4 Dossiergeopacfgsud 4 Catalunyai Espanyaa Europaialmón

CFA Singuerln 2011-2012 PROVA DACCS ALS CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
GEOGRAFIA
UNITAT DIDCTICA 4
Catalunya i Espanya a Europa i al mn
Josep-Manel Alarc
https://sites.google.com/site/jmalarco/ https://sites.google.com/site/geografiapacfgs/ jmalarco@gmail.com
4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn
Identifica les grans rees socieconmiques i geopoltiques, i les transformacions i desequilibris dun mn globalitzat, divers i en canvi constant. Analitza la posici de la Uni Europea en el mn, les fortaleses i debilitats, a partir de lanlisi dindicadors demogrfics, econmics, financers, socials i culturals. Analitza la posici dEspanya dins la Uni Europea i el mn, a partir de lanlisi dindicadors demogrfics, econmics, financers, socials i culturals. Identifica el paper i la posici de Catalunya dins Espanya, la Uni Europea i el mn, a partir de lanlisi dels intercanvis i fluxos i dindicadors demogrfics, econmics, financers, socials i culturals.
Hotel Porta Fira de l'Hospitalet
Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc
4.1 rees socieconmiques i geopoltiques, transformacions i desequilibris dun mn globalitzat
3 1. frica El continent afric aporta el 17% de la producci mundial. La seva economia es basa en el sector primari, en una indstria poc desenvolupada i en un feble sector serveis. El continent menys desenvolupat A frica se situa el major nombre de pasos subdesenvolupats del planeta. Molts sn els problemes que frenen el seu desenvolupament: 1. el rpid creixement de la poblaci que fa que el nombre dhabitants augmenti mes de pressa que els recursos; 2. la incapacitat de lagricultura per alimentar a la poblaci, fet que provoca la gana en algunes regions; 3. els conflictes bllics i les catstrofes naturals, com sequeres i inundacions agreugen la situaci i provoquen migracions en massa: quasi set milions de persones shan vist empeses a deixar la seva llar; 4. el baix nivell de vida: els serveis educatius i sanitaris sn deficients i gran part de la poblaci s analfabeta, principalment entre les dones; i 5. el deute extern: frica ven primeres matries barates i compra productes manufacturats ms cars. Els pasos africans han hagut de demanar crdits, amb la qual cosa han de dedicar la major part de llurs pressupostos a pagar aquests, en lloc de millora la seva economia. No obstant, frica s un continent de grans contrastos. La Repblica Sudafricana i alguns pasos del Magrib tenen una economia mes desenvolupada que la resta.
Predomini del sector primari La majoria de la poblaci africana treballa en tasques agrcoles, amb dos tipus deconomies fora diferents: A ms de dos teros de les terres es practica una agricultura de subsistncia dedicada al manteniment de la famlia camperola. Es conreen cereals, batata, mandioca i dtils. A les zones tropicals, principalment les costaneres es realitza una agricultura de plantaci dedicada a lexportaci. Els principal conreus sn el caf, el cacau, el cot i el tabac.
La mineria proporciona el major volum dexportacions. El sud s ric en or i diamants, i el nord en hidrocarburs, com petroli i gas natural. La major part de les reserves durani, radi, cobalt i titani es troben en aquest continent. Per la propietat de les mines i lextracci estan a mans dempreses estrangeres, que sn les que acumulen els guanys.
Debilitat dels sectors industrial i de serveis El desenvolupament industrial dfrica va comenar molt tard i s molt lent. La indstria est molt lligada a la transformaci del recursos naturals, destaquen la mineria, la indstria alimentria i el txtil. Es concentren en ports i ciutats dels pasos exportadors de minerals i hidrocarburs com Nigria, Llbia, Algria i la Repblica Sudafericana. El sistema de transports s feble: el ferrocarril est poc ests i les carreteres sn escasses. Per saber-ne ms (Viquipdia) La Economia d'frica es basa en el comer , la indstria i els recursos naturals i humans del continent. Aproximadament, 922 milions de persones habiten en 54 pasos diferents. frica s, de lluny, el continent habitat ms pobre . Encara que algunes parts han millorat en els ltims anys, dels 175 pasos estudiats en el Human Development Report de Nacions Unides el 2003, 25 pasos africans es troben en el rnquing dels pitjors del mn quant a desenvolupament hum . Aix s en part a causa de la seva turbulenta histria : La descolonitzaci d'frica fomentar molt la inestabilitat poltica, agreujada per la guerra freda. Des de mitjans del segle XX, la guerra freda, l'increment de la corrupci poltica i el despotisme , han contribut a l'economia tan pobra que hi ha a l'frica. El major contrast en termes de desenvolupament ha estat entre frica i l'economia d'Europa. El African Economic Outlook destaca el fet que el comer entre frica i la Xina s'ha multiplicat per 10 des de 2001, amb un muntant de 7.000 milions d'euros (al voltant de 100.000 milions de dlars) el 2008. Les economies de la Xina i l'ndia han
6 crescut rpidament, mentre llatinoamrica ha experimentat un creixement moderat, obtenint milions per sobre de la mera supervivncia. En contrast, en la major part d'frica l'economia s'ha estancat i fins i tot ha decrescut en termes de comer exterior, inversions, renda per cpita i altres valors de creixement econmic. La pobresa ha repercutit sobre gaireb tots els altres camps, el que inclou la disminuci de la esperana de vida , l'increment de la violncia i l'augment de la inestabilitat, que perpetuen els problemes de creixement del continent. Any rere any, ha hagut molts intents infructuosos de millorar economies a escala nacional en diferents pasos, de fet, les dades ms recents suggereixen millores en algunes parts del continent que experimenten un creixement per sobre de la mitjana. Segons el Banc Mundial, els pasos subsaharians han crescut a taxes semblants a la mitjana mundial. Les economies que ms de pressa han crescut han estat les de Mauritnia amb un creixement del 19,8%, Angola amb un 17,6%, Sudan amb un 9,6%, Moambic amb un 7,9% i Malawi amb un 7, 8%. Moltes agncia internacionals estan confirmant el seu inters en aquestes noves i emergents economies, especialment en un moment de crisi financera mundial com la actual crisi financera . Impediments al creixement El fracs econmic afric ha estat llargament debatut tant a frica com fora. S'ha intentat moltes vegades resoldre la pobresa, per poques vegades, aquests intents han tingut algun grau substancial d'xit. Alguns impediments barrejats han estat l'autarquia en determinats pasos, les ajuda externes, el socialisme (vegeu African Socialism ) o el liberalisme El neoliberalisme i la situaci econmica africana A la dcada de 1980, les idees socialistes van ser descartades i es va triar el neoliberalisme com a ruta de salvaci el qual va ser elaborat durant el Consens de Washington . El 1990, quaranta pasos subsaharians van convenir seguir les pautes rigoroses dels plans neoliberals del FMI . Les recomanacions del FMI van fer caure les divises del continent una mitjana del 50%, van promoure la venda de les indstries de propietat estatal i la retallada de les despeses pbliques. Vint anys desprs, aquests mtodes s'han demostrat amb tan poc xit com els plantejaments socialistes de l'poca anterior. El creixement mitj va passar del 2,3% al 2,8% anual, noms un grapat d'estats van aconseguir millors nivells de riquesa i molts altres es van empobrir encara ms al llarg de la dcada de 1990. Avui dia hi ha una gran controvrsia sobre les raons per les que tot aix va fallar. Una escola de pensament proposa que les reformes van fallar a causa de que aquestes eren tan sols de carcter econmic, sense aprofundir en la democrcia i l'estat de dret, sense els quals, el desenvolupament no passa. El corrent liberal de la escola austraca centra la seva crtica a la manca de mesures per combatre els cicles econmics que provoquen crisi, que en el cas de la majoria dels pasos africans, aquestes crisis sn constants i la misria tamb.
7 Els crtics del neoliberalisme argumenten que els problemes econmics d'frica van ser causats per l'aplicaci de les pautes dictades per l'FMI. Cal tenir en compte que mentre l'anomenat primer mn insistia en que l'frica obrs els seus mercats i elimins els subsidis pblics, el primer mn no feia el mateix respecte a la importaci de bns agrcoles d'frica ni eliminava els seus propis subsidis agrcoles. -oOo--oOo--oOo--oOo--oOo--oOo-
En la seva condici d'ex colnies, la majoria dels pasos africans mantenen estretes relacions econmiques amb la Uni Europea (UE). Existeix una organitzaci supranacional, prenent com a referncia a la Uni Europea , anomenada Uni Africana , de la qual formen part tots els pasos del continent excepte Marroc, inclosa la Repblica rab Sahrau Democrtica . La major part dels pasos africans estan subdesenvolupats o en vies de desenvolupament. Ms del 50% de la poblaci o 350 milions de persones viuen amb menys d'un dlar cada dia.frica paga prop de 20 000 milions de dlars en pagaments de deute cada any, encara malgrat les paliaciones de deute dels anys 90. Recursos Durant el rgim colonial els europeus van explotar els productes ms fcils i ms profitosos d'extreure, com el or , el ivori , fustes i fibres txtils. Desprs de la emancipaci de les colnies el ms cobejat va passar a ser el petroli, els diamants i la mineria en general, per aquests productes esmentats es troben en pocs pasos. La manca de bona tecnologia i de mitjans de comunicaci eficients dificulten l'explotaci de les matries primeres. El 60% dels treballadors africans s'ocupa d'activitats rurals, i el 80% del que frica exporta sn matries primeres, sent al seu torn els productes industrialitzats els que representen la quasi totalitat de les seves
8 importacions. Noms el 15% est empleat en el sector industrial, i Egipte, Repblica de Sud-frica, Tunsia i Marroc els que tenen gaireb el total d'aquesta activitat. El resultat s que l'frica s el continent ms pobre del planeta: el seu PIB representa noms el 2,6% del total mundial. Ajuda exterior L'ajuda exterior arriba als cinquanta milions de dlars cada any, i en els ltims 60 anys aquesta ajuda ha estat d'almenys mil milions. No obstant aix, aix ha empobrit ms als pasos, ha alentit el creixement, els ha endeutat ms, els ha fet ms propensos a la inflaci i vulnerables als vaivens de les divises, ha redut l'atractiu per a la inversi i ha augmentat el risc de conflictes civils. L'ajuda exterior es transforma de deute, que es paga a costa de l'educaci i els serveis mdics africans. Tot i que s'acaba de pagar un deute, els pasos tornen a demanar ms ajuda. Per tal de palliar aquest cercle vicis, la tendncia actual consisteix en condonar el deute extern als pasos que demostren un comproms amb el sistema democrtic i amb el desenvolupament. L'assistncia ha estat afectada per corrupci, i els fluxos han acabat beneficiant a les burocrcies governamentals i certes ONG finanades per alguns governs. La corrupci li costa a l'frica 150 milions de dlars l'any. No existeixen incentius perqu els governs busquin formes ms transparents per recaptar fons per al desenvolupament, noms se'ls demana a les agncies de donaci una infusi de capital. En contraposici, en altres pasos l'ajuda ha servit per resoldre problemes com les epidmies que delmen la salut i les vides de la poblaci activa (sida, malria), la manca d'infraestructures bsiques, el rendiment agrcola, l'analfabetisme i la manca d'educaci primria universal. Hi ha exemples de pasos, com Ghana, que demostren emprar correctament l'ajuda. El flux de capital ajuda a que els governs ineficients segueixin en el poder, ja que el president no ha de fer res doncs l'ajuda segueix arribant, sempre que pagui a l'exrcit. No ha de pujar els impostos, ni preocupar-se del descontentament dels ciutadans ni de la representaci d'aquests. Els xocs civils sovint sn motivats pel coneixement que en fer-se amb el poder, el guanyador obt un accs virtualment complet al paquet d'ajuda. L'ajuda fa que la burocrcia es torni clientelista i emboliqui als ciutadans amb trmits innecessaris. Al Camerun porta 426 dies el fer un procediment comercial i 119 dies a Angola. L'ajuda alimentria que compra menjar conreada en Estats Units fallida als agricultors locals. S'ha fet poc per ajudar els agricultors i es gasten milions de dlars en el programa. La gran quantitat de diners crea la "malaltia holandesa": els grans fluxos de diners fan que la moneda local s'enforteixi incrementant a ms els preus interns. Aix crea a ms inflaci, de manera que els pasos han d'emetre bons. Uganda va ser obligada a emetre'ls el 2005, pagant interessos de $ 110 milions anuals.
9 Interessos de la Xina i els Estats Units a l'frica Xina s present en pasos amb grans recursos, com petroli, a Angola, que s el seu principal provedor, i en altres pasos com sn Guinea Equatorial, Nigria, Txad, Sudan, Gabon, Zmbia i Repblica Democrtica del Congo, aquests dos ltims pasos productors de minerals. Desprs de Estats Units i de la Uni Europea , la Xina s el tercer soci ms important del continent, amb inversions i indstries de la construcci que estan fent rutes, represes, habitatges, hospitals, i en l'explotaci d'hidrocarburs i minerals. Xina t estreta relaci amb Zimbabwe, i Sudan, els governs sn qestionats. Estats Units t inters a frica pel petroli.
2. sia Economia L'Economia d'sia, posseeix el 60% de la poblaci del planeta i prop del 30% de les terres emergides, s el major productor global d'aliments, a ms de ser el major consumidor t les majors reserves de la majoria dels minerals. sia s el continent que concentra el major creixement econmic i consumeix la majoria del crdit global, prop del 80% del creixement econmic mundial, el major creixement de la inversi en cincia i tecnologia, inversi en educaci i pel que fa sector econmic puguem imaginar. La cooperaci entre el govern, les indstries i el domini de la tecnologia han portat al Jap a l'xit econmic. Per la seva banda des de 2004 la UE s el principal soci comercial de la Xina, que al seu torn s el segon soci comercial de l'organitzaci europea. En 2005 , la Xina es va convertir en la sisena economia mundial. Amb un creixement oficial del 9,5% anual, l'economia xinesa est considerada com la de major creixement del planeta, mantenint una taxa mitjana superior al 8% des dels anys 1980 . Tamb es destaca el sia meridional amb creixements anuals de 8% . Moltes zones d'sia estan econmicament subdesenvolupades. Un elevat percentatge de la poblaci del continent es dedica a l'agricultura, malgrat la qual cosa gran part de l'activitat agrcola es caracteritza per collites i productivitat laboral relativament baixes. En conjunt, una minoria dels asitics est emprada en activitats de manufactura, en moltes ocasions els centres urbans i les indstries no s'han integrat adequadament amb el sector rural. Els sistemes de transport locals i internacionals dels pasos asitics encara estan poc desenvolupats en moltes zones, per han millorat notablement en els ltims anys.
10
No obstant aix, hi ha un creixent nombre d'excepcions. Jap ha modernitzat amb xit la seva economia, igual que Israel, Corea del Sud, Singapur, Hong Kong i, en menor grau, Indonsia, Malisia, Tailndia, Turquia i els estats petrolfers de la pennsula Arbiga . En general han aconseguit taxes de creixement econmic que superen el 5% anual, un percentatge que s'allunya de les seves taxes de creixement demogrfic. En canvi, encara que els pasos del sud-oest d'sia han fet progressos, la distribuci dels ingressos ha quedat ms concentrada que en altres pasos. Estimulada per les inversions estrangeres a gran escala, la rpida privatitzaci i la industrialitzaci, la Xina va aconseguir el creixement ms rpid d'sia a principis de la dcada de 1990. S'estima que l'economia xinesa va crixer un 12% el 1992, encara que els nivells de renda per cpita van romandre relativament baixos. Vietnam i Laos, dos dels pasos ms pobres d'sia, estan comenant a aconseguir un significatiu creixement econmic ia captar un notable nivell d'inversi estrangera. La crisi financera asitica de 1997 En juliol de 1997 , la moneda tailandesa (el baht ) es va devaluar, contradient les repetides declaracions de les autoritats governamentals que aix no passaria. En qesti de dies, les monedes d'Indonsia, Filipines i Malisia van ser fortament atacades i van comenar a esfondrar-se. Per a fins d'octubre, el won de Corea del Sud es va col lapsar i la crisi es va generalitzar al continent asitic.
11
Pot sonar paradoxal que amb prou feines uns quants mesos abans de les crisis aquestes economies eren vistes com slides i estables, amb molt bon futur econmic. Fins i tot, dies abans de les crisis, els analistes financers i econmics semblaven no tenir la mnima noci del que passaria. El fet que ambdues economies formessin part del grup de les economies ms vigilades per la comunitat financera internacional fa a aquestes dues caracterstiques encara ms inslites. El fet s que la majoria de les economies de l'sia oriental va sofrir una severa recessi el 1998, el PIB es va desplomar: 14% a Indonsia, 9% a Tailndia, 7% a Malisia, 6% a Corea, 5% a Hong Kong i 3% en Jap. Com va poder patir un col lapse tan sobtat i greu una regi que havia tingut tant xit? La resposta s que sia va viure una aguda crisi financera . (Font: Viquipdia)
3. Amrica
Canad i Estats Units sn dos dels pasos ms industrialitzats del mn; no obstant, la majoria dels pasos llatinoamericans tenen una economia tradicional i depenent, malgrat llurs abundants recursos. Contrastos de desenvolupament Amrica anglosaxona Canad i Estats Units tenen una economia molt desenvolupada. Estats Units s la principal potncia econmica del planeta, ja que genera al seu voltant el 80% de la producci del continent i el 20% de la mundial. No obstant, tenen alguns problemes entre els que destaquen els desequilibris regionals i, sobretot, les bosses de pobresa i els conflictes socials originats per la discriminaci de les minories negra i hispana.
12 En aquest pasos est molt desenvolupat el sector terciari, que dna ocupaci a ms de les tres quartes parts de la poblaci i aporta la major part de la riquesa. Els principals serveis sn el comer, les finances i el turisme. La indstria ms moderna, competitiva i diversificada. Les principal rees industrials sn la regi dels Grans Llacs, la costa atlntica i Califrnia. El sector primari ha perdut importncia i la seva aportaci a leconomia es escassa. Les principals regions agrries sn les Grans Planes i Califrnia. Als Estats Units la superfcie conreada representa solament el 20% del territori, per lagricultura dna feina nicament el 2,5% de la poblaci. s caracteritza per un alt grau de mecanitzaci, lespecialitzaci regional i una elevada productivitat. Per exemple, els Estats Units sn el major exportador de cereals del mn. Malgrat tot es veu afavorida per ser competitiva per grans subvencions. Lexplotaci de minerals destaca a Alaska i el golf de Mxic. A Canad a ms, s significativa lexplotaci forestal i la pesca. Llatinoamrica s una regi en desenvolupament en la qual leconomia de la majoria dels seus pasos es basa en lagricultura i la mineria. El sector primari ocupa una gran part de la poblaci. Lagricultura s la principal activitat a Centreamrica i els pasos andins. En general, s una agricultura de subsistncia, malgrat que en els pasos tropicals es conreen plantacions per a lexportaci de caf, canya de sucre i cacau. A ms, hi ha rics jaciments de petroli i gas natural. La indstria est escassament desenvolupada, llevat pasos com Argentina, Xile, Mxic o Brasil, on est en expansi i es basa en la transformaci de productes agraris i primeres matries. La majoria de les nacions llatinoamericanes no sn autosuficients i llur economia depn del mercat internacional. Exporten productes tropicals, fustes i minerals a baix preu i importen productes manufacturats, cars. Per aix han demanat crdits als pasos rics i shan endeutat progressivament.
13 Tamb existeixen grans diferncies econmiques en el repartiment de la riquesa: front a una minoria molt rica, gran part de la poblaci viu en condicions dextrema pobresa.
4. Oceania El pes d'Oceania en l'economia mundial s molt escs, amb prou feines aporta noms l'1% de la producci total. Austrlia i Nova Zelanda tenen una economia diversificada i molt desenvolupada. Encara que avui dia la major part de la poblaci treballa en els serveis, el sector primari segueix sent clau i proporciona bona part de les exportacions. Tots dos pasos concentren el 40% de lov mundial, sn els principals productors de llana i aporten ms d'un ter de la producci mundial. En Austrlia l'activitat industrial ha experimentat un fort creixement en les ltimes dcades, principalment la indstria pesada i la indstria qumica , en la seva major part, grcies als importants jaciments miners . Per la seva banda, Nova Zelanda t nombrosos llacs , utilitzats per a la producci de energia hidroelctrica , la qual cosa ha afavorit el desenvolupament de diverses indstries bsiques. Dos teros de la producci d'Austrlia i Nova Zelanda s inserida en els mercats asitics.
Sidney, Austrlia
En els altres pasos del Pacfic , consisteix en una economia rudimentria i d'autoabastiment. A les illes volcniques es practica la agricultura . En aquestes illes es troben diferents espcies tropicals. El producte ms important que s'exporta s la palmera cocotera , hi ha tamb anans ,arrs , bananes , canya de sucre i l'anomenada "fruita de l'arbre del pa".
14 Una altra activitat important s la minera, hi ha reserves de or a Papua Nova Guinea, nquel iferro a Nova Calednia i estoni a Fiji. En l'Oce Pacfic es troben nduls polimetl lics, que en algunes zones es treballen per a l'obtenci de metalls . Una font d'ingressos importants s el turisme . Tahit, Hawaii i Fiji sn alguns pasos que subsisteixen principalment amb la indstria del turisme. s explotada per grans indstries que construeixen hotels molt extics i aconsegueixen creuers i avions per atraure el turisme mundial. La pesca s tamb una activitat important, especialment en els pasos petits , com Wallis i Futuna, Nauru, Niue i les Illes Marshall. El frum de les Illes del Pacfic s la principal organitzaci panregionals, va nixer l'any 2000, en succeir al Frum del Pacfic Sud . Els membres plens sn els pasos independents: Austrlia, Illes Cook, els Estats Federats de Micronsia, Fiji, Kiribati, Nauru, Nova Zelanda, Niu, Palau, Papua Nova Guinea, Illes Salom, Illes Marshall, Tonga, Tuvalu, Vanuatu, i Samoa . Tamb admet com a observadors als pasos en procs de descolonitzaci: Nova Calednia i Polinsia Francesa. Va crear la figura dels "dialogui partners" ( Canad , Xina , la Uni Europea , Frana , Gran Bretanya , Jap , Corea del Sud , Malisia , Filipines , Estats Units , i Tailndia ) i mant tamb reunions separades dels seus ministres d'afers econmics . Les reunions de caps de govern sn anuals i el secretariat passa a ser ostentat pel representant del pas amfitri. Un dels seus objectius principals s promoure la integraci dels territoris de la regi, per tamb la recerca de solucions per a problemes comuns, com ara la seguretat, la pesca o el medi ambient. La Declaraci de Biketawa, signada l'octubre de 2000 pertanyents al PIF, on es preveien mecanismes perqu els seus membres intervinguessin en els assumptes interns d'altres "en temps de crisi" va ser un pas crucial en el procs d'integraci, que ha servit per aplanar l'enviament de la RAMSI i per legitimar el seu xit. El PIF tamb afavoreix les independncies dels territoris encara colonitzats, un objectiu com que s font de suspiccies o tensions amb les metrpolis. s un referent obvi per als desitjos autonomistes i independentistes en els dos territoris nord-americans a les illes Mariannes (Guam i Mariannes del Nord), interessades per tractar amb iguals temes que els afecten directament, com la caiguda del turisme o els recursos pesquers. (Font: Viquipdia)
15 5. Europa El nivell econmic dels europeus s molt alt. Aquesta situaci es deu a lelevat grau de desenvolupament que ha adquirit en els diferents sectors productius: una alta productivitat, una intensa activitat industrial i de serveis, i una complexa xarxa de transports i comunicacions. Un sector primari molt productiu Quasi la meitat de la superfcie europea est ocupada per terres conreades, praderies i pastures permanents. Actualment lagricultura europea s molt productiva i est orientada a la venda en el mercat, no a lautoconsum. Els elevats rendiments sn possibles per la intensa mecanitzaci i la investigaci de noves tcniques agrcoles.
A Europa conviuen quatre espais agrcoles: Lagricultura cerealista. Es localitza a la Gran Plana Europea i en la zona sud de Rssia. Sn terres frtils, on el conreu del cereal t la seva mxima extensi. Lagricultura mediterrnia. Se centra en tota la conca de la Mediterrnia. En aquesta zona salternen cultius de sec, com el blat, lolivera i la viticultura, amb hortes, en les que shan posat en marxa conreus de regadiu molt rendibles. La ramaderia intensiva. Es desenvolupa en tota la part nord dEuropa. Sn grans explotacions, principalment de ramaderia bovina i porcina que autoproveeixen de carn i de llet a les grans ciutats de tota la regi. A la zona nord-est salterna amb una ramaderia comercial basada en lestabulaci i en lalimentaci preparada. La ramaderia extensiva. Apareix en el litoral mediterrani, especialment en les zones ms seques. La ramaderia bovina i ovina suposen el major nombre de caps. Lactivitat pesquera s tamb molt important. Els pasos europeus que realitzen el major nombre de captures sn Rssia, Noruega, Islndia, Dinamarca i la Gran Bretanya, que han desenvolupat una moderna flota pesquera de tipus industrial. Menys de la tercera part del continent es troba coberta de boscos. Les masses forestals es conserven principalment, en la zona nrdica, on sexploten per a la producci de
16 fusta i paper. Els boscos de conferes de la resta dEuropa han estat sobreexplotats i actualment tenen escassa producci. Europa s deficitria en la producci de primeres matries minerals, per la qual cosa, ha dimportar daltres continents. No obstant, existeixen jaciment de carb, hidrocarburs, concretament en la Mar del Nord, i de minerals metllics. Principals rees industrials La indstria europea s de les ms desenvolupades del mn. Les principals rees industrials sn: Leix Rotterdam-Mil. s el principal centre industrial. El seu alt grau de desenvolupament sha basat en lexistncia de nombrosos recursos energtics i ecellents comunicacions fluvials a travs dels rius Rhin, Mosa i Escalda. s una zona principalment dedicada a la indstria pesada. La regi britnica. Se centra en els Midlands i en la zona de Liverpool. Destaquen les indstries mecniques i elctriques, qumiques, d'equips de transport, alimentries, txtils, darts grfiques i papereria Europa oriental. Les indstries es localitzen a les conques dels rius Danubi, Elba i Oder, els Urals, la zona nord del Mar Negre, la regi del Caucas, Moscou i Sant Petersburg. Moltes indstries d'aquesta rea oriental estan en un procs de reconversi industrial.
Port de Rotterdam
El sector serveis El 70% de la riquesa generada per l'economia europea pertany al sector serveis.
17 Tamb s el sector en qu treballa la major part de la poblaci. Les activitats destacades del sector terciari sn: El comer. A Europa els intercanvis comercials sn prcticament equilibrats, tot i que la balana comercial s lleugerament positiva, s a dir, sexporta ms del que simporta. La major part de les relacions comercials se realitzen amb pasos desenvolupats, concretament amb el Jap i els Estats Units. El comer europeu ha assolit al seu torn una complexa organitzaci financera i bancria a, que ha posat a Europa al capdavant daquest sector. El transport. Europa t la xarxa de transports i comunicacions ms densa del mn. La xarxa de ferrocarrils i carreteres est especialment estesa en les rees urbanes i en les regions ms industrialitzades. Pel que fa a la navegaci martima t una llarga tradici i t nombrosos ports: Rotterdam, s un dels ms importants del mn. Rotterdam, s un dels ms importants del mn. Tamb compta amb una de les xarxes de transport aeri ms important i moderna. El turisme. Europa s el principal mercat turstica mundial, la meitat dels ingressos generats en el mn pel turisme es concentren en els segents estats: Espanya, Frana, Itlia, Alemanya, Gran Bretanya i ustria.
Altres serveis importants sn de tipus bsic, com la sanitat i leducaci. En els darrers anys anys, s'han produt grans avenos que han perms el control de moltes malalties i l'eradicaci de l'analfabetisme, amb una taxa que supera el 98% de la poblaci alfabetitzada.
6. La construcci del sistema mundial Els elements integrants del sistema mn La geografia humana contempornia es dedica a comprendre i interpretar els llocs i les regions en tant que parts d'un sistema global mundial en transformaci constant. Avui, aquest sistema global es defineix com un joc d'interdependncies poltiques i econmiques entre pasos i empreses. Aquest procs es va iniciar al segle XV, quan els europeus comencen a veure l'exploraci d'altres continents com una excellent oportunitat d'expansi econmica i de control poltic. Des del segle XVII, aquest sistema mundial ha anat consolidant-se en prcticament tots els pasos del mn mitjanant lligams econmics cada vegada ms forts i malgrat els intents de resistncia per part d'alguns pasos (els pasos no alineats) o els intents de trobar formules alternatives dels pasos comunistes i socialistes). El final de la bipolaritzaci creada per la Guerra Freda ha contribut a una integraci ms gran de tots els pasos del mn en un mateix sistema.
18 Una relaci jerarquitzada. Els pasos centrals El resultat d'aquest procs s una relaci jerarquitzada entre llocs i regions del planeta que, de manera resumida queda definit per lexistncia de zones centrals i zones perifriques. Aix, les zones o pasos centrals dins del mundial sn els que controlen el comer la tecnologia tenen alts nivells de productivitat, tenen economies diversificades i, en conseqncia, gaudeixen d'ingressos a fora elevats. Ats que durant anys aquests indica estat identificats amb el progrs i el desenvolupament; aquests pasos sovint sels coneix com a desenvolupats. Molts dels pasos desenvolupats estan situats en lhemisferi septentrional (Europa Occidental, Amrica del Nord) i sovint se'ls coneix tamb com a pasos del Nord tot i que alguns altres que han assolit un nivell de desenvolupament similar estan situats en l'hemisferi sud (Austrlia, Nova Zelanda, Sud-frica). Lxit dels pasos centrals desenvolupats o del Nord sha fonamentat en el domini i l'explotaci sobre altres regions. Inicialment, aquesta dominaci es va aconseguir a travs de locupaci militar, el control social i la imposici cultural (el colonialisme i l'imperialisme); posteriorment es mant a travs de frmules de dependncia financera, comercial i cultural.
7. Causes i conseqncies de la globalitzaci El neocolonialisme Als anys 60 del segle XX molts dels territoris colonitzats van assolir la independncia poltica i tamb desitjaven arribar a tenir independncia econmica. Tanmateix, s en aquest moment histric quan el sistema mundial capitalista avana ms decididament cap a formes ms complexes d'integraci i interdependncia. Molts dels lligams del colonialisme i l'imperialisme es mantingueren tot canviant algunes de les formes i els mtodes de relaci. Aquest neocolonialisme mant i fins i tot amplia la influencia dels pasos centrals en relaci a les noves administracions independents, ara a travs d'acords comercials, contractes financers i convenis estratgics. En qualsevol cas, perdura la influencia cultural, lingstica, educativa, poltica i institucional de les potncies centrals, ja sigui directament o mitjanant les seves empreses.
19
El paper de les empreses multinacionals En aquest context, destaca el neoimperialisme de les grans empreses transnacionals (o multinacionals), que installen sucursals per produir les mateixes mercaderies que en els pasos d'origen, obren noves empreses a travs de la captaci de capitals i mercats locals, o b noves empreses que aprofiten les millors condicions (sous, primeres matries, etc.), la producci de les quals es destinada exclusivament a l'exportaci. En molt pocs anys, algunes d'aquestes companyies transnacionals assoleixen nivells de riquesa superiors a la de molts Estats i el seu poder i capacitat de control sobre les economies (i les poltiques) locals arriba a condicionar l'evoluci poltica i social (no ja noms leconmica) de molts pasos perifrics. de crrega grcies als contenidors, etc.) i les comunicacions (difusi dels telfons mbils; introducci de xarxes de fibra ptica; generalitzaci de les com satllit, del correu electrnic i d'Internet, etc.) innovacions en biotecnologia, microelectrnica, robtica, etc. Moltes d'aquestes innovacions han condut tamb a introduir canvis de mentalitat respecte a plantejaments esttics que els mitjans de transport i telecomunicaci han ajudat a dispersar. Mundialitzaci dels mercats i del consum En aquest sentit, la globalitzaci tamb s'identifica amb el creixement, mundialitzaci i homogeneitzaci dels mercats i de les pautes de consum i de comportament. S'emfasitza la cultura del diner i de la propietat com a smbols de posici social (determinats productes seleven a la categoria de mites o paradigmes: Mercedes, Chanel); s'universalitzen preferncies com la Coca-Cola i es generalitzen patrons socials abans molt locals (les pizzes, el Nadal); es banalitzen i comercialitzen tradicions antigues i singularitats culturals (convertides en ancdotes o en atraccions turstiques). La internacionalitzaci de la televisi i de les pellcules sn factors essencials en la transmissi d'aquests criteris alhora que resulten un instrument l'imperialisme lingstic i cultural. All que abans era conegut en lmbit local, regional o estatal., ara t una transcendncia universal i immediata de manera que mai, el mn s'ha fet petit la seva lgica local sha convertit en la d'una aldea global. Una nova divisi internacional del treball Amb tot, potser un dels elements que ms clarament han consolidat la globalitzaci s la nova divisi internacional del treball que consisteix a desplaar part dels :o productius vers pasos perifrics i semiperfrics per reduir costos de producci ms baixos i, especialment salaris menors. La nova divisi internacional del treball tamb es reflecteix en els pasos centrals en la notable especialitzaci assolida pel sector terciari avanat o empreses de serveis a les empreses, dedicades a millorar-ne i assegurar-ne la productivitat o els intercanvis.
20 Les innovacions tecnolgiques Han contribut decisivament a fer possible la globalitzaci: des de les aportacions en el camp dels transports (autombils ms rpids i segurs; ampliaci de les xarxes d'autopistes; trens de gran velocitat; homogeneitzaci dels sistemes Tamb cal destacar un altre factor decisiu: lemergncia d'un mercat mundial financer que, grcies a la immediatesa i simultanetat que ofereix la informtica, s capa de controlar a partir de decisions preses a les borses de Tquio, Hong Kong, Nova York, Frankfurt o Londres. Integraci i homogeneitzaci, desigualtats i desequilibris El resultat d'aquest procs de globalitzaci s, per una banda, la integraci de la prctica totalitat del planeta en el sistema mundial capitalista i, per laltra, la polaritzaci daquest sistema entre els pasos centrals i els pasos perifrics. La distncia entre les regions ms prsperes i les ms pobres s'ha incrementat notablement des del 1960, tant per l'enriquiment d'unes com per la depauperaci de les altres. Igualment cal recordar que el sistema mundial afecta quasi tot el globus per no totes les persones (ni totes de la mateixa manera) i que la generalitzaci de pasos centrals i perifrics amaga tamb grans i greus disparitats internes. Aix, mentre que moltes vegades les elits poltiques i econmiques de molts pasos subdesenvolupats gaudeixen dels beneficis del progrs i el desenvolupament, tamb cada vegada capes ms mplies de poblaci dels pasos rics subsisteixen per sota dels mnims de qualitat de vida que les estadstiques atribueixen als seus pasos.
21
4.2 La Uni Europea
22 1. Introducci La Uni Europea (o la UE) s la uni econmica i poltica de vint-iset estats independents, localitzats majoritriament a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht l'1 de novembre de 1993, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econmica Europea. L'ltim tractat que va modificar la base constitucional de la Uni Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009. Amb gaireb 500 milions d'habitants, la Uni Europea genera aproximadament el 30% del producte interior mundial nominal. La Uni Europea ha desenvolupat un mercat nic mitjanant un sistema de lleis estandarditzades vigents en tots els estats membres i que garanteixen les quatre llibertats de la Uni: la llibertat de moviment de les persones, dels bns, dels serveis i del capital. La Uni Europea tamb t una poltica comercial nica, poltiques agrcoles i pesqueres comunes, i una poltica de desenvolupament regional. Disset dels estats membres han adoptat una moneda comuna, l'euro. La Uni Europea ha desenvolupat un paper important en la poltica exterior, en representar els seus membres en organitzacions internacionals entre les quals l'Organitzaci Mundial del Comer i les Nacions Unides, aix com en les cimeres del G8. Vint-i-un dels estats membres tamb sn membres de l'OTAN. La Uni Europea tamb s'ha organitzat en temes de justcia i afers interiors i ha abolit les verificacions de passaport i immigraci entre els estats membres de l'Acord de Schengen, el qual tamb inclou altres estats no membres. La Uni Europea opera institucionalment amb un sistema hbrid d'intergovernalisme i supranacionalisme. En molts casos, les seves decisions depenen del consens de tots els estats membres. Tanmateix, tamb hi ha cossos supranacionals amb la facultat de prendre decisions sense la necessitat de la unanimitat de tots els governs nacionals que la integren. Algunes institucions importants sn la Comissi Europea, el Parlament Europeu el Consell de la Uni Europea, el Consell Europeu, la Cort de Justcia Europea i el Banc Central Europeu. Els ciutadans de la Uni Europea elegeixen els membres del Parlament cada cinc anys. La Uni Europea t els seus orgens en la declaraci Schumann i la creaci de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer formada per sis estats el 1951, i en el Tractat de Roma de 1957. Des d'aleshores, la uni ha crescut amb l'admissi de nous estats membres i la creaci de diverses institucions supranacionals.
23
2. Concepte El motiu original per la fundaci, del que ms tard seria la Uni Europea, va ser el desig de reconstruir Europa desprs dels trgics esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, i prevenir que Europa caigus vctima de la plaga de la guerra. Per aconseguir aquest objectiu, la Uni Europea intenta crear una infraestructura que travessa les fronteres dels estats. Els estndards harmonitzats creen un mercat ms gran i ms eficient, perqu els estats membres poden crear una nica uni duanera sense prdua de salut (econmica) o seguretat. Per exemple, els estats on la gent no pot posarse mai d'acord a l'hora de menjar poden no obstant arribar a acords sobre els estndards d'etiquetatge i higiene. El poder de la Uni Europea va ms enll de les seves fronteres ja que, per vendre-hi, s til seguir els seus estndards (CE, conformit europene). Una vegada les fbriques, grangers i mercaders d'un pas no membre compleixen la normativa, la gran part dels costos associats a l'entrada a la UE es veuen reduts al mnim. Quan s'harmonitzen les lleis per convertir-se en un membre de ple dret es crea ms benestar (a l'eliminar els costos duaners), invertint noms mnimament en el canvi de les lleis. En l'actualitat, la Uni Europea s un conjunt de 27 Estats (Gener de 2007), que mantenen entre si especials relacions econmiques i poltiques de cooperaci i integraci.
24 Les especials relacions econmiques es fonamenten en la llibertat de trnsit de mercaderies, treballadors i capitals, aix com en l'establiment d'una moneda nica, l'euro () per tots els estats membres (la denominada Eurozona). Les especials relacions poltiques es tradueixen en l'establiment d'un mateix Ordenament Jurdic, superior a les legislacions nacionals, i en l'existncia i funcionament dels seus propis organismes poltics i institucions, superiors als dels Estats membres. Tal i com el canviant nom de la Uni Europea (de Comunitat Econmica Europea a Comunitat Europea i finalment Uni Europea) suggereix, ha evolucionat amb el temps d'una uni primordialment econmica fins a una uni cada cop ms poltica. Aquesta tendncia s visible principalment en el cada cop ms gran nombre d'rees de poltiques que recauen dins la UE: el poder poltic s'ha dirigit en nombrosos camps dels estats membre cap a la UE. Aquesta visi de centralitzaci cada cop ms forta es contraresta amb dos fets. En primer lloc, alguns estats membres tenen una tradici domstica de governs regionals forts. Aix ha derivat cap a un enfocament ms important de la poltica regional i les regions europees. Es va crear un comit de les regions com a part del tractat de Maastricht. A ms a ms, les poltiques que recauen en la UE cobreixen diferents formes de cooperaci: Procs de decisi autnom: Els estats membres han concedit a la comissi europea poder per prendre decisions en algunes rees com a defensa de la competncia, control a les ajudes estatals i liberalitzaci. Harmonitzaci: Les lleis dels estats membres s'harmonitzen a travs del procs legislatiu comunitari, que involucra la comissi europea, el parlament europeu i el consell de ministres. La conseqncia s que la llei comunitria est cada cop ms present dins dels sistemes legals dels estats membre. Cooperaci: Els estats membres, que es reuneixen en el consell de ministres es posen d'acord a cooperar i coordinar les seves poltiques interiors. La tensi entre la UE i els estats membre sobre les competncies que els corresponen s una constant en el desenvolupament de la UE. Els instruments jurdics de la Uni Europea sn: Reglament. s d'abast general, obligatori i directament aplicable. Directiva. Obliga als estats en quant al resultat, per la forma i el mitjans sn escollits pels estats membres. Decisi. s d'obligat compliment per l'estat destinatari. Recomanaci i dictamen. No sn vinculants. Tots els estats membre han d'adaptar la seva legislaci per acostar-la amb la del marc legal com europeu, conegut com Acquis Communautaire.
25 3. Lespai de la Uni Europea El territori de la Uni Europea es correspon al territori combinat dels vint-i-set estats membres, amb algunes excepcions. No es correspon amb el territori geogrfic del continent europeu, ja que hi ha territoris europeus que no en sn part, com ara Islndia, Noruega i Sussa. Per altra banda hi ha territoris associats amb algun dels estats membres que, tanmateix, no sn part de la Uni tot i ser a Europa, com ara les illes Froe. Groenlndia, Aruba, les Antilles Neerlandeses i els territoris no europeus associats al Regne Unit, tot i ser territoris associats d'un estat membre, no formen part de la Uni Europea, mentre que altres territoris que tampoc no sn part d'Europa, com ara les Aores, les illes Canries, Ceuta, la Guaiana Francesa, Guadeloupe, Madeira, Martinica, Melilla, Runion, entre altres, s son part de la Uni Europea. La superfcie total de la Uni Europea s de 4.422.773 km, el qual s inferior al de sis estats independents del mn. El seu punt ms elevat s el Mont Blanc, als Alps, amb 4.804 m. El clima s molt variat i influenciat per la seva extensa costa, de 69.343 km. Els estats membres de la Uni Europa tenen fronteres amb 21 estats no membres; la longitud total de les fronteres s de 12.441 km. Incloent-hi els territoris d'ultramar dels estats membres, la Uni Europea tindria la major part dels tipus de clima, segons la classificaci de Kppen, des del clima rtic al tropical. La majoria de la poblaci, tanmateix, viu en regions amb climes mediterranis (al sud d'Europa), temperats martims (a l'oest) o hemiboreals (a l'est). 4. Estats membres La Uni Europea est integrada per 27 estats sobirans i independents, coneguts com a estats membres: ustria, Blgica, Bulgria, Dinamarca, Eslovnia, Espanya, Estnia, Finlndia, Frana, Alemanya, Gran Bretanya Grcia, Holanda, Hongria, Irlanda, Itlia, Letnia, Litunia, Luxemburg, Malta, Polnia, Portugal, Romania, Sucia, Txquia i Xipre. Hi ha tres candidats oficials a integrar-s'hi: Crocia, Macednia i Turquia. Islndia i els pasos balcnics occidentals, Albnia, Bsnia i Herzegovina, Montenegro i Srbia tamb sn reconeguts oficialment com a candidats potencials. Kosovo tamb es troba en la llista de la Comissi Europea com a candidat potencial, per la Comissi no el cita com a estat independent ja que no tots els estats membres el reconeixen com a estat sobir i independent separat de Srbia. Per a unir-se a la Uni Europea, un estat ha de complir amb els criteris de Copenhagen, definits en el Consell Europeu de Copenhagen de 1993. Alguns requeriments sn una democrcia estable que respecta els drets humans i l'estat de dret, una economia de mercat en funcionament amb la capacitat de competir dins la Uni Europea, i l'acceptaci de les obligacions dels membres, inclosa la llei europea. L'avaluaci del compliment dels criteris per un estat candidat s feta pel Consell Europeu. L'estructura legal actual no especifica la manera en qu un estat pot sortir de la Uni Europea (tot i que Groenlndia, territori de Dinamarca, se'n separ el 1985), per el Tractat de Lisboa,
26 encara no aprovat per tots els estats membres, inclou un procediment formal per deixar la Uni. Tres estats d'Europa occidental que han optat per no unir-se a la Uni Europa, tanmateix, estan integrats a l'economia de la Uni i compromesos amb les seves regulacions: Liechtenstein i Noruegaque formen un mercat com amb l'rea Econmica Europeai Sussa, que tamb ha signat tractats bilaterals similars. Els microestats europeusAndorra, Mnaco, San Marino i la ciutat del Vatic han adoptat l'euro i han signat altres acords de cooperaci.
5. Govern i institucions La Uni Europea s l'associaci econmica i poltica de vint-i-set estats europeus independents. La Uni Europea t tres rees de responsabilitat, conegudes com els "tres pilars". Les poltiques de la Comunitat Europea que la va antecedir conforma el primer pilar; el segon pilar s la poltica exterior i de seguretat comuna; el tercer pilar sn els afers interiors i de justcia i consisteix en la cooperaci policial i judicial en els afers criminals. Les activitats de la Uni Europea sn regulades per diverses institucions encarregades de les tasques i poltiques establertes en els tractats de la Uni. Les institucions de la Uni Europea sn: El Parlament Europeu s la "veu del poble". s una de les parts integrants del "cos legislatiu" de la Uni. Est integrat per 785 membres de tots els estats membres proporcionalment amb llur poblaci. Els membres s'elegeixen cada cinc anys pels ciutadans europeus. La funci principal del Parlament s aprovar lleis, responsabilitat que comparteix amb el Consell de la Uni Europea. Les propostes de
27 llei provenen de la Comissi Europea. El Parlament i el Consell tamb sn responsables d'aprovar el pressupost anual de la Uni. Els membres del Parlament Europeu (MPEs) no s'agrupen en blocs nacionals sin en set blocs poltics europeus; els ms gran sn el Partit Popular Europeu (els cristianodemcrates, de centre-dreta), els socialistes, els liberals i els verds.
Parlament europeu
El Consell de la Uni Europea s la "veu dels estats membres" i s l'altra part del "cos legislatiu de la Uni". s la instituci principal per a la presa de decisions de la Uni i comparteix, amb el Parlament Europeu, la responsabilitat d'aprovar les lleis que es proposin. s responsable de la presa de decisions en qestions de justcia i llibertat. A ms a ms, dirigeix les poltiques de seguretat, de defensa i exterior. Est integrat pels ministres de tots els governs nacionals dels estats membresra per la qual es coneixia anteriorment com a "Consell de Ministres". A les seves reunions noms hi participen els ministres responsables dels temes a discutir. El nombre de vots de cada estat membre s proporcional a la seva poblaci, tot i que la ponderaci afavoreix els estats petits. Algunes decisions noms requereixen la majoria dels vots, mentre que d'altres requereixen unanimitat. El Consell s encapalat per la Presidncia del Consell de la Uni Europea una funci rotativa per a cada estat membre per un perode de sis mesos. El Consell es reuneix tpicament quatre vegades a l'any en les cimeres europees. La Comissi Europea s la branca executiva de la Uni, responsable de fer propostes de llei i del funcionament diari de la Uni. La Comissi representa i defensa els interessos de la Uni a diferncia del Consell que representen els interessos dels estats membres. Per tant, s independent dels governs nacionals i s el motor de la integraci europea. Est integrada per vint-i-set membres o comissionats un per cada estat membre, i cadasc amb funcions diferents. El President de la Comissi i els altres membres sn nomenats pel Consellaquests ltims proposats pels governs nacionalsi confirmats pel Parlament. El president i
28 els membres sn nomenats per un perode de cinc anys que ha de coincidir amb el perode del Parlament Europeu. Els Tribunals de Justcia de les Comunitats Europees, de Primera Instncia i de la Funci Pblica sn les institucions que conformen la branca judicial de la Uni. Cadascuna t responsabilitats especfiques. El Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees vetlla per l'estat de dret comunitari; que la interpretaci i aplicaci del dret sigui la mateixa en tots els estats membres i que les sentncies dels tribunals nacionals no discrepen entre si. La seu s a Luxemburg. El Tribunal de Primera Instncia s responsable dels casos dels individus i les companyies que siguin referides per alguna de les corts dels estats membres.[25] El Tribunal de la Funci pblica s la instituci especialitzada de l'mbit del contencis de la funci pblica de la Uni.
Tribuna Europeu de Justcia
Altres institucions de la Uni Europea sn el Banc Central Europeu, el Comit Econmic i Social, el Comit de les Regions, el Banc Europeu d'Inversions, el Defensor del Poble Europeu i l'Europol.
29
6. Ciutadania de la Uni Europea La ciutadania de la Uni Europea es va introduir en el Tractat de Maastricht el 1992. La ciutadania de la Uni Europea coexisteix i complementa la ciutadania estatal per no la substitueix ni la reemplaa. Segons els tractats esmenats, els ciutadans de la Uni Europa gaudeixen de diversos drets, entre els quals: el dret de circular i residir lliurement en el territori de qualsevol estat membre; el dret del sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu i en les eleccions de l'estat membre on visquin, amb les mateixes condicions que els nacionals del mateix estat; el dret de ser protegit dins el territori d'un pas no membre on no hi hagi cap representaci de l'estat de llur ciutadania, per les autoritats diplomtiques i consulars de qualsevol estat membre amb les mateixes condicions que els nacionals de dit estat; el dret de no ser discriminat a causa de la seva nacionalitat en cap de les estipulacions dels tractats de la Uni, incloent-hi les condicions laborals ni de contractaci.
7. Afers exteriors
La cooperaci en els afers exteriors entre els estats membres va comenar amb l'establiment de la Comunitat el 1957, ja que els estats membres negociaven com a bloc els tractats internacionals sota una poltica comercial comuna. El 1970 es va establir la Cooperaci Poltica Europea la qual va crear un procs de consulta informal entre els estats membres per tal de formar poltiques exteriors comunes. No va ser sin fins el 1997 que la Cooperaci Poltica Europea es va formalitzar amb l'Acta nica Europea. La Cooperaci Poltica Europea va ser reanomenada "Poltica Exterior i de Seguretat Comuna" (PESC) segons el Tractat de Maastricht. En el Tractat de Maastricht la PESC promou tant els interessos de la Uni com els interessos de la comunitat internacional. Aix inclou la promoci de la cooperaci internacional, el respecte dels drets humans, la democrcia i l'estat de dret.
30 El Tractat d'Amsterdam va crear la funci de l'Alt Representant per a la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna, actualment encapalada per Javier Solana, per tal de coordinar la poltica exterior de la Uni Europea. L'Alt Representant, amb l'actual Presidncia del Consell de la Uni Europea parlen en representaci de la Uni en temes de poltica exterior. La Poltica Exterior i de Seguretat comuna requereix de la unanimitat entre els ara vint-i-set estats membres. A ms del sorgiment d'una poltica exterior de la Uni Europea, la influncia internacional de la Uni tamb s'ha vist en la seva ampliaci. Els beneficis percebuts en fer-s'hi membre sn incentius per a la reforma poltica i econmica als estats que volen complir amb els requeriments d'uni i es consideren un factor important que va contribuir a la reforma dels pasos de l'antic bloc comunista de l'Europa oriental.
A ms de la PESC, la Comissi tamb t una representaci nica en les organitzacions internacionals mitjanant les funcions del Comissari Europeu de Relacions Exteriors i Poltica Europea de Venatge. Al G8, la Uni t els drets d'un membre i s representat pel president del Consell i de la Comissi en funcions. A l'Organitzaci Mundial de Comer (OMC), on els vint-i-set estats membres sn representants, la Uni Europa tamb hi s representada per Comissari Europeu per al Comer 8. Economia Mercat com Dos dels objectius bsics de la Comunitat Econmica Europea va ser el desenvolupament d'un mercat com, que es va anomenar posteriorment com a mercat nic, aix com la creaci d'una uni duanera entre tots els estats membres. El mercat nic inclou la lliure circulaci de bns, capital, persones i serveis dins la Uni i la uni duanera s l'aplicaci de tarifes a la importaci comunes a tots els estats membres. Tan bon punt els bns han ingressat al mercat per qualsevol port d'entrada ja no sn subjectes a tarifes duaneres, impostos discriminatoris ni a quotes d'importaci internament. Els estats d'Islndia, Noruega, Liechtenstein i Sussa, que no sn membres de la Uni, participen en el mercat com per no pas en la uni duanera.
31
El moviment lliure de capital t com a propsit permetre el moviment de les inversions com ara les compres de propietat i d'accions i participacions d'empreses entre els pasos. El moviment lliure de persones significa que els ciutadans de la Uni Europea es poden moure lliurement entre els estats membres per a viure, treballar, estudiar o jubilar-se en qualsevol pas. Aix inclou la reducci de les formalitats administratives i el reconeixement de les qualificacions personals entre els ciutadans dels estats membres.
Uni monetria
La creaci d'una moneda nica per a Europa es va convertir en un objectiu oficial el 1969. Tanmateix, no va ser sin fins la signatura del Tractat de Maastricht el 1993 que els estats membres van obligar-se a crear una uni monetria, a tot tardar, l'1 de gener de 1999. Aquest dia, l'euro va ser introdut en quinze dels estats membres de la Uni tot i que els bitllets i monedes no van comenar a circular sin fins l'1 de gener de 2002, entre, aleshores, els dotze estats que van acceptar-les. El 2009, setze estats membres pertanyen a la uni monetria. Tots els altres estats membres, llevat del Regne Unit i Dinamarca estan obligats, legalment, a unir-se a la uni monetria tan bon punt compleixin les condicions econmiques requerides, per pocs estats han fixat dates especfiques per a fer-ho.
32
L'euro, i les poltiques monetries dels estats que l'han adoptat dins la Uni Europea, sn controlades pel Banc Central Europeu. Encara hi ha onze altres monedes en circulaci a la Uni Europea. Per altra banda, altres estats no membres utilitzen la moneda oficialment o sense cap acord amb la Uni.
33
Dades econmiques Internament, les poltiques de la uni europea tenen com a propsit assolir la convergncia dels estndards de vida dels estats membres. Tanmateix, ateses les diferncies en la renda per capita dels estats membres (des de 7.000 $ als 69.000 $), hi ha dificultats per a dissenyar i aplicar poltiques econmiques comunes. El 2004 i el 2007 la Uni Europea va admetre deu i dotze pasos, respectivament, que sn, en termes generals, menys desenvolupats tecnolgicament i econmicament que la resta. El Producte interior brut (PIB) estimat de la Uni Europea el 2008 va ser de $14.960 bilions, poc ms del 20% del Producte brut mundial, estimat en paritat de poder adquisitiu, equiparable al PIB dels Estats Units d'Amrica, estimat en 14.580 bilions $ el mateix any. El PIB per cpita estimat mitj dels estats membres el 2008 va ser de 33.800 $. El 2009, atesa la crisi financera i econmica global, la Uni Europea s'ha vist severament afectada. Les grans economies, Alemanya, Frana, el Regne Unit, Itlia i Espanya, totes cinc han entrat oficialment en recessi econmica. Agricultura La Poltica Agrcola Comuna s una de les poltiques ms antigues de la Comunitat Europea i un dels seus propsits originals. La poltica t com a objectius incrementar la producci agrcola, assegurar la certesa del subministrament dels aliments aix com la qualitat de vida dels agricultors, i estabilitzar els mercats en assegurar preus raonables pels consumidors. Fins fa poc, operava mitjanant un sistema de subsidis i d'intervenci
34 en el mercat; fins la dcada de 1990 la poltica representava el 60% del pressupost anual de la Comunitat Europea, i encara representa el 35%. Els controls de preus i la intervenci en els mercats van tenir com a resultat la sobreproducci que s'emmagatzemaven per tal de mantenir els nivells mnims de preus. Per tal de disposar d'aquest supervit, sovint es venien en el mercat mundial a preus per sota dels preus garantits per la Comunitat o, per altra banda, els agricultors sovint rebien subsidis que equivalien a la diferncia entre els preus mundials i de la Comunitat. Aquest sistema ha estat criticat per vendre ms barat que la producci dels pasos en vies de desenvolupament. La sobreproducci tamb ha estat criticada pels ambientalistes a causa dels mtodes de producci intensius. Per altra banda, els que donen suport a la Poltica Agrcola Comuna, argumenten que l'ajuda econmica per als agricultors, els assegura un estndard de vida raonable impossible econmicament si no exists. Des del comenament de la dcada de 1990, la poltica s'ha anat reformant. Al principi, aquestes reformes incloen la poltica de separar una porci de terra de la producci, imposar quotes en la producci de llet i, recentment, la dissociaci dels diners que reben els agrcoles de la UE de la quantitat de producci. Les despeses agrcoles abandonaran els subsidis relacionats amb la producci especfica per relacionar-los amb amb la mida del ranxo o la terra, per tal de permetre que el mercat estableixi els nivells de producci i alhora assegurar la renda dels agricultors. Les reformes tamb inclouen l'abolici del rgim de sucre entre els estats membres i les nacions africanes i caribenyes i llur relaci privilegiada. Energia El 2006, els 27 estats membres de la UE tenien un consum intern d'energia d'1.825 milions de tones d'equivalent de petroli. A prop del 46% del consum d'energia es va produir als estats membres i el 54% va ser importada. La UE ha tingut una poltica energtica comuna des de les seves arrels a la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer. La introducci d'una poltica obligatria i extensiva es va aprovar en la reuni del Consell Europeu l'octubre de 2005, i el primer esborrany es va publicar el gener de 2007. La Comissi t cinc punts clau de la seva poltica energtica: augmentar la competncia en el mercat interior, fomentar la inversi i augmentar les interconnexions entre les xarxes d electricitat; diversificar els recursos energtics amb els millors sistemes per a respondre a una crisi, establir un nou tractat marc per la cooperaci energtica amb Rssia, mentre que la millora de les relacions amb els estats rics en energia en sia Central i el nord d'frica; utilitzar els subministraments d'energia ms eficient, mentre que l's creixent de les energies renovables i, finalment, augmentar el finanament de noves tecnologies energtiques. La UE importa actualment el 82% del petroli i el 57% del gas natural. S'ha expressat una preocupaci per la dependncia energtica de la UE d'altres nacions, en especial
35 de Rssia, la qual cosa ha portat a una srie d'enfrontaments entre Rssia i els seus vens. Com a resultat la UE assaja de diversificat el subministrament d'energia.
Infraestructura La UE prova de millorar la infraestructura interestatal entre els estats membres de la UE, per exemple, mitjanant les Xarxes Transeuropees. Alguns dels seus projectes sn l'eurotnel, l'LGV ESt, el Tnel ferroviari de Mont-Cenis, el Pont d'Oresund i el Tnel de Brennero. El 2001 s'estima que el 2010 la xarxa inclour 75.200 km de carreteres, 78.000 de vies frries, 330 aeroports, 270 ports martims i 210 ports interns. Les poltiques de desenvolupament del transport europeu augmentaran la pressi sobre el medi ambient. Abans de l'ampliaci de la UE el 2004, el problema principal del transport eren la congesti i la contaminaci. Desprs de l'ampliaci, el problema actual s incorporar els nous membres a l'agenda del desenvolupament del transport. Un altre projecte d'infraestructura, tot i ser projectat i dissenyat per l'Agncia Espacial Europea (ASE), s la sistema de localitzaci Galileu. Galileu s un Sistema Global de Navegaci de Satllit impulsat per la UE i que comenar a funcionar el 2010. El projecte de Galileu va ser dissenyat per reduir la dependncia de la UE del sistema nord-americ de posicionament (GPS) i alhora proveir d'un servei ms acurat atesa l'edat del GPS. Ha estat criticat per altres pels costs elevats, el seu naixement militar (el Galileu ser civil), les demores i la redundncia percebuda en tenir sistema alternatiu al GPS. El pont dOresund que va de Sucia a Dinamarca Desenvolupament regional Hi ha grans disparitats econmiques entre els estats membres de la Uni Europea. Tot i ajustar la renda per capita amb la paritat de poder adquisitiu, la diferncia entre les regions ms riques i ms pobres (en NUTS-2 i NUTS-3) s d'un factor de deu. Per una
36 banda, Frankfurt t una renda per capita de 71.476 , Pars de 68.968 i el Londres Intern de 67.798 , mentre que els NUTS ms pobres, tots tres a Romania, sn Vaslui amb 3.690 , Botoani amb 4.115 i Giurgiu amb 4.277 . La renda per capita dels Estats Units s 35% superior a la renda de la mitjana dels estats membres de la Uni Europea, i la del Jap s 15% superior. Hi ha un gran nombre de Fons Estructurals i Fons de Cohesi per donar suport a les regions subdesenvolupades de la Uni Europea localitzades principalment al centre i a l'est. Altres fons proveeixen de suport per a les emergncies i altres es destinen als candidats per transformar llur economia als estndards de la UE.
9. Histria Desprs de la Segona Guerra Mundial les propostes d'integraci europea eren considerades per molts com una manera d'evitar un altre conflicte bllic entre posicions extremistes i alhora promoure el desenvolupament econmic de la postguerra. La Comunitat Europea del Carb i de l'Acer, tot i tenir noms el propsit modest de centralitzar el control de les indstries nacionals dels estats membres, fou declarada com el primer pas cap a una federaci a Europa. Els membres fundadors foren Blgica, Frana, Itlia, Luxemburg, els Pasos Baixos i Alemanya Occidental. El procs continu l'any 1957, quan els sis pasos de la CECA van firmar el Tractat de Roma, que va significar el naixement de Comunitat Econmica Europea (CEE). Aquesta organitzaci es convertia aix en un mercat com o uni duanera que permetia la lliure circulaci de persones i de mercaderies en el seu si. Els objectius de l'organitzaci
Firma del Tractat de a CECA, 1951
eren, a ms de fomentar la cooperaci econmica, l'enfortiment de les relacions entre els estats membre i l'elevaci del nivell de vida dels ciutadans. Tamb es va fomentar un seguit de mesures com la llibertat de competncia i el desenvolupament d'unes lleis comunes per a les quals es governarien els estats membres. L'any 1973 es fu la primera ampliaci de la CEE amb l'ingrs de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. Desprs s'hi adheriren Grcia (1981), Espanya i Portugal (1986). La incorporaci d'aquests pasos es va retardar perqu a comenaments dels anys setanta no complien una de les condicions imprescindibles per a l'ingrs: tenir un rgim de drets i llibertats democrtiques. La incorporaci d'Espanya i Portugal va coincidir amb la firma de l'Acta nica Europea, que signific un nou aprofundiment en la integraci econmica i l'enfortiment de les institucions europees comunes. El 1992 la firma del Tractat de Maastricht supos un salt qualitatiu fonamental en el procs d'integraci europea, ja que els estats cedien importants parcelles de sobirania
37 en benefici de les institucions europees. Amb aquest tractat, pel qual la CEE es convert en Uni Europea, es refor la integraci econmica i s'avanc cap a la integraci poltica i social. Els aspectes ms innovadors del tractat eren: la culminaci del procs d'unificaci monetria amb la creaci del Banc Central Europeu i l'Euro, la creaci de la ciutadania europea, la cooperaci mtua en les rees de justcia i interior, i l'establiment d'una poltica exterior comuna. L'any 1995 Sucia, Finlndia i ustria es van incorporar a la Uni Europea (UE 15). El 1997 se sign a Amsterdam el Nou Tractat per Europa en qu es fix com a criteri fonamental l'aprofundiment en el procs cap a la Europa social i poltica establert a Maastricht. Els objectius fonamentals del nou tractat eren: fer de l'ocupaci i dels drets dels ciutadans l'eix de la Uni, suprimir els ltims obstacles a la lliure circulaci, reforar la seguretat, refermar la posici d'Europa al mn i millorar l'eficcia de les institucions europees. Aquest ltim objectiu era fonamental per fer possible l'adhesi de nous membres a la Uni. El funcionament de les institucions i l'administraci europees es veuria abocat al collapse si es produs una incorporaci massiva de nous membres. El procs d'unificaci europea don un salt endavant qualitatiu amb l'establiment de la moneda nica el 1998 i l'entrada en circulaci de l'euro el 2002, adoptat com a divisa nacional per 10 estats de la UE. Un any abans d'aquesta fita, en el Tractat de Nia del 2001 s'acordaren les bases que van fer possible l'ampliaci de l'any 2004, amb el que la Uni Europea pass a tenir 25 membres (UE 25). L'1 de gener de 2007, s'incorporaren dos nous estats membres: Bulgria i Romania, convertint-se l'Europa dels 25 en l'UE 27. Els assumptes ms importants que preocupen a la Uni Europea en l'actualitat sn l'ampliaci cap al sud i l'est (vegeu ms avall), la constituci europea, proposada per la Convenci, la relaci de la uni amb els Estats Units d'Amrica i la participaci a l'Euro d'aquells estats membres actualment fora de la zona euro. Fets histrics ms importants: 1. Com a precedents importants cal destacar la Declaraci Schuman (9 de maig de 1950) i el Tractat de Pars (18 d'abril de 1951), pel qual es constitueix la Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA) entre sis Estats: Blgica, Frana, Alemanya, Itlia, Luxemburg i els Pasos Baixos. 2. Comunitat Econmica Europea (1957-1986) El 25 de mar de 1957, els sis Estats membres de la CECA van signar el Tractat de Roma i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom). Al llarg dels anys segents, la CEE va anar incorporant progressivament ms Estats: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit el 1973,Grcia el 1981, i Espanya i Portugal el 1986. 3. Comunitat Europea (1986-1992) Acta nica Europea (1986).
38 La CE es va ampliar amb la incorporaci del territori de l'Alemanya de l'Est el 1990, com a conseqncia de la reunificaci alemanya. 4. Uni Europea (des de 1992) Tractat de Maastricht de 1992. Ampliaci: ustria, Finlndia i Sucia el 1995. Tractat d'Amsterdam de 1999. Tractat de Nia de 2001. L'ampliaci de 2004 (1 de maig de 2004) amb la incorporaci de Polnia, Txquia, Eslovquia, Estnia, Letnia, Litunia, Xipre, Malta, Eslovnia i Hongria. Constituci Europea 2004 (pendent de ratificaci per part dels estats membres). 5. s oficial de la llengua catalana 16 de novembre de 2005: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i el de la Generalitat Valenciana, parlen oficialment per primera vegada en catal al Comit de les Regions d'Europa, grcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE. (font: Viquipdia)
Maragall parla per primera vegada oficialment el catal a la UE
10. La Uni Europea, Espanya i Catalunya Tant per l'extensi com pel nombre d'habitants Espanya ocupa un lloc remarcable dins la UE. Des de l'adhesi a la UE, Espanya s'ha beneficiat dels fons comunitaris i ha desenvolupat una economia ms dinmica. Catalunya participa activament en la construcci europea a travs de la poltica de l'Estat espanyol i mitjanant organismes que defensen els interessos de les regions en el marc de la UE. L'evoluci del territori catal ha estat, alhora, motor i conseqncia d'una gran transformaci social amb una situaci de notable progrs i prosperitat. s una situaci que ha contrastat durant molts anys amb la viscuda en altres comunitats espanyoles, de manera que l'existncia de desigualtats ha estat una constant en la histria d'Espanya.
39 Noms recentment les poltiques territorials sorgides de l'Estat de les Autonomies i els fons rebuts de la Uni Europea han perms desfer part d aquells desequilibris.
10.1 La integraci espanyola a la UE El desenvolupament espanyol s en bona part resultat del procs d'integraci a la UE. Aquesta a afavorit la modernitzaci en molts mbits i ha finanat moltes infraestructures i equipaments. Espanya ha abandonat definitivament el seu allament econmic i poltic i ha assolit la plena integraci en tots els mbits i aspectes del marc europeu fins al punt de situar-se en un lloc relativament important entre els pasos membres.
Firma del Tractat dAdhesi dEspanya a la UE. 12 juny 1985
Efectes econmics de la integraci Durant els primers vint anys, Espanya va experimentar un canvi espectacular i es va beneficiar d'ajudes econmiques comunitries importants que han perms incrementar notablement el nivell de benestar de la seva poblaci, sobretot a les regions espanyoles ms pobres. Aix s aix fins al punt de poder afirmar que el desenvolupament econmic i social de qu gaudeix actualment Espanya s producte, en part, del procs d'integraci europea. Des del 1987, cada any Espanya ha rebut fons de la UE per valor del 0,8 % del seu producte interior brut (PIB). La renda per cpita espanyola, el 1986, a penes arribava a ser del 68 % respecte de la mitjana comunitria, mentre que actualment (en una UE de 27 membres) se situa al 98 %. Les ajudes de la UE han creat uns 300000 llocs de treball anuals a Espanya.
40 Aquest conjunt d'ajudes que han contribut tant a la millora de la situaci espanyola t com a objectiu i contrapartida la integraci d'Espanya al mercat europeu, de manera que actualment ms d'un 90 % de la inversi que Espanya rep de l'exterior prov de la UE. A ms, la UE s el lloc de destinaci de ms del 70 % de les exportacions i origen del 60 % de les importacions, fet que confirma Europa com la zona de comer preferent. Efectes socials de la integraci La creaci de ms benestar i riquesa a Espanya ha perms augmentar l'estabilitat social i poltica i, sobretot, els ndexs i la capacitat de consum de la poblaci, i ha propiciat que empreses i serveis europeus s'hagin installat a Espanya perqu la veuen com un mercat per als seus productes. s en aquest sentit que es parla de la plena integraci de l'economia espanyola a l'europea, especialment desprs de la generalitzaci de l's de l'euro i de l'assumpci de mesures econmiques i fiscals comunes. Malgrat l'esfor dut a terme, en certs aspectes Espanya s lluny del grau de desenvolupament dels pasos que van al capdavant. Per si es compara amb pasos d'ingrs recent (especialment els de l'Europa Oriental), Espanya se situa en una posici privilegiada. La utilitzaci dels fons europeus Les inversions comunitries fetes a Espanya han servit per finananar projectes molt diversos, ja sigui com a ajudes directes i subvencions sectorials o com a contribucions al desenvolupament de les rens menys afavorides (el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, FEDER). Aix, quatre de cada deu quilmetres de les autovies que travessen el territori han estat finanats amb fons comunitaris. A ms, les ampliacions dels aeroports de Madrid i Barcelona, el metro de Sevilla, la Ciutat de les Arts de Valncia, l'expansi del port de Las Palmas, etc., sn algunes de les grans realitzacions que s'han fet grcies a l'ajuda del Banc Europeu d'Inversions. Des del punt de vista social i cultural, els fons socials de la UE (Fons Social Europeu, FSE) contribueixen a l'ocupaci i ajuden a millorar la formaci i la qualificaci de les persones. Amb aix, miren alhora les seves perspectives laborals. Pel que fa als joves, han obert noves possibilitats a travs de programes educatius Lingua o Erasmus (d'intercanvi d'estudiants) dels quals s'han beneficiat unes 180000 persones. Tamb s'han de destacar els avenos en la promoci de la igualtat home-dona.
Ciutat de les Arts de Valncia
41
En l'mbit sanitari, les persones espanyoles que viatgen als altres pasos de la UE poden fer s de la Targeta Sanitria Europea, que assegura tractament mdic i quirrgic en cas que ho necessitin. En l'mbit cultural, la Comissi Europea ha ajudat a finanar nombrosos projectes com la restauraci del Patio de los Leones de l'Alhambra de Granada i del Real Monasterio de Santa Mara de Guadalupe de Cceres, o la reconstrucci del Gran Teatre del Liceu de Barcelona desprs de l'incendi que el va destruir l'any 1994. Espanya tamb ha contribut a la UE. Des de la seva adhesi, el pas ha tingut un paper impulsor, dinmic i comproms amb el doble procs d'ampliaci i aprofundiment del projecte europeu, i ha apostat per una Europa ms forta, ms unida i ms solidria. Iniciatives comunitries Creades l'any 1988, sn un seguit de programes especials que la Comissi Europea proposa als estats membres per contribuir a resoldre problemes especfics greus que afecten a tota la UE. L'aplicaci d'aquestes iniciatives ha tingut repercusions positives a Espanya. Entre aquestes iniciatives destaquen:
INTERREG. S'ocupa de promoure la cooperaci transfronterera, transnacional i interregional, creant les condicions de cooperaci i desenvolupament equilibrat del territori, sobretot de les regions situades a la perifria de la Uni. LEADER. Promou estratgies per afavorir el desenvolupament sostenible a les zones rurals i per fomentar la reconversi agrria i el desenvolupament rural. EQUAL. T per objectiu combatre la discriminaci en el mercat laboral. URBAN. Pretn regenerar els barris urbans en crisi o en situaci de declivi.
42
10.2 Catalunya a la UE Catalunya participa activament en la poltica europea de l'Estat espanyol, per tamb fa sentir la seva veu a travs d'organismes que defensen els interessos de les regions en l'actual procs de construcci europea. A ms, coopera amb altres territoris d'arreu del mn. Catalunya disposa de tres vies principals de participaci a la UE:

A travs de la poltica comunitria que duu a terme l'Estat espanyol. Participant com a regi al Comit de les Regions, un rgan representatiu de les entitats regionals i locals a la UE que va entrar en funcionament l'any 1994 grcies al Tractat de Maastricht. Catalunya va tenir un rol molt destacable en la creaci d'aquesta assemblea consultiva de la Uni Europea que vetlla per fer sentir la veu de les entitats regionals i locals europees en el procs de presa de decisions comunitari. Promovent activament el moviment regional europeu.
El moviment regional europeu Dins de l'mbit regional europeu hi ha una srie d'associacions i moviments (Assemblea de Regions d'Europa, Comunitat de Treball dels Pirineus, Quatre Motors per a Europa, Euroregi Pirineus-Mediterrnia) que tenen com a objectiu fomentar la integraci europea mitjanant l'enfortiment d'una Europa de les regions propera als ciutadans i que defensen els interessos de les regions dins de la Uni Europea. Aquests sn:
L'Assemblea de Regions d'Europa s una organitzaci que compta amb 250 regions i treballa per reforar la representaci poltica de les regions davant les institucions europees i per promoure la regionalitzaci a Europa i la cooperaci entre les regions. La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) s un organisme interregional de cooperaci transfronterera. Va ser constituda el 1983 i la formen Andorra, les regions franceses d'Aquitnia, Llenguadoc- Rossell i Migdia-Pirineus, i les comunitats autnomes de Catalunya, Arag, Pas Basc i Navarra. La finalitat de la CTP s tractar de manera conjunta els problemes que es deriven de la condici pirinenca, com hiverns rigorosos, marginaci, despoblament, inaccessibilitat, fragilitat ecolgica i molt particularment el carcter de barrera fsica que t el masss pirinenc.
43
Els Quatre Motors per a Europa s una associaci formada per quatre regions d'entre les ms dinmiques del continent que, tot i no ser capitals dels seus pasos, sn econmicament motors d'aquests: Baden-Wrttemberg (Alemanya), Llombardia (Itlia), Roine-Alps (Frana) i Catalunya . L'Euroregi Pirineus-Mediterrnia s una iniciativa conjunta de cooperaci poltica entre els governs d'Arag, Catalunya, Illes Balears i els consells regionals de Llenguadoc-Rossell i Migdia-Pirineus que t com a objectiu donar suport a projectes proposats pels sectors socials, institucionals i econmics.
Basant-se en l'existncia de trets comuns (llarga tradici industrial, societats civils fortes, voluntat de construir un model nacional no excloent) i semblances en els processos de reconeixement poltic de la seva autonomia, Catalunya i Esccia han signat acords preferents de cooperaci en matries com: agricultura i afers rurals, arquitectura, ensenyament, recerca per al desenvolupament i la innovaci, i poltica social (sanitat, habitatge i regeneraci urbana).
A ms de les relacions que mant Catalunya amb d'altres regions europees, tamb intenta projectar-se internacionalment a travs de l'Institut Ramon Llull (cultura catalana), de l'Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament (ACCD), que coopera en projectes de desenvolupament en pobles de la Mediterrnia, l'Amrica Llatina i l'frica subsahariana, i de les diverses delegacions de la Generalitat a diferents llocs del mn. Poltiques regionals i fons de La Uni Europea Els objectius de la poltica regional de la Uni Europea sn coordinar les poltiques regionals dels estats membres i reduir les diferncies entre les regions europees, donant suport al desenvolupament de les ms desfavorides amb ajuts econmics destinats a millores estructurals. La intenci s que, amb aquestes millores, les regions menys desenvolupades s'apropin a la mitjana i als estndards europeus i s'equiparin als seus nivells de consum i de
44 benestar. Ms d'un ter del pressupost anual total de la Uni Europea es dedica a aquesta poltica regional. Des de l'ingrs d'Espanya a la Uni Europea, Catalunya s'ha beneficiat notablement d'aquests fons. Els tipus de fons rebuts sn:
Els Fons Estructurals sn els que serveixen per finanar les accions que tenen l'objectiu de combatre les arrels estructurals de l'endarreriment social i econmic. El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FED ER), com ja saps, busca enfortir la cohesi econmica i social tot fomentant les infraestructures i el potencial endogen. En alguns casos el FEDER es complementa amb el Fons Social Europeu (FSE) i tamb amb el Fons Europeu Agrcola de Desenvolupament Rural (FEADER) per finanar l'adaptaci dels pagesos i dels ramaders a les noves formes d'agricultura, aix com el desenvolupament de nous sectors econmics a zones rurals. El Fons Europeu de Pesca (FEP) garanteix l'aplicaci de la Poltica Pesquera Comuna. Els Fons de Cohesi afavoreixen el creixement econmic i la convergncia de tots aquells pasos que tenen un PIB per habitant inferior al 90 % de la mitjana europea.
(font: A. Mas; P. Benjam. Geografia Batxillerat, Ed. Vicens Vives, Barcelona, 2010.)
45
NDEX
4.1 rees socieconmiques i geopoltiques, transformacions i desequilibris dun mn globalitzat 1. frica 2. sia 3. Amrica 4. Oceania 5. Europa 6. La construcci del sistema mundial 7. Causes i conseqncies de la globalitzaci 4.2 La Uni Europea 1. Introducci 2. Concepte 3. Lespai de la Uni Europea 4. Estats membres 5. Govern i institucions 6. Ciutadania de la Uni Europea 7. Afers exteriors 8. Economia 9. Histria 10. La Uni Europea, Espanya i Catalunya 10.1 La integraci espanyola a la UE 10.2 Catalunya a la UE 2 3 9 11 13 15 17 18 21 22 23 25 25 26 29 29 30 36 38 39 42

4 Dossiergeopacfgsud 4 Catalunyai Espanyaa Europaialmón

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

4 Dossiergeopacfgsud 4 Catalunyai Espanyaa Europaialmón

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CFA Singuerln 2011-2012 PROVA DACCS ALS CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

Catalunya i Espanya a Europa i al mn

4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn

Hotel Porta Fira de l'Hospitalet

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

4.1 rees socieconmiques i geopoltiques, transformacions i desequilibris dun mn globalitzat

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

4.2 La Uni Europea

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Tribuna Europeu de Justcia

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Maragall parla per primera vegada oficialment el catal a la UE

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Firma del Tractat dAdhesi dEspanya a la UE. 12 juny 1985

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

Geografia PACFGS UD 4. Catalunya i Espanya a Europa i al mn Josep-Manel Alarc

You might also like