residncies d'ancians, llars d'infants, sures de seguretat, adequaci del mobiliari urb, etc. 4. Els serveis socials. Leducaci 4.1 Leducaci, un exemple dels serveis de dret
ls pasos avanats garanteixen un seguit de serveis que
sn considerats de dret per part dels ciutadans, com l'educaci, l'assistncia sanitria, la seguretat pblica, etc. L'Estat, ja sigui directament o per mitj d'empreses privades, estableix aquests serveis, que donen al pas un cert benestar i creen molts llocs de feina al sector terciari. Com a exemple d'aquest tipus de serveis, l'educaci, on es veu que l'escolaritat obligatria s un servei de creaci recent que va ser instaurat desprs de la Revoluci Industrial i s producte del procs d'urbanitzaci que han viscut molts pasos desenvolupats.
- 38 Primerament, l'escolaritat era curta i es limitava a l'escola primria, mentre que l'escola secundria era minoritria i quedava reservada a les classes privilegiades. 4.2 Millores en leducaci La demanda d'una justcia social ms gran que reclama igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans i les exigncies de la feina i de les noves tcniques han comportat millores notables, com ara: a) Allargar el perode escolar obligatori, de manera que a Espanya, per exemple, s'ha passat de dotze anys el 1968 a setze anys en l'actualitat. b) Ampliar el nombre de joves que cursen estudis secundaris de segon cicle i que accedeixen a la universitat o a uns altres estudis superiors. Sembla que avui, pel fet d'haver-hi ms oportunitats d'educaci, els joves poden accedir als millors llocs de treball per mrits propis i no noms per privilegi de naixement o de classe social. 4.3 Defectes del sistema educatiu Malgrat la millora innegable pel que fa a l'ampliaci i a generalitzaci de l'educaci als pasos desenvolupats, cal remarcar alguns defectes del sistema: a) La societat i l'escola valoren una determinada cultura que s la prpia de les classes socials que tenen el poder, per la qual cosa els estudiants que pertanyen aquests estrats socials estan ms ben situats que els que no han crescut dins aquest nivell socioecnomic. b) En educaci encara es mantenen vells prejudicis molt difcils d'extirpar referents al sexe i a la raa. Les dones han tingut molt difcil l'accs a algunes carreres universitries, considerades tradicionalment masculines. H estat tamb molt difcil l'accs a la universitat d'algunes minories racials, com, per exemple, els negres al Estats Units. Els problemes resultants del creixement de l'educaci pel que fa al nombre d'alumnes i a la durada dels estudis s'ha agreujat a causa del creixement demogrfic que hi va haver desprs de la II Guerra Mundial, conegut com a baby boom. Tots aquests factors han fet que es multipliqus el professorat i el nombre de centres i han representat un gran augment dels pressupostos dedicats a l'educaci. El nombre d'alumnes ha desbordat la capacitat de la universitat, que ha intentat afrontar el problema creant nou; centres, aplicant criteris selectius d'entrada i diversificant loferta de carreres. En qualsevol cas, el nombre d'estudiants s molt elevat i, si b el ttol ja no pot garantir un lloc de treball, no hi ha dubte que l'ensenyament superior s molt profits per a cada individu, sigui quina sigui la feina que faci posteriorment.
- 39 -
4.4 Grau deducaci i nivell de desenvolupament Hi ha una relaci molt estreta entre el grau de desenvolupament d'un pas i el nivell d'educaci, de manera que els pasos subdesenvolupats no poden aportar els pressupostos necessaris per a l'educaci, per la qual cosa una part de la seva poblaci queda fora del sistema escolar i s analfabeta. D'altra banda, les classes dirigents disposen d'escoles privades de qualitat o envien els fills a estudiar l'estranger i s'accentuen aix encara ms les greus diferncies que hi ha en aquests pasos entre els rics i els pobres.
La importncia del problema de l'analfabetisme per al desenvolupament d'aquests pasos fa que molts organismes internacionals, com l'ONU, la UNESCO, l'OCDE i el Banc Mundial, s'interessin per la millora dels serveis educatius i promoguin ajuts i campanyes per resoldre-la. Els pasos d'Amrica Llatina han dut a terme moltes millores pel que fa a l'educaci, per l'ndex d'analfabetisme continua elevat en algunes zones. Aquest problema s greu en alguns pasos asitics i s especialment dramtic en una bona part d'frica.
- 40 -
5. El turisme El turisme s una forma d'oci antiga que ja practicaven els romans i s una forma especial de trnsit o circulaci humana. Al segle XIX els nobles i grans burgesos passaven temporades de descans i oci en balnearis i estacions termals. El romanticisme va reforar el gust de la noblesa pels viatges a llocs desconeguts i diversos, per aquests viatges eren molt cars i noms els podien fer els nobles i els burgesos que tenien molts diners. Al segle XX es van produir grans canvis. Als pasos industrials ha augmentat el nivell de vida del poble, s'ha redut la jornada laboral, que deixa lliure un cap de setmana llarg, s'han generalitzat les vacances pagades d'estiu, les ciutats s'han fet enormes i les vacances es converteixen en una escapada i en una necessitat: les comunicacions barates i fcils ho han fet possible. Tamb han canviat els gustos i la poblaci urbana mostra la seva preferncia pels banys de mar i de sol i pels esports d'hivern. L'avi i els viatges organitzats posen les platges i la muntanya a l'abast de moltes butxaques.
- 41 -
5.1 Els desplaaments de cap de setmana El traat d'autovies i d'autopistes i la multiplicaci i generalitzaci dels cotxes han fet possible els desplaaments de cap de setmana d'una part de la poblaci urbana, que fuig de la ciutat buscant la natura i la tranquillitat. Els agents capitalistes han organitzat rpidament la circulaci turstica i venen cel, mar, muntanya, neu, tranquillitat i silenci a tots els preus. La natura s'ha convertit en un b de consum per als habitants de la ciutat, que compren percep-les, edifiquen i equipen una segona residncia. La invasi del medi rural per part de l'home urb ha causat un gran impacte en el medi natural, de manera que a vegades resulta difcil saber o acaba la ciutat i on comena el camp. Aquest impacte ha tingut moltes conseqncies, entre les quals es pot esmentar l'encariment del sl rural, que es ven a uns preus semblants als del sl urb, el traat de moltes vies d'accs a les urbanitzacions, el retrocs del bosc, lescassetat d'aigua en determinades regions; per tamb ha fet pujar el nivell de vida de les zones turstiques pel fet que hi ha impulsat la indstria de la construcci i les indstries que en deriven o qui hi estan relacionades (el sector de l'hostaleria, la indstria de l'autombil, la fabricaci d'electrodomstics, mobles, etc.).
- 42 -
5.2. El turisme destiu El turisme massiu ms important t lloc durant lestiu, a lpoca de vacances. Els habitants de les ciutats dels pasos desenvolupats surten a passar aquest temps vacacional a les zones de platja o de muntanya, i moltes vegades aquests viatges estan organitzats per empreses turstiques, companyies aries, cadenes d'hotels i agncies de viatges, que donen feina a molta gent. El turisme t una gran importncia econmica. Els ingressos per aquest concepte equilibren la balana de pagaments d'alguns pasos, com Grcia o Espanya. Els turistes despenen diners en viatges, residncia, menjar i diversions; tamb fan compres i utilitzen diversos serveis. Aquesta activitat crea llocs de treball en la construcci, el comer, l'hostaleria i serveis diversos, per la qual cosa les zones turstiques atreuen treballadors i aix provoca el creixement de les ciutats de la zona. 5.3 Problemes del turisme d'estiu El turisme tamb t inconvenients i crea uns certs problemes, el ms important dels quals s l'estacionalitat, s a dir, que noms dura uns quants mesos. Durant lestiu s'han de cobrir despeses i obtenir beneficis, cosa que implica l'augment dels preus als llocs turstics durant la temporada alta, la de mxima afluncia de visitants. Aquestes pujades afecten negativament els habitants de la zona que no sn turistes ni viuen del turisme. L'aglomeraci de gent en un lloc comporta la construcci d'obres pbliques, com carreteres, i la creaci de serveis adequats, com el de correus, la qual cosa representa una despesa important per al pas receptor, que noms est a ple rendiment a lestiu, mentre que queda infrautilitzat la resta de l'any. Per palliar l'estacionalitat del turisme s'intenta atreure el turisme de la tercera edat, que pot viatjar tot l'any si se li ofereix a uns preus ajustats. Els guanys fcils que facilita el turisme provoquen l'especulaci dels solars, que assoleixen preus abusius que la poblaci autctona no pot pagar. Per compensar el cost del sl, moltes vegades es construeix en alria, i aquests grans edificis, situats preferentment a la lnia de costa, causen prdues irremeiables al paisatge.
Benidorm
Els pasos subdesenvolupats intenten atreure els turistes dels pasos rics; per perqu aquests hi vagin cal oferir-los grans hotels als llocs ms atractius i proporcionar a aquests llocs la infraestructura que els manca, com carreteres, aigua abundant, etc. Per equipar zones turstiques i fer hotels cal una forta inversi inicial. Les grans companyies turstiques i de viatges (els anomenats tour operators) financen aquestes despeses Tamb sn les grans companyies les niques capaces de reclutar, als pasos rics, els clients necessaris per omplir aquests hotels i les que els transporten des del pas
- 43 d'origen. Finalment, es pot dir que sn aquestes companyies les que es queden la part ms gran dels beneficis. 5.4 El turisme a Catalunya Com la resta de zones turstiques mediterrnies, Catalunya s'ha especialitzat en el turisme de vacances de costa, de sol i platja, on els intermediaris habituals sn grans tour operators estrangers que comercialitzen paquets barats d'una o dues setmanes: D'aqu ve que els seus competidors hagin estat tradicionalment altres indrets de la Mediterrnia nord-occidental, oriental i el nord d'frica, tamb influts per aquests mateixos agents. El fet que Catalunya sigui un dels centres turstics europeus amb una llarga tradici fa que la seva capacitat d'allotjament sigui una de les ms importants de l'Estat espanyol: ms de 3 milions de places, que representen el 20% de l'oferta de tot l'Estat. El nombre de visitants supera els 16 milions, provinents principalment de la resta d'Espanya, de Frana i d'Alemanya. Tot i que l'oferta es concentra majoritriament a la costa (lligada a les platges, els ports esportius, els parcs d'oci), els esports d'hivern (amb prop de 700 km d'rea esquiable) permeten diversificar, temporalment i espacialment, les opcions turstiques. Lexistncia de 32 espais naturals protegits (que ocupen ms de 150.000 ha) o d'una creixent oferta del turisme rural interior completa l'equipament turstic de qualitat. En tots els casos, la relativa proximitat de lrea metropolitana de Barcelona assegura un mercat potencial suficient. De fet, per, d'en dels Jocs Olmpics del 1992 Barcelona s'ha convertit en una fita obligada dins les rutes turstiques europees i mundials. L'oferta arquitectnica, cultural i de restauraci, aix com el tracte hum i les condicions climtiques sn els aspectes ms valorats de la ciutat, que ha incrementat significativament i qualitativament l'oferta hotelera. Vinculada a aquesta oferta i dinfraestructures destaca la progressiva inserci de Barcelona en el mapa mundial de les fires i congressos, de les seus de grans empreses o dels circuits dels creuers. A Catalunya l'atractiu del sol i de la platja en exclusiva va disminuint, aix com la utilitzaci dels tour operators: els turistes, que disposen de perodes de vacances cada Torre Agbar vegada ms fraccionats i reduts, exigeixen uns nivells ms alts qualitat del producte turstic.
- 44 5.5 Equipaments turstics De les 228.000 places d'hotel i 250.000 places de cmping existents a Catalunya, ms del 60% es concentren i costa. La contaminaci ambiental i esttica, la competncia d'altres zones de la Mediterrnia o l'excs d'una oferta basada exclusivament en el sol i la platja sn factors de crisi el sector turstic catal. En tot cas, cal esmentar l'esfor de remodelaci i modernitzaci de molts dels establiments que van ser creats els anys seixanta i setanta, a vegades sense gaires condicions o en llocs amb dficits d'infraestructures, d'equipaments i de serveis pblics. 5.6 Origen dels turistes Pel que fa als llocs d'origen dels turistes, actualment la majoria sn europeus, per cal destacar la creixent presncia de nord-americans i japonesos. El 46% dels visitants estrangers sn francesos, el 15%: alemanys i poc ms del 5% sn neerlandesos; cal destacar un creixement dels visitants de l'Europa de l'Est. El 53% dels turistes que arriben a Catalunya sn estrangers, el 21% vnen d'altres comunitats autonmes i el 26% restants sn turistes catalans que es desplacen per l'interior. 6. Les caracterstiques del comer i de lintercanvi 6.1 El comer fins el segle XIX Fins al segle XIX el comer es feia entre llocs que eren propers. El comer entre llocs allunyats es limitava a productes molt cars. Aquest comer, a causa de la inseguretat dels viatges per terra i per mar, noms era lucratiu si els productes es compraven barats i es venien desprs a un preu molt alt. Una part del comer es feia en reunions comercials, o fires, que se solien celebrar un cop l'any en un ambient festiu. En aquestes fires s'exposaven i es venien productes molt diversos. De vegades hi anava gent de llocs molt llunyans, com a les grans fires internacionals de la Xampanya o de Novgorod. Unes altres fires, en canvi, tenien un mbit d'atracci ms redut, d'abast regional o comarcal. No tenien pas tanta importncia els mercats permanents a les ciutats o els mercats setmanals als pobles. De tota manera, una gran part de les necessitats essencials es cobrien amb lautoproducci.
mercat medieval
- 45 -
6.2 Fires i mercats Als pasos industrials el volum creixent de producci consum comporta un intercanvi de mercaderies molt a Aquest intercanvi, en qu hi ha unes persones que ofereixen productes excedents i unes altres que compren productes que els fan falta, crea un mercat. Actualment es fa distinci entre mercats concrets i i mercats abstractes. Als mercats concrets hi ha les mercaderies, com passa als mercats dels pobles. Per contra mercats abstractes, com ara a la borsa o als mercats internacionals del cot, del cautx o del mercuri, s'hi negocien mercaderies absents que responen a unes caracterstiques determinades i que, un cop s'hi han venut, sn enviades on calgui. Un cas intermedi entre aquests dos tipus de mercat les fires de mostres, com les de Poznan, Barcelona o Estocolm, on s'exhibeix una mostra de tota mena de productes nous, des d'autombils fins a aparells electrnics, estris domstics, maquinria industrial, etc. A vegades aquestes adquireixen un carcter especialitzat en algun producte alguna activitat i es converteixen, a ms, en un frum de bada entre els professionals, els productors i els cons dors d'aquell producte determinat.
6.3 Caracterstiques del comer actual El comer actual presenta unes caracterstiques que el distingeixen clarament del comer de l'poca preindustrial. Concentraci de la demanda La concentraci creixent de les activitats productives i la poblaci a les ciutats i a les zones industrials ha creat demanda molt forta i molt localitzada de primeres matries i daliments. Aquesta demanda fa moure grans quantitats de mercaderies i permet una especialitzaci creixent de les zones dabastament, que, segures de poder collocar la producci, es dediquen als productes que ofereixen uns beneficis ms sucosos.
- 46 Transport i emmagatzematge Actualment es comercia amb tota mena de productes, encara que tinguin un preu baix i facin un gran embalum. El transport de grans quantitats de fusta, de cereals, de minerals, de oli, etc., hauria estat impensable fa tan sols dos segles. A causa d'aquesta facilitat de transport, l'intercanvi es fa sovint a llarga distncia quan les mercaderies no es poden seguir a un preu ms bo en una altra zona que s ms propera. Avui, en el transport de mercaderies, prcticament no a limitacions tcniques que no es puguin resoldre; per aix el volum del comer actual no t precedents en la histria. A ms, aquest comer actual comporta la necessitat de mitjans de transport amb una gran capacitat de crrega i eficcia, que ofereixin els serveis a uns preus rendibles. La modernitzaci constant dels mitjans de transport ha perms arribar al nivell d'intercanvi actual i aquest ha provocat alhora el progrs del transport. En qualsevol cas, les lleis de l'oferta i de la demanda fan que cada producte sigui en el seu lloc del mercat en el moment oport: la logstica o planificaci de la producci, la distribuci, ha de preveure tamb la possibilitat d'emmagatzematge, per tenint en compte que els productes han d'arribar al consumidor sempre en les condicions ms ptimes. Concentraci del comer Al llarg de tot el procs d'intercanvi que t lloc entre el fabricant i el consumidor, el producte pot passar per les mans d'uns quants intermediaris: el promotor, l'agent comercial, el majorista, el transportista, etc. sense comptar-hi el paper de les entitats financeres i de les asseguradores, entre altres. Amb tot, les grans firmes importadores i exportadores solen ser alhora grans companyies productores i estan associades a empreses bancries dedicades a fer operacions internacionals. Entre les grans companyies hi ha acords per repartir-se el territori comercial o b estableixen relacions de forta competncia. Institucions internacionals com l'Organitzaci Mundial del Comer tenen per objectiu crear un marc equilibrat i respectus per als intercanvis comercials. 6.4 La balana comercial i la balana de pagaments La balana comercial El comer internacional representa la suma del comer de cada pas amb els altres. Aquest comer (de bns i de mercaderies) que fa un pas amb uns altres es reflecteix a la balana comercial. Si el valor de les compres a l'exterior, o importacions, s inferior al valor de les vendes que fa a l'exterior, o exportacions, es diu que la balana comercial d'aquest pas s positiva. Quan les importacions sn superiors a les exportacions, la balana comercial s negativa. Si les importacions sn iguals que les exportacions, la balana comercial s equilibrada.
- 47 -
La balana de pagaments La balana comercial representa noms una part de les relacions econmiques que s'estableixen entre pasos, ja que tamb hi ha intercanvis de serveis, com s ara el turisme, els viatges, els transports, els royalties i els intercanvis monetaris en forma de transferncies o inversions de capital d'un pas a un altre. El conjunt de tots aquests intercanvis entre pasos es reflecteix a la balana de pagaments, tant els de bns materials, compresos en la balana comercial, com els provinents dels serveis, les transferncies i els capitals. Aix permet explicar que, tot i que la balana comercial sigui negativa, si les transferncies, els serveis o els capitals sn positius, el resultat global que es reflecteix a la balana de pagaments pot ser positiu. Si es pren com a exemple el cas d'Espanya, s'observa que la balana comercial t un saldo negatiu, perqu les exportacions tenen un valor inferior al de les importacions. Aquest saldo negatiu podria ser preocupant si no fos compensat per unes altres partides, com els ingressos per turisme i les inversions de capital estranger. 6.5 Aspectes geogrfics del comer internacional. L'intercanvi desigual Avui el comer internacional s molt important, perqu hi ha cap pas que tingui tot el que necessita: ni disposa totes les primeres matries, ni produeix tot all que consumeix. Per aix, el volum i les caracterstiques del comer penen de la capacitat de cada pas per satisfer la demanda de la seva indstria i del seu consum, aix com de les possibilitats que t de vendre els productes a l'exterior. No sempre hi ha una relaci directa entre el grau de desenvolupament d'un pas i el seu volum de comer exterior, perqu alguns pasos disposen de recursos propis molt importants i variats i, en canvi, tenen una activitat comercial minsa. Tot i aix, avui no hi ha cap pas que no intervingui alguna manera en el comer internacional. Els intercanvis als pasos desenvolupats Els pasos desenvolupats, tot i que compren productes primaris, com aliments i combustibles, centren les importacions en productes industrials procedents d'uns altres pasos desenvolupats, i per aix el comer entre ells s molt actiu i, a ms, suposa una quantitat molt elevada de diners. En aquest comer destaca el pes extraordinari de l'Europa Occidental i del Jap, ja que es tracta de pasos molt industrialitzats que necessiten importar grans partides de primeres matries i aliments i que exporten una part notable de seva producci industrial.
- 48 Els Estats Units i el Canad sn pasos molt desenvolupats, per el pes que tenen en el comer internacional s relativament ms petit, perqu sn pasos amb una gran varietat de recursos i un gran mercat interior. Els Estats Units sn importadors i exportadors de productes manufacturats, productes agrcoles i primeres matries, tot i que exporten ms bns acabats que no pas n'importen, i importen ms subministraments industrials que no s n'exporten. Els intercanvis als pasos subdesenvolupats Quan sanalitza el comer a nivell mundial crida latenci l'escassa participaci d'una gran part d'sia, d'frica i d'Amrica Llatina, sobretot si es t en compte l'extensi de l'rea geogrfica que comprenen. El comer d'aquestes zones es basa en l'exportaci dels seus recursos fsics, en forma de primeres matries sovint sense elaborar, com combustibles, minerals i derivats. En canvi, importen productes industrials. Els preus dels productes que exporten els pasos perifrics moltes vegades els fixen les grans companyies internacionals, que els compren barats i venen productes industrials cars. La manca de recursos dels pasos pobres per comprar els bns que necessiten fa que hagin de demanar crdits a bancs i empreses financeres dels pasos del centre. Aquests crdits s'han de tornar amb interessos. Molts pasos pobres no poden afrontar aquests compromisos i el seu endeutament va creixent. L'economia dels pasos subdesenvolupats depn en gran mesura de la comercialitzaci i de la venda d'uns quants productes primaris, com coure, cacau, caf o cot. Aquests pasos passen moments difcils quan el preu d'aquests productes (decidit en aquells mercats abstractes sovint situats a Europa o als Estats Units) baixa en el mercat mundial o quan se'n malmet la collita. En tot cas, a molts d'aquests pasos subdesenvolupats es mant un circuit comercial tradicional, sovint marginal i vinculat a leconomia submergida, que no t cap connexi amb els intercanvis internacionals.
- 49 -
6.6 Un exemple dintercanvi desigual: el petroli El consum denergia: un indicador de desigualtat El consum d'energia s un ndex molt significatiu per valorar el grau de desenvolupament dels pasos del mn. Els pasos ms rics del mn sn els que en tenen un consum ms alt, com s el cas dels Estats Units, el Canad, Europa, el Jap, Austrlia i Nova Zelanda i l'antiga URSS. La indstria s el consumidor principal d'energia, sobretot la del ciment, la de l'alumini i la del vidre, la indstria siderrgica i la indstria qumica. Tamb els transports en consumeixen quantitats considerables, a causa de l'augment dels desplaaments (transport urb, viatges, transport de mercaderies), l'increment dels vehicles i del transport aeri, etc. Tamb s important la quantitat d'energia que es consumeix per a usos domstics, que augmenta amb el nivell de vida. Els pasos del sud-est d'sia i molts pasos africans presenten un consum baix d'energia. Es tracta de pasos pobres, poc industrialitzats i amb problemes econmics greus, per els que han comenat una poltica de desenvolupament afavoreixen la industrialitzaci, que provoca alhora l'augment de la demanda d'energia. En aquests pasos una bona part de lenergia s'obt de la fusta, per el creixement de la poblaci fa que aquest material s'hi faci cada vegada ms escs. La producci de petroli El petroli t una importncia econmica i poltica excepcional. Aquest combustible, juntament amb el gas natural, representa ms de la meitat de l'energia que es consumeix actualment al mn. Del petroli se n'extreuen els carburants per a motors d'autombils (gasolina) i per a avions (queros), fuel per a indstries i centrals trmiques, gas (but i prop) per a s industrial i domstic, primeres matries per a la indstria petroleoqumica, que produeix plstics, detergents, fibres sinttiques, adobs, insecticides, etc. La prospecci i l'explotaci d'un jaciment, l'evacuaci i magatzematge del petroli en brut, aix com el refinatge, exigeixen inversions molt elevades i tcniques molt complexes i especialitzades. Aquestes circumstncies expliquen que l'explotaci sigui a les mans de poques companyies, capaces de fer les inversions oportunes i de subministrar la tecnologia necessria. Aquestes grans companyies, com la Standard Oil, formada per un conjunt de societats americanes la Shell Petroleum Corporation, l'Anglo Iranian o la British Petroleum (BP), tracten directament amb els Estats productors i aconsegueixen explotar el petroli a canvi de pagar a aquests pasos un cens o una part a convenir Fins a la II Guerra Mundial el petroli va ser un producte sobretot americ. El 1929 els Estats Units en proporcionaven el 70% del total, i el continent, en conjunt, el 84% la producci mundial.
- 50 -
- 51 -
El consum de petroli El creixement del consum d'energia a nivell mundial va ser molt elevat des del 1850 fins al 1973, perqu molts pasos van passar d'una economia basada en l'agricultura i en la subsistncia a una economia industrial i urbana. Entre el 1950 i el 1960 el petroli era abundant i molt barat i per aix ning no es preocupava de limitar-ne el consum. Va ser a partir del 1973 que, a conseqncia de la crisi del petroli, va tenir lloc una desacceleraci d'aquest consum. En general, i llevat del cas de pasos industrials amb recursos molt variats, com els Estats Units o l'antiga Uni Sovitica, es dna una clara dicotomia entre pasos productors i pasos consumidors, que solen coincidir a grans trets amb pasos subdesenvolupats i pasos industrials. El 20% de la poblaci mundial (Europa Occidental, els Estats Units, el Canad i el Jap) consumeix ms dels 2/3 de la producci energtica i mineral mundial, mentre que el 50% de la poblaci (Amrica Llatina, frica i sia, a excepci de la Xina) noms consumeix el 6% d'aquesta producci. Els pasos importadors ms notables sn els pasos industrials de l'Europa Occidental, que reben aproximadament la meitat del petroli que es ven al mercat mundial. Un altre pas molt industrialitzat i deficitari de petroli s el Jap, que n'ha arribat a importar el 15% de la venda mundial. Els Estats Units en posseeixen reserves notables, per en compren al comer internacional una quantitat semblant a la del Jap.
- 52 -
Pasos productors i pasos consumidors Una de les caracterstiques de la producci de minerals i de l'explotaci de jaciments de petroli s l'elevat nivell de concentraci geogrfica, de manera que de vegades un grup redut de pasos en controlen tota la producci mundial. L'OPEP volia arribar a controlar la producci mundial i els preus del petroli, per darrerament el seu pes decisiu ha minvat fora. Les companyies explotadores exercien ja abans de la II Guerra Mundial un control absolut de les primeres matries; per a mesura que va anar avanant el procs descolonitzador els pasos productors van anar exigint el control de la seva riquesa nacionalitzant la producci o b exigint una participaci majoritria en les accions. Aquesta participaci s acceptada perqu les companyies mantenen el control de lorganitzaci i de la tecnologia i decideixen el procs de comercialitzaci. Per aquesta situaci porta a enfrontaments quan els pasos explotats reclamen els beneficis que les seves riqueses els haurien de reportar, com s el cas dels pasos productors de petroli. y En aquest mapa hi ha indicats els principals pasos productors de minerals i les grans rutes del petroli. 6.7 Blocs comercials Els problemes comercials han fet que s'adoptessin solucions de caire cooperatiu entre els diversos pasos del mn, que han creat blocs comercials per eliminar rivalitats i fer un esfor unificat per aconseguir un desenvolupament econmic sense crisis. Es poden remarcar cinc trets caracterstics d'aquests blocs: a) Uni duanera. L'intent d'integraci econmica mena a suprimir les traves duaneres. Aquesta integraci comporta els avantatges propis de l'augment del volum dels mercats amb la possibilitat d'una especialitzaci ms gran i, per tant, d'un millor joc de les economies. b) Redistribuci industrial. S'espera que les indstries d'aquests blocs tendiran a repartir-se per tots els pisos per aprofitar els avantatges de cada un i que aix contribuir a eliminar diferncies de productivitat i de nivells de vida. c) Front com. Quan augmenta el volum del mercat, el bloc que en resulta t una posici ms forta per negociar amb els pasos que no en sn membres. d) Complementarietat i uni d'esforos. La uni s avantatjosa per als pasos amb una economia complementria, s a dir, pasos que sn productors de bns diferents; per tamb es avantatjosa en economies de competncia que produeixen el mateix tipus de bns, perqu unifica esforos en el mateix sentit. e) Proximitat espacial. La proximitat facilita els intercanvis i la integraci.
- 53 -
Un exemple de bloc comercial: el mercat com de 1a Uni Europea La creaci d'una economia europea basada en un mercat com no s una idea nova. Les primeres propostes arrenquen del Tractat de Roma, signat el 1957 entre sis Estats europeus. El Tractat de Roma preveia que la prosperitat de la Comunitat Europea i, per tant, la seva unitat poltica i econmica, dependrien de lexistncia d'un mercat interior nic. Per aconseguir-ho s'establirien un seguit de disposicions concretes sobre la lliure circulaci de bns, de serveis, de persones i de capitals. I es preveia tamb que tot aix s'hauria de fonamentar en una srie de mesures relacionades, com la llibertat de competncia i el desenvolupament d'una legislaci comuna. Tanmateix, la crisi econmica dels anys setanta va augmentar la preocupaci dels Estats membres per protegir els mercats nacionals respectius, cosa que afavor l'aparici de noves barreres en forma de diverses especificacions tcniques, diverses normatives sanitries ambientals o de seguretat, mltiples controls fiscals, etc. Als anys vuitanta, amb la recuperaci econmica generalitzada, comena a ser evident que si la Comunitat Europea no rendibilitzava el gran mercat nic potencial que formaven els pasos membres continuaria perdent terreny i mercats davant els seus competidors principals. Cada un dels mercats nacionals (amb volums que van dels 360.000 habitants de Luxemburg fins als 75 milions dAlemanya) no podien competir d'una manera efica amb immensos recursos i potencials, per exemple, dels Est Units i del Jap. Semblava clar que noms el repte de disposar d'un mercat nic de ms de 370 milions de persones permetria lexistncia d'economies d'escala en la fabricaci, la investigaci
- 54 i la innovaci i alliberaria tots els operadors, gran petits, de la duplicaci innecessria de normatives. Observant el desenvolupament de nous productes i processos es podia advertir els efectes negatius de la fragmentaci. Aix, considerats en el seu conjunt, els pasos de Uni Europea (UE) gastaven tant en investigaci com el Jap, per, com que ho feien fragmentriament, no saprofitava d'una manera prou efica i es malbarataven recursos i esforos que impedien endegar projectes de gran volada superiors a les capacitats d'un sol Estat. A ms, el llanament d'un nou producte es veia complicat davant els requisits in posats per la quantitat dels diversos estndards nacionals. Tot plegat comportava que el consumidor havia de pagar uns costos afegits pel producte final. Fins i tot en les indstries eficients, els costos afegits impedien que molts productes poguessin competir en el mercat mundial. Just al contrari del que passava en el mercat i en la producci japonesos, molt ordenats i integrats internament. Cap al mercat com i nic Des que el 1985 la Comissi Europea public el Llibre Blanc en qu s'establia el programa necessari per arribar al mercat nic, s'han anat eliminant barreres per a la lliure circulaci de persones, mercaderies, capitals i serveis. Si des de l'1 de gener del 1990 es van liberalitzar els moviments interiors de capital i des de l'1 de gener del 1993 ja no hi ha controls de les mercaderies per travessar les fronteres interiors de la UE, el mar del 1995 van desaparixer els controls les persones, si ms no entre alguns pasos membres. L'eliminaci de controls fronterers comporta una reducci de costos important. Tamb s'han suprimit els costosos trmits de duanes i el pagament de lIVA per a les exportacions. Grcies a leliminaci de les restriccions sobre el capital els bancs i els particulars poden invertir els diners en la divisa i en els mercats que vulguin.
- 55 Des de I'1 de gener del 1999 l's d'una mateixa moneda, leuro, facilita tant els intercanvis interns com el funcionament d'una poltica comercial econmica i financera comuna tamb en relaci amb l'exterior. Aquesta poltica comuna, coneguda com la Uni Econmica i Monetria (UEM), est dirigida pel Banc Central Europeu amb independncia dels governs nacionals i de les institucions comunitries. Per participar en aquesta UEM cal que els diversos pasos convergeixin en un seguit de criteris econmics (dficits pressupostaris, deute pblic, inflaci, etc.). Per tal d'assolir aquesta equiparaci la UE ha anat dedicant una bona part del seu pressupost a reduir les disparitats internes existents entre les regions ms riques i les ms pobres i ha anat invertint per aconseguir una poltica agrcola i pesquera comuna. 6.8 Els espais comercials a Catalunya La crisi del comer tradicional i laparici de nous espais comercials Arreu de Catalunya la forma de comer predominant continua sent la botiga tradicional. Tanmateix, diversos canvis socials han anat alterant la composici de la demanda i, per tant, la configuraci del sector. Entre aquests canvis cal destacar les variacions en la composici de la llar, l'augment del nivell d'instrucci i de les taxes d'activitat femenina, canvis en el consum privat, en les pautes de poblament i de motoritzaci, etc. A ms, darrerament, el concepte tradicional de comer, definit com el simple intercanvi de bns, s'ha anat enriquint a causa de l'associaci de l'activitat comercial amb la prestaci d'altres serveis parallels i amb la identificaci de l'acte de compra amb el temps de lleure. Aquestes variacions han impulsat la introducci de noves frmules comercials (grans superfcies i centres comercials) que comporten canvis tant en les relacions socials implcites en lacte de comprar i vendre com en la localitzaci dels espais comercials. A ms, suposen una participaci ms important de les grans empreses de distribuci i tamb una forta presncia d'empreses multinacionals. Localitzaci dels centres comercials nous Pel que fa a la implantaci de centres comercials, aquests s'han installat majoritriament a la regi metropolitana de Barcelona. S'hi poden distingir tres etapes:
- 56 a) La primera (que ve desprs dels grans magatzems histrics i dels hipermercats tradicionals) es caracteritza per la localitzaci de grans superfcies a la perifria metropolitana, amb un pes encara molt predominant de les activitats comercials per sobre dels serveis i de lleure (un bon exemple n's Baricentro, a Barber del Valls). b) La segona etapa tamb comporta la implantaci de grans centres a la perifria suburbana (com, per exemple, Montigal, a Badalona), ja amb una millor qualitat arquitectnica i, sobretot, amb una diversificaci molt ms gran de l'oferta i amb la presncia de serveis personals. c) Finalment, els centres comercials de darrera generaci tenen localitzacions urbanes (com L'Illa o Glries, a Barcelona, o l'Eix Maci, a Sabadell), que aposten decididament per una oferta clarament diversificada; sn ja centres mixtos: comercials, de serveis i de lleure. Aquests grans centres comercials tendeixen a reproduir a linterior, d'una manera simplificada i optimitzada, els patrons dels espais comercials de la ciutat tradicional (carrers, places, restaurants, cinemes, botigues), per incorporant-ne beneficis. De la localitzaci i de les caracterstiques d'aquests nous centres en deriva una mobilitat ms alta de la poblaci (obligada a anar-hi en cotxe privat) i una pressi per adoptar horaris comercials ms amplis. La reconversi del comer tradicional Tot i que continuen subsistint petites botigues, mercats tradicionals i galeries comercials (a vegades en una ubicaci excellent i amb una clientela fidel), la sensaci de crisi comer tradicional ha fet que tends a localitzar-se en el de les ciutats i, tot aplegant activitat terciria al seu entorn han contribut a generar condicions de centralitat. Aix, malgrat la dispersi de l'activitat comercial sobre el territori, les ciutats de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida conserven una gran capacitat d'atracci sobre el conjunt de la regi, en especial en el camp de les compres no quotidianes. Amb tot, es detecten greus dificultats, derivades en bona part de l'obsolescncia de molts establiments, l'escassa inversi, la manca de cooperaci amb altres activitats, la discontinutat dels carrers comercials, les dificultats de trnsit i parcament, etc. En aquestes circumstncies el comer dels centres s'ha trobat en una posici d'inferioritat davant les noves formes comercials de les perifries, que, a ms d'oferir preus molt competitius, disposen de fcil accessibilitat, aparcament, mrqueting unitari i s'ajusten ms als nous hbits de consum. La qesti que es planteja, doncs, davant aquests processos de canvi s de quina manera cal actuar per evitar que els centres comercials perifrics no acabin desertitzant i suburbialitzant el centre urb. Per tal de sobreviure, el comer dels centres urbans s'ha de renovar d'una manera radical, tant pel que fa a la promoci i als productes com als horaris i a la cura de l'entorn. Aix doncs, a lhora de regular aquest tema, els poders pblics hauran de tenir en compte que una liberalitzaci completa podria comportar la davallada comercial dels nuclis urbans, l'increment desmesurat de la mobilitat i la posici monopolstica de les grans empreses. D'altra banda, una poltica excessivament proteccionista pot comportar el manteniment de botigues ineficients, la manca d'incentius per competir i l'impediment
- 57 de la necessria evoluci del sector. En aquest sentit, un element encoratjador s que la implantaci de nous grans equipaments comercials dins la trama urbana (com l'Eix Maci, a Sabadell, o L'Illa, a Barcelona) han estat elements dinamitzadors i no pas destructors del comer de les rees que els envolten.
- 58 -
NDEX 2.1. Globalitzaci, mundialitzaci ..... 2 1. El sistema econmic mundial ..... 3 1.1 Leconomia global ..... 3 1.2 Les organitzacions i els frums econmics internacionals 4 1.3 Les organitzacions econmiques regionals ..... 6 2. Com funciona el sistema mn ..... 6 2.1 Els Estats Units, la gran potncia mundial ..... 7 2.2 Les potncies militars: Rssia i la Xina ..... 7 2.3 Les potncies econmiques: Alemanya i el Jap ..... 8 2.2 Centre-perifria, nord-sud ..... 9 1. Una relaci jerarquitzada. Els pasos centrals ..... 10 2. Una relaci jerarquitzada. Pasos perifrics ..... 10 3. Causes i conseqncies de la globalitzaci .... 12 4. Les regions dins del sistema global .....14 Textos .....17 2.3 Tipus de paisatges agraris ..... 18 1. El paisatge agrari ..... 19 1.2 Elements del paisatge agrari ..... 19 1.3 Factors del paisatge agrari .....20 2. Lagricultura als pasos desenvolupats ..... 21 3. Lagricultura als pasos subdesenvolupats .... 22 4. Els paisatges agraris a Espanya ..... 23 5. Els paisatge agrari catal ..... 24 2.4 La indstria: processos productius i distribuci geogrfica ..... 25 1. Concepte ..... 26 2. Els motors de la indstria: primeres matries i fonts denergia ..... 26 3. La indstria als pasos desenvolupats ..... 28 4. La indstria als pasos subdesenvolupats ..... 29 5. La indstria a Espanya i Catalunya ..... 30 2.5 Les activitats terciries: els serveis, el comer i el turisme ..... 32 1. Les activitats terciries. Els serveis ..... 33 2. El sector terciari ..... 33 2.1 Les activitats de servei ..... 33 2.2 La gran diversitat del sector dels serveis ..... 34 2.3 El sector dels serveis als pasos desenvolupats ..... 34 2.4 E1 sector dels serveis als pasos subdesenvolupats ..... 35 3. Causes de l'expansi del sector terciari ..... 36 3.1 Canvis en els processos productius ..... 36 3.2 Globalitzaci i internacionalitzaci ..... 36 3.3 La societat del consum i del benestar ..... 37 4. Els serveis socials. Leducaci ..... 37 4.1 Leducaci, un exemple dels serveis de dret ..... 37 4.2 Millores en leducaci ..... 38 4.3 Defectes del sistema educatiu ..... 38
- 59 4.4 Grau deducaci i nivell de desenvolupament ..... 40 5. El turisme ..... 40 5.1 Els desplaaments de cap de setmana ..... 41 5.2. El turisme destiu ..... 42 5.3 Problemes del turisme d'estiu ..... 42 5.4 El turisme a Catalunya ..... 43 5.5 Equipaments turstics ..... 44 5.6 Origen dels turstes ..... 44 6. Les caracterstiques del comer i de lintercanvi .... 44 6.1 El comer fins el segle XIX .... 44 6.2 Fires i mercats ..... 45 6.3 Caracterstiques del comer actual ..... 45 6.4 La balana comercial i la balana de pagaments ..... 46 6.5 Aspectes geogrfics del comer internacional. L'intercanvi desigual ..... 47 6.6 Un exemple dintercanvi desigual: el petroli ..... 49 6.7 Blocs comercials ....52 6.8 Els espais comercials a Catalunya ..... 55

2 Dossiergeopacfgsud 2 Territoriiactivitatseconòmiques

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2 Dossiergeopacfgsud 2 Territoriiactivitatseconòmiques

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CFA Singuerlin 2011-2012 PROVA DACCS ALS CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

Territori i activitats econmiques

2. Territori i activitats econmiques

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 1

2.1 Globalitzaci, mundialitzaci

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 2

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 3

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 4

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 5

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 7

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 8

2.2 Centre-perifria, nord-sud

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 9

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 11

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 12

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 13

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 14

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 15

- 16 Tmil demostren l'arrelament i l'efervescncia dels nacionalismes en determinats territoris.

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 16

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 17

2.3 Tipus de paisatges agraris

(foto: Berta Alarc)

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 18

allargassada. radial. concentrada. dispersa. 1.3 Factors del paisatge agrari

clima, relleu i grau Conreus de fertilitat del sl intensius

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 20

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 21

(foto: Berta Alarc)

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 22

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 23

5. Els paisatge agrari catal

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 24

2.4 La indstria: processos productius i distribuci geogrfica

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 25

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 26

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 27

3. La indstria als pasos desenvolupats

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 28

4. La indstria als pasos subdesenvolupats

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 29

5. La indstria a Espanya i Catalunya

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 30

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 31

2.5 Les activitats terciries: els serveis, el comer i el turisme

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 32

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 33

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 34

Eero Saarinen, arquitecte, edifici TWA Terminal, JFK Aeroport de NovaYork,

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 35

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 36

ls pasos avanats garanteixen un seguit de serveis que

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 37

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 38

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 39

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 40

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 41

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 42

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 43

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 44

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 45

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 46

Geografia PACFGS UD 2. Territori i activitats econmiques Josep-Manel Alarc 47